Núm. 23 Gener 2015
ABRACADABRANT!
La pressa et captiva, es menja el teu present. Ja no estàs al corrent d'on és la teva joia, només vols la glòria a canvi dels teus moments, aquells que no dediques a fer fugir els pensaments i deixar que la vida passi lenta al teu davant, mostrant‐te la bellesa de l'instant. No vols parar, i l'abandó que sents a dins no és res més que aquesta pressa. No vols parar i el foc del present, que viu en l'instant que no crema, sembla només un record càlid. No vols parar, tu i les teves absurditats.
Abracadabrant!
Edició i redacció: Enric de Tierz, Alba Vilaplana, Cris López, Enric Bergadà i Mouad Essemma. Portada: Diana Borbón Cuchí.
________________________________________________
Aquesta és una revista inquieta, si arriba a les vostres mans que no s'estigui quieta. Feu‐la córrer!
M O UAD E S S E M M AA
Así se expresa lo extraordinario con gestos sencillos.
Las mañanas de escarcha y las tardes lluviosas de invierno.
Los crepúsculos en otoño.
Los días azules de verano.
GESTO 365º
Cadascú sap on li estreny la sabata El Bhagavad Gita és un poema èpic que es troba dins el Mahabharata, un dels textos més importants de l’hinduisme. L’argument és senzill, però la profunditat temàtica aclaparadora. Enmig d’un camp de batalla es produeix un diàleg entre el déu Krixna i el guerrer Arjuna, el qual es troba atrapat dins del dilema de si ha de lluitar o no, ja que en el camp contrari hi ha familiars seus. Krixna intenta convèncer a Arjuna que el compliment del dharma és més important que les circumstàncies vitals. Què és el dharma? És el destí, la missió per a la qual un ha nascut, allò que hem vingut a fer en aquest món. Per als hindús, el dharma s’ha de realitzar, independentment dels fruits que en recollim. El dilema d’Arjuna el vivim sovint, potser no a un nivell tan dràstic, però sí quan actuem segons el què diran o pensaran; quan obrem d’amagat per no discutir amb els pares o amics; quan triem el mòbil del diner o l’èxit a l’hora d’escollir una feina, traint tot allò que som, tot allò que només nosaltres mateixos ens coneixem. Per als hindús, el no compliment del dharma suposa seguir dins la roda de reencarnacions, i possiblement en un nivell inferior. Per als occidentals, el no compliment del que som, comporta un preu més alt: la infelicitat; i tenint en compte que la majoria de nosaltres no creu en altres vides, és una desgràcia doble, perquè no hi ha una segona oportunitat.
Suposo que és molt senzill caure en la novetat i en les modes, de la mateixa manera que moltes vegades és més fàcil seguir la tradició i el “saber fer”. Cal ser molt valent per fer el que un creu que ha de fer. I no es tracta tant de dir que s’ha perdut la cultura de l’esforç, i que la generació nostra és la dels escarxofats. Aquest tipus de simplificacions mai són bones. Els que fan servir aquests arguments són els que han viscut bona part de la vida en una societat, no tant econòmica, sinó ideològicament ordenada. Els que ens hem criat dins el postmodernisme, o el post postmodernisme, feina tenim a trobar un bon referent o alguna cosa per la qual valgui la pena lluitar. Se’ns ha obert el món de bat a bat a través de les xarxes socials, però ara ens toca fer la immensa feina de separar el gra de la palla. Ens és difícil mirar cap endins i descobrir què és allò que ens sentim cridats a fer, destriar‐nos a nosaltres mateixos d’allò que som i allò que creiem ser. No cal pretendre salvar el món, però alhora, realitzar el dharma és actuar en el món, és prendre‐hi part, i al capdavall, és un bon començament per millorar‐lo. No tant allò que en diuen “ser autèntic”, sinó més aviat “ser originals”, en el sentit de tornar a l’origen. El poema del Bhagavad Gita va ser una gran influència per Gandhi, el qual va lluitar pacíficament fins a assolir el seu objectiu. Els orientals ho tenen clar, i per això se centren en l’assoliment de la pau interior, ja que un home en conflicte amb ell mateix, irradia conflicte als altres. Segurament la pau deu venir de l’equilibri entre dins i fora, però la llavor és a dins, cal que en descobrim el dinamisme propi perquè pugui créixer. És possible que de cop i volta, tot plegat, es posi interessant, i que desapareguin paraules com ara “còpia” “imitació” o “avorriment”.
Cris López
A la Russa Rossa
A mitjanit quan els llops udolaven, t’has tapat sota els braços dels meus poemes, que encara no havies arribat a llegir. Els poemes que tenia profundament ben guardats dins del meu pit, ben a prop del meu secret. Mentre em llegies: T’has tornat a posar els sostenidors negres que desitjava, que no et vas atrevir a cremar. T’has refregat suaument la piga del genoll quan només la puc descriure com la Lluna. Has recordat el nostre primer Sant Valentí quan pensaves que havia estat un dia particular. Has volgut tornar a l’habitació de l’hotel on esperàvem el fantasma que ens rescatés. Has somrigut quan em vas animar a pujar a dalt de l’escenari amb els Anímic. M’has abraçat ben fort, recordant el passat hivern càlid pels carrers de ManRússia. ...
Finalment has comprès que t’estimo com a Russa, que t’adoro com a Rossa. Ni una llàgrima, ni un sospir. Només has pogut dir: Aquesta no sóc jo.
Enric de Tierz
Antina Antina, perduda entre les ombres, seguint delicats camins de cendra. Bufa el vent i esborra les petjades que fins ara et feien companyia. Antina, bonica entre les ombres. Mai ploraràs com els nens que busquen el consol de les mares, seràs lliure i pura com un pensament. Antina, la reina de les ombres. Ara sabem que el conte no té un bon final. El llop i el mussol udolen al bosc, junts en el plor. Antina, per sempre la meva ombra... (Jo no tinc por, ni sento dolor, no tinc consciència del jo, no em diverteixo ni m'avorreixo i me n'aniré sense recança. Tu m'has creat; hi tenies dret. I em pots fer jurar que mai duré arracades, ni penjolls, ni cintes, que llegiré sempre, cada dia, i que estimaré totes les feres. Seré feliç per fer‐te feliç.)
Enric Bergadà
...a onze quilometres d'alçada resideix la Bellesa. Ben a prop dels à ngels, sota un mantell de núvols immaculats. I el Sol resplendeix com mai, espectacularment en honor teu...
E NR I C
d e T IE
RZ
issuu.com/abracadabrant/