TALLER DE CONTES Sobre el Canvi Climàtic
EDUCACIÓ INFANTIL P3 GEGANTS I CAPGROSSOS P4 DRACS-DRAGONES I ÀGUILES P5 BASTONERS I CASTELLERS
CURS 2019-2020
INSTITUT ESCOLA ANTAVIANA
INTRODUCCIÓ AQUEST 2019-2020, COM EN ELS DARRERS ANYS, TORNEM A REALITZAR EL TALLER DE CONTES A EDUCACIÓ INFANTIL. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE PELS BONS RESULTATS OBTINGUTS DES QUE EL VÀREM INICIAR. AQUEST CURS HEM TREBALLAT DES DE LA PERSPECTIVA DELS CONTES EL CANVI CLIMÀTIC, AQUEST ÉS L’EIX TRANSVERSAL QUE L’ESCOLA HA PRIORITZAT EN EL CURRÍCULUM PER TAL DE FER DESCOBRIR A L’ALUMNAT LA IMPORTÀNCIA DE LES NOSTRES ACTUACIONS ENVERS EL MEDI ON HEM DE VIURE I CONVIURE NOSALTRES I ELS FUTURS HABITANTS DEL PLANETA. HO HEM FET DOS DIES A LA SETMANA. ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN DEU GRUPS FORMATS PER ALUMNES DE DIFERENTS NIVELLS I AULES. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM DEL TALLER DE CONTES QUE AFAVOREIX LA INTERCOMUNICACIÓ I LA COOPERACIÓ. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I EL MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA PER PART DE L’ALUMNAT, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. AIXÍ MATEIX TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR EL CONEIXEMENT I LA RELACIÓ DEL CONJUNT DE MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL AMB TOT L’ALUMNAT (NO NOMÉS AMB EL DE LA PRÒPIA TUTORIA). IGUALMENT CAL REMARCAR UN OBJECTIU BÀSIC A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER, I QUE TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE.
A CONTINUACIÓ TENIU LA RELACIÓ DELS CONTES ADAPTATS I EXPLICATS PER MESTRES D’ED. INFANTIL: DEL FONS DEL MAR (Alison Jay), per Glòria EL JARDÍ CURIÓS (Peter Brown), per Silvia A. EL JOVE I LES ESTRELLES DE MAR (Arthur Baker), per Lorena. TIKO, L’ÓS POLAR (Anna Serra), per Meritxell HI HAVIA UNA VEGADA UN BOSC… (Helen Ward i Wayne Anderson), per Marina LOTA, LA CATXALOTA (Roser Rimbau, col·lectiu Rosa Sardina), per Neus GOTES DE COLORS (Asha Miró, Philip Stanton), per Sonia R. LA SELVA DEL PERESÓS (Sophie Strady, Anouck Boisrobert, Louis Rigau), per Sílvia M. EL GRAN REGAL (Danny Vega Mendez. X. Garriga, Kiko Villarrassa), per Dolors LA CIUTAT BLAVA (Laia Aguilar, Eulàlia Sariola), per Claustre
PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA EXPERIÈNCIA. L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL
DEL FONS DEL MAR (Alison Jay)
CONTE EXPLICAT PER GLÃ’RIA SORIANO
DEL FONS DEL MAR
QUÈ OBSERVEU EN AQUESTES IMATGES? UN FAR, EL MAR, BARQUES I VAIXELLS, LA PLATJA, UNA BALENA, UNA FINESTRA DES D’ON EL FILL DEL FAROLER GUAITA COM SURT EL SOL PER L’HORITZÓ, GAVINES...
I EN AQUESTES? UNS NENS BUSQUEN TRESORS A LA SORRA, UN SENYOR ENFILAT SOBRE UNA BALENA,
UN NEN FENT VOLAR UN ESTEL... I UNA GRAN TEMPESTA QUE AMB GRANS ONES COLPEJA TOTA LA COSTA ...
I HA TRET DEL FONS UN CALAMAR ENREDAT AMB XARXES. ELL ESTÀ TRIST, PLORA, VOL TORNAR AL MAR.
L’AJUDEN ELS OCELLS PICANT LA XARXA, ELS NENS TALLANT-LA, EL GOS MOSSEGANT-LA PER SALVAR-LO.
CAP AL MAR L’ESTIREN LA BALENA, LA FOCA, DOFINS I BANYISTES, L’EMPENYEN ELS NENS, EL GAT, EL GOS.
I AIXÍ, PER FI TORNA AL MAR AMB LA SEVA FAMÍLIA!!!, I TOT ALLUNYANT-SE SALUDA ELS NOUS AMICS..
EL JARDÍ CURIÓS (Peter Brown)
CONTE EXPLICAT PER SILVIA ALIAS
EL JARDÍ CURIÓS HI HAVIA UNA VEGADA UNA CIUTAT SENSE JARDINS, NI ARBRES, NI PLANTES DE CAP MENA. LA MAJORIA DELS HABITANTS PASSAVEN EL TEMPS A DINS DE CASA. COM JA US DEVEU IMAGINAR, ERA UN LLOC MOLT MONÒTON I AVORRIT. TANMATEIX HI HAVIA UN NOIET A QUI LI ENCANTAVA ESTAR-SE FORA DE CASA. FINS I TOT ELS DIES QUE PLOVISQUEJAVA, MENTRE LA RESTA DE LA GENT ES QUEDAVA A CASA, PODÍEU TROBAR EN LIAM XIPOLLEJANT ALEGREMENT PEL VEÏNAT. VA SER JUSTAMENT UN DIA D’AQUESTS QUE EN LIAM VA FER UN MUNT DE DESCOBRIMENTS SORPRENENTS. ESTAVA PASSEJANT PELS VOLTANTS DE L’ANTIGA LÍNIA DE TREN, COM FEIA DE TANT EN TANT, QUAN ES VA TOPAR AMB UNA ESCALA FOSCA QUE PUJAVA CAP A LES VIES. FEIA MOLT DE TEMPS QUE EL FERROCARRIL JA NO FUNCIONAVA. I, COM EN LIAM SEMPRE HAVIA VOLGUT EXPLORAR LES VIES, NOMÉS HI VA HAVER UNA COSA QUE SE LI VA ACUDIR FER AL NOIET TAFANER. EN LIAM VA PUJAR LES ESCALES CORRENT, VA EMPÈNYER LA PORTA I VA SORTIR A LES VIES. LA PRIMERA COSA QUE VA VEURE VA SER UN PETIT RACONET SOLITARI DE COLOR. PLANTES I FLORS SILVESTRES EREN L’ÚLTIMA COSA QUE S’HAURIA ESPERAT TROBAR ALLÀ DALT. PERÒ AMB UN SEGON COP D’ULL ES VA ADONAR QUE S’ESTAVEN MORINT. NECESSITAVEN UN JARDINER.
