La Segona República 1931-‐1936
0
La Segona República 1931-‐1936 Comencem aquesta activitat amb l’anàlisi i les característiques de les fonts. La primera font que ens trobem és una font de tipus primari, ja que el text va ser enunciat per Clara Campoamor, que va ser diputada al Partit Radical, i per tant va viure en primera persona els fets. Aquest és un text polític, donat que es refereix des de el primer moment als diputats, i es un discurs que es parla de aspectes legislatius. Pel que fa a l’autor, trobem que és individual, doncs va ser enunciat per Clara Campoamor. Aquesta dona va ser diputada del Partit Republicà Radical Espanyol al 1931, època en la qual les dones podien ser elegides diputades, però no eren electores. De fet, Clara va impulsar el sufragi femení, acceptat al 1931. Per altra banda el destinatari del text queda ben clar des de un principi, “Señores diputados”, i en especial cal afegir a Victoria Kent, diputada del mateix
Campoamor, Clara
partit que defensa el contrari que Clara Campoamor (a aquest moment). Així mateix, la finalitat del discurs és defensar, la capacitat inicial de la dona, la adhesió de les dones al cos electoral. La segona font que ens és aportada és també primària, ja que és un discurs de Largo Caballero a la campanya electoral del 1936, i per tant va viure els fets en primera persona. Cal destacar que és un text polític, però sense recolzament jurídic. L’autor és Largo Caballero, com a persona individual, però representant al PSOE al cap i a la fi. El destinatari és tot el cos electoral, al que té la finalitat de convèncer de que els voten. Convé destacar que la idea principal de la primera font és la proclamació per part de la diputada Clara Campoamor de la seua firma creença de la necessitat de contar amb les dones en el procés democràtic, per el bon desenvolupament de la República i la evolució del poble Espanyol. Una idea secundària important és la defensa tant de les dones obreres i universitàries com de les Largo Caballero
que no o són, que també Per altra banda, la idea principal de la segona font és la crida de Largo Caballero, polític del PSOE, a la
unió de l’esquerra espanyola davant la dreta, defensant el vot al Front Popular. Defensa que el vot a la unió de l’esquerra no és una falta de patriotisme com diu la dreta, i que tampoc serà l’esquerra la que organitze cap guerra civil, però que tampoc serà aquesta la que deixe tranquil·∙lament als feixistes acabar amb la República. A l’hora de contextualitzar, hem de parlar del període històric de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, període que va del 1931 al 1939. Més concretament, parlarem del desenvolupament de la Segona República, situant el primer text en la primera part de la República, en la primera legislatura de la coalició socialista-‐republicana, que va guanyar les eleccions de Juny de 1931i que en la constitució de
1
La Segona República 1931-‐1936 Desembre del mateix any va aprovar la Constitució que aprovava el sufragi universal femení. Per altra banda, a l‘hora de concretar la segona font, l’hem de situar a la fi de la Segona República, durant la campanya electoral de les eleccions de Febrer de 1936 que van vindre després de bienni Radical-‐Cedista i que va guanyar la coalició d’esquerres del Front Popular. Per tal de comprendre be el període històric que estem analitzant definirem els següents conceptes que formen part d’aquest. Reforma agrària: és un projecte de mesures econòmiques, polítiques i socials fetes per a canviar l’estructura de la propietat de la terra i modernitzar les tècniques agràries. En l’Espanya Republicana, concretament a l’any 1932, el bienni reformista va iniciar la Llei de Reforma Agrària en la qual es pretenia l’assentament de llauradors sense terra a propietats insuficientment explotades. El projecte, sense resultar un fracàs, no es va completar per la falta de fons per els expropiaments i la lentitud en la que va ser portada a cau. Missions pedagògiques: fou un projecte educatiu portat a cau per la Segona República espanyola al 1931. La finalitat va ser la de millorar el nivell cultural de la població més humil i ampliar l’abast de la cultura. Va tindre el recolzament de nombrosos intel·∙lectuals (com Lorca) i de professors ambulants que portaven biblioteques, cors, cinemes,… Basant-‐nos en les dues fonts ,anem a explicar les dificultats que es van trobar els nous governants després de la proclamació de la Segona República i el procés que va portar a la Guerra Civil. El 12 d’Abril de 1931 es celebraren les eleccions municipals mitjançant un sufragi general masculí. En aquestes, els republicano-‐socialistes varen obtindre un ampli suport a les ciutats i per tant es va fer evident que una bona part de l'electorat havia recolzat un canvi de signe. El 14 d'Abril diversos regidors proclamaren la República mentre que la població eixia als carrers per a celebrar-‐ho. Davant aquesta situació, Alfons XIII va renunciar al tro i abandonà Espanya. A Madrid, es feu un govern provisional que proclamà oficialment la Segona República espanyola. Els membres de govern representaven les foces republicano-‐socialistes. Al marge d'aquesta coalició es quedava la dreta, els nacionalistes vacs i l'obrerisme més radical. El govern convocà immediatament eleccions a Corts Constituents. Mentres tant, el govern va aplicar certes mesures d'extrema urgència com la proclamació de llibertats polítiques i sindicals. També es projectaren mesures com la reforma de l'exèrcit, les negociacions en els catalans i els bascos, mesures per a protegir els camperols i actuacions per acabar en la crisi econòmica. Les promeses de canvi obtingué un ampli suport popular exceptuant l'oligarquia terratinent, i part de l'exèrcit i l’església. Les eleccions generals del 28 de Juny donaren la victòria a la coalició republicano-‐ socialista.
