PROPOSTA DIDÀCTICA a càrrec de Sandra López
CONTE CONTAT TORNA A COMENÇAR Manel Alonso
Col·lecció Saltamartí, núm. 20. Brosquil Edicions. ÍNDEX
1. Biografia i obra de l’autor. Ê 1.1. Per a saber sobre l’autor i la seua obra... Ê 2. Abans de llegir... uns quants consells. Ê
3. Propostes didàctiques. Ê 3.1. Per a comprendre la història... Ê 3.2. Per a descobrir les estructures... Ê 3.3. Per a aprendre paraules i expressions... Ê 3.4. Per a crear històries... Ê 3.5. Per a investigar... Ê 3.6. Per a divertir-nos... Ê
1
PROPOSTA DIDÀCTICA
Conte contat torna a començar 1. BIOGRAFIA I OBRA DE L’AUTOR Manel Alonso i Català va nàixer a Puçol (l'Horta Nord) l'any 1962 a finals d'un tòrrid agost, sota el signe de Lleó. S'inicia en la lectura en descobrir a l'andana de la casa paterna, guardada dins de vells baguls, tota una biblioteca formada en la seua major part per historietes il·lustrades d'aventures de moda a l'Estat espanyol els anys quaranta i cinquanta i les novel·les de José Mallorquí. En la seua adolescència descobreix Bécquer, la generació castellana del 27, Salvador Espriu i, posteriorment, Vicent Andrés Estellés i l'anomenada generació dels setanta. La seua primera trobada amb l'escriptura fou a través de la poesia amb versos encarcarats de síl·labes comptades cent vegades i rimes no massa brillants. Després s'atreviria amb el conte i la novel·la, amb un primer intent que va publicar l'any 1992 en Edicions Camacuc sota el títol La maledicció del silenci. L'any 1986, amb un gran desig de veure els seus maldestres versos en lletra impresa, edita pel seu compte una selecció de poemes sota el títol A tu, del
viatger estrany, que deu anys després, revisats i corregits, publicaria en la col·lecció Quadern de Rafalell. Malgrat aquest intent precoç, no és fins al 1994 que veu la llum el seu primer poemari, Amb el plànols del record, en l'editorial Germania, on tot just el mateix any editaria la seua segona novel·la, Escola d'estiu, i posteriorment el seu primer llibre de relats per a infants, Bernat i els seus amics, recull de contes publicats en la revista d'historietes il·lustrades Camacuc. Interessat en realitzar tasques de divulgació cultural i promoció literària, el 1986 entra a formar part del
2
Col·lectiu d'Artistes de l'Horta Nord "Pinça", amb el quals realitza diverses exposicions: No és això, és més, calfa, o Fragments d'un paisatge, i de l'Associació de Joves Escriptors (AJELC), on va arribar a ser president de la federació valenciana. El 1991, junt amb Vicent Penya i Salvador Pérez, funda la revista de creació literària l'Aljamia, a la qual, amb el temps, li naixerien les separates Quaderns de Rafalell i Els llibres de l'Aljamia. Al mateix temps, de la mà de Rafael Serena, posa en marxa les tertúlies Les Nits màgiques del Django's i el premi de poesia del mateix nom. Des del 1995 comença a treballar en el camp de l'edició, primer en Germania Serveis Gràfics, on dirigeix diverses col·leccions: Xúquer de narrativa i Regata de cul d'erotisme, i posteriorment en 7 i mig editorial on realitza entre altres tasques la d'editor literari. El 1996 fundà junt amb Mercè Claramunt, Vicent Penya, Albert Calls, Agustí Peiró, Hermini Pérez i Joan S. Sorribes el col·lectiu Alba M., que donaria fruit amb la novel.la Jo també la
vaig conèixer. Desfet el col·lectiu encara alguns dels seus membres editarien el llibre de relats històrics Històries a la llum del cresol. Des de 1987 i fins a 1995 s'ocupa de la comunicació institucional de l'Ajuntament de Puçol: dirigeix el mensual Notícies de Puçol i col·labora amb l'emissora municipal de televisió EMTV i l'empresa municipal de comunicació VIP. Durant la dècada dels noranta participa en els dos intents de crear un diari en valencià al País Valencià, sota el nom primer d'El Periòdic de l'Horta i després El Periòdic, capçaleres que amb el temps donarien pas a El Punt del País Valencià. Un article publicat en El Periòdic i signat per ell i Joan S. Sorribes mereix el Premi de Periodisme de la CAPPEV l'any 1994. Des de 1996 és col·laborador habitual en les pàgines del suplement Posdata del diari Levante i de la secció de cultura del setmanari El Temps.