ÉS CERT QUE EN LIAM NO ERA PAS JARDINER, PERÒ SABIA QUE ELS PODIA DONAR UN COP DE MÀ. AIXÍ QUE L’ENDEMÀ VA TORNAR A LES VIES I ES VA POSAR A TREBALLAR. UNA MICA MÉS I LES FLORS MOREN OFEGADES; I, A MÉS, EN LIAM VA TENIR ALGUNS PROBLEMES AMB LA PODA, PERÒ LES PLANTES VAN ESPERAR PACIENTMENT QUE EL NOIET ANÉS AGAFANT TRAÇA COM A JARDINER. A MESURA QUE PASSAVEN LES SETMANES, EN LIAM COMENÇÀ A SENTIR-SE CO UN JARDINER DE DEBÒ, I LES PLANTES COMENÇAREN A SENTIR-SE COM UN JARDÍ DE DEBÒ. LA MAJORIA DELS JARDINS S’ESTAN EN UN SOL LLOC. PERÒ AQUEST NO ERA UN JARDÍ NORMAL I CORRENT. AMB QUILÒMETRES I QUILÒMETRES DE VIES PER ENDAVANT, EL JARDÍ ES DELIA PER EXPLORAR EL SEU ENTORN. LES PRIMERES QUE ES VAN MOURE VAN SER LES PETITES MALES HERBES, MÉS RESISTENTS, I LES MOLSES. VAN ANAR APAREIXENT CADA VEGADA MÉS LLUNY, AL LLARG DE LES VIES, I LA RESTA DE PLANTES, MÉS DELICADES, LES SEGUIEN DE PROP. DURANT ELS MESOS SEGÜENTS, EN LIAM I EL JARDÍ CURIÓS EXPLORAREN TOTS ELS RACONS DE LES VIES. DESPRÉS D’HAVER-SE PASSAT LA PRIMAVERA, L’ESTIU I LA TARDOR AMB EL JARDÍ, L’HIVERN OBLIGÀ A EN LIAM A INTERROMPRE LA SEVA PRESÈNCIA A LES VIES. DURANT AQUELLA ESTACIÓ VAN CAURE UNES PESADES FLASSADES DE NEU. I, PER PRIMERA VEGADA DES QUE S’HAVIA CONVERTIT EN JARDINER, EN LIAM NO PODIA VISITAR LES PLANTES.
PERÒ, EN COMPTES DE PASSAR-SE L’HIVERN PREOCUPAT PEL JARDÍ, EN LIAM SE’L VA PASSAR PREPARANT-SE PER A LA PRIMAVERA. DESPRÉS DE TRES MESOS DE FRED, FINALMENT LA NEU ES VA COMENÇAR A DESFER, I EN LIAM VA CARREGAR LES EINES NOVES DE JARDINER FINS A LES VIES. L’HIVERN HAVIA PASSAT FACTURA AL JARDÍ. PERÒ, GRÀCIES ALS PREPARATIUS D’EN LIAM, A LES SEVES ÚTILS EINES NOVES I UNA MICA D’AJUDA DEL SOL, LES PLANTES AVIAT ES VAN DESPERTAR DEL SON HIVERNAL. EL JARDÍ SEMPRE HAVIA VOLGUT EXPLORAR LA RESTA DE LA CIUTAT, I AQUELLA PRIMAVERA FINALMENT ESTAVA A PUNT PER FER LES PRIMERES PASSES. COM LA VEGADA ANTERIOR, LES PETITES HERBES, MÉS RESISTENTS, I LES MOLSES VAN SER LES PRIMERES EN POSAR-SE EN MARXA. VAN ANAR APAREIXENT CADA VEGADA MÉS LLUNY DE LES VIES, I LA RESTA DE PLANTES, MÉS DELICADES, LES SEGUIREN DE PROP. EL JARDÍ ERA ESPECIALMENT TAFANER AMB LES COSES VELLES I OBLIDADES. ALGUNES PLANTES VAN APARÈIXER EN LLOCS ON NO TOCAVA. D’ALTRES VAN APARÈIXER MISTERIOSAMENT TOTES DE COP. PERÒ L’APARICIÓ MÉS SORPRENENT DE TOTES VA SER LA DELS NOUS JARDINERS. MOLTS ANYS MÉS TARD, LES FLORS I PLANTES CREIXIEN PER TOTA LA CIUTAT. PERÒ ENTRE TOTS ELS NOUS JARDINS, EL FAVORIT D’EN LIAM ERA AQUELL ON VA COMENÇAR TOT.
EL JOVE I LES ESTRELLES DE MAR (Arthur Baker)
CONTE EXPLICAT PER LORENA MIR
EL JOVE I LES ESTRELLES DE MAR ATANASI ERA UN HOME JA GRAN, INTEL·LIGENT, SAVI, CULTE I AMB MOLTA SENSIBILITAT RESPECTE A LES COSES IMPORTANTS DE LA VIDA. SOLIA ANAR A LA SEVA CABANA DE LA PLATJA, ON PASSAVA TEMPORADES ESCRIVINT I BUSCANT LA INSPIRACIÓ PELS SEUS LLIBRES DE FILOSOFIA. TENIA EL COSTUM DE SORTIR CADA DIA A CAMINAR ABANS DE COMENÇAR LA SEVA TASCA. UN MATÍ VA VEURE ALGÚ QUE ES MOVIA DE MANERA ESTRANYA, COM SI BALLÉS SOBRE LA PLATJA. VA SOMRIURE PENSANT QUE ERA ALGÚ QUE EXPRESSAVA LA SEVA ALEGRIA SALUDANT EL NOU DIA. ACCELERÀ ELS SEUS PASSOS, S’HI ACOSTÀ I VA COMPROVAR QUE ES TRACTAVA D’UN NOI, QUE NO BALLAVA, SINÓ QUE S’ACOTAVA PER A RECOLLIR ALGUNA COSA DE LA SORRA I LA LLENÇAVA SUAUMENT AL MAR. QUAN VA SER-HI MÉS A PROP EL VA SALUDAR: -BON DIA, JOVE! QUÈ ESTÀS FENT? EL JOVE PARÀ UN MOMENT LA SEVA ACTIVITAT, ES GIRÀ I LI RESPONGUÉ: -LLENÇO ESTRELLES DE MAR A L’OCEÀ… -I PER QUÈ LLENCES ESTRELLES DE MAR A L’OCEÀ?-VA DIR EL SAVI. EL JOVE RESPONGUÉ: -FA SOL I LA MAREA ESTÀ BAIXANT. SI NO LES RETORNO AL MAR, MORIRAN ENCALLADES AMB LA MAREA BAIXA.
-PERÒ HOME –REPLICÀ EL SAVI. EL QUE FAS NO TÉ SENTIT, ÉS EL SEU DESTÍ, MORIRAN I SERVIRAN D’ALIMENT PER ALS ALTRES ANIMALS. NO VEUS QUE HI HA CENTS I CENTS DE KILÒMETRES DE PLATJA, I MILERS I MILERS D’ESTRELLES DE MAR? NO TINDRÀS PROU TEMPS PER PODER-LES SALVAR A TOTES! REALMENT PENSES QUE EL TEU ESFORÇ TÉ SENTIT? EL JOVE EL VA ESCOLTAR RESPECTUOSAMENT, DESPRÉS S’ACOTÀ, RECOLLÍ UNA ALTRA ESTRELLA DE MAR, LA LLENÇÀ AMB FORÇA PER SOBRE DE LES ONES I EXCLAMÀ: -MIRI, PER A AQUELLA… SÍ, HA TINGUT MOLT SENTIT! LA RESPOSTA DESCONCERTÀ ATANASI, QUE NO PODIA EXPLICAR-SE UNA RESPOSTA AIXÍ. ES SENTIA MOLEST, NO SABIA QUÈ CONTESTAR, I RETORNÀ EN SILENCI A LA SEVA CABANA A ESCRIURE. PERÒ AQUELL DIA NO VA TROBAR INSPIRACIÓ PER A ESCRIURE, I DURANT LA NIT NO VA PODER DORMIR GENS BÉ; SOMNIAVA AMB EL JOVE I LES ESTRELLES DE MAR PER SOBRE DE LES ONES.... AL DIA SEGÜENT, QUAN
EL SOL COMENÇAVA A GUAITAR SOBRE EL MAR, UNA
BOIRINA SUAU
EMBOLCALLAVA TOT L’AMBIENT DE LA PLATJA, PERÒ AIXÍ I TOT ES VAN PODER ALBIRAR DES DE LLUNY LES SILUETES DE DOS HOMES, UN DE JOVE I UN ALTRE MÉS VELL, QUE JUNTS SEMBLAVEN BALLAR SOBRE LA SORRA AJUDANT A SALVAR ESTRELLES DE MAR.
