zs 20 ANYS!
zonasec El diari del Poble-sec
ENTREVISTA Francesc Pous, responsable del CRI Sant Joan de Déu Creu dels Molers pàg. 7 Escola igualitària
Carnestoltes
L’Escola Tres Pins i l’Institut Consell de Cent aposten per un ensenyament bilingüe que fa possible l’aprenentatge conjunt de joves sords amb els que no ho són. En tot Catalunya són els únics centres que fomenten pàg. 4 aquesta educació.
El centre cívic El Sortidor proposa, un any més, una celebració per Carnaval a base de ball, disbauxa i una rua que recorrerà els carrers del barri. A més, el gastrònom i pagès Pep Salsetes recuperarà plats tradicionals pàg. 13 catalans.
Núm. 155 • Febrer 2017 • Any 20 • www.zonasec.cat
La soledat no desitjada
Foto: Anna pruna
A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament.
En Domingo, la Mari (voluntària del projecte Acompanyament a la Gent Gran) i la Pilar BRASERIA MARISQUERIA
GALIZA - CATALUNYA
Mariscades - Parrillades Combinats - Carns gallegues Menú diari: 10,75E Dissabtes i diumenges: 16E Obert de 7 matí a 1.30 matinada divendres i dissabtes fins les 2 matinada
Av. Paral·lel, 99 • Reserves: T. 93 441 30 71
TEMA DEL MES
Una història de tantes En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona segueix a pàg. 3
Bodega L’Antiga Carboneria
La Bodega del Poble-sec Salvà, 19, baixos Tel. 665 463 256 Estem al
Oh! Pisos
Confíenos la venta o alquiler de su vivienda Valoraciones gratuitas Reformas de pisos 93 443 61 00 C/ Blai, 1, Local
2
zonasec
Febrer 2017
editorial
editorial
El dret a una vivenda digne / La gent gran
Sensellarisme Fa una mica més de deu anys va haver-hi un corrent que reclamava una vivenda digna, sorgit arrel d’un eslògan d’una manifestació, organitzada per V de Vivienda: “no tindràs una casa en la puta vida”. Una dècada després, aquest clam conserva part de raó i el fons de la protesta manté l’essència. Segurament, aquest moviment ni s’imaginava l’impacte devastador de la crisis econòmica i és que tenir un sostre avui dia s’ha convertit en una mena de luxe. El sensellarisme és un fenomen instal·lat als nostres carrers (unes 3.000 persones a Barcelona i 900 dormint directament al carrer, segons la XAPSLL) i al qual tots hi estem exposats, som susceptibles de que-
dar-nos sense casa. Una fet que no és nou i que hem acabat per acceptar, però qüestiona i molt el tipus de societat i país en el que vivim, on una persona amb preparació, experiència i família o no al seu càrrec, pot ser víctima d’aquesta ruleta russa. Ens hem de conformar? No en majúscules. És obvi que s’han de destinar recursos per afrontar aquesta problemàtica i aconseguir la reinserció social i laboral d’aquestes persones, sense distinció. Però el sacrifici que implica un títol acadèmic, no ha de contemplar aquesta opció. A Catalunya, amb dades del Govern, el 2015 un 19% de la població estava en risc de pobresa i segons l’índex Gini, seria l’onzè país més desigual de la Unió Europea. De debò que no hi ha solucions, que no sigui la caritat? y
Demà serem nosaltres Va haver-hi un temps en què els avis i les àvies eren el pilar de la família, símbol de saviesa i motiu de respecte profund. Era un temps en què els veïns i la família creaven xarxes de suport col·lectiu, tots es coneixien i s’ajudaven sense trobar-ho estrany. D’aquell temps molts ja no se’n recorden. Molts no l’han viscut mai. Avui les residències per a gent gran tenen unes llistes d’espera kilomètriques i els ancians han esdevingut un col·lectiu que molesta, que incomoda. Aquells patriarques venerats ara són vells invisibles, arraconats. Vivim en un món hiperconnectat en el qual les persones grans estan cada vegada més aïllades. Marginades per
una societat que s’aferra a la joventut i fa el possible per no assumir el pas del temps. Els bombers de Barcelona troben cada any a més de cent persones grans mortes a casa seva, en soledat. Aquesta dada hauria de despertar consciències. I potser hauríem de demanar-nos en quina societat malaltissa vivim quan, al mateix temps que acumulem amics i seguidors a les xarxes, rebutgem l’oportunitat d’acompanyar els nostres avis, d’escoltar-los i aprendre d’ells. A l’Àfrica diuen que “Quan mor un ancià es crema una biblioteca.” Si no comencem a canviar el xip i les noves generacions no creixen sabent que els grans han de ser respectats i valorats, demà –si encara som vius– els arraconats serem nosaltres. y
ZONA Semàfor La companyia no té preu
Reurbanització d’algunes zones
Un barri ‘cool’ que ignora els veïns
VOLUNTARIS CONTRA LA SOLEDAT
NO A QUALSEVOL PREU
LES QUEIXES VEÏNALS NO TROBEN SOLUCIÓ
Les iniciatives Baixem al Carrer i Acompanyament a la Gent Gran vetllen per evitar la soledat no volguda de les persones grans del Poble-sec. Són molts els voluntaris que s’han unit a aquesta tasca i gràcies a ells la qualitat de vida d’aquestes persones millora substancialment.
L’Ajuntament vol reurbanitzar els carrers Radas, Concòrdia i plaça del Setge però fer-ho podria suposar un procés de massificació i d’expulsió de veïns com el que ha viscut darrerament el carrer Blai. Això preocupa a veïns i entitats del barri, que reclamen poder participar en la remodelació d’aquestes zones.
El Poble-sec és un dels 23 barris més cool d’Europa, però les demandes de la gent no es solucionen. Façanes, negocis i mobiliari urbà plens de grafits, l’excés de cotxes d’autoescola fent pràctiques o la poca vigilància policial a zones conflictives com la plaça de Les Navas són algunes reivindicacions a les que no es dona solució.
zonasec
Neixen les ‘Trobades Interculturals de Dones’. Un projecte d’apoderament femení impulsat per @BonaVoluntat i altres entitats del Poble-sec.
Candaya inaugura su local en Poblesec con escritores y libreros de toda España. Larga vida a @EdCandaya.
El centre cívic del Sortidor ja piula, si voleu saber més de la vida cultural del Poble-sec, no us oblideu de seguir-ho: @CCElSortidor.
Hem perdut gràcia, el born, el gòtic, la barceloneta, l’eixample, el poblenou i sant antoni. Ara li toca al poble sec. #gentrificació.
@zona_sec
@BonaVoluntat Bona Voluntat en Acció
@Jorgecarrion21 Escriptor
@lapoliticayyo Carolina López, consellera del Districte
@roser_de Dramaturga
El diari del Poble-sec
www.zonasec.cat
Proximitat a la xarxa:
• facebook.com/ZonaSec •
Tensió arterial • Glucosa Homeopatia • Fórmules magistrals Colesterol • Dermofarmàcia Dietètica infantil G I N ER • Ú B EDA
Poeta Cabanyes, 67 (cantonada amb Elkano, 13) • 08004 Barcelona • Tel. 93 441 18 12 farmaciaginerubeda@gmail.com
Escola Infantil
Llar d’infants
zonasec
Vine a veure’ns! Tenim grans ofertes amb les millors muntures i lents de màxima qualitat
Carrer Sant Bertran, 14 08001 Barcelona Telèfon: 93 442 37 17 Horari: Dilluns a Divendres 9.30-13.30h / 16.30-20h Demaneu hora amb antelació
sempre independents!
Edita: Zona Sec Comunicació
Maquetació: Enric Mestres
Direcció: Enric Mestres
Fotografia: Redacció
Redacció: Albert Hernàndez, Anna Pruna, Oriol Adán, Ernest Millet, Enric Mestres
Flickr.com/Zona Sec
ESPECIALISTES EN VISIÓ I APRENENTATGE
des de 4 mesos
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668 www.apolo10.com e-mail: escola@apolo10.com
•
SOM OPTOMETRISTES
APOLO 10
Ampli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any) Mestres i Educadores espec. en Educació Infantil Cuina pròpia, Instal·lacions acollidores Assessorament pediàtric i psicopedagògic
Twitter.com/Zona_Sec
Il·lustracions: David Vila Publicitat: Ernest Millet Tel. 699 271 825 ernestmillet@gmail.com
Col·laboracions: Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Júlia Costa, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec La tirada d’aquest Zona Sec és de 6.000 exemplars
Dep. Legal: B-39.712/1997 Si voleu col·laborar truqueu al telèfon: 699 73 97 79 / 93 329 99 52 Carrer Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona E-mail: zonasec@hotmail.com redaccio@zonasec.cat www.zonasec.cat
Amb el suport de:
Aquesta publicació forma part de:
Zona Sec no es fa responsable de les opinions publicades en aquest diari
zonasec
TEMA DEL MES
y GENT GRAN Diversos col·lectius fan una crida al voluntariat; hi ha moltes persones en llista d’espera
Voluntaris: el millor antídot contra la soledat ANNA PRUNA
@pruna_ana
( a ve de portada) derivada dels
serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”. Els temps han canviat El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus fami-
liars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1.250.000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa...” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades
Foto: PLA COMUNITARI
Alguns veïns del Poble-sec participen en programes de voluntariat per fer companyia i ajudar a baixar al carrer als ancians que ho necessiten.