3
El 1997, amb la novel·la En el mar de les Antilles, queda finalista del Premi de Novel·la Antoni Bru de la ciutat d'Elx, llibre que veurà la llum l'any següent en l'editorial Oikos-Tau, al qual en pocs mesos el seguirà el poemari
Oblits, mentides i homenatges editat en 7 i mig. El 1999 l'obri amb la seua incorporació al Consell de Redacció de la revista Abalorio i el tanca assumint el càrrec de cap de redacció de la revista de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana Lletres Valencianes, mentrestant edita el poemari Un gest de la
memòria i guanya el Premi de Narrativa Benvingut Oliver amb el volum de contes breus El carrer dels Bonsais, editat l'any següent per l'Ajuntament de Catarroja; el 2000 també seria l'any de l'edició del seu segon llibre per a infants, Els cinc enigmes del rei, editat per Abril-Prodidacta, eixe mateix any amb el seu tercer llibre infantil guanyaria el Premi de Narrativa per a Infants Empar de Lanuza editat l’any 2000 i a l’any següent seria guardonat amb el X Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre infantil. Confirmant-se d'aquesta manera com un autor addicte a enfrontar-se a tota mena de registres literaris. Durant la dècada dels noranta, participa en diverses mostres i antologies de poesia i llibres col·lectius de narrativa. En l’any 2000 participa en la fundació de Brosquil edicions, en la direcció literària de la qual treballa des d’aleshores. En complir quaranta anys entra en una etapa en la que reflexiona sobre la seua obra, revisant una gran part d’ella i reeditant-la de nou. Així apareixeran l’antologia Les hores
rehabilitades (2002), la segona edició revisada de la novel·la En el mar de les Antilles (2006), i la tercera edició revisada de la seua primera novel·la La maledicció del silenci (2007) L’any 2001 la novel·la Breus instants (encara inèdita) resta finalista del Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida.
4
Els anys 2002 i 2003 i 2004, 2005 i 2006 tradueix al valencià un gran número de contes infantils publicats a la col·lecció de llibres il·lustrats Brosquil
infantil.
Tasca
que
compagina
amb
el
disseny
literari
i
desenvolupament de la de la col·lecció La colla del Brosquil, idea i personatges de la qual és autor, així del primer títol La Calderona és nostra aparegut l’any 2003. El 2002 edita la traducció al castellà de Bernat i els
seus amics, el 2004 de Caram, quina aventura! I el 2007 de Conte contat torna a començar. El 2003 publica el llibre infantil il·lustrat L’arracada de l’oncle de Joan amb il·lustracions de Cesa Perelló, que apareix a un mateix temps que la seua versió en castellà. L’any 2005 apareix la traducció al basc dels llibres infantils Bernat i els
seus amics i Caram, quina aventura!, A més s’inicia, mitjançant
una
col·laboració de Brosquil edicions i l’Àmbit cultural d’El Corte Inglés de la ciutat de València el concurs “Ilustra tu el cuento”, en el que participen un gran nombre de xiquets i xiquetes de tota l’àrea metropolitana i per al qual escriu el conte infantil Atrapar el viento i en la segona edició La gata perla. A la col·lecció Llibres de l’Aljamia publica l’any 2006 el dietari Estiu, 1987. Aquest any també reedita el llibre Caram, quina aventura!, a Brosquil edicions. A més sol, però també en companyia de Vicent Penya comença a fer d’una manera més seriosa el paper de Conta-contes en biblioteques escoles, arribant a fer aquest mateix any prop de vint actuacions.
