Revista antaviana nº 10 (2005 2006)

ANTAVIANA

Club de Muntanyisme. Excursi贸 a la neu

CURS 2005-2006

N煤m. 10

P Ò R T I C

Benvolguts lectors i lectores, Fidels a la nostra cita, us fem a mans la nova revista de la nostra comunitat escolar.

Enguany hem treballat diversos eixos transversals, amb motiu de les commemoracions següents: ANY MOZART: 250è aniversari “La Flauta Màgica“ ANDERSEN: el gran escriptor de contes danès vist amb els ulls dels nostres petits.

JULES VERNE: els alumnes grans han gaudit amb l’escriptor científic, avançat al seu temps…

TÀPIES: Des de P-3 a 6è tothom ha anat al Museu Fundació Tàpies a conèixer aquest gran artista plàstic, i, a l’escola, han recreat les seves obres.

També trobareu a la revista col·laboracions de pares i mestres, reculls de sortides, textos guanyadors dels Jocs Florals…

Que llegiu de gust!

Equip Directiu CEIP Antaviana

Germinant la idea de fer un hort Des de ja fa un temps, a la nostra escola Antaviana, venia germinant la idea de fer un hort. Aquest any 2006 per fi s’ha fet realitat. A principis de curs i amb la participació dels alumnes, mestres, mares i pares vàrem crear una comissió per fer possible aquest projecte. Vam firmar el protocol de l’agenda 21 de Barcelona, on ens comprometem a treballar per la sostenibilitat i el respecte al medi ambient, i on hi participen més de 50 escoles de tota la ciutat que, com nosaltres, han creat els seus horts escolars.

Durant els primers mesos del curs, octubre i novembre, algunes mares i mestres vàrem assistir a uns curs de formació i assessorament per tal d’aprendre a iniciar tot el procés i posar-nos mans a l’obra.

Un cop establerts alguns contactes amb Parcs i jardins i aconseguit el compost per la terra i algunes plantes per cultivar, al mes de febrer vam començar a remoure la terra i a sembrar les primeres llavors. A dia d’avui ja tenim enciams!!! Gràcies a l’esforç, el treball i la participació dels nens i nenes de l’escola que s’encarreguen, junt amb els adults, del manteniment de l’hort.

Una de les eines amb les que treballem és la compostadora que ens va facilitar Parcs i jardins, amb la qual podem transformar les restes orgàniques del menjador escolar en el nostre compostatge, amb el que abonem l’hort, i d’aquesta manera tanquem el cercle de la cadena alimentària.

Entre les col·laboracions externes, cal destacar la que vam tenir per part de la gent de Can Masdeu, que van venir desinteressadament a l’escola per ensenyar als nois i noies a llaurar i sembrar algunes plantes de l’hort.

Tots els dijous a la tarda les mares, pares, avis, tiets, amics... estem convidats a col·laborar en la tasca de millorar i fer cada cop més maco aquest nou espai de la nostra escola.

L’hort de l’escola, més enllà de ser una gratificant activitat, és sobretot una forma d’aprendre conjuntament de la natura i els seus cicles, una manera d’educar-nos tots plegats en el valor del treball col·lectiu per quelcom que ens és comú...

Són moltes les coses que poden sorgir arrel d’aquest hort. Ben segur que en el que ens resta de curs i en els propers seran més i millors les coses que anirem fent i on esperem ser cada cop més nombroses les persones que hi estiguem implicades...

“Que no te lleven al huerto, ven tu!”

Germinant la idea de fer un hort: Teresa Céspedes, Eulàlia de las Cuevas, Rosa León

EL MEDI NATURAL COM A RECURS EDUCATIU L’entorn natural ha estat des de sempre un recurs imprescindible per al desenvolupament de les nombroses capacitats dels nens i nenes. El contacte directe amb la natura proporciona a l’alumne nombroses vivències riques en coneixements i experiències difícilment igualables per cap altre recurs didàctic. La natura és un context ple de riquesa i un marc incomparable d’aprenentatge. Utilitzar el seus recursos educatius és una font d’enriquiment personal. També és un espai privilegiat per al desenvolupament de tot tipus de pràctiques físiques i esportives.

L’excursionisme és un exemple d’activitat esportiva a la natura. És una activitat lúdica, motivadora i educativa doncs no hi ha cap tipus de competició, és a l'abast de tothom i es desenvolupa a ple aire lliure. Intel·lectualment, la seva pràctica esdevé instructiva, alhora que psicològicament, contribueix al desenvolupament de la voluntat i permet exercir les qualitats d'iniciativa i responsabilitat. Moralment i social acostuma als nens a l'ajuda mútua i a la convivència, tot posant-los en contacte amb la natura.

La realització d’activitats al medi natural és una forma de canviar al nen d’escenari i per tant, de la seva forma d’actuar per tal d’interpretar les senyals que troba. El nen descobreix un nou medi, explora noves sensacions, prova les seves capacitats físiques en ambients no habituals i conviu amb els seus companys en condicions diferents.

Per aquest motiu, us convido a llegir les experiències que els nens de sisè han viscut en les sortides que s’han realitzat al llarg de tot l’any. Vosaltres mateixos podreu valorar en les conclusions, la importància educativa de les sortides escolars.

El medi natural com a recurs educatiu: Carles Murillo Fuentes (mestre)

ESPAIS DE PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES A L’ESCOLA ANTAVIANA

Des de P-3, parlant, a la pròpia classe, amb el tutor/a com a dinamitzador.

A partir de 3r. ( Cicle Mitjà ) hi ha un CONSELL DE DELEGATS que es reuneix cada tres setmanes, aproximadament.

Cada classe tria dos delegats ( preferentment nen-nena ) que recullen les propostes i crítiques a les ASSEMBLEES DE CLASSE, que es fan setmanalment.

A la reunió de Consell exposen les opinions del seu grup classe i recullen les dels altres grups. Coordinen la reunió el director i / o la cap d’estudis, que informen i comenten als delegats els temes d’escola que els poden interessar.

De cada reunió se’n fa una acta, que els delegats expliquen a la propera assemblea de la seva classe.

Els problemes tractats són molt diversos: problemes de pati, participació a les festes, creació i organització de l’hort, del club de muntanyisme…

De tant en tant, un “gran tema”: bateig dels gegants, posar nom al passatge Antaviana, sol·licituds a l’Administració…

Com podeu veure, la participació democràtica POT I HA DE COMENÇAR DES DE BEN JOVES!!