Els voluntaris són decisius a l’hora de portar alegria a la gent gran que viu sola
per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants-Montjuïc. No és barri per a avis Moltes de les persones grans que viuen al barri del Poble-sec
LA MALALTIA DE LA SOLITUD La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.
les claus Mariona Mercader Acompanyament a la Gent Gran
ho fan a pisos antics, la majoria sense ascensor i amb unes escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb una forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això també caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família. y
La solitud en la gent gran Mari Barreiro Voluntària
Domingo Garrido
Mónica Coll
Usuari
Infermera Cap Les Hortes CAP Les Hortes
‘‘La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada’’
“Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”
Vallhonrat, 30 - 08004 Barcelona oficina@dulcehogar.cat Blesa, 41 - 08004 Barcelona oficina2@dulcehogar.cat Viladomat, 20 - 08015 Barcelona oficina3@dulcehogar.cat
“Abans, al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem, però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix’’
“Les persones que entren a programes com Baixem al Carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”
Febrer 2017
3
Amics que són família La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la Gent Gran, un projecte nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al Carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats. Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la Gent Gran, que actualment compte amb 83 voluntaris al Districte de Sants-Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys. A.P. y
4
Febrer 2017
zonasec
ACTUALITAT
y EDUCACIÓ Aposta per una escola igualitària per alumnes sords
Ensenyament bilingüe amb llengua de signes en català al nostre barri
L’escola Tres Pins i l’IES Consell de Cent són els únics centres de Catalunya que aposten per una educació inclusiva tant per alumnes sords com oïdors. @orioladbe
Amb la inclusió dels estudiants sords com un dels seus objectius principals, l’Escola Tres Pins i l’Institut Consell de Cent aposten per un ensenyament bilingüe que permet aprendre conjuntament tant als joves sords com als que no ho són. Són els dos únics centres a tot Catalunya que fomenten una educació primària i secundària on conviuen alumnes oïdors i alumnes sords. Dinàmica de les classes Tant al Tres Pins com al Consell de Cent tenen un equip de logopedes y psicopedagogues del CREDAC Pere Barnils assignat que acompanya els mestres a cada classe. La Núria Roig, coordinadora d’atenció a l’alumnat sord de l’IES Consell de Cent, destaca que aquest sistema varia lleugerament al Batxillerat, on en lloc de psicopedagogues hi ha intèrprets. “Les psicopedagogues formen part de l’equip docent del centre, mentre que els intèrprets són personal extern a l’institut, és a dir, no participen als claustres de professors ni influeixen en la dinàmica de les assignatures o les notes dels estudiants.”
Foto: IES consell de cent
ORIOL ADÁN
Xerrada a l’IES Consell de Cent amb intèrtreps de signes
Pel que fa al pla d’estudis, tots dos centres coincideixen en que la majoria de les hores lectives són conjuntes, fomentant el tracte igualitari entre els estudiants sords i els oïdors. No obstant això, a l’Escola Tres Pins es distingeixen dos àmbits de treball: per una banda treball conjunt amb el grup a classe i, per l’altra, treball en grups específics d’entre 3 i 5 nens sords. A l’IES Consell de Cent afegeixen assignatures optatives on s’ensenya la comunicació bàsica en llengua de signes als estudiants oïdors i se’ls introdueix en la psicosociologia de la comunitat
sorda perquè entenguin als seus companys, mentre que l’alumnat sord aprofita per fer reforç de lectura i de català i castellà amb logopedes. A més, a l’hora de fer anglès també ho fan en classes separades, ja que els alumnes sords ho fan en un altre nivell. Relació dels alumnes sords i oïdors Malgrat fomentar el tracte igualitari dels alumnes sords i els oïdors, els alumnes sords tendeixen a ajuntar-se més amb els altres alumnes sords, bàsicament per temes d’afinitat i facilitat comunicativa. “Conflictes pel
tema de ser oïdor o no oïdor no n’hi han, conviuen molt bé, però tampoc podem dir que hi hagi una integració total entre uns i els altres” comenta la Núria Roig. No obstant això, “quan apareix la pilota de futbol a l’hora del pati, tothom hi juga”. Tot i que els alumnes oïdors no acaben tenint un nivell competent en llengua de signes, sí que és cert que després de 4 anys junts a classe s’acaben entenent perfectament amb els companys sords, ja sigui amb llengua de signes, vocalitzant molt o amb mímica. Com a anècdota, la Núria explica que això és una eina que els alumnes acaben fent servir pel seu propi interès a l’hora de copiar en els exàmens. “Quan hi ha exàmens de tipus test o proves d’aquest estil s’han de vigilar molt les mans, que se les saben totes!” y L’ensenyament bilingüe funciona, en bona part, gràcies a la col·laboració del CREDAC (Centre de Recursos per a Deficients Auditius de Catalunya) Pere Barnils, que dóna suport als centres amb personal qualificat com psicopedagogues, logopedes i intèrprets de llengua de signes, i ajuda a planificar la intervenció i a resoldre dificultats específiques.
Col·laboració mútua La proximitat d’aquests dos centres facilita molt la transició de primària a secundària dels seus estudiants sords. Així, tots dos centres es coordinen per fer un seguiment d’aquests estudiants una vegada canvien d’un centre a l’altre. L’Escola Tres Pins cobreix l’etapa d’ensenyament inicial fins a 6è de primària i l’IES Consell de Cent s’encarrega de l’ESO, el Batxillerat i alguns Cicles Formatius, pel que tots dos centres es coordinen perquè els alumnes que acaben primària al Tres Pins puguin seguir treballant de la mateixa manera a l’IES Consell de Cent. La Núria Reig destaca que “abans de que els nanos vinguin cap aquí fem una reunió prèvia amb el professorat del Tres Pins per saber com són els nanos, i després fem el retorn informant periòdicament a l’escola de com els hi està anant el primer any” A més, la Núria Reig comenta que sempre que s’organitzen iniciatives relacionades amb el col·lectiu sord de Catalunya els dos centres es van informant per anar-hi, així com també es conviden mútuament si fan actes propis. “El món sord és petit, i al final sempre som els mateixos els qui organitzem les trobades”, afegeix. O.A. y
Atenció presencial Denuncien el creixement de la de consellers ERC població de rates al Poble-sec
El 7 de març recollida de sang a l’Institut Consell de Cent
ERC de Sants-Montjuïc oferirà la possibilitat de poder parlar directament amb els seus consellers de districte per tal que la ciutadania els faci arribar inquietuts, problemes, queixes, idees o qualsevol qüestió d'interès. L'atenció presencial tindrà lloc els dilluns de 17 a 19h al seu local (Casal Jaume Aiguadé) del carrer Miquel Àngel, 51. Els consellers seràn Jordi Fexas i Maria Alonso. ZS y
Un grup de 21 alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’IES Consell de Cent treballen en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits i el proper 7 de març organitzen una recollida de sang al mateix institut. Els alumnes d’aquest grup són joves amb dificultats d’aprenentatge: “Enlloc de plantejar el currículum de manera tradicional, intentem treballar per projectes” explica la Gloria, professora del centre. El
El portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Daniel Gàzquez, ha denunciat la presència de rates al barri i que ‘‘s’ha accentuat en els últims dos anys”. En una entrevista a betevé 91fm, ha explicat que se n’han vist en zones on abans no hi eren. A més, ha detallat que “fins i tot han entrat a dins dels comerços”. Gázquez ha indicat que l’Ajuntament té constància de l’existència
d’aquests rosegadors i d’altres insectes. Segons ha dit, el consistori ho atribueix a la falta de pluges de l’últim estiu i al canvi de la normativa europea per a l’utilització de productes químics que provoca que “no siguin tan efectius” en l’erradicació d’aquests animals. Per això, ha reclamat que “s’actuï ja”, precisament ara a l’hivern que n’hi ha menys de cara a prevenir-me més de cara al futur. ZS y
Banc de Sang i Teixits ofereix un programa d’aprenentatge i servei per a centres educatius en el qual l’alumnat està implicat en fer una campanya publicitària al voltant de la jornada de donacions: “Nosaltres hem transformat aquesta campanya en un projecte i hem anat engrescant altres departaments per tal que col·laborin”, diu la Gloria. No oblideu la data, cal molta col·laboració i els alumnes us esperen a tots el 7 de març! ZS y
TAMBÉ OFERIM: INFANTIL I PRIMÀRIA (CONCERTADA) ESO (EN CENTRE COL·LABORADOR) LLAR D’INFANTS (Autoritzada pel Departament d’Ensenyament) ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTS APRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIU TRACTE PERSONALITZAT PERSONAL TITULAT Portes Obertes DES DELS SUBVENCIONADA diumenge 5 de març 4 MESOS
C/ ALDANA, 1 (cantonada Borrell) Telèfon 93 441 02 96 escola@sagratcoraldana.com www.sagratcoraldana.com
PUBLICITAT
zonasec
Febrer 2017
5
Vine als 10 punts
d’assessorament energètic de la ciutat A Sants-Montjuïc ens trobaràs a l’Oficina de l’Habitatge Carrer d’Antoni de Capmany, 23
Zona Sec_340x255.indd 1
7/2/17 13:16
6
zonasec
Febrer 2017
ACTUALITAT
y BARRI Més visibilitat als problemes quotidians dels ciutadans
Un barri molt ‘cool’ malgrat la falta d’atenció a les demandes veïnals La poca presència policial, façanes i negocis plens de grafits o les 65 autoescoles diferents fent pràctiques de conduir són algunes de les queixes del barri que, per ara, no tenen solució. ORIOL ADÁN
@orioladbe
4 milions d’euros per netejar Malgrat ser un problema general que afecta a tota la ciutat de Barcelona, el fet que parets, persianes i vehicles de negocis particulars o el mobiliari urbà estiguin plens de tags (grafits) no és un tema que calgui passar per alt al barri. L’Eudosio Gutiérrez, ex president de l’Associació de Comerciants del barri, comenta que “sembla que la gent no se n’adona, que s’hagin acostumat a aquestes pintades, però és un delicte i costa molts diners de
Foto: Eudosio gutiérrez
El passat 22 de gener el diari anglès The Indepenent va presentar un llistat dels barris més cool d’Europa, una feina elaborada per la pàgina de viatges Travel Supermarket i diversos bloggers especialitzats que van situar el Poble-sec en la posició 23 del rànquing. L’altre representant espanyol a la llista és el barri madrileny de Malasaña, dos llocs per damunt del Poble-sec. Aquesta bona imatge del barri a l’estranger, però, contrasta amb la poca atenció que reben les demandes dels veïns, que ja fa anys que es queixen de temes com l’excés de cotxes d’autoesco-
les que fan pràctiques de conduir al Poble-sec o l’escassa presència de la Guàrdia Urbana en zones de conflicte com la plaça de Les Navas, entre d’altres.
