Paral·lel oh! 30

Page 1

Nº 30 - Novembre 2014 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

www.zonasec.cat

El Molino supera les 2.000 funcions en aquesta nova etapa (pàg. 10) Pendents del Paral·lel del futur (pàg. 6)

Julio Álvarez

Director del Tantarantana

Foto: El Molino

‘‘Les sales de teatre alternatives enriqueixen l’oferta cultural del Paral·lel’’ (pàg. 8)

Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90


Conozca

el nuevo

Restaurante & Taberna japonesa En el Paral·lel desde 2002

Menú mediodía • Menú degustación noche Menús especiales para grupos

Abierto todos los días de 13 a 16,30 y de 19,30 a 00,30h

Av. del Paral·lel, 76-80 (frente Teatro Victoria) • Reservas Tel. 93 441 45 88 www.naganobcn.com 2

PARAL.LEL OH!


Editorial

Sumari • Editorial • Històries del Paral·lel

pàg. 3 pàg. 4

• Actualitat del Paral·lel pàg. 6 • L’Entrevista

pàg. 8

• El Molino 2000 funcions pàg. 10 • La foto retro

pàg. 11

• Novetats teatrals

pàg. 12

• Crítica de cinema

pàg. 13

• Gastronomia

pàg. 14

segueix-nos en el facebook

VINACOTECA - XARCUTERIA Comte Borrell, 30 • 08015 BCN • Tel. 93 441 28 34 hereu30@gmail.com

Paral·lel combatiu Uns dels locals més famosos del Paral·lel durant els anys 20 i 30 del segle XX no va ser un cabaret, sinó un local de classe obrera, el bar La Tranquilidad. Al contrari del que el seu nom indica, va ser un focus revolucionari on sovintejaven les discussions i, inclús, les baralles. Un lloc de reunió estratègic del sindicat anarquista CNT i de l’elit de la lluita àcrata, la FAI. Per aquell local –primer a la cantonada del Paral·lel amb el que avui és el carrer Nou de Rambla i després al número 69 de l’avinguda, al costat del Teatre Victòria– van passar anarquistes il·lustres, com García Oliver o Bonaventura Durruti. Com solia succeir en aquella època, també s’hi va passar sovint, tot i que per altres motius, la Guardia Civil. El record de La Tranquilidad evoca al Paral·lel més popular i combatiu. El de les terrasses contigües dels cafès Espanyol, Concert Sevilla, Paralelo i Rosales. Un Paral·lel contestatari, que explica una altra Barcelona, la que encara avui porta tatuada a les seves parets la lluita antifranquista. Salvant les distàncies, aquest octubre la plataforma veïnal Som Paral·lel ha aturat les obres de remodelació de l’avinguda en senyal de protesta per un projecte que consideren escassament legitimat i poc preventiu de cara l’onada turística que viu la ciutat. Alguns establiments comercials i veïns arrufen el nas, però, al cap i a la fi, les lluites d’avui són hereves del llegat de la resistència d’ahir. Més enllà de l’opinió de cadascú sobre la reforma de l’avinguda, la pluralitat sempre es positiva. Sobretot si es tracta de rescatar la Barcelona més real i menys tòpica, la que encara enamora a propis i estranys.

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3


Històries del Paral·lel Le Trianon (1901-1905) 1901. Interior de Le Trianon poc després d’inaugurar-se

