Revista antaviana nº 17 (2012 2013)

Barcelona vista pels nens i nenes de 2n

Curs 2012-2013

NĂşm. 17

PÒRTIC El proper curs 2013-2014 l’escola Antaviana complirà vint anys d’història.

Les seves arrels: les escoles Pla de Fornells i Ton i Guida, varen contribuir notablement, amb el seu bagatge i trajectòria anteriors, a engrandir i enfortir el projecte educatiu vigent.

Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut.

Bertold Brecht

Un projecte atractiu: Plural, on l’escola potencia tots aquells valors que configuren una societat democràtica: solidaritat, diàleg, respecte, responsabilitat, sentit crític...

Laic, on l’escola educa en la raó i en la llibertat i no en la fe, ni en les veritats úniques ni en el dogma. Una escola que obre les seves portes a tots i totes sense distinció de sexe, credo o ètnia.

Coeducatiu, on l’escola es basa en el principi de la coeducació, entesa com l'intent d'educar per a la igualtat d'oportunitats, sense discriminació per raó de res.

Català i multicultural, on a l’escola el català és la llengua vehicular i d'aprenentatge, amb la intenció que en acabar l'ensenyament primari els alumnes dominin català i castellà de forma indistinta i també l'anglès, que és la llengua estrangera.

La diversitat lingüística i cultural de l'alumnat del nostre centre forma part d'una realitat a valorar molt positivament, a respectar i a compartir.

Formador, on l’escola veu la formació dels nens i les nenes, entenent que no només s'han de treballar les capacitats intel·lectuals, sinó també les afectives, les socials, les psicomotrius...

Participatiu, on l’escola dóna molta importància a la participació dels representants del sector pares-mares d'alumnes, del consell escolar i AMPA; també a les aportacions que els pares i mares puguin realitzar i al treball en xarxa.

Arrelat, on l’escola procura educar els alumnes en el coneixement de les realitats més immediates. Es procura participar dels recursos que ofereix el barri, el districte i la ciutat, Catalunya... com a font de coneixement i de formació dels nostres alumnes, augmentant així el sentit de pertinença a una comunitat.

Un projecte actualment sostingut gràcies a una comunitat educativa compromesa. Tanmateix, un projecte seriosament amenaçat per les retallades i per les mesures de contenció que l’administració educativa ve realitzant durant els darrers cursos, difícils d’entendre i que, ben segur, afecten i afectaran a les generacions d’infants i joves.

Per això, des d’aquest pòrtic de la revista “Antaviana” reiterem que tota la comunitat educativa hem de convertir-nos en una “gota malaia”, amb esperit reivindicatiu, que faci enrogir, durant tot el temps que calgui, a aquells polítics incapaços d’entendre que la inversió en l’educació pública i de qualitat és l’única eina que garanteix un present i un futur millors.

L’educació és el gran motor del desenvolupament personal. És a través de l’educació com la filla d’un camperol pot convertir-se en una metgessa, el fill d’un miner pot convertir-se en el cap de la mina, o el fill de treballadors agrícoles pot arribar a ser president d’una gran nació.

Nelson Mandela

Escola Antaviana. PÒRTIC

3

ELS

GEGANTS

EL COS ENS HEM DIBUIXAT I MIREU QUE BÉ HEM QUEDAT!!!

ALEIX

MARIANGEL

ADRIAN

LAIA

LIDIA JOSUÉ ERIK

GESSY

TONI

DAREK

Educació Infantil. P3A (Classe “Gegants”)

ZOE

4

EUGENIO

ELIZABETH

RUTH

DYLAN

MARWA

DANIEL

ALBERT SAMUEL FEFI

NAIARA

SALAHADDINE NACHO

5

EL COS, ELS CAPGROSSOS ENS HEM FET. DIGUEU QUE NO ESTEM BÉ!!!

Educació Infantil. P3B (Classe “Capgrossos”)

6

7

ELS NENS I NENES DE P4 ANEM AL MERCAT!!!

A P4 els nens i nenes de Xiulets, Coets i Globus hem anat al Mercat de Montserrat i hem comprat botifarra d’ou per celebrar el dijous gras amb un esmorzar col·lectiu amb tots els companys/es del parvulari.

Aquesta sortida ens aproparà al món dels aliments. Aprendrem el seu origen, Els identificarem, els classificarem... i junts prendrem consciència d’una alimentació saludable.

Educació Infantil. P4 (Classes “Xiulets”, “Coets” i “Globus”)

8

MIREU QUINES CARES QUE FEM MENJANT PA AMB BOTIFARRA!!!

QUÈ BO QUE ÉS AQUEST

ENTREPÀ!

9

“BROQUETES DE FRUITES” HEM ELABORAT I AMB XOCOLATA ENS LES HEM MENJAT!!!

Educació Infantil. P4 (Classes “Xiulets”, “Coets” i “Globus”)

10

UNA MACEDÒNIA DE FRUITES HEM PREPARAT I DESPRÉS HEM BERENAT!!!

11

A LA CLASSE ENS HO PASSEM MOLT BÉ JUGANT A LA BOTIGA QUE HEM MUNTAT…

Educació Infantil. P4 (Classes “Xiulets”, “Coets” i “Globus”)

12

...I CLASSIFICANT ELS ALIMENTS.

XIULETS, COETS I GLOBUS 13 13 3

LES CLASSES DE CASTELLERS I TIMBALERS VOLÍEM FER UN PROJECTE COMÚ ON HI PARTICIPÉSSIM TOTS. PERÒ QUINA COSA PODRÍEM FER? (...) I JA QUE ESTEM TREBALLANT ELS DINOSAURES...

I SI FÉSSIM UN DINOSAURE?

JA SOM AQUÍ!

PERÒ COM EL FAREM?

… AMB CAPSES , AMB MOLTES CAPSES!

PER ON COMENCEM?

I SI BUSQUEM CAPSES IGUALS!

UNA DAMUNT DE L’ALTRA, QUE NO CAIGUIN!

Educació Infantil. P5 (Classes “Castellers”, “Timbalers”)

14

AIXÒ ÉS DÍFICIL!

M’AGRADA PINTAR LES POTES DE COLOR VERD!

QUIN COLL MÉS LLARG!

I A SOBRE UNA GRAN PANXA!

AQUESTES 4 CAPSES IGUALS PODEN SER LES 4 POTES.

JA SEMBLA UN DINOSAURE!

15

I AMB AQUESTES QUÈ FAREM?

QUINA CUA FAREM AMB AQUESTS TUBS!

A LA CARA LI FALTEN ELS ULLS!

Educació Infantil. P5 (Classes “Castellers”, “Timbalers”)

UI, AIXÒ ÉS MOLT ALT!

I AQUESTES SERAN LES PUNXES DE L’ESQUENA!