2
La Segona República 1931-‐1936 Els diputats formaren les Corts republicanes i es va nombrar com a cap de govern a Nieto Alcalá Zamora, i als respectius ministres. També es feu una comissió encarregada d'elaborar la constitució que posteriorment seria la del 1931. Aquesta era molt pionera en el seu tempren un marcat caràcter democràtic i progressista. Els principals principis que agrupava aquesta constitució, era, que l'estat es configurava de forma integral encara que hi havia possibilitat de governs autonòmics. El poder legislatiu residia a les Corts constituïdes per una sola cambra. El poder executiu estava en mals del govern, format pel cap de govern, els
Nieto Alcalá Zamora
ministres i el president de la República. Per últim, el poder judicial quedava en mans d'uns jutges independents. També hi havia una important declaració de drets i llibertats, i es garantitzava una igualtat absoluta davant la llei. A més a més, per primera vegada, les dones tenien dret a votar gràcies a la diputada Clara Campoamor (com es pot veure a la primera font, quan aquesta diputada defensa el vot de les dones diguent “yo, señores diputados, me siento ciudadana antes que mujer y considero que sería un error político dejar la mujer al margen de ese derecho...”. Esta mesura fou molt revolucionària i va ser molt criticada per molts diputats inclús del propi partit. Ella, per defensar el vot, digué “no cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al margen de la República”. Espanya , també es conformà com un estat laic. La constitució no aconseguí un consens de totes les forces polítiques, principalment entre l'esquerra i la dreta per les qüestions religioses i autonòmiques, que a més a més provocà la dimissió dels sectors catòlics del govern, provocant que Manuel Azaña fora el nou cap de govern i Nieto Alcalà Zamora president de la República. Les reformes del Bienni Progressista (1931-‐1933) començaren en el nombrament de Manuel Azaña com a cap de govern. Entre les més destacades trobem reformes en la qüestió religiosa, en la modernització de l'exèrcit, en la reforma agrària, en la reforma de l'estat centralista, en l'obra educativa i cultural i també en les reformes laborals. En el tema religiós es limità l’influencia de l’església. La Llei de Congrecacions limità la possessió dels béns a les ordres religioses i va previndre la possibilitat de la seva dissolució en cas de perill per a l'estat. La nova legislatura es va vore com una agressió contra el catolicisme. En la modernització de l'exèrcit, es feu una profunda transformació , creant un exèrcit de professionals, i assegurant la seva obediència al poder civil. Amb açò es reduïren els gastos de l'exèrcit, encara que es dificultà la millora de l'armament. Els africanistes ho varen vore com una agressió a la tradició militar i al seu poder. Parlant de la reforma agrària, trobem l'intent del fi del latifundi existent. Aquesta reforma era essencial tenint en compte la importància que tenia l'agricultura en la economia. Es feren uns decrets que perseguien protegir als camperols sense terra. Fixaren una jornada laboral de certes hores i s'establí un salari mínim. La reforma més important fou la Llei de Reforma Agrària aprovada a 1932. La llei permetia l'expropiació de les
3
La Segona República 1931-‐1936 terres d'una part de la noblesa. L'Institut de la Reforma Agrària s'encarregava d’indemnitzar als propietaris expropiats i facilitar els assentaments de famílies camperoles. Els resultats foren escassos perquè no s'expropiaren les terres necessàries i no s'assentaren els camperols previstos. Tot açò, originà una tensió social important, en la qual els grans propietaris es varen oposar a la reforma. Els camperols, per altra banda, estaven decebuts. Es feu també una reforma de l'Estat centralista on a Catalunya s'aprovà l'Estatut d'Autonomia, encara que establint retalls front al text elaborat en Núria. Francesc Macià va ser el president de la generalitat. Al País Basc no es va aprovar l'estatut fins ja iniciada la guerra. José Antonio Aguirre fou el primer lendakari. A Galícia, tanmateix, no es va aprovar cap estatut. En l'obra educativa es va promoure una educació laica i liberal. El govern Republicà estava convençut de la necessitat de millorar el nivell cultural de la població i amb el suport dels intel·∙lectuals varen promoure les Missions Pedagògiques que portaven a les zones rurals biblioteques, cines, etc... Finalment, una mesura important fou la reforma laboral feta per Largo Caballero, en la qual es feu la Llei de contracte del treballs que regulava la negociació col·∙lectiva. Es promogué