EN EL MAR DE LES ANTILLES PROPOSTA DIDÀCTICA DE SALVADOR PALAZON 1. SOBRE L’AUTOR Després de llegir la nota biogràfica de Manel Alonso i Català, l’autor d’En el mar de les Antilles, que hi ha al final del llibre, posa una creueta en les afirmacions que cregues encertades: 1. Manel Alonso es dedica professionalment a: a) l’ensenyament i la literatura. b) l’edició i la literatura. c) la col·laboració en premsa i l’escultura. 2. Manel Alonso ha conreat: a) la poesia b) el conte i la novel·la c) l’assaig i el teatre 3. Caram,quina aventura! Obtingué: a) el Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza b) el Premi Samaruc c) el Premi de Narrativa Francesc Bru 4. El carrer dels Bonsais és: a) un poemari b) un llibre de contes c) una antologia poètica. 5. Part de la seua obra ha estat traduïda al: a) castellà b) basc c) francés
2. SOBRE LA NOVEL·LA
2.1. COMPRENSIÓ I REDACCIÓ a) En el primer capítol, el narrador, tot referint-se al soldat Amigó, diu : Mirà el firmament amb ulls irònics: si ell tenia una estrella, segurament devia ser la que menys brillava. Encara que , vist el panorama regnant a l’illa, dins de l’infortuni es podria considerar un privilegiat. Podries comentar aquest fragment tenint en compte que ja has llegit el llibre i saps tota la història de la novel·la?
b) Al llarg de la novel·la es narra d’una manera discontínua la relació entre el protagonista i Maria. Redacta un text en què la contes seguint un ordre cronològic, des que es coneixen a la masia de la Barca fins que Pep-Amigó marxa a la guerra de Cuba c) Maria, apareix al començament i al final de la novel·la. Quina és la seua funció en una narració en què el protagonista és alhora i no sense problemes l’antic jornaler Pep el de Tos i el nou soldat Amigó? d) De què s’encarrega Amigó en l’exèrcit? Amb qui comparteix aquesta faena? Què hi aprén? e) Quina imatge es dóna de l’exèrcit? I de la guerra de Cuba? Raona-ho utilitzant cites del llibre. e) El protagonista fa amistat amb altres soldats amb els quals comparteix la mateixa llengua. Qui forma aquesta colla? Quines característiques essencials els atribueix el narrador? f) Els amics del protagonista són de pobles coneguts: Mataró, Nàquera o Alzira. En canvi Pouet, d’on és natural Amigó,no el trobem en el mapa perquè és el nom literari d’un poble valencià. De quin poble és tracta? Quina informació ens proporciona l’autor per identificar-lo? g) En la pàgina 64 s’al·ludeix al protagonista així: El jornaler Pep el de Tos, que temps després seria el soldat Amigó i més tard potser l’heroi mort al Carib o el besavi aquell que féu la guerra a Cuba. ¿Com interpretes aquesta referència? h) Qui era la Negra Lola? Quina relació manté amb el protagonista? La solució que troba l’autor per a aquest personatge ( se’n va anar ocultant a tot el món que duia en el ventre la sement del valencià ) és la que t’esperaves? ¿Per què deu haver-la triada? Segur que pots inventar-te un conte autònom en què desenvolupes la història de la Negra Lola al marge de la novel·la, des que Amigó li perd el rastre, tenint en compte com l’ha caracteritzat l’autor. i) Explica com influeixen les creences religioses en alguns personatges. Diries que són una part important de la seua personalitat? I en aquella societat? j) Què passa en el Maine? Quina relació tenen amb els fets Amigó i Bernat? Com els ensarrona Roosevelt? k) T’esperaves que el protagonista matara Roosevelt? Com es justifica aquesta actuació en la novel·la? l) Des de la pàgina 139 a la 149 hi ha una unitat narrativa: es conten els mateixos fets vists des de les diferents perspectives de diversos personatges. Treballant en equip convertiu el fragment en un guió cinematogràfic i amb l’assessorament del professor de comunicació audiovisual graveu un curt.