MIRA, ÉS MÉS ALT QUE JO!

16

LA BOCA HA DE SER GRAN!

I PER ACABAR UNA MICA DE PINTURA!

LES BANYES SÓN PER LLUITAR I DEFENSAR-SE. LES HEM FET AMB PUNXA!

COM COSTA ENGANXAR AQUESTS TUBS!

MIREU QUIN GOIG QUE FEM, OI! EL TRICERATOPS I EL BRAQUIOSAURE US SALUDEM! I ELS ARTISTES QUE HO HAN FET POSSIBLE TAMBÉ!

17

Els nens i nenes de primer d’enguany som les classes dels “Músics” . Com cada any, en començar el curs, a més de triar el nostre nom també fem el mural de la classe, que després queda penjat a la porta de l’aula.

És una feina molt important de plàstica, però també fem altres feines amb diferents tècniques: pintar amb temperes, amb anilines, amb ceres, amb retoladors...; modelar fang, plastilina, cosir, teixir,.... Aquest any a la revista us volem ensenyar una mostra.

COSIM UN ABRIC 1. Hem fet una feina que és de cosir. És un abric de la dita d’hivern. Núria i Juan

2. Pintem l’ abric amb ceres, ben pintat, sense sortir de la ratlla.

Natasha i Joshuar

3.Envernissem l’abric perquè no s’embruti el full. Manuel i

Maribel

4. Punxem els puntets, perquè l’agulla pugui passar pels forats. Sofia i Chahd Educació Primària. 1r (Promoció “Músics”)

18

5. Escrivim la dita de l’hivern: “ A l’hivern, el millor amic, és un bon abric”.

Lola i David

6. Cosim l’ abric amb dues llanes de dos colors diferents. Cada passada d’un color.

Naila i Àngela

PINTURES 1.Vam fer pintura amb colors freds. Lucia

2. Vam buscar a internet la rodona dels colors.

Els freds són: blau, morat i verd. Paola i Bryan

3.Vam barrejar les pintures dels colors primaris: groc, cian i magenta, per treure els colors freds. Ayla i Erlin

4.A cada taula hi havia un color diferent. Teníem: dos tons de blau, tres tons de verd i dos de morat. Daniel i Shakira

19

5.Haviem de pintar els forats d’un full amb pintura, cada tros d’un color. Susana

i David

6.La condició era que no es podien pintar de colors iguals dos trossos que es toquessin.

Ariadna i Àlvaro.

TALLER DE COSIR PAPER

(Nàdia i Coral)

1.Dobleguem el paper.

Martín i Ibrahim.

2.Retallem el paper per les línies. Jose i Sofía G.

3- Posem tires de colors.- Unai i Zaira.

4- I ja tenim el paper cosit! Cleo, Moisés i Alí.

Educació Primària. 1r (Promoció “Músics”)

20

TALLER DE MÀSCARES D’ESCUMA

1.Repassem la màscara. Naiara i Sofía H.

2. Retallem la màscara. Arturo.

3. Punxem els ulls de la màscara. Daniel i

Manel.

4. Decorem la màscara. Cindy i Omar.

5.Posem la goma a les màscares i ja les tenim!! Magalí.

6- Cantem i ballem amb les màscares per Carnaval!!

Alisha i Luís.

21

PROJECTE: CONTES EN FAMÍLIA Som les Àligues de 2n A i us volem explicar com funciona el projecte “Contes en família” en el que participem els nens i les nenes de P5, 1r i 2n.

Per donar-vos la millor informació hem anat a totes les classes a preguntar moltes coses als nens i a les nenes. Ha estat molt divertit i ens han explicat moltes coses!

Aquest projecte tracta d’una motxilla de contes que ens emportem a casa durant una setmana. P5 i 2n ens l’emportem els dijous i els nens i les nenes de 1r els dimecres.

A cada motxilla hi ha 5 contes i 1 carpeta. Cada motxilla és d’un color diferent, la nostra és blava.

Els contes ens els expliquen els pares, mares, avis, avies, tiets, tietes, cosins, cosines, germans o germanes grans... qualsevol persona de la família!

A la majoria de nens ens agraden molt els contes, sobretot si algú ens els explica amb tranquil·litat, paciència, interès i el més important: amb molt d’amor!

Educació Primària. 2nA (Promoció “Àligues”)

22

Després de llegir els contes hem de fer un dibuix, una fotografia o un escrit i guardar-ho a la carpeta perquè tots els companys puguin veure què hem fet. Quan tornem la motxilla a l’escola expliquem als nostres amics i amigues com ens ho hem passat, què ens ha agradat més, on hem llegit el contes...

A les classes tenim una llista gegant on apuntem els nens i les nenes que s’emporten la motxilla cada setmana.

Les famílies que ja han participat en el projecte s’ho han passat molt bé! Algunes, fins i tot, han demanat més contes i poder repetir l’experiència!

APROFITEU LA MOTXILLA DE CONTES PER GAUDIR EL TEMPS LLIURE EN FAMILIA!

23

AQUEST ANY CELEBREM L’ANY GRIMM Els nens i nenes de primer i segon hem fet “El racó Grimm”. L’hem fet al passadís del pis del mig, al costat de les nostres classes. Hi hem posat molts contes dels germans Grimm. Els nens i nenes del Cicle Inicial hem escollit un personatge del conte que més ens ha agradat i l’hem dibuixat sobre un mural negre amb guix blanc.

Hem anat al “Racó Grimm” i ens han explicat contes.

I pensem que:  Ens ha agradat molt escoltar els contes.  Ens ho hem passat molt bé dibuixant.  El “Racó Grimm” és molt divertit.  Hem conegut contes nous.  Hem conegut coses dels germans Grimm.

Si voleu venir a mirar-lo i que us expliquin contes estarem molt contents.

Escollint els contes per dibuixar els personatges que més ens agraden.

Unes nenes estan triant els contes, les altres dibuixen al mural.

Educació Primària. 2nB (Promoció “Àligues”)

24

Aquests nens i nenes estan llegint , mirant o pensant quin personatge volen dibuixar.

Mirant el dibuix per poder-lo dibuixar al mural.

Escoltant un conte al Racó Grimm.

Hem escrit alguns títols de contes.

Hem dibuixat entre tots els nenes I nenes de 1r I 2n els personatges preferits dels contes.

Àligues de 2n B

25

FRUIT WORDSEARCH Do you know the names of these 14 fruits?

Can you find them?

O B A N A N A V M T

I A P R I C O T E A

J M P E A C H B L N

P T L B Z X T A O G

E K E P L U M E N E

A P W K N I Q G L R

Educació Primària. Àrea o especialitat d’idioma anglès. 3r (Promoció “Pirates”)

R U I O R A N G E I

Y W C H E R R Y M N

I O G R S T O K O E

C D G R A P E S N Y

26

PANCAKE DAY Enguany els nens i les nenes de 4t curs hem tornat a celebrar la festa del “Pancake Day” durant la setmana de l’11 al 15 de febrer.

