La Maurina. Un barri amb projecció

Page 1

La Maurina Ediciรณ especial

Un barri amb projecciรณ


Alfredo Vega Alcalde de Terrassa

Fer barri i fer ciutat, per viure millor El Pla de Barris de la Maurina ha estat més llarg i difícil del que havíem previst l’any 2008, però hem aconseguit completar-lo. Això és el que celebrem ara, després de deu anys: un èxit molt treballat i molt compartit entre tots i totes. L’esforç, sens dubte, ha valgut la pena. Tenim un barri millor, hem superat molts obstacles, hem potenciat la participació ciutadana i la convivència, hem resolt nombroses mancances urbanístiques i finalment hem assolit un dels objectius que més ha costat: l’equipament cívic de la plaça de la Maurina, acompanyat de la millora dels passatges i de la urbanització dels carrers Franc Comtat i Felip II. Els “plans de barris” van ser una de les millors polítiques desplegades per la Generalitat de Catalunya a moltes ciutats del nostre país, entre les quals Terrassa, que creiem s’han de recuperar. Eren una magnífica fórmula de cooperació entre Govern i Ajuntament per fer actuacions integrals a barris que necessitaven intervencions potents, no només per desenvolupar projectes urbanístics, sinó també per teixir i enfortir xarxes de participació, de col·laboració i de convivència, a més de potenciar el teixit comercial, cultural i associatiu. A Terrassa hem pogut veure els seus efectes positius al districte 2 i al barri de la Maurina, sumats a moltes altres actuacions territorials que ha fet l’Ajuntament directament, en aquests barris i a tots els districtes de la ciutat. Des del 2008 hem anat superant tots els problemes que s’han plantejat -i no han estat pocs- perquè hem tingut sempre claríssim que continuaríem endavant i que faríem tot el possible per assolit els objectius fixats i per estar al costat dels veïns i veïnes. Així és com hem fet barri, hem fet ciutat i hem fet país, des de la diversitat i des del respecte a la pluralitat de la nostra societat, amb un compromís molt ferm de treballar pel benestar i la qualitat de vida de les persones, per garantir la justícia social i l’equilibri territorial a dintre de la nostra ciutat. Aquest és l’èxit col·lectiu que celebrem ara i que ens convida a continuar endavant, a seguir treballant per la Maurina i per Terrassa, pel progrés de les persones i del conjunt de la nostra ciutat. Fixemnos, doncs, nous objectius i horitzons de futur, i sumem forces per convertir-los en realitats.

2

La Maurina Pla de Barris

La Maurina Pla de Barris

3


Amadeu Aguado President del districte 4

Plegats hem arribat fins aquí i plegats continuarem fent camí Plegats vam començar a donar-li forma al Pla de Barris l’any 2008, amb una il·lusió immensa i una energia que fa sentir-nos ben orgullosos. De fet, i essent just, hem de dir que la il·lusió ja la portàvem a sobre feia temps, perquè ja van ser plegats que tots vam idear i projectar el pla per a la Maurina. I aquí estem, deu anys després. És cert, sí, que s’ha allargat. És cert, també, que pel camí ens hem trobat alguns entrebancs, i també que en alguns moments fins i tot vam estar a punt de caure en el desànim. Però no ho vam fer! I això és perquè a la Maurina no es desanima ningú. La Maurina és un barri amb empenta, amb energia, amb un cor immens, i amb unes entitats que mai defalleixen, que mai es rendeixen, que mai deixen de lluitar pel barri i per la ciutat. Les persones de la Maurina treballen pel seu barri, per la gent que hi viu i treballa, i també per reivindicar-se i donar-se a conèixer dins de la gran ciutat de grans persones i de grans barris que és Terrassa. És impossible enumerar aquí tot el que plegats hem fet al llarg d’aquest temps, i no parlo només dels projectes urbanístics i palpables als nostres carrers, amb el nou i emblemàtic equipament de la plaça al capdavant. Parlo, sobretot, d’allò, potser més intangible, que hem aconseguit de multitud de maneres diferents, com ara buscant solucions a tota mena de reptes entre tots, creant xarxes, associant-nos, celebrant junts les alegries, compartint interessos, barrejant-nos els uns amb els altres sense cap mirament..... vivint el barri i donant-li vida alhora. Hem arreglat façanes, hem parlat de convivència, hem ajudat qui més ho necessitava, hem escoltat els joves del barri, hem vetllat per les nostres famílies, hem celebrat alegries conjuntes, hem publicat llibres, hem fet justícia rememorant el gran paper de les dones del barri... Però si tenim fins i tot una rumba!! I també ens hem ocupat de donar-nos a conèixer, hem treballat per tal que el Pla de Barris i tot el que hi passava arribés arreu amb instruments com ara la revista del pla. Per això aquest darrer número, per acomiadar-nos també des de les pàgines d’una revista que es va convertir de bon començament en un altaveu i en emblema del pla. Moltes gràcies a tothom per la feina feta i compartida, a la Josefina Soler que em va precedir en la presidència del districte, a tot el personal humà que tècnicament ha donat el millor de si mateix, i en especial a totes les conciutadanes i conciutadans que ho han fet i faran possible un futur millor. 4

