Revista antaviana nº 11 (2006 2007)

ANTAVIANA Tintín al Tíbet Teatre dels alumnes de 6è

CURS 2006-2007

Núm. 11

Constatem, amb joia, que la revista ANTAVIANA s’ha consolidat amb el pas del temps i, durant el curs 2006-2007 arribem a la dotzena edició amb la present publicació. Només durant el curs 20042005, desè aniversari de l’escola, va deixar d’editar-se perquè la vam substituir per un llibre d’edició limitada: LA MEVA CIUTAT BARCELONA, ESCOLA ANTAVIANA, que una editorial va finançar i regalar als alumnes i membres de la nostra escola.

Durant tots aquests anys, aquest tipus de publicacions, revistes i llibre, han estat un repte i una gran oportunitat per a poder compartir un espai creatiu i d’expressió i una eina molt valiosa per a treballar en xarxa i recollir els neguits, il·lusions, projectes… de la nostra comunitat educativa.

Passejant-nos per diferents revistes és fàcil palesar que l’escola Antaviana té un projecte educatiu actiu, participatiu i innovador que hem construït entre tots i que estimem. Malgrat tot haurem de ser capaços de continuar, d’adaptar-lo, constantment, a les noves situacions i circumstàncies socials, actualitzar-lo i revisar-lo per tal de no caure en la monotonia i de romandre en la punta de llança de la innovació i del treball en xarxa amb la gent i les entitats del barri i de l’entorn.

A tal efecte, hem de poder continuar garantint la nostra participació en els fòrums adients: Pla Comunitari de Roquetes, Pla Educatiu d’entorn…, incentivar i millorar els projectes actuals: Hort Escolar, Grup de Muntanyisme, activitats extraescolars…, continuar reivindicant obres de millora per a les nostres instal·lacions: mà de pintura, ampliació del menjador escolar, més seguretat als patis…, exigir el reconeixement explícit de la nostra Biblioteca, amb més de quaranta anys d’història, entre d’altres.

D’il·lusió no ens en falta i la volem encomanar i fer extensiva a la comunitat de mares i de pares.

Educar no és fàcil però és una tasca lloable i engrescadora, sobretot quan hi ha confiança i complicitat entre els educadors: família, escola i entorn.

Desitgem que gaudiu molt en llegir aquestes pàgines. Són un recull de treballs de les nenes i dels nens, d’opinions i/o aportacions diverses: mares, pares, mestres, amics… Tanmateix, reflecteixen l’esperit de la nostra comunitat educativa i recullen moments entranyables. Llegiu-la i compartiu-la!

Gràcies!

Equip Directiu CEIP Antaviana

PLA EDUCATIU D’ENTORN CANYELLES, ROQUETES I TRINITAT NOVA (NOU BARRIS) Per segon curs consecutiu participem de les activitats promogudes pel Pla Educatiu d’Entorn.

Enguany, uns 250 alumnes i una quinzena de mares s’han vist beneficiats per les activitats que s’han planificat a l’escola Antaviana i entorn immediat.

Aquestes activitats extraescolars són: Taller de teatre de mares

Activitats lúdiques de migdia

1. Tallers teatre de pares i de mares.

2. Activitats lúdiques de migdia.

3. Taller estudi assistit/Suport en l’estudi.

4. Dinamització del temps de lleure a través del circ.

El taller de teatre de mares, encara que poc nombrós el primer any, és una activitat molt exitosa perquè és divertida, permet usar el català com a eina expressiva d’emocions i de sentiments i a final de curs oferiran Taller Estudi Assistit una obra de teatre a l’Ateneu Popular de Nou Barris davant de tota l’escola.

Les activitats del menjador s’organitzen a través de petits grups itinerants per gaudir i experimentar activitats lúdicoeducatives diverses: jocs populars i tradicionals, esports, ludoteca (des del mes de gener)…

En l’estudi assistit, grups reduïts d’alumnes de 2n a 6è desenvolupen un programa de suport a l’estudi.

Actualment, des de les entitats d’esplai del barri es participa de l’oferta de circ de l’Ateneu. De cara al curs que ve s’intentarà organitzar tallers de circ a la pròpia escola i continuar els actuals. És una activitat molt positiva, no només per la llengua catalana sinó també per promoure la cohesió del nostre alumnat.

Domènec Garrido i Francesc I. Freixanet

Taller de circ

PLA COMUNITARI DE ROQUETES (NOU BARRIS) Activitats Pla Comunitari

Un

cop

al

mes,

des

dels

diferents

sectors

socioeducatius del barri (veïns, AMPAS, educadors, entitats…) participem en xarxa en les diferents àrees d’actuació a fi i efecte de donar coherència i resposta a les necessitats dels infants i joves del barri de Roquetes.

La

nostra

escola

valora

positivament

aquesta

iniciativa i vetllarà per la continuïtat d’aquesta tasca per tal de poder complementar el treball d’inclusió i arrelament de l’alumnat en el nostre barri.

Algunes de les iniciatives promogudes des del Pla Comunitari són: els camins dels infants, la festa de la Pinya, el grup de dones de Roquetes, grup de fibromialgia…

PLA COMUNITARI DE ROQUETES 2007 ESPAIS I GRUPS DE TREBALL Xarxa Veïnal–Entitats.- Grup Fibromialgia (mensual), Espai Gent Gran (mensual), Xarxa Franja, Ton i Guida, Grup Comerç (quinzenal), Grup Teatre Jove (setmanal), Grup Dones (mensual), Plataforma Entitats (quinzenal), Grup Motor Pla Comunitari (quinzenal), Grup Festes Majors (mensual), AMPES Roquetes (bimensual).

Xarxa Mixta.- Comissió Salut (mensual), Grup Comunitari (mensual), Comissió Tècnica Educació (mensual), Comissió IES Pla Entorn (bimensual), Taula Prevenció (mensual), Grup Motor Llei de Barris (quinzenal), Trobada de Barri (anual).

Xarxa Serveis Públics.- Comitè Tècnic (quadrimestral) El Pla Comunitari de Roquetes és un camí (procés) polític i educatiu que busca millorar la qualitat de vida apostant estratègicament per la participació i organització de la comunitat davant d’aquesta millora (veïns, veïnes, associacions, serveis públics i administracions).

PARTICIPACIÓ D’ALUMNES DE SISÈ AL PLENARI DEL PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) Un grup de vuit noies i nois de sisè de l’Escola Antaviana vam anar, en representació de tots els nens i nenes de la ciutat, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona a llegir un manifest que havíem preparat les dues classes plegades.

Durant l’acte, a partir de les sis de la tarda, van parlar moltes persones grans i nosaltres vam ser els últims, al final de tot. En acabar vam ajudar a repartir uns testos de flors de pensaments a tothom. Després ens esperava un “banquet de menjar”: canapès, patates, pinya seca i begudes!! Us deixem llegir, a continuació, el que vam expressar aquell dia:

(Narrador I elegit: Sergi).- Autoritats de l’Ajuntament de Barcelona! Senyors i senyores representants de les entitats educatives de la ciutat... Senyors i senyores...

Nosaltres som nois i noies de l’escola Antaviana. Hem vingut aquí en representació de totes les escoles de Barcelona per expressar la nostra opinió sobre l’educació de la ciutat. Creiem que l’educació ens ajuda a créixer com a persones i a ser respectuosos amb els demés; a tenir humilitat i a ser sincers; a ser persones honrades, a lluitar pel que volem i a tenir molta esperança en el futur.

Pensem que el que més influeix en l’educació dels nois i noies són les famílies perquè passem més temps amb ells i ens ensenyen moltes coses. En segon lloc, el més important és l’escola que ens ensenya a conviure, a formar-nos professionalment pel futur i també per la vida social i cultural.

Creiem que els centres esportius són també molt importants per a la ciutat, per formar-nos pel futur i com a activitats extraescolars. També ens eduquem al carrer, amb els veïns i els comerciants, als hospitals i als centres de salut.