CONSELL DE DELEGATS A LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA ANTAVIANA

Espais de participació dels alumnes a l’escola Antaviana: Esperança Batlles (mestra)

SORTIDES DE LA COLLA GEGANTERA D’ANTAVIANA Aquest curs hem fet dues sortides. Per segon any vam participar a laTrobada i cercavila de gegantons i bestiari infantil que es fa amb motiu de les festes de Santa Eulàlia (Festa Major d’hivern de Barcelona).

La colla, com sempre, estava formada per una petita representació d’alumnes, ex alumnes, pares i mestres. Els nostres gegants, conjuntament amb molts “companys i companyes” d’altres escoles, esplais i associacions van estar exposats al públic durant la setmana anterior al Pati Manning de l’antiga Casa de la Caritat.

El dia 11 de febrer es va fer la cercavila per la Rambla i el carrer Ferran fins a la Plaça Nova. Hi havia molt bon ambient, molta gent al carrer, fotògrafs molt engrescats. Els nostres cap grossos saludaven amb simpatia als petits.

Ens van acompanyar la colla infantil de diables de Nou Barris, que, amb els seus tambors van fer una gran actuació.

La segona actuació és més recent, el diumenge, 14 de Maig. El nostre barri de Roquetes estava de festa: s’inauguraven oficialment tres nous equipaments ( El Casal de la Gent Gran, el Kasal de Joves i el Centre Cultural Ton i Guida, aquests dos darrers situats a l’escola del mateix nom.

Vam sortir a dos quarts d’onze del matí acompanyats, aquest cop, per tota la colla de diables de Nou Barris, amb tota la seva “ artilleria “ de petards. Devíem despertar fins i tot a les rates!... Vam fer una gran volta pel barri comunicant la bona notícia a tots els veïns i veïnes.

Tothom va gaudir molt i pensem que fóra una bona idea consolidar una colla gegantera d’Antaviana que podria fer diverses sortides cada any.

Això, creiem també ajuda A FER ESCOLA.

Sortides de la colla gegantera de l’escola Antaviana

P3-A i P3-B (Joguines i Gegants)

NAYARA

BERTA,

JUDITH

QUÈ HEM APRÈS DE L’ANTONI TÀPIES ELS NENS I NENES DE P-4 ?

-

ES UN PINTOR DISFRESSA LES CADIRES FA CREUS AMB PAPERS DE DIARI HA FET UNA CADIRA I UN NÚVOL AMB FILFERRO A DALT DE LA TEULADA DEL SEU MUSEU

P4-A i P4-B (Nils i Bambi)

-

CREA COSES PENSA PER PINTAR FA LLETRES PINTA AIXECAT I AJUPIT AMB UNA ESCOMBRA DE VEGADES RASCA LA PINTURA AMB UN GANIVET EN UN FULL GRAN.

AQUESTS TREBALLS HAN ESTAT REALITZATS PELS NENS I NENES DE P-4 GERARD A. JOEL F. JOSE ANTONIO ARNAU J. MAICO ADRIAN AINOA

P4-A i P4-B (Nils i Bambi)

TOﾃ選 MAIA NAYELI DANI JAN CRISTIAN MARC

ALTAHAY ALEX ERIC LESLY JORDI ALEJANDRA T. SONIA

AROA GERARD C. MIQUEL AYLA ERIC R. MARIO LAIA

NAWAL NURIA ALEJANDRO ALEJANDRA M. ANUAR IRENE ARNAU V.

LEO DAVID VICTOR JÚLIA JOEL R. JHON

HANS CHRISTIAN ANDERSEN

EL DIA 2 D’ABRIL DE 2006, HANS CHRISTIAN ANDERSEN HAURIA FET 200 ANYS. UNA DATA PER CELEBRAR, NO. I NOSALTRES HO HEM CELEBRETAT RECORDANT ALGUNS DELS MILLORS CONTES QUE VA ESCRIURE: L’ANEGUET LLEIG EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR LA DITONA LA SIRENETA EL SOLDADET DE PLOM LA PRINCESA I EL PÈSOL LA REINA DE LES NEUS EL ROSSINYOL AQUÍ TENIU UNA PETITA MOSTRA DELS DIBUIXOS DELS CONTES TREBALLATS. SI VOLEU SABER QUE PASSA EN AQUESTS CONTES NOMÉS HO HEU DE PREGUNTAR ALS NENS I NENS D’EDUCACIÓ INFANTIL. ELLS US EN FARAN CINC CÈNTIMS.

P5-A i P5-B (Dàlmates i Pinotxo)

LA SIRENETA

EL SOLDADET DE PLOM

EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR

LA DITONA

P5-A i P5-B (Dàlmates i Pinotxo)

LA PRINCESA I EL PÈSOL

LA REINA DE LES NEUS

EL ROSSINYOL

ANTONI TÀPIES El Senyor Antoni Tàpies és un artista que fa quadres i altres obres d’art.

Joan Hernández

Xavi Del Jesús

Kelly Fernández

Els nens i nenes de 1r, durant aquest curs, estudiem la seva obra i les tècniques que fa servir.

A la classe d’Educació Visual i Plàstica vam veure un vídeo on el Sr. Tàpies realitzava alguna de les seves obres i ho feia així: Primer va posar una tela gran de color blanc a terra i mentre la mirava anava voltant i pensant. Després va agafar una escombra, la va sucar amb la cola, que tenia dins d’una galleda, i va escombrar la tela per omplir-la de cola. Seguidament hi va abocar un sac de sorra, va alçar el quadre i va caure la sorra que no estava enganxada. Va rascar el quadre amb un pal i va dibuixar les lletres A i T. Un altre dia vam anar a visitar la Fundació Tàpies al carrer d’Aragó i des de fora vam veure a dalt de la teulada una estructura de filferro que representava un núvol i una cadira.

Carmen Moreno

Adriana Tipantuña

1r-A i 1r-B (L’Ingo i el Dragó i el Petit Fantasma)

Daniela Irias

A dins del museu ens van explicar moltes coses del Sr. Tàpies, vam veure la seva obra i vam observar que utilitza molts materials: pintura, cola, sorra, palla, roba, fusta, corda i cordill, paper de diari, mitjons...

Els colors que més fa servir són: negre, blanc, vermell i marrons.

A molts quadres hi dibuixa creus, números i lletres. Sobretot la lletra T de Tàpies i de Teresa, la seva dona i la A d’Antoni.

Alexandra Torrado

Alba Espigares

Alba Pérez

També a moltes obres hi surten cadires.

