CONTA CONTES EDUCACIÓ INFANTIL P3 GEGANTS/ES I CAPGROSSOS P4 DRACS-DRAGONES I ÀGUILES P5 BASTONERS/ES I CASTELLERS/ES
CURS 2020-2021
INSTITUT ESCOLA ANTAVIANA
INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2020-2021 HEM REALITZAT EL TRADICIONAL TALLER DE CONTES A EDUCACIÓ INFANTIL DE MANERA DIFERENT A COM HO FÈIEM ELS CURSOS ANTERIORS. I ÉS PER AIXÓ QUE AQUEST ANY L’HEM ANOMENAT CONTA CONTES. LES MESURES QUE CAL PRENDRE CONTRA LA PANDÈMIA HAN IMPOSSIBILITAT QUE ES PUGUI ORGANIRZAR IGUAL, AIXÍ QUE NO HEM BARREJAT ELS GRUPS “BOMBOLLA” DELS ALUMNES I ALGUNES MESTRES HAN PASSAT A EXPLICAR ELS CONTES PER LES DIFERENTS CLASSES D’EDUCACIÓ INFANTIL. D’AQUESTA MANERA, HEM PERDUT L’ASPECTE DE INTERCOMUNICACIÓ I COOPERACIÓ QUE TANT VALOREM, PERÒ LA SALUT ÉS EL PRIMER I CAL PROTEGIR-NOS TOTS I TOTES DAVANT EL COVID19. PRECISAMENT AQUEST OBJECTIU ÉS L’EIX CENTRAL DE LA TEMÀTICA DELS CONTES TRIATS PER AQUEST CURS: CUIDEM-NOS: LA SALUT I EL BENESTAR EMOCIONAL. A L’ESCOLA EL PROCUREM PRIORITZAR DE MANERA TRANSVERSAL EN TOTES LES ACTUACIONS DEL CURRÍCULUM. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM DE MANERA MOLT ESPECIAL AQUESTA ACTIVITAT PELS BONS RESULTATS OBTINGUTS DES QUE EL VÀREM INICIAR, JA QUE SERVEIX PER AFAVORIR MOLTS ALTRES ASPECTES POSITIUS A PART DE LA SALUT, QUE SÓN PROU IMPORTANTS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONA: EL GAUDI PER LA TRANSMISSIÓ DE VALORS I DE CULTURA, L’ATENCIÓ I EL RESPECTE, L’ESCOLTA ACTIVA, LA REFLEXIÓ, LA CONVIVÈNCIA, L’EXPRESSIÓ I COMPRENSIÓ ORAL... VOLEM REMARCAR QUE UN OBJECTIU BÀSIC A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS L’ATIVITAT, I QUE TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA DEGUT A LA INCORPORACIÓ A LA NOSTRA ESCOLA D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN, ÉS EL TREBALL DE COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS DEMOSTREN VERS LA DESCOBERTA DELS ARGUMENTS, PERSONATGES I SITUACIONS DE CADA HISTÒRIA O CONTE, AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER APROFUNDIR-HI.
ELS CONTES ADAPTATS I EXPLICATS HAN ESTAT: TOTS MENYS UN (Éric Battut), per Núria Mata i Raquel Moreno BLANCA, LA PETITA CANGUR (Guido van Genechten), per Maria Ibañez i Isabel Catevilla. EN PETANER, UN GOS DE CARRER (Begoña Ibarrola), per Anna Ruso.
PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA EXPERIÈNCIA. L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL
TOTS MENYS UN (Éric Battut)
CONTE EXPLICAT PER NÚRIA MATA I RAQUEL MORENO
TOTS MENYS UN EN UN JARDÍ CREIXIA UNA PLANTA DE PÈSOLS. TOTS S’ASSEMBLAVEN ELS UNS ALS ALTRES, I VIVIEN TRANQUILS. TOTS MENYS UN. HI HAVIA UN PÈSOL QUE NO VOLIA SER COM ELS ALTRES. UN DIA REUNÍ TOTA LA SEVA DECISIÓ DE PÈSOL I VA SALTAR DE LA TAVELLA. HOPS! -
A QUÈ PODRIA SEMBLAR-ME? –VA PREGUNTAR-SE- A UNA CARBASSA, A UNA PASTANAGA, A UNA CEBA?