Milers de grafits embrutem el barri i tota la ciutat
netejar”. Concretament 4 milions d’euros anuals són els que l’Ajuntament de Barcelona dedica a netejar aquestes pintades de les façanes i el mobiliari urbà de la ciutat. En aquest sentit, l’Eudosio destaca que “aquestes pintades van firmades i se sap qui les fa, però ni la Guàrdia Urbana, ni els Mossos ni l’Ajuntament fan res per evitar-les.” També afegeix dins el mateix sac els anuncis adhesius de Cerrajero 24h que hi ha enganxats a tot arreu, contra els que “cal mà dura perquè el tema se’ls ha anat de les mans”. Massa cotxes d’autoescola Un altre dels temes pel que els veïns del Poble-sec fa molts anys que protesten és l’excessiu nombre d’autoescoles que fan pràctiques al barri. Fins a 65 autoescoles diferents circulen pel Poble-sec, generant importants retencions en punts crítics com el creuament del Carrer Margarit amb el passeig de l’Exposició. “És un tema que caldria repartir millor, perquè els cotxes de pràctiques venen d’un altre lloc i quan acaben se’n van, només estan aquí de passada i no deixen cap benefici al barri”, conclou l’Eudosio. No cal oblidar tampoc la demanda de més presència policial a zones conflictives del barri o la reparació de carrers com Mata o Piquer, que ja fa temps que s’haurien d’haver arreglat però encara no s’han començat les obres. Com diu l’Eudosio, “aquestes petites reivindicacions donarien per fer un tema mensual a cada ZONA SEC”. y
y REFORMES Temen l’expulsió del veïnat
Som Paral·lel exigeix una reurbanització del barri participativa REDACCIÓ
@zona_sec
L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un avantprojecte de reurbanització dels carrers de Radas, Concòrdia i de la plaça del Setge de 1714. Aquesta proposta no convenç a la plataforma veïnal Som Paral·lel, des de la qual asseguren que el projecte no ha comptat amb la participació real del veïnat. Som Paral·lel denuncia que la proposta no esmenta cap punt dedicat a la millora dels vincles comunitaris, a evitar la massificació del turisme i a protegir el comerç de proximitat i fomentar un model més sostenible de barri. En altres paraules, temen que aquesta reurbanització acabi derivant en un nou carrer Blai, la qual cosa suposaria probable-
ment l’expulsió del veïnat del barri per la pujada dels preus dels lloguers. L’impacte al barri La proposta que planteja l’Ajuntament passa per millorar el paviment de la calçada dels carrers i de la plaça però passa per alt esmentar els impactes que això pot generar al barri. D’altra banda, Som Paral·lel també lamenta que a l’avantprojecte “no es detalla cap pressupost de les inversions que implicaria aquesta proposta”. Aquesta plataforma veïnal exigeix que es porti a terme un procés participatiu “on es puguin detectar les necessitats del veïnat d’aquesta zona i fer una proposta de millora a partir d’aquestes necessitats”. y
y URBANISME S’investiga l’adjudicació de l’obra a Bimsa
L’Operació Pika apunta a la reforma de l’avinguda del Paral·lel ALBERT HERNÀNDEZ
@4tito4
El març es compliran dos anys de la reforma de l’avinguda del Paral·lel. A les portes d’aquest aniversari, el passat 2 de febrer la Guàrdia Civil va desenvolupar l’Operació Pika, una nova fase de l’investigació pel suposat finançament irregular de l’antiga Convergència, conegut com a cas 3%, que va esquitxar la reforma del Paral·lel. La Fiscalia Anticorrupció ha posat la lupa sobre aquesta remodelació que l’empresa pública Barcelona Infraestructures Municipals (Bimsa) va adjudicar a la constructora Copisa per un valor de 5,7 milions d’euros el març de 2014.
CARNISSERIES CAL COLOM ESTABLIMENT RECOMANAT PEL CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
40è aniversari de les nostres botigues al Poble-sec
Vedella, porc, pollastre, xai, formatge i més productes Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 Barcelona Tel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • central@calcolom.com
L’extinent d’alcalde d’Urbanisme amb el govern de Xavier Trias, Antoni Vives, va ser detingut i posat en llibertat el mateix dia, a l’espera de ser citat a declarar al jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell, que instrueix l’anomenat cas 3%. A més d’aquesta obra, també es van requerir quatre expedients d’altres treballs urbanístics duts a terme a la ciutat durant el mandat de Trias. L’alcaldessa Ada Colau va anunciar l’obertura d’un expedient informatiu i no va descartar ni personar-se com acusació particular ni endegar una comissió d’investigació, tot i que va subratllar “era massa aviat” per una causa penal que està sota secret de sumari. y
Aprofiteu els nostres descomptes amb les ofertes dels lots. Demaneu informació! (Ofertes especials de lot només a la botiga de Blasco de Garay, 42)
Vallhonrat, 27 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 325 61 42
zonasec
ENTREVISTA
l’entrevista
Febrer 2017
7
ALBERT HERNÀNDEZ @4tito4
y Francesc Pous, responsable del Centre Residencial d’Inserció (CRI) Sant Joan de Déu
El desembre de 2011 s’inaugurava a Creu dels Molers, 21 un alberg per a persones sense sostre. Un centre que va més enllà d’aquesta problemàtica i que prepara als seus usuaris per tornar a viure en societat, gràcies a les estàncies i a la feina de la cinquantena de professionals i al grup de voluntaris. Francesc Pous (Badalona, 1975) és el responsable d’un equipament que formalment és conegut com a Centre Residencial d’Inserció (CRI) Sant Joan de Déu Creu dels Molers, per on anualment hi passen més de 200 persones. Un lustre de l’arribada al Poblesec. ¿Com valora l’adaptació? Arribàvem a un barri molt associatiu, que té moltes entitats que treballen en aquest àmbit i que estan molt presents. Per això, una de les primeres mesures va ser integrar-nos dins aquesta dinàmica, sense que suposés un impacte. Crec que ho hem aconseguit, perquè tenim una comunicació fluïda amb els veïns i bona acceptació per part de les associacions. A banda, hem tingut impacte en els petits projectes que hem endegat. Com per exemple... Des de fa dos anys i mig impulsem Àpats en Companyia, de l’Ajuntament de Barcelona, que consisteix en oferir menjar a gent gran del barri que, pel motiu que sigui, no pot preparar tots o algun dels àpats del dia. Aquí tenim 25 places i cobrim aquesta necessitat bàsica, però a banda també té un altre objectiu: establir xarxes d’amistat. I s’ha aconseguit en alguns casos, hi ha grups que queden per fer un cafè o la compra junts. La veritat és que és reconfortant. També hi ha la Barcelona Magic Line, una caminada solidària que es fa per grups, que organitzarem el 5 de març. Més enllà de ser una competició, els grups marquen uns reptes amb la finalitat de recollir fons. I com ha estat la implicació amb projectes del barri? Hem participat d’algunes accions
que ha fet el Pla Comunitari i també Bona Voluntat en Acció. Són petites coses, de la mateixa manera que ho fem amb Serveis Socials del territori. La més potent és la que deia d’‘Àpats en Companyia’ i l’altra, també amb molta visibilitat, és Escoles Amigues, que consisteix en sensibilitzar als estudiants, sobretot de 4t i 5è d’ESO, sobre les persones sense llar. Explicat des de la visió dels mateixos residents i a partir d’aquí es fan implementacions a nivell social. Això s’ha fet amb l’escola Anna Ravell. Com i de quan és l’estada dels usuaris a l’alberg? Varia, tenim un conveni amb l’Ajuntament en què es marquen aproximadament tres mesos, però això està condicionat a l’evolució de les persones. Treballem amb gent sense llar i per a la seva reinserció laboral, encara que també altres aspectes com a nivell psicològic i físic per a que la persona surti amb les millors condicions possibles. No sempre s’assoleix, tot i que tenim una sortida positiva aproximadament d’un 60%. No obstant això, té matisos aquesta dada, perquè es pot arribar a cobrar una pensió no contributiva d’uns 400 euros. Dona una solució immediata, però és molt difícil sobreviure amb aquesta quantitat al llarg del temps. I la reinserció laboral? Un 55% de les persones que surten ho fan amb feina. Està prou
bé, això suposa un sou més elevat que una pensió no contributiva, tot i que les condiciones laborals no són les millors. El perfil d’usuaris ha canviat, perquè si alguna cosa ha tingut la crisi econòmica és que no ha fet distincions... El 2016 va començar a alterar-se, però quan vam arribar al Poblesec ja estava canviant, marcats per aquesta crisi. Han augmentat les persones derivades amb feina i la nostra principal tasca és que la conservin, assegurant les necessitats bàsiques. En definitiva, gent precària que, pel motiu que sigui, no pot fer front a un lloguer. Com és l’acceptació, per part d’aquestes persones, de la necessitat de recórrer a la beneficència. Hi ha persones que entren per primer cop al circuit de Serveis Socials i en molt poc temps han d’assumir aquesta frustració o fracàs vital. És un xoc i ho és, perquè tenen una idea preconcebuda d’aquest servei i al final no és la realitat. El que hem de fer és positivitzar la situació i remarcar que és una cosa transitòria. Després depèn molt de la realitat de cada cas, nosaltres estem per orientar, posem serveis i recursos, però han de ser ells els que hi posin mesures, perquè són els actors principals de les seves vides. És preocupant la situació? Ja ho era abans que arribés la crisi. Estem parlant d’unes 2.000
Foto: Albert hernàndez
‘‘Quedar-se sense llar pot afectar a qualsevol’’
Francesc Pous, davant del local a Creu dels Molers, 21
persones al carrer. Això preocupa, perquè Barcelona és una ciutat amb molts recursos a nivell social, però no són suficients per cobrir aquestes necessitats. I la ciutat ha respòs, amb la creació de nous serveis en aquest àmbit com atendre a persones sense llar amb problemes de salut mental. El que preocupa és que és una situació que pot afectar a qualsevol i hem estat tots molt vulnerables. També hi ha la problemàtica dels majors de 50 anys que a nivell laboral resulten menys atractius. Tenim perfils així que fan un bon procés, però no troben una solució immediata. És una mica frustrant també de cara als professionals i no trobem què més fer.