2.2. ANÀLISI TÈCNICA I REFLEXIÓ
a) Sobre el Paratext –El títol triat per l’autor fa referència a la història de l’obra( els fets, els personatges, l’espai i el temps). Després de la teua lectura t’atreviries a posar–ne un altre que estiguera relacionat amb el tema de la novel·la? –Fixa’t en la portada del llibre. La fotografia que ha realitzat Vicent Salvador deu estar relacionada amb l’obra. Comenta-ho –Amb l’ajuda del professor aconseguiràs una reproducció de la portada de la primera edició de la novel·la en Oikos-Narrativa. Compara les fotografies de les dues edicions. ¿Què s’ha buscat en cada cas? ¿Quina hauries triat si tu en fores l’editor? – L’endreça inicial d’Alexandre Navarro anuncia en bona mesura l’ “aventura” del protagonista. Explica-ho b) Sobre l’argument, el tema i els personatges –Redacta un text de 10 línies en què resumisques l’argument de la novel·la des del punt de vista del personatge principal. –El tema és el sentit general i profund de l’obra; ha de ser breu i poder-se incloure en una frase o fins i tot en un sintagma. Tenint en compte tot això redacta el tema de la novel·la. –Distribueix els personatges de la novel·la en tres grups segons siguen principals, secundaris o comparsa. I justifica la teua classificació. –La novel·la pot interpretar-se com la narració d’un conflicte personal: l’escissió que pateix el protagonista, un personatge esqueixat, que en paraules del narrador: semblava una mica esquizofrènic. Pep-Amigó es veu sotmés a diversos i contradictoris pols d’atracció: fidelitat a l’esposa/ la passió per l’amant, desig sexual/conviccions religioses, necessitat de retrobar el paisatge vital de Pouet/ por a tornar a la misèria d’abans de la guerra. A més el protagonista es transforma: accedeix a la cultura i inicia un procés de reflexió personal que l’allunyarà del jornaler inicial. La crònica a través de l’evocació d’aquest itinerari, que és fonamentalment sentimental, del protagonista unifica la novel·la encara que s’incorporen elements històrics o propers a la intriga. ¿Com definiries el subgènere d’aquesta novel·la? ¿Amb quins problemes t’has trobat? c) Sobre l’estructura i la veu narrativa –L’autor ha dividit la novel·la en dos parts: una primera, més extensa, de 12 capítols, i una altra de 8 capítols. Segurament hi ha alguna diferència en el ritme narratiu d’ambdues parts. Com l’explicaries? –Una altra manera d’estructurar externament la narració seria fer les tres parts tradicionals: plantejament, nus i desenllaç. Si seguires aquest altre criteri com distribuiries els capítols?. Raona la teua resposta. –Quin tipus de narrador hi ha a la novel·la? –Com ja saps l’ordre dels fets es pot alterar en el discurs. I això és el que fa l’autor en aquesta novel·la. Busca–hi un exemple de retrospecció i un altre d’anticipació.
