Nº 21 - Gener 2014 / Magazine gratuït - Free
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
‘Històries del Paral.lel’ Saló de ball Rialto
www.zonasec.cat
(pàgs. 4 i 5)
Los Morancos ‘‘Cuando estás en estado positivo eres mucho más creativo’’
(pàgs. 6 i 7)
Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
Cuando asiste a los teatros del PARAL·LEL, no tiene usted ningún problema en hallar un restaurante para antes o después de las funciones. A partir de ahora, su asistencia al TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA o al AUDITORI, contará con las mismas facilidades.
¡RECIEN INAUGURADO! Restaurant
Cafetería
DELS ENCANTS COCINA CASERA Y DE MERCADO
Horario de cocina: Lun. Mie. Vie. Sáb. de 5,30 a 24h. Resto de días: de 8 a 24h.
Castillejos, 158 (junto TEATRE NACIONAL) Reservas: Tels. 93 008 40 80 • 699 82 22 86 www.elmiralldelsencants.com • Siga nuestras promociones en BUS 7 y H12 • NIT BUS N0, N2 y N7 • Línea 1 (Glòries) 2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• L’Entrevista
pàg. 6
• Crítica de cinema
pàg. 8
• Salut
pàg. 10
• Novetats teatrals
pàg. 12
• Literatura
pàg. 13
• Gastronomia
pàg. 14
• Publicitat
pàg. 15
La teva botiga de cigarrets electrònics. Descobreix un nou món amb el cigarret electrònic. ®
Sense olors • Sense Fum Sense quitrà ni monòxid de carboni Manso, 37 • 08015 Barcelona • Tel. 647 07 45 98 www.smokequality.es
El Paral·lel, adéu a un intens 2013 L’any 2013 es va estrenar amb la feixuga herència del 2012. L’anunci del Ministeri sobre l’augment de l’IVA cultural, setembre de 2012, s’aliava amb la sempre om· nipresent crisi econòmica. Dos factors claus per entendre l’alentiment del procés de renovació del Paral·lel i les més que discretes xifres de públic als teatres. Amb aquest hostil context econòmic, hem vist com representacions de signe tant diferent, com poden ser Los Morancos o La Família irReal, funcionaven, eviden· ciant la pluralitat de gustos que concentra una avinguda que també s’ha endut ensurts. La restaurada joia sobre la qual gira la renovació del Paral·lel, El Molino, feia suspensió de pagaments segons La Vanguardia que, en declaracions d’Elvira Vázquez a aquesta revista, havia exagerat les xifres. També ha estat un any polèmic. Ja al mes de gener, en el marc de l’exposició al CCCB sobre el Paral·lel, es feia palès que certs col·lectius discrepa· ven del model d’avinguda que es vol projectar des de l’administració. Mobilitzacions (com la del maig a la plaça Sant Jaume) han evidenciat el divorci que existeix entre el model de Barcelona de les grans franquícies i la Barcelona dels barris i del comerç de proximitat. S’acaba un any intens en què també hem dit adéu a intèrprets. Des de dames d’or de l’escena catalana, com ‘la Lizaran’, fins a mites folklòrics com Manolo Escobar o Sara Montiel, passant per artistes de l’òrbita del Paral· lel, com Pepe Sancho o Fernando Guillén. Quan els Reis Mags tornin a Orient, seguirem fent de notaris de les novetats de la nostra avinguda preferida.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel
El Saló de ball Rialto El Saló Rialto estava a la Ronda Sant Pau, 34-36 i va existir del 1939 al 1993. Neix a l’acabament de la Guerra Civil com a saló de ball per passar a ser també un music hall a mitjans dels anys 70. Els antecedents previs a l’establiment del Saló de Ball Rialto que hem trobat són: “Una academia de baile” (La Vanguardia, 25/12/1928); el saló de ball “La Mascota” (Ferran Aisa a Barcelona Balla) i “La Fratenidad Republicana de la Casa del Pueblo” (que malgrat ser “clausurada por el Capitán General ha sido autoritzada... para la celebración de bailes de sociedad (La Vanguardia 10/01/1931). Hi ha tota una sèrie de paral·lelismes entre El Salón de Baile Rialto i El Salón de Baile Amaya. Tots dos espais es converteixen en Casals Populars a la República, comparteixen propietaris abans i després de la Guerra i es reconstrueixen amb edificacions noves als solars entre els anys 70 i 80. Fet que comportà limitar arquitectònicament les possibilitats escèniques o de ball. A l’actualitat han acabat de temples de la cultura a la trista funció de supermercats de cadena. La seu del Cículo de la Fraternidad Republicana havia servit per a reunions sindicals de la CNT, com el Sindicat d’Art Gràfiques o de Química entre d’altres, i domicili electoral de membres del partit radical, segons l’Hemeroteca de La Vanguardia. Les primeres referències del Rialto Trobem el nom de Saló Rialto a la cartellera dels diaris el 8/12/1940, amb ball amb les orquestres Plantación i Oros. El local solia anunciar-se fent re· 4 PARAL.LEL OH!