Le Trianon era un cafè restaurant que volia emular la fastuositat dels locals de París. Estava situat a la cantonada de Paral·lel amb Nou de la Rambla. En aquests anys de principis de segle XX es deia que el Paral·lel era el carrer amb més espectacles per metre quadrat del món. Trianon va ser un nom molt comú i recurrent en la història dels locals d’espectacles i de diversió durant els primers anys del segle passat. El mot provenia d’un dels palaus propers a Versalles i sobretot d’un dels locals d’esbarjo més popular del París de l’època. De Trianons n’hem identificat quatre: el cabaret Palacio Trianon situat al costat del Salón Venus al Paral·lel; el teatre, també al Paral·lel, conegut com a Trianon-Alhambra i fins i tot un cinema al barri de la Sagrada Família. El primer de tots però, el primer Trianon de la ciutat, va ser el que va

obrir portes de dia 17 d’octubre de 1901 a la cantonada de Paral·lel i Nou de la Rambla, al costat del Teatre Arnau. Miquel Badenas i Rico és probablement l’historiador més fiable per treure l’entrellat de tota aquesta successió de locals amb noms diferents o repetits que varen establir-se a la cantonada de Paral·lel i Nou de la Rambla durant els primers anys del segle XX. D’acord amb Badenas Le Trianon va ser inaugurat sense disposar encara del mobiliari adequat i definitiu, a causa de la vaga dels obrers de València que l’havien de subministrar. Va oferir sempre una programació dinàmica i estable amb varietats i actuacions internacionals entre les que no hi va faltar el circ. Un servei de carruatges, compartit amb La Pajarera Catalana (antecessor del popular Molino), oferia als clients el transport gratuït d’anada i tornada des del Pla de l’Ós (Rambla-Boqueria) a través del carrer Nou de la Rambla. Tampoc hi van faltar els mítings obrers tan propis de l’època. Le Trianon havia succeït al Cafè Lyonés i a la Societat Recreativa El Paraíso, que havien ocupat aquell

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA Kanebo

Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

4

PARAL.LEL OH!


1901. Celebració del banquet d’inauguració del local

1904. Vista exterior de Le Trianon, al costat del Salón Arnau

mateix local en els anys anteriors. Quan va entrar en funcionament va tancar l’accés des del carrer Nou de la Rambla i va situar l’entrada al local a la vorera del Paral·lel. El Cafè Lyonés va reaparèixer a la part del carrer Nou de la Rambla i uns anys després va tornar a ocupar tot el local abans de ser reinaugurat amb el nom d’Sport Tobogán el 1907. Aleshores Le Trianon ja havia desaparegut del lloc igual que la Societat Recreativa El Paraíso. Un ball de noms sovint difícil de retenir.

A l’octubre de 1904 el Palacio Trianón va ser enderrocat per contravenir les noves ordenances d’alineació de les voreres ja que envaïa part dels cinc metres que quedaven afectats per la nova normativa de porxos. L’espai resultant va ser ocupat posteriorment pel Teatro Pabellón Soriano, edificat l’any següent. BARCELOFILIA

Palacio Trianón (1903-1904), a l’altra vorera Aquest era un altre local amb el nom de Trianón. Situat al Paral·lel entre el Salón Venus i el primer local dels germans Soriano; el Palacio Trianón era una modesta barraca de fusta amb el sostre cobert per una barreja de cartró, cuir i quitrà, que va tenir una vida curta de poc més d’un any. No obstant això, va veure desfilar pel seu escenari alguns dels artistes més populars del musichall de l’època com Consuelo Portela, la coneguda Bella Chelito, que després va continuar la seva carrera al Venus.

RESTAURANT ELS OCELLETS Menú de migdia entre setmana 9,90 E Obert tots els migdies de 13.30 a 16h i de 20.30 a 23.30h Tanquem les nits de diumenge i dilluns tot el dia www.restaurantelsocellets.com Rda. Sant Pau, 55 • Tel. 93 441 10 46 • 08015 Barcelona

1904. El Palacio Trianón hores abans del seu enderroc

Restaurant CAN LLUÍS Menú de migdia entre setmana 9,90 E Horari: de dilluns a dissabte de 13.30 a 16h de 20.30 a 23.30h

www.restaurantcanlluis.cat Cera, 49 / Reina Amalia, 1 • Tel. 93 441 11 87 • 08001 Barcelona

PARAL.LEL OH!

