INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2006-2007 ÉS EL SETÈ ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES HEM VALORAT MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TANT POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA, ELS SENTIMENTS I LES EMOCIONS, ELS CONTES ESCOLLITS S'HAN BASAT EN AQUESTS TEMES. UN DIA A LA SETMANA ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS, AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DE LA DINÀMICA DEL TALLER DE CONTES, I TAMBÉ LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA DEL NOSTRE ALUMNAT. TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D'AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US ARRIBARAN A CASA, TOTES JUNTES QUAN L'ESCOLA ESTIGUI A PUNT D'ACABAR. ARA DE MOMENT, COM QUE ENGUANY MOLTES D'AQUESTES FEINES HAN ESTAT COL·LECTIVES, GUARNEIXEN EL PASSADÍS DEL PARVULARI I PODEU DEMANAR ALS VOSTRESS FILLS QUE US LES ENSENYIN.
AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS:
L'OLÍVIA NO SAP PERDRE. TREBALL DE L'ACCEPTACIÓ DEL FRACÀS L'ELMER. LA DIFERÈNCIA ENTRE PERSONES COM A VALOR A TENIR EN COMPTE LES PARAULES DOLCES. L'EXPRESSIÓ DE L'AFECTE AMB PARAULES EL MENJAPORS. RECONEIXEMENT DE LES PORS DE CADASCÚ LA CAPSETA DELS PETONS. EXPRESSIÓ DE L'AFECTE AMB MOIXAINES LES DUES CABRETES. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES AMB EL DIÀLEG LA NENA INVISIBLE. LA VALORACIÓ I INTEGRACIÓ DELS DIFERENTS JO SÓC EL MÉS FORT. EVIDENCIEM EL POC VALOR DE L'IMPULS I LA FORÇA, PER DAVANT DE L'INTELIGÈNCIA I ELS BONS SENTIMENTS.
PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.
L’EQUIP DE PARVULARI
L’OLÍVIA NO SAP PERDRE de "ELVIRA LINDO"
CONTE EXPLICAT PER: GLORIA
L’OLÍVIA NO SAP PERDRE L’OLÍVIA ESTÀ MOLT AVORRIDA. FA MITJA HORA QUE ESTÀ ESTIRADA AL SOFÀ I NO PARA DE DIR: - VULL VEURE LA TELE, VULL VEURE LA TELE! I COM QUE NO LA HI DEIXEN VEURE, L’ OLÍVIA POSA ELS PEUS A DAMUNT DEL SOFÀ, CANTA UNA CANÇÓ HORRIBLE I DIU CADA CINC MINUTS: - M’AVORREIXO MOLT! ELS ALTRES TAMBÉ ESTAN ABORRITS DE SENTIR L’ OLÍVIA. LA MARE I ELS AVIS. TOTS DIUEN CADA CINC MINUTS: -QUINA NENA MÉS PESADA!!! TOT D’UNA, L’ ÀVIA S’AIXECA MOLT DECIDIDA, VA A L’HABITACIÓ DE L’OLÍVIA I TORNA AMB UN SOMRIURE ALS LLAVIS: - JUGAREM AL JOC DE L’OCA! L’ÀVIA, LA MARE I L’OLÍVIA S’ASSEUEN AL VOLTANT DE LA TAULA. - PER QUÈ NO JUGA L’AVI? - PREGUNTA L’OLÍVIA. - A L’AVI NO LI AGRADA – RESPON L’ÀVIA. COMENCEN A JUGAR. QUINA BONA SORT QUE TÉ L’OLÍVIA! LA SEVA FITXA SEMPRE CAU A LES OQUES I DIU ALLÒ DE : - D’OCA A OCA I TIRO PERQUÈ EM TOCA! I DESPRÉS CAU A LA CASSELLA DEL PONT I AVANÇA UNA PILA DE CASELLES. L’OLÍVIA S’EMOCIONA DE TENIR TANTÍSSIMA SORT. FA SALTS DAMUNT LA CADIRA I S’HA D’AGUANTAR LA PANXA PERQUÈ LI VENEN MOLTES GANES DE RIURE. LA FITXA DE L’OLÍVIA HA ARRIBAT LA PRIMERA A LA META. LA MARE I L’ÀVIA AIXEQUEN ELS BRAÇOS DE L’OLÍVIA. - VISCA LA GUANYADORA!!! -JUGUEM UN ALTRE COP, SIUSPLAU – DEMANA L’OLÍVIA. COMENCEN UNA ALTRA PARTIDA. PERÒ, QUÈ PASSA? ELS DAUS S’HAN POSAT EN CONTRA DE L’OLÍVIA I NOMÉS TREU UNS I DOSOS.