El Rialto, ple de públic ballant
cordant la seva ubicació davant del Teatre Olympia Circ, tal qual abans ho feia l’acadèmia de ball. El 1952 s’anunciava a La Vanguardia com: “El mejor salón de España. Todos los días tarde y noche. Domingo baile aperitivo a las 12h”. L’escriptor Ferran Aisa comenta que va conèixer el foxtrot, el swing, els boleros i el bugui-bugui amb uns pares assidus del Rialto, on treballava de maître el seu oncle Fernando Aisa Cuenca. Ballaven també al menjador de casa, al voltant de la ràdio. Hi ha un relat descriptiu de l’escriptor al seu bloc: “Al juny de 1939, cinc mesos després de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona, ja s’hi organitzaven revetlles de Sant Joan i Sant Pere amb les orquestres Iberos i Ramblers. La sala disposava de bar-cocteleria. Durant la segona meitat dels anys quaranta fa furor el swing a Barcelona i a la sala Rialto s’organitzen com· peticions de ball. Era el temps en què les orquestres tocaven peces musicals de Cole Porter i de Glenn Miller i actuaven els cantants espanyols Jorge Sepúlveda i Bonet de San Pedro. Als anys cinquanta es va reformar el local i es programaven matinals de ball els diumen· ges amb el nom de baile-vermut des de les 11 fins a les 2 del migdia amb l’actuació del conjunt de Juanito Segarra. Un dels habituals de la sala era el aleshores jove Pere Pubill Calaf “Peret” que acudia a ballar el mambo de l’Orquestra de Pérez Prado. Més referències d’actuacions musicals al Saló de Ball Rialto les trobem gràcies, un cop més, a Jor· di Pujol Baulenas a Jazz en Barcelona 1920-1965: Primavera1944. Orquestra de Luis Rovira .“En ella tocava de nuevo el trompetista Mario Cuartiella, ex· celente improvisador hot, cuyos solos con sordina a
la goma eran muy aplaudidos”. Octubre 1944. “El trompetista Ramon Busquets (...) deja la orquesta de Ramón Evaristo para pasar a dirigir una nueva forma· ción. (...) entre sus miembros destacaban... el pianista José M. Tarridas, compositor del famoso pasodoble Islas Canarias. Esta orquesta (...) se sumava a las ya existentes que practicaban el más popular de los bailes modernos, el swing’’. Gener 1949. “Entre tanto Tete Montoliu, que siempre era recibido en cualquier escenario, cuando podía acudía al Rialto para sentarse al piano e interpretar con los muchachos de la Crazy Boys un repertorio de swing que incluía temas de Glenn Miller, así como arreglos de Duke Ellington... transcritos por José María Martí. El ambiente del Rialto se había animado considerablement desde que se refugiaron parte de los asíduos del Amaya...’’. Altres artistes que van actuar al Rialto: 1952. Stokers, 1955. Roberto Rizo, 1955. José Valero... En tó de ficció apareix un personatge (La Vanguardia, 12/7/1992) a 15 Barcelonas, El Xava, “en los bailes, a veces llegaba hasta el Rialto, siempre sacaba a bailar a la nena con permiso de la madre que la vigilaba y trataba de ser atento e invitaba a fumar a las dos, aun· que solo tuviera picadura” (Francesc Gómez Ledesma). Als anys 80 el Rialto va viure les seves últimes reformes. El local va continuar oferint tardes de ball tots els dies de la setmana i també les nits de dijous a diumenge fins als primers anys de la dècada següent. A les Olimpiades del 92 la sala continua oferint-se com a les seves millors èpoques amb l’Orquestra Paraíso. El dia de Nadal d’aquell any, i darrer Nadal de la seva existència, tocava l’Orquestra BarnaExpres i Luis Lucena. Music hall amb travestis i transformistes (Ferran Aisa) ‘‘El 1973 hi actuava Camilo Sesto, aleshores una de les figures cabdals del panorama musical espanyol. Amb l’arribada de la democràcia el Rialto va optar, a partir de 1976, per programar espectacles i shows eròtics nocturns mentre que a les tardes funcionava com a discoteca. Un any després el local esdevé un dels centres neuràlgics dels shows de travestis i transformistes de la ciutat amb actuacions d’artistes com Pierrot, Madame Arthur, Angie Von Pritt i Pirondello, entre d’altres. A banda dels músics de jazz i del públic ballant o admirant el swing, el Saló de Ball Rialto va gaudir d’un espai de llibertat d’expressió
