Paral·lel oh! 33

Page 1

Nº 33 - Febrer 2015 / Magazine gratuït - Free

www.zonasec.cat

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

La Criolla, un autèntic temple de la perversió (pàg. 4)

Cimera per recuperar el teatre Arnau (pàg. 7)

Pep Cruz

el Joanot de ‘Mar i Cel’

‘‘Com que no sóc guapo, sempre he fet papers interessants’’ (pàg. 8) Foto: Jordi Molina

Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90


ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

2

PARAL.LEL OH!


Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• Actualitat Arnau

pàg. 7

• L’Entrevista

pàg. 8

• La foto retro

pàg. 10

• Publicitat

pàg. 11

• Novetats teatrals

pàg. 12

• Crítica de cinema

pàg. 13

• Gastronomia

pàg. 14

Tus abogados

Todospagando tus problemas solución porque tan solo 60E altienen año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros OFICINAS abogados VISÍTANOS EN NUESTRAS Barcelona El Papiol

Blai, 9 local 08004 934 418 278 Rocafort, 147 08015 932 263 730 Av. Generalitat, 36 08754 936 731 686

www.aagdabogados.com

Cinemes en risc El rumor del tancament dels cinemes Verdi de la Vila de Gràcia ha tornat a posar de manifest el delicat moment que viu el sector cinematogràfic. La disminució del públic, l’augment dels preus de les entrades i les còpies il·legals de pel·lícules han posat contra les cordes la indústria, que malgrat la greu crisi econòmica que pateix, segueix mantenint la fidelitat dels cinèfils. El cas dels Verdi ens porta a la memòria altres sales emblemàtiques de la ciutat. Potser el tancament més sonat va ser el del cinema Urgell, que amb 1.832 butaques era el de més capacitat de Barcelona. Un vestigi de l’edat daurada de les grans sales que havia acollit títols llegendaris de la història del cinema. Pocs mesos després, la història es repetia amb el tancament del cine Alexandra, a la Rambla de Catalunya. Deixant al marge la impresentable política cultural del Govern central, que ha castigat el sector amb el 21% d’IVA, cal fer una reflexió en clau d’autocrítica. I és que Espanya és el país més pirata d’Europa segons dades de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE). El mateix propietari dels cinemes Verdi, Enric Pérez, lamentava aquests dies l’ofec de l’IVA, però va apuntar, també, la hipocresia ciutadana, els que lamenten d’una banda el tancament de sales i, de l’altra, es descarreguen pel·lícules de forma il·legal, posant en risc cadascun dels esglaons de la indústria. Llegint aquest editorial alguns potser hauran pensat en l’Arnau, que des de l’any 1930 es va dedicar exclusivament al cinema fins al 1980, quan l’empresari Pepe Buira el va adquirir per retornar-lo als seus orígens de music-hall. Avui, ni una cosa, ni l’altra.

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3


Històries del Paral·lel La Criolla (1925-1938)

El cabaret dancing La Criolla va ser el local més extrem de la Barcelona dels anys vint i trenta. Un autèntic temple de la perversió que va cridar l’atenció de nombrosos escriptors i intel·lectuals. Estava al número 10 del carrer Cid, a la part baixa del Barri Xino i a tocar del Paral·lel, enmig d’un entramat laberíntic de carrerons estrets i bruts on s’explicitaven les imatges més crues de la misèria humana. L’edifici que acollia La Criolla havia estat abans una fàbrica tèxtil i de filats, i després, de 1881 fins a 1908 va ser ocupat per la Sociedad Española de Electricidad. Després de patir un incendi (7 de febrer de 1908) del que només se’n van salvar les parets mestres i la façana, va ser integralment transformat en pisos petits. Als baixos s’hi instal·là La Criolla, obert el 1925, que al poc temps esdevindria buc insignia i referent dels baixos fons de la ciutat de Barcelona. Va ser durant les vigilies de l’Exposició de 1929 quan La Criolla va ser objecte d’una important reforma. Valentí

