SANT JORDI A LES ESCOLES 2012
Llibre dels nens i les nenes del Cicle Mitjà
XIII JOCS FLORALS BADALONA SUD
Pla educatiu d’entorn Badalona Sud 2012 CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS Llar d’infants Ralet-ralet Escola Baldomer Solà Escola Josep Boada I.Eugeni D’Ors CC Lestonnac CC Mare de Déu de l’Assumpció CC Santíssima Trinitat Escola Maregassa CFA Sant Roc Escola Oficial d’Idiomes Centre de Normalització lingüística AMPA’s
ORGANITZA Comissió de dinamització de la lectura
COL·LABORACIÓ Consorci Badalona Sud
CICLE MITJÀ CENTRE
TITOL
AUTOR/A
CURS
Escola Baldomer Solà
La reina Isabela i la princesa estrella
Sohaila Gafa
3r
Escola Baldomer Solà
El mussol i l’elefant
Karla Franco
3r
Escola Baldomer Solà
Els dos germans
Salva Santiago
4t
Escola Baldomer Solà
El cor del Drac
Fàtima Bouhaja
4t
Escola Josep Boada
El ball en silenci
Linjie Wu
3r
Escola Josep Boada
El peix petit
Ana Solís
3r
Escola Josep Boada
La cometa voladora
Gabriel Barrionuevo
4t
Escola Josep Boada
La guerra
Manuel Santiago
4t
Escola M. D. Assumpció
Excursió a les pistes d’atletisme
Álex Morilla
3r
Escola M. D. Assumpció
Jocs Olímpics
Francisco Vilamayor
3r
Escola M. D. Assumpció
Jornades culturals
Ariadna Blanco
4t
Escola M. D. Assumpció
Els relleus
Sergi García
4t
Escola S.Trinitat
La lletra desapareguda
Júlia Torralba
3r
Escola S.Trinitat
Un món millor
Laia Rivero
3r
Escola S.Trinitat
El vestit de l’estrella de mar
Maria Pascual
4t
Escola S.Trinitat
Març
Núria del Tormo
4t
PREMIS El jurat atorga la FLOR NATURAL a:
Júlia Torralba Pel seu treball: La lletra desapareguda
El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a: Laia Rivero Pel seu treball: Un món millor
El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a: Fàtima Bouhaja Pel seu treball: El cor del Drac
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
LA REINA ISABELA I LA PRINCESA ESTRELLA Sohaila Gafa - 3r B Hi havia una vegada un regne on hi havia una reina que es deia Isabela. Vivia en un palau molt gran i molt maco. A l’altre regne i vivia una bruixa malvada i sempre volia robar una corona i un collaret que tenia la reina Isabela. La reina Isabela tenia una filla que tenia tres mesos. Aquesta nena tenia una corona igual que la de la seva mare. Aquesta corona era màgica, daurada i tenia uns diamants molt brillants i al mig tenia un cor de color rosa. El collaret era curt, daurat i amb perles amb forma de cor i feia conjunt amb la corona. La filla de la reina tenia el mateix conjunt. Quant la princesa que es deia Estrella, tenia vuit anys ja podia anar a tots els llocs. I la bruixa com que estava molt enfadada per no tenir la corona ni el collaret màgics, els hi volia robar. Per la nit la bruixa va tenir l’oportunitat de robar la corona i el collaret, però quan estava a punt de fer-ho la princesa Estrella es va despertar i es va aixecar a veure un got de llet. La bruixa quant va veure la princesa la va raptar. Al matí quan la reina Isabela es va aixecar no va trobar a la seva filla. Va cridar a tots el guàrdies i van començar a buscar-la, però no la van trobar mai. Però la bruixa no es va endur ni el collaret ni la corona. Van passar vuit anys i ara la princesa Estrella ja en tenia setze. Una fada que es deia Celestia va anar al palau de la bruixa i quant la bruixa estava dormida li va agafar la clau. La fada va anar corrents sense fer soroll i li va obrir la porta de l’habitació a la princesa Estrella. La fada va portar la princesa amb la seva mare. La bruixa va anar a la presó per haver raptat a la princesa. I tots van viure feliços.
