BUTLLETÍ SETELSIS Portada: Plantada d'arbres a Guixers Editorial Picarols i cavallets de P3 L' hort a P4 Preparem el teatre P5 Diada de l' arbre de 1 r Sortida al Molí... de 2n Pissarres digitals Sensacions... de 3r 4t dibuixa la Plaça... Màscares venecianes de 5è Els nostres ossos de 6è Projecte: l' hort escolar Notícies breus Habilitats motrius Higiene postural El Butlletí informa ... Des de l'AMPA Noves tecnologies La mona de Pasqua Entreteniments Bona Pasqua Les parets parlen
EDITORIAL La bellesa i la utilitat de vegades poden semblar termes contraposats. 1 r. 1 2 3 4 5 6 8 9 10 11 12 13 14 15 16 18 20 21 22 24 26 27 28
ESCOLA SETELSIS Avinguda Cardenal Tarancon, 20 25280 Solsona http://www.xtec.cat/ceipsetelsis/ ceipsetelsis@xtec.cat
Quan rebeu aquest Butlletí estarem a punt de fer una tasca d’embelliment del nostre pati. El dia que celebrarem Sant Jordi i la primavera, el dos de maig, plantarem flors entre sessions de contacontes i el certamen literari. Com és habitual a casa nostra, doncs, les flors i la literatura es barrejaran amb harmonia per construir alguna cosa superior: aprendre a través del que tenim a prop, amb la nostra activitat quotidiana. Algú pot considerar que plantar flors no és una assignatura escolar, que a l’escola cal que fem feines “dures”: llegir, escriure, comptar, aprendre rius i comarques… Però una cosa no exclou l’altra. És cert que la tasca escolar està molt vinculada als aprenentatges curriculars de cada matèria, però també és cert que la psicopedagogia i les noves lleis ens diuen que el que cal no són caps “plens” sinó caps “ben endreçats”, és a dir, els nens i les nenes han de saber molt, però sobretot han de ser competents per utilitzar allò que saben. Les competències bàsiques que ara mateix es treballen i s’avaluen a l’escola no volen dir tant que cada alumne ha de “saber” molt, sinó que tot allò que sap cal que ho “aprofiti” molt, és a dir: ha de saber buscar informació, relacionar conceptes, integrar el que aprèn en una matèria per utilitzar-ho en qualsevol altra.... ha de poder respondre a la varietat d’estímuls que rebrà al llarg de la seva vida. Per tant, la bellesa (les flors, les poesies) i la utilitat (la lectura, el coneixement de les parts d’una planta, del sòl...) es poden barrejar per educar persones sensibles, cultes i, com deia el poeta, desvetllades i felices. Aquest és el nostre compromís i la primavera ens ho fa més fàcil.
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
2
E. iNFANTIL 3
JUGA AMB ELS CAVALLETS I ELS PICAROLS DISFRESSATS!
- BUSCA 3 FORQUES.
- QUANTS PIRATES TENEN L'ULL
- BUSCA 4 VARETES DE FADA.
- COMPTA LES PRINCESES.
- QUANTS INDIS HI HA?
3
TAPAT?
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
E. INFANTIL 4
L'HORT A P-4
ELS NANS I ELS ÓSSOS ENS PREPAREM PER TREBALLAR A L' HORT. PRIMER HEM CONEGUT LES EINES QUE ES FAN SERVIR. A CLASSE LES HEM OBSERVAT, TOCAT I DIBUIXAT PER EQUIPS. TAMBÉ HEM APRÈS EL SEU NOM.
DESPRÉS HEM MIRAT AMB LUPA LES LLAVORS QUE PLANTAREM A L' HORT: ESPINACS, ENCIAM, PÈSOLS I ALLS. I LES HEM DIBUIXAT EN UNA FITXA.
CONTINUARÀ... BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
4
E.INFANTIL 5
EN
AQUEST
PREPAREM EL TEATRE
SEGON
TRIMESTRE
HEM
PREPARAT
L'OBRA
DE
TEATRE
"LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA". NO NOMÉS ENS HEM APRÈS EL DIÀLEG, SINÓ QUE TAMBÉ HEM ELABORAT ELS DECORATS I EL NOSTRE VESTUARI.
CADA DIMECRES A L'HORA DE
TALLERS HEM FET UNA PART DE LA FEINA: LES ORELLES DEL NOSTRE PERSONATGE...
HA SIGUT UNA FEINA MOLT ENGRESCADORA I UNA
EXPERIÈNCIA MOLT BONICA.