1931. Una imatge del carrer Cid en direcció al Paral·lel amb l’edifici que acollia La Criolla i el seu rètol lluminós

Gabarró, un dels propietaris de l’immoble, s’havia fet càrrec del negoci després de l’estiu de 1928. L’interior va ser decorat amb motius tropicals, es va posar un nou taulell de 12 metres amb coberta de zinc i es van condicionar petites llotges per als clients més adinerats. Homosexuals, transvestits, transformistes... A l’exterior, un gran rètol lluminós vertical i vermell amb el nom del local presidia la façana de tres pisos. A l’interior, prostitutes i homosexuals poblaven la seva sala de ball, presidida per la tarima de l’orquestra. Un sostre llardós i groguenc era sostingut per les columnes de ferro de l’antic edifici industrial convertides en improvisades palmeres. Els mateixos cronistes descriuen la sala de ball de La Criolla com un lloc amb un ambient gairebé irrespirable, barreja de suor i tabac, que envaia el seu

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 4

PARAL.LEL OH!

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)


Aquest logo era molt popular entre els baixos fons del Barri Xino

1932. Una imatge de La Criolla captada des de darrera de l’orquestra, que actuava en una mena de tarima protegida amb una barana de fusta

interior, generalment farcit de gom a gom de cossos que pugnaven per fer-se un lloc i fregar-se els uns amb els altres. Era un territori ideal per a delinqüents, proxenetes, traficants de drogues (morfina i cocaïna principalment) i armes, meuques i sobretot marietes. Els homosexuals, que acabarien fent famós el local, eren homes de totes les edats vestits de dones i maquillats grotescament, que s’oferien sense cap mena de pudor al millor postor. Hi sovintejaven els episodis de violència amb crits i baralles acarnissades, que podien acabar fàcilment amb trets i gavinetades quan algú buscava massa raons. Una dada curiosa és que la fama de La Criolla va arribar tan lluny que era normal veure-hi clients distingits, fills de la burgesia i turistes adinerats, que gaudien de la misèria aliena contemplant embaladits l’espectacle grotesc que oferia aquell grup de personatges desgraciats, talment com si assistissin a una funció teatral. Durant els anys de la Segona

RESTAURANT ELS OCELLETS Menú de migdia entre setmana 9,90 E Obert tots els migdies de 13.30 a 16h i de 20.30 a 23.30h Tanquem les nits de diumenge i dilluns tot el dia www.restaurantelsocellets.com Rda. Sant Pau, 55 • Tel. 93 441 10 46 • 08015 Barcelona

República els homosexuals, transvestits i transformistes van ser el col·lectiu amb més protagonisme al local. ‘Pepe el de La Criolla’, tot un personatge L’encarregat del local, José Márquez Soria, conegut popularment com Pepe el de La Criolla, havia estat contractat per Gabarró per rellançar el negoci i havia esdevingut tot un personatge al barri. Era un home que es feia respectar i disposava d’una rara habilitat per avortar els intents d’aldarulls que amb molta freqüència esclataven dins el seu local. Des del seu despatxet, presidit per una imatge il·luminada de la Verge del Pilar, controlava tots els moviments del local. Un dia de febrer de 1936 el Pepe va deixar el negoci de La Criolla per obrir un altre cabaret mític: Barcelona de Noche, al número 5 del carrer de les Tàpies. Però als pocs mesos de produir-se aquest canvi, Pepe seria assassinat misteriosament a

Restaurant CAN LLUÍS Menú de migdia entre setmana 9,90 E Horari: de dilluns a dissabte de 13.30 a 16h de 20.30 a 23.30h

www.restaurantcanlluis.cat Cera, 49 / Reina Amalia, 1 • Tel. 93 441 11 87 • 08001 Barcelona

PARAL.LEL OH!