EN AQUELL MOMENT VA APARÈIXER UN PAÓ REIAL, I AQUELL SINGULAR PÈSOL EXCLAMÀ: -
VOLDRIA ASSEMBLAR-ME A AQUESTA AU. LA SEVA CUA ÉS COM UN GRAN RAM DE FLORS.
I, QUASI SENSE PENSAR-HO, EN UN TRES I NO RES, LI ARRABASSÀ UNA PLOMA I SE LA CENYÍ AMB UNA CINTA. QUÈ BONIC ES VEIA! DE COP I VOLTA, UN TIGRE SORGÍ PER SORPRESA I ES POSÀ A PERSEGUIR EL PAÓ REIAL. AL VEURE L’ESCENA, EL PÈSOL VA DIR: -
VOLDRIA SER COM AQUESTA FERA, ÉS VALENTA I TÉ UN PÈL MOLT ELEGANT.
EL PÈSOL NO HO DUBTÀ NI UN MOMENT! AGAFÀ UN PINZELL I S’OMPLÍ EL COS DE RATLLES. ARA ES SENTIA PRECIÓS I TAMBÉ AUDAÇ.
UN ELEFANT VA BRAMAR, I EL TIGRE S’ESCAPÀ. EL PÈSOL EXCLAMÀ AMB ENTUSIASME: -
VOLDRIA ASSEMBLAR-ME A AQUEST ANIMAL. AQUEST NAS TAN GRAN EL FA IMPONENT.
RÀPIDAMENT, EL PÈSOL ES VA FER UNA TROMPA AMB UN BRI D’HERBA. I AIXÍ VA TENIR LA SENSACIÓ QUE INSPIRAVA RESPECTE. -
HE AGAFAT EL MILLOR DEL PAÓ REIAL, DEL TIGRE I DE L’ELEFANT” –VA PENSAR AMB ORGULL.
POC DESPRÉS RETORNÀ A CASA SEVA. AL VEURE’L ARRIBAR, ELS ALTRES PÈSOLS VAN BURLAR-SE D’ELL AMB TOT TIPUS DE BEFES I RIALLES. -
SOC UNA LLAVOR RARA; PERÒ SEGUEIXO ESSENT UNA LLAVOR –VA DIR PER A ELL MATEIX.
A CONTINUACIÓ, COM TOTES LES LLAVORS, VA FER UN CLOT A TERRA I S’HI VA ARRAULIR AMB LA SEVA PLOMA, LA SEVA TROMPA I LES SEVES RATLLES. VA PASSAR LA TARDOR, L’HIVERN, LA PRIMAVERA... FINS QUE UN DIA D’AQUELLA TERRA VA SORGIR UNA NOVA PLANTA, ÚNICA I SINGULAR, PLENA DE PÈSOLS DIFERENTS I FELIÇOS.
BLANCA, LA PETITA CANGUR (Guido van Genechten)
CONTE EXPLICAT PER MARIA IBÁÑEZ I ISABEL CATEVILLA
BLANCA, LA PETITA CANGUR LA MARE CANGUR TENIA UN PROBLEMA. UN PROBLEMA A LA PANXA. ERA GROS I PESANT, PERÒ TAMBÉ ERA ENCANTADOR I NO PARAVA DE MOURE’S DINS SEU. LA BLANCA S’HAVIA FET MASSA GRAN PER ESTAR DINS LA BOSSA DE LA MARE. LA MARE CANGUR CREIA QUE JA ANAVA ESSENT HORA QUE LA BLANCA COMENCÉS A SALTAR PER LA VIDA AMB LES SEVES PRÒPIES POTES. PERÒ LA BLANCA NO HO VOLIA DE CAP MANERA! LA BOSSA DE LA MARE ERA MOLT I MOLT SUAU. HI PODIA PRENDRE LLET I BANYAR-S’HI CADA DIA. A MÉS A MÉS, ERA UNA BOSSA TAN PRÀCTICA QUE LA BLANCA NO HAVIA D’ANAR SALTANT PER TOT ARREU. PER AIXÒ, CADA VEGADA QUE LA MARE CANGUR ACONSEGUIA TREURE LA BLANCA FORA DE LA SEVA BOSSA... ELLA FEIA UN SALT –HOP!- I TORNAVA CAP A DINS. -
EL MÓN ÉS MOLT MÉS GRAN QUE LA MEVA BOSSA, I TAMBÉ MOLT MÉS BONIC. –LI DEIA LA MARE CANGUR- MIRA COM VOLEN LES PAPALLONES, DE FLOR EN FLOR.