‘Barcelona balla’, llibre sobre les sales de ball a la ciutat
sexual davant un tardofranquisme penalitzador. I una mirada artística underground. El music hall per fi era lliure, encara que la repressió es resistia a desaparèi· xer. Madame Arthur (Modesto Mangas) ocupa un estel al Saló Rialto...’’. ‘‘Cantaba, bailaba y se metía con la gente. Le acompañaban 10 músicos y nunca utilizó el play back” (Isabel Olesti a El Pais, 1/3/2000). El 1977 va aconseguir un contracte a la sala deixant la seva emprenta de primera estrella del transformisme del moment. En el passat fou víctima de la repressió policial i probablement va ser el primer transformista en sortir de l’armari malgrat passar per la comissaria de Via Laietana i en enfrontar-se al pudor i la censura del final de la Dictadura. (Isabel Olesti) “En el local Barcelona de Noche tuvo un espectador de lujo: Federico Fellini, a quien iba dedi· cado un número que reproducía Las noches de Cabiria. “Eres la más hembra que Goya plasmó”, le can· taban a Madame Arthur apoyada en un farol, vestida de puta elegantísima, para acabar arrancándose las pestañas y los marabúes y convertirse en un andrajo. Cuentan que Fellini subió a su camerino atónito y sin habla de lo muy sorprendido que se quedó. TONI OLLER CASTELLÓ (Associació Pro Teatre Talia Olympia) teatretalia-olympiabcn.blogspot.com.es PARAL.LEL OH! 5
L’entrevista
Los Morancos
‘‘Cuando estás en estado positivo eres mucho más creativo’’ Foto: Eva Macia
César y Jorge Cadaval, Los Morancos, están de nuevo en el Teatro Apolo con la obra “En Positivo”. Una crítica a la situación política y social actual que aborda con humor los temas más espinosos, para sacar una sonrisa al público. Y más que una sonrisa, logra carcajadas, César y Jorge Cadaval, Los Morancos aplausos y que los espectadores se pongan en pie. Y es que Los Morancos han sabido conec- Porque si encima que estamos mal, lo vemos mal, tar con el público como pocos y mantienen el apaga y vámonos. teatro a rebosar sesión tras sesión. Da la sensación de que los espectadores hacen Estáis arrasando en Barcelona. Ya habéis estado dos veces con este espectáculo y volvéis en Enero. César. Del 9 de enero al 16 de febrero, por la demanda que hay. Estamos encantados, como en casa. Bueno, aparte de que mi madre es de aquí. Jorge. Ella nació en el barrio de Gràcia, pero después vino a vivir al carrer Nou de la Rambla, arriba del Apolo. Al ladito, vamos. Tenéis sangre andaluza y catalana. C. Y encantados. Siempre es bueno tener mezcla. J. Las mezclas dan buen rollo a la gente. Se te quitan muchas historias de la cabeza. Y es un poco una defensa de la cultura también, ahora que nos han subido el IVA. Cuando se ataca a la cultura, a la educación y a lo bási· co, como la Seguridad Social, es que no estamos bien. C. Ése es un poco nuestro espectáculo, hacer crítica a todo esto. Jorge, como cualquier ciudadano, ve el vaso medio vacío y yo lo veo medio lleno. Entonces intento convencerle de que esto no va a durar siempre y que la crisis se tiene que acabar algún día. J. Lo más importante que sacamos de esto es que por muy mal que te quieran hacer, por mucho miedo el que te quieran meter y por muy mal que vaya la situación, hay que intentar ver las cosas lo más positivo posible. 6 PARAL.LEL OH!