Alumnes de sisè CEIP Antaviana

L’educació es mostra sent respectuosos amb la ciutat, els parcs, els medis de transports i totes les zones públiques. Per ser educat cal respectar a la gent que t’ensenya, com la família i els veïns. L’educació es mostra sent bona persona...

(Narradora II elegida: Marta).- Nosaltres hem discutit sobre el document “El Compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social” i els objectius que hem trobat més interessants són, en primer lloc i de manera molt destacada, l’objectiu 3: “l’Educació dels infants i els joves és una responsabilitat compartida”. Pensem que és veritat. Que l’educació no és només cosa del propietari de la seva vida sinó que també l’influencien les persones més importants per a ell, com ara la seva família. Per això els infants i els joves tenim la responsabilitat de compartir l’educació amb els grans.

És una bona proposta donar una oportunitat a totes les persones del món perquè siguin iguals en intel·ligència, doncs així tothom podria obtenir un bon treball. Pensem que s’ha de millorar l’èxit escolar i que les persones que tenen més dificultats per a estudiar haurien de tenir professor especials o anar a classes de repàs.

També considerem molt important l’objectiu 4. Barcelona és i vol ser en el futur un gresol cultural. Creiem que no s’ha de ser racista! Hem de ser respectuosos i tenir la nostra ciutat cultural formada per gent de diferents llocs del món. Hem d’ajudar i respectar a les persones d’altres llocs i països i, sobretot, la religió de cadascú. Hem d’ajudar als nouvinguts a que es trobin com a casa. Ens AGRADA que Barcelona sigui com un gresol molt gran i important.

Moltes gràcies per haver-nos escoltat i per contribuir a fer el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona...

TOLERANCIA Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda parada en la claror damunt els camps.

La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Si, comprèn-la i fes-la teva, també, des de les oliveres, l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: "Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor".

Salvador Espriu La pell de brau

“Crònica de la Biblioteca o “Estem de reformes, disculpin les molèsties” “En aquell temps que els ocells tenien dents i les rates anaven amb sabates” o “En l’any Tirurany” vaig néixer jo, com una idea, com un desig d’uns mestres i d’uns pares lletraferits.

Llavor de dues escoles, germinada amb la il·lusió dels nens i nenes que començaven a interpretar els signes que en diem lletres.

Em vaig anar fent gran a força d’endrapar llibres... i encara segueixo. Tinc tanta il·lusió com el primer dia, la meva generositat no té límits. Compartir el coneixement és el meu desig.

Vull ser un espai acollidor, temps de trobada d’estones divertides o de recerca de coneixements.

Sóc una finestra oberta al món del coneixement o una clau màgica per a donar-vos pas al futur. Tots hi esteu convidats.

Enguany estem de reformes, gaudiré d’un mobiliari més pràctic per a tots. I vosaltres, antavianencs, podreu trobar tots aquells llibres que imagineu: narracions fantàstiques, aventures realistes, contes d’humor, de por, de coneixements, còmics....

Un munt...!

Us he de dir que em sento feliç de compartir amb vosaltres estones de lectura col·lectiva o d’aquells de lectura més íntima. Que gaudeixo quan em remeneu les prestatgeries cercant aquell títol sorprenent o aquella il·lustració xocant. Em sento alleugerida si trobeu aquella resposta a un enigma o dubte que us treu de polleguera.

Si noto que estimeu els llibres, que els tracteu amb cura, que els deixeu ben endreçats, que els heu compartit, quina alegria !

Sóc el “cor” de l’escola, sóc centre cultural.

Vine i llegeix, escolta cançons o mira vídeos. Tot és possible !!!

Els llibres et poden canviar la vida: fan pensar, riure, créixer, emocionar. Parla’n, passa’ls!

En record dels ratolins de biblioteca: “A un ratolí temerari, nebot meu , que és molt tossut dic: - Vols fer-te saberut?

Doncs rossega un diccionari!“ Pere Quart (Bestiari)

Núria Balada (mestra)

UNS DIES DE PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE Víctor Jorquera Coordinador pedagògic de l’àrea de prevenció de les violències de gènere d’Espais per a la Igualtat

Durant els dies 31,1 i 2 de gener i febrer es va realitzar un taller de prevenció de violència de gènere pel curs de tercer de primària. La iniciativa parteix de l’experiència que a Espais per a la Igualtat1 hem estat acumulant en els darrers anys fent tallers de prevenció amb adolescents, durant la qual hem arribat a la convicció que una de les eines més útils contra la violència de gènere és la prevenció i, millor encara que començar a treballar en l’adolescència, ho és treballar amb els infants.

Treballar des de la prevenció la violència de gènere significa des del nostre punt de vista plantejar un taller participatiu on tractar de produir algun canvi en la mena de creences que sostenen la nostra societat sexista. Algunes tenen a veure amb les idees que els nostres infants van aprenent per arribar a assolir una identitat masculina i femenina que sigui reconeguda com a tal pel seu entorn.

Des d’aquesta perspectiva, una de les dinàmiques que es proposen al grup intenta que reflexionin sobre els models de masculinitat i feminitat que transmeten els contes infantils, perquè tinguin consciència que la societat els demana coses diferents per ser nois i per ser noies. Aquests models contribueixen a la discriminació sexista perquè els continuen ensenyant que el que és important en el projecte vital d’una dona és consolidar amb èxit una família i que el que espera la societat d’elles és que s’encarreguin de vetllar pel sosteniment dels vincles afectius i d’estar atentes a les necessitats de les persones que les envolten, mentre el que s’espera dels nois és que l’èxit professional sigui l’eix del seu projecte vital.

Aquests models posen les bases per la violència de gènere perquè té greus repercussions en l’autonomia personal de les dones: en aquests contes el personatge femení apareix representat com un ésser dèbil, fràgil i necessitat de la protecció del personatge masculí, mentre aquest és autosuficient, sovint agressiu i acostuma a sostenir posicions de poder i autoritat.

Diversos comentaris del grup ens van advertir que a la seva edat ja tenen molt interioritzats els estereotips de gènere i així ho reflectien les descripcions que feien els uns dels altres: els nois deien “les nenes són molt delicades” i les noies deien “els nois són uns bèsties”. Un dels reptes més importants actualment és desenvolupar pràctiques educatives que trenquin la forta associació entre la masculinitat, la ostentació del poder i l’autoritat i l’ús de la violència per aconseguir-los.

Per aquest motiu no només vam treballar amb contes infantils tradicionals sinó amb contes no sexites i altre material de suport audiovisual on els nens i les nenes poguessin trobar referents de comportaments femenins i masculins diferents als tradicionals. Per als nens és important que puguin identificar-se amb models de masculinitat que no passin necessàriament per l’ús de la violència, i les nenes amb models femenins capaços de construir autònomament els seu projecte de vida, lluny de dependències emocionals i econòmiques. Especialment per les nenes calen nous referents donat que, per exemple, en el llenguatge sexista, que normalment fem servir, elles no hi són representades. Quan en el taller es va preguntar al grup quants nens jugaven amb nines, moltes nenes van aixecar la mà, donant-se per al·ludides quan la pregunta anava dirigida als nens.

Un altre fet destacable entre les opinions expressades pel grup (i cal dir que eren majoritàriament noies) és la forta associació que feien entre la felicitat futura, el matrimoni i el fet de tenir fills i filles. Les imatges de la dona a l’àmbit familiar que tenen com a referents a contes i pel·lícules presenten aquest imaginari romàntic de la bellesa i l’amor etern, on la solució als patiments i les desgràcies dels personatges femenins sempre passen per l’assoliment de la seguretat d’una llar pròpia al costat d’un príncep enamorat. Aquest imaginari contrasta amb la realitat de les xifres de la violència familiar: els marits, exmarits o companys són els responsables de la meitat de les morts violentes de dones arreu del món (segons informe de la OMS, del 2002).

Per nosaltres la experiència va ser molt gratificant, ja que nenes i nens també ens van ensenyar molt sobre com entenen el món del gènere, mentre nosaltres esperem haver-los mostrat com poden construir relacions més igualitàries. Però la nostra esperança ara és que aquestes petites experiències de prevenció no durin només uns quants dies, sinó que siguin assumides per les escoles com una tasca educativa necessària en el seu treball quotidià al llarg de tot l’any, com una contribució a unes relacions de gènere més justes.

