Nº 22 - Febrer 2014 / Magazine gratuït - Free
LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA
La Bella Dorita
www.zonasec.cat
(pàgs. 4, 5 i 6)
Jordi Pérez Director artístic de La Vilella
La Bella Dorita, en una fotografia provocativa i al fons la mà de la censura
‘‘Al públic se l’ha acostumat a veure coses d’entreteniment, de divertimento... cada cop menys culturals’’ (pàgs. 8 i 9)
Els millors preus de Barcelona Consulteu-nos sense compromís TAMARIT, 116 Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90
ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions
Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221
NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28
Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)
2
PARAL.LEL OH!
Editorial
Sumari • Editorial
pàg. 3
• Històries del Paral·lel
pàg. 4
• Publicitat
pàg. 7
• L’Entrevista
pàg. 8
• Paral·lel any’14
pàg. 10
• Novetats teatrals
pàg. 12
• Literatura
pàg. 13
• Gastronomia
pàg. 14
• Crítica de cinema
pàg. 15
Degustacions cada cap de setmana. S’organitzen tastos i maridatges per a grups.
segueix-nos en el facebook
VINACOTECA - XARCUTERIA Comte Borrell, 30 • 08015 BCN • Tel. 93 441 28 34 hereu30@gmail.com
‘La Carulla’ abaixa el teló L’àvia de l’escena catalana ha anunciat que ja no farà més teatre professional. Montserrat Carulla s’acomiadava aquest gener al Teatre Romea i, un cop acabi la gira de més de 50 funcions arreu de Catalunya amb la comèdia Iaia!, és a dir al juny, posarà fi a la seva carrera. Els que tinguin bona memòria, recordaran que el 1974 l’actiu protagonitzava El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, al Teatre Espanyol. En aquella obra, traduïda al català per Joan Oliver, compartia escenari amb Vicky Peña, la seva filla, i Maria Rosa Sardà, i no marxaria de la cartellera fins el 1978. Per cert, el Victòria recupera ara aquella obra amb text del britànic Richard Bean i sota el títol Un jeta, dos jefes. Guardonada amb el premi Margarida Xirgu (1962) i amb la Creu de Sant Jordi (1995), Carulla ha participat en musicals, cinema, teatre i sèries de televisió. Ha combinat papers en clàssics com Romeu i Julieta, la Pigmalió de Joan Oliver o la Filla del Mar d’Àngel Guimerà, amb serials com El Cor de la Ciutat, o Hospital Central. Habitant per mèrits propis de l’òrbita de les Xirgu, Meller, Santpere i companyia, sempre hi haurà un component que la farà especial: el seu compromís social i nacional. Ara fa un any recollia el premi Gaudí d’Honor (2013) dient: “El meu independentisme no va contra ningú. Admiro la llengua i la cultura del poble espanyol. La vull al costat, com a amiga, en llibertat”. Aquell dia, el pavelló, dempeus, la va aplaudir en reconeixement a una trajectòria escenogràfica vertiginosa, però també per l’elegància d’una vida coherent i compromesa. Des d’aquestes pàgines ens sumem als homenatges que ha rebut. Estem massa acostumats a reconèixer la grandesa dels artistes quan ja no hi són.
Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!