5


Pendents del Paral·lel del futur

Foto: Jordi Molina

El maig de 2015 està previst que el nou Paral·lel vegi la llum, però les incerteses dels veïns i del sector comerciant segueixen planant sobre les obres de reforma.

Una cinquantena de persones van aturar les obres del Paral·lel amb crits de “el barri no està en venda”

La reforma del Paral·lel avança segons els terminis previstos. Veïns i comerços es miren les obres que han de retornar la llum a l’avinguda entre l’escepticisme, l’esperança i, també, la crítica, a l’espera de que al maig de 2015 es rubriqui el projecte liderat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació El Molino (FEM). Una reforma que va néixer amb un ampli consens polític i social sota mandat de l’anterior govern municipal, i que l’ha anat perdent en la mesura que el flirteig entre Barcelona i el turisme ha entrat en una dinàmica agressiva. Aquest mes d’octubre ha estat especialment intens. La plataforma Som Paral·lel va aturar les obres en un acte simbòlic com a senyal de protesta per la manca de participació que, segons denuncien, ha marcat l’engranatge

del Pla Paral·lel. Res a veure amb l’opinió de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel i altres veus del teixit veïnal i associatiu, que sostenen que aquell va ser un procés plural, on hi va participar tothom qui va voler. Mentre les obres segueixen el seu curs, els locals i restaurants de l’avinguda fan mans i mànigues per mirar de minimitzar les molèsties dels treballs. I esperen una normativa d’horaris i terrasses més permissiva. “Pensem que seria més raonable que, els caps de setmana, poguéssim tenir les terrasses fins les 2h de la matinada”, explica Paco Pamies, propietari d’un dels locals més singulars i antics de l’avinguda, el Bar Loco Paralelo. La seva opinió és força compartida entre el teixit comercial de la zona, que troba excessiu que el règim d’horaris de les terrasses

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec) 6

PARAL.LEL OH!

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)


vagi des de les 8h del matí a les 12h de la nit de diumenge a dijous; i de 8h a 1h els divendres i vigílies de festius. Segons l’Ajuntament, aquest horari respon al fet de donar prioritat al dret al descans dels ciutadans i, alhora, satisfer la demanda existent a capital catalana. La normativa, però, preveu que una trentena d’avingudes i places emblemàtiques de la ciutat, com és el cas del Paral·lel –i també de la Rambla Catalunya o el passeig de Gràcia– tinguin una ordenança feta a mida a partir de gener de 2015. Una normativa ad hoc que podria adaptar-se a les demandes del sector comercial. El Paral·lel i el risc dels excessos El suport incondicional que ha donat el petit comerç a la reforma de l’avinguda no és, però, una carta blanca. Des de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel s’alerta de la “preocupant” proliferació de grans cadenes d’alimentació a l’avinguda: “Demanem a l’Ajuntament que reguli aquest tipus d’establiments en el futur Paral·lel que, als barris circumdants, ja està obligant a tancar comerços de tota la vida”, explica el seu president, Manel Tort. “Restaurants com els Tickets no fa tancar petits comerços; els Condis, Dia, Mercadona o Granier, sí”. Des de la plataforma Som Paral·lel lamenten que la suspensió de llicències de locals que ha impulsat recentment el consistori, amb efectes al Poble-sec, no inclogui el Paral·lel. Segons els activistes, cal prevenir l’excés de turisme que pot acabar arribant a la zona un cop finalitzada la reforma, sobretot per la proximitat amb el Port. “El model turístic, si bé ja és insostenible ara, amb la reforma pot acabar de dinamitar el teixit social del barri, el comerç de proximitat i accelerar l’expulsió de veïns per la pujada de preus de l’habitatge”, explica el portaveu Marc Serra, que tem que aquest buit normatiu generi un efecte crida de llicències de restauració i oci nocturn a l’avinguda. La remodelació del Paral·lel viurà una segona fase en què s’acabaran de concretar els usos de les sis noves placetes. Encara ara és aviat per saber si els nous espais seran prou versàtils com per promoure activitats ciutadanes o si les terrasses de bars i res-