TIKO, L’ÓS POLAR (Anna Serra)
CONTE EXPLICAT PER MERITXELL CAMPS
TIKO, L’ÓS POLAR (versió reduïda) A LA BADIA JAMES (OCEÀ ÀRTIC DE CANADÀ), HI VIU EN TIKO, UN PETIT ÓS POLAR, AMB LA SEVA MARE. UN DIA EN TIKO ESTAVA JUGANT SOBRE EL GEL FERM, JA ERA QUASI EL FINAL DE L’ESTIU I EL GEL ESTAVA BLANET PER LA CALOR. A EN TIKO LI AGRADAVA FER BOTS I TOMBESSES I A POC A POC S’ALLUNYAVA DEL SEU CAU. FEIA UN PARELL DE MESOS QUE JA PODIA SORTIR I TENIA MOLTES GANES DE VEURE MÓN. LA SEVA MARE EL SEGUIA DE PROP, FINS QUE NO TINGUÉS DOS ANYS I MIG NO EL PENSAVA DEIXAR SOL. L’OSSET VA FER UN BOT MOLT GROS I DE SOBTE DAVALL ELS SEUS PEUS EL GEL VA DESAPARÈIXER…. I EN TIKO VA CAURE AL MAR. ENGANXANT LES URPES AL GEL INTENTAVA PUJAR MENTRE LA MARE L’AJUDAVA. - EI! QUÈ HA PASSAT?- DIGUÉ EN TIKO. - VENGA PUJAAAA!- LI DIU LA MARE- QUE PESES MOLT I HAS TRENCAT EL GEL. - I PER QUÈ?- INSISTÍ L’ OSSET. - NO SÉ PER QUÈ LA NOSTRA CASA ES FON, PERÒ CADA COP ÉS MÉS DIFÍCIL CAMINAR I CAÇAR PEL GEL... - I COM ES FA PER CAÇAR?- VA PREGUNTAR EN TIKO. - MIRA ELS ÓSSOS D’ALLÀ! PRIMER CAL AMAGAR-SE A LES PLAQUES DE GEL I ESPERAR …. QUE NO ET VEGIN!. SI ET VEUEN VENIR ET QUEDES SENSE MENJAR, I UN ÓS AMB GANA ES UN ÓS QUE PASSA FRED. ARA HEM DE MARXAR, EL CAU JA NO ÉS SEGUR PER NOSALTRES, HEM DE CERCAR UN ALTRE LLOC PER VIURE. I DIENT AÇÒ AGAFA EL TIKO I ES TIRA AL MAR. PERÒ COM JA PESAVA MOLT HAVIA DE DESCANSAR DAMUNT LES PLAQUES, I CADA VEGADA N’HI HAVIA MENYS. LA POBRE ÓSSA JA NO PODIA NEDAR MÉS…. LES FORCES SE LI ACABAVEN…. L’OSSET NO LA PODIA AJUDAR….. COM S’HO FARIEN PER ARRIBAR A TERRA FERMA?
QUAN TOT SEMBLAVA PERDUT VA APARÈIXER UNA BARCA D’ECOLOGISTES A TEMPS PER RESCATAR-LOS. CADA ANY SOLIA PASSAR EL MATEIX, A L’ ESTIU MOLTS D’OSSOS MORIEN OFEGATS PER ESGOTAMENT SI NO TROBAVEN PREST TERRA FERMA, I ELLS ELS AJUDAVEN A ACONSEGUIR-HO. - QUÈ HA PASSAT MARE?– DEMANÀ EN TIKO. - NO HO SÉ FILL, NOMÉS SÉ QUE FA ANYS EL GEL ERA MOLT FORT I PODIES CAMINAR LLARGUES DISTÀNCIES SENSE QUE ES TRENQUÉS, EN CANVI ARA HI HA LLOCS ON EL GEL NO ARRIBA NI ALS DOS METRES DE GRUIX …. CREC QUE LA RESPOSTA COMENÇA AMB EL SOL. -I QUÈ FAREM SI ENS QUEDEM SENSE CASA?- DEMANÀ EN TIKO. LA MARE NO CONTESTÀ, HAVIEN DE SEGUIR CAMINANT, HAVIEN MENJAT MOLT POC I ELLA ESTAVA MOLT CANSADA, POTSER ALGÚ TINDRIA LA RESPOSTA. ELS CIENTÍFICS FA MOLT D’ANYS QUE ESTAN PREOCUPATS PEL FET QUE CADA ANY LA TEMPERATURA DE L’ÀRTIC ÉS MÉS ALTA I FA MÉS CALOR, A L’ESTIU ES FON MÉS I MÉS GEL. AVISEN QUE D’AQUÍ A POCS ANYS EL POL NORD PODRIA QUEDAR-SE SENSE GEL A L’ESTIU I TOTS ELS ANIMALS QUE HI VIUEN SENSE CASA. EN TIKO I LA SEVA MARE SÓN UNS DELS 25.000 ÓSSOS QUE QUEDEN AL MÓN. L’ÓS POLAR ÉS UN DELS MAMÍFERS CARNÍVORS MÉS GRANS QUE EXISTEIX, ESTÀ PREPARAT PER SUPORTAR ALTES TEMPERATURES, ÉS BON NEDADOR I CAÇADOR… PERÒ CADA DIA EL SEU MÓN ES VA TORNANT MÉS PETIT, UN LLOC ON CADA VEGADA ÉS MÉS DIFÍCIL SOBREVIURE…. ELLS NO PODEN ENTENDRE PER QUÈ EL SEU MÓN ESTÀ CANVIANT PERÒ NOSALTRES SÍ QUE HO SABEM. SI ELS HUMANS NO CUIDEM EL NOSTRE PLANETA D’AQUÍ A UNS ANYS ELS ÓSSOS POLARS HAURAN DESAPAREGUT, I COM ELLS MOLTES ALTRES ESPÈCIES. ESTÀ EN LES NOSTRES MANS AJUDAR-LOS.
HI HAVIA UNA VEGADA UN BOSC... (Helen Ward i Wayne Anderson)
CONTE EXPLICAT PER MARINA VICENTE
HI HAVIA UNA VEGADA UN BOSC... HI HAVIA UNA VEGADA UN LLOC VAST I VENTÓS, PROP D’ENLLOC I A LA VORA D’ALLÒ OBLIDABLE, QUE ESTAVA PLE DE TOTES LES COSES QUE NINGÚ NO VOLIA. JUST AL MIG HI HAVIA UNA CASA PETITA, AMB FINESTRES MENUDES DES D’ON ES VEIEN LES ESCOMBRARIES I EL MAL TEMPS. A LA CASA HI VIVIA UN HOME VELL, TRIST I SOLITARI. CADA DIA INTENTAVA ORDENAR LES ESCOMBRARIES, EXAMINANT-LES I CLASSIFICANT-LES, CREMANT-LES I ENTERRANT-LES. I CADA NIT, L’HOME VELL, TRIST I SOLITARI SOMNIAVA QUE VIVIA EN UNA SELVA PLENA D’ANIMALS SALVATGES. HI HAVIA OCELLS DE MOLTS COLORS, ARBRES TROPICALS, FLORS EXÒTIQUES, TUCANS, GRANOTES I TIGRES. PERÒ, QUAN ES DESPERTAVA, EL SEU MÓN A FORA SEGUIA ESSENT EL MATEIX. NOMÉS VEIA PILES I PILES D’ESCOMBRARIES MIRÉS ON MIRÉS. UN DIA UNA COSA VA ATRAURE LA MIRADA DE L’HOME VELL, TRIST I SOLITARI, I UNA IDEA SE LI VA PLANTAR AL CAP: AQUELLA BOMBETA TRENCADA QUE ELL HAVIA TROBAT SEMBLAVA UNA FLOR, UNA FLOR COM AQUELLA QUE ELL SOMNIAVA CADA NIT. A LA IDEA LI VAN NÉIXER ARRELS I VA FER BROTS, MOLTS BROTS. S’ALIMENTAVA D’ESCOMBRARIES, I LI VAN CRÉIXER FULLES I LI VAN SORTIR BRANQUES, I ES VA ANAR FENT GRAN, MOLT GRAN. GRÀCIES A LES MANS DE L’HOME VELL, TRIST I SOLITARI, VA APARÈIXER UN BOSC. UN BOSC FET D’ESCOMBRARIES, UN BOSC FET DE LLAUNA. NO ERA EL BOSC DELS SEUS SOMNIS, PERÒ DE TOTA MANERA ERA UN BOSC. I AL MIG D’AQUELL BOSC UN TIGRE FET DE LLAUNA QUE S’ASSEMBLAVA AL DELS SEUS SOMNIS, I UNA SARGANTANA QUE S’ENFILAVA PELS ARBRES, I UN GRAN TUCÀ QUE AMB EL SEU BEC SEMBLAVA DE VERITAT. TAMPOC HI FALTAVEN LES GRANOTES, LES MARIETES I TOTS AQUELLS ÉSSERS VIUS AMB ELS QUE ELL SOMNIAVA CADA NIT.