terapia de grupo. C. La verdad es que el público participa mucho del espectáculo. Hablamos cosas de la calle, del día a día, por eso creo que este espectáculo está gustando tanto. J. La gente se ve muy reflejada. Los artistas tenemos la obligación de decir en el escenario las cosas que nos están pasando. ¿Cómo contribuye vuestro espectáculo a hacer frente a la crisis? J. El estado de ánimo es importantísimo. En nuestra vida y en nuestro trabajo todos tenemos altos y bajos, pero cuando estás en estado positivo eres mucho más creativo, lucen más las cosas, o por lo menos lo ves así. ¿Hay algún tema sobre el que no queráis hacer humor? C. En este espectáculo hablamos de la Casa Real, del Gobierno, de Bárcenas, de los ERES de Andalucía, de la corrupción... Intentamos darle un repaso a todo. Como decía Jorge, no intentamos humillar a nadie con nuestro espectáculo, pero no nos planteamos no afrontar ningún tema que esté de actualidad. J. Nosotros estamos aquí para que los demás la vean desde fuera y se rían. Analizarla y verle ese lado po· sitivo. Estamos en una situación que hasta nos han hecho coger un poco de miedo; y eso es lo peor que
En plena actuación en el Apolo de Barcelona
puedes tener: miedo a la hora de hacer cosas, de de· senvolverte... ¡¿dónde estamos volviendo?! Estamos en democracia, en un país de libertades donde poder decir las cosas, poder hablar e intentar arreglarlas. A veces tenemos miedo a perder lo poquito que tenemos y no nos atrevemos a dar pasos. J. De todas formas, si no arriesgas ¿qué haces en la vida? ¿Qué pasa con las PYMES? las están puteando al máximo. Hay gente que se está hasta 3 años arreglando papeles para poder abrir una empresa en este país. Y hay empresas grandes que no pagan aquí a hacienda. Son cosas que no tienen razón de ser. El espectáculo parece haber nacido de la indignación. J. Claro, es que tienes que quejarte. C. Tampoco hay que ponerse tan trágico. Yo creo, como decía Jorge, que los artistas tenemos el papel de refle· jar cómo está la sociedad, pero siempre desde el punto del humor, haciendo que la gente se divierta. Estamos convirtiendo la entrevista en una tragedia, cuando lo que queremos es dar alegría a la gente... J. Claro, tenemos que hablar, que quejarnos... de forma positiva y con humor. Ahora podéis hablar de cosas de las que era impensable hacerlo hace 25 años. C. Evidentemente la sociedad va cambiando y creo que Internet ha cambiado el mundo. Hoy te permites más licencias. Antes en este país tenías que tocar los temas con más cuidado, como el tema de la Iglesia, o
el de la Casa Real. Hoy puedes hablar un poco de todo con más tranquilidad. J. De todas formas nosotros siempre hemos estado abiertos a hablar de todo, nosotros hemos hecho pa· rodias de todo, ¡del Papa hace 20 años! Y la gente se lo pasaba igual de bien. ¿Con qué personajes nos reencontramos en este espectáculo? J. Antonia y Omaíta salen porque Jorge, que soy yo, está malito. Tiene depresión. Y Antonia dice, “cómo éste se ponga malo, yo no trabajo”. C. Luego tenemos un karaoke muy divertido donde hacen canciones Urdangarín, Bárcenas... Salen Rajoy, Botella hablando en inglés... sale todo lo que ha pasado. La actualidad últimamente parece que os lo está poniendo más fácil. J. Yo creo que la realidad siempre supera a la ficción. Ha· cer una parodia de Ana Botella con ese inglés... tienes que darle mucha más comicidad. Hay una cosa muy graciosa sobre la Seguridad Social que dice Antonia: dice que está tan mal la Seguridad Social, que fue el otro día a hacerse una radiografía, y le dijo la muchacha de admisiones “ya tiene usted activada la máquina” y tuvo que poner dos euros como en el tabaco, para hacerse una radiografía. C. Con los recortes, a urgencias le van a cambiar el nombre, le van a poner “No es pa tanto”. MARTA TELLO
Paco Pàmies, ¡Sacando punta! ¿Os habéis planteado alguna vez trabajar por separado? C. Hemos hecho alguna cosilla suelta, pero esta· mos a gusto como estamos. Si llaman a Jorge para una película y a mí para otro tema, siempre comen· tamos qué nos parece. Pero trabajar como humo· ristas por separado, no. Hemos nacido el uno para el otro, yo creo. Hemos pasado momentos magní· ficos en el escenario. Nos miramos en el escenario y sabemos lo que queremos. Son muchas cosas. J. Además nos respetamos mucho. Sabemos donde están nuestros límites y aunque tengamos una dis· cusión, que la tiene todo el mundo, nos avenimos.