‘‘Viure al carrer vol dir perdre uns 20 anys de vida’’ Si Barcelona té tants recursos com diu, per què hi ha tanta gent al carrer? Vivim en un sistema que penalitza els errors que implica trobar-se al carrer. A les notícies és habitual veure temes de desnonaments i que es continua pagant el deute; acomiadaments i la dificultat de tornar al mercat laboral. Viure
al carrer significa perdre anys de vida, es redueix l’esperança de vida fins als 58 anys. Això vol dir, tenint en compte la mitjana catalana (el 2015 era de 83,15 anys), perdre una mica més de 20 anys. No hi ha accés a aspectes bàsics com higiene, seguretat, alimentació i salut. I quant més temps es passa al carrer, la situació tant física, mental com social empitjora. Arriba un moment que s’interioritza aquesta sensació de ser invisible, de no importar a ningú. És a dir, s’acaba acceptant una situació que no és transitòria, per això insistim en aquest aspecte, perquè es pot sortir. Alguns veïns de Les Hortes de Sant Bertran es queixen del comportament de persones sense llar. Què s’ha de fer en aquests casos? L’Ajuntament te un servei per barris per, entre d’altres, treballar la vinculació i la reinserció d’aquestes persones a la societat. Es busca solucionar la problemàtica i no traslladar-la, per això els professionals estan a sobre per tal que es generi el mínim impacte possible. Està clar que s’ha d’abordar i acompanyar aquesta gent. Entenc que pugui generar molèsties als veïns, com també sé d’un cas a la plaça dels Ocellets i s’està treballant molt profundament al respecte. y
¿Quieres vender tu piso al mejor precio? 936 241 755
C/ Margarit, 2
inmuebling@gmail.com
8
Febrer 2017
zonasec
FENT BARRI
y PLA COMUNITARI L’acte té una participació de més de 50 voluntaris i voluntàries y EQUIPAMENTS Representants veïnals reclamen més
L’Ajuntament reconeix greus mancances d’equipaments al barri
VII Trobada del Voluntariat del barri
El voluntariat és el motor de molts projectes socials del Poble-sec. Això va quedar reflectit un any més a la trobada del voluntariat del barri, impulsada pel Pla Comunitari i les entitats socials del nostre barri. El passat divendres, dia 20 de gener, es va celebrar al centre cívic El Sortidor la VII Trobada del Voluntariat del barri, organitzada pel Pla de Desenvolupament Comunitari de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. L’objectiu de la trobada és crear un espai de reflexió i reconeixement de totes les persones voluntàries que treballen en les diferents entitats i projectes del nostre barri. Aquestes trobades proposen reflexionar sobre diferents temes relacionats amb el voluntariat, fomentant la posada en comú de vivències, conflictes o diferents experiències de treball de les que poder extreure aprenentatges per millorar dia a dia la feina del
Foto: pla comunitari
PLA COMUNITARI DEL POBLE-SEC www.pcpoble-sec.org
REDACCIÓ
Voluntaris i voluntàries al CC El Sortidor durant la trobada
voluntariat. Aquest any, el tema escollit va ser el tema de la cura. De la mà de Violeta Ospina i de l’Eduard Sala, membre de Càritas, vam poder reflexionar sobre el significat de la cura en el voluntariat i el paper del voluntariat en la cura dels altres, sobretot en la cura de persones que estan passant situacions molt negatives en la seva vida i per tant, molt vulnerables. Durant la trobada, els voluntaris i voluntàries vam poder fer diferents tipus de dinàmiques per conèixer a la resta de voluntaris i voluntàries i a les entitats en que treballen.
Per acabar, vam poder gaudir d’un berenar preparat per l’Associació Espurna, que treballa al barri amb dones de l’Índia, Pakistan i Nepal. Agraïm la participació en l’organització de la trobada a totes les entitats implicades: Bona Voluntat en Acció, Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Sant Joan de Déu, Sant Pere Claver, als projectes Baixem Al Carrer, Acompanyament a la Gent Gran i al Pla d’Acollida, i molt especialment a Càritas Diocesana i a l’Eduard Sala per participar com a coacher en la trobada. y
comerç de barri Amb quatre paraules: Forn de pa artesà
ERNEST MILLET ernestmillet@gmail.com
La Maria del Carme Llorach i el Ramon Castellví van entrar al forn del carrer Salvà, 37 a l’any 1975. “Els nostres fills no havien nascut i nosaltres ja féiem de forners”. Avui, però, el negoci el porten els dos fills del matrimoni i l’eficient Mercè, sempre sota la mirada escrutadora de la Maria i el Ramon. El petit local del carrer Salvà porta una existència de quasi cent anys al barri del Poble-sec. Pocs negocis al nostre barri tenen la història del petit Forn de pa artesà. El pa l’elaboren a l’obrador el Xavier i el Carles, fills dels amos. És un pa natural, sense conservants ni aditius. Temps era temps, pel mostrador
del forn hi passaven al voltant de 900 persones diàries. La Maria m’ho assegura davant la meva sorpresa i ella m’indica el record que té d’aquells dies passats, ja que el braç li feia mal de tant servir les barres de pa. Temps era temps. Però tot canvia, evoluciona i avui al Poble-sec neixen forns com a bolets i molts comerços venen pa, de menys qualitat i preus més econòmics. “Roda el born i tornen al forn del Ramon”, m’escopeteja en Ramon. I em remata: “La gent ha tornat al nostre forn, ja que s’adonat de la qualitat del nostre pa. Així de senzill”. I tots dos, la Maria i el Ramon
em canten les bondats del barri: joventut i turisme, la renovada clientela del forn. y
La Maria i el Ramon FORN DE PA ARTESÀ Carrer Salvà, 37 08004 Barcelona
@zona_sec
Un infor me encar regat per l’Ajuntament de Barcelona a l’empresa Activa Prospect reconeix que el barri del Poble-sec té dèficits d’equipaments en educació secundària, formació professional, una biblioteca, un casal per a joves, una escola de música, un casal per a entitats veïnals, 3 pistes poliesportives i també places d’atenció a la gent gran en residència o en centre de dia. Aquest és el diagnòstic que fa l’empresa aplicant els criteris oficials vigents actualment a l’Ajuntament. Per exemple, en el cas de l’educació infantil i primària, el criteri oficial és que hi hagi un 43,7% de places públiques oferides al barri. En aquest cas sí es compleix el criteri, doncs hi ha 8 escoles amb 12 línies educatives. El cas oposat és el de la formació professional, que no compta amb cap centre al Poble-sec. Es confirmen les mancances El balanç d’equipaments es va presentar a la comissió de seguiment del Consell de Barri el 2 de febrer passat amb l’assistència de nombrosos representants de les entitats veïnals. Aquest balanç ha de ser, segons la direcció tècnica del districte, la base sobre la que es faci un procés participatiu per decidir quins equipaments cal fer els propers anys. Segons van coincidir veïns i tècnics municipals, el balanç confirma amb dades la visió que es tenia de les mancances
del Poble-sec. La sorpresa més important que aporta l’estudi és la necessitat de comptar amb una nova línia d’educació secundària, que fins ara no s’havia detectat. L’estudi realitzat contempla l’oferta d’equipaments pels veïns del barri més enllà de les fronteres administratives estrictes. Així, part dels veïns reben atenció sanitària a l’àrea bàsica de Manso, al barri de Sant Antoni, perquè la distribució geogràfica que fa el departament de salut no coincideix amb els districtes municipals. Precisament en aquest camp tampoc hi ha dèficit d’equipaments, doncs els habitants del barri poden accedir a 4 àrees bàsiques de salut. Ànim reivindicatiu El procés participatiu ha de començar properament, però encara no es coneixen els detalls del funcionament. Entre els representants veïnals que van assistir a la reunió hi havia un fort ànim reivindicatiu per reclamar més equipaments dels que es reconeixen com a deficitaris en l’informe que es va presentar. Els tècnics municipals van insistir a qualificar aquest informe com un punt de partida que es fixa en les normatives actuals però no un límit a les reivindicacions ciutadanes. Davant els dubtes que van expressar alguns dels assistents a la reunió sobre els equipaments comptabilitzats, els tècnics municipals van anunciar que properament penjaran el document complert a la pàgina web del districte. y
INS CONSELL DE CENT L’EDUCACIÓ VORA EL MAR Portes obertes ESO: 28 de febrer, a les 18h. Batxillerat: 25 d’abril, a les 18h. OFERIM ESTUDIS D’ESO I BATXILLERAT: CIENTÍFIC, TECNOLÒGIC, HUMANÍSTIC, SOCIAL I ARTÍSTIC.