la creació de segurs socials, es va reduïr la jornada laboral i es reforçà el paper dels sindicats agrícoles. Tanmateix, hi hagueren certs problemes dintre de la coalició republicano-‐socialista. El crack del 29, encara que no va afectar a Espanya per la poca relació de la nostra economia en el mercat internacional, sí que feu que es ralentitzara el creixement econòmic. Els problemes interès de l'economia espanyola es veren perjudicats per aquesta crisi, fent que, encara que es feu un augment dels salaris, no hi haguera un consum necessari per a que augmentara el creixement de la productivitat, i, per tant, la inversió privada va caure. A més a més, la lentitud de les reformes provocà el descontent generalitzat per part de la població. Augmentà la voluntat revolucionaria, on les vagues, les insurreccions i les ocupacions de les terres foren en augment. Aquestos fets provocaren un desgast del govern important, el qual els sectors contraris a la República aprofitaren. La dreta s'estructurà al voltant del partit Radical de Lerroux. Per altra banda, Renovació espanyola, JONS i falange feren una intensa activitat d'agitació contra els marxistes i bolxevics. Es feu un intent de colp d'Estat fet pel general Sanjurjo, el qual fracassà. La Unió Militar Espanyola, que agrupava als militars posteriorment tindria un important paper al colp d'Estat de 1936. En les eleccions de 1933, l'esquerra es va presentar desunida, al contrari, que la dreta. Es va dir que el vot de les dones va tindre un paper molt transcendental a la victòria de la dreta però posteriorment eixiria a la llum que aquesta afirmació era falsa. El centre-‐dreta va eixir victoriós, i va començar el bienni conservador (1933-‐1935). Lerroux va iniciar el seu mandant paralitzant la majoria de les mesures fetes pel bienni progressista. També s'enemistà tant en els nacionalistes catalans com en els bascos, en el primer cas per decretar una llei perjudicial per a Catalunya i en el segon per paralitzar l'estatut basc. Varen intentar conciliar-‐se en l'església aprovant un pressupost de culte, i iniciant negociacions en la
4
La Segona República 1931-‐1936 Santa Sede. L'obstrucció de reformes provocà la radicalització del PSOE i la UGT, i a més es promulgaren vagues i conflictes suportades per ambdós més la CNT. Després de l'entrada al govern de la CEDA, es produïren diverses vagues i manifestacions en contra de l'acció del govern. Aquest decretà l'Estat de guerra, sent en Astúries i a Catalunya les accions més greus, que desencadenà en milers de morts fetes pels mandataris militars i detinguts. Les conseqüències de la revolució foren notables. S'anul·∙là l'Estatut de Catalunya, els camperols foren obligats a pagar la totalitat de la renda. Es nombrà a Francisco Franco cap de l'Estat major i a Gil Robles ministre de la Guerra. Una forta crisi de govern va esclatar a 1935. L'escàndol de corrupció d'estraperlo provocà, a banda de una crisi interna entre els membres del govern, que finalment es convocaren eleccions al Febrer de 1936. A aquestes eleccions, la esquerra s'agrupà en l’anomenat Front Popular, llevat de la CNT, encara que no va demanar l'abstenció. Com observem a la segona font, al discurs de Largo Caballero es parla de aquest Front: “Comunistas y socialistas, unidos a los republicanos, y el día 16 a votar, pase lo que pase en el acoplamiento de los sindicatos y vaya quien vaya en las candidaturas”. La dreta estava desunida, i no va ser capaç de donar una candidatura única per a tota Espanya, ni tampoc de redactar un programa electoral consensuat. Hi ha que destacar, que a les eleccions hi havia una gran tensió entre els dols bàndols, com a més a més es pot observar a la segona font: “Pero hemos demostrado que no somos como ellos, que si se atreven a poner en práctica sus propósitos les cerraremos el paso, puesto que necesitan para sus manejos fascistas a la clase obrera y a pesar del soborno no la conseguirán“ .En aquestes eleccions, el Front Popular va obtindre la victòria, i el nou govern va estar solament format per republicans. Manuel Azaña va ser nombrat president de la República, mentres que Casares Quiroga fou el cap de govern. El govern va decretar l'anmistia, i es restablí l'estatut d'atonomia català així com les negociacions del Basc i del gallec. Es continuà el procés reformista interrompit a 1933. Els partits d'esquerra i els sindicats es llançaren a un moviment popular. Aquesta situació feu que la dreta actuara en un rebuig absolut, i l’església tornà a posicionar-‐se en contra de la República. Falange Espanyola adquirí poder i fomentà el clima d'enfrontament civil.