Enrique Amaya

Estefania Galarza

Agustín Murano

Un quadre molt gran que era tot blanc amb dues muntanyes de sorra, que semblaven unes torres, una a dalt i l’altra a baix, hi havia escrit el núm. 4.

Jordi Bouzón

Aminata Balde

Lirana Fernández

Javi Hammami

A un altre hi havia un peu gros que tenia sis dits.

Cinthia Trani

Miriam Fresneda

Quim Bouzón

Un altre era una persiana vella amb una creu i un violí enganxat.

Eduardo Zambrano

Kevin Zaragoza

Natalia Galán

Un quadre gran amb creus, el múmero 2 i petjades dels peus del Sr. Tàpies.

Izan Marin

Andres Touriz

Judith Galán

Un armari molt vell de fusta, obert i ple de roba desordenada i a les portes les lletres A i T.

1r-A i 1r-B (L’Ingo i el Dragó i el Petit Fantasma)

Elena Roman

Laia Arenas

Michelle Treboles

Kevin Pinargote

A l’escola hem vist llibres on hi ha reproduccions de quadres, i després els hem dibuixat: Un quadre amb el dibuix d’un ull obert.

Laura Gómez

Estefania Pérez

Tamara Amaya

En un altre hi havia un paper de diari estripat, uns cordills enganxats i una palmera dibuixada.

Xavi Navas

Cristina Camí

Isidoro Flores

Els nens de totes les classes des de P/3 fins a 6è també han visitat la Fundació Tàpies i com nosaltres han fet dibuixos, murals i quadres amb els materials que utilitza l’Antoni Tàpies.

Tots els treballs els hem penjat a les parets i ara, la nostra Escola, sembla un museu.

Hem convidat el Sr. Tàpies i esperem que vingui a veure-ho.

L’ hort de l’ escola A l’escola, per estudiar les plantes i el seu creixement, vam plantar les llavors de faves, pèsols, alls i bledes. Primer, a la classe, ho havíem fet dins d’un pot de vidre. Les que van créixer les vam plantar a l’hort de l’escola. A molts no els van créixer per manca d’aigua i sol. Llavors van tornar a plantar les llavors.

Un altre dia vam plantar pastanagues i enciams.

Hi ha unes mares i pares que ajuden molt a fer feines de l’hort, preparant la terra.

Ens agrada molt treballar a l’hort de l’escola.

Hem après a posar materials dins posarem a la terra.

2n-A (La vareta Màgica)

la compostadora per fer l'adob

que

JOCS FLORALS 2006 A continuació, podeu llegir una mostra dels Jocs Florals d’aquesta primavera celebrats a l’escola Antaviana. Aquesta pàgina correspon a alguns treballs guanyadors del Cicle Inicial. Concretament, als primers premis (poesia o prosa) de cada classe.

LES FLORS

L’ESTRELLA

Hi havia una rosa que es va trobar amb una margarida i eren amigues. Una nena va agafar la rosa i la va posar en un gerro. Una papallona va agafar la margarida i la va portar al costat de la rosa. Les dues amigues estaven contentes i van viure felices.

Cinthia Trani Classe L’Ingo i el Dragó (1r-A) PROSA: 1r premi

L’estrella il·lumina la terra, la terra il·lumina el mar, el mar il·lumina el cel.

Alexandra Torrado Classse Petit Fantasma (1r-B) POESIA: 1r premi

EL GIRASOL El girasol gira gira com el sol.

El sol és brillant com el girasol.

Si el mires girarà sol i la terra gira a poc a poc.

Yaiza Baudet Classe La Vareta Màgica (2n-A) POESIA: 1r premi

CONTE DEL MAR Havia una vegada una sirena que vivia en el fons del mar.

Un dia va arribar un vaixell i a dins hi havia un mariner i va sentir una veu i era la veu de la sirena. El mariner va dir: - De qui és aquesta veu? Serà d’una sirena? I era la veu d’una sirena!

Quan va veure la sirena va dir el mariner: - Sí, és una sirena! I va parlar i va parlar…, i es va fer de nit.

Va arribar a casa i els seus fills van dir: - Pare, per què has trigat tant?

- Perquè he pescat molta estona i m’he trobat una sirena.

- Pare, és impossible que existeixin les sirenes -li va dirLa van anar a buscar i la van ajudar a ser humana.

Jennifer Nsue Classse En Gip (2n-B) PROSA: 1r premi

Jocs Florals 2006 (Cicle Inicial)

L’hort de l’escola Antaviana El 30 de novembre vam anar a veure els horts de Can Masdeu per aprendre a plantar i a cuidar un hort.

Vam fer aquestes feines: Vam ajudar a treure les males herbes, i també vam veure plantes aromàtiques: una és la menta que serveix per rentar-se les dents. Vam aprendre a fer servir el plantador plantant enciams.

Vam entrar a l'hivernacle, hi havia molta humitat i les plantes estaven una mica crescudes.

Vam aprendre una cançó que parlava de l'hort. Allí vam plantar llavors de tomàquets, enciams, espinacs, alfàbrega i pèsols.

Aquestes llavors van créixer i quan ja no cabien al pot de iogurt les vam trasplantar a l'hort.

Després vam plantar cols, pastanagues, cebes, alls, faves i blat de moro. Vam trobar una col al jardí de l'Ateneu la vam trasplantar i li han crescut moltes flors i ara li cauen les flors i surten les llavors.

Les pesoleres ja s'enfilen als pals i creixen les flors blanques. També estan creixent les pastanagues, les faves i el blat de moro.

2n-B (En Gip)

Els dijous els pares i mares venen a l'escola per ajudar-nos a les feines de l'hort.

Vam plantar alguns arbres i arbustos i ja estan canviant i creixent. A les pomeres els surten les flors.

Els insectes ja estan arribant a les parcel·les de l’hort. A 6è han nascut pollets i els porten a passejar a l’hort i es mengen les males herbes.

Els de Parcs i Jardins ens han deixat una compostadora molt gran on hi posem les deixalles i pells de fruites i verdures, menys la de taronja, plàtan...

Les deixalles es descomponen i en surt un bon compost.

A N D E R S E N Al 2005 es van celebrar els 200 anys del naixement d’ Andersen. A l’escola , els de tercer l’hem recordat així : - Coneixent la vida i l’obra d’Andersen - Llegint els seus textos.

- Responent les preguntes de comprensió.

- Posant atenció quan algú ens els explica.

- Resumint el que ens sembla més important.

- Reinventant i formant el nostre llibre de contes.

- Escrivint-los nets al ordinador.

- Il·lustrant-los.

- Reconeixent els personatges i elements de cada un.