A la classe d’anglès hem après la recepta del “pancake” i després a casa, amb l’ajuda dels pares, hem fet uns quants pancakes per menjar-los a classe.

A l’escola, els hem farcit de xocolata, melmelada de maduixa i una mica de nata.

Com sempre...quins “pancakes” més bons!

Educació Primària. Àrea o especialitat d’idioma anglès. 4t (Promoció “Asteroides”)

27

Els nens de 3r. juguem al pati a jocs cooperatius, i hem buscat al diccionari què vol dir cooperar.

COOPERAR: Ajudar altres persones per fer alguna cosa conjuntament.

La paraula cooperar significa ajudar-nos els uns als altres.

En els jocs, cooperem amb els companys i si s’equivoquen els ajudem a jugar millor. Per exemple, per jugar al “Micado” juguem amb uns pals de fusta de colors, grans.

Qui pot agafar-ne més guanya. Es difícil perquè hem d’agafar-los sense que es moguin els demés pals.

Jean Paul, Raül, Jennifer, Jose i Carolina (3r-A)

El bàsquet és un joc cooperatiu. És un esport al que podem jugar tots. Podem cooperar tots i ajudar-nos a guanyar. També el Micado és un joc cooperatiu. Té pals de colors, i es tracta d’agafar cada cop un pal sense que es moguin els altres. Els companys t’ajuden i aguanten els pals que ja tens, així tens millor equilibri. Juguem amb pals de colors molt grans. Qui agafa més pals guanya.

A l’escola fem jocs cooperatius el primer dimarts de cada mes.

També juguem a bitlles catalanes , és un joc semblant al de bitlles però tirem una peça de fusta en lloc d’una pilota.

Arpine, Sara, Deme, Pol i Manuel (3r-A) A l’escola hem aconseguit que cada primer dimarts del mes juguem a jocs cooperatius. Els jocs cooperatius són jocs on tots juguem junts i ens ajudem. El joc de l’arranca cues es un joc cooperatiu que ens agrada molt i que s’hi juga així: Primer cal un mocador per a cada nen o nena, no podem tirar als companys ni retenir-los per agafar-los la cua. Es juga fent dos grups i cada nen es posa un mocador al pantaló i els d’un equip han d’intentar “arrancar” la cua dels de l’altre equip, perquè sigui mes fàcil un nen distreu un altre mentre el company li treu la cua.

Marta, Noelia, Paula, Dani P. i Brian (3r-A)

Cooperar és...

- Ajudar-se entre tots.

- Fer pinya.

- Ajudar també és explicar les normes d’un joc per a poder jugar bé.

- No hem de deixar de banda cap company.

Juguem junts.

En els jocs cooperatius ens hem d’estimar, hem de fer-nos cas, no ens hem de barallar i no discutir per les opinions que tenen els altres.

Hajar, Lola, Helen, Laia, Nandi i Daniel R. (3r.A)

Educació Primària. 3r (Promoció “Pirates”)

28

Cooperar és molt important per jugar, sino, no jugaríem bé.

Ens agrada el joc de la Bomba: Tots ens posem en rodona i un es posa al mig i compta fins a 30, els altres es van passant una pilota. Quan arriben a 30 diuen “BOM!” i a qui té la pilota en aquell moment s’asseu a terra amb les cames estirades. Segueix el joc i quan arribem a un jugador assegut, hem de passar la pilota per sobre d’ell...segueix fins que només quedi un jugador dret.

Jennifer, Emma, Adelaide, Andy i Maria (3r. B)

Cooperar és ajudar-nos els uns als altres.

Fer jocs conjuntament i divertir-nos. Per jugar bé hem de respectar les normes, ja que si no respectem les normes el joc no funciona.

Per jugar a “arrencar cebes”, fem una fila de 5 jugadors asseguts a terra, un davant de l’altre, ben agafats per la cintura. Qui arrenca les cebes ha d’estirar al primer nen fins que s’aixequi. Llavors aquest nen passarà a ajudar el que va arrencant.

Mohamed, Hope, Núria, Joel i Fahad (3r. B) Cooperació és estar en grup i ajudar-se.

El Lleó pudent. El lleó està dins d’una gàbia (feta amb una corda), mentre és a dins va a peu coix, si aconsegueix sortir, pot córrer i agafar un company, que es posarà al seu lloc.

Hi ha la cançó que diu : “Lleó pudent, surt si ets valent.

Si no vols sortir, No et deixarem dormir!”

Rachel, Nayara, Kimi i Eloi (3r. B)

Tallar el fil: És un joc molt divertit, un nen ha de perseguir un altre i si un altre nen passa entre aquests dos, qui persegueix canvia d’objectiu i intenta agafar el nen que ha passat pel mig.

Sofia V., Amal, Sofia R. i Chaimaa (3r. B)

29

L’AMBULATORI DE ROQUETES-CANTERA Els alumnes de 3r hem anat a l’Ambulatori per conèixer millor una altra entitat del nostre barri.

Una infermera ens ha ensenyat les dependències del centre i ens ha respost les preguntes que portàvem preparades des de l’escola sobre el tema de la salut.

Vet aquí les nostres qüestions i respostes.

RAVNEET: Està obert els caps de setmana? No. Els dissabtes s’obre de 9 a 14 hores. La resta del temps les persones han d’anar a l’hospital.

RAÜL: Quants nens vénen cada dia al CAP? Aproximadament cent nens i nenes.

SARA: Com se sap el que li passa a la gent, quan ve al CAP? Normalment la persona explica el que li passa, el metge li fa preguntes i, si cal, l’envia a fer-se unes proves.

HAJAR: Quanta gent treballa al CAP? 50 persones: Dones de neteja, administratius, infermeres, metges, ginecòlegs, traumatòlegs, etc.

PAULA: Perquè hi ha nens que tenen problemes? Cada persona és diferent a l’altra, tots som una mica especials, i tenim unes necessitats diferents: uns portem ulleres, d’altres audiòfons, etc.

JOSE: Perquè hi ha nens que tartamudegen? Els nens i les persones grans poden tenir un problema a les cordes vocals o a l’aparell fònic. Hi ha uns especialistes que ens ajuden a parlar millor, són els Logopedes.

HELEN: Com treballen al CAP? En primer lloc la persona és acollida a Recepció, on li prenen les dades i li pregunten què li passa, després va a la consulta d’infermeria o del metge.

NOELIA: En aquest CAP donen medicaments? Si la persona arriba amb febre o d’altres símptomes, de manera puntual li podem donar, però el normal és que el metge faci una recepta per la farmàcia.

