SANT JORDI A LES ESCOLES 2014 Llibre dels nens i les nenes de Cicle Superior d’Educació Primària
XV JOCS FLORALS BADALONA SUD
Pla educatiu d’entorn Badalona Sud 2014
CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS Escola Baldomer Solà Escola Mare de Déu de l’Assumpció Escola Santíssima Trinitat
ORGANITZA Comissió de dinamització de la lectura
COL·LABORACIÓ Consorci Badalona
CICLE SUPERIOR CENTRE
TITOL
AUTOR/A
Escola Baldomer Solà
Jo, una flor
Alumne 5é A
Escola Baldomer Solà
El petit elefant
Alumne 5é B
Escola Baldomer Solà
23 d’abril
Alumne 6é A
Escola Baldomer Solà
Sant Jordi
Alumne 6é B
Escola Mare de Déu de l’Assumpció
Històries dins la motxilla
Alumne 5é A
Escola Mare de Déu de l’Assumpció
La pilota màgica
Alumne 5é B
Escola Mare de Déu de l’Assumpció
La vida s’ha de viure amb alegria
Alumne 6é A
Escola Mare de Déu de l’Assumpció
La màquina del temps
Alumne 6é B
Escola Santíssima Trinitat
El desig en un globus
Alumne 5é
Escola Santíssima Trinitat
El correu del Drac
Alumne 6é
PREMIS
El jurat atorga la FLOR NATURAL a: Sara Bracero Pel seu treball: El correu del drac
El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a: Karla Franco Vera Pel seu treball: Jo, una flor
El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a: Laura garcía Castillo Pel seu treball: Històries dins la motxilla
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
Jo, una flor
Com m’agradaria èsser una flor, Seria blanca, seria grandalla, seria famosa i la més preciosa.
Tindria moltes amigues que em visitarien, que agafarien el pol·len i el transportarien amb molta simpatia.
Pseudònim: Delicada
Karla Franco Vera 5é A
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
El petit elefant Mohamed Parvenn, Husnen 5é B
Hi havia una vegada un petit elefant que anava caminat amb el seu pare i la seva mare. Un dia van decidir anar a buscar a la seva manada d’elefants. Però justament quan ja casi l’havien trobat, quan eren molt a prop, un caçador va matar als seus pares. Amb molta pena l’elefant va continuar buscant a la seva manada, caminat i caminant, el pobre elefant, després de dos anys, els va trobar i va tornar a ser molt feliç amb la seva nova família.
Pseudònim: Patufet
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
23 d’abril
Ja ha arribat la primavera animalera. Els mosquits volant i volant, a la gent van picant. Les marietes totes coquetes se’ns posen a les manetes.
De la sang del drac les roses han brotat, fràgils i de color roig surten i fan molt de goig.
Aquesta flor és preciosa sempre callada i graciosa, parlem de la rosa que porta aquesta primavera amorosa .
La meva amiga està enamorada i sempre va acompanyada. Avui l’he vist que cantava perquè ell li parlava.
Ell està molt emocionat, perquè ella un llibre li ha regalat. Aquest dia tan gentil és el 23 d’abril .
Pseudònim: Siana
Anaïs Cortés Cortés 6é A
ESCOLA BALDOMER SOLÀ
Sant Jordi
Maritza Hernández Mena 6é B
Sant Jordi ha arribat i una llegenda ens ha portat. Tenim el poble preocupat perquè el drac està enganat. Les ovelles és va menjant i la gent és va enfadant. Un sorteig, el rei va organitzar i a la seva filla li va tocar. El rei desesperat un cavaller ha buscat. Però no l’ha trobat! El moment s’està acostant i la princesa se’n va plorant. El drac no se l’ha pogut menjar perquè el cavaller l’espasa li ha clavat. De la sang del drac les roses han brotat. El poble molt content i el cavaller valent una rosa li ha regalat i la princesa s’ha enamorat.