Víctor Jorquera (Coordinador Pedagògic d’Espais per a la Igualtat)

COMPARTIR INQUIETUDS La intenció d’aquest petit article és compartir inquietuds i sensacions des de l’AMPA amb tots i totes vosaltres.

Pensem que el repte de l’educació és ensenyar als nostres fills i filles a ser i a estimar-se com són, i conviure i estimar als demés.

Els nens i les nenes han d’aprendre a ser membres d’un grup social, d’una cultura, i a ser ells mateixos, únics i diferents, descobrint les seves possibilitats i limitacions. També han d’aprendre a participar, a cooperar, a dialogar, a prendre decisions consensuades i a compartir els seus coneixements.

Aquesta tasca no pot ser exclusiva de l’Escola i tampoc de la Família. És una feina a compartir.

Estan aprenent quan juguen al carrer amb els amics, quan l’avi els explica una batalleta, al Casal Infantil i, per descomptat, a l’escola i a casa.

Des de l’AMPA de l’escola Antaviana creiem que la participació, la relació entre escola i família és una necessitat. Cal que caminem plegats.

L’AMPA no és l’única manera d’estar presents a l’escola dels nostres fills o filles, però sí és una bona part d’entrada. Des d’aquí es pot conèixer, proposar, imaginar, crear, participar… Ens agrada pensar que les famílies som protagonistes en la vida de l’escola Antaviana, com ho són els alumnes, els mestres i la resta de persones que hi treballen.

Per últim és ben cert que a totes i a tots ens falta temps i, des de l’AMPA, estem fent un esforç per incorporar altres maneres de funcionar que facilitin el fet de participar: com fer arribar la informació a les famílies? Funcionar per petites comissions, els horaris de les reunions… Hi ha moltes maneres de participar i no totes requereixen la mateixa dedicació. Potser hem de començar per buscar un moment per llegir la revista de l’escola i imaginar totes aquelles coses que ens agradaria fer si tinguéssim temps…

Els dilluns, de 15,30 a 17 hores sempre trobareu algú que participa a l’AMPA i si aquest horari no us va bé podeu demanar-ne un altre.

Ens acomiadem amb la il·lusió de comptar, any rere any, amb més nombre de famílies amb ganes de col·laborar en l’educació dels nostres fills. Ens veiem per l’escola…

AMPA CEIP Antaviana

PROJECTE DE LES MARIETES El mes de febrer i març s’ha convertit en primavera. Els nens i les nenes de 3 anys (Gegants i Joguines) s’han endinsat a descobrir el món de les marietes. Amb la col·laboració de les famílies i el gran entusiasme d’infants i mestres hem portat a terme el projecte.

Durant tot el temps ens ha acompanyat la nostra gran mascota: la Marieta Taquetes, que amb la seva alegria i a ritme de cha-cha-cha ens proporcionava activitats diàries per fer noves descobertes.

Hem realitzat diferents tipus d’activitats, tant l’observació directa de les marietes a través de les lupes, com dibuixar marietes amb diferents tècniques plàstiques (pintura, goteig amb pintura, ceres...); per descobrir que són insectes amb més de dos ales, tenen els ulls blancs i mengen pugons.

Aquest projecte ha partit en tot moment de les inquietuds dels infants i de les seves expectatives, partint dels coneixements previs, de la curiositat característica de l’edat, de la manipulació directa, de les converses, de l’experimentació...

A continuació trobem els tres moments claus amb els quals s’ha guiat tot el projecte.

QUÈ SABEM? -

LES MARIETES SÓN RODONES I PETITES. ES CONVERTEIXEN EN ANIMALS QUE PIQUEN. TENEN DENTS. TENEN UN CAP. TENEN 2 ULLS I BOCA. TENEN TAQUETES DE COLOR NEGRE A L’ESQUENA. LA MARIETA VOLA. TÉ ALES. TÉ 3 POTES A CADA COSTAT. TENEN 6 POTES. TENEN ANTENES PER ESCOLTAR. SÓN VERMELLES. TENIM UNA CANÇÓ DE LA MARIETA. SÓN UNS ANIMALS. MENGEN FULLES I FLORS. HI HA GRANS, MITJANES I PETITES.

QUÈ VOLEM SABER? -

QUÈ MENGEN? COM VOLEN? QUI SÓN ELS SEUS AMICS? COM SÓN DE PETITES? DE QUIN COLOR TENEN ELS ULLS? ON VIUEN? PER QUÈ LI SERVEIXEN LES ANTENES? TENEN FAMÍLIA? QUAN SURTEN? I COM SURTEN? HI HA MARIETES DE COLORINS?

QUÈ HEM APRÈS? -

QUE TENEN BOCA, ULLS BLANCS I 6 POTES. QUE TENEN 2 ANTENES. QUE SÓN VERMELLES I TENEN TAQUETES PEL COS. QUE TÉ ALES PER VOLAR. UNES SÓN DURES I DE COLOR VERMELL I LES ALTRES SÓN TOVES I DE COLOR MARRÓ.

MENJA PUGONS, INSECTES I URUGUES. VIUEN AL BOSC, A LES MUNTANYES I ALS JARDINS.

P3 (“GEGANTS” i “JOGUINES”)

-

LI AGRADEN LES FLORS. ÉS PETITA I RODONA. LA PAPALLONA NO ÉS DE LA SEVA FAMÍLIA. SÓN DE LA FAMÍLIA DELS ESCARABATS. NEIXEN EN OUS DE COLOR GROC. QUAN NEIXEN SÓN LARVES MARRONS QUE FAN UN CAPOLL, DESPRÉS ES CONVERTEIXEN EN MARIETES GROGUES I FINALMENT EN MARIETES VERMELLES AMB LES TAQUES. NO SÓN AMIGUES DE LES FORMIGUES. NO TENEN DENTS. NO PIQUEN NI MOSSEGUEN. TENEN 7 TAQUES NEGRES. ELS HI AGRADA MOLT EL SOL. LES ANTENEN LI SERVEIXEN PER SENTIR ON ESTÀ EL SOL. SURTEN A LA PRIMAVERA. HI HA MARIETES GROGUES, NEGRES I VERMELLES.

(tècnica: goteig, pinzell i ditades amb pintura)

(dibuix realitzat amb rotuladors permanents)

P3 (“GEGANTS” i “JOGUINES”)

Tota aquesta feina està relacionada amb el treball del respecte per la natura i els animals. Els infants han gaudit del contacte directe amb les marietes i la cura que han de tenir.

Durant aquest projecte hem utilitzat un llibre de consulta on es tracta aquest tema de manera àmplia i en format de petita enciclopèdia. La intenció d’aquest material és la de crear l’hàbit en els infants de documentar-se.

Considerem que el fet que cada alumne disposi del seu llibre és molt important ja que ens proporciona: * Material gràfic de qualitat sobre el tema * Informació científica a l’abast dels infants * Informació comuna tant a l’escola com a casa. * Comunicació entre mestre/infant, entre pares/ fills i també entre companys de classe.

La informació d’aquest llibre va estretament lligada a les activitats que es proposen corresponents al tema.

Es tracta l’educació mediambiental, el respecte i cura de tots els éssers vius.

Es treballa el respecte que hem de tenir per tots els éssers vius, independentment de si ens agraden o no ens agraden...

Després de dos mesos descobrint a través de la curiositat i la imaginació dels gegants i les joguines, la marieta ja forma part del dia a dia de la classe....

P4 (“NILS” i “BAMBI”)

EXPLIQUEM EL CONTE DEL PEIX IRISAT DESPRÉS D'ESCOLTAR-LO ENRAONEM DE COSES QUE ENS FA PENSAR

US HA AGRADAT EL CONTE DEL PEIX IRISAT? -

Sí, ÉS MOLT BONIC...

HI SURT UN POP...

TÉ UNES ESCATES MOLT BONIQUES...