LLAVORS, UN DIA, A TRAVÉS DE LA PLANA VENTOSA, EL VENT VA ARROSSEGAR UN PETIT OCELL. L’HOME VELL, TRIST I SOLITARI VA DEIXAR CAURE A TERRA ENGRUNES DELS SEUS ENTREPANS. L’OCELL ES VA MENJAR TOTES LES ENGRUNES I ES VA POSAR A CANTAR A LES BRANQUES DE L’ARBRE DE LLAUNA. PERÒ L’ENDEMÀ AL MATÍ, TRISTAMENT, EL VISITANT SE N’HAVIA ANAT. TOT EL DIA L’HOME VELL, TRIST I SOLITARI VA CAMINAR ENMIG DEL SILENCI, I LA BUIDOR LI FEIA MAL AL COR. PERÒ AQUELLA NIT, DESESPERAT, A LA LLUM DE LA LLUNA, VA EXPRESSAR UN DESIG. AL MATÍ, A L’HOME VELL, TRIST I SOLITARI EL VA DESPERTAR EL SO DE LA CANÇÓ D’UN OCELL. EL VISITANT HAVIA TORNAT! I AMB ELL LA SEVA PARELLA. ELS OCELLS VAN DEIXAR CAURE LLAVORS DELS SEUS BECS. AVIAT UNS BROTS VERDS VAN SORGIR DE LA TERRA. EL TEMPS VA ANAR PASSANT, LA CANÇÓ DELS OCELLS ES BARREJAVA AMB EL BRUNZIMENT DELS INSECTES I LA REMOR DE LES FULLES. TAMBÉ VAN APARÈIXER UNS PETITS ÉSSERS ARROSSEGANT-SE ENMIG DELS ARBRES, ANIMALS SALVATGES LLISCAVEN PER LES OMBRES VERDES. AQUELL BOSC QUE HAVIA ESTAT FET DE LLAUNES I ESCOMBRARIES ARA ERA PLE DE VIDA I COMENÇAVA A SEMBLAR UN BOSC DE VERITAT. SI, SI, HI HAVIA UNA VEGADA UN BOSC PROP D’ENLLOC I A LA VORA D’ALLÒ OBLIDABLE, QUE ESTAVA PLE DE TOTES LES COSES QUE TOTHOM VOLIA. ERA PLE DE VIDA: OCELLS QUE CANTAVEN, PAPALLONES QUE VOLAVEN, I AL MIG D’AQUELL BOSC HI HAVIA UNA CASA PETITA, I UN HOME VELL, ALEGRE I CONTENT, QUE TENIA TUCANS, GRANOTES..., I UN GRAN TIGRE AL MIG DEL SEU JARDÍ. I ÉS AIXÍ COM AQUELL HOME VELL, TRIST I SOLITARI ES VA CONVERTIR EN UN HOME ALEGRE I FELIÇ, MOLT FELIÇ! I AQUESTA HISTÒRIA TORNA A COMENÇAR AQUÍ: HI HAVIA UNA VEGADA UN LLOC VAST I VENTÓS, PROP D’ENLLOC I A LA VORA D’ALLÒ OBLIDABLE, ON VA CRÉIXER UNA IL·LUSIÓ I VA FLORIR L’ESPERANÇA.
LOTA, LA CATXALOTA (Roser Rimbau, col·lectiu Rosa Sardina)
CONTE EXPLICAT PER NEUS SOGAS
LOTA, LA CATXALOTA DIA RERE DIA, ONADA RERE ONADA, EL MAR S’ANAVA EMBRUTANT. LA LOLA, LA CATXALOTA, ESTAVA BEN INTRIGADA. QUÈ HI FEIA TOT ALLÒ A CASA SEVA? D’ON HAVIA SORTIT? POTSER EL SEU AMIC, EL CRANC, EN SABRIA ALGUNA COSA. PERÒ TROBAR-LO LI VA COSTAR MOLT. - ETS TU, MALACU? AMB AQUEST BARRET NO ET CONEIXIA. -TXEC-TXEC –VA RESPONDRE ELL-, NI JO A TU, LOTA. ALGÚ HA APAGAT EL LLUM! COM QUE EN MALACU NO SABIA RES DE LA BROSSA AL MAR, VAN DECIDIR DESCOBRIR QUI L’EMBRUTAVA. UN DIA, MOLTES ONADES MÉS TARD, VAN TROBAR UN CORB MARÍ EN PERILL. - NYEC-NYEC! –VA FER LA LOTA AMB LES DENTS. - TXEC-TXEC! –VA FER EN MALACU AMB LES PINCES, FINS ALLIBERAR-LO. EN SABER QUÈ BUSCAVEN, EL CORB MARÍ ES VA AFEGIR A L’EXPEDICIÓ. - SEGUIU-ME! –VA DIR-. PER ESBRINAR QUI CONTAMINA EL MAR CALDRÀ TREURE EL CAP FORA DE L’AIGUA! EL QUE VAN VEURE NO ELS VA AGRADAR: MARINERS D’UN VAIXELL LLENÇANT ESCOMBRARIES PER LA BORDA! LA LOTA VA TENIR UN COP DE GENI. AMB LA CUA, “PATAXAF!”, ELS VA AVIAR DUES COSES: LA BROSSA...I UNA BONA DUTXA SALADA! – HA HA HA! ELS HAS DEIXAT XOPS! –VA RIURE LA SUMI, LA FILLA DEL CAPITÀ. I SI EL VAIXELL TENIA LA RESPOSTA QUE BUSCAVEN? EL VAN SEGUIR FINS QUE VA ATRACAR AL MOLL. LA SUMI ELS VA RECONÈIXER DE SEGUIDA I VA CÓRRER A SALUDAR-LOS. EN SENTIR LA SEVA HISTÒRIA, ES VA APUNTAR A L’EXPEDICIÓ. - ESPERA, LOTA, POSA’T AIXÒ. SI NO ET DISFRESSES, DE TU EN FARAN CROQUETES! –VA ADVERTIR LA NENA. - QUIN RODOLÍ, SUMI! –VA COMENTAR L’OCELL. - TXEC-TXEC, JA HI SOM TOTS! –VA AFEGIR EL CRANC- LA LOTA, LA DETECTIVOTA, JA POT INVESTIGAR!