- NO HI FA RES, LOLÍVIA, TOT JUST ACABEM DE COMENÇAR – DIU L’ÀVIA. PERÒ LA FITXA DE LOLÍVIA CAU AL LABERINT. - NO FA RES, OLÍVIA, LI POT PASSAR A QUALSEVOL – DIU LA MARE. PERÒ ARA LA FITXA CAU A L’HORRIBLE CALAVERA. L’OLÍVIA TIRA ELS DAUS A TERRA I COMENÇA A PLORAR: - SOU UNES TRAMPOSES! LA MARE DE L’OLÍVIA S’ESTÀ ENFADANT PER MOMENTS: - QUI NO SAP PERDRE ÉS QUE NO SAP JUGAR. L’OLÍVIA SE’N VA AL SOFÀ AMB L’AVI PERQUÈ LA CONSOLI: - AVI, JUGA TU AMB MI… JO T’ENSENYO, ÉS MOLT FÀCIL. - JA EN SÉ, DE JUGAR A L’OCA, PERÒ EL QUE NO SÉ ÉS… PERDRE, PER AIXÒ NO HI PUC JUGAR MAI. L’OLÍVIA SE’L MIRA AMB PENA. POBRE AVI, TAN VELLET I SENSE PODER JUGAR. - SI ÉS MOLT FÀCIL, AVI... - QUE NO, QUE NO, QUE PERDRE EM FA POSAR VERMELL DE RÀBIA. PERÒ L’OLÍVIA S’HI ENTESTA. I JUGUEN UNA PARTIDA. L’OLÍVIA FA TRAMPES PERQUÈ GUANYI L’AVI. I L’AVI GUANYA. - HO VEUS, AVI? HE PERDUT I NO EM PASSA RES. - NO HO SÉ, NO SÉ SI JO SERÉ CAPAÇ DE PERDRE I QUE TAMPOC NO EM PASSI RES. L’ÀVIA PROPOSA QUE ARA JUGUIN TOTS QUATRE. - PERÒ T’HAS D’ARRISCAR, AVI, PERQUÈ ELLES JUGUEN MOLT BÉ, I QUI NO SAP PERDRE ÉS QUE NO SAP JUGAR. - ÉS CLAR, ÉS CLAR – DIU L’AVI. PERÒ L’OLÍVIA NO SAP QUE LA SEVA MARE LI HA FET L’ULLET A L’AVI, L’AVI A L’ ÀVIA I L’ÀVIA A LA MARE. O POT SER SÍ QUE HO SAP I ELS PREN EL PÈL A TOTS PLEGATS! PERQUÈ L’OLÍVIA ÉS UNA NENA MOLT EIXERIDA I A HA APRÈS QUE SEMPRE VAL MÉS PERDRE QUE ESTAR AVORRIDA SENSE FER RES!
FI
L’ELMER de DAVID MCKEE
CONTE EXPLICAT PER: MIREIA
L’ELMER HI HAVIA UNA VEGADA UN RAMAT D’ELEFANTS. HI HAVIA ELEFANTS JOVES, ELEFANTS VELLS, ELEFANTS ALTS, GRASSOS I PRIMS. ELEFANTS AIXÍ I AIXÀ, TOTS DIFERENTS, PERÒ TOTS FELIÇOS I TOTS DEL MATEIX COLOR. TOTS MENYS UN: L’ELMER. L’ELMER ERA DIFERENT. ERA DE MOLTS COLOR. ERA GROC I TARONJA I VERMELL I ROSA I LILA I BLAU I VERD I NEGRE I BLANC. L’ELMER NO ERA DE COLOR ELEFANT. L’ELMER ERA QUI FEIA FELIÇOS TOTS ELS ELEFANTS. UNES VEGADES ELS FEIA BROMES I D’ALTRES EREN ELLS QUI LI FEIEN BROMES A L’ELMER. PERÒ GAIREBÉ SEMPRE QUE SE SENTIEN RIALLES, ERA L’ELMER QUI LES HAVIA COMENÇADES. UNA NIT, L’ELMER NO PODIA DORMIR PERQUÈ NO DEIXAVA DE PENSAR EN UNA COSA. I EL QUE LI FEIA BALLAR EL CAP ERA QUE JA N’ESTAVA FART, DE SER DIFERENT. - ON S’HA VIST UN ELEFANT DE COLORS? – PENSAVA. –NO M’ESTRANYA QUE TOTS ES RIGUIN DE MI. I AL MATÍ, ABANS QUE ELS ALTRES ES LLEVESSIN, L’ELMER VA SORTIR D’AMAGAT , EN SILENCI, SENSE QUE NINGÚ SE N’ADONÉS. A MESURA QUE CAMINAVA PER LA JUNGLA, L’ELMER S’ANAVA TROBANT ALTRES ANIMALS. I TOTS EL SALUDAVEN DIENT: - BON DIA, ELMER. I CADA VEGADA L’ELMER SOMREIA I RESPONIA: - BON DIA. DESPRÉS D’UNA BONA PASSEJADA, L’ELMER VA TROBAR EL QUE BUSCAVA: UN ARBUST BEN GROS. UN ARBUST GROS I CARREGAT DE BAIES; DE BAIES DE COLOR ELEFANT. L’ELMER VA AGAFAR L’ARBUST AMB LA TROMPA I EL VA SACSEJAR AMB FORÇA PER FER CAURE LES BAIES A TERRA. QUAN TOT JA ERA COBERT DE BAIES, L’ELMER VA TIRAR-SE A TERRA I VA COMENÇAR A RODOLAR CAP ENDAVANT I CAP ENDARRERE, UNA VEGADA I UNA ALTRA. DESPRÉS VA AGAFAR UN RAMELL DE BAIES I ES VA FREGAR AMB ELL TOT EL COS, FINS QUE EL SUC DE LES BAIES NO VA DEIXAR NI RASTRE DELS SEUS COLORS: NI DEL GROC, NI DEL TARONJA, NI DEL VERMELL, NI DEL ROSA, NI DEL LILA, NI DEL VERD, NI DEL NEGRE, NI TAMPOC DEL BLANC. EN ACABAR, L’ELMER ERA COM QUALSEVOL ALTRE ELEFANT.