C/ Carrera, 25
zonasec
FENT BARRI
y CC EL SORTIDOR Protagonisme de la cuina catalana dels segles XV i XIX
Carnestoltes festiu i gastronòmic CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.ccivics.bcn.cat/elsortidor
El Centre Cívic El Sortidor un any més es vesteix per Carnestoltes i us proposa una celebració a base de ball, disbauxa i menjar tradicional. Us animem a començar el dissabte 25 de febrer disfressant-vos i participant de la rua de Carnaval que recorrerà els carrers del Poble-sec al ritme dels tabals. En tornar a la plaça us esperarà El Rebombori a càrrec de la Companyia Cremallera Teatre, un espectacle d’animació per a tota la família amb el qual ballareu i cantareu sense parar. Us hi esperem des de les 11h del matí a la plaça del Sortidor. Però això no és tot! A les 13h trobarem en Pep Salsetes prepa-
rant una cassola de Carnestoltes a la plaça, un plat històric que ens farà viatjar a la Barcelona del segle XIX, amb aromes intensos i la història d’uns costums arrelats en la celebració del dijous gras. En Pep Salsetes, gastrònom i pagès que treballa de manera intensa en la recuperació de varietats agrícoles
tradicionals i amant de la història de la cuina, ens deixarà tastar aquest plat allunyat dels nostres sabors habituals. Aquesta activitat està emmarcada dins la secció La Història a taula!, del nostre projecte A taula! Cicle de Cultura i Gastronomia que, trimestralment, us proposa tallers i xerrades al voltant de la història dels pobles a través de la seva cultura gastronòmica. Aquesta vegada descobrim noves versions de receptes publicades al Llibre del Coch –un receptari català escrit al segle XV–, com el menjar blanc o la cassola de carnaval, reinterpretada al llarg dels segles. y Per a més informació: ajuntament. barcelona.cat/ccivics/elsortidor.
y INCLUSIÓ SOCIAL Són una vintena de nens i nenes de centres escolars del barri
Integrasons creix amb l’orquestra pre-infantil ALBERT HERNÀNDEZ
@4tito4
El projecte socioeducatiu Integrasons s’està fent una mica més gran al barri, de la mà de l’orquestra Do d’Acords. El passat 9 de febrer es va escenificar amb la celebració d’un concert, en el seu escenari habitual: el Centre Cultural Albareda. Però no va ser una actuació qualsevol, ja que va debutar l’orquestra Pre-infantil, formada per una vintena de nens i nenes procedents de les escoles Jacint Verdaguer, La Muntanyeta, Tres Pins i Bosc de Montjuïc. Se
Pablo Persico, director d’Integrasons
suma així, a les infantils i juvenils d’una iniciativa que porta sis anys de vida al Poble-sec. Amb aquesta incorporació, el projecte que lidera el músic Pablo Persico, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es consolida i assoleix
l’objectiu de comptar amb la participació de totes les escoles públiques del barri. La unió d’aquesta vintena de canalla suposa també que l’essència d’Integrasons s’estengui a les seves famílies. Uns familiars que van barrejar-se amb els més de cent assistents al concert. L’espectacle va tenir sobre l’escenari als músics Nacho Peres, Víctor Carol i Dídac Ruiz. Els bongos, les maraques, els triangles o els guaguatube, entre d’altres instruments de l’orquestra, van tornar a escoltar-se dins l’Albareda. El dia 17 de febrer les seccions infantils i juvenils oferiran un altre recital. y
Febrer 2017
9
La revisió tècnica del Funicular de Montjuïc es podria fer en un altre moment de l’any UNIÓ ASSOCIACIONS VEÏNS POBLE SEC
La Unió d’Associacions de Veïns del Poble Sec ha demanat al Districte de Sants-Montjuïc i a la regidora de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, que el tancament per revisió tècnica del Funicular de Montjuïc es realitzi fora del període lectiu. Des de fa anys la revisió anual es realitza als mesos d’hivern dificultant l’arribada dels ciutadans a l’escola El Bosc de Montjuïc i al centre ASPACE entre d’altres. Des de la Unió
pensem que aquest tancament es pot fer en un altre moment de l’any en el que la incidència sobre els usuaris d’aquests centres sigui menor, ja que tot i l’increment de freqüència del servei alternatiu respecte al funicular, el trajecte suposa un augment del temps de trajecte que, en altres èpoques de l’any, amb un altre tipus de viatgers disminuiria les molèsties d’aquests usuaris. Des de la Unió demanem, doncs, un canvi en les dates de la revisió anual per disminuir l’afectació causada pel tancament del Funicular de Montjuïc. y
Rectificació i actualització sobre Can Pepe, que canvia de nom i d’explotador En relació a la notícia apareguda en el ZONA SEC 152 del mes de novembre de 2016, pàg. 7, en la que es manifestava que el Sr. Mohammad Jhangar, Ángel, era propietari del bar restaurant Can Pepe, situat al carrer Fontrodona, 1, és necessari rectificar dita informació en el sentit que el Sr. Mohammad Jhangar no era el propietari del local, sinó que era l’Administrador Únic de la mercantil que gestionava i
explotava aquest local, sent la mercantil mencionada amb denominació de TAPEANDO 2015, SL. L’actualització que s’ha d’esmentar és que el bar restaurant Can Pepe ha canviat de nom, ara es diu CAN TONADA i és explotat per una persona física. Respecte al senyor Mohammad Jhangar, conegut com a Ángel, ha desaparegut com a administrador de totes les societats que mantenia. y
Us recordem que les reunions de Festa Major 2017 es faran els segons dimecres de mes, a
les 20h, al carrer Elkano, 24. I seran les següents dates: 8 de març, 12 d’abril i 10 de maig. Tothom hi pot participar. Per a més informació us podeu adreçar al correu: festamajor@poblesec.org
POBLE SEC PEIX, SL DISTRIBUCIÓ A HOSTELERIA
Tel. 934 433 104
C/ Poeta Cabanyes, 39 • 08004 Barcelona
Tel. 670 659 012
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17
El Millor en Vins, Caves i Cerveses Artesanes Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 Barcelona Tels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18 www.serralleriasoyma.com e-mail: serralleriasoyma@hotmail.com
Ronda de Sant Pau, 77, local 1 - Barcelona
10 Febrer 2017
zonasec
OPINIÓ
y ECONOMIA Torna el proteccionisme econòmic de la mà de Donald Trump
y SOBIRANISME El poble català, un poble solidari
Amèrica primer!
Un Estat del Benestar digne i just
El control de preus de l’administració Obama a les empreses de biotecnologia, per garantir l’èxit de la reforma sanitària, desapareixerà. potenciar la inversió pública (3,6 bilions de dòlars fins el 2020) en infraestructures per crear llocs de treball (això ja és més keynesià) però no es veu clar d’on sortiran els diners. Pel que fa al comerç, vol abandonar l’acord amb els 12 països del Pacífic i trencar el tractat amb Canadà i Mèxic. En resum, vol donar-li la volta a la truita (i per fer-la haurà de trencar ous).