PRIMER VAN DESCOBRIR QUE LA BRUTÍCIA DEL MAR S’ASSEMBLAVA ALS ENVASOS DE TERRA FERMA. - MIREU! –VA CRIDAR LA SUMI- BRICS, LLAUNES, BOSSES I AMPOLLES DE PLÀSTIC, SAFATES DE POREXPAN... - TXEC-TXEC! M’HI JUGO UN PEIX QUE EL MENJAR TAMBÉ ESTÀ PLASTIFICAT! –VA EXCLAMAR EN MALACU. EL PLÀSTIC ERA A TOT ARREU: AL MENJAR I A LES BEGUDES, ALS EMBOLCALLS, ALS GLOBUS I A LES JOGUINES. COM ERA POSSIBLE? - SEGUIU-ME! –DIGUÉ L’OCELL-. SEMBLA QUE ELS HUMANS, AMB TANT PLÀSTIC, ENS HAN BEN EMBOLICAT! LA LOTA VA DECIDIR PASSAR A L’ACCIÓ: - JAAAA HE TROOOOUUUBAT D’ON VE TOOOUUUTA LA BROOOOUUUUSSA! – LOTA, QUÈ ET PASSA? –LI VA PREGUNTAR LA SUMI, CARGOLANT-SE DE RIURE. – PARLO EN BALENIÀ AMB ELS MEUS COMPANYS. DEMANO AJUDA: TINC UN PLA! TOTS COL·LABORAREN. UN TROBAVA UNA XANCLETA, L’ALTRE UNS TAPS. EL DOFÍ VA DUR UN NEUMÀTIC. LA TORTUGA, UNA AMPOLLA. EL CALAMAR, UN BASTONET D’ORELLES. EL PEIX ESPASA, UN RASPALL. TREBALLAVEN JUNTS SENSE CAP POR. LA BALENA AJUDAVA LA MEDUSA, EL MUSCLO A L’ESTRELLA DE MAR. EL TAURÓ AMB EL POP... AL MAR JA NO HI HAVIA BROSSA. EL PLA DE LA CATXALOTA HAVIA FUNCIONAT. – MOLTES GRÀCIES, SUMI! – GRÀCIES A VOSALTRES, COMPANYS! – TXEC, TXEC, APROPA’T, QUE ET PESSIGO! –REIA EN MALACU. SATISFETS, TOTS VAN PODER TORNAR A CASA. – ELS TORNAREM A VEURE, PARE? – TANT DE BO, PERÒ QUE SIGUI AL MAR –VA RESPONDRE ELL- SUMI, TENIM FEINA. L’AIGUA JA ÉS NETA, ARA A NETEJAR TERRA FERMA. – PARE –VA DIR LA NENA, DESPRÉS DE RUMIAR-HI UNA ESTONA-, I SI APRENGUÉSSIM A NO EMBRUTAR?
GOTES DE COLOR (Asha Mirรณ, Philip Stanton)
CONTE EXPLICAT PER SONIA RASCON
GOTES DE COLOR EN UN POBLAT DE MADAGASCAR, A L’ÀFRICA, VIU LA NIRINA, UNA NENA AMB PODERS MÀGICS. LA SEVA ÀVIA LI VA ENSENYAR ELS SECRETS DE LES HERBES PER CURAR. LA NIRINA PLANTA LLAVORS AL PEU DEL BAOBAB, PERÒ NO LES REGA PERQUÈ EL RIU ESTÀ SEC I NO PLOU. UN CAPVESPRE LI DEMANA CONSELL AL SEU AMIC, EL BAOBAB: - QUÈ PUC FER? - BUSCA UNES GOTES MÀGIQUES DELS RIUS MÉS LLUNYANS, DEIXANT-TE PORTAR PEL TEU COR, I AIXÍ PODRÀS TORNAR-LI LA VIDA AL RIU. T’ACOMPANYARÀ LA MEVA AMIGA DIVI, UN BERNAT PESCAIRE QUE CONEIX MOLTS LLOCS DEL MÓN. AQUÍ TENIU UNA BOSSA DE PELL DE CABRA PER RECOLLIR LES GOTES I AQUEST AMULET QUE BRILLARÀ QUAN LES TROBEU. LA GENT DEL POBLAT ESTÀ CONTENTA PERQUÈ ESTAN SEGURS QUE LA NENA ACONSEGUIRÀ PORTAR L’AIGUA DE LA VIDA. – QUE TINGUIS MOLTA SORT! AGAFADA AL COLL DE LA DIVI, LA NIRINA VEU DESERTS, DUNES, ZONES ROCALLOSES... – QUE N’ÉS DE MACA, LA TERRA! DE SOBTE, LES DUES AMIGUES ENTREVEUEN UN GRAN LLAC ENVOLTAT DE VERDES SELVES. - EL LLAC VICTÒRIA! ÉS UN BON SENYAL, NIRINA. SOM A KENYA. ELS PESCADORS LES REBEN AMB CANTS DE FESTA. LA NIRINA RECULL LA SEVA PRIMERA GOTA D’AIGUA. ÉS DE COLOR GRANAT COM LA TERRA QUE TREPITGEN. UNA CARAVANA ES DIRIGEIX CAP A EGIPTE. – DIVI, ESTIC SEGURA QUE SI LA SEGUIM ENS CONDUIRÀ FINS AL NIL. AL VESPRE CREUEN L’AMPLE RIU I SALUDEN ELS HOMES I DONES QUE VAN EN UNA BARCA.
– NO PODEM PERDRE TEMPS, NIRINA! RECULL LA GOTA VERDA DEL RIU I REPRENGUEM EL VOL! SEGUINT EL DICTAT DEL COR, VAN CAP A L’ÍNDIA, ON ELS ESPERA EL SEU RIU SAGRAT, EL GANGES. – MIRA QUANTA GENT, NIRINA, I QUIN COLORIT! HAS VIST QUANTES COSES PASSEN EN AQUEST RIU? ALLÀ MATEIX RECULLEN LA SEVA GOTA D’AIGUA TARONJA. DES DEL CEL ES VEU CLARAMENT UNA GRAN MURALLA I CAMPS D’ARRÒS. – OH, SOM A LA XINA, NIRINA! AQUÍ MENGEN MOLT D’ARRÒS AMB UNS BASTONETS FORÇA CURIOSOS. LA GENT ELS EXPLICA HISTÒRIES D’EMPERADORS I EMPERADRIUS, I VEUEN UN DRAC DE COLORS QUE SALTA AL SO DELS TAMBORS. – HEM DE BAIXAR AL RIU HUNG HO I RECOLLIR LA GOTA D’AIGUA DAURADA. SEGUINT EL SEU COR, LA NENA DECIDEIX VOLAR CAP A L’EST. – EN AQUESTA DIRECCIÓ ARRIBAREM AL JAPÓ, NIRINA. TOT I QUE JA ÉS DE NIT, DES DE DALT PODEN VEURE UN PAISATGE MERAVELLÓS. – MIRA, DIVI, QUE MACOS QUE ESTAN ELS CIRERERS EN FLOR. AL RIU CHIKUMA RECULLEN LA GOTA DE COLOR VERMELL. UNA CAPA MOLT BLANCA S’ESTÉN SOBRE LA TERRA. ÉS LA NEU I EL GEL DE SIBÈRIA. LA NIRINA HI DESCOBREIX UNES CASES MOLT CURIOSES FETES AMB TRONCS DE FUSTA. – PERÒ JO NO VEIG EL RIU, DIVI! DE SOBTE, L’AMULET IL·LUMINA EL TERRA DE GEL. ÉS EL RIU LENA. UN PESCADOR ELS DÓNA UNA GOTA D’AIGUA DE COLOR TURQUESA. CREUEN UN AMPLE OCEÀ I TOT SEGUIT VEUEN BONIQUES TERRES DE COLORS. EN ARRIBAR A NOVA ORLEANS SEMBLA QUE TOT ÉS ALEGRIA I RITME. – PER QUÈ ESTÀ TOTA AQUESTA GENT CANTANT I BALLANT PELS CARRERS, DIVI?