5


1932. La Asturiana i Lluiset ‘Flor de Otoño’, dos dels transformistes habituals de La Criolla

1932. Una imatge de l’interior de La Criolla amb la decoració de palmeres i algunes parelles d’homosexuals ballant

1932. Foto de grup en un reservat de l’interior de La Criolla. Al centre hi podem veure l’encarregat José Márquez Soria, conegut com ‘Pepe’ amb la seva dona. Els acompanyen entre altres ‘Flor de Otoño’, Trotski i la Asturiana, tots ells habituals del local

1933. Una altra imatge de La Criolla apareguda en una publicació de l’època amb un impagable text al peu de foto

quan tornava a casa seva de matinada, en el portal del numero 6 del carrer de Santa Madrona, on vivia amb la seva dona Cayetana Hibraind. Era el 29 d’abril de 1936. Sense Pepe al front del negoci i amb la Guerra Civil ja iniciada, La Criolla va entrar en un període de decadència que va acabar tràgicament el 24 de setembre de 1938,

Es necessita comercial per a publicitat Contacte: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com

6

PARAL.LEL OH!

Capacitat de treball, empatia, professionalitat, marketing...

quan una bomba llançada per l’aviació italiana durant els bombardejos de la zona del port de Barcelona, va destrossar les dues plantes superiors de l’immoble i també part d’aquell barri tan miserable com apassionant. Els forats deixats per les bombes servirien anys després per obrir-hi una via ampla, que el franquisme va batejar com avinguda de García Morato i que avui coneixem com avinguda de les Drassanes. BARCELOFÍLIA

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com


Cimera per recuperar el teatre Arnau Els veïns demanen que es recuperi l’edifici amb la seva estructura original de barraca i que no se’n privatitzi la gestió. El futur de l’Arnau és incert i, segons l’Ajuntament, car; però la voluntat del veïnat de recuperar el teatre no té preu, ni límits. Així va quedar demostrat a la Biblioteca Joan Oliver, en una taula rodona, en el marc de la Festa Major del barri de Sant Antoni, que va aplegar a veïns, actors, historiadors i activistes al voltant d’un objectiu compartit: donar una sortida al teatre, sense pla a la vista. Un dels elements cabdals de la trobada va ser el debat al voltant de la gestió que hauria de tenir un hipotètic Arnau en el futur. Des de l’associació pro Teatre Talia Olympia i la mateixa plataforma Salvem l’Arnau –impulsors de la trobada– no es tanca la porta a la cogestió, mentre que des de la plataforma Som Paral·lel –que aglutina les demandes de les dues primeres entitats– es demana preservar la possibilitat de que siguin els veïns els qui gestionin directament el teatre, un cop l’Ajuntament hagi posat els diners per recuperar-lo. “Volem que sigui un equipament dirigit als veïns i les veïnes i, perquè això sigui així cal que la gestió sigui del veïnat”, reflexionava Marc Serra, de Som Paral·lel. “El model d’autogestió està molt bé, però no hem de tancar les portes a la cogestió”, matisava Enric H. March, portaveu de Salvem l’Arnau, en al·lusió a bones experiències, segons el seu criteri, com la del Teatre Apolo, i afegia: “Sigui quin sigui el projecte, amb les institucions s’hi ha de comptar”. Salvant aquests contrastos, el que genera consens entre els diferents

accents veïnals és la negativa davant la possibilitat que el consistori opti per una privatització a l’ús, la sortida amb més números. La reforma del vell cabaret, tancat des del 1994, s’eleva a 10 milions d’euros, més del que costa, sobre el paper, la reforma estructural del Paral·lel, pressupostada en 9,8 milions. Unes quantitats que, tal i com va explicar Ciurana a aquest mitjà fa uns mesos, fa que s’hagi de buscar una concessió a “molt llarg termini”. Per tant, el compromís municipal no va més enllà de convocar un concurs per externalitzar la gestió, tot i que encara no hi ha calendari a la vista. El món de l’art mou peça Durant la xerrada, Enric H. Marc va anunciar nous suports del món de l’art i la cultura. Xavier Albertí, director del TNC; Eduard Molner, comissari de l’exposició sobre el Paral·lel al CCCB –juntament amb Albertí–; Lluís Cabrera, director del Taller de Músics; i Hermann Bonnín, director de La Seca-Espai Brossa, donen suport a la campanya de preservació. A més, el portaveu de l’Arnau destaca la “bona sintonia” amb el Museu de les Arts Escèniques. Sigui un espai de cultura popular autogestionat, un teatre-museu cogestionat o un espai cultural de gestió privada, els tres barris que es fonen a l’avinguda del Paral·lel –el Poble-sec, Sant Antoni i el Raval, on se situa administrativament el vell teatre– coincideixen en la necessitat de desencallar aviat el futur de l’Arnau. J.M.