JOSEP M. TORREMORELL - Economista jmtorremorell@yahoo.com
Fins ara, el president dels Estats Units d’Amèrica (EUA) havia adoptat mil formes en la ficció de Hollywood, però els guionistes mai n’havien imaginat un com l’actual, una rara avis, amb nom d’ànec de Disney, ufanós com un paó i que des del primer moment no ha parat de muntar pollastres. Tot un pájaro, vaja. De fet, el 28 de gener va començar l’any del Gall xinès, en concret del Gall de Foc, és a dir, el gall de la mala llet. L’han clavat aquests xinesos. Nacionalisme econòmic El prog rama econòmic d’aquest especulador immobiliari en alguns aspectes ens retorna al segle XIX: propugna el proteccionisme, qüestió debatuda des de finals del segle XVIII a principis del XX, en la pugna proteccionisme-lliurecanvisme. Trump aposta per un nacionalisme econòmic proper a l’autarquia. Això encarirà costos i durà inflació, cosa que farà reaccionar la Reserva Federal apujant els tipus d’interès. El control de preus de l’administració Obama a les empreses de biotecnologia, per garantir l’èxit de la reforma
sanitària desapareixerà. Trump vol l’autarquia energètica, farà tornar el carbó i els combustibles sòlids de producció pròpia (amb augment de la contaminació i menyspreu del canvi climàtic). Les energies renovables perdran les ajudes que reben, però no es preveu un impost al sol, com a Espanya (no està tan boig). En matèria fiscal només preveu tres trams d’impost per als particulars (12%, 25% i 33%) en lloc dels set actuals (el més alt 39,6%), la eliminació de successions, i la baixada de l’impost de societats del 35% al 15%. Vol
Les ONG catalanes i el 0,7% Més a prop nostre, l’Estat continua desobeint impunement les sentències del seu Tribunal Constitucional: se’n comptabilitzen 34. Com la que l’obliga a modificar la norma que exclou les ONG catalanes del repartiment del 0,7% que marquem en la casella de l’IRPF. El Secretari d’Estat de Serveis Socials, Mario Garcés, ja ha contestat la sentència: “Mentre jo sigui secretari d’Estat, seguirem distribuint els recursos des de l’Estat i només a ONG estatals”. Per acabar: l’Estat ja ha pagat les beques, excepte als 158.000 alumnes catalans. Per tant, recordo als unionistes del Poble-sec que l’Estat no ha pagat les beques dels seus fills, per ser catalans. És veu que les concubines dels Borbons porten molta despesa. y
POBLE SEC PER LA INDEPENDÈNCIA poblesecxind@gmail.com
De fet, si fóssim una societat justa l’Estat del Benestar no hauria d’existir, s’hauria de donar per fet. Tothom hauria de tenir les necessitats bàsiques cobertes. Però sabem, i no són pocs els qui ho pateixen, que això no és així. La desigualtat social i la pobresa han estat conseqüència de la crisi? O han estat els seus detonants? L’opinió d’alguns sociòlegs és, que en època de crisi, la desigualtat social i la pobresa són els detonants de la crisi, impedint-ne el creixement econòmic. Però el cert és que cada cop la desigualtat social es fa més visible i la sortida de la crisi més invisible. És l’Administració qui representa que ha de defensar els interessos dels ciutadans i evitar l’escissió social. Cert és que cada país i a cada legislatura se li dóna importància a serveis socials diferents: uns aposten més per l’educació o la sanitat, d’altres per evitar l’exclusió social i la desigualtat. Però, en termes generals, l’Estat del Benestar hauria de saber combinar la prestació de serveis no lucratius, de defensar els drets socials i canalitzar el voluntariat i el compromís social a fi d’evitar l’exclusió social. En època de crisi, aquests serveis trontollen. Apareixen els dubtes de si només se n’hauria de fer càrrec l’Administració. Hi ha corrents polítics que defensen que
els fons públics no són suficients i que l’Estat del Benestar s’ha de reinventar. A Catalunya ho hem fet, sempre s’ha fet. Som un poble solidari i hem sabut refermar el Tercer Sector. Però l’Administració catalana flaqueja, no només per ideologies polítiques, sinó per l’extorsió de l’Administració de l’Estat. Els diners destinats a aquesta partida i provinents de l’Estat Espanyol, no sempre arriben. Hi ha hagut períodes en que no s’ha pogut pagar el deute amb les farmàcies, no s’han pogut pagar les residències d’avis, no hi hagut prou per a les beques menjador... Ara tenim una opció: lluitar perquè els diners que nosaltres generem es quedin a casa nostra, i exigir que la major despesa en els pressupostos anuals sigui per a la defensa dels drets socials. Però us podeu preguntar, això també es pot intentar amb el Govern espanyol? Segur? Després de tot el que hem vist i sentit, i de qui governa encara ara a Espanya? No canviaran, no ens enganyem. A Catalunya sí estem canviant. Una molt gran majoria de catalans ens hem posat d’acord en què volem un nou país, estem canviant la manera de fer política, ens manifestem perquè se’ns escolti i se’ns escolta. I així ho hem de continuar fent, ara i quan siguem una República, perquè en el nou Estat es respectaran els drets dels ciutadans, i prou que lluitarem per mantenir un Estat del Benestar digne i just. y
CLÍNICA VETERINÀRIA
Miquel M. Palou Jounou Ana Vélez Costa Mireia Alcázar Cutié Advocats
miquel@palouijounou.com www.palouijounou.com anna@palouijounou.com www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
Segueix-nos a: facebook.com/ZonaSec twitter.com/zona_sec www.zonasec.cat
ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 271 825 ernestmillet@gmail.com www.zonasec.cat
zonasec
FENT BARRI
Febrer 2017
11
Veïnes en perill d’extinció SINDICAT DE BARRI poblesec@sindicatdebarri.org
Estimada veïna, ens posem en contacte amb tu perquè ens fan fora del barri. A totes. Al Poblesec els lloguers no paren de pujar (més d’un 10% en els darrers anys). Els contractes es renoven amb preus abusius que ens porten a haver de marxar del barri. Pel que fa a la compra de pisos, prop del 60% estant sent adquirits per fons d’inversió, bancs i immobiliàries, és a dir, no són noves veïnes que vindran a compartir els nostres carrers, sinó especuladores que juguen amb el nostre dret a viure al barri.
Carrer Radas amb la plaça del Setge
Per nosaltres és la vida, per elles és un negoci. Ara ens diuen que faran reformes a la plaça del Setge i els carrers Concòrdia i Radas, i ens preocupa que aquestes millores només serveixin per aprofundir encara més aquesta situació dramàtica. Ens pujaran els lloguers després de patir la molèstia de les obres? La peatonalització suposarà que posin terrasses com al carrer Blai? Les joves hem de renunciar a viure al nostre barri, les veïnes de sempre es veuen expulsades de casa seva per l’augment del preu dels lloguers, les botigues de tota la vida, de proximitat, han de tancar i es converteixen en bars i comerços destinats al turisme. Quan diem que ens fan fora, parlem d’una realitat: des del 2012, una persona al dia ha marxat del nostre barri (aproximadament 1.100 veïnes des del 2012). Ens fan fora, sí, però... per trobar solucions a aquesta situació i per compartir les nostres experiències et demanem que el dissabte dia 4 de març vinguis a la Trobada Veïnal per l’Habitatge al Poble-sec. T’hi esperem! y
Centre d’Estudis Sant Francesc Xavier LLAR D’INFANTS (des de 3 mesos) PRIMÀRIA - ESO ANGLÈS - INFORMÀTICA MITJA PENSIÓ CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32
FLORISTES DES DE L’ANY 1939
Ronda Sant Pau, 17-19 • 08015 Barcelona Tels. 93 441 40 75 / 639 78 30 32 • Fax 93 329 46 88 www.floristeriaolimpia.com • olimpia@floristeriaolimpia.com
zonasec
12 Febrer 2017
ESPORTS
y FUTBOL És una aposta personal de l’entrenador del Kansas City
L’ex de l’APA Ilie Sánchez fa el salt al futbol americà
ALBERT HERNÀNDEZ
@4tito4
L’exjugador de les categories inferiors de l’APA Poble-sec i format al planter del Barça, Ilie Sánchez, ha fitxat per l’Sporting Kansas City, de la lliga nord-americana (MLS, Major League Soccer, les sigles en anglès). Sánchez és una de les novetats de l’equip ianqui de cara a la nova temporada, que arrenca al març. A més, el jugador portava sense equip des de setembre, quan va decidir desvincular-se del Munic 1860, quan encara li quedava un any al club alemany. La temporada passada va jugar cedit a l’Elx, de Segona Divisió. El migcampista va incorporar-se tard al mercat de fixatges i es va marcar l’hivern
per signar un nou contracte. El tècnic del Kansas, Peter Vermes, assegura que “feia temps que hi estàvem interessats i el seguíem”. Precisament l’entrenador americà va ser qui el va convèncer, en una trucada personal que li va fer, tal com va confessar Sánchez en una entrevista al diari Sport. Una trajectòria diversa Tot i que va admetre que “no coneixia molt la MLS’’ i que el seu desig era jugar a Espanya, la competició nord-americana “és molt atractiva”. D’aquesta manera, el veí del barri que va començar a donar puntades a la pilota a l’escalinata de la Font del Gat sembla haver trobat l’estabilitat. I és que després que el 2014 abandonés la disciplina del
Foto: sporting kansas city
El jugador de 26 anys, i veí del barri, debutarà a Washington en l’arrencada de la competició a principis de març.
Ilie Sánchez quan era del Munic 1860
Barça B, on per cert va ser capità vàries temporades i els dos últims cursos va tenir un paper protagonista, Sánchez ha vestit la samarreta del Munic 1860 i la de l’Elx i el 4 de març inicia una nova etapa en la seva carrera. El Kansas City debutarà a la lliga a domicili contra el DC United, a Washington. y
ASESORAMOS CUALQUIER ASUNTO RELACIONADO CON VIVIENDAS, PISOS TURÍSTICOS, LOCALES DE NEGOCIO... TANTO PROPIETARIOS COMO INQUILINOS.