La Maurina Pla de Barris

La Maurina Pla de Barris

5


Un barri amb reptes, un barri amb projectes Transformar un barri nascut a mitjans del segle XX, arran les onades migratòries procedents d’altres punts de l’Estat, no és gens fàcil. I el Pla de Barris ha contribuït al fet que la Maurina hagi fet aquest tomb en una dècada. Ara ofereix una imatge urbanística molt més amable i accessible malgrat l’orografia del barri; socialment, més cohesionada i propera i, culturalment, més revitalitzada. Val a dir que aquest canvi ha estat possible gràcies a la implicació d’un veïnat i d’unes entitats que van confiar en aquest projecte, entenent que suposava una gran oportunitat per a la Maurina i, especialment, per a la part nord del barri en la que es detectava una fractura física i social. Així la cohesió ha estat un dels principals objectius d’aquest Pla i s’ha aconseguit generant que la Plaça de la Maurina amb l’equipament cívic es converteixin en un nou pol d’atracció. 6

La Maurina Pla de Barris

Les persones que viuen a la Maurina són conscients que el barri no és el mateix. Aquest projecte ha demostrat que les polítiques urbanístiques, socials i culturals es poden humanitzar si es treballa per al barri i de la mà del barri i, de fet, un 40% de la inversió realitzada s’ha destinat a programes socials i el 60% restant a actuacions urbanístiques. Durant aquesta dècada, un gran nombre de les accions han sorgit de les iniciatives i col·laboracions d’un veïnat i d’unes entitats que sempre han estat proactius i predisposats a treballar amb l’Ajuntament. La Maurina és ara un barri viu, on les accions estratègiques realitzades en àmbits com l’habitatge i la millora de l’espai públic han tingut un impacte real, visible a ulls de tothom, i on s’ha millorat la qualitat de vida. I és un barri amb futur, on els joves, que representen un 30% de la població, tindran una forta presència.

Què és el Pla de Barris?

Una mica d’història

El Pla de Barris ha estat un full de ruta per transformar de manera integral la Maurina, on l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya han aportat 16 milions d’euros al 50%. Amb aquesta inversió s’han pogut executar projectes urbanístics, de rehabilitació de comunitats de veïns i veïnes i de caràcter social. El programa s’ha executat durant 10 anys (2008-2018) i ha finalitzat al desembre, coincidint amb la conclusió de la darrera pròrroga que l’Ajuntament havia demanat a la Generalitat per garantir la seva plena execució. El Pla de Barris havia de finalitzar el 2012 però la incidència de la crisi va fer que es prolongués fins ara.

La Maurina va néixer a l’est de la ciutat arran la immigració interior espanyola registrada durant els anys 1950 i 1960, tot i que en aquella època li deien el barri de Les Llaunes o, més popularment, Las Latas. Van ser els anys de l’autoconstrucció, de la urbanització precària i de la manca de serveis mínims. Un creixement desordenat que es va avançar a la construcció dels carrers i que va condicionar que molts d’ells tinguin un fort pendent, en alguns casos superior al 10%, i que ens trobem passatges estrets.

Això va ser possible perquè l’Ajuntament es va acollir a la proposta d’intervenció integral que plantejava la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial de la Generalitat, que oferia als ajuntaments la possibilitat d’acollir-se en aquest programa d’intervenció integral. El 2008 era la cinquena convocatòria i la Maurina va ser un dels 22 barris escollits.

A què hem destinat els diners?* 1 Urbanització

9.191.000 €

2 Comunitats i

1.616.000 €

de parcs i places Rehabilitació

3 Comerç

294.920 €

4 Dones

192.910 €

5 Joves

1.007.980 €

6 Esport

328.250 €

7 Nouvinguts

301.990 €

8 Família i infants

572.670 €

9 Convivència, gent

624.180 €

gran i cultura

10 Participació ciutadana i comunicació

Total

922.130 €

15.052.030,00 €

*Dades pendents del tancament final.

La Maurina Pla de Barris

7


Un barri acollidor, uns carrers per passejar

El nou equipament cívic

Ha estat el projecte urbanístic més important del Pla de Barris perquè s’ha plantejat com el nou pol d’atracció de la vida associativa, veïnal i cultural de la Maurina. S’ha invertit més de 2 milions d’euros per construir un edifici de més de 1.000 m2 repartit en tres plantes, que es distingeix per un disseny que s’integra perfectament a la plaça de la Maurina i s’adapta als desnivells de la zona. L’equipament acollirà entre altres serveis, uns bucs d’assaig per a les colles de foc i batukada, una sala d’exposicions, un bar, la seu del districte 4, l’associació de veïns i l’associació de comerciants Maurina Comerç. El projecte inclou la remodelació de la plaça de la Maurina i els carrers de l’entorn.