DESPRÉS, L’ELMER ES VA POSAR EN CAMÍ CAP A CASA. VA TORNAR A PASSAR PER LA JUNGLA I ALTRA VEGADA ES VA TROBAR ELS MATEIXOS ANIMALS. PERÒ AQUEST COP NOMÉS EL SALUDAVEN DIENT: - BON DIA, SENYOR ELEFANT. I CADA VEGADA L’ELMER SOMREIA I RESPONIA: - BON DIA – CONTENT QUE NINGÚ NO EL RECONEGUÉS. EN ARRIBAR, L’ELMER VA TROBAR TOTS ELS ELEFANTS EN SILENCI, NINGÚ ES VA ADONAR QUE L’ELMER S’OBRIA PAS ENTRE EL RAMAT. DESPRÉS D’UNA ESTONA, L’ELMER VA COMENÇAR A SOSPITAR QUE ALGUNA COSA NO RUTLLAVA, PERÒ QUÈ? VA FER UNA ULLADA AL SEU VOLTANT I VA VEURE LA MATEIXA JUNGLA DE SEMPRE, EL MATEIX CEL BRILLANT, EL MATEIX NÚVOL QUE APAREIXIA DE TANT EN TANT I ELS MATEIXOS ELEFANTS DE SEMPRE. L’ELMER SE’LS MIRAVA. TOTS ELS ELEFANTS ESTAVEN CALLATS. L’ELMER NO ELS HAVIA VIST MAI TAN ENSOPITS. I COM MÉS SE’LS MIRAVA, TAN SERIOSOS, TAN SILENCIOSOS I TAN QUIETS, MES GANES TENIA DE RIURE. I AL FINAL NO VA PODER ESTAR-SE’N MÉS. VA AIXECAR LA TROMPA I, AMB TOTES LES SEVES FORCES, VA FER: BUH! DE L’ENSURT, ELS ELEFANTS VAN SORTIR VOLANT PELS AIRES. – AI MARE, QUIN ENSURT! – DEIEN I L’ELMER NO PODIA PARA DE RIURE. - SEGUR QUE HA ESTAT L’ELMER – VAN DIR -. I ES VAN POSAR A RIURE COM NO HO HAVIEN FET MAI. MENTRE REIEN, EL NÚVOL VA DESCARREGAR I A MESURA QUE LA PLUJA MULLAVA L’ELMER, ELS SEUS COLORS VAN ANAR APAREIXENT. ELS ELEFANTS ENCARA REIEN QUAN L’ELMER JA ESTAVA BEN NET. - ESCOLTA, ELMER – VA DIR UN ELEFANT DEL MÉS VELLS - . SEMPRE ENS HEM DIVERTIT AMB LES TEVES BROMES, PERÒ AQUESTA HA ESTAT LA MILLOR DE TOTES. NO HAS TRIGAT GAIRE A SER EL DE SEMPRE! - HAURÍEM DE CELEBRAR AQUEST DIA CADA ANY – VA SUGGERIR UN ALTRE ELEFANT - . I S’HAURIA DE DIR EL DIA DE L’ELMER. TOTS ELS ELEFANTS ENS PINTAREM DE COLORS I L’ELMER ES PINTARÀ DE COLOR ELEFANT. I AIXÍ HO FAN. UN COP A L’ANY TOTS ELS ELEFANTS ES PINTEN DE COLORS I FAN UNA DESFILADA. SI AQUELL DIA VEIEU UN ELEFANT DE COLOR ELEFANT, PODEU ESTAR BEN SEGUR QUE ES TRACTA DE L’ELMER.