– ÉS LA SEVA FORMA D’ACOMPANYAR ALGÚ QUE HA MORT... NOSALTRES HEM D’ANAR FINS AL RIU MISSISSIPI A RECOLLIR LA GOTA DE COLOR XOCOLATA. – ANEM CAP AL SUD, DIVI? EL MEU COR EM DIU QUE ALLÀ HI HA UN ENORME RIU. – TENS RAÓ. PEL BRASIL CORRE L’AMAZONES, EL RIU MÉS GRAN DEL MÓN. EN ARRIBAR-HI QUEDEN SORPRESES DE LA VARIETAT D’ANIMALS I PLANTES QUE VIUEN A LA VORA DEL RIU. TROBEN UN POBLE ON LA GENT ESTÀ MOLT CONTENTA I LES ACOMPANYEN AMB UNA CANOA A RECOLLIR LA GOTA DE COLOR DE BANÚS. DESPRÉS D’UN VOL MOLT LLARG ARRIBEN A FRANÇA I CONTEMPLEN UNA GRAN TORRE DE FERRO, TAN ALTA, QUE GAIREBÉ TOCA EL CEL. – QUINA CIUTAT TAN MACA! LA LLUM ES REFLECTEIX SOBRE EL RIU... – ÉS VERITAT, NIRINA. ÉS PARÍS, I EL SENA, EL SEU RIU. AQUÍ ÉS ON AGAFAREM LA GOTA ROSA. MIRA, LA TEVA BOSSA DE PELL ÉS GAIREBÉ PLENA DE GOTES DE COLORS. SEGUR QUE ESTEM A LA VORA DE CASA. EN AQUELL MOMENT VEUEN UN RIU QUE DESEMBOCA AL MAR. – HAS VIST QUINES PLATGES MÉS EXTENSES I TRANQUIL·LES, DIVI? – SI. SOM A CATALUNYA, AL DELTA DE L’EBRE. AQUÍ HI HA MOLTES AUS AMIGUES QUE HE DE SALUDAR. DE L’EBRE RECULLEN LA GOTA BLAVA. FINALMENT, LA NIRINA I LA DIVI TORNEN A CASA. – TENÍEM TANTES GANES D’ARRIBAR! ABOQUEN LES GOTES AL RIU SEC I COMENÇA A PLOURE. LES GOTES SÓN DE TOTS ELS COLORS: GROC, BLAU, TARONJA... LES HERBES CREIXEN, ELS ANIMALS MENGEN, LA VIDA I L’ALEGRIA HAN TORNAT AL POBLAT. – TOTS ELS RIUS DEL MÓN HAN COMPARTIT UNA PART DE LA SEVA AIGUA AMB NOSALTRES. ENTRE TOTS PODEM AJUDAR ALTRES PERSONES A TENIR CURA DE LA NOSTRA MARE TERRA!
LA SELVA DEL PERESÓS (Sophie Strady, adapt. Silvia M.)
CONTE EXPLICAT PER SILVIA MAGRIÑÁ
LA SELVA DEL PERESÓS TINC UNA AMIGA QUE ES DIU MARIA. MOLT A PROP DE CASA SEVA HI HA UN BOSC TOT VERD, PLE DE VIDA, AMB MILERS D’OCELLS QUE HI CANTEN, I INSECTES QUE HI VOLEN... A LA MARIA LI AGRADA MOLT ENFILAR-SE ALS SEUS ARBRES, JUGAR-HI I DESCOBRIR MOLTES COSES. PERÒ UN DIA RESSONA DE SOBTE UN TERRABASTALL METÀL·LIC PER UN EXTREM DEL BOSC. LA MARIA SENT: RRRRRRRRRRRRR, RRRRRRRRRRRRR… “QUÈ ÉS AQUEST SOROLL?” -ES PREGUNTA- “ÉS UN HELICÒPTER?” MIRA CAP AL CEL I NO HI VEU RÉS. EL BOSC SENCER TREMOLA. UNES MAQUINOTES AMB UNES BOQUES TERRIBLES L’ATAQUEN PER TOT ARREU I COMENCEN A ARRANCAR ELS ARBRES. TOT PASSA MOLT DE PRESSA: RRRRRRRRR... “ARBRE CAUUUUUUUU!”, I MILERS D’OCELLS VOLEN FORA DELS SEUS NIUS. TOTS ELS ANIMALONS DEL BOSC FUGEN DE POR. FINS I TOT LA GENT DEL POBLE S’ESPANTA I TAMBÉ CORREN. LES MÀQUINES, AMB UN BROGIT EIXORDADOR, CONTINUEN TALLANT ARBRES: RRRRRRR... “ARBRE CAUUUUUUU!” AL BOSC DE LA MARIA JA NOMÉS QUEDA UN ARBRE, RES MÉS. ELLA ESTÀ MOLT TRISTA. JA NO POT PUJAR ALS SEUS ARBRES, NI JUGAR-HI, JA NO TÉ OMBRA QUAN FA CALOR. ON VIURAN ARA ELS ANIMALONS???? QUINA DESOLACIÓ!!!! AL BOSC JA NO HI QUEDA GENS DE VIDA: ELS ARBRES I ANIMALONS HAN MARXAT. SORT QUE LA MARIA ÉS UNA NOIA MOLT ESPAVILADA I TÉ BONES IDEES. PER AIXÒ DECIDEIX PLANTAR UN NOU BOSC. TREBALLA MOLT I MOLT PER GUARIR AQUELLA TERRA, PORTA LLAVORS I LES SEMBRA. AL CAP DE NO RES, UNS PETITS BRINS COMENCEN A TREURE EL CAP DEL TERRA. EL BOSC CREIX DE NOU! AL CAP D’UN TEMPS EL BOSC TORNA A SER TOT VERD I PLE DE VIDA, ELS OCELLS TORNEN A CANTAR, ELS ANIMALONS DEL BOSC HAN TORNAT A FER-HI EL SEU CAU, I LA MARIA ESTÀ MOLT CONTENTA PER QUE JUGA AMB LA NATURA QUE TANT LI AGRADA.
