SANT JORDI A LES ESCOLES 2013 Llibre dels nens i les nenes del Cicle Mitjà
XIV JOCS FLORALS BADALONA SUD
Pla educatiu d’entorn Badalona Sud 2013 CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS Llar d’infants Ralet-ralet Escola Baldomer Solà I.Eugeni D’Ors CC Lestonnac CC Mare de Déu de l’Assumpció CC Santíssima Trinitat Escola Maregassa CFA Sant Roc Escola Oficial d’Idiomes Centre de Normalització lingüística
ORGANITZA Comissió de dinamització de la lectura
COL·LABORACIÓ Consorci Badalona Sud
CICLE MITJÀ CENTRE
TITOL
AUTOR/A
CURS
Escola Baldomer Solà
La Laura i el cèrvol
Mihal Semrin
3r
Escola Baldomer Solà
El llop i la princesa
Aurelio Cortés
3r
Escola Baldomer Solà
La Mar
Sara Santiago
4t
Escola Baldomer Solà
El peix martell i el dofí
Husnen Mohammed
4t
Escola Lestonnac
L’ós panda carinyós
Sandra Pérez
3r
Escola Lestonnac
El cavall
Juan Leria
3r
Escola Lestonnac
El cavall
Alex Jaime Navarro
4t
Escola Lestonnac
Les flors
Luis García
4t
Escola M. D. Assumpció
Una història solidària
Maria Águila
3r
Escola M. D. Assumpció
Una història solidària
Paula Prieto
3r
Escola M. D. Assumpció
El miracle del cec
Mireia Cerrato
4t
Escola M. D. Assumpció
El cuc de la llum
Alexia Martiní
4t
Escol S.Trinitat
El drac i els nens
Andy Carrillo
3r
Escola S.Trinitat
Un planeta de vida sencera
Paula Saludes
3r
Escola S.Trinitat
L’amistat
Anna Camarena
4t
PREMIS El jurat atorga la FLOR NATURAL a: Juan Leria Pel seu treball: El cavall
El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a: Alexia Martiní Pel seu treball: El cuc de la llum
El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a: Sandra Pérez Pel seu treball: L’ós panda carinyós
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
LA LAURA I EL CÈRVOL
Mihal Semrin - 3r
Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. La Laura tenia 8 anys, tenia els cabells curts de color negre, ela ulls grans i les galtes de color blanc, com la neu. Era molt amable i també molt bonica. Els seus pares, en canvi, eren molt dolents i la Laura estava molt trista. Un dia, la Laura va escapar dels seus pares i es va amagar al bosc. Allà, mentre descansava, va veure un cérvol. Ella es va quedar quieta i el cérvol va apropar-se i aproparse fins que la Laura li va passar la ma per la cara i el va acaronar. Es van fer amics. La Laura cada dia dormia al bosc amb el cérvol. Cada dia s’anava fent més i més gran fins que va fer 16 anys. Aquell dia, la Laura se’n va recordar dels seus pares. Volia tornar a casa seva per veure’ls però havia oblidat on vivien. Pensant, pensant, va dir: “aniré recordant el camí que vaig fer al venir”. I així ho va fer però el problema era que els seus pares s’havien mudat de casa. La Laura es va posar molt trista. Mentrestant, al bosc va arribar un caçador i el cérvol va haver d’estar amagat perquè no volia morir. Però no va funcionar. El caçador va matar el cérvol just quan va tornar la Laura. Quan el va veure es va fixar que el cérvol es convertia en els seus pares. Havien estat encantats per algun mag i ara ja eren bons. I.... vet aquí un gos,vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
ESTELA
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
EL LLOP I LA PRINCESA
Aurelio Cortés - 3r B
Hi havia una vegada fa dos anys a les muntanyes més meravelloses que he vist en la meva vida hi havia una princesa i un llop. El llop va avisar a un amic seu i li va dir: Quan passi la princesa m’ho dius. L’amic del llop va dormir i la princesa va passar i el llop no la va mirar. Buscant el llop a la princesa va caure per les muntanyes i es va morir i van ser feliços i van menjar anissos.
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
LA MAR
Sara Santiago - 4t
La mar és salada i es mou. M’agraden els peixos per menjar, per fer feliç a la gent. La mar és blava i bella com la platja, gran i perillosa però m’agrada la mar. Sempre té tresors que quan es troben ens posem nerviosos i el cor per la mar és molt gran. Els dofins neden i salten a la mar. La mar és el cor i l’ànima, és la sensació i la valentia. M’agraden els corals i els peixos, però el que més m’agrada és la posta del sol.