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
EL MUSSOL I L’ELEFANT
Karla Franco - 3r A
Hi havia una vegada un mussol que vivia al zoo. Aquest mussol era de color marró, amb els ulls negres i grisos. Un dia el mussol va passar per la selva i va veure al seu amic l’elefant. El mussol va baixar a saludar-lo. L’elefant li va presentar a tots els seus amics que vivien a la selva amb ell. De cop i volta va venir un vaixell molt gran i se’n va emportar a l’elefant. Se’l va endur al zoo. L’elefant estava molt trist i no volia menjar. El mussol es va assabentar que l’elefant estava sol i trist al zoo. Aleshores el mussol va anar a la selva i va avisar als seus amics. Tots els animals van anar al zoo i van fer una escala per rescatar a l’elefant. Van intentar treure’l d’allà però no podien sortir i van haver de passar tota la nit. Quan es va fer de dia van poder sortir i van anar cap a casa seva. Quan van arribar van veure que els hi havien mogut la casa. Van buscar per tot arreu, per tota la selva, per tot l’oceà i no la trobaven. Al dia següent la van trobar i van poder tornar a casa seva, l’ànec, el cavall, l’elefant, el lleó, l’hipopòtam, el mussol, la tortuga i la zebra. I van ser feliços per sempre.
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
ELS DOS GERMANS
Salva Santiago - 4rt B
Hi havia una vegada dos germans en una casa.Un d’ells es deia José i l’altre Juan. En José era el més gran, tenia tretze anys i en Juan en tenia set. En Juan sempre volia tot el que tenia el José, les seves joguines , la seva habitació... i sempre s’estaven barallant. Un dia, el Juan es va posar malalt i el van portar a l’hospital. S’hi va quedar tres setmanes i el José li portava cada dia una cosa seva per a que jugués i no s’avorrís, i sobretot per a que s’oblidés de la seva malaltia. Així van aprendre a jugar compartint les coses
EL COR DEL DRAC
Fàtima Bouhaja - 4t
Hi havia una vegada un drac que menjava animals i aquest tipus d’animals eren mamífers, ous i amfibis. No es menjava rèptils ni peixos perquè deia que les escates no li baixaven per la gola. Tornant a l’historia, quan es van acabar tots els mamífers, ous i amfibis del poble, va decidir menjar-se les persones aprofitant que també eren mamífers. Un dia, la dona del rei del poble, que era la reina, va sortir del poble. Va anar cap a la cova del drac i quan hi va arribar, el drac ja estava llepant-se els llavis. La pobre reina es va posar a tremolar. Quan ja tenia gairebé tot el cap a dintre de la boca del drac, va venir el rei i la va rescatar clavant-li la llança al cor del drac. Quan al drac li va sortir la sang de la ferida, en compte de sortir roses com el rei i la reina es pensaven, van sortir piruletes en forma de rosa i molt dolces. Això volia dir que el drac, en realitat era molt i molt dolç. Al cap d’un temps, el rei i la reina van tenir una filla molt maca amb el cabell molt llarg i pel roig i li van donar el nom de Margarida. Tothom deia que era molt dolça. Potser era per les piruletes de drac!
ESCOLA JOSEP BOADA Linjie Wu 3r B
EL BALL EN SILENCI
ESCOLA Josep Boada
EL PEIX PETIT
Ana Solís 3r A
Un dia, de bon matí, no hi havia ningú més que un peix marí que era molt i molt gran i punxegut. També hi havia un peix molt normal i un tauró molt gran. Fins que, una nit fosca, molt i molt fosca, que es veien les estrelles molt boniques, va venir una foca gegant, molt gegant, que es va menjar un peix petit. La mare estava a un racó de joguines plorant perquè al seu fill se l’havien menjat. El seu pare, que era una balena però semblava un tauró amb dents punxegudes, s’estava barallant amb la foca gegant. La foca es va morir i va vomitar al peix. El peix tenia una esgarrapada d’ungles molt i molt gran però estava molt alegre. El seu pare li va dir: - Fill, estic una mica enfadat. Si la mare no m’ho hagués dit, què hauria passat? Tens molts amics, pots jugar amb ells o elles. Què vols més? I el peix petit va dir: - Però pare, jo vull tenir una germaneta petita! I el seu pare li va contestar: - Si vols tenir una germaneta petita, has de dormir sol a la teva habitació. - Però pare – va dir el peix petit – Sí, sí, sí! D’acord!. - Vinga! – va dir el pare - que és de nit, al llit. I conte contat, ja s’ha acabat.