UN GRAN REGAL (Danny Vega, X. Garriga, Kiko Villarrassa)
CONTE EXPLICAT PER DOLORS DE FRUTOS
UN GRAN REGAL UN VELL MICO VA CONVOCAR ELS SEUS TRES NÉTS PER ENSENYAR-LOS UNA LLIÇÓ MOLT IMPORTANT. ELS JOVES, ACOSTUMATS ALS SEUS HABITUALS CONSELLS, VAN ESCOLTAR ATENTS LA SEVA PROPOSTA: - A AQUELL QUI EM PORTI L'OBJECTE MÉS INTERESSANT, LI DONARÉ EL GRAN REGAL DEL BOSC, I SERÀ L’ADMIRACIÓ DE TOT EL POBLE. ELS TRES NÉTS VAN QUEDAR CAPTIVATS AMB AQUELLA PROMESA I ES VAN POSAR A BUSCAR DE SEGUIDA ALLÒ QUE ELS SEMBLAVA MÉS INTERESSANT, CRIDANER O ESTRANY, PERQUÈ TOTS VOLIEN SER EL MICO MÉS ADMIRATS DE LA CONTRADA. EL PRIMER MICO VA TROBAR AL COSTAT D’UN CONTENIDOR D’ESCOMBRARIES UN MIRALL ESQUERDAT QUE EL SOL FEIA RELLUIR. SI SE’L MIRAVA PEL DAVANT VEIA REFLECTIT A DINS UN ALTRE MICO IGUAL QUE ELL, PERÒ SI EL MIRAVA DES DEL DARRERA DEL VIDRE LA IMATGE DESAPAREIXIA MISTERIOSAMENT. ERA BEN CURIÓS AQUELL OBJECTE! EL SEGON GERMÀ ES VA INTERNAR EN EL BOSC ON VA DESCOBRIR LA FLOR MÉS EXÒTICA QUE MAI HAVIA VIST NINGÚ. TENIA ELS COLORS MÉS BRILLANTS QUE EXISTEIXEN I DESPRENIA UNA OLOR EXQUISIDA QUE PERFUMAVA TOT L’AMBIENT. SEGUR QUE CAP OBJECTE MILLOR EL PODRIA SUPERAR! MENTRESTANT EL TERCER MICO, EL MÉS PETIT DE TOTS, QUE TENIA UN GRAN COR, CAVIL·LAVA I CAVIL·LAVA SOBRE QUIN SERIA L'OBJECTE MÉS INTERESSANT PER PRESENTAR A L’AVI. AMB AIXÒ VA ARRIBAR RANQUEJANT UNA GRAN TORTUGA QUE ARROSSEGAVA UN PESAT FARCELL. TOT ESBUFEGANT EL QUELONI LI VA DEMANAR UN FAVOR:
- SÓC MOLT LENTA I NECESSITO PORTAR URGENTMENT AQUESTES MEDICINES A LA MEVA FILLA QUE ESTÀ MOLT MALALTA. QUE EM PODRIES AJUDAR, MACO? EL PETIT MICO HO VA FER AMB MOLT DE GUST I AIXÍ LA TORTUGUETA MALALTA ES VA PODER CURAR. QUAN JA RETORNAVA CAP A CASA VA VEURE QUE EL VENT HAVIA FET CAURE UN NIU DE MOIXONS DE DALT D’UN ARBRE I VA DECIDIR COL·LABORAR AMB ELS OCELLS PER REINSTAL·LAR-LO. TOT SEGUIT VA AJUDAR TAMBÉ UN TAPIR A DESFER-SE D’UNA ESPINA QUE, CLAVADA AL COLL, LI IMPEDIA MENJAR RES. I AIXÍ VA TRANSCÓRRER EL DIA AJUDANT A UN O ALTRE ANIMAL DEL BOSC, DE MANERA QUE NO VA TENIR TEMPS DE BUSCAR CAP OBJECTE PER PRESENTAR A L’AVI. QUAN JA FOSQUEJAVA VA DECIDIR TORNAR A CASA AMB LES MANS BUIDES, PERÒ UN MUSSOL, EN VEURE’L PREOCUPAT I TRIST, LI VA REGALAR UNS MANGOS, AQUELLA FRUITA QUE ALS MICOS ELS AGRADA TANT DE MENJAR. - GRÀCIES MUSSOL, ETS MOLT AMABLE, PERÒ AIXÒ NO BRILLA NI ÉS EXÒTIC. ÉS SENZILLAMENT EL QUE MENGEM CADA DIA -ES VA QUEIXAR EL MICO. - JA HO SÉ! -VA RESPONDRE EL SAVI MUSSOL- PERÒ SI NO FOS MOLT IMPORTANT NO VIURIES EN UN ARBRE DE MANGOS NI TAMPOC CALMARIES LA TEVA FAM AMB ELS SEUS FRUITS, I NI TAN SOLS DESCANSARIES SOTA LA SEVA OMBRA. EL PETIT DELS MICOS VA MIRAR AQUELLA FRUITA I VA COMPRENDRE EL MISSATGE: QUANTES VEGADES VALOREM MÉS LES GRANS COSES QUE NO TENIM QUE AQUELLES PETITES QUE NECESSITEM I UTILITZEM PER SOBREVIURE EL DIA A DIA!!! ENTUSIASMAT PEL DESCOBRIMENT, ES VA PRESENTAR BEN SOMRIENT I SATISFET DAVANT EL SEU AVI AMB UN CISTELL PLE DE MANGOS MADURS.
QUAN ELS SEUS GERMANS EL VAN VEURE ARRIBAR AMB LA FRUITA SE’N VAN RIURE AMB MENYSPREU, I PRESUMIEN ENSENYANT A TOTS EL MIRALL I LA FLOR QUE PORTAVEN ELLS. ELS MICOS DE LA COLLA, EXCITATS PER LA NOVETAT, INTENTAVEN VEURE’S DINS EL MIRALL, PERÒ AMB L’AGITACIÓ ELS VA CAURE A TERRA FENT-SE MIQUES. A SOBRE, EN INTENTAR RECOLLIR ELS TROSSETS DEL TERRA, ES VAN FER TALLS A LES MANS. LLAVORS DIRIGIREN LES SEVES MIRADES AL QUI PORTAVA LA FLOR. PERÒ AQUESTA, SEPARADA DE LA SEVA PLANTA, JA S’HAVIA PANSIT, ELS SEUS COLORS S’HAVIEN APAGAT, I EL PERFUM S’HAVIA TORNAT MALA OLOR. LA PUDOR NO ELS DEIXAVA NI ACOSTAR-S’HI! ALESHORES, DAVANT LA SORPRESA DE TOTS, L’AVI ES VA ACOSTAR AL SEU NÉT MÉS PETIT PER LLIURAR-LI EL REGAL MÉS IMPORTANT DEL BOSC. RECOLZAT EN EL SEU BASTÓ, VA PRENDRE UN DELS MANGOS DEL CISTELL I SE’L VA MENJAR. TOT SEGUIT LI VA TORNAR EL PINYOL SOBRANT JUNTAMENT AMB ALTRES LLAVORS QUE VA TREURE DE LA SEVA BUTXACA. EREN MÉS PETITES QUE LA FRUITA, PERÒ IGUAL D'IMPORTANTS JA QUE D’ELLES EN SORTIRIEN LES PLANTES QUE ELS PERMETRIEN ALIMENTAR-SE DURANT TOT L’ANY. AL DIA SEGÜENT TOTA LA COLLA DE MICOS ES VAN DEDICAR A SEMBRAR JUNTS AQUELLES LLAVORS. AMB EL PAS DEL TEMPS VAN CRÉIXER PLANTES I ARBRES FORTS QUE VAN DONAR REFUGI I ALIMENT A TOTS ELS QUE S'ACOSTAVEN A ELLS. TOTS HAVIEN ENTÈS LA LLIÇÓ DE L'AVI: LES LLAVORS SÓN EL MILLOR REGAL QUE ENS DÓNA LA NATURA!!!.
LA CIUTAT BLAVA
CONTE EXPLICAT PER CLAUSTRE RULL
LA CIUTAT BLAVA EN PERE, LA MARIA, EN SAÏD I L’AMIC NÚVOL JUGAVEN A ENDEVINALLES AL TERRAT DE CASA. DES D’ALLÍ PODIEN VEURE QUÈ PASSAVA A LA CIUTAT AQUELL ESTIU QUE FEIA MOLTA CALOR. EL NÚVOL EXPLICAVA ELS SEUS VIATGES QUAN SAÏD VA CRIDAR: - MIREU! L’ESTÀTUA DE COLOM! ESTÀ PLORANT! I ERA VERITAT. L’ESTÀTUA DE COLOM TENIA ELS ULLS PLOROSOS I SEMBLAVA MOLT I MOLT TRIST..... - PER QUÈ PLORA? S’HAURÀ FET MAL AL DIT? -ES PREGUNTAVEN. LLAVORS VAN DECIDIR PUJAR ELS 3.579 GRAONS DEL MONUMENT I PREGUNTAR-LI QUÈ LI PASSAVA. COLOM SOLS PLORAVA I PLORAVA.... ELS GEMECS EREN TANT I TAN GRANS QUE ELS QUATRE AMICS ES VAN HAVER D’AGAFAR FORT A LA PUNTA DEL NAS PER NO RELLISCAR I CAURE A TERRA. - ESTIC FART DE NO VEURE-HI GENS! -VA DIR COLOM FINALMENT. - NO VEURE-HI GENS? QUÈ VOL DIR QUE NO T’HI VEUS? -VAN PREGUNTAR TOTS QUATRE. - ÉS QUE NO US N’HEU ADONAT? -VA DIR COLOM-. TENIM EL CEL CADA DIA MÉS BRUT! ABANS PODIA PASSAR LES TARDES JUGANT AMB LA MUNTANYA DE MONTJUÏC, O A CARTES AMB LES TORRES DE LA VILA OLÍMPICA, CONVERSAR AMB EL TIBIDABO... PERÒ ARA... EL CEL ESTÀ BRUT I M’ESTIC QUEDANT SOL! ELS NOIS, PREOCUPATS, VAN DONAR-LI UN PETÓ DE COMIAT I VAN DECIDIR TORNAR CAP A CASA. - I SI LI CONSTRUÏM UNES ULLERES ENORMES PERQUÈ HI PUGUI VEURE MILLOR? -PREGUNTAVA EN SAÏD. - NO VOLEU DIR QUE EL QUE REALMENT NECESSITA ÉS UNA COLOMA? -DEIA LA MARIA. AQUELLA NIT, CAP D’ELLS VA PODER DORMIR. EN PERE I LA MARINA VAN ESTAR XERRANT A LA SEVA HABITACIÓ FINS QUE ES VAN ADORMIR. EN SAÏD VA ESTAR DONANT VOLTES PER CASA INTENTANT TROBAR UNA SOLUCIÓ. EL NÚVOL VA ESTAR DESPERT TOTA LA NIT I VA DEMANAR CONSELL ALS SEUS AMICS ESTELS.