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
EL PEIX MARTELL I EL DOFÍ
Husnen Mohammed - 4t
Hi havia una vegada un dofí que es deia Daniel, el Dofí. Era molt petit i tenia aletes molt ràpides. Ningú li feia cas. Vivia a un mar gegant que quan li tocava el Sol brillava molt. Un dia va aparèixer un peix martell gegant i estava molt enfadat. Llavors una anguila que havia fet un camp magnètic, li va fer pessigolles al dofí i el dofí li va donar un cop de cap al peix martell, el peix va començar a perseguir al dofí i es va ficar a un ull de coral enorme, que punxava, i el peix martell va morir. Finalment el dofí va ser com un heroi pels peixos, i li van fer més cas, i li van fer una festa. A partir de llavors tots van estar contents per sempre. I conte contat, conte acabat.
ESCOLA LESTONNAC
L’ÓS PANDA CARINYÓS
L’ós panda viu a la selva on a vegades hi ha guerra. És de color negre i blanc i la seva pell és brillant. Té les potes curtes com un gos mullat, té el nas de color negre com
Sandra Pérez Morales - 3r
ESCOLA LESTONNAC
EL CAVALL Jo tinc un cavall i el meu cavall és gros. Té el pèl com un raspall, té les potes com un ós.
Molt grans són les seves potes, d'un color molt bonic. Amb les seves mantes noves, no té mai fred a la nit.
Juan Leria Amaya
- 3r
ESCOLA LESTONNAC
EL CAVALL
El cavall és negre com el carbó i fa molta por però no fa olor perquè és el millor. Tiri, tiri, tiró… M’agrada perquè és el millor.
Àlex Jaime Navarro
- 4t
ESCOLA LESTONNAC
LES FLORS
Les flors s贸n de molts colors i boniques com un tresor. I fan piu, piu a tot el barri. Amb balls i danses fan riure a tothom. Les flors s贸n de molts colors. I boniques com un tresor.
Luis Garc铆a Cort茅s
- 4t
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
UNA HISTÒRIA SOLIDÀRIA
Maria Águila - 3r
Fa molt de temps, en l’antiga França, un rei estimat per tots, tenia molta por perquè allà on era hi havia una gran hidra (monstre mitològic) que quan tenia gana els ciutadans havien de sacrificar-se, però qui sap si els salvarà un heroi que sigui un nen. Així que aquesta és la historia d’en Pol, un nen valent i amable i encara que no té pares i no té res per menjar, sempre està disposat a menjar. I un dia troba un espasa i un escut. Es va presentar a la cort del rei i el va demanar ser cavaller. Tota la cort va caure a terra rient-se d’ell i li deien:
‐
Tu? Tu? Ja ja ja. Tu ets un nen, no pots lluitar!
Però ell va respondre:
‐
Jo si que puc lluitar! De fet, acabaré amb l’hidra gegant!
Cinc minuts després, va convertir l’hidra gegant en una hidra solidària, bondadosa i amable i mai més es va menjar a cap persona.
Sabeu per què? Perquè es va fer vegetariana!
Ningú sap si encara està allà, però els francesos no poden oblidar-la. I encara es diu que ve a protegir als nens dels mals sons i els ajuda a ser valents com en Pol.
LLUNA
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
UNA HISTÒRIA SOLIDÀRIA
Paula Prieto - 3r
Havia un grup d’amics i amigues que solien sortir a divertir-se i passejar. Una tarda van quedar i caminant pel Carrer del Mar es van trobar uns nens asseguts a terra i demanant almoina amb un cartell en el que es llegia: “TENIM GANA I FRED. AJUDA SI US PLAU”.
El grup d’amics va quedar-se glaçat al veure a aquests nens de la seva mateixa edat allà. Llavors, una nena va decidir ajudar-los demanant menjar i roba per a ells en les botigues del voltant.
Després, tot el grup va quedar per montar una
paradeta per vendre objectes que ells mateixos havien fet per aconseguir diners per aquests nens que tant ho necessitaven. Un dia, una senyora, al assabentar-se del perquè d'aquesta venda de productes a la paradeta, els hi va deixar una bossa plena de menjar que acabava de comprar al mercat i una altra senyora va deixar menjar, roba i uns quants euros.
Després de tot això, una nena del grup va tenir una idea:
‐
Per què no els hi donem tota la roba i les joguines que ja no necessitem?
Van somriure tots alhora i van respondre amb un SI gegant. Tots van portar de casa seva la roba i les joguines que ja no utilitzaven i van portar tot el que havien recollit als nens, que van quedar-se bocabadats de l’ajuda que estaven rebent.
Mai més vam passar gana ni fred! PPS
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
EL MIRACLE DEL CEC
Mireia Cerrato - 4t
Hi havia una vegada un home que era pobre, cec, no tenia família i vivia al carrer. Era un home gran i estava sol al carrer amb dues mantes posades a sobre, demanant diners. Al senyor no li donaven molts diners.
Llavors, un dia de pluja va passar un miracle. Va venir una senyora molt mudada que va aturar-se . La senyora va agafar el cartell que posava: - “Sóc cec, ajuda’m si us plau”. I va escriure una altra cosa. A partir d’aquell moment li donaven més diners. I una altra vegada va venir la senyora.