ESCOLA JOSEP BOADA
LA “COMETA” VOLADORA
Gabriel Barrionuevo 4rt A
Hi havia una vegada una Cometa molt gran, bonica, amorosa, divertida i intel·ligent amb un problema. El seu problema era que no podia volar perquè havia sofert un accident feia ja quatre anys. Ella, vivia a una ciutat molt petita i un bon dia va sortir a passejar. Volava i volava tota contenta, quan de cop, una forta ventada la va arrossegar a una gran velocitat i va fer que es quedés enganxada a un arbre, un arbre molt especial, era de xocolata. La Cometa es va adonar que havia anat a parar a una ciutat molt bonica tota ella de xocolata: totes les cases estaven fetes de xocolata negra, els arbres de xocolata blanc, els semàfor de xocolata desfeta, i fins i tot, els habitants, eren de xocolata. La
Cometa
que
havia
quedat
atrapada entre les branques del arbre, va intentar desenganxar-se, però no va ser possible. Ho va intentar una i un altre vegada, però el resultat va ésser sempre el mateix, no es podia alliberar, fins que una corrent d’aire molt fort la va deslligar. Va caure a terra i el cop va ésser tan gran que es va trencar el seu cos, i va ser així com la cometa va aterrar en aquesta ciutat tan especial. La Cometa es va quedar a viure en aquesta
ciutat,
però
continuava
sense poder volar, Un bon dia va pensar sortir al carrer i demanar ajuda a qualsevol habitant de la ciutat. Va sortir de casa arrossegant-se, fins que va trobar a un home al que li va demanar ajuda.
L’home de xocolata negra es va quedar bocabadat al escoltar una cometa parlant. La va mirar i remirar mentre pensava com podia parlar aquella Cometa, ja que les que ell coneixia no parlava ninguna. La Cometa va tractar de calmar a l’home de xocolata i va intentar explicar-li per que ella podia parlar. -
Abans d’aterrar en aquesta ciutat vivia a un Mag que es deia Màgor.
Màgor era molt amable i em va preguntar si m’agradaria parlar. Com que jo no deia res, perquè em vaig quedar molt impressionada, ell em va fer beure uns beuratges i jo vaig començar a parlar fins avui. L’home, ja més tranquil, li va prometre que l’ajudaria a resoldre el seu problema. La va mirar per tot arreu i va descobrir que una part del seu cos estava trencat. Li va dir que això ho podia arreglar, però que necessitava l’ajuda dels seus amics i eines per poder fer-ho. Quan tot va estar disposat, l’home de xocolata i els seus amics, també de xocolata, van començar l’operació, utilitzant martells, claus, fusta, ferro i fins i tot una motoserra... Van trigar varies hores i tots relliscaven gotes de suor, es a dir, de xocolata desfeta, però al final van aconseguir curar a la Cometa, que es va aixecar i es va posar a volar molt contenta. La Cometa li va donar a tots les gràcies i com que hi era tant contenta va invitar a tots els ciutadans de la ciutat a que pugessin a la seva espatlla. Tots els habitants, de la ciutat de xocolata van fer el vol més fantàstic de la seva vida amb la seva amiga la Cometa. Van menjar pastissos i vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
ESCOLA JOSEP BOADA
LA GUERRA
Manuel Santiago - 4rt B
Hi havia una vegada un general que es deia Sebastián, que sempre perdia i es feia molt de mal a les batalles. Va marxar de la guerra i va fer coses en contra de la llei: va robar bancs i moltes més coses dolentes. Al final, se’n va penedir, va renunciar a la delinqüència i va fer coses bones. Uns anys després va ser l’alcalde de París i va fer que París fos la ciutat més famosa d’Europa. També es va casar, i es va oblidar totalment de la guerra. Tot li anava molt bé. Però un dia, la gent del seu poble no volia que els altres països fessin guerra, volien la pau, i així li ho van dir al Sebastián. Després d’escoltar al seu poble, el Sebastián va trucar al govern de França, li va dir que els altres països estaven en guerra i li va proposar al govern si no era millor que tots els països tinguessin pau. Seria millor, però cap país li feia cas. En Sebastian sempre deia que era millor parlar que lluitar: - Si tenim boca, per què no parlem? El Sebastian va insistir de moltes maneres al govern, però no va poder arreglar-ho i van continuar lluitant, no els va poder convèncer. Al final el Sebastian va tenir una idea i
ho
va
arreglar
posant
mitja
atmosfera al voltant de la seva ciutat per protegir-la de la resta de països. Gràcies
a
aquesta
idea
va
aconseguir que la resta de països es posés aquesta capa protectora i així va ser com es van acabar les guerres.