Ací teniu la seua obra completa: Poesia
5
A tu, del viatger estrany Edició d'autor, 1986. 2na Edició, Quaderns de
Rafallel, 1996.
Envit, antologia de nous escriptors valencians Universitat de València,
1991. (col·lectiu)
Passat festes I. Homenatge a Joan Brossa La Forest d'Arana, 1993.
(col·lectiu)
Amb els plànols del record Germania Serveis Gràfics, 1994. De tenebres Germania Serveis Gràfics, 1994. (col·lectiu) Suc sexual (Recull de textos eròtics) L'Aixernador Edicions, 1994.
(col·lectiu)
Les hores del gaudi Germania Serveis Gràfics, 1995. (col·lectiu) De la mar Germania Serveis Gràfics, 1995. (col·lectiu) Del camí Germania Serveis Gràfics, 1996. (col·lectiu) Poesia Noranta Oikos-Tau, 1997. (col·lectiu) Oblits, mentides i homenatges 7 i mig editorial de poesia, 1998. Un gest de la memòria Edicions de la Vorera, 1999. Versos per a Marc Tàndem Edicions, 1999. (col·lectiu) Poemes d'un segle. Poesia occidental del segle XX. Edicions 96, 1999.
(col·lectiu)
Elogi de la constància (Divuit anys de poesia a Sagunt, 1982-2000)
Fundació Bancaixa Sagunt, 2000. (col·lectiu) I Mostra de Poesia de Sant Martí Ajuntament de Barcelona, 2000. (col·lectiu) Poetes de l'Aiguadolç Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000. (col·lectiu) Solcs de paraules, antologia de poetes de l'Horta Nord Agrupació Cultural Vianants, 2000. (col·lectiu) 20 anys de poesia a la Universitat Edicions 96, 2000. (col·lectiu) Poesia 2000 Edicions de la Vorera, 2001. (col·lectiu) El paisatge seductor. L'horta com a motiu poètic. Llibres de l'Aljamia, 2001. (col·lectiu) Com una òliba Editorial Aguaclara, 2002. Les hores rehabilitades (Antologia 1986-2002). Brosquil Edicions, 2002.
Vosaltres, les paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià
Editorial Bromera, 2003. (col·lectiu) Racó de poesia Brosquil edicions, 2003. (col·lectiu) Jocs florals a Cavanilles Universitat de València, 2005. (col·lectiu)
6
Novel·la La maledicció del silenci Editorial Camacuc, 1992. 2na. Edició de 1996. Escola d'estiu Germania Serveis Gràfics, 1994. Jo també la vaig conèixer Germania Serveis Gràfics, 1995. (col·lectiu) En el mar de les Antilles Oikos-Tau, 1998. 2ª edició Brosquil edicions
2006.
Narrativa curta Lletrasex Sermania Serveis Gràfics, 1994. (col·lectiu) Escriure Tàrrega Ajuntament de Tàrrega, 1996. (col·lectiu) Cronoficcions L’Aixernador edicions, 1995. (col·lectiu) Un gramet d'amor a Santa Coloma Ajuntament de Santa Coloma de
Gramanet, 1996. (col·lectiu)
Espècies en perill d'extinció La impremta arts gràfiques, 1998. Microsexe. Antologia de microcontes eròtics Oikos-Tau, 1998.
(col·lectiu)
Històries a la llum del cresol Edicions Cardells, 1998. (col·lectiu) L'idil·li de les fúries i altres relats. Quaderns Literaris. 7 i mig
editorial, 1999. (col·lectiu)
Aigua Roja. Crims al balneari Edicions de la Vorera, 1999. (col·lectiu) El carrer dels Bonsais Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, 2000. Seduccions Grupo 10, Librerias de calidad. 2002. (col·lectiu) Estiu, 1987. Dietari Llibres de l’Aljamia, 2005.
Infantil i juvenil Bernat i els seus amics Germani Serveis Gràfics, 1996. Els cinc enigmes del rei Abril-Prodidacta, 2000. Deixa't atrapar. 7 i mig editorial, 2000. (col·lectiu) Caram, quina aventura! Ajuntament de Meliana, 2001. 2ª edició Brosquil
edicions, 2006.
