La globalitzacio: ilicita.

La globalització és la integració del món en una unitat econòmica, social i cultural propiciada per la revolució tecnològica dels nostres dies, sobretot pels avanços en matèria de transports i comunicacions. Aparentment, aquesta definició pareix positiva, ja que entre aquests advanços es troba Internet, una eina que ens permet comunicar-nos amb qualsevol persona del món, assabentar-nos de les notícies d’última hora, expressar la nostra opinió… de fet les darreres setmanes va ajudar en l’augment de les revoltes amb èxit contra un tirà: Mubarak. Però per altra banda, com en tots els canvis importants trobem conseqüències negatives. En els canvis ecònomics, es troba l’aparcament del mercat en mans de les multinacionals, aquestes oferten els seus productes de tal manera que els xicotets comerços no poden competir amb elles. Tant és així, que la majoria de les empreses locals es veuen obligades a abandonar els seus negocis. I per aquesta raó, les multinacionals, ja sense quasi competència poden interferir en les lleis de l’oferta i la demanda segons els seus interessos. La globalització també aporta greus problemes medi ambientals irreversibles com la sobreexplotació dels recursos naturals (entre ells el tema que hem tractat: la cacera insostenible de foques) o l’emissió de residus. I finalment, estan els problemes socials que són les migracions des dels països no desenvolupats a altres que si ho són, la privatització dels serveis públics per a incrementar els propis beneficis, etc.

Així doncs, és licita la globalització? personalment opinem que no. Considerem immoral la doble moral de la majòria dels càrrecs polítics actuals (també dels ciutadans, però en especial d’aquests primers que hauríen de ser “exemples a seguir”). Per una banda diuen que defensen els drets humans i dels animals, i per l’altra els vegem gaudir dels productes de la globalització. Dit així sembla liós el que volem dir, però hi ha dos clars exemples: 1. Defensen els drets dels animals i després vejem a la majòria de les seues dones amb abrics fets amb la pell d’animals que estan en perill d’extinció.

A l’igual, que fa uns anys el rei d’Espanya va ser pillat caçant osos quan aquesta cacera està prohibida. Què més es pot dir d’un president (el de Canadà) que permet la cacera de les foques quan sap que en menys de cinquanta anys hauran desaparegut?

2. Sempre fan proclamacions als drets humans, mentre en altres països hi ha xiquets de dotze anys que inicien la seua jornada laboral quan ix el sol, on les mans de cada un d’aquestos són la producció de mil·lers de sabates, roba, joguets que utilitzaran altres com ells que viuen en un país desenvolupat. On acaben aquests productes? gran part d’aquestos els podem observar en jogueteries i en tendes de roba on ho vendran a elevats preus. Per què? La resposta és sencilla: perquè tots som participes d’aquestes injusticies. La macro producció ens ofereix benestar a canvi de millons de xiquets esclaus; les víctimes d’aquest joc demencial on l’economia d’un mercat busca carn fàcil a la que explotar. Ells no saben ni que és la globalització ni que són els drets humans, sols són un eslavó, una peça més d’un puzzle macabre. I que fem nosaltres? contemplar amb indiferència com màquines robatitzades produeixen sense parar, un clar exemple més de quin és el Dèu al que s’ha d’adorar, on el fi justificarà els mitjans devant del Dèu “Diners”. Perquè realment als polítics i a la majoria de la gent no els interesa, els unics interessos que hi ha presents són els del bolsillet i els de l’empresa. A Occident, el llant d’aquestes personses sense infantesa no arriba, a l’igual que el seu patiment i l’apatia no es veuen. Les lleis són dictades per la gran empresa.

En definitiva, després d’aquests arguments, l’únic que podem dir sobre la globalització des del nostre punt de vista és que per a que uns puguen tindre una vida amb luxes o mitjanament bé, altres han d’estar vivint autèntiques penúries i aquests últims és com si visqueren en altra dimensió ja que ací no fem cap tipus de sabotatge important per a frenar les desadvantatges. Seria perfecte que puguesem eliminar les desventatges de la globalització, i quedar-nos amb els advanços i millores, i qui no ho voldria? però hui per hui és impossible. No mentre que entre aquest que sí que ho voldrien hi haja gent que és lamente per les condicions de vida d’aquestos (o bé dels animals o bé de les persones que viuen esclavitzades) i després porten abrics de conill, foca… o roba de marques com Nike.