... ELS DECORATS AMB LA CASA
DE LA RATETA, LA BOTIGA I EL POBLE.
5
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
C. INICIAL 1
DIADA DE L'ARBRE
Aquest primer de març hem fet una sortida per la comarca molt intensa i, com ja us podeu imaginar… relacionada amb el tema dels arbres de l’àrea de medi. Hem sortit de l’escola i tot gaudint d’un paisatge força primaveral ens hem desplaçat fins a la fàbrica Knauf. Allà ja ens hi esperaven ,juntament amb els agents rurals, altres companys i companyes de les escoles de Solsona i l’ajuda especial de la UEC. Un cop hem acabat d’esmorzar, ens hem organitzat en quatre grups: Les alzines , els roures , els pins i els pollancres. D'aquesta manera hem gaudit de les següents activitats: - Taller de guix (record de la sortida, en commemoració de l’Any Internacional dels Boscos)
- Treball de la comarca (prèviament iniciat a l’escola i contextualitzat dins el tema dels arbres)
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
6
- Escolta i dramatització del conte “Els tres savis prudents de Piteus” (relacionat amb el municipi proper de Sant Llorenç de Morunys).
- Visita a les instal∙lacions de la fàbrica de guix " Knauf" . Al migdia hem anat cap a Sant Llorenç de Morunys on hi hem dinat i en acabar.... ens esperava l’autocar per realitzar les activitats de tarda, enmig de la natura: - Plantada d’arbres: alzines, roures i pins, amb la finalitat de repoblar. - Observació de caus de conills ( i escolta del conte “Una migdiada trencada i enganxada”) - Xerrada, per part dels agents rurals, de sensibilització sobre la natura i el manteniment dels boscos, les caixes niu i les característiques dels arbres plantats. I... per acabar la jornada, ens han regalat un bonic obsequi!
Moltes gràcies !
7
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
C. INICIAL 2
SORTIDA AL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Els nens i les nenes de 2n estem estudiant els oficis a l’àrea de Coneixement del Medi. Per completar el treball que fem a la classe, vàrem fer una sortida al MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES. Tot i que el temps no ens va acompanyar, perquè no va parar de ploure en tot el dia, vam tornar molt contents de l’excursió. A la classe havíem estudiat tots els passos que seguia la roba des que arribava al Molí fins que es convertia en paper. Al Molí en veiérem el procés de fabricació artesanal i les eines i màquines que feien servir: espolsador, podridor, espit… Era tot tal i com ens ho imaginàvem!
La pasta de paper dins d'una tina.
El torn espolsador el feien funcionar nens i nenes.
En acabar la visita, cadascun de nosaltres va poder fabricar el seu full de paper amb la filigrana de Capellades.
És divertit fer paper!!
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
8
C. INICIAL
Pissarres digitals interactives
Les pissarres digitals interactives (PDI) són una nova eina de treball a l’aula. Els nens i nenes de cicle inicial en podem fer ús des d’aquest trimestre i ens és molt útil en la tasca diària. Amb l’ensenyament interactiu podem fer activitats noves que ens estimulen i motiven i per això aprenem més i amb més eficàcia. Les PDI ens ofereixen moltes possibilitats de treball: • presentacions més boniques. • accés immediat a la informació. • utilització de les eines multimèdia: Internet, vídeo, àudio, imatges... • exposició de treballs personals fets amb anterioritat. • correcció col•lectiva més eficaç. • desar la feina feta al final d’una activitat i poder‐la consultar sempre que calgui. Durant aquestes setmanes hem après el seu funcionament ja que tots participem activament, ja sigui individualment o en grups de treball cooperatiu. Ens agrada molt treballar amb les PDI i a continuació podeu veure alguns dels treballs que hem realitzat a les classes.
9
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
C. MITJÀ 1 SENSACIONS AL VOLTANT DE L’OBRA DE GAUDÍ
El 24 de febrer vam anar a veure les obres de Gaudí. Em van agradar molt la Sagrada Família i la Pedrera. Quan vam anar al parc Güell, em vaig sentir molt lliure perquè hi havia molta natura i obres de Gaudí. A la Pedrera, les xemeneies tenien forma de fantasmes. Em va agafar una mica de por, però també emoció. Al parc Güell, el dragó el trobava molt trist, allà sol totes les nits. També, com que el parc Güell és molt gran i mig laberint, em trobava perdut. A mi Gaudí em va semblar un home molt recargolat. Si fos ell, se m’hauria acabat la paciència. M’imaginava la Sagrada Família molt més gran, igual que la salamandra del parc Güell. No m’hauria agradat gaire viure a la Pedrera, perquè tothom visita el pis de dalt i fan molt soroll.