1

Millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de la Maurina era un dels objectius principals del Pla de Barris i aconseguir aquest benestar social implicava fer una renovació de carrers, places i passatges que donés una imatge més agradable d’un barri que sempre ha estat molt familiar i acollidor. Gràcies a la participació ciutadana i als grups de treball s’han executat els projectes que han resolt algunes mancances històriques de la Maurina. En total s’han fet 8 actuacions urbanístiques, que han representat una inversió de més de 9 milions d’euros, i que han permès que els residents gaudeixen d’uns espais públics de més qualitat per viure i relacionar-se. 8

La Maurina Pla de Barris

Què s’ha fet? L’obra més important del Pla de Barris ha estat la construcció del nou equipament cívic amb la reurbanització de la plaça de la Maurina i dels carrers del voltant. Però també s’ha renovat el carrer Núria, columna vertebral del barri, i altres com Pare Llaurador, Dom Bosco, Doctor Salvà i Velázquez; s’han fet més visibles des del carrer alguns equipaments, com el camp de futbol de La Maurina i l’escola Maria Auxiliadora, i s’han realitzat millores a diversos passatges, a l’espai públic al voltant dels pisos de la Vitasa, i la cruïlla de la plaça d’Antoni Guiu.

Plaça de la Maurina

Ha estat un dels darrers projectes en executar-se, juntament amb el nou equipament i la millora dels carrers de Felip II i de Franc Comtat. La reurbanització ha consistit en un nou disseny dels espais verds, tenint en compte que una part de la teulada del nou equipament s’integra a la plaça; la creació d’una zona de jocs infantils i la millora de l’accessibilitat, que dóna solució als desnivells del terreny.

3

Carrers de Felip II i de Franc Comtat

S’han ampliat les voreres i s’ha canviat el paviment per fer-los més agradables i còmodes per als vianants. També s’ha millorat la xarxa de serveis, s’han plantat més arbres, s’ha instal·lat un nou mobiliari urbà, s’han col·locat baranes i passamans a diferents punts de l’entorn de la plaça i s’ha col·locat una nova senyalització. El cost total del projecte de construcció de l’equipament, la remodelació de la plaça i la millora dels carrers de l’entorn és d’uns 2,7 milions d’euros, una partida que també inclou l’accessibilitat al nou equipament i les mesures d’estalvi i eficiència energètica d’aigua i consum elèctric incorporades a l’edifici.

2 La Maurina Pla de Barris

9


Millora de passatges

Urbanització de la cruïlla de la plaça d’Antoni Guiu

S’han fet obres de pavimentació, accessibilitat i de serveis als passatges del Mig, de Les Menines, al carrer de l’Escultor Clarà i a la plaça de Valentí Alagorda. També s’han construït dues escales per salvar el desnivell que s’han instal·lat al carrer de Felip II i al passatge d’Orà. El cost aproximat ha estat d’uns 220 mil euros. 5

Es van eixamplar les voreres dels carrers afectats, arranjar els embornals de la xarxa de clavegueram, instal·lar semàfors, crear noves places d’aparcament en bateria a un tram del carrer de Murillo i a la banda oest de l’avinguda de Santa Maria Mazzarello, plantar arbres i col·locar mobiliari urbà. La inversió realitzada ha estat d’uns 190 mil euros.

Carrer de Núria

4

Les obres de l’eix comercial per excel·lència de la Maurina va millorar les voreres i calçades. Es va col·locar un nou mobiliari urbà, es va renovar l’enllumenat, es van plantar més arbres, es va canviar el paviment, es van millorar les xarxes de serveis i la senyalització per fer que la circulació fos més fluida. La inversió realitzada oscil·la entorn els 2,4 milions d’euros.

7

Urbanització al voltant dels pisos de la Vitasa

6

S’han invertit prop de 9 milions d’euros en la millora de carrers i places.

10

La Maurina Pla de Barris

Va ser una de les primeres actuacions del Pla de Barris per tal de millorar la urbanització de la plaça de l’Olivera, el carrer de Vinaròs, el passatge de l’Olivera i l’entorn dels blocs de Vitasa amb un nou mobiliari urbà, enllumenat, arbrat, paviment, senyalització i millora de la xarxa de serveis. La inversió realitzada s’acosta als 760 mil euros.

Urbanització dels carrers de Dom Bosco, del Pare Llaurador, de Velázquez i del Doctor Salvà Els treballs han comportat una transformació d’aquesta zona amb la renovació del paviment, l’enllumenat, el mobiliari urbà, la senyalització i la millora de les xarxes de servei. La inversió realitzada ha estat d’uns 2 milions d’euros.