MARTA: Què cal estudiar per ser metge? Agafeu estudiants? Per ser metge cal estudiar la carrera de Medicina que són 6 anys. Els estudiants vénen per fer pràctiques i aprendre una mica més.

LOLA: D’on vénen els medicaments que recomaneu? Quina composició tenen? Vénen dels laboratoris. Cada medicament serveix per curar unes coses, per això la composició és diferent.

ABDELAZIS: Quina és l’edat dels treballadors? Els treballadors del CAP tenen entre 35 i 50 anys.

JEAN PAUL: Es pot atendre qualsevol malaltia? Tota persona que ve al CAP és atesa, però hi ha coses que no es poden atendre aquí, per exemple una apendicitis. Quan la persona ha de ser operada o s’ha de fer proves més específiques ha d’anar a l’hospital.

JENNIFER CHICA: Quants metges treballen aquí? Hi treballen 12 metges. 3 pediatres, 1 dentista, 1 traumatòleg, 2 ginecòlegs i els metges de capçalera.

BRYAN: Quants habitants poden atendre? Aquí atenem a totes les persones del barri de Roquetes.

ARPINE: Perquè hi ha senyors i senyores que no hi poden sentir? L’oïda és un aparell complex on pot haver-hi alguna cosa que no funciona bé. Després d’un tractament pot ser se’l pot ajudar amb un petit mecanisme.

DANI P.: Quants anys portes treballant aquí? Treballo des dels 19 anys, però aquí hi porto 5 anys.

POL: Què es fa quan una persona no hi veu bé? L’oftalmòleg li fa una sèrie de proves. De vegades, amb uns cartells li fa llegir unes lletres o, si és un nen, unes fletxes. Això ajuda al metge a valorar si cal millorar la visió amb unes ulleres.

DEME: Les pastilles són bones per la salut?

Les pastilles són bones per curar malalties. Mai s’han de prendre si el metge no ho diu. Abans de prendre’n podem provar amb els remeis de l’àvia, que no ens hi farà cap mal.

Educació Primària. 3r (Promoció “Pirates”)

30

SOFIA VICTORIA: Quina diferència hi ha amb els hospitals? Al CAP atenem persones amb malalties poc greus o sanes. Als Hospitals s’hi va quan és greu, si es necessita ingressar o per ser operat.

MARIA: Què cal prendre pel mal de cap? Hi ha tres solucions: ficar-se al llit i descansar tranquils, prendre Ibuprofeno o Paracetamol, però si no es passa cal anar al metge.

JENNIFER SALINAS: Com es fa per ser metge? Cal estudiar i aprendre molt durant 6 anys de carrera i 4 de pràctiques, però sempre s’ha d’estar al dia dels nous descobriments que es fan.

CHAIMAA: Si em fa mal l’orella què he de prendre? Es pot prendre Paracetamol, però no s’ha de posar res dins l’orella si no ho diu el metge.

ANDY: Quines vacunes es posen per anar a un altre país? Hi ha centres especialitzats que ens diuen quines vacunes cal posar segons el país que visitem. Sempre hem de guardar la targeta de vacunació.

SOFIA RODRÍGUEZ: Quins tipus de medicines hi ha? Els laboratoris en fan de molts tipus: xarops, pastilles, injeccions, esprais, pomades... També hi ha els remeis de l’àvia!

ANGEL: Quines diferències hi ha de vacunes? Cada tipus de vacuna serveix per una malaltia diferent.

RACHEL: Què hem de fer quan ens trenquem una cama? Ens fan una radiografia i després ens posen guix per unir els ossos.

ADELAIDE: Com es fa una vacuna? S’agafen virus vius o morts per fabricar-la. Segons el tipus de vacuna serveixen com un escut per la nostra salut.

NÚRIA: Com ve el càncer? No sabem perquè, però amb el càncer les cèl·lules es multipliquen malament.

Podem prevenir-lo fent vida sana. Actualment es curen molts tipus de càncer.

EMMA: Com es cura la hipotèrmia? Cal estar en un lloc calent, portar roba calenteta i d’abric.

HOPE: Què hem de fer per no tenir infecció d’orina? No aguantar-se el pipí, no portar massa temps el banyador mullat, netejar-se sempre de davant cap al darrera. Si tenim infecció cal antibiòtic i beure molt.

MOHAMED: Què hem de fer si tenim un atac de cor? S’han de fer unes maniobres de reanimació, però el més important és evitar tenir un atac portant una vida sana i fer exercici.

FAHAD: Com ho fan per mirar la vista? Ens ensenyen uns cartells amb lletres grans i petites. Segons les que podem veure ens posen ulleres.

ELOI: Com ens ve la varicel·la? Pot venir si estem amb alguna persona que ja la tingui, però a vegades ve sola i ens surten molts granets a la pell.

NAYARA: Què fem si hi ha una epidèmia de grip? Abans d’una epidèmia ens podem vacunar, però si ja tenim la grip cal descansar al llit un temps, tapar-se la boca quan tossim i després rentar-se les mans per evitar més contagis.

KIMI: Com es mor la gent? Ens morim quan el cor no funciona, com quan a una joguina se li acaben les piles.

JOEL: Perquè vàreu decidir fer-vos metges o infermeres? Perquè ens agrada cuidar la gent i solucionar els seus problemes de salut.

AMAL: Què hem de fer si tenim mal i l’ambulatori està tancat? Es pot anar a urgències a un altre centre obert.

MARCOS: Hi ha molts medicaments per curar la pneumònia? Sí, n’hi ha diferents.

31

Educació Primària. 4t (Promoció “Asteroides”)

32

33

Educació Primària. 4t (Promoció “Asteroides”)

34

35

Durant aquest curs hem fet algunes redaccions en anglès.

Hem escollit el tema dels esports perquè ens agrada molt.

SPORTS I WANT TO TRY I want to try football. You need a round ball, a football equipment and football boots to play football. Andrés Iniesta is for me the best player in the world.

I want to try basketball. You need a ball, basketball trainers, a basketball equipment and a basket.

I want to try table tennis or ping-pong.

You need a table tennis board, a small round ball and two rackets.

(Pau Segura, 5èA)

I want to try swimming. You need a swimming suit, a cap, goggles and a swimming pool to go swimming.

I want to try cycling. You need a helmet, cycling boots, sportswear and a bike to go cycling.

I want to try running. You need sportswear, trainers and nice music to go running.

(Berta de las Cuevas, 5èA)

I practise taekwondo. To practise taekwondo, you need a dobok and a white belt. To earn a new belt, you must learn a series of movements called Punset.

My coach is the world’s champion of this sport since 1993. His name is Javier Argudo.

Educació Primària. Àrea o especialitat d’idioma anglès. 5è (Promoció “Minairons”)

36

To play football you need football boots, football clothing and a round ball.