A mi em va agradar molt tot. Em vaig sentir molt bé i vaig pensar que Antoni Gaudí era un gran i un dels millors arquitectes del món perquè va construir la Pedrera, el parc Güell, els vitralls de la Sagrada Família, i molt més.
La tècnica que m’ha agradat més de Gaudí és el trencadís. Quan vam anar al terrat de la casa Milà o bé la Pedrera, em va impressionar molt. Em vaig quedar parada. Em va agradar molt l’estil modernista de Gaudí. Em va impactar la Sagrada Família. Em va decebre el parc Güell. A mi l’excursió de Gaudí em va sorprendre. No m’ho podia creure. Per mi eren les millors obres del món. L’excursió de Gaudí em va agradar molt. M’ho vaig passar fantàstic. I no volia tornar de l’excursió.
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
10
C. mitjà 2 4t DIBUIXA LA PLAÇA DE SANT JOAN
L'indret de Solsona que us presentem és la Plaça Sant Joan, ubicada al nucli antic. És una plaça allargada i amb pendent al mig de la qual hi ha un conjunt arquitectònic gòtic format per quatre fonts, dos sortidors, un cóm i una capella dedicada a Sant Joan. L'escriptor Josep Mª de Sagarra va dedicar un poema a la nostra plaça titulat Record de Solsona. Actualment, aquesta plaça és un indret ideal per a esdeveniments culturals de la nostra ciutat. A sota podeu observar alguns dels nostres dibuixos.
11
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
CICLE SUPERIOR 1
MÀSCARES VENECIANES
Els nens i nenes de cinquè, durant les hores de Visual i Plàstica properes al carnaval, hem fabricat les nostres màscares. Aquesta vegada hem volgut simular el disseny de les màscares venecianes. La tècnica consisteix en: * Dibuixar la màscara sobre cartró. * Retallar. * Cobrir amb paper de diari i cola. * Pintar de blanc. * Decorar amb pintura metal•litzada.
Ha estat una manualitat ràpida, divertida i original. El divendres abans de la setmana blanca, tots hem sortit de l’escola camuflats sota la nostra màscara. És un bonic record que guardarem i podrem utilitzar ens els propers carnavals.
Us animem a provar aquesta tècnica per aplicar-la en diferents manualitats a casa vostra!
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
12
cicle superior 2 DE QUÈ ESTAN FETS ELS NOSTRES OSSOS? . Els alumnes de sisè hem estudiat l‛aparell locomotor del cos humà. Aquest consta de l‛esquelet i els músculs. Com tots sabreu, el nostre esquelet està format per uns 200 ossos, a més d‛articulacions i cartílags. Aquests ossos, al mateix temps, estan formats per teixit ossi i una gran quantitat de substàncies minerals. Una de les més importants és el calci, que ens permet tenir uns ossos ben resistents.
A l‛Aula de Ciències hem observat què passa amb un os de pollastre si desapareixen els minerals que conté.
Per poder-ho dur a terme, primer hem agafat un os de pollastre ben bullit i l‛hem pesat. Després d‛anotar-ne el pes, l‛hem posat en un pot de vidre ple de vinagre durant una setmana. Al cap d‛una setmana hem extret l‛os del pot, l‛hem rentat bé i l‛hem tornat a pesar. Els ossos pesaven menys que el primer dia!
Això és degut a que el vinagre ha dissolt les substàncies minerals que contenia l‛os de bon principi i, per tant, ens hem adonat que aquestes també pesen. De fet són les que ens proporcionen la gran resistència del nostre esquelet. Per això els ossos, després del tractament amb vinagre, es van tornar flexibles.
A més també hem pogut veure que n‛ha canviat el color. L‛única cosa que no en va canviar va ser la forma!! Va ser una experiència molt divertida, i curiosa!!!
13
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
AULA DE CIÈNCIES
PROJECTE: L’HORT ESCOLAR Aquest any a l’escola Setelsis hem iniciat un nou projecte: l’hort escolar. Aprofitant els espais que ens ha aportat el pati nou, hem reservat una parcel•la per a dur a terme activitats relacionades amb l’hort. Per començar, hem dividit en quatre eres la parcel•la, una per cicle. Cada cicle o nivell ha escollit un tipus de cultiu diferent per a dur a terme durant aquest curs. Disposem també d’un compostador on posem totes les restes de matèria orgànica que hem generat durant les diverses setmanes de la fruita, per després obtenir el compost que utilitzarem com a fertilitzant.