LA BLANCA PENSAVA QUE LES PAPALLONES EREN MOLT EMPIPADORES, I AIXÒ QUE VOLESSIN NO LI FEIA CAP GRÀCIA. NO, S’ESTIMAVA MÉS QUEDAR-SE BEN A PROPET DE LA SEVA MARE.
-
MIRA ELS ELEFANTS COM JUGUEN AMB L’AIGUA. – LI ASSENYALAVA LA MARE.
-
ELS ELEFANTS NO M’AGRADEN. –DEIA LA BLANCA.
I L’ESQUITX D’AIGUA, QUE VA ANAR A PARAR DIRECTE AL SEU MORRET, TAMPOC NO LI VA AGRADAR. AL MENYS A LA BOSSA DE LA MARE S’HI ESTAVA CALENTÓ I SEC. -
ESCOLTA AMB QUINA ALEGRIA CANTEN ELS OCELLS. –PROVAVA LA MARE- QUAN ELS SENTO EM VÉNEN GANES DE BALLAR, A TU NO?.
-
NO! –VA DIR LA BLANCA BEN DECIDIDA, TOT I QUE FEIA ANAR LA POTETA ESQUERRA ARA CAP AQUÍ, ARA CAP ALLÀ.
AQUELLA PIULADISSA L’ATABALAVA. LA BLANCA S’ESTIMAVA MÉS ESCOLTAR ELS SOROLLETS DE LA PANXA DE LA MARE. -
HAS VIST QUÈ BÉ QUE S’HO PASSEN ELS MICOS PENJANT-SE PELS ARBRERS? –LI PREGUNTAVA LA MARE CANGUR.
LA BLANCA TROBAVA QUE ELS MICOS EREN MOLT DIVERTITS, PERÒ AIXÒ DE PENJAR-SE PELS ARBRES SEMBLAVA MOLT PERILLÓS. LA BLANCA NOMÉS SE SENTIA SEGURA A LA BOSSA DE LA MARE; PER AIXÒ S’ESTIMAVA MOLT MÉS QUEDARS’HI. -
MIRA LES GIRAFES, QUE CONTENTES QUE CORREN PLANA ENLLÀ! –INTENTAVA LA MARE.
A LA BLANCA LI AGRADAVA MIRAR COM CORRIEN LES GIRAFES. PERÒ LA PLANA ERA TAN GRAN QUE ES VA COMENÇAR A MAREJAR. EN CANVI, DE LA BOSSA DE LA MARE EN CONEIXIA TOTS ELS RACONETS.
LA MARE CANGUR, MOLT CANSADA, S’ASSEGUÉ. HAVIA PORTAT LA SEVA FILLA TOT EL DIA, AMUNT I AVALL, DINS LA BOSSA. -
MÉS, MÉS! –CRIDAVA LA BLANCA, IMPACIENT- HO VULL VEURE TOT!
PERÒ LA MARE JA NO PODIA FER NI UNA PASSA MÉS. ALESHORES VAN VEURE ALGÚ QUE, TOT SALTANT, S’ANAVA ACOSTANT DE MICA EN MICA. LA BLANCA VA OBRIR ELS ULLS COM UNES TARONGES. AQUELLS EREN ELS SALTS MÉS FANTÀSTICS QUE HAVIA VIST MAI! QUAN EL SALTADOR ES VA PARAR EN SEC DAVANT SEU, LA POLS LI VA FER PESSIGOLLES AL NAS. LA BLANCA S’ADONÀ DE SEGUIDA QUE S’ASSEMBLAVEN. TENIA EL MATEIX MORRET, LES MATEIXES ORELLES, LES MATEIXES POTES SALTADORES I UNA CUA FORTA COM LA SEVA. -
VOLS VENIR AMB MI? –LI VA DEMANAR.
-
SÍ! –VA DIR ELLA- SI M’ENSENYES A SALTAR COM TU.