VIU AL MAR... ÉS UNA HISTÒRIA MOLT BONICA

PERÒ QUÈ LI PASSA AL PEIX IRISAT? − −

-

PRIMER ERA ANTIPÀTIC...PER QUÈ NO VOLIA COMPARTIR LI AGRADEN MOLT LES SEVES ESCATES...

VOL NADAR AMB ALTRES PEIXOS...

NO VOL REGALAR CAP DE LES SEVES ESCATES...

ELS ALTRES PEIXOS LI DEMANEN ESCATES, PERÒ ELL NO VOL DONAR-NE CAP....

EL POP LI DIU QUE REGALI ESCATES....

DESPRÉS JA ERA BO....PERQUÈ JA COMPARTIA!

ELL NO VOL REGALAR CAP ESCATA, NO? I QUÈ LI PASSA ALESHORES?

-

QUE NO TÉ AMICS....

-

QUE CAP PEIX VOL ANAR AMB ELL....

-

QUE ES QUEDA SOL

-

NOMÉS EL POP LI PARLA....

-

ES POSA TRIST PERQUÈ NINGÚ NO VOL JUGAR AMB ELL...

I AQUESTES COSES LI PODEN PASSAR A UN NEN O A UNA NENA?

-

NO, PERQUÈ NO SOM PEIXOS

-

NO TENIM ESCATES....

P4 (“NILS” i “BAMBI”)

NOSALTRES NO TENIM ESCATES, PERÒ TENIM JOGUINES O ALTRES COSES....

-

SÍ, HI HA NENS QUE NO VOLEN DEIXAR LES JOGUINES...

-

QUAN RECOLLIM, HI HA NENS QUE ES QUEDEN TOTES LES JOGUINES...

-

PERÒ SI UNA JOGUINA ÉS MEVA,JO NO LA VULL DEIXAR...

-

ÉS QUE LES COSES S’HAN DE DEIXAR, EH?

ELS NENS QUE NO VOLEN DEIXAR LES JOGUINES, ELS POT PASSAR COM AL PEIX IRISAT? -

SÍ...

-

SI NO DEIXEM LES COSES ENS QUEDEM SENSE AMICS...

-

NINGÚ NO VOL JUGAR AMB ELS NENS QUE NO DEIXEN LES COSES...

PENSEU MÉS COSES? −

A MI EM VA AGRADAR LA FEINA QUE VAM FER

−

...I A MI TAMBÉ!

−

....I A MI!

−

...A TOTS!!!

−

ENS VA COSTAR

−

VAM FER UNA FEINA QUE ÉS DE TOTS! NO PODEM DIR “ÉS MEVA”...

−

EL MAR ÉS DE TORS, DE NILS I BAMBI

−

...ENS VA COSTAR I ÉS MOLT BONICA

−

VAM COMPARTIR LA PINTURA, ELS RETOLADORS, ELS PAPERS DE COLORS, EL PAPER GRAN, EL TROS, L'ESPAI...TOT!

COMPARTIR ESTÀ BÉ PERQUÈ AIXÍ ES FAN AMICS...

SI COMPARTIM LES NOSTRES COSES, SEMPRE TINDREM AMICS...

la vergonya LA VERGONYA ÉS EL SENTIMENT QUE HEM TREBALLAT AQUEST CURS. ENTENEM PER VERGONYA L’ÀNIM DE LA PERSONA QUE SE SENT OBJECTE D’ATENCIÓ. HEM PARLAT DEL QUE ENS PRODUEIX VERGONYA, COM ES DEMOSTRA I FORMES VÈNCER-LA. AQUÍ US MOSTREM LES EXPRESSIONS ORALS I GRÀFIQUES DELS NENS I NENES DE 5 ANYS REFERIDES A LA VERGONYA.

P5 (“DÀLMATES” i “PINOTXO”)

P5 (“DÀLMATES” i “PINOTXO”)

GERARD A, TOÑI, ALTAHAY, JOEL F, MARIA, MAIA, ALEX, JOSÉ ANTONIO, NAYELI, ERIC I, ARNAU J, DANI, LESLY, JAN, JORDI, ADRIAN, CRISTIAN, AINOA, MARC, SONIA, AROA, NAWAL, LEO, GERARD C, NÚRIA, DAVID, MIQUEL, ALEJANDRO, VÍCTOR, BENJAMÍN, AYLA, ALEJANDRA, JÚLIA, ERIC R, JOEL R, MARIO, IRENE, JHON, MANUEL, LAIA, ARNAU V.

Els nens i nenes de 1r-A “La fletxa Blava” hem estudiat els sentiments “l’amistat” a través d’aquest conte.

L’ÓS QUE PARLAVA Un dia, allí a les gelades terres del Canadà dos amics anaven a caçar. Van trobar el rastre d’un ant i el seguiren a través dels grans boscos de pins. La neu era com un suau mantell damunt el terra i no es sentia res, fora de les seves petjades damunt la neu. El que no sospitaven era que mentre seguien el rastre de l’ant, dos ulls els vigilaven. Els dos caçadors s’aturaren, esperant veure el reflex del banyam en mig dels arbres mentre darrera d’ells una ombra fosca creuava la neu. L’ombra se’ls va anar apropant cada cop més fins que un dels caçadors dona un cop d’ull al seu voltant i - Un ós! – va cridar.

Un enorme ós bru, una massa de pel marró i grosses urpes se’ls tirava al damunt. Sense pensar-s’ho dos cops el parell d’homes es posaren a córrer. Sabien que només podien salvar-se si trobaven un lloc on refugiar-se.

Un d’ells assenyalà un pi d’allí prop i va córrer cap allà. Així que hi arribà, s’enfilà tronc amunt com mai abans s’havia enfilat a cap altre arbre.

El seu amic, però, ensopegà amb una arrel i va caure bocaterrosa damunt la neu.

- Socors! – va cridar, em sembla que m’he torçat el turmell!

L’home que era ja a l’arbre mirà al seu voltant i no va veure l’ós. Però que podia fer? Què havia de fer? I va decidir continuar enfilant-se.

L’home estès a terra es quedà completament immòbil i va retenir l’alè. Tots els nervis del seu cos s’estremiren de por quan sentí “l’scrunx, scrunx” de les urpes a la neu, apropant-se cada cop més. L’ós s’acostà a l’home i es posà a ensumar-li el cap amb recel. L’home sentia l’alè calent de l’ós damunt del seu rostre, però no mogué ni un sol múscul. L’ós gratà la neu amb les ungles i després l’home sentí un sorollet lleu de petjades com si l’ós s’allunyés lentament.

- M’ha deixat en pau! – pensà l’home - S’ha pensat que estava mort!

I el turmell torçat, li va fer molt de mal.

Dalt de l’arbre el seu amic veié desaparèixer l’ós enmig dels matolls. S’esperà uns quants minuts més fins que estigué segur que l’ós no tornava i després, amb molt de compte, baixà de l’arbre i va anar corrents cap el seu amic que encara jeia damunt la neu. L’ajudà a seure i li embenà el turmell.

En veure que el seu amic sobrevisqué a l’encontre amb l’ós, l’home que s’havia enfilat a l’arbre li digué: - Jo ja s’havia que tot aniria bé. Vaig pensar que estaries tu millor aquí baix que no pas jo dalt de l’arbre.

I continuà, intentant animar l’amic que encara estava afectat: - Ei! aquest ós era tant a prop teu que semblava i tot que et parlava a cau d’orella. Escolta, digues? Que et deia?

- Bé– va respondre l’altre – el que l’ós em va dir és: “Jo mai no confiaria en un amic que t’abandona quan les coses van malament o quan més el necessites” (Conte popular canadenc, variació d’una faula d’Esop)

1r-A (classe “FLETXA BLAVA”)

NOSALTRES PENSEM -

No va ser un bon amic.

-

No el va ajudar, el va abandonar.

-

Nosaltres no l’abandonaríem, l’haguéssim agafat a coll i pujat a una branca forta.

-

No volem que els passi res dolent als nostres amics.

-

Si els hi passa alguna cosa no tindrem amics per jugar.