Per iniciar aquest procés, hem comptat amb l’ajuda del senyor Albert i del seu ajudant Mohamed que han distribuït l’espai, han llaurat les eres i les han deixat a punt per a plantar. També han col•laborat amb el nostre projecte el CEDRICAT, el Centre Tecnològic i famílies, aportant diversos tipus de llavors.
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
14
NOTÍCIES BREUS
BIBLIOTECA
Aquest trimestre, des de la biblioteca de l'escola, volem donar unes notícies breus que creiem que us poden interessar. * A la pàgina web de l'escola, dins del "Què fem?" en l'apartat de la biblioteca, hi ha penjat un document que dóna unes bones pistes per la "motivació lectora". Temes adequats per a diferents edats, continguts...És un document de 25 pàgines que apunta les lectures per la tendresa, indicades per infants d' 1 a 3 anys, lectures per la il·lusió destinades a 4 - 6 anys, lectures del descobriment dirigides als nois i noies de 7 als 9 anys i lectures per l' emoció dedicades als 1 0 -1 2 anys. Cal esmentar que són una guia, uns consells orientatius. * El passat dilluns, 21 de març es va celebrar "El dia Mundial de la Poesia". Des de l'escola es va commemorar amb la lectura de poemes per la megafonia interna, uns minuts abans de la sortida al pati. Un alumne de cada cicle va recitar un poema. La Roser va fer la cloenda alhora que va desitjar una bona jornada poètica. * Com cada any des del grup Puntedu, tots els nens i nenes de la comarca coneixeran un il·lustrador: JOMA . Per mitjà de la seva "màgia" volem encantar als infants en els llibres, en la fantasia, endinsar-los en els llibres en tota la seva dimensió. En el proper butlletí explicarem a fons l'experiència.
* Enguany Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa, coincideix amb les vacances de Pasqua. El proper 2 de maig a l'escola celebrarem aquesta jornada, amb una lectura de contes i el Certamen Literari.
15
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
EDUCACIÓ FÍSICA
HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES
Aquest segon trimestre, tots els alumnes de Primària hem treballat les habilitats motrius a les sessions d’educació física: Desplaçaments, salts, girs i manipulacions d’objectes. Els alumnes de Cicle Inicial volem mostrar els girs que hem après: la croqueta i la tombarella. Amb la croqueta, les activitats van anar augmentant en dinamisme i emoció, mentre que amb la tombarella, fins i tot vam aconseguir fer-la a través d’un cercle i saltant per sobre d’un company!
Els alumnes de Cicle Mitjà, a més a més de recordar els girs ja treballats els anys anteriors, ens hem introduït en un nou gir: la roda. Això sí, també hem augmentat el nivell de domini de la tombarella, aconseguint fer coses com aquesta:
Això si, per sobre de les capacitats i limitacions de cadascú, hem après que el més important quan ens disposem a fer els girs, és la seguretat, adaptant la postura i ajustant l’impuls a allò que cada situació requereix. BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
16
L’activitat de saltar a corda com a unitat de programació de l’àrea d’Educació Física pretén ser un element de diversió i que els alumnes coneguin els fonaments de la seva pràctica, els riscs i els beneficis que comporta. A més a més es vol que l’alumne aprengui a ser creatiu i a treballar cooperativament amb els companys i companyes. Es pot jugar sol o en grup. Normalment, dos alumnes agafen la corda per les puntes i la fan rodar i, una tercera (o unes quantes) entren al mig i salten. En alguns casos el joc consisteix en aguantar el màxim de salts. En altres, el joc consisteix en saltar al ritme d’una cançó, fent alguns moviments específics que la pròpia cantarella ens indica. L’objectiu principal de les nostres sessions, a cicle superior, és el de treballar les habilitats motrius específiques a través d’aquests jocs utilitzant la corda simple, la corda llarga i la corda doble.
“Saltar a corda era una pràctica d’agilitat que ja recomanava el metge grec i pare de la medicina, Hipòcrates (460377 a C.)”