PARAL.LEL OH!

7


L’entrevista Pep Cruz

Alguns el recordaran per haver fet de Monràs, aquell empresari sense gaires escrúpols de Ventdelplà que, qui més qui menys, es va acabar estimant. Altres potser encara l’associen a aquell pagès, Pere Pau Esclatasangs, de la genial La memòria dels Cargols. Dagoll Dagom, però, ha volgut que Pep Cruz (Girona, 1948) desembarqui al Teatre Victòria amb el vaixell de Mar i Cel transformat, un cop més, en el Joanot. L’actor gironí interpreta 26 anys després aquest cristià renegat en la tercera adaptació de l’emblemàtica obra d’Àngel Guimerà. Es podria dir que ets l’icona del musical ‘Mar i Cel’... Potser sí, però ara una mica més vell. La veritat és que em fa molta il·lusió, però no et negaré que cal estar en forma per poder interpretar un paper com el del Joanot de Mar i Cel. I no és el mateix enfilar-se pels pals i les veles amb 40 anys, que amb seixanta i tants... Com ha estat el retrobament amb en Joanot, el teu personatge? Mar i Cel va ser el primer musical que vaig fer. I tornar-me a retrobar amb el Joanot és molt especial. El personatge no te’l mires igual després de 26 anys de carrera. D’una banda pots posar-li més matisos, però de l’altra l’adaptes a les noves possibilitats físiques... I fixa’t que el primer cop que vaig fer de Joanot ja era el més gran de l’obra.

Foto: Jordi Molina

‘‘Com que no sóc guapo, sempre he fet papers interessants’’

Pep Cruz, un cop més interpreta el Joanot de ‘Mar i Cel’

El que no canvia és que en Joanot és l’únic que surt guanyant en comparació amb la resta. Acaba sent marqués, tots els altres perden o la vida, o la filla, o la novia... L’obra s’ha convertit en tot un referent... Aquest espectacle és un icona, per mi s’hauria de fer cada 10 anys. No ens el podem deixar perdre. Encara que desaparegués la companyia Dagoll Dagom, caldria trobar la fórmula per agafar el relleu. Està basada en un clàssic de Guimerà i s’ha convertit en un altre clàssic, ara ja com a musical. És una peça de referència absoluta. M’han dit que el públic canta les cançons i tot... És molt fort! La gent se sap les lletres de memòria. La setmana passada ens van apagar els micròfons perquè el públic cantava tan fort i tan bé que no calia que ho féssim

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega

8

www.omeular.es PARAL.LEL OH!

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74


nosaltres. Et confesso que en algunes actuacions, al final, quan ha acabat l’obra, fem un bis amb els millors temes i l’himne dels pirates, amb el públic de peu, és espectacular. Han passat anys i alguns companys del musical, com Eugeni Soler, ja no hi són... Sí, me’n recordo molt d’ell. Érem molt bons amics i el trobo a faltar. Jo li havia dirigit un espectacle, Per humor a la copa, on feia una actuació magistral cantant sarsuela. Eren aquells espectacles que es feien abans dels Jocs Olímpics... El musical torna a estar a l’alça? Cada vegada hi ha més actors que es preparen per fer, només, musicals. Són cantants. En Xavi Fernández, per exemple, fa òpera. Molts venen d’altres musicals com Els Miserables. A les escoles els preparen per ser actorscantants. Això fa 20 anys no existia. Ara, el fet que Mar i Cel vagi bé no és representatiu. No es pot considerar una peça de teatre normal. Aquí quan s’obre el teló tothom sap què hi ha dins. El que ens serveix de termòmetre és la taquilla, que ha baixat un 40%. I els actors i actrius que estan aturats, la majoria amb molt bon nivell. El teatre està en crisi. Hi ha un obsessió en dir que el teatre va bé. I no és així. Està patint la crisi com moltes altres professions. Hi ha menys produccions, menys teatre, entrades més cares, l’IVA ens ha perjudicat... Però sí, de moment el nostre musical va bé, el Paral·lel ens ha acollit amb els braços oberts. Quina relació tens amb el Paral·lel? Sóc gironí i, de jove, amb els companys de pis, una escapa al Paral·lel de Barcelona era obligada. Millor dir, necessària. Sobretot a El Molino. Anàvem a les sessions més barates i, per nosaltres, era un forat de llibertat durant els darrers anys de l’època franquista. Ara, no només havia anat a El Molino, de fet, un dels millors records el tinc del teatre Arnau. Sempre l’associo amb l’Eugenio. Vaig tenir l’oportunitat de veure’l per primer cop en una gal·la be-