LES PARAULES DOLCES De Carl Norac i Claude K. Dubois
CONTE EXPLICAT PER: MARIA
LES PARAULES DOLCES. AQUEST MATÍ LA LOLA S´HA DESPERTAT AMB PARAULES DOLCES A LA BOCA. "SÓN AQUÍ",DIU,"SENTO COM SÍNFLEN SOTA LES GALTES". LA LOLA VOLDRIA DIR LES SEVES PARAULES DOLCES AL PARE. PERÒ ÉS MASSA TARD.EL PARE SE´N VA. LA LOLA VOLDRIA DIR LES SEVES PARAULES DOLCES A LA MARE. PERÒ LA MARE TÉ MOLTA PRESSA. "MARE, VOLDRIA DIR-TE...",XIUXIUEJA LA LOLA. "DESPRÉS, BUFONA",CONTESTA DE SEGUIDA LA MARE,"FARÀS TARD A L'ESCOLA". A L'AUTOBÚS HI HA MASSA SOROLL PER DIR PARAULES DOLCES. AL PATI DE L'ESCOLA, LA LOLA S'ACOSTA A LA MESTRA. PERÒ LA SENYORETA JA TÉ UN PETITÓ EN BRAÇOS. EL SEU COMPANY DE TAULA NO LI ÉS PROU SIMPÀTIC. NO TINDRÀ PAS LES SEVES PARAULES DOLCES. AL MIGDIA,AL MENJADOR,TOTHOM MASTEGA. LA LOLA NO DIU RES. "LES PARAULES DOLCES",PENSA,"NO SÓN PER MASTEGAR". ÉS L'HORA DE L'ESBARJO.TOTS JUGUEN A LA ROTLLANA. LA LOLA NO HA POGUT DEIXAR ANAR NI UNA PARAULA , I ENCARA MENYS UNA PARAULA DOLÇA. A LA SORTIDA,VET AQUÍ EL FRANKIE,EL REI DEL MONOPATÍ,QUE BAIXA RODANT PEL CARRER. LA LOLA N'ESTÀ ENAMORADA,DEL FRANKIE.ÉS A ELL A QUI VOL OFERIR LES SEVES PARAULES DOLCES. QUINA BARRA! PASSA PER DAVANT DEL SEU NAS SENSE ATURAR-SE, SENSE DIR-LI RES,SENSE ESPERAR LES SEVES PARAULES DOLCES. A L'AUTOBÚS,SEGUEIX HAVENT-HI MASSA SOROLL. DE TOTES MANERES,ARA,LA LOLA FA CARA LLARGA. A CASA,MENTRE VA AMUNT I AVALL DE LA SALA, LA LOLA FA CARA LLARGA.
A L'HORA DE SOPAR, LA CARN LA TROBA DOLENTA,L'AMANIDA SEMBLA DOLENTA,LES POMES SON DOLENTES I LA GASOSA NO TÉ GUST DE RES. "QUÈ ET PASSA,LOLA?DIGUES!"LI DIUEN LA MARE I EL PARE. LA LOLA ESTÀ BEN DECIDIDA:NO DIRÉ RES, NO VAL LA PENA, NO DIRÉ LES MEVES PARAULES DOLCES. PERÒ LES GALTES SE LI INFLEN MÉS I MÉS I ,DE COP I VOLTA,LA LOLA CRIDA... "MARE,PARE,US ADORO! US ADORO! US ADORO!" LA LOLA HA ACONSEGUIT PER FI DIR LES SEVES PARAULES DOLCES.LES PARAULES DOLCES,EN ANAR-SE'N,FAN EFECTE. DE SEGUIDA TOT SON MOIXAINES I PETONETS PER LA LOLA. PERÒ, TOT PUJANT CAP A L'HABITACIÓ,ESTÀ UNA MICA PREOCUPADA:I SI DEMÀ JA NO TORNAVEN LES PARAULES DOLCES?TAN AVIAT COM LA LOLA APAGA EL LLUM, ES QUEDA MÉS TRANQUI.LA.LES PARAULES DOLCES DE DEMÀ JA SÓN A L'HABITACIÓ.
FI
EL MENJAPORS
de Jorge Zentner
CONTE EXPLICAT PER: GEMMA
MENJAPORS
VET AQUÍ HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE TENIA POR CADA COP QUE APAGAVEN EL LLUM PER ANAR A DORMIR. TENIA POR A LA FOSCOR. ALESHORES, LA SEVA GERMANA LI VA EXPLICAR QUE HAVIA DE CRIDAR EL MENJAPORS CADA COP QUE TINGUÉS POR. PERÒ....QUI ÉS EL MENJAPORS?.- VA PREGUNTAR EL NEN QUE TENIA POR. -
ÉS UN GROS MOLT GROS? ÉS UN GAT TEMIBLE? ÉS UN GRIPAU AMB LA BOCA ENORME?
RES DE TOT AIXÒ.- LI VA EXPLICAR LA SEVA GERMANA GRAN. EL MENJAPORS ÉS UN AMIC INVISIBLE QUE ES MENJA TOTES LES PORS.... -
ES MENJA LA POR DE LES INJECCIONS? ES MENJA LA POR D’ANAR A L’ESCOLA EL PRIMER DIA ? ES MENJA LA POR QUE FAN LES ONADES DEL MAR, QUAN ANEM A LA PLATJA? I.... ES MENJA LA POR DE DORMIR A LES FOSQUES.....?
L’AMIC MENJAPORS ÉS CAPAÇ DE MENJUAR-SE TOTES, TOTES, TOTES... LES NOSTRES PORS. MAI NO EN TÉ PROU DE MENJAR PORS. LI AGRADEN MOLT!
PERÒ... COM PODREM CRIDAR EL MENJAPORS SI ÉS INVISIBLE?.- VA PREGUNTAR EL NEN QUE TENIA POR. LA SEVA GERMANA GRAN VA SOMRIURE I LI VA EXPLICAR QUE EL MENJAPORS ÉS UN AMIC QUE VIU ALS NOSTRES CORS. NOMÉS ACONSEGUIM QUE EL MENJAPORS ES MENGI LES NOSTRES PORS QUAN ENS FEM GRANS ABRAÇADES I NOTEM UNA PETITA ESCALFOR. AIXÒ VOL DIR QUE EL MENJAPORS COMENÇA A MENJAR-SE LES NOSTRES PORS I ENS COMENCEM A TROBAR MILLOR.