QUÈ ÉS UN AMIC? -

És la persona que m’estima molt i juguem tot el dia juntes. (Yasmin)

-

És el nen que juga amb mi i no em pega. Un amic no pot pegar. (Gabriel)

-

És com una germana que m’estima. (Zaira)

-

El meu amic és el Marino. (Franco)

-

És una persona amb la que jugo. Fem les paus i no ens barallem. (Saber)

-

És el nen que estimo i no m’enfadaré mai amb ell. (Nil)

-

Un amic és com un germà, hi jugo a pilota i l’estimo molt. (Elicerio)

-

Els amics són bons, juguen junts i no es barallem. (Raquel)

-

Un amic és una persona a la que estimes molt i comparteixes secrets. (Tecla)

-

És el meu preferit i amb el que puc fer moltes coses: passejades, jugar...

(Marino)

-

És un nen o una nena que em fa estar molt alegre. (Valeria)

-

És amb la nena que jugo. (Ariadna)

-

Un amic és amb el nen que jugo i m’ho passo bé. (Ramon)

-

És amb qui m’ho passo bé. (Sindy)

-

És un nen que l’estimo molt i hi jugo a pilota. (Joe)

-

És amb qui m’ho passo bé. (Vitoria)

-

Un amic és amb el nen que hi jugo i no em barallo. (Elias)

-

Com si fos un germà, com si fos una estrella. (Prudencio)

- Un amic és com si fos de la família. (Diana)

A LA CLASSE DE 1r “BRILLANT” TOTS VOLEM LA PAU

PAU és tenir amics. Aikiu

PAU és parlar bé. Gisela

PAU és llegir un llibre. Lucas

PAU és escoltar amb atenció. David

PAU és pensar en algú que estimes. Juan

PAU és compartir un menjar. Carmen R.

PAU és contemplar els estels. José Carlos

PAU és conservar la natura. Ariel

PAU és donar escalfor. Luz

PAU és anar vestit diferent. Ana Isabel

1r-B (classe “BRILLANT”)

PERÒ ... QUÈ ÉS LA PAU ?

PAU és ajudar als companys. Mar

PAU és tenir cura d’un hort. Salma

PAU és plantar un arbre. Alba

PAU és donar la mà. Nazarena

PAU és construir. Rosalinda

PAU és escoltar música. Abel

PAU és demanar perdó. Roberto

PAU és mirar com neva. Mercè

PAU és jugar junts. Hicham

PAU és obrir els braços a l’amic. Estefani

UN DIA ESPECIAL

Fa molts i molts anys hi havia un cavaller que vivia en un castell. Era poderós, ric, famós i molt dolent amb la gent. Volia apoderar-se de les terres i pobles sencers, i fins i tot de la gent, però el cavaller volia anar a córrer món per lluitar contra el Bé, i i cavalcar i cavalcar, i va arribar a una cova plena de columnes i laberints misteriosos on va trobar el drac de la ciutat.

El drac, una bèstia ferotge, era molt gran, la seva pell d’escates de colors, l’esquena plena de punxes, treia fum pel nas i foc per la boca, però era divertit i, com que volia fer amics, desplegà les seves ales per ensenyar-li el camí al seu nou amic. Sant Jordi i el drac van caure en un parany de ferros i de metalls i van quedar ben atrapats. Els hi sortia sang pel nas i pel braç.

De sobte, en aquell moment, una noia molt bonica, que es deia Blanca, aparegué amb un cabàs ple de roses per firar. Els hi va treure les punxes del cos i, amb els pètals de les roses, curà les ferides de Sant Jordi i el drac, però es quedà sense roses i començà a plorar i plorar. De les llàgrimes de la donzella en brotà un roser de roses vermelles, com de vellut.

2n-A (classe “L’INGO I EL DRAGO”)

Tots dos encisats es van

barallar per dur-la al mercat, amb un

Cavall i l’altre volant, però

ella va preferir anar caminant.

Es van trobar totes les

rambles plenes de parades de llibres

I de roses molt variades.

La Blanca estava molt preocupada davant tanta competència i els dos enamorats es van la ciutat van els hi va màgics i els

posar a treballar i fent un passeig per anar a parar a una farmàcia que encantar i van comprar uns pols van llençar a les roses i es van

convertir en agradar que

cristalls, tant i tant van tothom les va comprar.

La Blanca no es volia separar dels amics tan honrats, ja que s’havia enamorat de Sant Jordi galant, i amb els diners guanyats van comprar vestits i llibres ben decorats.

Per molts anys es van quedar junts i el drac va quedar com amic, i tot això és tant veritat com que la rondalla s’ha acabat.

CONTE COL·LECTIU EL CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA Fa molts i molts anys hi havia un Carnestoltes que vivia en una caseta de palla al mig del bosc. Un dia va anar a la ciutat que era molt bonica i es deia “La ciutat de les Torres”. Va visitar als nens i nenes , rics i pobres, per celebrar el Carnaval al castell de la seva ciutat.

Van preparar molts pastissos, moltes llaminadures i molts menjars i fruits. Després van adornar amb globus, serpentines, xiulets i figures antigues, les parets, les portes, quadres i sostres. També van muntar un escenari i van preparar un ball.

El Carnestoltes va fer el Pregó a la plaça de la Ciutat de les Torres. El presentador va dir als nens i nenes: - Avui és la festa del Carnaval al Castell de la nostra Ciutat!

Tota la gent van a la festa disfressats, uns de dimonis, altres de princeses, dracs, Ninges, indis, animals, vaquers, pirates....

Quan arriben al castell els donen confetti, serpentines, globus i xiulets. Ho tiren enlaire i els cau al cap i per terra…

2n-B (classe “PETIT FANTASMA”)

A l’escenari pugen els músics i cantants i tothom comença a ballar el ball de la Batuka, Minnie the Moocher, la bella Miralda, el ball de l’àguila, el ball de la civada.....

Quan acaba el ball el rei del Castell els convida a menjar i a beure.

Quan s’acaba la festa van cap a casa a dormir i l’endemà van tornar al Castell per cremar en Carnestoltes.

El dimecres de Cendra van anar a la muntanya a enterrar la sardina i al tornar canten i ballen cançons amb el Carnestoltes.

Fan dos minuts de silenci per a acomiadar-se del Carnestoltes i aquest els diu: -A reveure! Fins l’any que ve!

Quan arriba la bella Quaresma els diu: - Per favor, cremeu el Carnestoltes!

- Sí, sí, ara el cremem. I ho fan.

I, vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

3r-A (classe “EN GIP”)

3r-B (classe “LA VARETA MÀGICA”)

NOTÍCIES DE LA CLASSE DE LA PETITA BRUIXA Hola antavians i antavianes!

Ja tornem a estar amb tots vosaltres. Ha transcorregut un curs més i ara estem a 4t-A. Ens han passat moltes coses des de l’última vegada que vau llegir la nostra revista.

El primer canvi que hem fet ha estat el de canviar de pis, estem a dalt de tot, al costat dels de 5è. I això vol dir moltes coses per a nosaltres: estem creixent i sorprenent a tots, mestres i mares incloses; però no ens hem d’oblidar que encara som nens i nenes, i de vegades ensopeguem i “algú cau per l’escala”.

Han vingut dos nous companys aquest curs: la Shamail i l’Esteban. Estem aprenem molt anglès amb la Shamail i ens agraden molt els seus dibuixos, també juguem molt a futbol i riem molt amb l’Esteban.

La diferència molt més gran respecte del curs passat ha estat la del canvi d’horari: ara estem una hora més a l’escola. Això, que a cop d’ull no ho sembla, ens ha proporcionat més d’un descuit durant el curs. Al principi tothom es pensava que a les 12:30 h. ens n’anàvem a dinar, i les tardes es feien molt llargues, doncs havíem de sortir a les 5 h de la tarda. Però de mica en mica ens hem acostumat a aquest nou horari i ja no ens emboliquem tant amb les hores.