Bernat i els seus amics Brosquil edicions, 2002. L’arracada de l’oncle Joan Brosquil edicions, 2003. La Calderona és nostra Brosquil edicions, 2003.
7
Conte contat torna a començar Brosquil edicions, 2006.
Obres traduïdes de l’autor Llençols de foc/ Sabanas de fuego Fundación Max Aub. Dins del llibre Camino de la palabra III. Segorb, 2000. (col·lectiu) El pendiente del tío de Juan València, Brosquil edicions, 2003. Bernat y sus amigos Brosquil edicions, 2003. Bernat eta bere Lagunak Mensajero SA, 2004 Arraioa, hau da hau abentura Mensajero SA, 2004 Zenbait poema Hegats. Literatur aldizkaria, 29 Atrapar el viento Brosquil edicions, 2005. La gata Perla Brosquil edicions, 2006 Cuento contado, cuento empezado Brosquil edicions, 2007. La Calderona es nuestra Brosquil edicions, 2007.
Premis XXVI Premi Ventura i Gassol: per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges. Certamen de Poesia d'Almussafes (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges. VI Premi de Poesia Francesc Bru (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges. VI Premi de Narrativa Francesc Bru (1997): per al conte Baixant de la Calderona inclòs en el llibre Històries a la llum del cresol. Segon premi de poesia dels XIII Certamen Literari Ciutat de la Vall d'Uixó (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges. Premis Octubre de Poesia de Sant Vicent del Raspeig (1998): Un gest de la memòria. Premi de Narrativa Benvingut Oliver (1999): El carrer dels Bonsais. X Premi Empar de Lanuza de Narrativa Infantil (2000): Caram, quina aventura!.
8
Premi Gorgos de Poesia (2001): Com una òliba. X Premi Samaruc: al millor llibre infantil editat l’any anterior.
1.1. Per a saber sobre l’autor i la seua obra... L’autor del llibre és la persona que l’ha escrit; i de vegades, és interessant conèixer un poc de la seua vida i de la seua obra, és a dir d’allò que ha fet. Comprovem què en saps! 1) Com li diuen a l’autor del llibre Conte contat torna a començar? 2) On va nàixer l’autor? 3) Quin tipus de llibres escriu? 4) Posa el títol de tres llibres de literatura infantil i juvenil escrits per aquest autor.
2. ABANS DE LLEGIR... UNS QUANTS CONSELLS Penses que estàs preparat per llegir? La lectura de qualsevol novel·la és un acte que necessita de la màxima concentració per part del lector, per aquest motiu hauries de seguir una sèrie de consells bàsics perquè pugues gaudir i entendre la història que se’t presenta. Aquests són uns quants consells: - Si tens el televisor o la ràdio connectats, apaga’ls. - Posa’t còmode i comprova que tens bona llum. - Evita posar-te en un lloc sorollós. - Agafa llapis i paper per a anotar i subratllar. - Tingues a mà un diccionari per consultar les paraules que no coneixes.
9
Endavant! Bon profit!
3. PROPOSTES DIDÀCTIQUES 3.1. Per a comprendre la història... Per tal de comprovar que has entés perfectament la història i que a més t’has fixat en alguns detalls interessants, intenta contestar correctament totes les preguntes següents: 1) Qui conta la història, al començament? a. Arnau. b. Bernat. c. L’avi Nel·lo. 2) Quines aus es poden trobar al parc natural de la marjal del Moro? a. garses, garsetes, collverds... b. estornells, coloms, vilers... c. agró, mussol, àguila... 3) Quines aus es poden trobar a la ciutat? a. agró, mussol, àguila... b. garses, garsetes, collverds... c. estornells, coloms, tórtores... 4) Quins són els amics d’Arnau i Bernat? a. Joan, Marc, Maria i Lluís. b. Carles, Mireia, Joan i Francesc. c. Xavi, Carles, Mireia i Marc. 5) Com volien fer l’excursió a la Marjal del Moro? a. Passejant per gaudir del paisatge. b. Amb bicicletes. c. Amb el tot terreny de l’avi. 6) Per què van haver de canviar els plans del cap de setmana? a. Perquè plovia molt. b. Perquè els pares els van castigar sense eixir de casa. c. Perquè Marc estava malalt.