taurants acabaran guanyant el pols. “D’això no se’n pot dir plaça”, assegura Toni Oller, president de l’Associació Talia Olympia, que demana que almenys una de les sis sigui una plaça per a la gent, “on s’hi puguin dur a terme actuacions musicals i actes populars”. El projecte, dotat amb 9,8 milions d’euros, destinarà un 30% del pressupost en la renovació de l’enllumenat, la qual cosa també ha generat queixes per “la desproporció” de la partida. El carril bici, que passarà a la part central de l’avinguda, és un dels pocs aspectes que genera un consens transversal. El que no hi ha manera que trobi el seu lloc en el futur Paral·lel és el Teatre Arnau. J.M.

Visiteu la web del

zonasec El diari del Poble-sec

www.zonasec.cat COCKTAIL BAR

TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92

B O A D A S

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega

www.omeular.es

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

PARAL.LEL OH!

7


L’entrevista Julio Álvarez

(Director del Teatre Tantarantana)

‘‘Les sales de teatre alternatives enriqueixen l’oferta cultural del Paral·lel’’

Foto: Jordi Molina

El Teatre Tantaranta (Carrer De les Flors, 22) va ser un dels pioners en fer programació infantil a Barcelona. Aleshores corria l’any 1992, i avui, més de vint anys després, torna a ser pioner en matèria de regeneració artística. Conscient dels canvis que viu l’expressió i la producció teatral, aquest petit teatre a tocar del Paral·lel cedeix un dels seus espais, l’Àtic 22, a joves companyies a través del projecte El Cicló. Parlem d’aquest projecte amb el director del teatre, Julio Álvarez (Barcelona, 1950), que Julio Álvarez, a l’entrada del Tantarantana defensa el paper de les sales alternatives i la seva aportació a l’oferta artística del Paral·lel. nuclis organitzats amb una visió renovada del teatre i Comencem per descriure, en poques paraules, el projecte El Cicló. Volem que sigui una llar d’artistes. Davant dels nous reptes que es planteja el sector, han optat per escoltar les noves veus... Això demana certa valentia. Potser sí, però en realitat ens hem limitat a ser sensibles a tot allò que està passant al nostre voltant. A mirar amb certa perspectiva el futur del teatre. No totes les sales escolten els joves creadors, sovint exclosos dels circuits més comercials del teatre... Ens arribaven a les portes del teatre moltes iniciatives joves, sobretot sorgides de l’Institut del Teatre, a les que constantment havíem de dir no. A diferència d’altres temps, quan dels centres de formació sortien individualitats que somiaven amb contractes del Lliure, d’en Flotats o d’alguna sèrie de TV3, ara ens arriben 8 PARAL.LEL OH!

amb propostes professionals damunt la taula. A força de dir no a moltes propostes interessants ens vam adonar de que qui estava fora de joc érem nosaltres. I d’aquí sorgeix el projecte El Cicló... Es tracta de tornar a pensar en un teatre no només com a aparador d’espectacles, sinó com un lloc d’acollida per als artistes, una casa que ajudi al coneixement, al diàleg, posant l’accent sobre els creadors en lloc de fer-ho sobre el producte. I, sobretot, donar estabilitat als joves que demanen pas i oportunitats. Pensem que és bàsic donar suport al canvi generacional dins del sector. El Tantarantana disposa de dos espais, l’Àtic 22 i Baixos 22. El Cicló l’acull la part de dalt, una mena de laboratori artístic... El projecte d’El Cicló està estretament lligat a l’Àtic 22, un espai per experimentar i investigar. Es tracta d’una sala diàfana que permet jugar amb la disposició del públic i esquivar la rigidesa de la programació estable,