8

Altres projectes de millora urbana

Un d’ells ha fet més visible, des del carrer, alguns equipaments, com el camp de futbol de la Maurina i l’escola Maria Auxiliadora. Un altre ha permès condicionar l’entorn del poliesportiu, amb la millora de l’accessibilitat i la creació d’una zona lliure de gossos i d’un aparcament. Tot això ha representat una inversió d’uns 330 mil euros. També s’ha treballat per millorar la gestió de residus, amb la renovació de 100 nous contenidors que es col·locaran el 2019; per adequar l’oficina del Punt Maurina i per instal·lar el senyal de Wiffi a la plaça de la Maurina. La Maurina Pla de Barris

11


Informar i assessorar Un dels objectius del Pla de Barris ha estat millorar la convivència i una de les eines de treball ha estat fomentar la constitució de comunitats de veïns, que el 2008 no eren molt nombroses a la Maurina, i treballar per la seva dinamització.

Les comunitats de veïns, protagonistes A la Maurina la majoria d’edificacions tenen més de 50 anys, ja que són pisos i cases que van ser construïts als anys 1950 i 1960, moltes de les quals necessitaven arranjaments.

El Pla de Barris ha contribuït a millorar l’habitabilitat dels edificis.

Per conèixer aquesta realitat el Pla de Barris va fer un estudi sobre l’estat de les finques per informar els propietaris de les deficiències del seu edifici pel que feia a instal·lacions, façanes, cobertes i accessibilitat. Per executar els projectes es va obrir una via de subvencions, a les quals es van acollir més de 40 comunitats de veïns. El Pla de Barris ha destinat una partida de 670 mil euros per rehabilitar habitatges plurifamiliars, dels quals el 90% han servit per fer millores estructurals dels edificis, bàsicament, façanes i cobertes. Aquest programa ha anat acompanyat d’unes ajudes socials complementàries destinades als residents de les comunitats de veïns, que ja tenien la conformitat per tirar endavant els projectes de reforma, per afrontar la despesa total de l’obra i que ha beneficiat unes 55 famílies. 12

La Maurina Pla de Barris

Per normalitzar aquesta situació es va constituir un Servei d’Orientació sobre la Llei de Propietat Horitzontal per informar les comunitats de la normativa legal, alhora que es va donar assessorament tècnic i formatiu a les comunitats ja existents per millorar la seva gestió, realitzant inspeccions, assistint a juntes de propietaris i propietàries, organitzant cursos i convocant reunions amb representants de les comunitats veïnals, constructors, arquitectes i administradors de finques. En total, han estat assessorades més de 292 comunitats de veïns.

S’han atorgat uns 670.000 euros en ajuts a la rehabilitació. La Maurina Pla de Barris

13


Acompanyant els col·lectius més sensibles Fa 10 anys la Maurina era un barri susceptible de caure en situacions de conflictivitat social i problemes de convivència, que podien afectar les famílies i fer més vulnerables als infants, perquè en aquell moment l’atur era elevat, el jovent no estava gaire motivat per estudiar i tenia hàbits pocs saludables, i havia una població envellida que, tot i no ser majoritària, necessitava d’assistència social.

Els programes s’han centrat, principalment, en dones, joves, gent gran i nouvinguts.

Els programes del Pla de Barris donat una resposta enfocada als col·lectius més vulnerables, com son les dones, el jovent, la gent gran i també els nouvinguts que, el 2008, representaven el 63% de la població. Aquesta presència de gent forània va coincidir, també, amb el procés d’emigració d’un elevat nombre de residents a altres barris de Terrassa i, tot plegat, va provocar un canvi de morfologia social al barri.

Les dones

Canviar les dinàmiques socials, pel que fa a les desigualtats de gènere, la violència masclista i les actituds sexistes ha estat un dels objectius del Pla de Barris tenint en compte que, al 2008, el col·lectiu de dones, d’entre 20 i 44 anys, representava el 48% de la població i moltes d’elles reconeixien tenir un baix nivell d’estudis. Per facilitar la seva assistència als cursos i tallers de formació, es va crear un espai de joc i d’atenció als infants, anomenat Espai Família. De forma paral·lela, també es va introduir la perspectiva de gènere a tots els programes d’actuació i formació de professionals implicats.

14

La Maurina Pla de Barris

El jovent

En aquest cas, volia transformar la seva vida per evitar que caiguessin a l’exclusió social en un context de crisi econòmica. El 2008, els joves d’entre 15 i 24 anys representaven el 16% de la població, dels quals només la meitat acreditava estudis obligatoris. Amb aquests elements a la mà, s’han vehiculat tot un seguit d’activitats per donar una resposta a les problemàtiques que aquesta realitat plantejava en l’àmbit educatiu, social i també al carrer. Es va establir un tracte directe amb i pels joves amb la intenció de redirigir els seus interessos i canviar les seves actituds.