The world’s champion of the Golden Ball “Ballon d’Or” is called Messi.

I like to play basketball. To play basket you need a round ball and basketball trainers. The best basketball player in history is called Michael Jordan.

(Lies Oufighou i José Antonio González, 5è A)

I want to try classical dance (ballet). You need a special skirt and special shoes. Classical dance originated in France, but it is practised all over world.

There are many schools of classical dance. To dance ballet you have to work hard and get concentrated a lot.

I want to try synchronized swimming. You need a special swimsuit, a swim cap, to have big lungs and a great breath. In synchronized swimming as the name says, you’ve got to have very large lungs to endure for a long time under the water.

(Amaranda Coronado 5è B)

37

EL PREGÓ DE CARNAVAL A ANTAVIANA Els nens i nenes de cinquè A de l’Escola Antaviana hem realitzat un espectacle pel pregó de les festes de carnaval. La veritat es que sempre ens havien agradat molt els espectacles que cada any feien els nens de sisè de l’escola. Molts dels nostres germans els havíem vist ballant, actuant i gaudint damunt l’escenari de l’Ateneu.

Per això vam demanar de fer un musical similar al que s’havia fet cada any, però més curt. Ha estat una experiència molt bonica que ha durat gairebé un mes. Durant aquest temps hem compartit molts moments de convivència entre tots els companys. Hem après a ballar i a actuar en públic. Ens hem demostrat que amb esforç i ganes de treballar tots plegats podem aconseguir moltes satisfaccions, com les que hem tingut un cop finalitzada la nostra representació. Per això volem explicar-vos en què ha consistit tota aquesta feina.

LA REPRESENTACIÓ La representació es va realitzar el dia 8 de febrer de 2013. L’obra de teatre tractava d’una volta pel món de les disfresses de la música i del ball.

Hi havia una escena de presentació, i a la resta d’escenes hi sortien brasilers, esportistes, els bambers i, com no, l’arribada del Carnestoltes.

L’obra constava de dues parts: Una de les parts de la obra era musical i les cançons que vam ballar van ser: Gangnam Style (PSY), NOSSA (Michel Tello), La bamba (Los lobos), M’agrada l’esport (Club super 3), En Peret que balla l’àliga i ara arriba Carnestoltes (popular).

L’altra part era teatral i hi havia diàlegs graciosos, populars i actuals.

(Victor Treboles , Lies Oufighou , Andreea Homorozan , Cristian Quito, Eduardo Blanco, Alba Chicharro).

EL NOSTRE APRENENTATGE Durant els assajos hem après a vèncer les vergonyes davant del públic i a controlar els nervis i les pors. Gràcies al teatre hem millorat la relació amb els companys i també amb el professor.

També hem descobert la nostra faceta artística en ballar i actuar. Hem après coses que no sabíem que podíem fer i també hem descobert noves capacitats dels nostres companys. Hem après a tenir confiança en nosaltres mateixos per fer les coses i a ser responsables en buscarnos la roba, aprendre’ns els diàlegs del guió i comportar-nos bé.

A partir d’ara tenim una millor valoració nostra i dels companys. També hem experimentat una gran satisfacció quan hem vist la gent contenta després d’actuar.

(Adrián Bauló, Ivan Nuñez, Justin Moreno, Pau Segura, Matheus Do Prado)

Educació Primària. 5è (Promoció “Minairons”)

38

ELS ASSAIGS En la preparació de la nostra obra hem realitzat tres tipus d'assaigs: Els primers dies vam experimentar amb la música i el guió. Tots fèiem la mateixa escena i la mateixa coreografia.

El professor ens va fer una proposta d’escenes i balls, i nosaltres hi vam estar d’acord. Després dels primers assaigs, vam començar a preparar les escenes i les coreografies. Els balls els vam aprendre amb tots els nens de la classe. Va ser molt bonic ballar tots junts, donava una gran unitat al grup perquè compartíem les mateixes sensacions.

Els últims dies vàrem fer assajos generals (van venir de públic els nens de 2on i 5è B).La vestimenta la vam aconseguir dels armaris de casa i dels amics i familiars. La representació final ens va sortir molt bé, i va agradar molt al públic.

(Berta de las Cuevas, Mariela Herrera, Kelin Sánchez, Noemi Amaya, Carla Salamanca, Miguel Carrasco, Josué Amaya).

COM ENS VAM SENTIR DAMUNT DE L'ESCENARI (SENSACIONS) El dia de la representació vam tenir fortes emocions. Damunt de l’escenari ens sentíem molt vergonyosos i nerviosos, tot i que alguns companys sabien controlar molt bé la situació. Era molt difícil haver d’actuar davant dels nens de tota l'escola i dels professors.

Des del primer dia d’assaig ens vam proposar aquesta meta conjunta. Era molt complicat, però després d’un mes de feina, al final ho vam aconseguir.

Ens ha costat molt superar la vergonya a l'escenari, els nervis durant l’actuació i la por d’equivocar-nos.

L’experiència ha estat molt bonica però a la vegada hem treballat amb exigència. Els assajos van ser molt complicats, ens vam equivocar molt en representar els guions i els balls, però ens ha servit per aprendre més.

Al final tot va sortir bé i l'escola ens va felicitar.

(Valentina Pérez, Mamen Curado, Milena Delgado, José González i José Antonio González)

39

LA INCUBACIÓ ARTIFICIAL D’OUS GALLINA I DE GUATLLA Aquest any el nens i nenes de 5è hem incubat artificialment ous de gallina i guatlla i d’aquí n’han sortit uns preciosos pollets!

Aquí us expliquem com ho hem aconseguit.

LA FECUNDACIÓ L’escola tenia un gall i dues gallines més una altra que va portar un nen de quart. Aquest any a l’assignatura Coneixement del Medi hem estudiat la fecundació i hem aprés que la fecundació de la gallina és interna. Això vol dir que la fecundació es produeix dins del cos de la femella.

La fecundació es produeix quan la cèl·lula sexual del mascle fecunda la cèl·lula sexual de la femella.

Quan vam tenir les gallines i el gall els vam ajuntar i al cap de poc la gallina va pondre ous que van LA INCUBACIÓ acabar a les incubadores de 5è.

Durant la incubació els ous de pollets han d’estar 21 dies a la incubadora i els de guatlles 15 dies. La incubació que hem fet servir és la incubació artificial. La temperatura de la incubadora havia de ser de 37,7Cº que és la temperatura que tindrien els ous amb les gallines.

Els factors mes importants en la incubació són: Temperatura, Humitat, ventilació i volteig.

La temperatura: La temperatura ha d’estar als 37,7 Cº ja que més o menys temperatura mataria el pollet.