I TOT D’UNA VA SALTAR, SENSE MÉS NI MÉS, DE LA BOSSA DE LA MARE...CAP AL MÓN. BEN SORPRESA, VA COMPROVAR QUE NO ERA GENS DIFÍCIL. LA MARE CANGUR ES MIRAVA ORGULLOSA LA SEVA FILLETA. PER FI LA BOSSA JA ESTAVA BUIDA. -
NO VAGIS GAIRE LLUNY, EH? –TOT JUST VA TENIR TEMPS DE DIR-LI PERQUÈ LA BLANCA NO PARAVA DE SALTAR I SALTAR.
EN PETANER, UN GOS DE CARRER) (Begoña Ibarrola)
CONTE EXPLICAT PER ANNA RUSO
EN PETANER, UN GOS DE CARRER
EN PETANER ERA UN GOS DE CARRER MOLT VELLET QUE VIVIA EN UN CARRERÓ FOSC, QUE AMB PROU FEINES VEIA LA GENT QUE HI PASSAVA. UNA NIT D’HIVERN, EN PETANER TREMOLAVA DE FRED I LA PANXA LI REMUGAVA DE FAM, NO TENIA FORCES NI PER ANAR A BUSCAR MENJAR. RECORDAVA QUE QUAN ERA JOVE JUGAVA AMB ELS AMICS, ELS AJUDAVA QUAN CALIA I MOLTES COSES MÉS. EN PETANER TAMBÉ TENIA UNA IL·LUSIÓ: SER EL GOS D’ALGÚ, VIURE EN UNA CASA I ESPERAR L’AMO A LA PORTA. EN PETANER VA VEURE UNA OMBRA QUE SE LI ACOSTAVA -
HOLA, PETANER! VINC A VEURE’T. COM ESTÀS?
EN PETANER VA RECONÈIXER LA VEU, ERA EL SEU AMIC PIRATA, QUE L’ANAVA A VEURE CADA DIA. -
COM ANEM, PIRATA? NO T’HAVIA VIST. EM FAIG GRAN I CADA DIA M’HI VEIG MENYS.
-
NO T’HAS D’AMOÏNAR GENS, PETANER. ET CUIDAREM ENTRE TOTS. PER CERT, HAS MENJAT RES?
-
NO HE TINGUT NI FORCES PER SORTIR A BUSCAR MENJAR.
-
DONCS JA HI ANIRÉ JO I ET DURÉ ALGUNA COSA. NO PATEIXIS.
EN PIRATA VA CÓRRER POTES AJUDEU-ME A BUSCAR MENJAR. ESTAVA SEGUR QUE HI HAURIA ALGUNA COSA AL CUBELL DE LA BROSSA D’UN RESTAURANT QUE HI HAVIA PER ALLÀ A PROP. PEL CAMÍ ES VA TROBAR AMB LA GATA MIXETA. -
ON VAS TAN DE PRESSA, PIRATA? –LI VA PREGUNTAR.
-
VAIG A BUSCA MENJAR PER A EN PETANER, QUE ÉS MOLT VELLET I ESTÀ MALALT. HE VIST QUE TREMOLAVA DE FRED.
-
POBRET –VA DIR LA MIXETA- BUSCARÉ COSES PER ABRIGAR-LO.
LA MIXETA VA CÓRRER POTES AJUDEU-ME A UNA BOTIGA DE ROBA. ABANS HAVIA VIST QUE LA MESTRESSA LLENÇAVA TOT DE RETALLS. POTSER ANIRIEN BÉ PER ABRIGAR EN PETANER. PEL CAMÍ, LA MIXETA VA TROBAR EL RATOLÍ MORROFÍ. -
ON VAS TAN DE PRESSA, MIXETA? –LI VA PREGUNTAR.
-
VAIG A BUSCAR RETALLS PER FER UNA MANTA A EN PETANER, QUE ESTÀ MALALT I PASSA MOLT DE FRED.
-
POBRE PETANER, JO TAMBÉ EL VULL AJUDAR. ELL M’HA DONAT MENJAR SEU MOLTES VEGADES.