DESPRÉS DE FER-SE UNES QUANTES ABRAÇADES AMB LA SEVA GERMANA, EL NEN QUE TENIA POR VA TORNAR AL SEU LLIT. JA NO TENIA POR I PODIA DORMIR TOT SOL PERQUÈ EL MENJAPORS JA LI HAVIA MENJAT LA SEVA POR A DORMIR TOT SOL. AH! NOMÉS UNA COSA EL MOLESTAVA ARA.... NECESSITAVA TANCAR EL LLUM PER DORMIR MILLOR!!!
FI
LA CAPSETA DELS PETONS de M. ANTÒNIA SAVALL
CONTE EXPLICAT PER: SÍLVIA
LA CAPSETA DELS PETONS ELS DIUMENGES D’HIVERN, L’ORIOL I TOTS ELS SEUS COSINS I COSINES, DINAVEN A CASA DE L’ÀVIA. I, A LA TARDA, COM QUE LA CASA ERA MOLT GRAN I PLENA DE RACONS, JUGAVEN A FET A AMAGAR, A PENYORES, A BUSCAR TRESORS... S’HO PASSAVEN D’ALLÒ MÉS BÉ. AL VESPRE, ABANS D’ANAR-SE’N, TOTS ELS NENS I NENES, UN PER UN, FEIEN UN PETÓ A L’ÀVIA. QUAN ARRIBAVA L’HORA DELS PETONS, L’ÀVIA S’ASSEIA EN UNA BUTACA BAIXETA I ES POSAVA A LA FALDA UNA CAPSETA DE LLAUNA, QUE S’OBRIA I ES TANCAVA AMB UNA CLAUETA PETITA. CADA VEGADA QUE UN DELS NENS LI FEIA UN PETÓ, L’ÀVIA S’ACOSTAVA LA MÀ A LA CARA, EL CAÇAVA RÀPIDAMENT, TANCAVA LA MÀ BEN FORT I, SENSE OBRIR-LA NI UNA MICA, L’ACOSTAVA A LA CAPSETA. N’ALÇAVA LA TAPA A POC A POC, HI FICAVA LA MÀ A DINS I AMB MOLT DE COMPTE, GUARDAVA EL PETÓ. ALESHORES LA TORNAVA A TANCAR BEN DE PRESSA, PERQUÈ NO SE LI POGUÉS ESCAPAR. L’ORIOL I ELS SEUS COSINS I COSINES MIRAVEN, EMBADALITS, LA CAPSETA DELS PETONS. COM ÉS QUE N’HI PODIEN CABRE TANTS EN UNA CAPSETA TAN PETITA? QUANTS EN TENIA? PER A QUÈ ELS GUARDAVA? - QUAN ENS ELS DEIXARÀS VEURE, ÀVIA? – LI PREGUNTAVEN. I L’ÀVIA SEMPRE ELS CONTESTAVA EL MATEIX: - QUAN SIGUEU GRANS. PERÒ VET AQUÍ QUE UN DIUMENGE A LA TARDA , PERQUÈ ESTAVEN UNA MICA AVORRITS I JA NO SABIEN A QUÈ JUGAR, VAN COMENÇAR A PARLAR DE LA CAPSETA DELS PETONS. UN VA EXPLICAR QUE HI HAVIA ACOSTAT L’ORELLA I QUE ELS HAVIA SENTIT I QUE FEIEN “AI, AI, AI” MOLT FLUIXET, COM SI ESTIGUESSIN MOLT TRISTOS PERQUÈ NO ELS AGRADAVA ESTAR TANCATS. UNA ALTRA AFEGIA QUE, FINS I TOT, ELS HAVIA SENTIT PLORAR UNA MIQUETA. TOTS VAN COINCIDIR, PERÒ, QUE NO PESAVEN GENS, PERQUÈ TOTS, UNA VEGADA O ALTRA, HAVIEN SOSPESAT LA CAPSETA I SEMBLAVA QUE ESTAVA BUIDA. EN PERE-JOAN, QUE ERA EL MÉS GRAN, VA ASSEGURAR QUE A DINS LA CAPSETA NO HI HAVIA RES I QUE LA HISTÒRIA DELS PETONETS SE L’HAVIA INVENTADA L’ÀVIA. I QUE, COM QUE TOTS ELS ALTRES COSINS ENCARA EREN PETITS, SE LA CREIEN. PERÒ QUE ELL, COM QUE JA ERA GRAN, NO.