Humitat: La humitat és important perquè el pollet no s’enganxi a la closca. Els ous que hem incubat són ous de gallina comú, gallina negra y gallina normal.

El volteig: La incubadora, a través d’unes guies, va donant voltes a l’ou perquè estiguin calents per tots els costats. És el que faria la gallina amb els seus ous. Perquè hi hagi humitat s’omplen uns recipients amb aigua i es posen dins de la incubadora.

La ventilació: La ventilació és necessària perquè l’ambient dins de la incubadora no es faci massa sec.

La incubació té uns períodes crítics en els quals els ous poden patir problemes. El 60% de mortalitat es produeix en dos períodes en concret:  

El primer, tres o quatre primers dies de la incubació, degut a problemes diversos: falta de fertilitat de la gallina o del gall, consanguinitat... En aquest període els ous ja no es desenvolupen més.

El segon, els tres últims dies, és degut a problemes de regulació de la màquina: temperatura, humitat, ventilació o volteig.

Incubadora on hi vam tenir els ous 21 dies

Educació Primària. 5è (Promoció “Minairons”)

40

L’ECLOSIÓ: L’eclosió és el moment en que el pollet surt de l’ou.

El primer pollet que va sortir de l’ou estava molt gras, vam pensar que es moriria. Però al final va resultar que havia menjat massa. Després va venir el Francesc, el nostre director, i va obrir uns quants ous, uns no estaven fecundats i d’altres havien mort cap al segon dia d’incubació. El Carles va obrir un ou però el pollet estava mort.

Després, al mateix dia, van néixer tres guatlles i, al dia següent, en van néixer dues més. Els pollets de gallina surten de l’ou aproximadament al vint-i-un dia d’incubació i les guatlles al quinzè dia.

Va ser una experiència molt emocionant veure néixer aquests pollets.

Gàbia on vam posar els pollets després de néixer.

Una vegada nascuts els pollets, els vam posar a la gàbia gran, on hi ha un focus vermell que els escalfa. Hauran d’estar en aquesta gàbia fins que els hi creixin les plomes i ja no necessitin el focus per a escalfar-se.

Després de 3 ó 4 setmanes ja poden sortir de la gàbia i anar a l’hort. La gàbia té palla perquè els pollets estiguin més confortables.

Dins de la gàbia hi ha unes menjadores on hi tenen gra i molta aigua per beure perquè així van creixent.

La gàbia mesura 60x30x40 cm.

Gàbia on posem els pollets abans d’anar al galliner.

SOPA DE LLETRES Troba en aquesta sopa de lletres les següents paraules.

ECLOSIÓ GALL GALLINA VENTILACIÓ VOLTEIG

Educació Primària. 5è (Promoció “Minairons”)

Ñ Y V O L T E I G P

V E N T I L A C I O

Z Y U W H R G E K L

T A V P Z A E P E D

A N I L L A G W R N

M I L L V S O S R T

C W L O I S O L C E

41

Aquest curs hem parlat de la importància de treballar en grup, interactuant entre nosaltres , ajundant-nos hem millorat les nostres relacions, hem après a repartir-nos les tasques.

Per nosaltres el vaixell representa una obra de teatre i els seus actors . És per tant un treball cooperatiu , ens fa ser més tolerants, i fa que tinguem una actitud més positiva enfront el treball que fem.

Per superar els problemes cal compartir les idees. Si jugues individualment no aconsegueixes res, jugant en equip aconsegueixes moltes coses i a més t’ ho passes bé.

Educació Primària. 6è-A (Promoció “Dracs”)

42

A l’ esport has de tenir un entrenador i companys d’ equip. Els equips o grups de treball poden anar canviant de nens i nenes fins a conèixer a tots , per preparar-te i motivar-te abans d’ una activitat

Col.laborem amb els companys per fer treballs en equip. Així aprenem, fem amistats. És agradable fer coses junts, fer noves amistats, ésser més tolerants.

Si assagem junts una cançó podrem millorar-la i també aprendrem coses els uns dels altres. Aquest intercanvi ens sembla molt positiu.

43

EL COMPANYERISME, LA RELAXACIÓ I ELS SENTIMENTS a 6è B Els divendres a la tarda els alumnes de 6è B fem tallers per relaxar-nos, divertir-nos i respectar-nos entre nosaltres i amb la mestra.

Normalment és el divendres, a les 15.00 (o a vegades comencem a les 15:30), a l’hora de tutoria i nosaltres ens ho passem molt bé amb la mestra , amb el dia i amb l’estona que ho practiquem.

L’espai on fem aquestes activitats és la nostra pròpia classe.

QUÈ FEM? Fem exercicis diferents per treballar el respecte i les emocions: massatges, reflexions, “no fem res” (ens costa una mica…), jocs, lectures, assemblees, activitats de relaxació en moviment i calmades per poder expressar les nostres emocions. També per sentirnos més a gust entre nosaltres, per escoltar-nos, per estimar-nos més…

Educació Primària. 6è-B (Promoció “Dracs”)

44

COM? Hem portat una manta i un coixí de casa (que es quedarà a l’aula fins al mes de juny) i ens hi asseiem fent una rotllana, ens hi estirem si ens fem massatges o ens relaxem i, ens posem de peu quan canviem d’exercici, etc. Això sí, abans de parlar o fer qualsevol acció ens centrem i ens calmem una mica.

Per fer aquestes activitats posem les taules cap endavant i creem un espai gran al fons de l’aula. És aquí on col·loquem les mantes fent una gran catifa per no passar fred i sentir-nos a gust.

PER A QUÈ?

Tot això ens ajuda a tenir una millor relació, ens serveix per solucionar els problemes i conflictes que han passat a la classe. També per demostrar i expressar els nostres sentiments cap als nostres companys, per reflexionar el que fem i afecta a les persones d’alguna manera o altra, com millorar i canviar el que s’ha parlat (perquè hi hagi més bon clima), per divertir-nos amb les activitats que ens prepara la Laia...

Així doncs, ens agradaria acabar aquest article dient que és una experiència nova per a tots nosaltres i que ens està agradant molt!

Educació Primària. 6è-B (Promoció “Dracs”)

45

PROGRAMA INTERESCOLAR: FUNDACIÓ VICENTE FERRER (ANANTAPUR-ÍNDIA) I L’ESCOLA “ANTAVIANA” (BARCELONA-CATALUNYA) Enguany els alumnes de 6è hem fet un projecte amb una escola de l’Índia la qual pertany a la fundació “Vicente Ferrer”.

Nosaltres vàrem fer uns dibuixos molt bonics que desprès vàrem explicar en anglès per tal que els nens de l’escola d’Anantapur poguessin entendre el que els havíem enviat.