Gràcies a aquest canvi ara podem gaudir de “la biblioteca de l’escola”. Aquest curs baixem a fer biblioteca amb la Núria i la Vicenta. Són les nostres dues bibliotecàries i ja s’encarreguen de recordar-nos cada dia com hem d’estimar els nostres llibres, i l’important que són per a la nostra educació. També ens animen a dur contes a la classe i així podem continuar fent biblioteca a l’aula amb la nostra mestra, l’Angela.

Un cop a la tarda, els dimecres, vam fer teatre. Ens ho vam passar d’allò més bé, malgrat que vam tenir molts nervis abans de representar “La pastora Caterina” per Nadal, davant de la resta dels companys i companyes de l’escola, i també dels nostres pares i mares. A la fi tothom ens vam felicitar i estàvem molt contents i satisfets de la nostra feina com actors .

Aquest 2n trimestre hem fet molt jocs de lectura: encreuats, sopa de lletres, diferències, preguntes d’enginy. També fem jocs matemàtics amb la Vicenta. Juguem a jocs que ja coneixíem i d’altres de nous com el dòmino, el parxís, els escacs, el sodoku, pentominos, mastermind., l’u .... Ens ho passem molt bé, sobretot guanyant a la Vicenta al dòmino.

La informàtica la fem un cop per setmana, amb el Sebastià. Ens agrada molt anar a l’aula d’informàtica, sempre tenim ganes de fer jocs d’ordinadors i de navegar per Internet.

Ens presentem a concursos i hem guanyat tota la classe una visita al zoo, al mes de maig. Ens preparen una gimcana , suposem que serà superguai. Tot això s'ha aconseguit per haver treballat el llibre “El zoo d'en Pitus” del Sebastià Sorribes, a l'hora de biblioteca. També vam voler presentarnos al concurs de la Pilarin Bayès. El conte que van triar ha estat el de l'Adrián, que parla de l'amistat entre una nena i un ocell en temps de guerra. Us escrivim cinc cèntims d' aquest:

4t-A (classe “LA PETITA BRUIXA”)

“Era una noia que, un dia, durant la guerra, van matar el seu pare i la seva mare, no volia anar a viure amb la seva tieta perquè era molt dolenta...”

Bé, podríem continuar contant-vos moltes més coses, però no acabaríem mai, així que us proposem que feu com a la nostra classe, un divendres a la tarda, fer assemblea per a PARLAR, ENRAONAR I REFLEXIONAR molt, molt i molt.

ALGUNES HISTÒRIES DEL BARRI DE ROQUETES Ens hem interessat per conèixer el passat, el present i el futur del nostre barri. Per això ens ha anat molt bé el que ens han explicat el Sr. Torcuato; el dia que va venir i l’escola i el Sr. Manuel Rodríguez; el dia que varem anar nosaltres a l’Associació de Veïns.

CREIXEMENT DEL BARRI Al principi, el barri de Roquetes va anar creixent en una zona sense una bona planificació: no hi havia clavegueres, ni llum, ni aigua i els carrers no estaven asfaltats.

Faltaven tota mena de serveis: transports públics, metges, biblioteques, les escoles eren insuficients …

Barri de Roquetes (1950-1960)

Torrent de can Campanyà (anys 60)

Tot això passava perquè l’ajuntament i les diverses administracions d’aquell temps no se’n preocupaven.

Moltes cases eren de construcció molt senzilla, algunes deficiències i altres eren barraques.

una bona part eren d’autoconstrucció amb

MOVILITZACIÓ DELS VEÏNS Alguns veïns es van agrupar per solucionar els problemes que hi havia i van fer una associació.

Els diumenges, amb l’ajut d’algunes persones de fora del barri, es varen dedicar a construir les clavegueres els mateixos veïns i així anar millorant el barri. El que se’n va dir “urbanitzar diumenge”, això passava a l’any 1.965.

Els veïns construïnt les clavegueres (Any 1965)

4t-B (classe “LA GATA SEMOLINA”)

També van exigir a l’Ajuntament i a les empreses de serveis: transports, llum i aigua, que donessin els serveis que no hi havia. Aquesta primera associació va deixar de funcionar l’any 1970.

A l’any 1973 un grup de veïns de Roquetes es comença a reunir a la Parròquia de Sant Sebastià.

Veuen la necessitat de crear una nova associació de veïns per poder resoldre els problemes del barri: sanitat, urbanisme, cultura, transport, etc.

Aquesta associació va ser legalitzada a l’any 1977 i és la que continua avui.

Al llarg d’aquests anys s’ha hagut de lluitar molt per aconseguir resoldre els problemes i fer un barri i millor.

Algunes de les reivindicacions dels primers anys van ser: La dels autobusos: es varen fer entrevistes i enviar cartes a l’ajuntament per demanar-los però no feien ni cas. A l’any 1975 després de segrestar diversos autobusos, es va aconseguir que els autobusos pugessin fins a Roquetes.

Festa per a reivindicar que es cobreixi la Ronda de Dalt

Concentració contra la “Planta Asfàltica”

La Ronda de Dalt; les administracions les veren planificar descobertes, això incomunicava el barri. Els veïns demanaven el “cinturó cobert”. Això va suposar aturar les obres fins que anys més tard es va construir i en van cobrir una bona part.

La planta asfàltica; l’ajuntament havia construït un magatzem i una planta per fabricar asfalt, on ara hi ha la nostra escola i l’Ateneu de Nou Barris. Era una planta il·legal, perquè podia perjudicar la salut dels veïns. També es va demanar a l’ajuntament que no la poses en funcionament, però aquest no en feia cas. Finalment un grup de veïns la va desmuntar. A l’any 1977 es va fer la festa de les 30 hores, per demanar que en el lloc de la Planta Asfàltica es fessin: una escola, un ateneu i un parc pel barri. L’any 1978 es va tornar a repetir la festa.

Festa de les trenta hores (1977)

Parc Pla de Fornells i escola Antaviana actualment

La llista d’històries i reivindicacions per millorar el barri és molt més llarga: piscina, biblioteca, centres culturals, escoles casals ...

centre de salut,

Avui les diverses entitats del barri es segueixen reunint per a continuar millorant el barri.

EL TESTAMENT D’EN CARNESTOLTES

I.- Cecília

I.- El Rei dels Poca soltes, que xerra massa, no ens deixa treballar amb tanta xerinola.

Els mestres estan molt enfadats perquè el Carnestoltes xerra molt fort, i els nens no poden treballar.

II.- En Carnestoltes mana fer-ho tot a l’inrevés: vol que no dormim, que fem molts crits, que donem moltes voltes per a ser cada cop més poca-soltes… i que no treballem ni fem deures!

Ens ha agradat la festa Però s’ha acabat la gresca!!!

III.- Ximena

III.- Els pares estan enfadats i ja n’estan fins al nas perquè no els fem gens ni mica de cas.

IV.- Paola

IV.- L’Antavi i la Viana no hi estan d’acord, la geganta pensa que ja n’hi ha prou de soroll perquè també provoquen molt enrenou.

V.- L’Antavi, com que li agrada la festa, vol que continuï el rebombori amb molts refrescs, galindaines, i danses…

En fi, molta marxa!!

VI.- La Viana vol posar-li un càstig… ni gran, ni petit, ni mitjà…

Com cremar-li les sabates i que faci cent voltes al pati.

VII.- En Carnestoltes es defensa: El dia de Carnaval us faig feliços perquè mengeu molts anissos.

I per això mateix jo us demano que em perdoneu per haver de marxar.

VIII.- Els nens, grans i petits, han après a ballar…

I moltes cançons han cantat i ballat.

I amb molta tranquil·litat

IX.- Els mestres i monitors del menjador estaven contents.

El peix i les sardines els han donat a les gallines.

Per la canalla botifarres amb mongetes…

I el dijous Gras…, una mandarina.

VIII.- Paola

VII.- Yeni

5è-A (classe “UTINGHAMI”)

X.- Les “Senyus” de parvulari No volen que cremin el ninot Per poder fer més el carallot.

XI.- Els nens del C. Inicial no volen que s’acabi el Carnaval una altra vegada, ara que ja saben el ball de la Civada!!