L’ORIOL VA DIR QUE NO I QUE NO I QUE EN PERE-JOAN DEIA UNA MENTIDA. QUE ELL SABIA SEGUR QUE HI HAVIA ELS PETONS A DINS LA CAPSETA PERQUÈ HAVIA VIST QUE L’ÀVIA ELS HI POSAVA. I MENTRE DEIA AIXÒ, SE LI OMPLIEN ELS ULLS DE LLAGRIMETES I EL COR, DE PENA. DES D’AQUELL DIA, L’ORIOL NO VA PODER DORMIR. NOMÉS PENSAVA EN LA CAPSETA DELS PETONS. I TAMBÉ VA SER DES D’AQUELL MATEIX DIA QUE EN PERE-JOAN TAMPOC NO VA PODER DORMIR, PERQUÈ VA COMENÇAR A PENSAR QUE POTSER SÍ QUE HI HAVIA ALGUNA COSA A DINS LA CAPSETA DELS PETONS. EL DIUMENGE SEGÜENT A LA TARDA, L’ORIOL I EN PERE-JOAN, SENSE FER SOROLL, ES VAN ACOSTAR AL MOBLE DE LA SALETA ON L’ÀVIA GUARDAVA LA CAPSETA DELS PETONS. EN PERE-JOAN, QUE ERA EL GRAN, LA VA AGAFAR AMB MOLT DE COMPTE I LA VA DEIXAR DAMUNT DE L’ESTORA. ELS DOS NENS ES VAN AGENOLLAR, VAN FER GIRAR LA CLAUETA I LA VAN OBRIR. AL PRIMER MOMENT NO VAN VEURE RES NI VA PASSAR RES. PERÒ DE SOBTE, DE DINS LA CAPSETA VA SORTIR DISPARAT, XIULANT COM UN COET, UN RAIG IMMENS DE PETONS DE MOLTS COLORS, QUE PETAVEN AMB FORÇA CONTA EL SOSTRE, LES PARETS I ELS VIDRES. MUAC, MUAC, MUAC, PETONS AL SOSTRE, A TERRA. MUAC, MUAC, MUAC, PETONS QUE XOCAVEN ENTRE SI. MUAC, MUAC, MUAC, PETONS PERTOT ARREU. AQUELL REBOMBORI VA ALERTAR ELS GRANS I ELS ALTRES COSINS. I QUAN L’ÀVIA VA ENTRAR A LA SALA, DE SEGUIDA VA SABER QUÈ PASSAVA. SEMBLAVA DISGUSTADA, PERÒ SENSE PENSAR-S’HO ES VA ACOSTAR A LA FINESTRA I LA VA OBRIR DE BAT A BAT. ELS PETONS VAN SORTIR CAP A FORA I S’ESCAMPAREN PER L’AIRE MOLT RÀPIDAMENT. TOTS, NENS I GRANS, VAN CÓRRER CAP A LES FINESTRES. I ELS PETONS JA NO ES VEIEN. ES VAN ADONAR, PERÒ, QUE, DE SOBTE, LES PERSONES QUE PASSAVEN PEL CARRER ES TOMBAVEN SORPRESES O ES POSAVEN LA MÀ A LA CARA. I ERA QUE HAVIEN SENTIT UN PETÓ A LA GALTA. I SABEU UNA COSA, DIUEN QUE ALGUNS D’AQUELLS PETONS ENCARA ESTAN AMAGATS EN ELS ARBRES I LES FLORS. I QUE ALGUNA VEGADA, MOLT DE TANT EN TANT, SE N’ESCAPA ALGUN I ES POSA A LA CARA D’ALGUNA PERSONA TRISTA. FI
LES DUES CABRETES
FAULA DE LA FONTAINE
CONTE EXPLICAT PER: CLAUSTRE
LES DUES CABRETES HI HAVIA UNA VEGADA UNA CABRETA BLANCA DELS PEUS FINS AL CAP. ANAVA CAMINANT PEL MIG DEL BOSC. DESPRÉS DE CAMINAR UNA BONA ESTONA VA ARRIBAR A LA VORA D’UN BARRANC MOLT FONDO. EL BARRANC ESTAVA CREUAT PER UN PONT MOLT ESTRET, FET AMB EL TRONC D’UN ARBRE. AL MATEIX TEMPS, A L’ALTRE COSTAT DEL BARRANC HI APAREGUÉ UNA ALTRA CABRETA NEGRA DE DALT A BAIX. ANAVA PASSEJANT I ES VA APROPAR A LA VORA DEL BARRANC. LA CABRETA BLANCA VOLIA TRAVESSAR EL BARRANC I MOLT DECIDIDA SE’N VA ANAR CAP EL PONT. LA CABRETA NEGRA, QUE ESTAVA A L’ALTRE COSTAT TAMBÉ EL VOLIA CREUAR I EN AQUELL MATEIX MOMENT I SE’N VA ANAR MOLT DECIDIDA CAP AL PONT. I HEUS AQUÍ, QUE LES DUES CABRETES ES VAN TROBAR UNA ENFRONT DE L’ALTRA JUST A LA MEITAT DEL PONT. EL PONT ERA MOLT ESTRET. LA CABRETA BLANCA PODIA PASSAR BÉ SI PASSAVA SOLA. LA CABRETA NEGRA TAMBÉ HAURIA PASSAT BÉ ELLA SOLA. PERÒ LES DUES CABRETES A L’HORA NO HI PASSAVEN DE CAP MANERA, PER MÉS QUE SI OBSTINESSIN. LLAVORS LA CABRETA BLANCA LI VA DIR A LA CABRETA NEGRA. - DEIXA’M PASSAR A MI PRIMER! - NO!, CONTESTÀ LA CABRETA NEGRA. PRIMER PASSARÉ JO, TU TORNA ENRERA I AIXÍ PODRÉ PASSAR MILLOR