La gent gran

Els majors de 65 anys són la veu de l’experiència, amb històries personals i coneixements vitals que el Pla de Barris ha aprofitat perquè es traslladessin altres generacions. Per això s’han fomentat les activitats amb joves i nens, alhora que es s’han organitzat tot un seguit d’activitats (cursos, xerrades, tallers, sortides, trobades...) per incentivar la socialització i la participació d’aquest col·lectiu, que el 2008, representava el 15% de la població.

Els nouvinguts

Les accions dissenyades al Pla de Barris cap als nouvinguts han estat d’acollida, formació i assessorament per trobar feina i, així, facilitar la integració a un barri nascut de la població immigrant que va arribar a Catalunya a mitjans del segle XX procedent, bàsicament, d’Andalusia, i que representava, el 2008, el 20% dels residents.

La Maurina Pla de Barris

15


Un cop de mà a les dones i les famílies En els darrers anys les dones han lluitat per aconseguir la igualtat de gènere i així canviar un paper social que històricament les ha obligat a estar callades, discriminades o maltractades pel simple fet de ser dones. El Pla de Barris ha centrat la seva atenció en aquest col·lectiu per conèixer les seves necessitats i intentar resoldre les seves problemàtiques. Ho ha fet amb l’apertura d’un Servei d’Orientació i Informació i amb l’execució de programes que han servit per assessorar-les sobre els seus drets, sobre com buscar feina, familiaritzar-se amb internet, practicar un esport, participar en la vida associativa i també sobre com fer ús dels espais i equipaments públics. Paral·lelament, el

Pla de Barris ha incorporat la perspectiva de gènere a la resta de programes actius per fomentar la corresponsabilitat a la criança i educació dels fills i ajudar a canviar les actituds sexistes, de violència masclista i de desigualtat social. A l’àmbit esportiu, per exemple, destaca la creació d’un equip de futbol femení.

Els programes han incorporat la perspectiva de gènere per canviar actituds sexistes, de violència masclista i de desigualtat social.

El Punt Maurina i l’espai infantil El paper de les educadores infantils ha estat fonamental en aquests 10 anys, ja que han dirigit l’assistència integral que han rebut les prop de 300 famílies participants a l’Espai Família, un entorn amb caliu que, alhora, ha reunit l’espai nadó i de primera infància. Un punt de trobada on els pares i mares han rebut pautes per educar als seus fills i filles, i com fer que adquirissin bons hàbits, tant alimentaris com d’higiene, joc i descans. Però també ha estat l’espai on podien deixar-los per assistir als cursos de formació laboral i a entrevistes de feina. Amb el temps, es va reforçar el paper dels serveis socials i es van organitzar activitats que anaven molt més enllà del Pla de Barris amb la intenció de consolidar l’Espai Família amb programes tan diversos com el de “Fem deures amb els nostres pares” o altres on els pares i mares es comprometien a participar en les activitats. Pel que fa a la col·laboració amb altres entitats, es va tirar endavant diversos programes, com per exemple el d’alfabetització amb la Fundació Maria Auxiliadora, o el pedagògic “Explica’m un conte”, amb la Biblioteca del Districte 4.

La importància del Punt Dona Situat al carrer de Sardenya, ha estat l’oficina des d’on s’ha informat dels serveis i les activitats que es proposaven des de la regidoria de Polítiques de Gènere, el punt de trobada on anaven les dones per explicar les seves situacions personals i el lloc des d’on s’orientava a les que vivien una situació de vulnerabilitat. Ha estat, en definitiva, el punt des d’on s’han organitzat les trobades amb les dones nouvingudes, on s’han impartit els tallers per a millorar la seva autoestima i per fomentar les seves habilitats socials, entre altres accions. En aquest context, i per enfortir els lligams amb el col·lectiu de dones migrades, es va crear el grup de dones marroquines Al Amal!, alhora que es van fer treballs conjunts amb altres associacions, com per exemple amb la Fundació Maria Auxiliadora i l’escola de persones adultes Ramon Llull. Una de les accions més destacades ha estat l’edició del llibre “Dones de la Maurina”, que recull la construcció del barri a través dels records de 20 dones.

16

La Maurina Pla de Barris

La Maurina Pla de Barris

17


Construint el futur a través dels joves, l’esport com a eina de cohesió El repte amb els joves majors de 16 anys ha estat establir canals de comunicació directa, sense interferències, per transformar la vida d’aquells que feien vida al carrer. El Pla de Barris ha buscat recollir les necessitats del jovent per millorar les seves condicions de vida, ja que, sovint, no accedien als serveis disponibles per desconeixement o perquè, senzillament, no eren conscients de la seva situació. L’actuació s’ha fet amb la col·laboració d’entitats i associacions del barri, així com dels serveis municipals presents al territori.