3
Històries del Paral·lel El reinado de La Bella Dorita
María Yáñez García (Cuevas de Almanzora, Almería; 23 de febrero de 1901 - Barcelona; 27 de junio de 2001). Fue cantante y bailarina de cabaret española. María le mostró a su madre una polvera de cristal que le había regalado su novio; ésta, dándole una bofetada se la arrebató estrellándola contra el suelo. “Tú de novio nada, anda para adentro que hay mucho que planchar”. María viendo su tesoro destrozado huyó sollozando. Tras dormir en los muelles, días más tarde, ella y su novio fueron localizados por la policía en una pensión. Pese a que María insistía en que todavía era virgen, a sus quince años fue obligada a casarse. Pero muy pronto descubrió las verdaderas intenciones de su marido cuando éste le propuso buscarle una casa de alterne, ya que ella era muy atractiva, y así poder ganar suficiente dinero para adquirir una vivienda, una vez nacida la criatura de ambos. María quedó horrorizada viendo que había caído en manos de un hombre sin escrúpulos. Con dieciséis años y su bebé a cuestas abandona a su marido. En una pensión de la calle Conde del Asalto una tanguista al oirla llorar escucha su trágica historia. Ésta le propone trabajar como tanguista en el mismo local, por tres pesetas diarias. El comienzo de una estrella (1917) Gracias a su buena dicción y voluntad y aconsejada por el empresario del Royal Concert, María supo aprender en poco tiempo lo más básico en la academia del ‘Gordito’. Con solo tres cancioncillas salió al escenario. Como única prenda llevaba un mantón, pero un día, sin poder evitarlo, se le resbaló quedando su cuerpo al desnudo y haciendo que el público reaccionara ante este casual 4 PARAL.LEL OH!
La Bella Dorita
incidente, convirtiéndose así en un éxito arrollador, de esta forma comenzó a cantar su primera canción. Éste percance marcó definitivamente su carrera. “Quan jo vaig debutar, a l’escenari del desaparegut Royal Concert al Paral-lel, era terrible, una vegada van matar una persona al meu costat, al lloc on jo actuava”. Dorita Yañez, con diecisiete años bebía champaña Moët Chandon con aquellos ricos admiradores. Después de ganar un concurso de belleza en el teatro Apolo de Barcelona adquirió el nombre artístico de La Bella Dorita, aceptó la sugerencia del empresario para cantar cuplés provocadores y más ligera de ropa. A cambio recibiría el sustancioso contrato de setenta pesetas diarias como primera vedette.Tras su éxito en el Apolo se pasó al cabaret AS (posteriormente Teatro Talía) donde conocería a Primo de Rivera y a otros políticos y militares de peso. Hablar de la Bella Dorita es sumergirnos en la frivolidad de aquellos años. Quizás muchos no entendieron su verdadero significado interpretativo. Según ella, en realidad consistía en reírse de los tabús sexuales y eróticos haciendo de su picardía y perversidad un arte de seducción, interpretando las canciones a media voz. Letras como: ...“Pero soy tan inocente que no acierto a comprender para qué es la vaselina ni en que sitio la
Posando para el fotógrafo
Una belleza que causó furor entre los hombres
pondré...”; “Tengo un conejito de pelo sedoso que cuando lo toco palpita amoroso...” provocaban una sinergia en los espectadores que sobresaltados exclamaban: ‘‘Qué revolcón tiene la niña...”, “Me la comería entera...’’, etc.
negras?’’. Doña Vicenta lo solucionaba invitando a los censores a un palco en compañía de dos señoritas... Doña Vicenta, propietaria del Molino, siempre manifestó que la mejor artista fue la Bella Dorita y con la que más dinero se ganó. La Bella Dorita solía decir: “A los hombres hay que hacerles desear, darles engaño y misterio a la vez”. Aparecía en el escenario engalanada con las joyas de sus admiradores. Trabajó en music-halls, cabarets y diversos locales de Barcelona. Harta de la censura aceptó la propuesta de los maestros Salvador Bonavia y Jaime Mestres para protagonizar revistas musicales hechas a su medida como Alma del cuplé, Teatro el Dorado, Zambra Gitana... Debido a estos éxitos se formó un trio encabezado por Bella Dorita, Antonio Amaya y Alady, participando con ellos Mary Santpere, Mercedes Mozart, Mari Carmen Hurtado, Gracia Imperio, Carmen de Lírio, Rina Celi, Escamillo...