L’home cec li va preguntar: -“Què li ha fet al meu cartell?”. La senyora li va respondre: -“He escrit el mateix, però amb paraules diferents”.
Voleu saber que va escriure al cartell? Va escriure: “És un dia preciós i no puc veure’l”.
Així és com podem canviar el món: ajudant i sent solidaris. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte solidari s’ha acabat.
Mirs
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
EL CUC DE LA LLUM
Alexia Martiní 4t
Fa molts anys, en un bosc d’un país llunyà, ple d’arbres, flors i animals, hi vivia un grup de cucs. Eren tots iguals, petits i de color verd. Però entre tots hi havia un que era diferent i ningú el volia, perquè era de color groc i tenia una petita llum en el cap. I per això havia de viure sol en el forat d’un arbre, separat de la resta de cucs. Fins que un dia, un cuc petit es va perdre a la nit; i com que estava molt fosc, no el trobaven. El cuc de la llum els va ajudar i gràcies a la seva llum van poder trobar el petit cuc. I des d’aquell moment, el van deixar lliure per sempre. Conte contat, conte acabat.
Cuc
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
EL DRAC I ELS NENS
Andy Carrillo
- 3r
Hi havia una vegada uns nens que estaven fent una excursió amb el col·legi i quan estaven donant una volta pel camp, es van quedar cada vegada més darrere del grup i, al final, es van perdre. Els nens van veure un bosc i es van arriscar a entrar perquè pensaven que només hi havien arbres i arbustos, però en veritat havien aranyes i bitxos verinosos. Quan van sortir del bosc s’havien perdut cinc nens i els tres que quedaven estaven molt espantats. Un era el Pere, l’altre el Jordi i l’altre en Sergi. Els tres nens van veure un castell i van decidir anar i entrar a dins, i la seva sorpresa va ser que hi havia un drac que escopia foc pels queixals El Jordi, molt espantat, va dir que no tenien armes per lluitar i van anar corrents els tres cap a una habitació que, per casualitat, era l’habitació d’un cavaller. Allà van trobar tres espases, les van agafar i van anar a lluitar amb el drac. Després de molta lluita van matar al drac però, abans de morir, van sortir de la boca del drac els cinc nens que havien desaparegut. Tots vuit van sortir corrent del castell, i van veure que en aquell moment passaven pel costat del castell la resta de la classe amb els professors, que tornaven corrent amb el grup, que no s’havia adonat que no hi eren.
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
UN PLANETA DE VIDA SENCERA
Paula Saludes - 3r
Temps era temps va existir un home d’alta mida I amb cara de pocs amics. Cada dia anava a un quartet petit, platejat, amb antena i amb porta de robot (la porta s’obria sola). Un dia, un noi que es deia Ricard el va veure, va entrar i va passar per un pati ple d’homes amb vestits espacials de colors foscos. El noi va espiar l’home i va veure que entrava durant dos dies seguits a l’ interior d’ un coet espacial amb un vestit molt modern de color blanc i un casc transparent. Un dia, el millor amic del Ricard, en Roger, se li va aparèixer, de cop, mentre ell estava espiant a aquell home tan alt. En Roger havia vingut a ajudar a en Ricard en aquell assumpte de l’espionatge, però no parava de parlar d’una noia que li agradava. De cop i volta van veure que aquell home entrava a la nau I marxava a explorar l’espai. Els dos amics es van sorprendre, ràpidament van agafar dos vestits espacials i van entrar a la nau sense que l’home els veiés. Quan la nau va arribar a aquell planeta amb un anell que l’envoltava, la nau hi va aterrar. L’home va exclamar: -això sí que és un planeta de vida sencera! Quan la nau va tornar a la terra, en Ricard I en Roger van sortir de la nau I li van donar les gràcies a aquell home, que no s’havia adonat que els nois estaven a la nau. L’home, tot alegre, es va presentar als dos nois, els va dir que el seu nom era Andreu Ricard. Els dos nois el van mirar amb una cara molt alegre I es van presentar. L’home tot content els va convidar a un gelat I ells el van convidar a sopar a casa seva per poder parlar de les seves aventures a l’espai.
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
L’AMISTAT
Anna Camarena - 4rt
La papallona blanca, blanca com les meves sabates, vola sense parar. On arribarà? Pel camí es troba una flor de color mandarina: la meva àvia diu que aquest any no està fina. Per la nit, la lluna la mira fixament, que demani un desig, que es farà realitat! La papallona pensa què demanar, va tancar els ulls i a la seva amiga flor va recordar, que es posés bona va desitjar. L’endemà amb un sol radiant va començar. Les dues amigues es van trobar i molt contentes ho van celebrar. I des de maig passat porto pensant amb aquest poema tan especial, el més important és trobar l’amistat.
Violeta