Amb tanta alegria Que continuï el rei de la bogeria Al Carnestoltes volen perdonar…

Pobret, pobret, deixeu-lo una mica més.

XII.- Els En Xavier i en Sebastià diuen que en Carnestoltes ha finalitzat i que si no s’acaba la festa les barbes s’afaitaran!

L’Esther i l’Àngela volen serpentines, confetti, màscares, danses… i, sobretot, una aspirina!!

XIII.- Els mestres del C. Superior Encara assagen danses orientals, Americanes i filipines…

En Carles i en Manel no volen més caramels, Pretenen que al Carnestoltes Se li cremin els pèls.

I les senyoretes, que són moltes, Amb tants pregons i testaments Han perdut el nord i diuen: -Jamina, fes el favor… VINE!!!

XV.-L’Equip Directiu, l’Espe, la Lígia i el Francesc, han decidit que a l’escola deixin de fer xerinola!

XIV.- Darlee

XIV.- La Meritxell, com que fa música… siu que sigui indultat i que, quan torni, sàpiga sencera la cançó de la coca de la felicitat.

L’Esperança Miñarro el vol condemnar a fer molts treballs manuals i que els porti, l’any que ve, en una motxilla, cavalcant en un cavall.

Ja està bé de fer gresca, sarau I de fer el babau.

XVI.- EN CARNESTOLTES HA DE SER CREMAT PERQUÈ AQUEST ANY S’HA ACABAT.

I AL FOC ES ROSTIRÀ CAP A LA FOGUERA, DE CAP ANIRÀ!!

XVI.- Martí

EL PREGÓ DE CARNAVAL LES ESTACIONS DE L’ANY Nazan

Aquest curs tot ha canviat,

i el temps, un xic trapella s’ha tornat.

Rubí

A la font dels Castanyers, els camins…, de fulles són plens.

Samara

Nens i gent gran, es posen els guants.

5è-B (classe “HÖRBE”)

Cristian

Fent un tomb per les estacions de l’any, la benvinguda al Carnestoltes li donem enguany.

Paola

Si trepitges el bassal de les fulles,

les sabates i els pantalons et mulles.

Jonathan

I quan se’n va la neu, tots li diem “adéu”.

Ivan

Molt aviat arriba la tardor, i totes les fulles es tornen del mateix color.

Daysi

L’hivern ja ha arribat, i, a tots, el nas ens ha gelat.

Andrea

La primavera i el cel blau, alcen el vol com un babau.

Els alumnes de la classe HÖRBE (cinquè-B) vam celebrar el Carnaval de l’escola preparant aquest Pregó que vam representar, a la sala Multiusos, davant de tots els nens i de totes les nenes. Ens vam disfressar i ens ho vam passar molt bé.

Rubén

Sara

Patrícia

Sant Jordi ha arribat, i la gent crida entre el blat.

Ha plogut sobre el meu cap, i les espigues s’han llevat.

L’estiu aviva l’entorn que es bat de sol a sol.

Brian

L’aigua de la platja reflexa la seva imatge.

Santi

El vent d’aire calent, fa banyar a tota la gent.

Belkis

Aquest és el nostre Pregó, que hem preparat amb il·lusió.

Ho vàrem representar el dijous Gras, dia 15 de febrer al matí, doncs a la tarda moltes famílies se’n van anar a menjar la truita a la muntanya de Collserola. Tothom va riure molt!

100 anys del naixement d’Hergè El dia 22 de maig de 2007 es celebra el centenari del creador de l’obra de Tintin, Hergé. Els nens i nenes de sisè de primària hem volgut commemorar aquest fet amb diferents treballs sobre la seva vida i obra: recerca d’informació sobre Hergé i lectura a classe de diferents obres del còmic d’en Tintin.

Per aquest motiu, en la tradicional obra de teatre que fan els nens de sisè, ens hem aventurat en la representació del còmic Tintin al Tibet. A estat una experiència molt enriquidora. Per això us volem explicar algunes coses de la col·lecció d’en Tintin, dels personatges principals i del seu autor, Hergé.

Hergé, autor del personatge d’en Tintín: George Remi, sota el pseudònim d‘Hergé, és el creador de las aventures d’en Tintin. Va néixer a Brussel·les, Bèlgica, el 1907.

Des de molt petit va demostrar gran capacitat pel dibuix. Hergé va començar a escriure ‘‘historietes’’ d’en Tintín als set anys d’edat. Aviat va crear un company per en Tintin. Aquest company és un gos, foxterrier, anomenat Milú.

Durant l’època estudiantil, Hergé coneix a Txang-Txong-Gen, jove estudiant xinès de Belles Arts a l’Universitat de Lovaina. Aquest l’introdueix a la complexa realitat xinesa i a la seva cultura. A partir d’aleshores, Hergé es documentarà a fons respecte els llocs on ha de viatjar Tintin, i tindrà en compte cada detall.

A partir del 1934 publica els àlbums de les Aventures de Tintin que van apareixent regularment fins el 1940. Els seus tres primer àlbums van ser: Tintin i els soviètics, Tintin al Congo i Tintin a Amèrica; que van ser publicades per ‘‘Le Petit Vingtième’’. Totes les seves aventures passen arreu del mon i algunes a l’espai com Objectiu la lluna i Viatge a la lluna.

Al final dels anys cinquanta, Hergé entra en un període de trastorns personals. La seva veritable teràpia la constitueix el seu treball de Tintin al Tibet, que es publica el 1960. Aquest mateix any, Tintin és portat a la gran pantalla amb El misteri del Toisó d’Or, i quatre anys més tard amb Tintin i les taronges blaves.

Al primer congrés del Còmic a Nova York (1972), Hergé rep l’homenatge oficial dels grans il·lustradors americans. Serà el primer dels nombrosos premis que rebrà pel conjunt de la seva obra. Al parc Wolvendael, a Uccle, Brussel·les, podem trobar la bella estàtua de Tintin i Milú esculpida per Nat Neujean, inaugurada al 1976.

Avui en dia moltes persones col·leccionen els còmics de les aventures de Tintin, Milú i els seus amics.

Personatges principals: En les moltes histories d’en Tintin surten molts personatges creats per Hergè. Nosaltres hem fet una breu explicació de com son els principals protagonistes:

Tintin és un jove i famós reporter amb molta curiositat; això li fa emprendre molts viatges. És valent, astut, amable i defensor dels mes dèbils. En fi, l’amic que tots ens agradaria tenir.

6è-A (classe “SELVA MÀGICA”)

•

Milú és un gos de raça fox terrier, de color blanc, company inseparable d’en Tintin, curiós i astut com el seu amo. En ocasions l’ha servit de gran ajuda i inclòs l’ha salvat la vida.

•

El Capità Haddock és un capità de la marina mercant i amic inseparable de Tintin. Una mica esquerp d’entrada, però amb un cor d’or. Té un vocabulari molt peculiar. Fuma amb pipa i beu Whisky.

•

El Professor Tornassol és un eminent científic i inventor; el típic savi distret. La seva desconnexió amb el món real juntament amb la seva sordesa, donen origen a nombroses situacions còmiques.

En ocasions, fa que el Capità Haddock s’enfadi i acabi desesperat mentre que en Tintin el calma.

•

Els Hernández i Fernández són dos policies secretes idèntics, es podria dir que bessons, en cara que no són familiars. Les úniques diferencies són els noms, els cognoms i els bigotis. Vesteixen quasi sempre de negre, amb bastó i amb barret. Tenen un grandíssim sentit del deure però la seva ingenuïtat, juntament amb la seva mala sort, els porta a ficar contínuament la pota i a formar diverses escenes còmiques.

L’obra de teatre, Tintin al Tibet: Durant 3 mesos hem treballat amb esforç i il·lusió en la representació de l’obra de teatre Tintin al Tibet. Ha estat un gran projecte realitzat a través de vàries assignatures: educació física, música, socials, llengua catalana i llengua castellana. L’argument principal explica la història d’en Tintin que després de llegir en un diari la notícia d’un accident aeri a l’Himàlaia, té un somni on el seu jove amic, Tchang, li demana socors enmig de la neu. Al dia següent s’assabenta que Tchang viatjava a l’avió sinistrat. Tintin creu que el seu amic és viu i es dirigeix cap a Katmandú, la capital del Nepal, amb l’objectiu d’organitzar una expedició de socors.