El resplandor del éxito Fumando espero, del maestro Viladomat y con arreglos del letrista Zamacois, fue un grandísimo éxito convirtiéndose en el himno de la Bella Dorita. La interpretó en 1947 en la película Embrujo, de C.S. de Osma y protagonizada por Lola Flores y Manolo Caracol. Alcanzó su apogeo en los años 40 y 50. Actuó en El Molino durante siete años y solía hacer actuaciones en los cines de variedades. Era acosada por la censura por tener un perverso repertorio; veían en su mirada al propio Satanás, a lo que ella respondia: “¿No pretenderán que salga con guantes y gafas
RESTAURANTE DE TAPAS. Arroces, carnes y pescados. MENÚS PARA GRUPOS.
Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62
COCINA MEDITERRÁNEA Viernes y Vísperas, hasta las 2h.
www.restauranteterramarbarcelona.es
Más de 50 tipos de ginebra, 20 de tónicas, 20 de cócteles y 30 de cervezas Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más. LIGA&CHAMPIONS con
PARAL.LEL OH!
5
‘Fumando espero’
Con Lola Flores (en el centro)
en revistas como Viudos de verano, Quina nit!, Ingenuos del Paralelo, Diversión a chorro, Diviértase conmigo, Pim pam fuego, Don Juan Tenorio, Los verdes, entre otras. Creó su propia compañía en 1958, representando las obras Rita Hilton y Zambra Gitana.
murió la hermana a causa del contagio. Tiempo después aparecíó su hijo sano y salvo. Por fin tenía a su lado lo que más quería. Pasó el resto de su vida con Narciso Alberti, su tercer marido. Ricardo Ardévol homenajeó a su venerada amiga en 1990 y en el 2001, cuando cumplió 100 años. En junio del 2001 nos dejó para siempre. Antonio Amaya, en el 2012, nos comentó que se le apareció su gran amiga sonriente a los pies de su cama. Quince días más tarde, éste también se marchó. ROBERTO ROMÁN (Damos especialmente las gracias a María Sala, sobrina de la Bella Dorita, por su colaboración).
Las turbulencias de su destino Tuvo una intensa y tormentosa vida amorosa. Maridos, amantes, admiradores y toda una legión de hombres con el único fin de poseerla. Durante una gira por la península un obseso admirador que la iba siguiendo, a la salida de un hotel sacó una pistola y gritó que la mataría si no se iba con él. Ese día sintió verdadero miedo a un hombre. Sin embargo, dos se suicidaron al verse arruinados por ella. A finales de la guerra su segundo marido y su hijo estaban dados por desaparecidos; más tarde encontraron al marido moribundo en un campo de concentración en la frontera francesa. Ella y su hermano, un falangista, lo trasladaron a Barcelona al cuidado de la hermana de la Bella Dorita pero días más tarde falleció y un mes después 6 PARAL.LEL OH!
MEMORIAS VIVAS DEL PARAL·LEL Soy una joven investigadora y estoy trabajando en la recuperación de la memoria del Paral·lel. Si queréis compartir vuestros recuerdos, anécdotas, opiniones y otras experiencias sobre este mundo espectacular, no dudéis en contactarme. Gracias por vuestra colaboración. E-mail: memoriaparalelo@hotmail.com Teléfono: 635 270 277
Visiteu la web del Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
Publicació del Poble-sec
www.zonasec.cat
ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora
MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
PRESENTA EN EXCLUSIVA EN FEBRERO EN SESIONES DE TARDE Y NOCHE Todos los miércoles y jueves
ORQUESTA
MILLENNIUM los viernes
Orquesta
SAN REMO
La França
y los sábados y domingos
Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe
Orquesta
www.lafransa.com
Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)
C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH!
7
L’entrevista Jordi Pérez
Jordi Pérez (Ripoll, 1978) és el director artístic de La Vilella. Un espai per a les arts escèniques on es fa formació, investigació, creació i exhibició, que es va posar en marxa l’octubre de 2013 a una antiga fàbrica de sifons, al passeig de l’Exposició.