Aquí en teniu un petit recull:

Educació Primària. Àrea o especialitat d’idioma anglès. 6è (Promoció “Dracs”)

46

PARLANT DE BONES PRÀCTIQUES… A l’escola Antaviana n’hi ha moltes i diverses de bones practiques, sovint anònimes i ben intencionades, que contribueixen a la cohesió social i a l’educació integral dels infants.

En aquest article en destaquem les relacionades amb persones lligades a l’escola, majoritàriament mestres jubilats, deixant constància que un altre dia tocarà parlar de les altres: AMPA, mares i pares col·laboradors, treball en xarxa, etc.

Pel que fa als amics mestres ens referim a persones, actualment jubilades, que estimen la seva feina i l’escola Antaviana i que es posen, curs rere curs, a disposició del centre i del seu projecte educatiu. Persones que, amb la seva col·laboració i entusiasme, contribueixen a millorar notablement molts aspectes educatius que, amb les retallades, s’han vist seriosament afectats. La seva presència, constant i asimètrica, incideix en: a) La formació permanent del propi claustre. Actualment, en l’àrea de les matemàtiques i altres àmbits. b) L’assessorament al professorat i personal d’administració i serveis des del seu bon treball o pràcticum i des de la seva trajectòria pedagògica. c) La cohesió social de l’alumnat. Hi ha alumnes que agraeixen molt la presència activa d’alguns mestres, avui jubilats, que els dediquen atenció personalitzada constant. Són persones que estimen, que es fan estimar... i que saben treballar amb infants sota una estricta exigència, afecte i els límits pertinents. d) La bona acollida d’infants i famílies des d’una visió serena, pragmàtica, real... Mestres que han treballat al barri molts anys i/o que hi viuen. En tot cas, que se l’estimen alhora que són bons coneixedors de la situació de l’entorn i de la comunitat educativa en conjunt. e) L’ús de la llengua catalana, el seu reconeixement i estima. El seu suport setmanal a infants amb problemes d’expressió i/o comprensió, sigui a través de sessions personalitzades, sigui mitjançant el seu suport a activitats de dramatització: teatre, música, etc... fan possible canvis i transformacions de vital importància amb el pas del temps. f) L’organització i millora de la biblioteca escolar que, amb la saviesa i el feineig d’aquestes persones, avança i millora de manera progressiva. Mestres conscients que una bona biblioteca és una eina fantàstica i propera per a educar i fer estimar la lectura. g) La creativitat i la imaginació que aporten persones experimentades en el món de la plàstica, tant en contacte directe amb grupets d’alumnes com pel que fa a l’assessorament que se’n deriva.

En definitiva, un equip humà que contribueix a millorar amb escreix el caliu de la nostra comunitat educativa, des d’una òptica humana i rigorosa i cap a un futur menys competitiu i més noble.

Gràcies a totes i a tots: David Barba, Ma Eulàlia Valeri, Ma Dolors Toledo (Tole), Carles Senpau, Josefina Manent, Sebastià Gordi, Esperança Batlles, Ma Dolors Casadevall, Maria Gómez del Moral... A totes i atots us estimem i admirem alhora que us agraïm, en nom de la nostra comunitat educativa, la bona feina, entusiasme i il·lusió. Moltes gràcies.

Escola Antaviana. Parlant de bones pràctiques...

47

LA PROMOCIÓ DRACS (6è) QUI ÉS QUI?

10

9

17

25

18

27

36

35

34

42

11

19

26

43

5

4

3

2

1

44

12

13

20

21

28

29

37

45

7

6

30

38

46

15

14

22

24

32

39

40

48

Si necessiteu una pista..., mireu bé les fotos!

Acomiadem la promoció “DRACS” (6è)

16

23

31

47

8

33

41

49

 48

Arnau V. A.

Maia F. H.

Adrià M. S.

Miquel H. R.

Manuel T. A.

Júlia R. M.

Joel F. M.

André R. C.

Paquito M. G.

Leo C. L.

Toñi B. A.

David F. M.

Laura C. P.

Dani F. F.

Scarleth F. P.

Ainoa U. G.

Cadidja A. L.

Eric I. T.

Joel R. F.

Aroa A. R.

Jefferson Q. Q.

Arnau J. G.

Escriu qui és qui?

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Muhammad N. R.

10 11 12 13 14 15 16 17 18 18 20 21 22 23 24 25

Cristian R. F.

Gerard A. G.

Jhandry C. S.

Altahay C. D.

Jan P. C.

Ivan G. M.

David T. P.

Miguel P. D.

26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41

Ivan P. Y.

José Luís Q. G.

Adriana M.

Nikita B. A.

Irene S. C.

Alejandro H. F.

Àlex G. G.

Smith I.

Eric R. L.

Mario S. L.

Sònia Z. H.

Jhon S. T.

Atabaq W.

Nawal B. R.

Karina D.

Laia M. L.

Laia U. G.

Marc W. M.

42 43 44 45 46 47 48 49 ENYORAMENT Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l'àngel: -Àngel, espera't un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Màrius Torres

49

Visita de la Marta Capdevila Dilluns 25 de febrer de 2013 ens va venir a visitar la Marta Capdevila, ex-alumna de l’escola Ton i Guida. La Marta és sorda profunda i mare d’un nen sord profund. Va ser una visita molt enriquidora, tant pels alumnes sords de l’escola Antaviana, com per als seus pares, que van poder parlar amb ella i fer-li preguntes.

El Fahad Alí i la Martina Moreno van preparar preguntes per la Marta i la van entrevistar per la revista de l’escola.

Entrevista 1.Marta, a quina escola anaves quan eres petita?

Jo anava a l’escola Ton i Guida.

2.A tu t’agradava anar a l’escola?

Sí, m’agradava molt.

3.Quants anys tens?

Tinc 41 anys.

4.Marta, tu portes un o dos implants?

Porto un implant.

5.Quan temps fa que portes implant?

Jo porto implant des de fa 3 anys.

6.De què treballes?

Treballo d’il·lustradora.

7.Saps conduir un cotxe?

Sí, jo sé conduir un cotxe. Condueixo des de fa 15 anys.

8. Quants fills tens?

Jo tinc 4 fills. Un d’ells és sord i es diu Marcel.

9. El dissabte va nevar, vas tocar la neu?

Sí, jo vaig tocar la neu.

10. Has anat al Pakistan?

No, mai he anat al Pakistan, però m’agradaria anar-hi.

Escola Antaviana // CREDAC Pere Barnils. Escola d’agrupament d’alumnes sords, modalitat oral

50

A la Martina li va agradar tant la visita de la Marta que l’endemà va escriure aquesta redacció a la seva llibreta de logopèdia:

Dilluns va venir la Marta Capdevila.

Té quatre fills i un fill que és sord com la Marta.

La Marta és il·lustradora, que vol dir que fa dibuixos.