Els serveis del Barri EL CASAL TON I GUIDA El Ton i Guida es un casal que es troba a Roquetes antigament era l’ escola Ton i Guida tancada l’ any 1994.

De metge n’hi ha molts tipus per curar tot tipus de malalties, però si son molts greus no poden, i els envien a hospitals més grans. Dintre del recinte esta tothom molt callat perquè si fas soroll els metges els criden l’atenció i no poden treballar i la gent es posa més malalta.

Fet per: Erick M. i Brian M. ELS MOSSOS D’ESQUADRA Els mossos d’esquadra és un cos de la Generalitat de Catalunya que vigila el nostre barri i ciutat.

Els mossos d’esquadra tenen un uniforme: una porra, unes esposes, una pistola, una gorra, i una placa que es on es veu que son del cos dels mossos d’esquadra.

Ara aquest espai ha quedat transformat en un espai sociocultural on poden anar els joves i els adults a realitzar activitats com ara: cursos d’informàtica, teixits, classes de ball de saló, reunions d’entitats i moltes altres coses....

La idea d’aquest casal és de fer un servei pel barri així que si vols pots anar-hi cada dia i participar activament en la vida del barri.

Fet per: Holger Q. I Harryson S. EL CAP DE ROQUETES El cap de Roquetes és un servei públic on pot anar tota la gent quan esta malalta o necessita l’atenció d’un metge.

Per anar al cap de Roquetes has de fer servir la targeta de la Seguretat Social.

Els mossos tenen un treball molt dur i difícil perquè cada dia posen en perill les seves vides per salvar a la gent del nostre barri i ciutat.

Ells tenen que vigilar el nostre barri com per exemple: que la gent no es baralli, que no consumeixin drogues, que no robin, en fi, que compleixin la llei.Tot i que a vegades la gent no valora el seu treball. A la nostre escola creiem que fan un treball molt bo per la nostre societat.

Fet per: Erck M. i Brain M. EL MERCAT DE MONTSERRAT Barcelona té molts mercats, el del nostre barri és el mercat de Montserrat, un cop entres a dintre t’adones que pots comprar: carns, peixos, fruites i verdures. És un gran servei que facilita les compres als nostres pares, mares i familiars.

Fet per: Rosario M. Gisela C.

El cap de Roquetes esta al carrer Garigliano, no molt lluny de les nostres cases. Els metges tracten als malalts i miren de que es posin més bé. Les infermeres ajuden als metges quan ho necessiten com per exemple: li passen les eines de treball o aguantes les coses que li diuen.

6è-B (classe “RIKKI-TIKKI-TAVI”)

El nostre mercat de Montserrat és molt gran perquè te dues plantes a la planta primera i ha tot de carn i els peixos entre altres moltes coses moltes.

Per planta baixa hi trobem la fruita, les verdures, plantes i flors son molts boniques. Els treballadors tenen molt be cuitat el mercat. El menja del mercat te bon preu i això agrada a la gent.

Fet per : Laura S. i Joao Pedro P

LA BIBLIOTECA Al nostre barri tenim una biblioteca situada al carrer Pla de Fornells. Les biblioteques serveixen per a fer els deures, per agafar informació, per llegir o estudiar.

A les escoles anem aprendre i els mestres en ensenyen: :educació física, naturals, socials, mates, català, castellà i moltes coses més. És molt important anar l’escola i es divertit. També anem d’excursions a molts llocs per exempl: les Golondrines, macba, altre de les coses que més ens agrada són les colònies.

Per això tens que vindré sempre a la escola , no ho entenc com hi ha nens que no volen venir.

Fet per: Rosario M. i Gisela C.

ELS MEDIS DE TRANSPORTS A Roquetes hi ha molts medis de transports.

Aquest ajuden a la gent a mouràs per la ciutat.

Als medis de transports son: al metros i al bus, las línies del metro son: la L4 i L11 i als números dels bus son: 11, 50 , 51 , 32, 72 etc.

A les biblioteques hi han molts llibres com per exemple els de por, de nens petits, de aventures, els dels avis, i les grans enciclopèdies que nosaltres moltes vegades anem a consultar per fer els treball. etc. És un servei molt important per nosaltres els estudiants i per totes les persones que volen llegir. Cal recordar que cop entres has de romandre en silenci per poder llegir amb tranquil·litat i no molestar a les persones que ja ho estan fent.

L’ESCOLA Hi ha moltes escoles a Roquetes, de nens grans i de nens petits.

La bressol és l’escola per nens de 0 a 3 anys, la d’infantil de 3 a 6 anys, la primària 6 a 12 anys, l’institut i van de 12 a 16 anys i el batxillerat son del 16 a 18.

Aquest servei ha estat de sempre molt reclamat pel barri i desprès d’uns anys de lluita han arribat al barri. Ara en aquest moment s’esta fent obres per que arribi una línia més de metro i tindrà una parada justament davant de l’escola.

Fet per : Sonia P i Laura S. I Joao Pedro P.

ELS ALUMNES DE 6È B HAN SORTIT HA FER AQUEST REPORTATGE PEL BARRI DE ROQUETES.

Si em dius adéu, vull que el dia digui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.

Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.

Alumnes de sisè CEIP Antaviana

QUE TINGUEM SORT (LLuis LLach)

I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.

R E C U L L

L I T E R A R I

LA CIUTAT ÉS MOLT GRAN (Nens i nenes de 2n-A -L’Ingo i el Drago-)

Els carrers són plens de cotxes, motos importants com mercats, hotels, passeigs antigues, turistes, flors, animals, postals i meva ciutat.

Els dies són llargs, grisos i blancs. Els cartells, empreses, indústries i tallers.

i gent gran. Edificis i molta gent; cases bons menjars... És la carrers són plens de

ROSES

EL SUAU VENT DE PRIMAVERA

Són vermelles, fan bona olor i n’hi ha de molts colors.

Tu estàs al costat d’un pomer, El suau vent de primavera bufa I els teus bonics cabells rossos es mouen suaument I una poma cau.

Les noies boniques se les posen al cabell i ballen amb elles al seu serrell.

Són vermelles i fan tanta bona olor que el seu perfum ho omple tot.

(Joan i Bryan -2n-B –El Petit Fantasma-)

DOS PUNTS DE L’UNIVERS

CONIXIUÀ (3r-B -La Vareta Màgica-)

L’ESTIU Comença l’estiu i fa molta calor, com per fer de caçador A l’estiu fa molta xafogor, i ens hem de posar el banyador per nedar millor A l’estiu anem a la platja i també anem al passatge.

Ets la llum que m’il·lumina cada matí, entres per la finestra i em dius hola, fas guàrdia i vetlles per mi, cada minut i cada hora.

Tens uns cabells preciosos, com raigs d’or que miren tot envejosos, dintre del seu cor.

La obscuritat del cel de la nit a tu no t’afecta, mentre estic adormit tu tens un gran repte, és fer llum a les cases que et tenen respecte.

Sembles un formatge que et passes la vida de viatge amb tothom vas de bracet alegrant la vida a tort i a dret.

Quan s’acaba l’estiu comença la tardor i ja no fem dies festius.

6è: Álex Conesa Molina 5è: Yeni P. Rosales

L’AULA D’ACOLLIDA

Alumnes de l’Aula d’Acollida: Trinité, Tamara, Pamela i Estefania

PROPOSEM ALGUNS ENTRETENIMENTS

2n (Trinité, Tamara, Pamela i Estefania)

Agraïm el suport que ens han donat totes les persones que, desinteressadament, han fet possible la publicació d’aquesta revista.

Edita:

CEIP ANTAVIANA C/ Nou Barris 12 08042 Barcelona Tel.: 933538793 // Fax i tel.: 933545391 E-mail: a8047741@xtec.cat Pàgina web: http://www.escolantaviana.org

ABRIL 2007