- Comentant les idees i els sentiments que l’autor expressa en el contes.

BIOGRAFIA

Hans Christian Andersen va néixer a Dinamarca a la ciutat’ Odense l'any 1805 i morí a Copenhaguen el 1875.

Fill d'un sabater , va aprendre diversos oficis, però no en finalitzà cap .

Amb 14 anys i pocs diners , va fugir a Copenhaguen , volia ser actor i cantant . Li va anar malament, va malviure , i les primeres obres que va escriure eren dolentes , no agradaven. Després de molts desenganys , aconseguí que personalitats del seu país s'ocupessin de la seva formació .

Amb el temps, va escriure novel·les , poesia , teatre , una autobiografia (L'Aventura de la meva vida , 1855) i llibres de viatges explicant les seves experiències , ja que es va passar aproximadament deu anys de la seva vida viatjant per Alemanya , Gran Bretanya , Turquia , Espanya i altres països .

El coneixem sobretot pels seus contes infantils ,va escriure més de 200 relats, pels que va ser reconegut en vida com un dels clàssics de la literatura infantil.

ELS CONTES D’ANDERSEN Es caracteritzen perquè mostren una gran imaginació , humor i sensibilitat .

Molts d’ells, reflecteixen part dels conflictes interns de l 'escriptor , així es pensa que L’Aneguet lleig es semblat a la història de la seva vida.

3r-A (La Petita Bruixa)

En ells hi ha finals inesperats. De vegades són una mica tristos, però sempre ens mostren conductes de personatges honrats que saben portar una vida sincera i valenta . ...tenia les mans fredes i els peus freds, va treure un llumí i es va escalfar , i el llumí es va apagar...

”La venedora de llumins”, (Adonis)

...quan va encendre el tercer llumí , va veure la seva àvia i la va abraçar molt... ”La venedora de llumins” (Paula)

...el Joantotxo es va emportar el seu cavall i es va trobar un corb mort que va ensenyar als seus germans. Els dos germans es van riure d’ell. Desprès va trobar una sabata de fusta i la va ensenyar als dos germans que van tornar a riure.... ”Joantotxo”.(Diana) Tot va començar en un lloc on hi havia uns germans. Un se sabia tot el diccionari i l’altre el diari. La filla del rei buscava un espòs..”Joantotxo”.(Soraya ) Altres contes: La sireneta , El soldadet de plom, La reina de les neus....

PERSONATGES DELS CONTES D’ANDERSEN Saps a quins personatges es refereixen aquestes frases? Troba el seu nom a la sopa de lletres

Va manar a un criat que posés un pèsol sota set matalassos.(Eric) Es provava casi cada dia els vestits(Nerea) A B C D E F Q WE R T Y U I O A P A S D F G H La seva mare era gran i ella petita (Dio) Q E L S O L D A D E T D E P L O MZ Ç D L K J Va mirar el seu reflex (Brais) WE R C X Z P O I U Y T R L WQ M N B V C X Z E L V E S T I T N O U D E L E MP E R A D O R Va parlar molt amb la princesa (Mónica) T Y U C I O P A Z X C P V B N MF G G H J K N Va veure gent menjant carn.(Laura) T L A S I R E N E T A L K J I H U Y T R E WQ El cranc del seu pare te pinces. (Josue) G Q WB Y X G O I R T Y U O Z O N L R E D D A Li va travessar el cor d’amor.(Kautar) B L A N E G U E T L L E I G U Y T A R E WQ U J Z S T H A U T L K E R T H MF F D B N T Y N Es va casar amb la princesa per U L A V E N E D OR A D E L L U M I N S X C V graciós.(Soraya) GZ X B T L J K NP L I Z CV B DT E RT Y Y Un talp es volia casar amb ella.(Adrià) L A R E I N A D E L E S N E U S N OB V C X Z B WF A N P C WD D E F G H J O A N T O T X O N S V H O F T O V R V S D F F G H A Q WE R T DL APR I NCESADE L PESOL SAY T E A D F GH J K L H K Y T Y K U J K A GF D Q

3r B INVESTIGA EN GRUP SOBRE BARCINO LA CIUTAT DE BARCINO

(José, Amina, Anlly, Pol)

Els romans van fundar aquesta ciutat el segle I a. de Crist.

La van construir sobre el Mons Taber. Li deien: Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

La muralla, amb 4 portes, primer era de troncs d’arbre, després de grans pedres per fer-la més forta. Tenia 3’5 m de gruix i 9 m d’alçada, amb torres quadrades o arrodonides. A l’exterior hi havia un fossat i un camí de ronda per patrullar els soldats.

Al mig hi havia el Forum, amb el temple d’August, on sols hi podia entrar gent important. També hi havia estàtues i una tarima (Rostra) per fer discursos a la gent. Al voltant hi havia les tabernae i el mercat on anaven a comprar.

Els dos carrers principals es deien Cardo Maximus i Decumanus Maximus. Els altres eren els cardo i els decumanus minores. Als carrers hi havia clavegueres i pedres per passar sense mullar-se quan plovia.

LES CASES ON VIVIEN (Tamara, Pedro, Kevin) Les DOMUS eren les cases de la ciutat. En la majoria hi vivien els amos i els esclaus.

Al mig de la domus hi havia una piscineta on queia l’aigua de pluja (impluvium). El jardí estava envoltat per columnes.

Per menjar s’estiraven en uns sofàs inclinats (triclinium).

Sols algunes tenien lavabo.

Les INSULAE eren blocs de pisos on vivien moltes famílies. Els rics vivien en els pisos baixos, fets de pedra i amb bons mobles. Els pobres en els pisos de dalt, fets de fusta i amb poc mobiliari. Compartien els W.C. públics ja que a les insulae no n’hi havia. L’aigua bruta la solien tirar per la finestra. La calefacció era a base de brasers.

Les VIL·LAE eren com unes masies dels rics on treballaven i vivien els pagesos, que a vegades dormien juntament amb els animals.

Hi tenien granges i horts on cavaven la terra per agafar el menjar que havien plantat.

Hi havia també magatzems per conservar les collites, un forn, un molí de gra, una premsa d’oli, un celler pel vi…

ELS HABITANTS DE BARCINO

(Genis, Bryan, Joselin)

Com en tot l’imperi romà, a Barcino els habitants es dividien en “Ciutadans”, “Lliberts” i “Esclaus”.

3r-B (La Gata Semolina)

Sols els “ciutadans” podien elegir i ser elegits per governar la ciutat. Ni les dones ni els esclaus eren considerats ciutadans, sempre havien de fer el que deia el “cap de família”. Els esclaus eren propietat dels qui els comprava i no tenien drets.