- COM PODEM AJUDAR COLOM? -ES PREGUNTAVEN TOTS QUATRE. A L’ENDEMÀ VAN VEURE DES DEL TERRAT COM LA GENT CORRIA ESPANTADA EN TOTES DIRECCIONS. - HA DESAPAREGUT! -CRIDAVA UN HOME. - JO L’HE VIST FUGIR CAP AL MAR! - NO!, JO L’HE VIST MARXAR CAP A FRANÇA. -CRIDAVA UN ALTRE. I ÉS QUE COLOM... HAVIA FET LA MALETA I HAVIA FUGIT DE LA CIUTAT! VOLIA ANAR A UN LLOC ON POGUÉS VIURE I RESPIRAR TRANQUIL. AQUELL MATI, CÀMERES DE TELEVISIÓ RECORRIEN LA CIUTAT FENT PREGUNTES A LA GENT. - VOSTÉ L’HA VIST? SAP ON HA ANAT? A LES MUNTANYES? AL MAR? TORNARÀ CAP A ÀMERICA? PERÒ NINGÚ TENIA LA RESPOSTA... - ANEM A PARLAR AMB ELLS -DEIA EN PERE-. ELS EXPLICAREM PER QUÈ HA MARXAT! POTSER AIXÍ TORNARÀ. ELS TRES NENS VAN CÓRRER A PARLAR AMB ELS PERIODISTES I ELS VAN EXPLICAR QUE COLOM HAVIA FUGIT PERQUÈ S’HAVIA QUEDAT SENSE AMICS. DES QUE EL CEL S’HAVIA TORNAT TAN BRUT, JA NO PODIA JUGAR AMB LA MUNTANYA DE MONTJUÏC.... SI ENTRE TOTS ACONSEGUIEN QUE NO HI HAGUÉS TANTS FUMS NI TANTA BRUTÍCIA POTSER COLOM TORNARIA A LA CIUTAT! PERÒ NINGÚ NO ELS VA FER NI CAS. ES VAN RIURE D’ELLS I NI TAN SOLS VAN SORTIR A LES NOTÍCIES. - ESCOLTEU! L’HE VIST A UNA ILLA DEL POL NORD! -VA CRIDAR DE SOBTE EL NÚVOL ALS AMICS. - QUÈ? TU L’HAS VIST? -LI PREGUNTAVEN TOTS TRES. EL NÚVOL ELS VA EXPLICAR QUE HAVIA VOLAT FINS ON ERA COLOM I L’HAVIA INTENTAT CONVÈNCER PERQUÈ TORNÉS. PERÒ COLOM NO PENSAVA TORNAR. AL POL NORD S’HI AVORRIA I ES TROBAVA SOL, PERÒ COM A MÍNIM ALLÀ HI PODIA VEURE I RESPIRAR TRANQUIL. EN SAÏD, LA MARIA, EN PERE I EL NÚVOL VAN DECIDIR FER ALGUNA COSA PERQUÈ COLOM TORNÉS. - EM SURT FUM DE LES ORELLES DE TANT PENSAR! -DEIA EN SAÏD.
TOTS QUATRE, ESTIRATS AL TERRAT, VAN VEURE PASSAR AVIONS, ESTELS FUGAÇOS... I DE SOBTE: - JA TINC LA SOLUCIÓ! -VA DIR LA MARIA. TOTS QUATRE VAN ANAR A BUSCAR GLOBUS DE COLORS I ES VAN PASSAR LA NIT LLIGANT-LOS ALS TUBS D’ESCAPAMENT DELS COTXES. ARA NOMÉS CALIA ESPERAR QUE EL PLA FUNCIONÉS. JA DE DIA LA CIUTAT ES VA OMPLIR DE COTXES COM CADA MATÍ. LA GENT CIRCULAVA AMUNT I AVALL, ATABALADA. DE SOBTE, ELS GLOBUS ENGANXATS ALS TUBS D’ESCAPAMENT ES VAN INFLAR DE FUM I ES VAN ENLAIRAR CAP EL CEL. BARCELONA TENIA EL CEL PLE DE COLORS! TOTHOM VOLIA VEURE L’ESPECTACLE. PERÒ ELS GLOBUS ES VAN DESINFLAR DEIXANT ANAR UNA TACA DE FUM NEGRA, DENSA I CONTAMINANT! - ELS GLOBUS SÓN PLENS DE FUM! CORREM, AQUÍ NO ES POT RESPIRAR! –CRIDAVA LA GENT. - FUNCIONA! LA GENT VEU QUE ÉS ELLA QUI EMBRUTA! PERÒ SERVIRÀ D’ALGUNA COSA? -DEIEN ELS AMICS. I TANT QUE VA SERVIR! LA GENT S’ADONÀ QUE COLOM MARXÀ PER NO PODER RESPIRAR. I COMENÇÀ A CREAR LA CIUTAT BLAVA DEIXANT ELS COTXES APARCATS I ANANT EN BICICLETA, A PEU O EN METRO. EL CEL DE LA CIUTAT ES VA ANAR TORNANT BLAU! I TOTHOM ES PREGUNTAVA SI ARA COLOM TORNARIA. UN MATÍ ELS AMICS ESTAVEN JUGANT AL TERRAT QUAN EL NÚVOL ELS VA PICAR L’ULLET. - JA VE! ESTÀ ENTRANT PEL MAR! I VAN VEURE COM APAREIXIA LA SEVA SILUETA AMB EL DIT ASSENYANT LA CIUTAT. COLOM ELS VA DIR: - GRÀCIES PEL QUE HEU FET! SI NO HAGUÉS ESTAT PER VOSALTRES MAI MÉS NO HAURIA TORNAT. I ELS EXPLICÀ QUE HAVIA ESTAT AL POL NORD, UN DELS LLOCS DEL PLANETA ON ENCARA S’HI PODIA RESPIRAR, PERÒ QUE QUAN VA VEURE QUE EL CEL DE BARCELONA ERA MÉS NET, HAVIA DECIDIT TORNAR! ELS NENS, FELIÇOS, LI VAN DEMANAR QUE NO MARXÉS MAI MÉS. - ARA QUE TENIM EL CEL NET ET QUEDARÀS, OI? ESTÀS CONTENT? -VA DIR LA MARIA. COLOM VA DIR QUE S’HAVIA ENAMORAT D’UNA COLOMA, I QUE ES QUEDARIA SI POGUESSIN ESTAR JUNTS. ELS NENS VAN PROMETRE FER UN MONUMENT A LA COLOMA. TOTHOM TÉ DRET A ENAMORAR-SE, OI?