Pseudònim: Nicole
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
Històries dins la motxilla Laura García Castillo 5é A
Hi havia una vegada, una noia que és deia Júlia, que tenia una motxilla màgica. Quan ficava el material dins, cobrava vida. Un dia, havia de fer molts deures, llavors va ficar dins: el seu estoig, el seu diccionari i va deixar la cartera oberta. La Júlia seia al costat de l’Oriol, que com cada dijous portava la seva pilota. Com l’estoig i el diccionari estaven avorrits, van començar a parlar: - Diccionari, jo penso que sóc més útil que tu – va dir l’estoig. -
Ho tens clar! Jo ensenyo nou vocabulari. Sóc més útil! – responia el diccionari.
-
Doncs, jo ensenyo a escriure, dibuixar, pintar... amb el material amb el material que porto dins. – continuava l’estoig.
-
Pss, hola! –deia una veu. No només vosaltres sou útils, amb mi fan exercici físic i poden jugar plegats. Ah, per cert sóc la pilota!
Finalment, reflexionant sobre les paraules de la pilota, van aprendre que tots som útils. Cadascú complint la seva funció.
Pseudònim: Thais
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
La pilota màgica
Álex Morilla Torres 5é B
Hi havia una vegada un nen al que li agradava molt fer esport, en especial, li agradava moltíssim jugar a futbol. Un dia li va demanar a la seva mare que li comprés una pilota per a poder jugar al parc. La seva mare va dir que sí i van anar tots dos a una botiga d’esport, van entrar i el nen va anar corrents fins a la secció de pilotes. Va estar una estona mirant a veure quina era la que més li agradava i finalment es va decidir per una pilota blava amb ratlles grogues, ja que aquells colors li agradaven molt. Va anar al parc i va començar a jugar. Va veure com la pilota canviava de color i va entendre que aquesta canviava segons els seus sentiments. Si sentia felicitat, d’un color, si s’estava cansant molt, d’un altre. Al final del dia, el nen va marxar amb la seva mare a casa perquè ja volia dormir. El nen va posar la pilota al costat del seu llit. El nen es va adormir ràpidament i la pilota estava molt feliç perquè aquest noi la tractava com si fos el seu germà.
Pseudònim: AMT
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
La vida s’ha de viure amb alegria Elisabeth López 6é B
Aquesta història se remunta al 1922. Aquest any va rebre el nom de “L’any de color”, i ara, sabreu perquè... L’any 1922, uns germans anomenats Kevin i Zoe4, es van barallar perquè tots dos volien un còmic nou que acabava de sortir. Enmig de la baralla, la Zoe va ensopegar amb una pedra i tant ella com el seu germà van caure per un forat molt fosc. Quan van poder sortir, van arribar a un món paral·lel, amb la particularitat de que era un lloc trist i descolorit. Els germans es van acostar a unes persones que hi havia allà i es van presentar. Els nous amics van contestar: - Jo sóc l’Albert. -
I jo la Lídia.
En Kevin els va preguntar: - Per què aquest món és així? La Lídia va contestar amb una veueta molt fluixa: - Perquè la pluja ho va descolorir tot... La Zoe i el Kevin es van mirar com si es llegissin el pensament. L’endemà van tornar amb mil i un pots de pintura de diferents colors. Van començar a pintat tot el poble. Mica en mica, tota la gent es va anar afegint a la festa i van començar a pintar les cases, arbres, bancs... fins i tot el cel! Quan van acabar van anar a dormir i al dia següent van arribar a casa seva. Aquell dia van aprendre a viure la vida amb color i alegria!
Pseudònim:QueenPOU
ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ
La màquina del temps
Paula Cabero 6é B
Un inventor va fer una màquina del temps. Ho va provar perquè volia veure la seva mare biològica. El Biel, l’inventor, era orfe. Es va ficar dins la màquina i va posar la data des que la mare el va deixar a l’orfenat. Quan va arribar al passat, es va adonar de qui era la seva mare. Era una senyora que sempre era al parc sola, en un banc. Va pensar que quan tornés al present, li diria qui era ell. Es va tornar a introduir dins de la màquina i va posar la data del pressent. Quan va arribar, va anar corrent al parc i va dir-li: -Hola senyora, sap qui sóc? -No, per què ho dius?- va contestar la senyora. -Perquè vostè va tenir un fill i el va deixar a l’orfenat, oi? -Sí, és veritat. La senyora es va posar a plorar. -No pateixi senyora, jo sóc el seu fill. -Com ho saps? -Perquè he viatjat en el temps. Van anar a casa de Biel i van viatjar al futur per veure si seguirien junts . En Biel volia passar el temps perdut amb la seva mare ,i un dia, li va fer una pregunta que feia molt de temps que tenia al cap. -Mare, qui és el meu pare?