La ciutat estava governada per un senat de 100 ciutadans lliures. Cada any elegien dos cònsols que s’encarregaven d’organitzar el senat i l’exèrcit. Quatre pretors dirigien els tribunals de justícia. Els edils s’ocupaven dels mercats, carrers i edificis públics. Els quaestors tenien cura de l’administració i les finances.

L’exèrcit era el més ben preparat d’aquell temps. El formaven soldats mercenaris de països conquerits o esclaus que volien ser lliures. El dirigien centurions i legats de famílies nobles. A cada legió hi havia uns 4.200 homes, dividits en cohorts i manipules.

El vestuari de cada soldat depenia de la tasca que feia; en general portaven escut, llança, espasa, daga, cota de malla, capa, túnica i sandàlies.

LES DIVERSIONS (Jhoann, David, Kamilia) Els nens romans inventaven jocs amb taulers i fitxes com el tres en ratlla. Amb ossos jugaven a daus. Amb monedes al “cara o creu”.

També jugaven amb cércols, nines de fang o drap, baldufes i estels.

Els espectacles al circ eren les curses de cavalls i quàdrigues.

Al teatre, amb forma de mitja rodona, hi veien comèdies i tragèdies amb actors portant caretes. També hi actuaven músics.

Als amfiteatres, una mena de plaça de toros amb arena, hi cabien 50.000 espectadors i hi feien lluites de gladiadors i feres.

A les termes es banyaven en unes grans piscines de diferents temperatures, també hi feien gimnàstica.

CIRC L’ECONOMIA (Juan, Mishell, Yaiza, René) Encara que seguien utilitzant l’intercanvi de productes, els romans ja feien servir les monedes que eren de bronze, or o plata. N’hi havia de diferents valors: el sexterci, el semi, el denari, l’as, el didracma, l’aureus, o el dupondi. Cada una tenia gravada la cara de l’emperador.

En els mercats es venien i compraven criats, àmfores, menjar, roba, armes, joies, eines, mobles, bestiar...

Les tabernae eren com botigues als baixos de les cases. Vora el carrer hi tenien l’habitació per despatxar, i a l’interior el magatzem dels productes.

Els esclaus solien fer els treballs i oficis manuals: forner, ceramista, carnisser, ferrer, pagès, teixidor, soldat, fuster, pastor, metge, paleta, barber, cuiner, miner...

TERMES

Aquest treball ha estat realitzat pels alumnes de la classe Hörbe (4t A) amb motiu de l’ any Mozart.

4t-A (Hörbe)

El Palau de la Música i La Cobla Hem anat al Palau de la Música a veure i escoltar la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, dirigida pel Sr. Jordi León. A més a més de la cobla hem pogut veure la actuació de l’Esbart Ciutat Comtal i La Colla Gegantera del Pi. La visita i la audició ha estat molt interessant. Començant pel Palau de la Música Catalana. És molt gran i espaiós i molt bonic de veure. Quan puges l’escala hi ha una catifa vermella molt gran a damunt dels graons de l’escala. La sala és gran. A la part de baix hi ha la platea. Al mig del sostre, una gran vitrall de colors, en forma de pit. Al voltant de la sala hi ha les llotges. A dalt i la part del darrera de la sala hi ha l’amfiteatre. A les parets de la sala hi ha moltes escultures, també n’hi ha a la part exterior de l’edifici. Els seients de la sala són molt còmodes.

A nosaltres ens va tocar seure a la platea.

Vitrall del sostre del Palau

Alumnes observant el Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana es va inaugurar l’any 1908, i és d’estil modernista, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

La cobla significa unió. És un conjunt instrumental que interpreta sardanes i altres balls populars, quasi sempre a l’aire lliure. Normalment la formen onze músics, que toquen dotze instruments, bàsicament de vent. Els músics es col·loquen en un cert ordre, segons l’instrument que toquen (veure esquema). A la primera fila i d’esquerra a dreta: el que toca el flabiol i el tamborí (els dos instruments són tocats pel mateix músic, aquest actua com de director) després venen 2 tibles, 2 tenores. A la segona fila: 2 trompetes, 1 trombó, 2 fiscorns i 1 contrabaix.

Els orígens de la cobla El creadors d’aquesta formació van ser en Pep Ventura i Andreu Toron. Amb tot els orígens de la cobla actual ve de la “cobla dels tres quartans, dels segles XVII i XVIII, formada per: un flabiol i tabal, la tarota, i la cornamusa (o sac de gemecs); tres músics i quatre instruments.

4t-B (Utinghami)

Anant més enrera en el temps, es creu que la cobla pot tenir el seu origen més llunya, en cobles de joglars i ministrils medievals.

L’audició Vàrem poder sentir diverses sardanes, altres músiques populars i de balls. Alguns van ser ballats per l’esbart i d’altres per la colla gegantera.

ARA ENS PODRÍEU AJUDAR A BUSCAR EL NOM DELS INSTRUMENTS DE LA COBLA EN AQUESTA SOPA DE LLETRES.

Troba, doncs, els instruments de vent, corda i percussió de la cobla.

Viatge al centre de la Terra Resum de l’escenificació que van fer els nens i les nenes de cinquè A: Rikki-TikkiTavi sobre l’obra de Jules Verne: VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA. Si seguiu les vinyetes i aquest resum sabreu de què tracta aquesta obra. Ho van representar, durant el Pregó de Carnaval, davant de tots els alumnes i mestres de l’escola.

1.- Una tarda es reuneixen el professor Otto i el seu nebot Axel a la casa on viuen, al barri vell d`Hamburg (Alemanya), i li ensenya un mapa antic que vol investigar per anar fins al fons del centre de la Terra.

2, 3, 4.- L’Axel, el nebot, no va tenir més remei i el va haver d’acompanyar. Primer van agafar un tren fins a Copenaguen, i després un vaixell fins a Islàndia on, després, els va guiar l’explorador Hans que sabia on es trobava el Volcà Sneffels.

3

2

5, 6.- Un cop arribats a la vorera del cràter el guia Hans va començar a descendre pel cràter fent una espiral per no precipitar-se cap al precipici. Al fons del cràter s’hi obren tres xemeneies.

7

4

5

6

7.- Mentre van baixant, l’Axel es perd en el fons duna gran gruta. Crida però ningú el sent. Intenta escalar però rellisca, cau, es dona un fort cop i es desmaia. Quan recupera el coneixement els seus amics ja l’han trobat.