MENÚ DEL DÍA DE LUNES A VIERNES SÁBADOS NOCHE SOLO CENAS CON RESERVA GRAN SURTIDO DE BOCADILLOS ESPECIALES (fríos y calientes)

TAPAS Y COCKTAILS

nèfica a l’Arnau, un home alt com ell sol, i molt agradable. Ara m’ha vingut al cap en Pepe Rubianes. El dia del seu comiat, tu vas actuar al Palau Sant Jordi amb la resta d’amics de l’actor... Sí, érem molt amics, també. Sempre dèiem que faríem un sindicat de monologuistes. Ell se’n fotia de mi, sempre feia broma explicant que, en una ocasió, no vaig poder actuar perquè no hi havia públic. Rèiem molt plegats. De fet, el vaig anar a veure amb el meu fill i l’Ana Rosa, la meva senyora, a Kenya. Havíem fet safaris, sopars de tot. Ara saps on el tinc? A on? En una foto molt grossa al bany. Cada cop que vaig a cagar el tinc allà davant. Fent un gest dels seus amb els dits com dient, que vagi de gust! El públic més jove potser et recorda pel Monràs de ‘Ventdeplà’. Quin record en tens? Els guionistes tenien una idea del personatge, però no estava massa clar el pes que tindria a la sèrie. I jo el vaig anar creant a partir de paraules molt gironines, de l’estil Cago’n seuna. Els hi va anar fent gràcia, i la veritat és que era un d’aquells personatges més aviat cabrons, però als que se li agafa cert afecte. Va quedar més humanitzat i en tinc un molt bon record, sobretot, per aquesta evolució. I què me’n dius de l’Esclatasangs, de ‘La Memòria dels Cargols’? Oh... Em va agradar molt. M’ho passava molt bé dient tacos! Crec que possiblement és el paper que més ha agradat entre el públic. Has tocat tot els pals. Has fet papers còmics, dramàtics, musical. Amb què et quedes? Tinc la sort de no haver estat guapo, i sempre m’ha tocat fer papers més interessants. Els guaperes solen ser d’una sola corda. Els personatges que en diem de caràcter tenen més matisos, són més agraïts d’interpretar. Donen molt més joc i són els que sempre he fet. J.M.

CERRADO DOMINGOS Y FESTIVOS

Marqués de Campo Sagrado, 29 Tel. 93 441 57 25 (junto Rda. Sant Pau)

PARAL.LEL OH!

9


La foto retro

1937. Figura del Monument al Soldat del Poble, aixecat al centre de la plaça Catalunya durant la Guerra Civil

Dia de la inauguració del monument, amb una gran gentada, i el president Companys fent un discurs durant l’acte

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17

SOMOS OPTOMETRISTAS ESPECIALISTAS EN VISIÓN Y APRENDIZAJE

Ven a vernos!