Tus abogados Todos tus problemas tienen solución
porque pagando tan solo 60E al año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados
VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS Barcelona El Papiol
Blai, 9 local 08004 Rocafort, 147 08015 Av. Generalitat, 36 08754
Tel. 93 441 37 20
934 418 278 932 263 730 936 731 686
Tel. 934 418 278
Calle Rosal 21 Local 1, Barcelona Barcelona-España
www.rentinmobiliaria.com
Mesas para sus celebraciones de empresa y familiares hasta 70 personas
Cocina tradicional gallega y mediterránea
Reservas: Tel. 93 325 91 71 Horario: de Lunes a Sábado de 13 a16 y de 19,30 a 24 horas Cerrado todos los Lunes (todo el día) y Domingos (solo por la noche)
www.farmaciarocavers.com
Lleida, 7 - 08004 Barcelona / www.riasdegalicia.com / info@riasdegalicia.com
Al barri des de 1989
BRASERIA
Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets... CUINA A LA VISTA Carns gallegues i peix AMB BRASA NATURAL
Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es
zonasec
CULTURA
Febrer 2017
13
y MÚSICA El festival commemora en aquesta 22a edició el centenari de la revolució bolxevic
Un BarnaSants amb nom de dona ANNA PRUNA
@pruna_ana
El festival de música més reivindicatiu del país ja ha arrencat la seva 22ª edició, que promet ser la més feminista de les que s’han celebrat fins al moment. Un cartell violeta i el lema “Visca l’Assemblea” són la imatge d’aquest BarnaSants, que vol commemorar el centenari de la revolució bolxevic centrant-se en la figura d’Aleksandra Kol·lontai –la primera dona que va participar en un govern. També es retrà homenatge a la cantautora xilena Violeta Parra en una edició en què s’inclouen 18 concerts amb artistes de l’altra banda de l’Atlàntic. El festival, que tindrà lloc fins el 14 d’abril, vol “fer una crida a l’inconformisme davant la situació política i social del nostre país, i donar veu a una lluita i a una reivindicació que cada vegada són més necessàries en els temps que corren”, tal com expliquen els seus organitzadors amb l’activista cultural Pere Camps al capdavant.
Jo Jet i Maria Ribot seran a l’Albareda
Estan programats més de 110 concerts en 88 dies i a 30 sales d’arreu dels Països Catalans, amb artistes tan reconeguts com Núria
Feliu, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Martirio, Marc Parrot o Joan Isaac, entre d’altres. Un dels plats forts és el projecte Les Kol·lontai, produït especialment per a l’ocasió per les cantautores Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal, que cantaran cançons que parlen “d’igualtat, de dones que lluiten i dones que estimen”. Com cada any, al final del festival seran atorgats els premis BarnaSants al millor concert, a l’activisme
cultural i el premi al reconeixement a la trajectòria. Dos escenaris al Poble-sec El BarnaSants torna al Poblesec per instal·lar-se a dos espais ja coneguts del festival: el Centre Cultural Albareda i l’espai Tinta Roja. El primer (al carrer d’Albareda, 22) oferirà concerts d’Iván Rosquellas (23 de febrer), Brigada Intergeneracional (25 de febrer), Darània (4 de març), CHET (9 de març), Dani Caracola (11 de
març), Lu Rois (17 de març), Coet (25 de març), VerdCel (6 d’abril), Rosa Sánchez (7 d’abril) i Jo Jet i Maria Ribot (8 d’abril). De la seva banda, el café teatre Tinta Roja (al carrer de la Creu dels Molers, 17) acollirà els concerts de Sighanda (2 de març), Yannis Papaioannou i Trio Feta (23 de març) i Peppe Voltarelli (2 d’abril). y Podeu consultar tots els concerts i notícies a http://barnasants.com.
ara fa anys
XAVIER RODRÍGUEZ - (CERHISEC)
y 19 Febrer 1977 Del carnaval de Barcelona ja se’n tenen referències des del segle XIV
Primer carnaval públic després de la guerra La Federació d’Associacions de Veïns de la ciutat va fer una crida a participar en la recuperació d’una festa popular de les més arrelades, abans de la guerra civil i que el franquisme havia apartat de la vida pública. El carnaval té un origen ancestral, anterior a la civilització greco-llatina, com a celebració de l’arribada de la primavera, i que després, com altres tradicions i celebracions, fou reconvertida pel cristianisme. L’adaptació està establerta en el fet que la quaresma, període d’austeritat d’aliments i de la carn, és el conjunt dels quaranta dies anteriors al primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera: el diumenge de Pasqua. Així, la quaresma s’inicia el Dimecres de Cendra. El lapse de temps que va del dijous anterior, el Dijous Gras, al Dimecres de Cendra és el temps de Carnaval. A Barcelona, hi ha referència
Febrer 1934. Rua de Carnaval al passeig de Gràcia
documental de la celebració del carnaval, des de 1333, amb una disposició del Consell de Cent que prohibia el llançar taronges i regulava l’ús de màscares en alguns àmbits. A partir del segle XVI, amb la voluntat de controlar les disbau-
xes que originaven les celebracions populars, els poders públics anaren assumint-ne l’organització. Això va fer que s’establís el seguit d’actes fixos de la celebració barcelonina d’aquesta festa: el Dijous Gras, jornada de berenars i àpats populars; el divendres de
carnaval, dia de l’arribo del Rei Carnestoltes, tot i que avui es fa el cap de setmana; el dissabte es fan les rues; la desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau es fan el diumenge a la tarda; els actes conclouen el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina. A mitjans del segle XVII, la sàtira no tenia límits i la gent aprofitava la permissivitat d’aquells dies per acarnissar-se contra l’Església i la corona, els dos grans poders que oprimien el poble. Entre els segle XVI i principis del XVIII, el Carnaval de Barcelona era un dels més destacats de tot Europa, en especial pel seu descontrol. Aquesta tradició de disbauxa arribà fins a la guerra civil, quan el període franquista en prohibí la celebració pública, precisament per eliminar tota actitud crítica amb el poder. Del primer carnaval públic després del franquisme, ara fa 40 anys. y
14 Febrer 2017
zonasec
cine amèrica
CULTURA
NÚRIA BELTRÁN - Crítica de cinema
y ‘La La Land’ El director i músic Damien Chazelle ha creat una pel·lícula màgica
El fenomen musical Després de Whiplash el també músic Damien Chazelle dirigeix aquest musical que balla alhora amb el drama i la comèdia. Va inaugurar la Mostra de Venècia, ha guanyat el Globus d’Or i és una de les fermes favorites per als Oscars. Mia (Emma Stone) és una aspirant a actriu que treballa en una cafeteria situada dins dels estudis de la Warner. Es presenta a tota mena d’audicions però sense massa sort. D’altra banda, Sebastian (Ryan Gosling) és un pianista que malviu tocant en restaurants o en festes de tot tipus, mentre somia en obrir el seu propi local de jazz. El destí els unirà i farà créixer entre ells una bonica història d’amor que anirà passant per diferentes etapes. El film s’inicia amb una espectacular escena que ens convida a gaudir d’un musical que rendeix homenatge als clàssics. De fet, tot i que l’acció es situa en l’actual ciutat de Los Angeles,
Mia i Sebastian, els personatges d’una bonica història d’amor i música
els escenaris, el vestuari dels protagonistes i els seus ídols ens transporten al passat més gloriós. Les cançons de Justin Hurwitz s’instal·len en el cervell de l’espectador i el conviden a somiar al costat dels protagonistes. Stone i Gosling ens mostren la seva millor versió amb unes interpretacions fantàstiques
d’uns joves que lluiten per allò que volen tot i les adversitats. La La Land és una pel· lícula màgica que ens permet recuperar una mirada ingènua davant les dificultats que la vida ens planteja. És una declaració d’amor al cinema, a la música i a les esperances, que destil·la bellesa a cada instant. y
un balcó al Poble-sec
JÚLIA COSTA Escriptora
El Camp de les Carolines i el moviment obrer La història dels inicis del moviment obrer va comptar amb un espai oblidat del nostre barri, el Camp de les Carolines. Ens trobem a finals del segle XIX i una de les grans reivindicacions era la de la setmana de vuit hores. El topònim pot tenir diferents orígens, el més probable és que fes referència a un arxipèlag de les Filipines, illes que aleshores encara eren espanyoles. El Camp de les Carolines devia tenir una vida efímera i la seva memòria es va perdre amb els anys. Les primeres notícies sobre el lloc les trobem a la premsa i esmenten uns fets que es van esdevenir el dia 28 de març de 1890. A Les Carolines s’hi van concentrar centenars de treballadors, homes i dones, a les vuit del matí. Hi havia vaga, moltes fàbriques s’hi havien anat sumant
i els grups de gent es van dirigir cap a d’altres zones industrials, com Sants o el mateix Raval. En el rerefons de la vaga hi trobem unes revoltes obreres de Manresa, els obrers d’allà cobraven molt menys que els de Barcelona i la seva àrea, els seus sous tot just arribaven a un cinquanta per cent. La situació ens mostra un moviment obrer encara poc sòlid, pacífic però molt
reivindicatiu. Després tot s’aniria complicant. La primera celebració de l’1 de maig seria aquell mateix any, poc després d’aquelles concentracions. Pel que fa al Camp de Les Carolines, sabem que era un espai gran, a tocar de l’església de Santa Madrona en un dels seus angles, a prop de la Ronda de Sant Pau i a tocar del Torrent de Molers. Les notícies sobre l’indret desapareixen a partir del 1900. La violència aniria en augment i el moviment obrer es consolidaria, sobre tot al voltant de la CNT. Del Camp de les Carolines se’n va perdre el record amb els canvis de població, la urbanització intensiva del Paral·lel i el pas del temps. y Més articles de Júlia Costa al seu blog: balcopoblesec.blogspot.com.es.
ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 271 825 ernestmillet@gmail.com www.zonasec.cat
y ARTS ESCÈNIQUES Programa (IN) visibles
El Festival Seco torna al barri ANNA PRUNA
@pruna_ana
Del 2 al 5 de març el col·lectiu Ojoquenosven organitza, per segon any consecutiu, el Festival Seco: un festival de música i arts escèniques que ells mateixos defineixen com “una plataforma itinerant i desubicada, destinada a la promoció de la feina de músics, artistes i altres espècies endèmiques i forasteres en vies de proliferació”. El certamen ofereix diversos concerts, tallers, teatre i cinema amb música en viu, entre d’altres propostes relacionades amb les arts visuals, unides sota la temàtica d’(IN)visibles. Les diferents activitats tindran lloc a bars, associacions, teatres i galeries del barri, tals com El Catascopio, la sala Nook, el Teatre La Vilella o l’associa-
ció Jam Circus, entre d’altres. L’objectiu del festival és un intercanvi de propostes d’allò més diverses de nombrosos artistes residents (o no) al Poble-sec, una trobada desenfadada on el barri esdevingui el protagonista. Col·lectiu Ojoquenosven El col·lectiu Ojoquenosven va néixer al Poble-sec amb la finalitat d’idear esdeveniments culturals “fora dels circuits institucionals”. Promou el treball de músics i artistes partint d’una base organitzativa oberta i creativa. El seu programa independent d’activitats consta de tallers, concerts, arts escèniques i cinema amb música en viu. y Podeu consultar tot el programa del festival a http://www.festivalseco. com/programa.html.
y TEATRE L’IT ha acollit alguns dels espectacles
Primer festival de teatre en francès ANNA PRUNA
@pruna_ana
François Vila i Mathilde Mottier, directors de la companyia Mise en Lumière de París, han impulsat Oui, el primer festival de t[h] eatre en francès a Barcelona. El certamen ha tingut lloc de l’1 al 12 de febrer i els seus organitzadors estan molt satisfets amb l’acollida dels espectacles: “Estem molt contents amb la resposta del públic. No volíem que fos un festival en francès per als francesos i hem aconseguit atraure catalans”, explica François Vila. Teatre i molt més Les obres, subtitulades al català, han servit als espectadors per descobrir el teatre contemporani en francès, així com els seus autors, directors, intèrprets i altres agents de l’escena francòfona. El festival ha estat format per 11 espectacles de temàtiques socials que han estat representats a l’Institut del Teatre, l’Almeria Teatre, la Sala Beckett i l’Institut Français de Barcelona. A més de les obres, també s’han realitzat activitats
paral·leles com ara presentacions, lectures dramatitzades, taules rodones i fins i tot un intercanvi entre alumnes de l’Institut del Teatre i del Conservatori Nacional Superior d’Art Dramàtic de París. Els seus productors estan tan satisfets amb els resultats que ja planifiquen una segona edició del festival per a l’any que ve. y
Escena d’una de les obres Alguns dels títols més destacats han estat La nuit juste avant les forêts, Le porteur d’histoire i Déshabillez-mots.
SERRALLERIA MANUEL FRANCO ACOSTA Des de l’any 1980
C/ Elkano, 40 (Poble-sec) 08004 Barcelona Tels. 93 441 00 46 93 441 06 52
24h.
Obertura de portes, Col·locació de panys, Cilindres, Portes, etc... cerrajeriamfranco@hotmail.com
zonasec
CULTURA
crítica literària
JORDI LLAVORÉ - Crític literari @jordillavore
y LITERATURA L’escriptor rep la distinció per la seva habilitat a l’hora d’aprofundir en la societat nord-americana actual
Dennis Lehane, Premi Pepe Carvalho 2017 Dennis Lehane (1965) és el més jove dels cincs fills d’un matrimoni d’irlandesos que emigraren a EUA. El conflictiu barri de Dorchester, Boston, va veure créixer aquest escriptor i, de fet, ens el podem trobar, d’una manera o una altra en algunes de les seves obres. Lehane debutà al 1994 amb Un trago antes de la guerra, novel·la que iniciaria la saga dels detectius Patrick Kenzie i Angela Gennaro, guardonada amb el Premi Shamus de 1995 a la millor primera novel·la de detectius privats. L’autor continuaria les històries d’aquesta parella amb: Abrázame, oscuridad (1996), Lo que es sagrado
(1997), Desapareció una noche (1998) −que seria duta a la gran pantalla el 2007−, Plegarias en la noche (1999) i, després de molts anys, La última causa perdida (2010), una seqüela de Desapareció una noche. No obstant, Lehane no es donaria realment a conèixer fins a la publicació de dues obres memorables i inquietants (que també serien portades al cinema): Mystic River (2001) i Shutter Island (2003). A partir d’aquí, Lehane ha dedicat els anys posteriors (quan no fa de guionista ocasional per a sèries com The Wire o Boardwalk Empire) a escriure una trilogia sobre el
món dels gàngsters als Estats Units coneguda com la Sèrie Coughlin, que inclou: Cualquier otro día (2008), Vivir de noche (2012 i amb versió fílmica encara als cinemes de casa nostra) i Ese mundo desaparecido (2015). Aquestes obres són, sens dubte, les culpables de que Lehane hagi guanyat, merescudament, el Premi Carvalho 2017. A la trilogia Coughlin hi trobem una prosa bella i plena de força que ens introduirà amb pols de cirurgià i mirada de rellotger en la violenta Amèrica dels anys vint i trenta del segle passat. Si encara no l’heu llegida, feu-ho i no us decebrà pas. y
El Pare Lelu, el mossèn del Poble-sec! Al carrer cada dia hi ha més gent ‘‘vivint’’...
Febrer 2017
zona fogons MARIBEL CRAUS - Cuinera
Salmó amb nous i taronja
El salmó és un peix criat en piscifactories. Això fa que el seu preu sigui accessible i que puguem gaudir del seu sabor i del seu alt contingut en vitamines i àcids grassos Omega 3, tan necessaris per a la nostra salut.
y BAIXADA DE PERSIANA
Tanca l’Espai Capra El Poble-sec és una mica més pobre aquest any, de fet, des dels últims dies de 2016. Un comerç ha abaixat la persiana: L’Espai Capra. Un petit racó per als amants dels llibres i de la tranquil·litat que al carrer Tapioles, 47 (des d’abril de 2014) trobaven refugi. Una cafeteria-bar que era un santuari dels devots de la lectura, per degustar un cafè o fer un petit mos d’una rica carta amb productes de proximitat. Punt de trobada, de xerrades i activitats relacionades amb els llibres, encara que també era habitual trobar gent colpejant el teclat del seu ordinador. I amb el bon temps, la menuda terrassa, batejada com a Sa Calma, al fons del local es convertia en un reclam. El millor, un Espai sense estridències, ni modes. ZS y
Ingredients: 4 lloms de salmó fresc 200 ml (1 got) de llet evaporada 50 grs. de nous pelades 50 grs. d’oli oliva 100 grs. de pa / 1 ou 1 cullerada de julivert picat 1 cullerada de cibulet picat 1 taronja nou moscada / sal / pebre Elaboració: Passem per la batedora les nous, el pa, les herbes aromàtiques, la pell de la taronja ratllada i una mica de nou moscada. Ofeguem durant uns minuts en una mica d’oli, fins que estigui lleugerament daurat i el deixem refredar. Preparem el salmó, retirant-ne la pell i les espines; i el posem en una safata de forn, amb una mica d’oli a la base. Aboquem la llet evaporada, pintem el salmó amb l’ou batut i repartim per sobre la barreja anterior, tot pressionant una mica amb les puntes dels dits, perquè es quedi fixa. Ho coem al forn, entre 10 i 15 minuts. Bon profit! y
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELL FARMACÈUTICA
Creu dels Molers, 7 y 9 - Tel. y Fax 93 329 06 98 - 08004 BARCELONA
farmàcia F. IGLESIAS HUIX dermofarmàcia • veterinària • homeopatia ortopèdia • fòrmules magistrals Paral·lel, 131 • 08004 Barcelona • Telèfon 93 289 21 90
15
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
BPB AUTOMOCIÓ
Reparació de l’Automòbil Revisió i Reparació d’Aire Acondicionat Olivera, 28 - 08004 Barcelona Tel. 93 325 58 06 Mòbil 609 32 67 30
zonasec
PUBLICITAT
Ref. PJG176110
16 Febrer 2017
2x1
EN ULLERES PROGRESSIVES DE MARCA
FLORIT
C/ Manso, 17 - Barcelona · Tlf.: 934 24 39 37 · Davant de l’ambulatori de Manso Promoció vàlida de l’1/01/2017 al 31/03/2017. Les dues ulleres portaran lents progressives amb la mateixa graduació i tractament endurit obligatori. Sempre es cobraran les ulleres de més import. El segon parell d’ulleres, sense cost, serà únicament dels models seleccionats de les marques Mango i Pepe Jeans.