8, 9, 10.- Caminen quatre dies i es troben amb un gran mar soterrani, i han de construir una barca per travessar-lo. Exploren un gran bocs i es troben arbres majestuosos i bolets gegants.

5è-A (Classe “RIKKI-TIKKI-TAVI”)

8

10

9

11, 12, 13.- De retorn pugen a la barca i quan són enmig d’aquell gran mar apareixen uns monstres marins, una gran balena i un drac que s’acosten i lluiten entre ells. Tenen una gran por.

11

12

13

14, 15.- Aconsegueixen arribar a l’altre costat però un gran roc els barra el pas. Posen pólvora en un extrem de la corda i encenen la metxa. El roc es parteix i poden continuar.

14

16.- Però quan creien haver arribat al centre de la Terra una gran xemeneia empeny la seva barca amunt, amunt... i surten disparats per un altre cràter.

15

17.- El que ells no sabien es que havien entrat pel volcà Sneffels d’Islàndia i havien sortit pel volcà Etna de l’illa de Sicília havent travessat pel centre de la terra.

16

17

Taller d’AMFIBIS I RÈPTILS LA CLASSE DE LA SELVA MÀGICA (5è-B)

Ja fa gairebé tres mesos que els alumnes de 5è vam participar en un taller de rèptils i d’amfibis. Primerament, el monitor ens va explicar les seves diferències i ara tots nosaltres hem decidit recordar-ho...

Tot seguit, el monitor continuà explicant la procedència i l’hàbitat d’alguns d’aquells animals tan especials que en aquells moments tots vam poder observar i tocar molt contents!

5è-B (Selva Màgica)

Quina sorpresa! Aquests animalots són d’allò més curiosos; a més de menjar grills i tota mena d’insectes i d’altres mamífers, les seves tàctiques de defensa són increïbles! Sabíeu que... ells mateixos ens expliquen...

I per acabar, us volem explicar una història ben singular: havíeu sentit mai a dir ... Molts d’aquests animals vénen d’altres ecosistemes tropicals. I a més, no és fàcil tenir-los a casa perquè necessiten cuidar-se en un ...

SORTIDES I EXCURSIONS Durant aquest curs els nens i nenes de sisè han realitzat un projecte tutorial basat en l’adquisició d’actituds, valors i normes per treballar la responsabilitat, el companyerisme i la convivència. S’han realitzat moltes activitats però les més significatives han estat les sortides i les convivències.

“Aquest any els nens i nenes de 6è estem realitzant moltes sortides i excursions. Aquesta manera de fer classe ens resulta molt motivadora. Els alumnes ens adonem que no n’hi ha prou amb les explicacions del professor, ni amb els llibres de text. Mitjançant les sortides aprenem nous coneixements que a classe seria impossible d’aprendre. A més, adquirim noves experiències i estudiem amb més motivació.

Un dels grans avantatges de les excursions és estar en contacte amb la natura. Però hi ha d’altres molt importants i humanes: amb aquests activitats aprenem a conviure amb els companys i a fer-nos més amics, millorant les nostres relacions personals.”

(Francisco Villarrasa, Manolo Amaya, Dick Román, Rosa Angélica, Javier González)

“Aquest curs hem sortit de l’escola per realitzar diverses visites: a museus, exposicions, parcs, auditoris musicals, teatres, hem realitzat itineraris urbans i excursions a la natura i fins i tot, un passeig en golondrines pel port de Barcelona. Hem aprés moltes coses i les vivències han estat inolbidables: Les sortides a la muntanya ens han ajudat a conèixer la natura, a respectar-la i a gaudir del seu paisatge i de la seva flora i fauna. A les convivències ens adonem de la importància dels companys. Les activitats que realitzem ens ajuden a ser més amics: fem treballs en grup com jocs i tallers, excursions pel camp i altres activitats d’aventura. En les visites culturals als museus aprenem ciència, art i història. També fem sortides pel centre de Barcelona per conèixer la antiga ciutat de i la catedral de Barcelona. Des de l’escola també hem fet sortides pel barri per aprendre educació vial, urbanisme, etc....”

(Julia Ben Jellouw, Noelia Galán,Yahia Rerdhas, i Gabriela Fernández)

6è-A (Els Arbres)

“Aquest curs hem fet dues colònies. La primera va ser a l’octubre. Vam anar 3 dies de convivències a la casa de colònies La Farga, al costat del poble de Queralbs. Ens ho vam passar molt be. Vam fer unes excursions molt maques. Per exemple: vam visitar el salt del Grill, on hi havia una cascada de més de 10 metres. També vam anar caminant a Vilamanya on una senyora ens va donar unes pastanagues molt fresques i bones.

En aquestes convivències hem après aspectes relacionats amb la natura i la muntanya. Però sobre tot, ens han ajudat a conviure i a fer-nos més responsables.

Les segones colònies seran al juny i anirem 5 dies al Delta del l’Ebre. Estudiarem el riu Ebre i el delta, la seva fauna i vegetació i a més, farem esports a l’aire lliure com bicicleta, canoa, passeig en vaixell i anirem a la platja. És un autèntic viatge de final de primària que feia temps que esperàvem.”

(Dani Capafons, Judith Vizdominez, Eva Celda, Daniel Cortijos, Micaela Amaya)

“El club de muntanyisme és una associació formada aquest curs, tot i que ja havia existit fa molts anys, per pares i mares, nens i nenes de l’escola i ex alumnes, perquè els socis del club de muntanyisme pugin estar en contacte amb la natura i estimar-la. La primera excursió va ser a la neu, a Rasos de Peguera, una antiga estació d’esquí la qual està actualment en període de reformes. L’excursió va ser molt bonica perquè vam estar jugant amb la neu. Ens vam llençar amb trineu i amb amb bosses de plàstic. Teníem que posar-nos ulleres de sol per evitar els raigs ultra violeta.

La segona sortida va ser al turó de l’home, el cim mes alt del Montseny. Vam caminar durant 2 hores per un llarg camí entre boscos de faig i d’avets. Durant el trajecte vam trobar una sorpresa: hi havia molta neu i vam jugar molt amb ella.”

(Gaby Mejía, Ivanov Lozano, Adrián Román, Jesús Muñoz i Isaac Segura)

POESIA DEL SEGLE XXI Els alumnes de 6è, “El petit príncep “, aprofiten el repte de fer poesia moderna sobre els temes més actuals. Aquí us en presentem un recull: La natura El metro A mi m’agrada el metro.

Ara vaig en metro, vaig dins del vagó a tota pastilla amb el conductor.

Ara vaig al vagó amb gent de molts colors.