–També la duració pot ser alterada. No tindràs dificultats de trobar en el text un exemple de resum i un altre d’el·lipsi. d) Sobre els recursos expressius –El sensualisme és present a l’hora de descriure els personatges i els ambients. Així Amigó es presenta en un monòleg en el primer capítol com algú que copsa a través dels sentits una barreja de sensacions olfactives, tàctils, imatges visuals i desigs. I en la pàgina 79 reconstrueix el món de Pouet a través d’una barreja d’ olors que s’imagina a partir de la carta rebuda. Busca algun altre exemple en el text en què la descripció siga d’aquest tipus. –L’estil descansa en una calculada adjectivació per aconseguir l’evocació. A vegades es repeteixen sinònims( Era un covard. Un poruc... Un cagacalces) o s’acumulen els adjectius (una dolça, bella i calent ciutat), que poden anteposar-se al nom (agre sentiment, estrany misticisme) o trobar-se en altres posicions (l’excèntric milionari nord-americà) . D’altres vegades es tracta de sintagmes nominals en aposició ( son pare, la guineu amb...), sintagmes preposicionals ( el teu país de riques planes), combinacions de les possibilitats anteriors( l’allargada ombra de la guineu ) o subordinades de relatiu que també es combinen de diverses formes (una amabilitat agredolça que li produïa un dolor lleu..). Busca en el text un exemple de cada una de les formes esmentades. –La novel·la adquireix per moments un to líric no només per expressar l’estat d’ànim d’un personatge ( va sentir com, a poalades, l’aigua de l’estima entrava de nou en el seu hort) sinó també per narrar una acció ( el soldat Amigó li havia dibuixat amb la navalla traços de mort en el ventre). Copia ara fragments de la novel·la en què percebes aquest alé poètic i escriu al costat com ho diries tu amb les teues paraules. –El fet de recórrer a les comparacions és un recurs present en l’obra tant per la veu narrativa com en els diàlegs. Fes–ne dues llistes, en una escrius les que ja coneixies i, per tant, estan lexicalitzades, i en l’altra les que són noves per a tu i , en conseqüència, aconsegueixen un efecte poètic. e) Aspectes lingüístics –En la novel·la apareixen diverses llengües. Quines has trobat? Quin recurs tipogràfic es fa servir per remarcar la seua presència? –En el mar de les Antilles és també una mostra de la diversitat lingüística dins de la llengua catalana. D’una banda s’hi reflecteix la diversitat dialectal de la llengua: en el diàleg de les pàgines 86 i 87 hi ha moltes marques que corresponen al català oriental i al català occidental. Subratlla-les. Pel que fa als registres pots comparar l’ús de la llengua que fa el narrador i les intervencions del protagonista en estil directe. Si ho fas trobaràs alguna petita diferència.
–Naquerà i alzireny són dos adjectius utilitzats en la novel·la per anomenar dos personatges. Com es diuen aquests adjectius que es formen a partir d’un topònim?
N’hi ha més en l’obra? Podries explicar el procés de formació d’aquests mots en la nostra llengua i posar un exemple de cada cas? 2.3. ACTIVITATS DE RECERCA a) La novel·la se situa en una època de la nostra història contemporània en què té lloc la guerra de Cuba. Hauràs de buscar informació en llibres d’història per entendre les diverses fases del procés, els interessos de les diverses faccions i l’actuació dels Estats Units. Podries fer-te un vocabulari temàtic en que explicares entre altres el significat d’aquests termes referits a la guerra i a altres aspectes de la realitat cubana: mambises, manigua, gringo, crioll, congrí, reconcentrados, etc. b) També pots elaborar una llista de mots que definisquen el camp semàntic de l’exèrcit. No hi poden faltar paraules com: polvorí, imaginària, barracó, fusell màuser, matxet, cintó, turuta, corajillo, companyia, sergent, trencar files, servei militar, armeria,etc.
c) Si et fixes en els discursos que fan els oficials als soldats podràs traure algunes conclusions sobre la ideologia de la institució. ¿Creus que avui ha canviat? Redacta un text en què argumentes la teua opinió. d) Saps si a hores d’ara hi ha guerres d’independència com la de Cuba? ¿Creus que avui s’ha de recórrer a la violència per decidir el futur polític d’un país? ¿Quins mecanismes s’haurien d’arbitrar per a substituir-la?
e) Classifica els noms propis de persona en dues columnes, en una escriu els que corresponen a personatges històrics i en l’altra els de ficció. Ho hauràs de consultar en una enciclopèdia i t’ajudarà a entendre les referències que s’hi fan a personatges que tingueren un paper important en la guerra. f) En un fragment de la novel·la un empordanés canta una havanera. Podríeu durne algunes a classe, fer-ne una audició i analitzar en les lletres l’enyorança que tant aclaparava el protagonista de la novel·la.
g) Al costa de la memòria històrica social n’hi ha una altra de privada i familiar. Potser en la teua família hi ha el record d’algun avantpassat que fera la guerra del Marroc o, ja més difícil, la de Cuba, totes dues guerres colonials. I fins i tot hi haja per l’andana de cada algun record fotogràfic. Si aconseguiu prou material podríeu fer una exposició fotogràfica.