PERÒ LA CABRETA BLANCA NO HO VOLIA. ELLA HAVIA DE PASSAR PRIMER: - SI NO EM DEIXES PASSAR A MI, CRIDARÉ LA MEVA MARE QUE TÉ UNES BANYES MOLT FORTES I JA VEURÀS EL QUE ÈS BO. - MOLT BÉ! SI NO EM DEIXES PASSAR PRIMER CRIDARÉ AL MEU PARE QUE TÉ UNES BANYES MÉS FORTES ENCARA I ENVESTIRÀ LA TEVA MARE. - DEIXA’M PASSAR O ET CLAVARÉ UNA BONA PATACADA! - NO, NO I NO! PRIMER PASSARÉ JO! I LA CABRETA NEGRA ACOTÀ EL CAP I VA ENVESTIR A LA CABRETA BLANCA. LA CABRETA BLANCA ACOTÀ TAMBÉ EL CAP I PAM! LI VA DONAR UN BON COP A LA CABRETA NEGRA. !PIM, PAM. PUM!, LES DUES CABRETES NO VAN PARAR DE DONAR-SE COPS AMB LES BANYES. FINS QUE L’ENVESTIDA FOU TAN FORTA QUE LES DUES CABRETES VAN CAURE DEL PONT, BARRANC AVALL. ES VAN FER FORÇA MAL AMB LES PEDRES DEL FONS DEL BARRANC. NOMÉS SE LES SENTIA BELAR TRISTAMENT: BE, BE, BE..... COM VAN PODER, PUJAREN BARRANC AMUNT I CADA CABRETA PEL SEU COSTAT VAN TORNAR AMB EL SEU RAMAT. I ENCARA HI DEUEN SER SI NO HAN MARXAT.
FI
LA NENA INVISIBLE de J.L.GARCÍA SANCHEZ I M.A. PACHECO
CONTE EXPLICAT: LA LOLA
LA NENA INVISIBLE
VET AQUÍ UNA VEGADA UNA NENA QUE ES DEIA MARIA. HI VIVIA A LA VORA D’UN RIU. CASA SEVA ESTAVA ENTRE DOS TURONS, EN UN HI HAVIA EL POBLE VERD I A L’ALTRE EL POBLE BLAU. ELS NENS I NENES DEL POBLE VERD S’HO PASSAVEN D’ALLÒ MÉS BÉ JUGANT, PERÒ QUI NO S’HO PASSAVA TAN BÉ EREN ELS ANIMALS QUE VIVIEN PROP DEL POBLE, A QUI MALTRACTAVEN I ELS HI FEIEN LA VIDA IMPOSSIBLE. ELS NENS I NENES DELPOBLE BLAU TAMBÉ VIVIEN MOLT CONTENTS, PERÒ QUI NO HI PODIA VIURE EREN LES SEVES PLANTES, A QUI ELS NENS ES DEDICAVEN A ARRENCAR I A TRENCAR. A MÉS A MÉS ELS NENS DEL POBLE VERD NO EREN AMICS DELS DEL POBLE BLAU. NI ELS DEL POBLE BLAU EREN AMICS DELS DEL POBLE VERD. LA MARIA VIVIA AL MIG DELS NENS VERDS I DELS NENS BLAUS I ERA AMIGA DELS ANIMALS I DE LES PLANTES; PERÒ TAMBÉ VOLIA SER AMIGA DELS NENS BLAUS I DELS NENS VERDS. ELS NENS VERDS NO LA VOLIEN PERQUÈ NO ERA VERDA. I ELS NENS BLAUS NO LA VOLIEN PERQUÈ NO ERA BLAVA. LA MARIA HO HAVIA INTENTAT TOT PERÒ NO HI HAVIA MANERA. AQUELLS NENS NO VOLIEN SER ELS SEUS AMICS.
I CADA COP SE SENTIA MÉS SOLA, I PLORAVA, I PLORAVA... I VA PLORAR TANT QUE LES LLÀGRIMES LA VAN ESBORRAR I ES VA TORNAR INVISIBLE. COM QUE ES VA TORNAR INVISIBLE, ELS NENS VERDS NO S’ADONAVEN QUE ESTAVA ANB ELLS I NO ENTENIEN PER QUÈ FALLAVEN LES TRAMPES QUE PREPARAVEN CONTRA ELS NENS BLAUS I PELS ANIMALS. LA MARIA TAMBÉ PASSAVA MOLTES ESTONES ENTRE ELS NENS BLAUS, PERÒ ELLS NO S’ADONAVEN PERQUÈ NO LA VEIEN, I NO ENTENIEN PER QUÈ S’ESPATLLAVEN LES ARMES QUE PREPARAVEN CONTRA ELS VERDS. ELS NENS VERDS, VAN HAVER D’INVENTAR ALTRES JOCS. LA MARIA PROCURAVA QUE FOSSIN MENYS SALVATGES. ELS NENS BLAUS PER NO AVORRIR-SE VAN PENSAR ALTRES JOCS. I MICA EN MICA ELS NENS BLAUS ES VAN INTERESSAR PELS JOCS DELS NENS VERDS. VAN PENSAR QUE POTSER JUGAR AMB ELLS ERA MÈS INTERESSANT QUE BARALLAR-SE AMB ELLS. I ELS NENS BLAUS I ELS NENS VERDS ES VAN FER AMICS I VAN JUGAR JUNTS. AQUELL DIA LA MARIA VA DEIXAR DE SER INVISIBLE. I ERA MOLT CONTENTA PERQUÈ TENIA MOLTS AMICS I JA NO ESTAVA SOLA. A NINGÚ NO LI IMPORTAVA QUE NO FOS NI BLAU NI VERD. I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.