Tenemos grandes ofertas con las mejores monturas y lentes de máxima calidad

10 PARAL.LEL OH!

C/ Sant Bertran, 14 • 08001 Barcelona Tel. 93 442 37 17 • /OpticaUniversDeLaVisio Horario: Lunes a Viernes 9.30-13.30h / 16.30-20h e-mail: universdelavisio@hotmail.es


Festa de Carnestoltes al Poble Espanyol El diumenge 15 de febrer veniu al Poble Espanyol a celebrar el Carnestoltes. Un munt d’activitats infantils us hi esperen entre les 10.30h i les 17h! Taller d’elaboració de màscares, taller de xocolata, pintacares, concurs de disfresses, bagul de les disfresses “PARTY FIESTA”, castells inflables, gimcana familiar, espai “Dibuixa i

pinta”, espectacle familiar “Acluca els ulls”* i l’actuació dels Tabalers del Poble-sec. Tot un dia per passar-ho bé en família en un entorn tranquil. Animeu-vos a venir... disfressats! L’entrada a la Festa de Carnestoltes tindrà un preu especial de 5 euros i els menors de 12 anys i adults disfressats entraran gratuïtament. *L’espectacle familiar té un suplement de 3 euros per persona. Aforament limitat.

Visiteu la web del

zonasec PRESENTA EN EXCLUSIVA EN FEBRERO EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los domingos, miércoles y jueves

ORQUESTA

El diari del Poble-sec

www.zonasec.cat

MILLENNIUM La

P. BRUGUERA Kanebo

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

y todos los viernes y sábados

Orquesta

Chatta

Perfumeria Cosmètica Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

PARAL.LEL OH! 11


Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Cremats (febrer)

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat Pels pèls (de l’1 de febrer al 6 d’abril)

EL MOLINO

www.elmolinobcn.com

El Molino Show-Time (febrer) Alvaro Carmona en El Molino (fins l’1 de març) Godoy y yo (fins 29 de març) The Chanclettes. #DPUTUCooL (fins 29 de març)

BARTS

www.barts.cat

Pica-Pica (8 de febrer) Brothers in Band (13 de febrer) James Vincent McMorrow (18 de febrer)

The Chanclettes

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com Mar i Cel (febrer)

Brothers in Band

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com El molinet màgic (del 7 al 22 de febrer)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. 12 PARAL.LEL OH!


Cinerama Gran Palace ‘The imitation game’ Director: Morten Tyldum

Alan Turing: Desxifrant la màquina Enigma Basada en un llibre d’Andrew Hodges, el director Morten Tyldum ens presenta un biopic molt interessant sobre el matemàtic anglès Alan Turing que va ser un dels pioners de la informàtica actual. La narració comença l’any 1952 amb una investigació policial sobre un robatori que es va produir a casa del protagonista. A partir d’aquest

fet el film ens trasllada al passat per explicar-nos com Turing i un grup de lingüistes, campions d’escacs i oficials de la intel·ligència britànica aconsegueixen desxifrar la màquina Enigma que els alemanys van utilitzar durant la Segona Guerra Mundial per a totes les seves comunicacions. Aquesta és la part argumental de thriller polític i de joc intel·lectual, però també se’ns permet viatjar a l’interior de l’ésser humà que hi ha darrera d’un geni com Turing. El seu aïllament social i emocional està motivat no només pel fet d’haver d’amagar la seva homosexualitat sinó també pel seu caràcter esquerp i el seu excés d’intel·ligència. Tota la història resulta prou atractiva, però si afegim la sublim interpretació de Benedict Cumberbatch, per la qual podria guanyar merescudament l’Oscar d’enguany, llavors resulta fascinant. L’acompanyen en el repartiment altres excel·lents actors com Mark Strong, Matthew Goode, Charles Dance o l’única interpretació femenina de rellevància Keira Knightley. El ritme és trepidant acompanyat d’una magnífica banda sonora. The imitation game és una història sobre ciència i humanitat. Un extraordinari retrat d’un home que després de ser un dels artífex de la victòria per part dels aliats i d’haver escurçat el conflicte bèl·lic, mai va ser tractat com un heroi pel seu país, ben al contrari. NÚRIA BELTRÁN L’actor Benedict Cumberbatch

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 / 93 329 99 52 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Ernest Millet, Jordi Molina, Albert Hernàndez, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Enric H. March, Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráf. Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@gmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