La Marta dibuixava Les Tres Bessones i va fer un llibre del seu fill Marcel.

Tant els nens com les seves famílies, van quedar encantats de veure com les persones sordes adultes parlen, hi senten, treballen, tenen família i se’n surten a la vida.

Gràcies Marta!

Samuel, Faheem, Karim, Nastia, Yamiley, Juan, Martina, Fahad, Daniel, Saqib i Muhammad, alumnes de l’escola Antaviana atesos pel CREDAC Pere Barnils.

51

QUÉ EDUCACIÓN QUEREMOS PARA NUESTROS HIJOS? La propuesta de modificación de ley educativa del Partido Popular ha devuelto a la esfera pública el debate sobre nuestro modelo educativo, unos cuantos nos llevamos las manos a la cabeza ante el atropello de todas las garantías para la participación de las familias en las escuelas mediante el Consejo Escolar, la participación del profesorado, la reconversión del director del centro en un gestor y a las familias en usuarios o clientes…

Otros tantos no se plantean tanto, pero a todos molesta esa manía de cada gobierno en hacer una nueva ley de educación, como si contara en su currículum. Total, los que se quedan atrapados entre tanta reforma no son ellos, y probablemente sus hijos tampoco.

Vuelven las reválidas para ir orientando desde más jóvenes a los alumnos hacia una formación profesional, pero con mayores dificultades para que estos alumnos entren en esa formación profesional, total, si ese alumnado deja de estudiar a los 16 años sin ningún tipo de profesión ya no contabiliza como fracaso escolar. La formación profesional dual que se quiere introducir plantea menos horas formativas y muchas más prácticas en empresas.

Hace ya tiempo que las prácticas dejaron de servir para incorporarse en el mercado laboral, de eso la ley no habla, como los estudiantes trabajan gratis para qué contratarlos a fin de año, si las escuelas les mandarán todo un repertorio nuevo a cada año a coste cero. Al final, resulta que una empresa donde uno hace prácticas es sinónimo de lugar donde nunca podrá encontrar empleo.

Hace algunos meses un juez decidió, en contra de una escuela del Opus Dei que segregaba a sus alumnos por sexo no tiene sentido que recibiera dinero público en forma de concierto. Resultado, nuevo borrador de la reforma de ley, ahora decirle a alguien que no puede estudiar en una escuela por razones de sexo ya no es discriminar. Lo más curioso es la argumentación: ¡Los derechos humanos!

La declaración de los derechos humanos se escribió en varias cartas y acuerdos que se han ido actualizando en función de las dificultades para su aplicación, de ahí que, teniendo en cuenta los problemas para implementar la educación para las niñas en países casi feudales en su concepción del papel de la mujer, se incorporó la nota aclarando que, en esos casos, la segregación por sexo no va en contra de los derechos humanos, pues asegura el derecho a la educación. No creo que sea este precisamente el caso de España.

Ante estos y tantos otros atropellos, madres, padres, profesoras y profesores nos hemos ido viendo, hablando, por ellos nos hemos manifestado y lo seguiremos haciendo pero casi nadie percibe que también desaparece el único artículo que hacía referencia a que los alumnos tuvieran alguna opinión respecto a sus escuelas, y casi nadie habla de ello porque hace tiempo que ya no se les consulta, tener voto ya, ni hablar.

Poca gente es consciente de la precariedad de sus contratos de prácticas porque nadie les pregunta ni consulta sobre la validez de nuestro sistema educativo; si lo consultáramos con ellos seguramente descubriríamos, entre otras cosas que la mitad no ha firmado ningún contrato de prácticas, que sus puestos de trabajo no remunerado incumple normativas de seguridad laboral y sobre todo, que a muchos no les sirve. Nunca son lo bastante maduros como para opinar ya ni digamos participar de verdad, pero el fracaso siempre es suyo.

También es cierto que una gran cantidad de familias no notará cuando se apruebe la ley que sus centros son menos democráticos en cuanto al papel de madres y padres, por la sencilla razón de que ya no lo son.

Nuestros derechos se plasman en un papel cuando los ganamos en las calles y nos los quitan cuando los dejamos morir. Las movilizaciones en contra de esa reforma no sólo son necesarias para que no se llegue a aprobar una ley nefasta, su mayor importancia está en el debate que permite.

Ya que estamos tantos de acuerdo en que no nos gusta la propuesta de ley, empecemos a hablar de qué educación queremos. ¿La educación pública que tenemos es buena o mala? Depende de para qué queremos educar, qué modelo de sociedad queremos para nuestros hijos. Y ya puesto que esa será su sociedad, podemos empezar a preguntarles cómo quieren que sea.

Escola Antaviana. Arthur Calvet (pare)

52

CANÇÓ: ANTAVIANA Antaviana és la nostra escola.

Antaviana és bonic d’imaginar.

Treballem tots junts per fer el nou camí i avançar cap al futur.

Si sentim neguit no defallirem tots junts ho hem d’aconseguir.

TASTETS I FEINEIG REUNIONS PERIÒDIQUES DE DELEGATS

Volem ser els millors ciutadans del món, no discriminem ningú.

Aprendrem plegats fent-ho divertit tant els grans com els petits.

ANTAVIANA

AMBIENTACIÓ I MURALS

TASTETS I FEINEIG MAQUETA

TREBALL COOPERATIU

REPRESENTACIONS I CONCERTS

AGENDA 21: HORT I GRANJA

Escola Antaviana. Cançó Antaviana i Tastets i feineig

53

ANEM AL DANSA ARA! QUIN ESPECTACLE! Com cada any els nens i nenes de segon hem participat en l’activitat del DANSA ARA. El Joanma, el nostre mestre de música, ens ha ensenyat sis danses i les hem ballat amb més de 5000 alumnes d’escoles de Barcelona al PALAU SANT JORDI, com els famosos!

Estem molt contents perquè ens han felicitat per fer-ho tan bé. Les nostres famílies ens van venir a veure i ens van aplaudir molt i molt. Ha estat un gran espectacle, molt emocionant i bonic. Era impressionant veure’ns a tots vestits del mateix color.

Nosaltres anàvem de verd clar. Ens ha fet molta il·lusió poder-nos emportar la samarreta a casa, és un gran record!

La dansa que més va agradar a qui ens va venir a veure va ser gotes de mar. A nosaltres ens agrada més El sol solet, perquè és molt divertida!

Esperem que els nostres companys de primer també ho gaudiu molt l’any que ve!

Gràcies Joanma per ensenyar-nos les danses!

Escola Antaviana. Anem al Dansa Ara. Promoció Àligues (2n).

54

C./ Nou Barris núm.: 12 (Entrada pel passatge d’Antaviana) 08042 Barcelona

Tel. 933538793 http://www.escolantaviana.amiwebs.com