Foto: Eva Macia
‘‘Al públic se l’ha acostumat a veure coses d’entreteniment, de divertimento... cada cop menys culturals’’
Jordi Pérez, director artístic de La Vilella
En què consisteix el projecte de La Vilella? Sorgeix sobre tot d’una inquietud artística. Fa 10 anys vam néixer com a companyia (Cía. Sargantana). Portàvem 5 anys en un altre espai on fèiem investigació i es va començar a obrir formació per a actors professionals i a fer una mica de mostra de projectes. Buscàvem un lloc on fer créixer tot això. La idea d’associació crec que és el que més s’acosta a la filosofia de treball. Tothom que entra pot ser soci, pot valorar, aportar idees i pot dir-nos realment el que pensa sobre el que s’està fent. Estàvem veient que la gent no va al teatre, però per què no hi va? Hem intentat posar els preus barats per veure si és realment això el que frena la gent o és que no l’interessa el que es fa. Intentem programar el que nosaltres creiem que hauria de ser una proposta diferent. Com us veieu en aquest nou espai? L’edifici és una eina, és un lloc on poder treballar a gust i on poder seguir avançant. Un lloc on poder veure altres companyies com treballen i que els altres, si volen, puguin veure com treballem nosaltres. I un lloc on poder intercanviar amb el públic. A nivell d’associació, quina és la vostra relació amb altres entitats? Hem començat a obrir-nos al barri, a associacions i entitats que no tinguin res a veure amb el teatre, però que sí tinguin a veure amb el tema de l’obra, per 8 PARAL.LEL OH!
veure si els interessa i els aporta coses noves. Vam anar a veure la Coordinadora i vam contactar amb els Artistes Plàstics del Poble-sec. Hem fet coses conjuntes amb l’escola de fotografia CFD, i amb la Bibliomusicineteca. Com us moveu en termes de promoció i preus? Volíem treballar el boca-orella. L’únic lloc on som és al ‘Tr3SC’. I es parla de nosaltres al Time out, teatrebarcelona.com, Teatralnet. Llocs on la gent vagi a mirar coses de teatre, però intentem no fer Atrapalos perquè acabes obligat a pujar el preu de les entrades per poder fer ofertes bones després. L’entrada són 12 euros i un cop ets soci són 10 euros. Si ets soci i a més ets de l’associació d’actors, i per tant ets actor professional, l’entrada val 6 euros. Nosaltres entenem que un actor aprèn si també veu altres actors treballant. Així que el mateix fem amb les escoles que estan associades i tenen el carnet d’estudiant d’interpretació: paguen 8 euros enlloc de 10 euros. Sou autogestionables i treballeu sense subvencions. Sí. És un risc. Estem intentant veure què passa. Per filosofia hem intentat unes quantes coses diferents a la majoria de teatres i veurem com evoluciona. Ara farà 3 mesos que vam obrir i el nivell de socis va pujant, ja portem 240-250.