“A finals del segle XIX a Anglaterra es considerava un joc aristocràtic, mentre que avui ha
esdevingut un joc popular al pati dels col•legis, al carrer... Manté, encara, el seu valor com a simple joc de distracció”
17
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
COMISSIÓ DE SALUT Higiene postural a l’escola La higiene postural són les mesures o normes que podem adoptar per a l‛aprenentatge
correcte de les activitats o hàbits posturals que adquirim durant la nostra vida. La
postura correcta és aquella que no sobrecarrega la columna ni cap altre element
locomotor i la postura viciosa és la que sobrecarrega ossos, tendons, músculs... desgastant l‛organisme de manera permanent i afectant sobretot la columna vertebral. La higiene postural la componen dos tipus de factors diferenciats:
hàbits posturals (inscrits en el nostre esquema postural intern): en l‛àmbit
o
escolar seria la manera de seure, d‛estudiar, de transportar el material escolar...
factors externs ( ajudes com ara els mobles, l‛espai...). En l‛àmbit escolar
o
aquests factors serien: la taula, la cadira, la motxilla...
Higiene postural en el moment de l‛estudi o
La taula ha ser prou gran com perquè hi càpiga tot i no haver de deixar
coses al terra o altres taules del costat que ens obligui a forçar l‛esquena. Cal
col•locar totes les coses al nostre abast ( i no com quedi més bonic) per tal
que no estiguin a una distància que ens obligui a fer posicions i moviments forçats
o Cal que la taula sigui prou alta com perquè un cop asseguts a la cadira l‛avantbraç sobre la taula pugui quedar horitzontal. o
Un cop asseguts a la cadira els peus han de tocar el terra, els genolls i
els malucs han d‛estar en angle recte i convé que la zona lumbar estigui recolzada també. És per això que és bo tenir una cadira regulable en alçada per anar-la adaptant al creixement del nen o
Cal vigilar que la cadira sigui estable (quatre peus) i a poder ser amb
rodes, la vora anterior de la cadira ha de ser arrodonida, ja que les vores vives dificulten la circulació sanguínia de les cames
o Cal mirar que el nen estigui en una posició no forçada i no corbi l‛esquena cap endavant sinó que la recolzi al respatller de la cadira o
La cadira ha d‛estar ben a prop de la taula
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
18
o La cadira ha d‛estar ben a prop de la taula o
Cal evitar girs repetits i forçats ,com ara
o
Quan faci servir l‛ordinador: cap aixecat,
xerrar amb el company del darrera
barbeta paral•lela al terra, colzes en angle recte i canells recolzats a la taula
Higiene postural en el transport del material
o El pes del material que han de portar els alumnes a la cartera no pot ser de més del 10% del propi pes del nen
o El millor tipus de cartera que hi ha és la motxilla, sempre i quan aquesta tingui
les següents característiques: cal que sigui còmoda, amb les tires sobretot molt amples, si pot ser que sigui encoixinada per darrera (sobretot a la zona lumbar que
és on ha de recaure el pes) i si pot ser lligada a la cintura. Cal que posem bé les
tires a la mida del nen perquè la motxilla no caigui cap endarrere i cap a sota l‛esquena ja que llavors desequilibra cap endarrere. Tot i així, quan el pes és excessiu no es pot portar correctament ja que es produeix un posterior (caure
d‛esquena) la qual cosa provoca que el nen ho compensi carregant-se més
d‛espatlles. Això pot evitar-se portant alguns llibres abraçats cap al davant (típica forma de l‛adolescent)
o Un altre tipus de cartera és la bandolera. Si es porta bandolera cal que sigui sempre creuada i que es vagi canviant de costat
o També hi ha la motxilla amb rodes: és una bona opció si cal transportar molta càrrega un dia determinat i si s‛empeny endavant en comptes de tibar. El problema és que el fet que tinguin rodes fa que pesi molt més la motxilla i quan el nen ha de pujar escales o ha de carregar-la és més perjudicial que les altres
o Cal tenir clar que el que perjudica és la càrrega excessiva i no el mètode de transport. Per tant, el millor és mirar de portar a diari només el més imprescindible
19
Carme Blázquez Cardona. Fisioterapeuta i mare de l‛escola
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
COMISSIÓ DE BUTLLETÍ El BUTLLETÍ INFORMA (2ª part) En el número anterior us vam explicar que teníem intenció d’introduir canvis de cara al curs vinent, per tal de continuar fent un Butlletí interessant, d’acord amb els temps que vivim. Hem fet ja un primer pas: el Butlletí que trobareu penjat a la pàgina web de l’escola es visualitza a través d’un navegador web, i està fet per assemblar-se a una publicació impresa. Podem veure dues pàgines (com un llibre o una revista oberts), una sola pàgina, passar full, seleccionar una pàgina a l’índex, ampliar, allunyar,… El servei es diu Issuu, i converteix els documents en una revista virtual. Com és habitual en aquestes eines socials, ens permet fer comentaris, dir allò que ens agrada o no, incloure-ho en els nostres preferits, compartir-ho. Hi ha també un comptador de visites. El següent que volem fer és comunicar-vos que les respostes a l’enquesta que us vam proposar el trimestre passat han estat molt poques, però prou significatives per a entendre que els usuaris d’aquesta publicació sou partidaris dels canvis, de les millores que la tecnologia ens ofereix. Ens agradaria doncs, comptar amb la vostra col.laboració, perquè féssiu de dissenyadors de la portada del nou Butlletí. TENS BONES IDEES?