PARAL.LEL OH! 13


Els fogons de... Xix Kebab

El primer sirià a Barcelona

Aquest restaurant va obrir l’any 1982 i és el primer de cuina siriana a Barcelona. El seu propietari, l’Iskandar Karroum, és d’Alep, una de les ciutats més fantàstiques de Síria i de tot l’Orient Mitjà. Va venir a Barcelona per estudiar medicina i amb el temps ha acabat dedicant-se a la restauració. És per això que a part dels barcelonins que freqüenten el local i van molts metges amics de la casa. El local està decorat amb molt bon gust, amb objectes i motius d’aquelles terres i llueix una col·leció molt interessant de fotografies sobre la història política i social de Síria. L’oferta gastronòmica es basa en una carta molt completa de plats típics de la cuina siriana i amb uns preus assequibles per a totes les butxaques. De primers hi trobem hommos, mutabbal, muhammara, tabbula i altres. Respecte als plats principals hi trobem el xix kebah (pinxos de carn fets al carbó a la barbacoa), yabrak (fulles de parra farcides d’arròs i carn), iskandar kebah (carn de xai amb iogurt) i altres. Per acabar, tenim les postres, amb delícies com ara baklawa (pasta fullada amb fruits secs i mel), muhalbie (quallada de llet), iogurt cassolà amb mel i nous, etc... Després, tè i cafè àrab. L’ambient que es respira al local és de tranquilitat i el tracte del personal és molt atent i cordial. A més, per a grups i si es demana per endavant es fa venir una ballarina que interpreta la famosa i reconeguda dansa del ventre. Tot plegat fa que gaudir d’un dinar o un sopar al restaurant Xix Kebab sigui una experiència força agradable i reconfortant. Un viatge gastronòmic a una terra que està patint les desgràcies de la guerra i que tots desitgem que torni la pau en aquest país que tant ha donat a la humanitat. ENRIC MESTRES 14 PARAL.LEL OH!

Fotos: Enric Mestres

Còrsega, 193 (entre Casanova i Villarroel) Telèfon per a reserves: 93 321 82 10 Obert tots els dies de 13 a 16 i de 20.30 a 24h

Un aspecte del menjador del restaurant Xix Kebab

El bon gust predomina en la decoració

Iskandar Karroum, propietari i ànima del local


Un punto de referencia en el Paralelo

BRASERIA MARISQUERIA No es ningún secreto que a los gallegos les gusta comer bien. Bueno, a los gallegos, a los catalanes y a cualquier hijo de madre. El hecho es que, Galicia nos proporciona pescado y marisco de calidad y en abundancia; y la mejor carne (con permiso de Girona). OBARAZAL ofrece un exquisito servicio durante todo el día, desde un desayuno de tenedor hasta una cena tardía, pues está abierto ininterrumpidamente de 7 de la mañana a 1,30 de la madrugada, viernes y sábados hasta las 2.

GALIZA - CATALUNYA

MENU DIARIO 10E SABADOS Y DOMINGOS 15E

NUESTRAS ESPECIALIDADES (incluyen una botella de vino turbio)

SUPER MARISCADA PARA DOS PERSONAS Buey de mar - Nécoras - Caracolillos Boca - Cuerpo - Gambas saladas - Ostras

SUPER PARRILLADA PARA DOS PERSONAS Rape - Merluza - Salmón - Sepia - Cigalas Gambas - Berberechos - Mejillones

SUPER COMBINADO PARA DOS PERSONAS Mejillones - Almejas - Bogavante Gambas - Berberechos - Cigalas

ZARZUELA DE PESCADO Y MARISCO Rape - Cigalas - Calamares - Mejillones Merluza - Gambas - Almejas - Salmón

OTRAS ESPECIALIDADES: Chuletón gallego Caldereta de merluza o rape a la gallega Paletilla o pierna de cabrito al horno Rodaballo al horno Costillita de cabrito a la milanesa o parrilla Bacalao al gusto Solomillo de ternera gallega al Roquefort Dorada al horno con patatas Entrecot a la pimienta Pulpo a la gallega y Gambas de Huelva Y MUCHAS MAS...

Avda. del Paral.lel, 99 • Reservas: Tel. 93 441 30 71

PARAL PARAL..LEL LEL OH! OH! 15 15


16 PARAL.LEL OH!


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.