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
EXCURSIÓ A LES PISTES D’ATLETISME
Álex Morilla - 3r
Els cursos de 3er i 4rt del col·legi Mare de Déu de l’Assumpció van anar d’excursió a les pistes d’atletisme de Badalona. Els nens i nenes van escollir una prova, hi havia: Salt de llargada, relleus, curses i llançament de pes. Primer van participar els de 3er i després els de 4rt. Després d’esmorzar uns entrepans boníssims els de 3er van començar a fer les activitats i després, uns minuts més tard ho van fer els de 4rt. Quan vam acabar vam anar al col·legi i vam dinar tots junts i ens vam divertir molt. Per la tarda vam posar-nos les medalles d’or, plata i bronze. També un diploma olímpic. Després vam sortir a practicar el ball pel carnestoltes. L’endemà hi havia moltes disfresses de molts Jocs Olímpics i vam fer una rua pels carrers. Després vam tornar a l’escola i vam fer danses i ens vam divertir molt. Abans de l’excursió i Carnestoltes vam fer activitats al col·legi, unes cinc o set. Vam estar amb el professor Xavi, amb la Raquel, amb la Conxita, el Ramón, l’Elena, la Jéssica i l’Asun. Cadascú feia un taller i nosaltres anàvem rotant. Ens ho vam passar molt bé.
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
JOCS OLÍMPICS
Francisco Vilamayor - 3r
Les Jornades culturals són una festa que celebrem cada any a l’escola. Sempre posen un tema per disfressar-nos i aquest any el tema ha sigut els Jocs Olímpics. Vam celebrar les Jornades culturals des del dia 14 de febrer per la tarda on vam veure un Power Point, fins el dia 17 on vam fer excursions, tallers i jocs a l’escola. Ho vam fer perquè carnestoltes és una festa molt important per als nens i l’Escola Mare de Déu de l’Assumpció ho celebra amb moltes ganes. A mi em va agradar molt, va ser molt divertit sobretot l’últim dia en el que tots portem les disfresses.
JORNADES CULTURALS
Ariadna Blanco - 3r
Jo esperava les Jornades culturals perquè sabia que estaven plenes d’emocions i perquè el tema eren els Jocs Olímpics. El 16 de febrer tot el cicle Mitjà vam anar a les pistes d’atletisme de Can Ferreter. Era tan gran! que vaig imaginar que hi podien caber cent persones o més! A mi em va tocar llançament de pes, tots els meus companys m’animaven, havien tants ànims que no sabia en què pensar i ja no sabia si podia guanyar, però al final me’n vaig enrecordar que no importa guanyar sinó participar i divertir-se. Vaig quedar en quarta posició i em van donar un diploma olímpic. Participar en les Jornades ha estat una experiència inoblidable.
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
ELS RELLEUS
Sergi Garcia - 4rt
El dia 16 de febrer del 2012 pel matí, a les pistes d’atletisme de Badalona han decidit els professors de l’escola Mare de Déu de l’Assumpció que es farà la prova de relleus. Els nens 4rt A, 4rt B i 4rt C s’han apuntat per a fer la prova de relleus. Surten els primers corredors, Hugo va el primer, el segon és l’Aitor i el tercer el Jose Luís. L’Hugo li dóna el testimoni a en Sergi i l’Aitor al Fran, el Fran avança al Sergi i l’Arnau es queda l’últim. Després en Sergi li dóna el testimoni a en Yeray, el Fran a l’Adrià i l’Arnau a l’Enric. L’Adrià anava primer però després en Yeray es va posar primer i li portava molt avantatge i li va donar el Yeray el testimoni al Pau S. El Pau va córrer i va passar la meta. 4rt C va quedar primer. Després va arribar a la meta el Quimet de 4rt B i el tercer de 4rt A. Ho han fet molt bé el Yeray, l’Hugo, el Pau S. i el Sergi. Han aconseguit la medalla d’or, estan molt contents i a la tarda pujaran al pòdium i els donaran la medalla d’or.