ETS CREATIU?
T’AGRADA EL DISSENY GRÀFIC?
VOLS QUE EL TEU DISSENY EL DISFRUTI TOTA LA COMUNITAT ESCOLAR?
Fes- nos arribar les teves propostes! BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
20
AMPA
DES DE L'AMPA Aprofitarem per fer una mica de resum del que ha estat aquesta setmana blanca, que pel que sembla, serà l'única que hi haurà, almenys durant els propers 4 anys. La setmana de vacances va coincidir amb una part del carnaval, la del dimecres de cendra tal com volíem, per poder continuar celebrant el carnaval infantil el dilluns. Per tant no és estrany que el dilluns de carnaval no anés ningú al servei de guarderia ja que devien ser tots al carnaval L’ assistència de nens i nenes a la guarderia aquesta setmana ha estat d’un total de 75 nens repartits de la següent manera: P3: 9 P4: 1 0 P5: 21
1 r: 6 2n: 1 0
3r: 9 4t: 5
5è: 3 6è: 2
Com sempre del grup que n’hi ha més és d’educació infantil ja que són els que necessiten més atenció. A primària el grup més nombrós són els nens de segon, ja que hi ha una línia més que a 1 r. Així que augmenta l'edat, disminueix la quantitat de nens que fan ús del servei de guarderia. Hem intentat donar resposta a una necessitat creada per unes vacances obligades d’escola que no tots els pares podien conciliar. Igual que farem el més de juny des del final de curs fins al 30 de juny, i al setembre del dia 1 fins al dia 7. Aquest any el curs tornarà a començar el dia 7, pel que sembla això és inamovible. Representa que també és faran 5 dies de festa però repartits de la manera que sembli més correcta a cada municipi, creiem que així és com ha de ser que deixin triar segons les necessitats de cada lloc. Bé de fet només hi haurà 4 dies per col•locar on es vulgui, ja que el dia 7 de gener tornarà a ser festa per tothom.
Encara sou a temps de participar al concurs de relats breus que ha organitzat l’AMPA, estem molt contents de la participació que hi ha hagut fins ara. Com sempre recordem que tenim la nostra bústia a la vostra disposició per qualsevol proposta o suggeriment.
21
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
servei educatiu
LES NOVES TECNOLOGIES EN L’EDUCACIÓ Quan parlem de noves tecnologies, a la majoria de nosaltres ens ve al cap una paraula: ordinador. A ningú se li escapa que vivim en una societat amb una forta presència d’aparells i ginys electrònics, alguns ja plenament socialitzats com la TV, el vídeo o el mòbil i d’altres més desconeguts com l’iPad, els tablets o la PDI. En definitiva, estem parlant d’una societat digital que ens envolta de la qual és gairebé impossible prescindirne ja que s’ha incorporat a la nostra vida: fotografies digitats, correus electrònics, ús d’internet, música en format mp3, DVD, … Cada col•lectiu experimenta el procés de digitalització de manera diferent d’acord amb l’entorn on viu, les exigències laborals, el nivell cultural, les seves creences, necessitats, etc. El col•lectiu dels nens i nenes i dels joves, segurament, és el més receptiu i el que l’utilitza d’una manera espontània i normalitzada. De fet, ells han nascut en l’era digital, són nadius digitals mentre que els adults som immigrants digitals . Donat que és evident que el desenvolupament tecnològic és imparable haurem de treballar per a adaptar-nos a l’època que estem vivint per treure’n el màxim profit i construir entre tots una societat més humana on tots hi tinguem cabuda. Això passa pel desenvolupament de la competència digital de cadascú de nosaltres: alumnes, docents i també pares i mares. A tall d’exemple, hem de pensar que els pares o mares que no sabem què és el Facebook, el Messenger o el Twitter desconeixem una part dels nostres fills o filles, independentment de si valorem si són eines bones o dolentes. D’entrada cal dir que les noves tecnologies són neutres, serà l’ús que en fem el que els hi donarà un valor. La digitalitació no elimina el saber que tenim, ni el currículum, ni les competències, ni les metodologies, ni el llegir, ni l’escriure, ni el pensar. Al contrari, ens obre noves possibilitats. No es tracta d’escollir entre l’esforç o el lleure, entre les ganes d’aprendre o el joc, entre