QUAN EN PIRATA VA ARRIBAR AL RESTAURANT VA REGIRAR EL CUBELL DE LA BROSSA I HI VA TROBAR MENJAR. NO SABIA QUE ALGÚ SE’L MIRAVA ENCURIOSIT. EL CUINER VA VOLER SABER A QUI PORTAVA LES SOBRALLES I VA DECIDIR SEGUIR-LO. QUAN LA MIXETA VA ARRIBAR A LA BOTIGA DE ROBA VA REMENAR EL CONTENIDOR, I HI VA TROBAR UN RETALL GRUIXUT. NO SABIA QUE ALGÚ SE LA MIRAVA ENCURIOSIT. LA DEPENDENTA VA VOLER SABER A QUI PORTAVA EL TROS DE ROBA I VA DECIDIR SEGUIR-LA. QUAN EN MORROFÍ VA ARRIBAR A CASA, VA ANAR A BUSCAR EL FORMATGE QUE HI HAVIA AL PARANY PER A RATOLINS I, ARRISCANT-HI LA VIDA, EL VA AGAFAR I VA SORTIR CORRENTS. LA MESTRESSA DE LA CASA EL VA VEURE I VA DECIDIR SEGUIR-LO.
EL PIRATA VA SER EL PRIMER D’ARRIBAR AL CARRERÓ. -
PETANER, T’HE PORTAT UNA MICA DE MENJAR. T’HAS D’ALIMENTAR PER RECUPERAR FORCES.
-
GRÀCIES PER CUIDAR-ME, PIRATA. SEGUR QUE EM TROBARÉ MILLOR DESPRÉS DE MENJAR.
AL CAP D’UNA ESTONA VA ARRIBAR LA MIXETA. -
PETANER, T’HE PORTAT UN TROS DE ROBA GRUIXUDA PERQUÈ ET TAPIS BÉ I NO PASSIS FRED.
-
GRÀCIES PER CUIDAR-ME, MIXETA. SEGUR QUE M’ABRIGARÀ MOLT.
I FINALMENT VA ARRIBAR EN MORROFÍ. -
PETANER, ET PORTO EL TROS DE FORMATGE DE LA MEVA RATERA. DE POC QUE NO MCAIC A LA TRAMPA!
-
GRÀCIES PER CUIDAR-ME, MORROFÍ. NO CALIA QUE T’ARRISQUESSIS TANT PER MI.
ELS TRES AMICS ES VAN QUEDAR MIRANT COM MENJAVA EN PETANER. QUAN VA HAVER ACABAT, LA MIXETA EL VA TAPAR AMB LA ROBA. CAP D’ELLS NO SABIA QUE HI HAVIA TRES PERSONES QUE ELS OBSERVAVEN EMOCIONADES: EL CUINER, LA DEPENDENTA I LA DONA DE LA CASA ON VIVIA EN MORROFÍ. ES VAN ACOSTAR A EN PETANER I LI VAN DIR: -
TENS MOLTA SORT DE TENIR AQUESTS AMICS. QUI ETS TU?
-
JO SOC EN PETANER.
TOTS TRES VAN FELICITAR ELS AMICS D’EN PETANER I DESPRÉS VAN PREGUNTAR COM PODIEN AJUDAR-LO. -
M’AGRADARIA VIURE EN UNA CASA. SOC MOLT VELL, PERÒ ENCARA PUC BORDAR SI VE ALGUN DESCONEGUT.
EL CUINER DEL RESTAURANT LI VA DIR: -
VINE A BUSCAR MENJAR QUAN VULGUIS, AIXÍ NO PASSARÀS GANA.
I LA DEPENDENTA DE LA BOTIGA DE ROBA LI VA DIR: -
JO ET PUC FER UNA MANTA BEN GRAN AMB RETALLS DE LA BOTIGA, AIXÍ NO PASSARÀS FRED.
I LA DONA DE LA CASA ON VIVIA EN MORROFÍ LI VA DIR: -
JO ESTIC SOLA. POTS VENIR A VIURE AMB MI. ENS FAREM COMPANYIA L’UNA A L’ALTRE.
I AIXÍ VA SER COM EN PETANER VA VEURE COM ES FEIA REALITAT ALLÒ QUE SEMPRE LI HAVIA FET TANTA IL·LUSIÓ. I DES D’ALESHORES ELS SEUS AMICS EL VAN A VEURE CADA DIA I ELL ELS EXPLICA LES AVENTURES QUE VA VIURE QUAN ERA JOVE.