El Punt Maurina ha centralitzat les activitats incloses dins el Programa de Dinamització de Joves i Adolescents. Una de les més destacades, per la continuïtat que ha tingut en el temps i per la seva acceptació, ha estat el projecte Medi Obert, adreçat als joves que feien vida al carrer. Els educadors han anat a les places per contactar amb els joves, a diferents hores i dies de la setmana, per tenir una visió general i més acurada de la realitat. Guanyar-se la seva confiança ha estat un dels principals esculls, que l’equip educatiu ha salvat gràcies a l’atenció personalitzada i als vincles que van establir amb aquest col·lectiu. En total, s’han fet 1.200 intervencions al carrer.

La importància de l’esport La implicació de les entitats i associacions presents al barri, com el CF Maurina, l’Sferic hockei patins o el poliesportiu la Maurina, han estat fonamentals per impulsar i organitzar activitats pensades per als joves i adolescents i fer de l’esport una eina de cohesió. Més d’un miler de joves han gaudit de la pràctica dels 12 esports inclosos en aquest Pla de Barris, alguns dels quals han tingut continuïtat en el temps, com ara el tenis taula, el bàdminton, el futbol sala femení escolar i les activitats esportives organitzades per l’associació de veïns. També els dinamitzadors han aprofitat l’empenta del Pla de Barris per fomentar la participació dels joves en jornades i competicions esportives organitzades a la ciutat i promoure programes com el de Pista Oberta, pensats pels majors i menors de 18 anys.

El jovent és el futur El Programa Jove ha articulat les activitats en tres àmbits educatius (individual, grupal i comunitari) per tractar temes molt diversos, com el treball, el lleure, la salut (prevenció dels riscos associats a les drogodependències), el gènere i la participació. L’atenció individual ha buscat conèixer la problemàtica de cada jove; la grupal, ha permès reforçar les relacions entre el jovent i els educadors i, el comunitari, ha sensibilitzat altres agents sobre la problemàtica d’aquest col·lectiu.

Les activitats del Programa Jove han registrat més de 20.000 assistències.

En aquest context, s’ha tirat endavant el servei d’assessorament per la continuïtat o l’inici d’estudis; les xerrades per a la prevenció del consum de drogues i la promoció d’hàbits alimentaris saludables; la celebració de la Taula Tècnica de Joves -un òrgan de debat format per joves, educadors i entitats-; i també es s’ha fomentat la participació del jovent en actes organitzats per altres serveis, com comerç o esports. Uns projectes que han despertat l’interès d’aquest col·lectiu i prova d’això és que en aquests anys s’han enregistrat més de 20 mil assistències en aquestes activitats. 18

La Maurina Pla de Barris

La Maurina Pla de Barris

19


Un barri per a la convivència La Maurina necessitava incentivar la convivència, ja que, en 2008, era un barri immers en un procés d’acollida als nouvinguts i un altre d’emigració de residents cap altres barris de Terrassa. Una realitat que era més visible a la part nord del barri i que va plantejar la necessitat de buscar punts d’unió per promoure la diversitat, el coneixement mutu, la pluralitat cultural, el respecte i la llibertat i els drets de les persones. El Pla de Barris ha dinamitzat l’espai públic amb activitats i trobades per millorar la convivència i ha fomentat la participació del veïnat i les comunitats per promoure la diversitat cultural, com a element d’integració, i la bona convivència a les comunitats de veïns. Per això es van organitzar activitats com l’audiovisual «Aturem els rumors», per combatre els estereotips; el projecte “Costums i tradicions del món”; l’activitat “Camins de Trobada”, perquè les persones de diferents procedències es coneguessin caminant per Terrassa i el programa Patis Oberts, on els nens i nenes podien jugar fora de l’horari escolar al pati de l’escola Roc Alabern, on cada any van anar més de 400 nens i adolescents. 20

La Maurina Pla de Barris

Aprenent de la gent gran Orientació al nouvingut

Els majors de 65 anys són un referent a les famílies i a les comunitats perquè són divulgadors de coneixements, valors i tradicions. El Pla de Barris ha volgut recuperar i consolidar aquest patrimoni vital i ha organitzat activitats per fomentar els vincles amb les noves generacions i altres d’oci que han afavorit l’envelliment saludable. A la Maurina, el 20% de la població resident el 2008 tenia més de 65 anys i es volia que fossin partícips de la vida social. Per això es van organitzar activitats que tenien un important component cultural i es va aprofitar l’experiència vital de la gent gran per transmetre-la a infants i joves.

Per canalitzar totes les actuacions es va crear el Servei d’Informació i Orientació al Nouvingut (SIO), que va tirar endavant el Programa d’Acollida, que facilitava l’arribada, la primera instal·lació i el procés d’integració al barri de la Maurina i, en general, al Districte 4 independentment del seu origen.