el portàtil o el llibre. La complementarietat és un aspecte molt important a tenir en compte. Podem aprendre combinant adequadament diferents elements: noves tecnologies al costat de llibres de text, llibretes, bolígrafs, fonts orals, etc. Tot aquest ventall de possibilitats permet atendre molt millor la diversitat de les aules: el procés d’aprenentage es pot adequar als diferents ritmes i interessos dels alumnes. És difícil imaginar el funcionament d’un hospital, d’una fàbrica o de la banca sense les noves tecnologies, de fet seria tan precari que no seria sostenible. Dir que l’escola es troba immersa i forma part de la societat digital que ens ha tocat viure és una obvietat. Més aviat la pregunta que ens hem de fer és, quin és el paper que ha de jugar l’escola dins una societat digital? . Hi ha qui diu que tenim una escola del segle XIX, un professorat del segle XX i uns alumnes del segle XXI. El sistema escolar occidental va néixer per a donar respostes a unes necessitats creades amb la societat del segle XIX. Es va estructurar al voltant de la documentació escrita, classificada i organitzada amb el format anomenat llibre de text, fent ús de la tecnologia de l’època: la impremta. Actualment estem utilitzant aquest llibre com a eina pedagògica principal de forma generalitzada. Aquesta no és que sigui dolenta, només cal adoptar diferents metodologies per a l’alumnat del segle XXI. Internet és el paradigma de les noves tecnologies. És una xarxa de xarxes mundial que s’ha convertit, entre d’altres coses, en una mediateca multimèdia global on podem trobar informació de tots els sabers i coneixements de la humanitat en múltiples formes i BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
22
doctorals…I tot al nostre abast només disposant d’una simple connexió a internet. Fa pocs anys això era inimaginable. L’escola s’ha d’adaptar a l’època que ens toca viure i també a la manera d’aprendre de l’alumnat. Caldrà donar pas a nous processos d’aprenentatge en els quals l’alumnat aprengui a transformar la informació en coneixement. Per això, el repte està en el fet que l’escola innovi no només en tecnologia, sinó en les seves pràctiques pedagògiques. Això implicarà modificar el model d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, canvis en la gestió i les maneres organitzatives de les classes, tutoritzacions de l’alumnat, materials didàctics adequats segons el context i l’alumnat. Un sistema pedagògic basat principalment en l’ aprendre a aprendre: adquirir criteris per a la gestió de la informació, tenir iniciativa i autonomia, treballar cooperativament i col•laborativament, esdevenir competents per tal de saber aplicar allò que hem après en contextos diferents. Segons Robert Hutch, l’objecte de l’educació és preparar els joves per a que s’eduquin a sí mateixos durant tota la seva vida. Anteriorment hem dit que els docents són immigrants digitals. Això comporta un gran esforç d’ adaptació per tal de donar sentit pedagògic a les noves tecnologies. Ser usuaris del Word o d’internet, per exemple, és relativament fàcil. Les dificultats es presenten a l’hora de trobar les aplicacions didàctiques de les noves tecnologies amb les quals l’alumne pugui desenvolupar el seu procés d’aprenentatge. No és gens fàcil, cal entendre els canvis que això suposa i els neguits que genera. Actualment podem trobar una gran quantitat de material didàctic a internet generat des del Departament d’Ensenyament, pels mateixos mestres i professors i per institucions vinculades al món de l’educació. En general aquest material es pot utilitzar sense restriccions. Al marge d’aquest material didàctic més institucional, també tenim a internet una enorme quantitat de recursos que poden ser útils en la tasca educativa: enciclopèdies, pàgines web especialitzades en temes diversos, servidors de vídeos, servidors de música, aplicacions en línia per fer presentacions, publicacions, jocs, compartir materials i recursos amb altres persones, etc. Malgrat tot, utilitzar aquest material significa fer un treball de cerca, estudi i sovint d’adequació per part dels docents que sol comportar una inversió