Aquesta estratègia va afavorir als sectors decidits per fer un colp d'Estat. Al principi, la
conspiració militar va tindre poca força i mala organització fins que Emilio Mola es ficà davant. el principal protagonisme fou per part de l'exèrcit d'Àfrica per ser el millor preparat. La dreta suportava la conspiració militar, intentant obtindre ajuda d'Alemanya i Itàlia encara que sense èxit. Fou la mort del dirigent monàrquic José Clavo Sotelo el que feu accelerar els plans colpistes i que, finalment el 17 de Juliol de 1936, s’iniciarà la sublevació militar al Marroc donant així origen a la guerra civil espanyola.
5
La Segona República 1931-‐1936
Podem observar que la Segona República va ser la etapa que més va representar els valors
democràtics a Espanya, va ser aplicada després de la dictadura de Primo de Rivera al 14 d’abril de 1931. Les característiques d’aquest període són similars a les del Sistema Liberal, però no per això iguals, ja que en la Segona República es varen produir millores legislatives sol·∙licitades pels treballadors mitjançant diverses organitzacions sindicals i alguns partits polítics ideologia d’esquerres i republicans, aprovades pel Parlament.
Durant la República la sobirania és popular
i els electors són tant homes i dones majors d’edat, és a dir, el sufragi universal serà tant masculí com femení. Amb això es va possibilitar que la presa de decisions afavorirà verdaderament a les situació de la ciutadania i no al enganys o farses que es donaven en etapes de govern passades.
Sistema Liberal va ser l’inici per aconseguir la democràcia. A l’Estat Liberal havia una
Constitució en la qual l’Estat s’organitzava en dos tipus de governs, per una banda trobem la monarquia parlamentària i per altra banda la república. A la Constitució es va mostrar la divisió de poders en institucions diferents: el poder legislatiu va estar en mans del Parlament o les Corts, el poder executiu va estar concentrat en El Govern i finalment el poder judicial va estar als Tribunals de Justícia. Aquesta separació de poders va implicar una millora d'imparcialitat, justícia i objectivitat a l’Estat.
En aquest nou sistema democràtic de la Segona República les Corts no són sols consultives, sinó
que a més a més la sobirania, tant nacional com popular, era compartida entre pel monarca o Cap de l'Estat i les Corts. Per altra banda a aquesta Constitució també s’inclouen els drets individuals i col·∙lectius dels ciutadans, com la igualtat davant de la llei de tots ells. Amb aquest nou sistema, el cos electoral es va anar ampliant, en funció de l’interés del govern, permetent un major quantitat de barons que podien participar a les eleccions.
Durant l'Antic Règim, el model d'Estat era la monarquia absoluta, és a dir, els poders de l’Estat
van estar concentrats a les mans del rei (legislatiu, executiu i judicial). La societat era teocèntrica, per això la teoria de l’origen diví era acceptada, a més a més per aquesta raó el rei únicament responia del seus actes davant de Déu. Per altre lloc les institucions tenien un paper consultiu.
La situació política d’aquella època va conduir a una nul·∙la participació dels súbdits, ja que el
monarca actuava conforme els seus interessos, sense tindre en compte l'opinió de la població, això va comportat que el tercer estament fora el més perjudicat de tots.
6
La Segona República 1931-‐1936
A la dictadura de Primo de Rivera, el general junt amb l’ajuda del rei Alfons XIII, va establir un
període amb aspectes similars als de l’Antic Règim i al règim franquista. A més, podem veure que el fill de Miguel Primo de Rivera , José Antonio, va dirigir el partit polític “ Falange Espanyola”que, posteriorment de la seua mort, es convertiria en l’únic partit establert a la Dictadura Franquista, la FET de les JONS, la qual també podrem comparar amb els dos períodes abans esmentats.
Les reformes polítiques que van ser instaurades a la Segona República van ser abolides debut a
la victòria del bàndol nacional en la Guerra Civil i el posterior Règim Franquista. La postguerra es va caracteritzar per la fam i la necessitat que va afectar a una part molt gran de la població espanyola, mentre que es beneficiava de la política econòmica intervencionista del règim una part menuda de la població. D’altra banda el protagonisme va recaure de nou en el sector militar, com en anteriors règims autoritats i absolutistes, propis de l’Antic Règim i el Sistema Liberal. Les relacions amb l’Església Catòlica foren importants degut a que el poder de Franco es recolzava en la voluntat de Déu.
El Sistema Democràtic es torna a instaurar a Espanya amb
l’aprovació de la Constitució de 1978 i amb el fi de la dictadura . Aquest segon període democràtic, és el més llarg de democràcia que ha viscut el nostre país durant tota la seua història.
7