Viatgem amunt i avall per tota la ciutat; a totes les parades obrint i tancant.

Ara puja un obrer, una dona i un estudiant.

El metro és popular, un servei per la ciutat

Natura tu que ens dónes més del que et donem nosaltres; menjar de la terra i els fruits dels teus arbres.

Natura tu que ens dónes ombra, frescor i calor pots ser de mil colors, i plores i estimes.

Natura que aculls éssers vius: insectes, plantes i animals, que beuen dels teus rius i dels teus manantials.

Cherlyn Reyes Ortiz L’electricitat

Víctor Camí La moda

L’electricitat de la nevera perjudica l’atmosfera, l’electricitat de la televisió perjudica tot el món.

I així és el nostre món, I així acaba tothom, amb el cap foradat de tanta publicitat.

A les passarel·les hi ha molta roba, que la gent del carrer no porta.

La gent es molt rara perquè no porta roba barata.

A mi no m’agrada la moda que és una ola els dissenyadors marquen l’hora amb la seva roba.

I si gastes electricitat vigila amb l’atmosfera; la lluita està en espera en aquet món tan contaminat.

Andrea Romero

La gent ara porta roba que d’aquí sis mesos no toca perquè no va a la moda.

Gabriela Alarcón Els animals en extinció

La guerra

Molts animals estan en extinció i la gent no ho entén.

Per això es publiquen moltes edicions.

Cada dia veig les notícies i nens d’arreu de la terra, fan la guerra.

Cada dia veig com moren famílies.

Jo demano un canvi de pensament Tan debò a tot el món raonara I fes un canvi a la seva ment.

Són molt males notícies això té molta tela, aquest món és ple de desgràcies quin futur ens espera.

Jo demano a tothom Més ajuda a la natura I un respecte pel nostre món.

Dayan Lincango

Juani Amaya L’aigua

La platja

Fa molt de temps que no hi ha pluja, els rius i pantans han baixat els nivells; la industria tampoc no hi ajuda de residus hi ha vessaments.

La platja és bonica a l’estiu quan salada es torna l’aigua del riu.

Jo jugo sempre amb els meus amics i tota l’estona em sento viu.

Em pregunto quina aigua és bona per la nostra joventut; ho hem de beure tot d’ampolla per conservar la nostra salut.

Quan l’aigua és bruta ningú no juga... els peixos moren i els nens ploren.

No ens agrada veure cap peix mort, i quan jo parlo tinc tota la raó.

Kevin Vera

6è-B (El Petit Príncep)

Aitor Romero

La terra

El porret Serà ben petitet però la droga no és gens bona; cal que faci un pensament tot aquell que pren senser ser conscient del que està fent.

Jo no vull estar als núvols per què un porret m’ha fet el fet.

Jo vull sentir-me feliç Sense anar tot colocat.

Jordi Ortiz

Jo vaig néixer en aquesta terra prop del mar i de la serra.

Ara ve gent de fora a treballar a tota hora .

Tots hem de lluitar per canviar la ciutat, hem de treballar per millorar el nostre benestar.

Sigues d’aquí o d’allà tu aquí pots treballar.

Jose Luis puertas Les flors Les flors són boniques com el matí d’un dia meravellós.

Els pearcings Tothom es posa un pearcing Perquè està molt de moda; Tan a la ciutat com al càmping És el que avui mola.

Són de metall i colors brillants.

Tant si es veuen com si no Es porten per tot el cos fins i tot al llocs més singulars, Hi ha pearcings per a tots.

Són de molts colors per a fer un jardí amb moltes flors.

Quan cuidem les nostres flors estem cuidant el nostre món.

Gabriela Tipantuña.

La Pol·lució

La Guerra

El cel està contaminat L’ozó té un forat Motos i cotxes pareu De treure fum de tot arreu

La guerra es una meravella per l’estat dels americans; no són bons , maten com assassins.

Les pedres que tiren els americans no els serveixen als africans.

Vigileu palestins que arriben els israelians.

Ciutadans de Barcelona La pol·lució ens pressiona Co2 i papers ens envolten A tota hora.

Fem un pensament per canviar el nostre cel.

Samara Jiménez

A la guerra fan servir els nens per lluitar Actuant com els soldats.

Els donen armes per matar, això s’ha d’acabar.

Què podem fer tots plegats?

Carlos Reyes

La contaminació Animal homes i plantes moren Perquè aquest mon és un hivernacle Ara la capa d’ozó Ara les nuclears Aturem ja aquesta societat tan contaminant

La moda Avui vaig a la moda perquè sinó no mola jo compro al zara perquè no hi ha tara Avui vaig a la moda perquè sinó no mola, aquesta gent no em mola perquè avui no va a la moda.

Susana Fernández

Agrain

Cristian Perez

La contaminació és extingir els animals i els humans Perquè és sempre tant dolenta?

Perquè sempre fa pudor?

Que passa amb aquest món?

Que estem fent humans...

David Morote

JOCS FLORALS 2006 Us presentem algunes mostres més dels Jocs Florals d’enguany, aquest cop del cicle Mitjà.

MESOS DE L’ANY EL PA DE PESSIC

Al mes de gener, és el meu aniversari, i tot va bé.

Quan acabo de menjar a la taula sempre està.

I quan el fan l’olor és tant gran que si en menges un tros tens un plaer molt gros.

No te’l menjaràs sinó que el devoraràs!

Al mes de febrer, és Sant Valentí, i qui pensarà en mi?

Al mes de març, arriba la primavera i la gent diu que la sang altera.

Al mes d’abril, entre pluges i sol, venen en Jordi i l’Arc de Sant Martí.

Soraya Colmenero Classe La Petita Bruixa (3r-A)

Al mes de maig, no et treguis tanta roba que pot caure un raig.

POESIA: 1r premi

Al mes de juny, el curs s’acaba i ens n’anem ben lluny.

EL POLLET

Al juliol, calorós, anar a la piscina és meravellós.

Tens un bec que et queda molt bé.

A l’agost, de vacances ja hi som tots.

Vola que volaràs i sempre arribaràs als llocs més alts.

Al setembre, tornem a l’escola com sempre.

De l’ou surts mig entortolligat.

Treus les ales i, a volar!

A l’octubre, quan plou, comença la tardor, i quin enrenou!

Al novembre, la castanyada amb el panellet i la castanya, arribada.

Si menges el que has de menjar, a poc a poc et faràs més gran.

Al desembre, hi ha torrons i cava, i l’any altre cop s’acaba.