com la que fem a Baixos 22, per donar prioritat a la immediatesa. Si ens arriba un projecte professional, i un cop estudiat veiem que té possibilitats, doncs el programem i li donem suport amb la promoció. En un moment de crisi i al llindar de la jubilació, el meu soci Víctor Suañez i jo hem volgut qüestionar-nos la forma de programar. I no només això, començar a pensar en un relleu que escenifiqui aquest canvi generacional. Podríem dir que estem mudant la pell. El projecte d’El Cicló conviu amb la programació estable de Baixos 22, on encara s’hi poden veure titelles... Sí, les titelles ens han acompanyat des de l’inici. Si bé a l’Àtic 22 experimentem constantment, als Baixos 22 podem dir que hi ha cert aburgesament. Des de l’inici del teatre, hem fem doble programació: infantil i adulta. La programació infantil és de caps de setmana i també per a escoles i, a les nits, de dimecres a diumenge, hi ha la programació per a adults. El teatre Tantarantana està estretament lligat al barri del Raval, però és a tocar del Paral·lel... Quina relació heu tingut amb l’avinguda? El Paral·lel està molt centrat en els grans teatres. Fa uns anys, nosaltres, tot hi estar a dos carrers, semblava que estàvem en un altre món. I això que a Barcelona els teatres estem associats i jo, personalment, he estat a la junta directiva d’ADECTA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya). Des de fa molts anys que hi ha l’intent de connectar el gran teatre amb el petit, però no sempre és fàcil. Aquest distanciament s’ha anat reduint? Penso que sí. D’una banda, segueix imperant una dinàmica en què es tendeix pensar en gran. És a dir, quan hi ha la Festa FEM Paral·lel, per exemple, es tanca l’avinguda pensant únicament amb els teatres del Paral·lel i no amb les sales alternatives o els centres de creació dels barris que estem a tocar. Seguim una

MENÚ DEL DÍA DE LUNES A VIERNES SÁBADOS NOCHE SOLO CENAS CON RESERVA GRAN SURTIDO DE BOCADILLOS ESPECIALES (fríos y calientes)

TAPAS Y COCKTAILS

miqueta al marge i això que nosaltres fem un cosa que cap dels teatres del Paral·lel fa: teatre infantil. Hi ha molts nens i nenes de la zona que el seu referent teatral és el Tantarantana, perquè només han vist teatre a l’escola. El circuït comercial del Paral·lel és massa rígid per acollir les noves generacions d’artistes? Les sales de teatre alternatives enriqueixen l’oferta cultural del Paral·lel. Ens hem d’imaginar l’avinguda com l’artèria principal, la que té més capacitat de convocatòria. Però des d’aquest eix surten unes petites ramificacions cap als barris que aporten aspectes diferenciadors. No només nosaltres, també espais com la Sala Fènix o la Vilella enriqueixen l’oferta actual. Si el Paral·lel és un menú estàndard, els barris tenim les delicatessen. Ara bé, el Victòria té mil i escaig butaques i nosaltres un centenar, i és evident que en grans esdeveniments interessa l’aforament. El vostre centre de gravetat segueix sent el Raval, més que no pas el Paral·lel... Sempre hem incorporat el fet social al nostre teatre. Des de fa quatre anys fem el Tanta Jove, per exemple, un taller de creació amb els instituts i gent gran de la zona. Durant vuit mesos, un cop a la setmana, fan un treball de creació i, producte d’aquest intercanvi, sorgeix un espectacle que es programa de forma professional. Això permet viure un procés de creació i producció artística a persones que no sempre tindrien aquesta oportunitat. Segurament un dels projectes més coneguts és l’Ocupa Raval... Ocupa Raval marca una aposta clara per retratar la realitat actual, volíem impulsar un procés creatiu global i oferir al públic una experiència artística a partir d’un recorregut físic per diferents espais i carrers del barri. Totes les ciutats tenen el seu propi Raval, i nosaltres n’estem orgullosos del nostre. J.M.