Pseudònim: Puyolazo
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
El desig en un globus Anna Camarena Hernando 5é
Hi havia una vegada una nena que es deia Alex. Havia viscut a Londres, però ara feia dos dies que estava vivint a Barcelona. Ella estava molt nerviosa perquè l’endemà començava el col·legi ella pensava que li costaria molt fer amics i amigues. Va ser dilluns quan per primera vegada va anar amb el cotxe del seu pare al col·legi. Ella havia d’anar a 5è i va buscar la classe on posava el rètol. Al principi del matí van fer una roda de noms perquè havien molts nens i nenes nous, fins i tot la professora que és deia Marta era nova, i a l’Alex li va semblar que era molt simpàtica. A l’hora del pati tota la gent estava amb els seus amics i l’Alex es va seure al banc i no va jugar en tota l’estona. A última hora la professora els va dir que dijous vinent farien la festa d’inici de curs i que havien de pensar alguna cosa que volguessin tenir aquest any. El desig l’escriurien en un paper i el ficarien dins d’un globus. Després aquest s’enlairaria i algú el trobaria i hauria d’esperar que contestessin. L’Alex ja tenia un missatge preparat. Volia demanar una bona amiga. No una que només es diguessin hola al dematí sinó una amiga amb qui pogués confiar, que pogués quedar amb ella i pogués parlar de les seves coses. El dijous va arribar i l’Alex va llençar el seu globus amb el missatge. Cada setmana, cada dia hi havia un nen o una nena que deia que li havien contestat el seu missatge. L’Alex estava trista perquè no li havien enviat cap escrit però, de sobte, va arribar una resposta... Era d’una nena que es deia Carlota i que li deia que ella també volia tenir una bona amiga. I així les dues nenes van començar a enviar-se cartes, missatges, regals…Un dia l’Alex li va dir que podrien quedar algun dia per conèixer-se, però la Carlota no li va contestar mai més. Després d’unes setmanes esperant notícies de la Carlota, l’Alex va anar al parc, es va seure a un banc per berenar i va veure que hi havia una nena també asseguda berenant. L’altra noia li va preguntar com es deia, l’Alex li va dir el seu nom i ells va contestar que es deia Carlota. Les dues nenes van dir a la vegada “Tu ets la de les cartes!”. Des d’aquell moment es van fer molt amigues, parlaven , reien, jugaven… La Carlota li va dir a l’Alex que no li havia contestat perquè tenia por que no li agradés la seva forma de ser, però l' Alex el que va pensar era que ja havia trobat la seva millor amiga.
Pseudònim: Cleopatra
ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT
El correu del Drac
Sara Bracero 6é
La Cova del drac, 23 d’abril de 2014 Benvolgut príncep, Et volia dir, des de fa temps, que ja estic una mica cansat que em persegueixis contínuament i que em vulguis matar any rere any. Estic començant a pensar que ets una mica violent. En primer lloc, t’he de dir que m’agrada molt la princesa, que estic enamorat d’ella des del primer moment que la vaig veure i que, per res del món, li faria cap mal. La vull conquistar per compartir la meva vida amb ella a la meva cova. En segon lloc, pensa que les meves bafarades de foc serveixen exclusivament per escalfar la meva cova, ja que en aquesta època de l’any és freda, humida i, encara que hagi començat l’ esperada primavera, jo tinc fred. A la muntanya segueix nevant sense descans... . Mira que és estrany el temps aquí! I en tercer lloc, et vull comentar que la meva noble espècie està en perill d’extinció, per tant, sóc una espècie protegida. No te n’ oblidis! Així que, si em mates, els guàrdies forestals et posaran una multa .... Tu mateix!. Rep una cordial salutació. El Drac.
Pseudònim: SABRA