Les noves generacions han reforçat els vincles amb la gent gran.

A més, s’han impartit tallers de treballs manuals, d’escriptura i de lectura; s’han organitzat passejades per a descobrir l’entorn; s’han creat espais de creació literària i de conversa, -anomenat “Fem un cafè?”-, com també visites guiades per descobrir la ciutat i accions que han permès millorar les relacions afectives entre avis i néts. Per connectar amb els adolescents, es va crear el projecte Generacions i, per la canalla es van incentivar els jocs a la plaça i les classes de gimnàstica. La Maurina Pla de Barris

21


Un comerç de barri més modern i proper El comerç de proximitat és un element fonamental per donar vida a un barri perquè genera activitat econòmica, crea llocs de treball i ofereix serveis al veïnat. Per això el Pla de Barris ha orientat les seves estratègies a dinamitzar la seva activitat, amb tot un seguit d’actuacions per promoure, consolidar i modernitzar la imatge de l’associació de comerciants. S’ha fet un cens i un estudi comercial de la zona i s’han donat eines als botiguers per estimular la vida comercial, amb l’organització de tallers formatius i de campanyes (primavera, tardor, Nadal, festa major...), que han incentivat el consum al barri i que han tingut continuïtat en el temps. Moltes d’aquestes activitats han estat impulsades per l’associació Maurina Comerç, nascuda el 2008 amb el desig de fomentar la modernització, la innovació, la formació, l’especialització i la fidelització dels compradors residents al barri. Un desig de canvi que es va materialitzar el 2010 amb una nova imatge corporativa, que va incorporar l’eslògan “Bateguem per tu”, i una pàgina web renovada que va potenciar la seva presència (www.maurinacomerç.com). La intervenció del Pla de Barris ha servit perquè ara, el 2018, la Maurina tingui prop de 200 botigues.

Formar-se per treballar

Veïnat i botiguers han treballat plegats.

“Treball als barris” és un projecte promogut per la Generalitat, i complementari als programes de millora integral dels barris, que neix amb l’objectiu de donar feina a les persones aturades de la zona perquè fassin obres i serveis d’interès per a la ciutat. La finalitat d’aquest pla és la de qualificar i integrar a tots aquells que tenen problemes per accedir al món laboral i facilitar l’adquisició d’experiència, a més de millorar el manteniment dels espais públics comuns i participar en la transformació del barri. El programa també facilita la inserció dels joves amb baixa qualificació professional.

moment més intens de la crisi econòmica. Tanmateix s’han impartit cursos de català, de castellà i també d’alfabetització digital; s’ha fet un seguiment personalitzat de cada cas de recerca de feina i de les pràctiques en empreses per facilitar l’adquisició d’experiència i es s’han organitzat grups per afrontar junts el procés de recerca activa de feina.

Dins del Pla de Barris, aquest projecte també ha permès posar en marxa un dispositiu d’inserció sociolaboral al Punt Maurina per oferir un servei d’orientació i informació a les persones desocupades que volien introduir-se al món laboral i no disposaven de les suficients eines personals i professionals per aconseguirho. El Punt Maurina ha atès els primers anys una mitjana de 200 persones, tot i que el nombre es va reduir a la meitat en el 22

La Maurina Pla de Barris

La Maurina Pla de Barris

23


La cultura com a eina de dinamització social

Festival de Circ i nous grups de cultura popular

El Pla de Barris ha contribuït a enfortir el teixit social i a recuperar l’esperit associatiu que va marcar el creixement de la Maurina als anys 1960 i 1970. Aquest programa ha donat oportunitats al jovent perquè s’impliqui i participi, ha potenciat les activitats que ajudaven a reforçar els lligams que hi havia amb la resta de la ciutat i ha fomentat el sentiment de pertinença al barri.

El 2018 el Festival de Circ ha complert 10 anys i el Pla de Barris li ha donat l’empenta necessària perquè un certamen d’aquestes característiques es quedi definitivament a la Maurina. I ho ha fet, des d’un primer moment, implicant-se activament en l’organització d’activitats complementàries, com també col·laborant amb les entitats i els serveis municipals en l’organització d’exposicions, tallers infantils i concursos.

En aquesta dècada s’ha apostat per la cultura com una eina per millorar la convivència, la cohesió social, la participació i ha estat un instrument que ha ajudat a dinamitzar altres col·lectius, gràcies a la implicació de les entitats, les associacions i dels diferents serveis municipals. En aquesta dècada han nascut nous col·lectius com, per exemple, el grup de batucada So-m Maurina o els Diables de la Maurina.