significativa de temps i dedicació. A continuació teniu una petita mostra d’algunes webs útils per a l’educació dels nostres fills i filles: www.edu365.cat. Web del Departament d’Ensenyament amb moltes activitats classificades per nivells i àrees. www.edu3.cat. Portal amb més de 5.500 audiovisuals classificats per àrees i nivells. http://clic.xtec.cat/ca/index.htm. Espai on es pot trobar un conjunt d’aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia i una àmplia biblioteca d’activitats a punt per executar en línia o descarregar. http://ca.wikipedia.org. Enciclopèdia de consulta. Servei Educatiu del Solsonès
23
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
RECEPTA DE CUINA
LA MONA DE PASQUA
“Ací
em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací et trenque l’ou”
La mona és un pastís típic del País Valencià, Catalunya i Múrcia, i aquesta dita fa referència al costum de trencar un ou al front del padrí o padrina quan l’obsequiava als seus fillols. Hi ha diverses explicacions de l’origen d’aquest pastís, però totes coincideixen en un element , l’ou, com a símbol d’amistat per les cultures àrabs, o com a representació del naixement i la resurrecció en el cristianisme,.. El dia de Pasqua ens mengem la mona, que ha anat variant des dels seus inicis, ja que abans portava ous cuits i ara porta figuretes de xocolata. Aquesta és la mona que ens proposen les cuineres de l’escola:
PA DE PESSIC Ingredients:
Elaboració:
6 ous sencers 4 clares d’ou Un pessic de sal 30g de “Maizena” Ratlladura de pela de llimona 4 rovells d’ou 275g de sucre 200g de farina 1 0 g de llevat
-
Untem els motlles amb mantega i farina. Barregem els ous i els rovells amb el sucre. Passem la farina, la Maizena i el llevat pel sedàs. Muntem les clares, amb un pessic de sal, a punt de neu. Barregem els ous batuts amb la farina. Seguidament, afegim les clares i hi posem la ratlladura de llimona. - Emplenem els motlles amb la pasta (3 motlles d’uns 20 cm de diàmetre). - Finalment, ho introduïm al forn amb foc a dalt i a baix una temperatura aproximada d’uns1 80 graus durant uns 45 minuts.
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
24
MANTEGA Ingredients:
Elaboració:
250 cl d'aigua 250 grams de mantega 375 grams de sucre
- Fem l'almívar amb l'aigua i el sucre i el deixem refredar. - Batem la mantega i l'almívar fins que agafi la textura d'una pomada.
MUNTATGE Tallem el pa de pessic horitzontalment en tres capes iguals. Farcim cada una
de les capes amb la mantega o bé amb gema o trufa. Cobrim els costats amb mantega i ho decorem amb ametlles ratllades, floretes de pa d'àngel, ..... i per acabar posem la figura de xocolata a sobre.
Des de la cuina: M. Àngels, Mireia i Tere. 25
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1
entreteniments Escriu les lletres que falten per completar aquests noms relacionats amb el món de les plantes:
Busca aquestes aus rapinyaires: XORIGUER – FALCÓ – ÀLIGA – MILÀ VOLTOR TRENCALÒS ESPARVER
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 2011
Laberint
26
BONA PASQUA
DANSA DE LA PRIMAVERA Febrer m'ha duït la carta tan precisa : vol que els lilàs s'obrin pel dits i en el cor m'hi creixi una palmera. Que exigent que ve la primavera! Que exigent que ve la primavera, i el meu cor tan malaltís, tenc por que es cremi dins de la foguera, no puc desfer-me del seu encís. No puc desfer-me del seu encís, obrir les branques i ballar amb ella, pentinar-me al seu vent la cabellera, cantar les llunes de les seves nits. Cantar les llunes de les seves nits, cantar vermells de la tardor, cantar el silenci de la nova neu cantar, si torna, el dolorós amor. Cantar, si torna, el dolorós amor i créixer un poc més en l'intent, i créixer un poc més cada entretemps, volar amb el vent i les noves llavors. Volar amb el vent i les noves llavors qui sap on el vent em portarà? a dins el cor d'una terra antiga, o creixeré en el fons de la mar. Febrer m'ha duït la carta tan precisa : vol que els lilàs s'obrin pel dits i en el cor m'hi creixi una palmera. Que exigent que ve la primavera! Maria del Mar Bonet Gregorio Paniagua
27
BUTLLETÍ ESCOLA SETELSIS - ABRIL 201 1