FI
SÓC EL MÉS FORT
de MARIO RAMOS
CONTE EXPLICAT PER: ELI
SÓC EL MÉS FORT! VET AQUÍ QUE UN DIA , UN LLOP, QUE HAVIA MENJAT MOLT BÉ I JA NO TENIA MÉS GANA, DECIDEIX D’ANAR A FER UNA PASSEJADA PEL BOSC. “ÉS EL MILLOR PER FER UNA BONA DIGESTIÓ”, PENSA. “ I AIXÍ APROFITARÉ PER COMPROVAR QUÉ PENSEN DE MI”. ES TROBA AMB UN GRACIÓS CONILLET, “HOLA ORALLUT! DIGUES : QUI ÉS EL MÉS FORT?”, PREGUNTA EL LLOP. “ EL MÉS FORT ES VOSTÉ MESTRE LLOP. INDISCUTIBLEMENT I SENS DUBTE, ABSOLUTAMENT SEGUR”, RESPON EL CONILL. EL LLOP, PLE D’ORGULL, CONTINUA LA PASSEJADA, “AH! QUINA SATISFACCIÓ!”, DIU TOT RESPIRANT L’AROMA DELS ROURES I DELS BOLETS. ALESHORES ES TROBA AMB LA CAPUTXETA VERMELLA. “SAPS QUE AQUEST COLOR ET QUEDA D’ALLÒ MÉS BÉ? ET MENJARIA A PETONS… DIGUES, CRIATURA, QUI ÉS EL MÉS FORT?”, PREGUNTA EL LLOP. “VOSTÈ, VOSTÈ! NATURALMENT, GRAN LLOP! NINGÚ NO HO POT NEGAR: EL MÉS FORT ÉS VOSTÉ!”, RESPON LA NENA. “AH! JA HO DEIA, JO: SÓC EL MÉS FORT! M’AGRADA QUE M’HO DIGUIN I QUE M’HO REPETEIXIN! M’ENCANTEN ELS COMPLIMENTS, NO M’EN CANSO MAI”, DIU EL LLOP, MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL.
DESPRÉS ES TROBA AMB ELS TRES PORQUETS. “GUAITA! TRES PORQUETS LLUNY DE CASA SEVA! QUINA IMPRUDÈNCIA!
DIGUEU, GRASSONETS, QUI ÉS EL MÉS FORT?” PREGUNTÀ EL LLOP. “ EL MÉS FORT, EL MÉS FORÇUT, EL MÉS TEMIBLE, INDUBTABLEMENT ÉS VOSTÈ, GRAN LLOP MALVAT!”, RESPONENALHORA ELS TRES PORQUETS. “ ÉS EVIDENT! SOC EL MÉS FEROTGE, EL MÉS CRUEL! NO SOC ALTRE QUE EL GRAN LLOP MALVAT! TOTS ES MOREN DE POR QUAN EM VEUEN. SÓC EL REI!, CRIDA EL LLOP. UNA MICA MÉS ENLLÀ ES TROBA AMB ELS SET NANS. “EP BOJOS PER LA FEINA, SABEU QUI ÉS EL MÉS FORT?”, PREGUNTA EL LLOP. “EL MÉS FORT ÉS VOSTÈ, SENYOR LLOP!”, RESPONEN A UNA VEU ELS HOMENETS. “JUSTA LA FUSTA! ÉS CLAR COM L’AIGUA, NINGÚ NO HO POSA EN DUBTE. SÓC EL TERROR DELS BOSC. SÓC ELS MÉS DOLENT DE TOTS!”, PROCLAMA EL LLOP. ALESHORES ES TROBA AMB UNA ESPÈCIE DE GRIPAU. “HOLA, CRIATURA HORRIBLE. SUPOSO QUE SAPS QUI ÉS EL MÉS FORT, OI?”. DIU EL LLOP. “SÍ ÉS CLAR! LA MÉS FORTA ÉS LA MEVA MARE!, RESPON AQUELLA ESPÈCIE DE GRIPAU. “QUÈ? DESGRACIAT! MISERABLE! TROS D’ASE! BUSQUES BREGA? HO DEC HAVER ENTÈS MALAMENT. QUI DIUS QUE ÉS EL MÉS FORT?”. “ JA T’HO HE DIT, LA MEVA MARE ÉS LA MÉS FORTA, I TAMBÉ LA MÉS BONA…MENYS AMB QUI ES PORTA MALAMENT AMB MI”, RESPON EL PETIT DRAC. “I TU QUI ETS?” , DIU LA MARE DRAC, “JO? JO SÓC EL BON JAN DEL LLOP”, RESPON EL LLOP TOT RECULANT MORT DE POR.
FI