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
LA LLETRA DESAPAREGUDA
Júlia Torralba - 3r B
Era dilluns pel matí i la classe de 3r llegia el conte de “El pirata Gorgo”. En Pol va començar i, tot sorprès, va llegir: “En Ravellino estava netejant amb un rap brut.” A continuació va dir : ”El capità estava jugant amb un au i va guanyar la partida.” Al final va llegir: ”Un pirata va dir que l’os era el seu nombre preferit.” En Pol es va queixar perquè aquella pàgina no estava ben escrita. Els seus companys van dir que era veritat i la senyoreta es va adonar que tenien raó: la lletra d havia desaparegut. La senyoreta va pensar com solucionar el problema: buscar la lletra per tota la classe. La Mireia remenava els calaixos, la Núria buscava pel racó dels jocs, en Marc mirava pels prestatges més alts i l’Anna regirava l’armari de les pintures. Però no la van trobar. De sobte, la Maria va exclamar: Ja la tinc! Aquí, amagada a la capsa dels objectes perduts. Tots van quedar sorpresos. La senyoreta s’hi va acostar i va preguntar: Per què t’has ficat aquí? Llavors, la lletra d va contestar: Estic trista perquè els nens m’escriuen malament. Uns em capgiren, uns altres em fan torta i alguns em posen a l’inrevés. Tots l’escoltaven en silenci i van decidir que a partir d’aquell moment estarien més atents a l’hora d’escriure les lletres a les seves llibretes. Així la d va tornar al seu lloc de les paraules més contenta i feliç.
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
UN MÓN MILLOR
Laia Rivero - 3r B
Hi havia una vegada una nena que es deia Laia. La seva mare l’ estava ajudant a fer un treball que li havien posat a l’ escola i mentre la mare buscava una informació a internet, la nena es va quedar adormida sobre la taula de la seva habitació. I va començar a somiar en un món diferent, el món que a ella li agradaria que existís. La Laia va començar a explorar i va veure que només hi havia gent bona. No existien els lladres, ni persones dolentes. L’ aigua no estava contaminada. L’ aire era molt net i es podia respirar tranquil·lament. Havia molts conreus amb verdures i fruites de tota mena, tot era verd i amb aigua. Les persones reciclaven, utilitzaven energies que no contaminaven i no feien servir roba feta amb pell dels animals. La gent es desplaçava en bicicletes i patins, o amb cotxes que no utilitzaven benzina, però sobretot a peu. No existien les guerres. No havia molta gent malalta. Ningú passava gana. Tothom tenia una casa on viure. No havia pobres. No existia l’ explotació infantil. Tots els nens anaven a l’ escola i aprenien molt. Enmig del somni va escoltar una veu que li deia: - Laia, Laia, desperta! Era la seva mare que la cridava. La Laia es va despertar i li va explicar tot el que havia somiat. La seva mare li va dir: - Laia, el nostre món hauria de ser com el que tu has imaginat i si tots posem una mica de la nostra part podríem fer un món millor.
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
EL VESTIT DE L’ESTRELLA DE MAR
Maria Pascual - 4rt
Hola, sóc la Judith, un cargol de mar. Ara estic amb la meva amiga Estrelleta, una estrella de mar molt bonica, i ara us explicaré una història de la meva amiga. Fa uns dies que l’Estrelleta està molt trista perquè diu que mai podrà fer el seu somni realitat. Voleu saber quin és? Doncs estigueu molt atents que ara us l’explicaré. L’Estrelleta portava uns dies que estava molt trista i no volia explicar a ningú per què estava tan trista, fins que un dia em va deixar una nota, que tot i que costava una mica de llegir, vaig poder entendre el que deia:
“Estimada Judith, haig de marxar uns dies perquè haig de fer realitat el meu somni i ara mateix te’l diré. Vull anar al cel amb les meves amigues, les estrelles, i ensenyarlos el meu nou i bonic vestit i quedar-me amb elles tota la vida”. Estrelleta Jo em vaig quedar una mica trista perquè no em podia imaginar la vida al mar sense la meva amiga Estrelleta i vaig decidir de pujar-hi per anar a buscar-la. Quan vaig arribar al cel me la vaig trobar allà, amb el seu vestit tan bonic, i molt contenta amb les altres estrelles. Llavors vaig decidir que si ella era contenta al cel jo també ho seria i les dues ens vam quedar a viure al cel. I si alguna vegada mireu al cel i us fixeu bé, veureu una estrella preciosa al costat d’un cargol de mar.
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
Núria del Tormo - 4rt
MARÇ Avui fa un dia molt bonic, No em vull posar l’abric, Perquè no em sento gens fredolic.
El sol està al cel, Les abelles ballen i fabriquen mel, Que és com un caramel.
La primavera ja és aquí, Ja puc sortir al jardí, L’ hivern ha marxat per fi.