Tamara Mohammad Classe La Gata Semolina (3r-B)

Patrícia Rodríguez Classe Hörbe (4t-A)

POESIA: 1r premi

POESIA: 1r premi

EL FUTBOL El futbol és la meva passió. És l’esport que més m’agrada mentre menjo pa amb melmelada.

Si voleu veure un partit aneu-hi amb un acompanyant serà molt emocionant.

Al futbol, no es juga sol, es juga en equip per fer-ho més divertit.

Molts jugadors fan gols perquè en el camp són molt bons, Ricard Gómezs Classe Utinghami (4t-B) POESIA: 3r premi

Jocs Florals 2006 (Cicle Mitjà)

JOCS FLORALS 2006 Finalment, quatre poesies dels alumnes del cicle Superior. Els treballs en prosa no els publiquem degut a la seva llargada i malgrat la qualitat palesada.

ELS AMICS

EL FONS MARÍ

Jo jugo amb els meus amics a bàsquet o a futbol.

Totes les tardes que puc o fins que s’apaga el sol.

Al mar hi ha pops, i també hi ha un dofí.

I gambes per tots cantons, que canten de bon matí.

El meu pare em ve a buscar per anar a fer deures i a estudiar.

Quan acabo, jugo amb ell fins a l’hora de sopar.

Un escamarlà que ésAmèrica, amic d’una tonyina que és la seva veïna.

Erick Quiroz Classe Rikki-Tikki-Tavi (5è-A)

Una daurada que creu que és una fada, i una boga que porta toga.

POESIA: 1r premi

I en aquest fons marí, tots són amics.

Sergi Llopis Classe Selva Màgica (5è-B) POESIA: 2n premi

ELS REIS MAGS

L’AMOR L’amor és una cosa meravellosa et dóna una vida preciosa és la sensació més bonica que hi ha al món.

Venen els reis i avui es Nadal damunt el camell venen els reis.

Em porten joguines em porten carbó amb totes aquelles faré un bol.

La gent es casa perquè s’estimen es juren amor etern.

A l’església hi ha el casament, a punt de fer-se el jurament.

Una vida sense amor, és una desgràcia, Perquè l’amor té molta gràcia.

Jo vull estimar i ser estimada Perquè m’agrada ser amada.

Marta Fresneda El Petit Príncep (6è-B) POESIA: 2n premi

Juguem feliços juguem d´acord però si em porto malament em treuen tot.

Gabriela Fernández Arbres (6è-A) POESIA: 2n premi

Jocs Florals 2006 (Cicle Superior)

A REVEURE, AMIGUES I AMICS!

Aguirre Rimari Rosa A.

Alarcón Chafla Gabriela C.

Amaya Flores

Capafons Moreno

Celda Herrera Eva

Cortijos Castellanos Daniel

González González, Javier

Jiménez Yesares

Samara

Ordóñez Vindel Cínthya V.

Ortiz Martín Jordi

Roman Luna Dick L.

Roman Redo Adrià

Amaya Moreno

Amaya Pérez

Ben Jelloun Rueda

Camí Núñez

Fernández Fernández, Susana

Fernández Mejía, Gabriela

Fresneda Sánchez, Marta

Galán Bernardino, Noelia

Lincango Vázquez,

Lozano Martínez,

H. Ivanov

Mejía Pazmiño Gabriela C.

Morote Fernández,

Dayana

Muñoz Perales Jesús

Pérez Santiago Cristian

Puertas Ruiz José L.

Rerhdas Yahya

Romero Agudo Andrea

Romero Ferrer Aitor

David

Segura Valadez Isaac

Reyes Alfaro Carlos J.

Reyes Ortiz K. Cherlyn

Tipantuña Llugcha Gabriela

Vera Nieto Kevin

SI EM DIUS ADÉU..

ENYORAMENT

Villarrasa Roman Quico Au adéu, comença el meu comiat a tot el temps passat.

Bon vent i barca nova!

Au adéu, comença el comiat i sóc nou arribat.

No me'n vaig, sóc qui torna!

A D É U A M I C

Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l'àngel: -Àngel, espera't un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro?

6è (Arbres i el Petit Príncep)

Visdominez Martínez Judith

Ordóñez Vindel Cinthya V.

Màrius Torres

EL CLUB DE MUNTANYISME PLA EXPERIMENTAL DE L’ESPORT A principi d’aquest curs el Departament ens va notificar que la nostra escola havia estat seleccionada per participar en un projecte anomenat “PLA EXPERIMENTAL DE L’ESPORT ESCOLAR “ . Aquest pla ens oferia la possibilitat de disposar d’uns diners per tal de dinamitzar activitats de caire esportiu. Després d’algunes reunions vam veure com naixia el club de muntanyisme de l’escola Antaviana.

Aquest club ubicat en un entorn escolar tenia un objectiu clar, oferir a les famílies la possibilitat de gaudir d’excursions i recórrer aquest meravellós paisatge català.

Així, amb el suport del professorat, monitors i l’AMPA vàrem dissenyar un ideari de club i un primer programa de sortides.

Com a ideari sempre van veure molt clar que el club necessitava una vessant social basada en uns preus econòmics, oferint la possibilitat de que tothom que volgués hi pogués pertànyer, tot beneficiant-se de les sortides; al mateix temps tenir la possibilitat de sortir del barri per poder conèixer els racons meravellosos del nostre país. una passejada per la Costa Brava i per finalitzar una estada de dos dies al pre-pirineu lleidatà.

Com que el col·lectiu al que nosaltres volíem arribar és molt ampli, a cadascuna de les sortides sempre s’han proposat dues opcions dins la mateixa sortida. Una opció per a aquells amb més ganes de viure la muntanya intensament i una segona opció per als que tenen ganes de gaudir amb tranquil·litat la calma dels paratges. Això dóna la possibilitat a que famílies senceres, dels més petits als més grans, puguin participar.

Així, amb preus molt econòmics i amb la possibilitat d’inscriure tots el membre d’una família, en aquest moments ja són més de 70 famílies i al voltant de 200 membres del club. Tot un èxit que esperem que continuï amunt, amunt, fent muntanyes.

Última hora: El Club de Muntanyisme: Manel Motrel Girgas (mestre)

Agraïm el suport que ens han donat totes les persones que, desinteressadament, han fet possible la publicació d’aquesta revista.

Edita:

CEIP ANTAVIANA C/ Nou Barris 12 08042 Barcelona Tel.: 933538793 // Fax i tel.: 933545391 E-mail: a8047741@xtec.cat Pàgina web: http://www.escolantaviana.org

Maig 2006