PARAL.LEL OH!
7
Cinerama Gran Palace 3 bodas de más
Director: Javier Ruíz Caldera Després de demostrar el seu talent a Spanish movie i a Promoción fantasma, el director de Viladecans Ja· vier Ruíz Caldera es manté en el gènere de la comèdia en el seu tercer llarg metratge. Aquest cop amb un embolcall amorós, unes ubicacions molt familiars i un repartiment molt encertat. Ruth (Inma Cuesta) és una biòloga marina que tot de cop rep la invitació de casament de tres ex parelles. En comptes de rebutjar-les decideix anar-hi en companyia del nou becari (Martiño Rivas) per tal que la situació sembli menys humiliant. Cadascun dels casaments
8
PARAL.LEL OH!
ens permet conèixer aspectes del seu passat i ens presenten una noia insegura que s’ha emmotllat al caràcter de les seves parelles sense evolucionar per ella mateixa. Els guionistes Pablo Alén i Breixo Corral han construït una protagonista que resulta fresca i divertida, una mena de Bridget Jones local, que sem· pre és l’inici i el final dels nombrosos gags còmics i que una convincent Inma Cuesta defensa amb molta naturalitat. Entre les interpretacions de papers secun· daris cal destacar a Berto Romero (un dels ex) amb possiblement les escenes amb diàlegs més brillants, a una demolidora Rossy De Palma (mare de Ruth) o a un sempre interessant Quim Gutiérrez. Un altre element important és la música, cançons que podem identificar fàcilment que no només engalanen algunes imatges sinó que també formen part de la història. La pel·lícula 3 bodas de más és una comèdia romàntica sota un prisma femení, que tot i que pugui resultar previsible, està farcida d’humor hilarant i sap establir un bon equilibri entre la protagonista i la resta de personatges. Molt recomanable per passar una bona estona i mantenir un somriure en sortir del cinema. NÚRIA BELTRÁN
Inma Cuesta en una escena d’aquesta comèdia romàntica que és ‘3 bodas de más’
COCKTAIL BAR
Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79
TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92
zonasec@hotmail.com ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
B O A D A S
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
PRESENTA EN EXCLUSIVA EN ENERO EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los miércoles y jueves
ORQUESTA
MILLENNIUM los viernes
y los sábados y domingos
Orquesta
Chatta La
Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH!
9
Salut / La ceguera de la neu El reflex del sol sobre la neu pot provocar una ceguera temporal molt dolorosa. La neu resplendeix encara que el cel estigui cobert o hi hagi boira. El primer símptoma és que la persona deixa de percebre les variacions de nivell en el terreny. Al cap de poc experimenta una sensació de cremor en els ulls, i després comença el parpelleig i l’estrabisme (desviació d’un dels ulls). La persona co· mença a veure les coses de color rosa primer, i vermell després. La cremor dels ulls va en augment fins al punt de no poder suportar ni tan sols una llum dèbil, i de notar-se els ulls com si tinguessin sorra. Tractament: El millor remei és una foscor complerta durant 18 hores. Refugieu la persona en un lloc fosc i embeneu-li els ulls. Per alleugerir el dolor, apliqueu draps humits sobre els ulls i el front (d’aigua fresca, no pas calenta). Prevenció: Sempre que aneu a la neu cal dur ulleres de sol per protegir els ulls. També haureu de prendre aquesta precaució si aneu a la platja o a navegar pel mar,
ja que el reflex del sol sobre l’aigua pot produir el mateix efecte. Un altra precaució necessària serà protegir la pell de la cara amb crema solar del factor més alt (nº 40). En cas de no tenir ulleres de sol, serà necessari que us fabriqueu un antifaç amb un tros de cartró deixant unes obertures estretes (uns 2,5 cm de llarg per 4 mm d’ample) per als ulls. Ennegriu-vos amb sutge (o amb un suro socarrimat) el nas i les galtes, per reduir l’efecte del resplendor sobre el cutis. REDACCIÓ
RESTAURANT
BRASERIA
www.eljardidelapat.cat
ALBERT LLANAS, 2 Torre (sobre plaça Sanllehy) Tel. 93 285 77 50 Situado en una torre a solo 300 mts. del Parque Güell. Los ventanales ofrecen naturaleza con inmejorables vistas sobre la ciudad y en nuestras 3 terrazas se pueden hacer comidas y cenas a la fresca
EXTENSA Y VARIADA CARTA Y MENÚ DIARIO Especialidad en carnes y verduras a la brasa, lechazos y cochinillos hechos en horno de leña, cocina catalana elaborada, bacalao, caracoles al estilo de Lleida, ensaladas y gran surtido de embutidos ibéricos y torradas, CALÇOTADES en temporada. Línea de BUS 24, de puerta a puerta desde el Paral·lel
(festivos también) a escoger entre 12 primeros y 12 segundos + bebida, postre y café
% 0 2 TO N E U DESC
A N CART SÓLO E tando presennuncio este a
C A L Ç O TA D E S 10 PARAL.LEL OH!