El circ es va instal·lar definitivament a la Maurina l’any 2011 i, des de llavors, la identificació del festival amb el barri és total. Cada mes de setembre, gent de la comarca i de la resta de Terrassa participa de l’espectacle de malabars, humor, equilibris i rialles que conforma aquest certamen únic a la ciutat i que té com a escenaris principals els carrers i places, entesos com a espais de relació, interculturalitat i expressió artística. Una altra de les entitats que s’han creat va ser la colla Diables de la Maurina. Fundada el 2012 es caracteritza pel seu caràcter familiar, per l’empenta en organitzar tallers de treballs manuals, tabals, malabars per a les escoles i pel seu interès de potenciar la cultura popular a la Maurina i treballar, així, per la integració dels seus residents. Un esperit que també acompanya altres entitats com, per exemple, el grup de batucada So-m Maurina, que a finals de 2018 ha celebrat el seu tercer aniversari amb una gran diada popular. El Pla de Barris també ha treballat per promoure accions vinculades als equipaments municipals, com el centre cívic Maria Aurèlia Capmany i la Biblioteca del Districte 4; ha tingut un paper destacat en diversos projectes, com per exemple, el de Barris Creatius (una iniciativa de creació artística col·lectiva realitzada a diferents barris de Terrassa); els tallers de creació audiovisual per a nens i joves i la posada en escena de l’obra “Jesucristo Superstar”, a càrrec de la companyia teatral Les retallades. En aquests anys les activitats culturals han servit per reforçar el sentiment de pertinença al barri.

24

La Maurina Pla de Barris

Llibres i un vídeo “Dones de la Maurina” és un llibre que recull la construcció del barri a través dels records de 20 dones que expliquen la seva vida quotidiana i recuperen la memòria d’una època de la qual van ser protagonistes.

“La Maurina: la memòria de les persones, la història del barri” El llibre, publicat l’any 2010, és un compendi de vivències i records de les persones que, a partir del 1940 van començar a construir les seves vides a la Maurina. Un barri que sempre ha estat d’acollida però on calia fer una actuació integral per fomentar la convivència entre els seus residents i que s’ha fet gràcies al Pla de Barris.

“Som la Maurina” L’audiovisual realitzat l’any 2012 mostra el dia a dia del barri a través de 7 veïns i veïnes que expliquen les seves vivències quotidianes i que mostren les persones del seu entorn. Amb aquest documental s’ha volgut transmetre la personalitat d’un barri familiar i d’acollida, on els residents es mostren orgullosos de ser de la Maurina. La música del vídeo és obra dels grups La Maurina Hokele i Trikitown. La Maurina Pla de Barris

25


Edita: Ajuntament de Terrassa, Pla de Barris Coordinació: Eva Nogueras Disseny: Genèric, disseny i comunicació Textos: Mar Moreno Fotografia: Arxiu Pla de Barris Impressió: QpPrint

26

La Maurina Pla de Barris

La Maurina Pla de Barris

27


SOM

Vine!

A

URIN LA MA

a la cloenda del Pla de Barris 19 gener dissabte

20 gener diumenge

MATÍ 11.30h Exposició "Pla de barris de la Maurina. L'abans i l'ara del nostre barri", a la Biblioteca del Districte 4 del 19 de desembre al 15 de febrer.

10.30h Xocolatada organitzada per la Fundació Maria Auxiliadora.

Biblioteca BD4 | Plaça de l’Assemblea Plaça de la Maurina

19.00h Batucada a càrrec del grup So-m Maurina, a la Plaça de l’Assemblea. 20.00h Actuació grup musical de versions Hokele, a la Plaça de l’Assemblea (en cas de pluja es traslladarà al C.C Maria Aurèlia Capmany).

12:30h

Parlaments d’autoritats. Visita al nou equipament . Exposició d’artistes del Districte IV. Projecció del reportatge sobre els 10 anys del Pla de Barris de la Maurina.

Exposicions durant el mes de gener "A la nit vam construir les cases" Videoinstal·lació de l’artista Claudio Zulian al voltant de les primeres cases d’autoconstrucció, símbol de l’esforç i del coratge del veïnat. A diferents espais del barri. "Transformacions. La Maurina" dels fotògrafs Badia Casanova. Retrat del barri durant el temps de construcció del nou edifici. Sala d'actes de l'equipament. Plaça de la Maurina.

SOM

LA MA URINA

DISSENY I COMUNICACIÓ

TARDA 18.00h Actuació dels Diables de la Maurina: malabars de foc, foc infantil, foc adults i bateria, a la Plaça de l’Assemblea.

12.00h Ball dels Gegantons de l’AMPA del CEIP Roc Alabern. Batucada a càrrec del grup So-m Maurina.

I

12.00h Sessió de contes a càrrec del grup de voluntaris Explica'm un conte: "Els contes del Quico de la Maurina", a la Biblioteca del Districte 4.

11.00h Actuació dels Diables de la Maurina: ball de la Cuca Dina, malabars, tabals i gralles.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.