10
7) En quin poble se situa la rondalla de l’avi? a. A Pinet. b. A Sagunt. c. A Pouet. 8) En la rondalla de l’avi molts van intentar acabar amb drac, com ara... a. Les dones i filles dels pescadors. b. Tres xiques joves llauradores. c. Un màgic molt important. 9) Com van quedar les collites després de l’experiment l’alquimista per acabar amb el drac? a. Destrossades. b. De colorets. c. Arrasades, no hi va quedar res. 10) Com acaba la rondalla de l’avi? a. Aconsegueixen ensinistrar el drac. b. Aconsegueixen matar el drac. c. El drac se’n va a un altre poble. 11) Per què els xiquets inventen un altre final per a rondalla de l’avi? a. Perquè sabien que el final era diferent. b. Perquè l’avi s’havia oblidat del final. c. Perquè no els agradava el final. 12) Qui conta la nova rondalla? a. Bernat. b. Arnau i Bernat. c. Tots els xiquets. 13) Quina qualitat extraordinària posseïa el drac de rondalla dels xiquets? a. Que podia volar. b. Que podia parlar. c. Que podia ballar.
el
de
la
la
11
14) Què se li va ocórrer a Xavier per a aconseguir una estrella? a. Fabricar una catapulta. b. Col·locar una escala altíssima. c. Llançar una corda amb un nus. 15) Què se li va ocórrer a Marc per a aconseguir una estrella? a. Fabricar una catapulta. b. Enlairar-se pujat al llom d’un brúfol. c. Col·locar una escala altíssima. 16) Què se li va ocórrer a Carles per a aconseguir una estrella? a. Enlairar-se pujat al llom d’un brúfol. b. Fabricar una catapulta. c. Col·locar una escala altíssima. 17) Què se li va ocórrer a Arnau per a aconseguir una estrella? a. Enlairar-se pujat al llom d’un brúfol. b. Fabricar un coet. c. Col·locar una escala altíssima. 18) Què se li va ocórrer a Mireia per a aconseguir una estrella? a. Buscar-la en el fons de la mar. b. La va dibuixar en un paper. c. Buscar-la colgada en la terra. 19) Qui inventa la millor solució per a aconseguir l’estrella? a. Carles. b. Mireia. c. Marc. 20) Continua l’expressió següent per indicar que és el final d’un conte: Conte contat,... a. m’ha encantat. b. conte cantat. c. conte acabat.
12
3.2. Per a descobrir les estructures... Fixa’t que en aquest conte apareixen diferents tipus de text, de vegades és descriptiu, és a dir, explica com són les coses o els personatges; altres vegades s’inclou el diàleg, és a dir, que parlen els personatges directament; i la major part del conte és narratiu, és a dir, que el text conta fets o accions. 1) Localitza en el llibre la descripció de les parts de la casa de llaurador, la pots trobar en la pàgina 11. Fes després una descripció pareguda de la teua casa. 2) Descriu els personatges protagonistes de la història. 3) Transforma en forma de còmic l’escena que més t’ha agradat del llibre. 4) Reordena les accions següents segons l’ordre d’aparició en la història.
- Els xiquets inventen un final diferent per a la rondalla. - Se’n va anar la llum. - Els amics es reuneixen en la casa dels avis de Bernat i Arnau. - Comença a ploure sense parar. - L’avi Nel·lo comença a contar-los una rondalla.