SÚPER OFERTES en Flyers publicitaris
Tel. 699 73 97 79 Tamany A5 (148 x 210 mm) 5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E 100.000 exemplars 1.430 E Tamany A6 (148 x 105 mm) 5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E 100.000 exemplars 845 E Tamany A4 (díptic a A5) (210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E 100.000 exemplars 3.000 E
Paper estucat de 115 grs. Impressió color per les 2 cares També podem fer el disseny També podem fer la distribució Altres tipus d'impressos Tamany A4 (tríptic) (210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E 100.000 exemplars 3.150 E Altres formats (210 x 100 mm) 30.000 exemplars 585 E 60.000 exemplars 930 E Formats minis (148 x 70 mm) 30.000 exemplars 485 E 60.000 exemplars 730 E
Faci conèixer el seu negoci
Visiteu la web del
COCINA CATALANA DE AUTOR
Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada
Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS
Menú mediodía: Lun. a Vie. 10,95E Sáb. y Dom. 17,95E
Publicació del Poble-sec
SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES
www.zonasec.cat
bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie. Huevos estrellados con chorizo de León. Arroz caldoso de bogavante. Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona. Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.
¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26
Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es
Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA
Kanebo Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Splenda. Mag Lari (fins el 12 de gener) La Odisea (del 14 de gener al 2 de febrer) El Club de la Comedia (11 i 18 de gener) EL MOLINO
www.elmolinobcn.com
TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Morancos. En positivo 2 (del 9 gener al 16 febrer) BARTS
www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)
Boig per tu (fins el 2 de febrer) 3, 2, 1, Impropón (fins l’11 de gener)
Life is a cabaret (gener) Lunch Show (dmc. a dge. a les 14h) (sota petició) TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Los hijos de las nubes (fins el 12 de gener) Sigue la tormenta (del 15 al 19 de gener) TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com Un jeta, dos jefes (a partir del 18 de gener) Woyzeck (del 22 al 26 de gener)
BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega
www.omeular.es
MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Il·lustracions: David Vila Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La Biblioteca recomana / John Dos Passos A partir d’aquest mes, la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver comença la seva col· laboració en aquesta revista. Us recomanarem obres re· presentatives de temàtiques diverses, posant èmfasi en la nostra especialització –el col·leccionisme-, els nostres fons especials o en obres que ens parlin del nostre barri. Totes elles les podreu trobar a la nostra biblioteca. El primer tast que us oferim és sobre les obres de John Dos Passos. Aquest autor està considerat un dels grans escriptors de la litera· tura nord-americana, junta· ment amb Ernest Hemingway i Francis Scott Fitzgerald.