CERRADO DOMINGOS Y FESTIVOS

Marqués de Campo Sagrado, 29 Tel. 93 441 57 25 (junto Rda. Sant Pau)

PARAL.LEL OH!

9


El Molino, més de 2.000 funcions en aquesta nova etapa Aquest passat mes de juliol El Molino ha celebrat la funció número 2.000 d’aquesta nova etapa després d’anys de tancament del local. Tota una fita per a aquest emblemàtic cabaret de Barcelona i símbol del Paral·lel. Com diu la seva gent, l’equip d’El Molino: ‘‘Existim des de 1898; hem resistit guerres, dictadures, tancaments i crisis, i el juliol de 2014 hem celebrat la funció número 2.000 de la nova etapa. Hem viscut com hem volgut, com hem fet sempre, a la nostra manera, sense que ningú ens digués com ho teníem que fer. Passen els anys, les dècades, i seguim, adaptant-nos als nous temps, fent riure, emocionant i sorprenent al nostre públic’’. Actualment, Merche Mar, com anfitriona de la casa i

El Molino Team presenten El Molino Show-Time, un espectacle que és burlesque, cabaret, acrobàcies i humor, amb artistes de primeríssima fila que aconsegueixen que l’espectador gaudeixi d’uns moments inoblidables. Tot això fa que sigui l’únic cabaret estable de l’estat, l’únic de producció pròpia i l’unic amb ‘cantera’. És una sort per a tots els que vivim en aquests barris a tocar del Paral·lel que ho tinguem tan a prop, al costat de casa. És el moment de disfrutar d’aquest estimulant espectacle i d’aquest local tan nostre. REDACCIÓ

bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie. Huevos estrellados con chorizo de León. Arroz caldoso de bogavante. Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona. Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Un moment de l’espectacle ‘Show-Time’

Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 699 73 97 79 / 93 451 12 92 / 93 329 99 52 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Ernest Millet, Jordi Molina, Albert Hernàndez, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl Román Fotografia: Redacció • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com i per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h) PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

10 PARAL.LEL OH!


La foto retro

1967. Plaça de l’Univers durant la Fira de Mostres

1915. La concorreguda cantonada entre la Rambla i l’inici del carrer Nou de la Rambla amb la terrassa del Trink-Halle

1930. Als anys 30 encara es conservava el disseny original dels fanals modernistes del passeig de Gràcia

SUSHI BOU BA R de

l’URI

Martes a Viernes de 14 a 16h. Sábados de 13 a 16h. Noches de 19 a 23,30h. Domingo sólo de 13 a 16,30h.

1930’s. El carrer del Portal de Santa Madrona al fons, després de l’enderrocament de la Caserna de les Drassanes

Poeta Cabanyes, 6 (Poble-sec) www.sushi-barcelona.com

PARAL.LEL OH! 11


Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL

www.teatrecondal.cat

La extraña pareja (novembre)

EL MOLINO

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com La Ratonera (novembre)

www.elmolinobcn.com

El Molino Show-Time (novembre) E. Company: 4 anuncios i volvemos (novembre) Albert Boira - ¡Raro tú! (novembre) Le Croupier: Esperança Dinamita (novembre)

BARTS

www.barts.cat

Martirio y Raúl Rodríguez (13 de novembre) The Love Beatles (15 de novembre) The Musical Box (26 de novembre)

El Molino Show-Time

TEATRE VICTÒRIA

www.teatrevictoria.com

Mar i Cel (novembre)

The Musical Box

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Absentee (del 5 al 23 de novembre) Absentee

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB 106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical. Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales. 12 PARAL.LEL OH!


