EL SISTEMA CANOVISTA: LA CONSTITUCIÓ DE 1876 I EL TORN DE PARTITS Amparo Ortega Yago Víctor del Moral Ronda Carmen Blanch Bueno Laura Martínez Alonso Blanca Carreras Gamón
Índex
!
Introducció
!
La Restauració Borbònica
!
Fonaments doctrinals del Sistema Canovista !
Constitució Interna
!
Bipartidisme !
!
Partits polítics: Conservadors i Liberals
Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit
!
Constitució de 1876
!
Funcionament del sistema del torn:
!
!
Sistema teòric
!
El Sistema real !
El torn de partits
!
El caciquisme
!
El frau electoral
Conclusions
Introducció Inestabilitat del Sexenni Democràtic
Burgesia: posició conservadora
RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
La Restauració Borbònica
• Pronunciament de Martínez Campos (1874)
S’INICIA
FINALITZA • Proclamació de la Segona República (1931)
MartĂnez Campos va encapçalar el pronunciament del 29 de desembre de 1874
Cánovas del Castillo: artifice de la Restauració Alfons
Candidats
Isabel II Antonio María de Orleans Carles VII
Manifest de Sandhurst: ideals religiosos i proposits conciliadors
Intenció: la Restauració Borbònica s’imposara com a resultat d’un estat d’opinió
Truncament: pronunciament del general Martínez Campos
Entrada d’Alfons XII en Madrid el 14 de gener de 1875
Sistema Canovista Constitució Interna
Fonaments doctrinals
Bipartidisme
Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit Caricatura del sistema canovista
ELS PARTITS POLÍTICS DURANT LA RESTAURACIÓ
Constitució Interna Institucions fonamentals
Columna vertebral de l’Estat
Rei
Corts
Plantejaments del liberalisme doctrinari Base ideològica de l’antic Partit Moderat Defensa de la sobirania compartida
Bipartidisme
Model bipartidista anglĂŠs
Partit Conservador Dos partits principals Partit Liberal D’èlits, sense masses
Antics moderats Revolució gloriosa
Partit Conservador
Format en el context de la revolució de 1868
Partits de la Constitució de 1845 Membres de la Unió Catòlica de Pidal Alfonsis de Cánovas
Cánovas del Castillo configurà el Partit Conservador i organitzà la seua oposició
Partit Constitucionalista de Sagasta Un sector de demòcrates
Partit Liberal
Aglutinà a l’esquerra moderada burgesa
Republicans possibilistes
Altres grups menors
Sagasta va ser el creador del Partit Liberal
Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit Protagonisme civil:
Restauració
Època d’Isabel II
Subordinació del poder de l’exèrcit
Poder civil Poder de l’exèrcit
Reial ordre del 1875
Missió de l’exèrcit
Defensar la independència nacional No intervenir en els enfrontaments entre partits
Reial ordre del 1875
S’atorgava autonomia als militars per als seus afers inters Conseqüències Es proveia a l’exèrcit d’un pressupost elevat
Reial ordre del 1875 En definitiva
Elimina del
Carácterístic en l’epoca d’Isabel II
La presència militar tenia lloc en
Problema dels pronunciaments militars
Torn pacífic
Panorama polític de la Restauració
els partits Protagonisme de la presència militar
la vida política
La Constitució del 1876 Principals trets
Sobirania compartida
Les Corts
El Rei
Corts bicamerals
Congrés elegit Senat representat per les classes poderoses del país
Enfortiment del poder de la Corona
Reconeixement teòric de drets i llibertats
No s’especifica el tipus de sufragi
Retall de la lliberatat religiosa
Poder executiu Poder legislatiu
Maria Cristina jurant la Constitució de 1876
Funcionament del Sistema del Torn
Sistema teòric
El torn de partits
El Sistema real
El caciquisme
Funcionament
El frau electoral
Sistema teòric Sobirania compartida • Rei i Corts
Corts bicamerals • Congrés elegit per sufragi censatari • Senat
El funcionament real del sistema Torn de partits
Autèntica farsa
Frau electoral
Caciquisme
El torn de partits
Partit Liberal de Sagasta
Partit Conservador de Cánovas
Ideologies similars Còmplices
El torn de partits Relevació dels partits
Espera al canvi
Dissolució de les Corts i convocació de les eleccions
Acceptació dels canvis
Pactació del canvi amb l’altre partit i el Rei
RESULTATS ELECTORALS: NOMBRE D’ESCONS
El caciquisme
• agrari • retardat
Context del país
Cacics • Personatges rics • Influents
• Orientar a direcció del vot
Missió
QUI EREN ELS CACICS? Persones notables
Medi rural
Gran influència en la vida local (social i polítics)
Podien ser
Controlaven els ajuntaments
Advocats
Funcionaris de l’administració
Professionals de prestigi
Feien informes i certificats personals
Dirigien el sorteig de les quintes
Proposaven el repartiment de les contribucions
Resolien o complicaven els tràmits burocràtics i administratius
PER ENTENDRE MILLOR ...
ENCASELLAT NIVELL CENTRAL: Ministre de Governaci贸 NIVELL PROVINCIAL: Governador Civil NIVELL LOCAL: Cacics Jornalers
Caricaturitzaci贸 del caciquisme realitzada amb ironia per la revista sat铆rica La Flaca
PER QUÈ ES PRODUEIX L’ENCASELLAT?
Influència dels cacics
Agraïen amb “favors” la fidelitat electoral Orienten el vot Discriminaven els qui no respectaven els seus interessos
El frau electoral L’adulteració del vot
Sufragi censatari
Tracte més favorable als districtes rurals davant dels urbans
Manipulació i les trampes electorals
Falsejament dels resultats segons els acords previs
Pràctica habitual en totes les eleccions
Triom electoral • Creació d’una àmplia majoria parlamentària al partit governant
La majoria electoral de 1881
Reflexe sobre la tupinada (el “pucherazo”)
Definicions interessants: o
o
o
CACIC: personatge ric i influent de l’Espanya rural que apareix a l’últim terç del segle XIX. Eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals acordats per les elits dels partits. TUPINADA: Conjunt de trampes electorals que sorgeix a Espanya durant la Restauració Monàrquica. Tenien l’objectiu d’ajudar a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals. CONSTITUCIÓ INTERNA: Idea política defensada a Espanya durant la Restauració, al 1876, per Antonio Cánovas del Castillo. Aquest defensava la legitimitat i poder del monarca i de les Corts per davant de la Constitució. Aquesta creença política va ser creada amb la finalitat de que cap d’aquestes posara en dubte el poder legítim del rei i les corts (aquestes amb permís del primer) per a canviar les lleis i, per tant, les constitucions.
Conclusions Consolidació d’un règim constitucional i parlamentari L’establilment del sufragi universal masculí (1890) • El règim polític de la Restauració mai va ser plenament democràtic Domini de la burgesia oligàrquica • Recolzada en un capitalisme de base agrària Disminució del poder de l’exèrcit • Torn Pacífic
Bibliografia
La Restauració (Història d’Espanya i de Catalunya): http://www.buxaweb.com/historia/temes/index.htm
El Règim de la Restauració:
http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com/p/temari_09.html
Fotocòpies donades Imatges del Google sobre: La Restauració
Vinyeta de L’esquella de la Torratxa , 1905.