Tres soldados (1921), amb aquesta darrera li va arribar el reconeixement de la crí· tica pel seu amarg antibel· licisme. Dos Passos es va oposar a la condemna d’uns anarquistes i per aquest mo· tiu va ser empresonat. El seu estil s’enquadra dins el realisme de l’Escola de Chicago, en el qual es desmitifica el somni ame· ricà amb una manifestació expressionista i una tonalitat L’escriptor John Dos Passos desenganyada i pessimista. Poca cosa més podem dir de Dos Passos. Amb Manhattan Transfer va trencar mot· lles. En aquest llibre ens par· la del fracàs d’una sèrie de personatges al llarg de trenta anys de la seva vida, i està John Dos Passos (Chicago, considerada una de les cent millors novel·les de la litera· Illinois, 1896 - Baltimore, tura nord-americana. També 1970). Se’l considera un membre destacat de l’ano· recomanem Tres soldados on menada Generació perduda es relata la vida dels soldats (nom que va rebre un grup americans, té com a rerefons de notables escriptors nordla Segona Guerra Mundial i americans que van viure a mostra l’exèrcit com una mà· París i a altres ciutats eu· quina de destrucció d’homes i ropees en el període que va de somnis. Un altre testimoni des del final de la Primera colpidor és Davant la cadira Guerra Mundial fins a la Gran eléctrica: Sacco i Vanzetti, Depressió). Durant la seva un llibre d’història que ens joventut va viatjar per Mèxic, parla dels anarquistes Nicola Una de les grans novel·les d’aquest autor Portugal, Bèlgica, Regne Unit Sacco i Bartolomeo Vanzet· i Espanya. L’any 1916 es va graduar en Arts per la Uni· ti, del seu procés judicial i de la persecució política versitat de Harvard. En iniciar-se la intervenció nord- que van patir l’any 1927. Sensacions indescriptibles. americana en la Primera Guerra Mundial es trobava de viatge per Espanya, i es va allistar com a voluntari BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER Comte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216 en les ambulàncies militars. Aquesta experiència li va www.bcn.cat/bibjoanoliver proporcionar material per a la seva primera novel·la, b.barcelona.jo@diba.cat Iniciación de un hombre (1920), a la qual va seguir PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... La Resistència
Cerveseria en estat pur
Entrada a la cerveseria (Viladomat, 107)
Foto: Eva Macia
Cervesa, cervesa i cervesa és el que trobem a La Resistència, això sí, una selecció internacional i de productors catalans. El Sergi i el David, apassionats d’aquesta beguda, van muntar el local fa poc més d’un any atrets per aquest món en que no deixen de sorgir noves propostes. I com la idea va sorgir en plena crisi, li van dir La Resistència. El David és el propietari de la botiga Rosses i Torrades i el Sergi, tot i venir del món de la informàtica, tenia bons coneixements de la matèria. Es van decidir a tirar endavant el projecte quan van veure que no hi havia gaires cerve· series de les autèntiques, i menys al barri de Sant Antoni. I és palès que és l’ambient de proximitat d’aquest barri el que els agrada: a la cerveseria, a banda dels turistes que fan rutes cerveseres i els curiosos, hi ha molta gent del barri amb els que xerren una mica de tot, mentre degusten una sempre interessant selecció de cerveses. A La Resistència hi ha 12 tiradors on van canviant les marques de cervesa, de manera que sempre se’n poden trobar de noves. El Sergi ho diu ben clar “que vingui qui li agradi la cervesa”. De fet no tenen cap altra beguda, a banda d’aigua i sucs. I afegeix que “el 20% de la gent que ve i no li agrada gaire la cervesa acaba trobant la seva”. I és que tant al Sergi com al David els hi agrada aconsellar els clients perquè trobin els productes que s’ajustin als seus gustos. Confessen que no tenen pretensió de ser un establiment gourmet, sinó ser una entrada fàcil al món de la cervesa per aquells a qui els agrada, però no tenen un gran coneixement. A La Resistència esperen obrir la cuina a inicis de 2014, actualment ofereixen formatges i embotits procedents de Catalunya. REDACCIÓ 14 PARAL.LEL OH!
Foto: Eva Macia
Viladomat, 107 - Tel. 93 007 42 01 Dimarts a dijous de 17.30 a 0.00h. Divendres de 17.30 a 2h. Dbte. de 17.30 a 2h. Dge. de 18 a 22h. www.cerveserialaresistencia.tk
El Sergi conversa amb els clients tot bebent una cervesa
TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.
Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62
COCINA MEDITERRÁNEA Martes, Miércoles y Jueves de 10 a 24 h. Viernes de 10 a 2 h. Sábados de 11 a 2 h. Domingos de 11 a 24 h. Lunes cerrado
Menú diario: 9,95 E Menú Sábados: 11,95 E Noches y Festivos: Tapas y Carta
MÁS DE 50 TIPOS DE GINEBRA 20 DE TÓNICAS 20 DE CÓCTELES Y 30 DE CERVEZAS
Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más. LIGA&CHAMPIONS con
PROMOCIONES www.restauranteterramarbarcelona.es facebook.com/terramarbarcelona Y MÁS EN:
ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)
PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!