Cinerama Gran Palace ‘La isla mínima’/Alberto Rodríguez

PRESENTA EN EXCLUSIVA EN NOVIEMBRE EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los miércoles, jueves y domingos

ORQUESTA

MILLENNIUM y todos los viernes y sábados Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez en una escena del film

El sevillà Alberto Rodríguez continua amb el gènere policíac després de dirigir la magnífica Grupo 7 que també tenia a Andalusia com a escenari de l’acció. Aquest cop però retrocedeix una dècada, d’inicis dels 90 a inicis dels 80. Juan (Javier Gutiérrez) i Pedro (Raúl Arévalo) són dos policies ideològicament oposats que són expedientats i traslladats a un petit poble dels aiguamolls del Guadalquivir. Allà investigaran el cas de dues adolescents desaparegudes durant les festes del poble. Hauran de deixar de banda les seves diferències per resoldre un misteri en el que res és el que sembla i on tothom sembla sospitós. La recerca de proves, indicis i testimonis els portarà a descobrir secrets d’un poble on la gent malviu gràcies a les peonades, on els terratinents fan i desfan al seu gust i on les dones no tenen veu i han de viure pràcticament amagades. Els aspectes més destacables són el treball actoral i el tractament de la imatge. La interpretació dels policies és molt bona, especialment la de Javier Gutiérrez amb un personatge torturat pels seu propis dimonis del passat. Gràcies a l’excel·lent fotografia d’Alex Catalán el paisatge esdevé també protagonista d’una història sinistra i asfixiant, en una època d’incipient democràcia en què Espanya sortia de la penombra del franquisme. La isla mínima és un film ple de tensions, de sorpreses i girs narratius ben realitzats. És un impecable retrat d’un espai aïllat del món i d’uns personatges i un temps que potser no estan tan superats com voldríem. NÚRIA BELTRÁN

CHACUMBELS Music Orquesta

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13


La ruta del... Les mil i una nits L’autèntica cuina siriana

Aquí sí, aquí es menja autèntica cuina àrab, en aquest cas siriana. La mestresa de la casa és la Maha, una damasquina que porta més de vint anys a Barcelona i que és una experta cuinera que atresora el bo i millor dels plats de tota aquella zona de l’Orient mitjà. Ciutadans de Síria, Aràbia Saudí o Qatar que resideixen a Barcelona no ho dubten, si volen sentir-se com a casa van a Les mil i una nits. La seva clientela es basa majoritàriament en clients habituals, que hi van una vegada i repeteixen i ja queden enlluernats per la qualitat del menjar i per l’amabilitat i atenció del servei. Hi trobem quatre menús que van des dels 8.95 euros fins als 25 euros i una carta completíssima amb els plats que qualsevol entès en cuina àrab demanaria trobar-hi: Tabuleh, hommos, mutabal, falafel, arayes, maklubah de xai, kebbeh labaniyeh, peix al forn picant... Fins i tot per a grups fan un xai sencer a l’estil d’aquelles terres. Quan arriben les postres, amb el tè, ja és el colofó. Tenim uns típics dolços de Síria com són els atayef i els knafe. Realment molt bons, deliciosos. També per a grups i si s’escau es fa venir una ballarina que interpreta la famosa dansa del ventre. És d’agrair que

Kabsa, un plat que pot ser de xai o de pollastre

14 PARAL.LEL OH!

Fotos: Enric Mestres

Rosselló, 354 • Reserves: Tel. 93 476 52 49 De dilluns a dissabte: de 12.30 a 16h. i de 20.30 a 23.30h. Diumenge: només migdia

Entrada a Les mil i una nits (Rosselló, 354)

l’ambient i la decoració del local és l’adequat, que no està carregat com en altres llocs amb un munt d’ornaments que ja se sap d’antuvi com seran. Aquí només hi han motius dels magnífics monuments que guarneixen aquest extraordinari país que és Síria i que ara està patint els estralls de la guerra. Qui vulgui gaudir de l’autèntica cuina siriana i àrab ha d’anar a Les mil i una nits. ENRIC MESTRES

Un aspecte del menjador


ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

PARAL.LEL OH! 15


16 PARAL.LEL OH!


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.