Accions Primer Després A continuació Més tard Finalment
13
3.3. Per a aprendre paraules i expressions... Llegir és la millor manera per a aprendre paraules i expressions noves. Pots comprovar-ho amb les activitats següents: 1) Explica el significat de les expressions i refranys següents que apareixen en el llibre:
El vent de llevant té una nòvia a ponent, quan torna torna plovent. (Pàg. 13)
A cor què vols. (Pàg. 24) Escoltetes en reunió són de mala educació. (Pàg. 55) Conte contat, conte acabat. (Pàg. 47 i pàg. 75) 2) Explica la diferència entre aquestes dues paraules que apareixen en la pàgina 51 del llibre.
Rondallaires/rondinaires 3) Reflexiona sobre què deu significar el sufix –aire, que apareixia el les paraules anteriors (rondall-aires; rondin-aires). 4) Fes una llista de les paraules que has anat buscant en el diccionari al llarg de la lectura i posa al costat el seu significat. PARAULA Xàfec Ruixat Rebost Haca Estris
SIGNIFICAT
14
3.4. Per a crear històries... Ja has comprovat que les històries es poden modificar, els personatges del conte canviaven el final i ha resultat bastant divertit. Ara, intenta-ho tu! 1) Pensa i redacta un final diferent per a la rondalla. 2) Inventa una història en la qual els teus amics i tu sigueu els protagonistes i posa-li nom.
3.5. Per a investigar... T’has interessat per alguns dels temes que s’hi tracten? Has de saber que a partir de la lectura pots aprofundir en els temes que t’hagen semblat més interessants. Per exemple, pots ampliar els teus coneixements sobre alguns dels temes que tracta el llibre amb les següents activitats d’investigació. 1) Ara ja saps què és una rondalla. Demana a la gent gran de la teua localitat que te n’expliquen alguna. 2) Busca a la biblioteca més informació sobre els dracs i comprova si aquest personatge apareix en altres rondalles. 3) Penses que els jocs d’ara són els mateixos que els dels teus avis? Pregunta i investiga un poc sobre el tema. 4) Els xiquets viuen a la ciutat però van ben sovint al poble d’on són originaris. Penses que la gent sempre ha viscut al mateix lloc on va nàixer? Investiga sobre les teues arrels familiars i elabora un arbre genealògic.
15
3.6. Per a divertir-nos... Penses que aquesta història et podia haver passat a tu? Què faries tu si et quedares un dia sense electricitat? Sabries divertir-te? Intenta-ho! Basant-nos en la història que t’has llegit et presentem unes quantes propostes lúdiques. 1) Emplena la següent graella de mots encreuats:
4 3 8 6
1
2 5
7
1. Narració antiga conservada i transformada per la transmissió oral (pàg. 24 i 25). 2. Nom i cognom d’un compilador valencià de rondalles (pàg. 25). 3. Llums d’oli que s’usaven abans que s’inventara la llum elèctrica (pàg. 27). 4. Persones que tenien l’ofici de químic en l’antiguitat (pàg. 37). 5. Antiga màquina de guerra per llançar projectils diversos a distància (pàg. 67). 6. Ocell gran i nocturn, també anomenat duc (pàg. 69). 7. Acció de ficar un mateix, cap i cos dins de l’aigua (pàg. 73). 8. A l’edat mitjana, propietari d’un cavall i d’armes al servei d’un senyor (pàg. 75). 16
2) Localitza els noms dels sis amics protagonistes en aquesta sopa de lletres:
A M I R E I A Z A
R A C A R L E S Y
B R S D T A V E N
E T E M R O I P E
R O C A I V A X C
N I N R O A T A L
A J A N R G O Ç O
T U R A I S D I R
M I F U P M A R C
3) Fes un dibuix de l’escena que més t’ha agradat. 4) Reuneix un grupet d’amics. Reparteix els personatges entre els teus amics i representeu dramàticament la història.
Solucions 1
1
Solució de les activitats dels mots encreuats i la sopa de lletres: 1. rondalla; 2. enricvalor; 3. cresols; 4. alquimistes; 5. catapulta; 6. brúfol; 7. capbussar-se; 8. cavaller.
A M I R E I A Z A
R A C A R L E S Y
B R S D T A V E N
E T E M R O I P E
R O C A I V A X C
N I N R O A T A L
A J A N R G O Ç O
T U R A I S D I R
M I F U P M A R C
17
18