Foto: Eva Macia
De vegades les subvencions també són perilloses, si comptes amb que cada any te les donin. Nosaltres de moment estem sense subvenció. Fa 10 anys que funcionem i no hem tingut mai. Tal com estan plantejades ara, em sembla més interessant no ser-hi. Potser d’aquí uns mesos ens faci falta perquè això és un monstre que s’ha de pagar, però la idea és que el que fem sigui prou interessant perquè la gent vingui i l’interessi pagar. Hem de ser capaços de crear un públic que no hi és. Al públic se l’ha acostumat a veure coses d’entreteniment, de divertimento... cada cop menys culturals. Si fas números, un actor aquí, si la nit és bona, s’emporta 9 euros. Un cop descomptat l’entrepà i els dos bitllets de metro, veus que està treballant gratis. Per això el públic ha de ser conscient del que costa: cada 20-30 euros dels que paga al Teatre Nacional, hi ha 80 extres que fica la Generalitat. Potser és un suport la llei del mecenatge. A França, per exemple, si et fas mecenes d’un espai, el 60% del que aportes quan declares t’ho retornen. És una manera de subvencionar el que la gent té ganes de subvencionar. Creus en la fórmula del mecenatge? No sé si és el millor, però és una opció. El que sí està clar és que les subvencions, tal com estan ara, no funcionen. Projectes que segur van començar fa molts anys com a idea artística, acaben en una rutina. La subvenció t’adorm, més que no t’ajuda a seguir creant. Què cal fer perquè la gent vingui al teatre? Estem intentant trobar propostes de gent que tingui necessitat d’explicar i de parlar. Que no siguin propostes per necessitat d’ensenyar o per necessitat de treballar, sinó per necessitat artística, d’expressar. I de qualitat. Després intentem escollir temes sobre els que creiem que la gent està parlant al carrer. Ball d’hivern, per exemple, parla de xarxes socials, però també del 1714 i d’aquest adormiment que portem tots a dintre. Com et sents millor, com actor, director... Per a mi tot forma part de la mateixa cosa. Tinc necessitat de fer preguntes de les inquietuds que veig, que sento, del que m’indigna... m’emprenya que estiguem tots adormits i que no ens despertem. Necessito plantejar aquest emprenyament per veure si la gent pensa igual o passa. Com a personatge em va bé perquè em fico en una altra visió que no és la meva. A nivell personal, m’omple.
Façana de l’antiga fàbrica reconvertida en teatre
Quin tipus d’espectacles programeu a La Vilella? Anem alternant. Fem entre 4 i 5 setmanes d’un espectacle de teatre, entre 1 i 2 de dansa i 1 de proposta internacional. Aquest és el desig. La proposta internacional no és sempre possible per un tema econòmic. Quan venen propostes internacionals, per intentar assumir part del cost, aquesta gent fa workshops per contactar amb professionals. Un dilluns al mes fem una cosa que es diu Fractals. Ajuntem tres disciplines artístiques diferents. Convidem a gent de cada una de les disciplines que no es coneguin de res, arriben aquí a les 7 de la tarda, els donem un tema i tenen dues hores per muntar un espectacle. A les 9 del vespre ve el públic i ho veu. Hem unit percussió, poesia i acrobàcia; vam ajuntar un violí barroc amb un disc-jockey, tres ballarins... Esteu en algun altre projecte? L’any vinent, si tenim prou propostes, la idea és que al final de temporada podem presentar als socis la programació de l’any següent, però no estarà tota tancada. La idea és que hagi forats amb espectacles preseleccionats, perquè els propis socis votin què els interessa, i els més votats siguin els que es programin. Així els impliquem i tenim l’opció de veure què és el que interessa a la gent, del que nosaltres creiem que ha d’haver en un teatre. MARTA TELLO PARAL.LEL OH! 9
Paral·lel, any’14: Oxigenar La Rambla sense convertir-se en La Rambla L’avinguda, immersa en les obres de remodelació, afronta un any clau per definir l’essència que l’ha de caracteritzar en el futur La presidenta de la Fundació El Molino (FEM), Elvira Vázquez, comentava en una entrevista amb Paral·lel Oh! el seu desig de que l’avinguda no caigués en l’estat de degradació en què es troba La Rambla de Barcelona. Tanmateix, una de les poques coses que han quedat clares del procés de remodelació del Paral·lel, és la necessitat imperial de que sigui aquesta avinguda l’encarregada de descongestionar la concentració de turistes a La Rambla. Aconseguir, doncs, articular una proposta urbanística i cívica que oxigeni La Rambla sense que el Paral·lel acabi pagant-ne les conseqüències és el repte de l’avinguda. Un repte que, aquest mateix any, caldria començar a desgranar, malgrat que no serà fins a la primavera del 2016 quan les obres donaran un respir a la zona.
Xavier Trias (CiU) i Jordi Martí (PSC)
La connexió entre el Port de Barcelona i la Fira, un dels principals centres de negoci de la ciutat, ha estat un dels punts de rellevància assenyalats pel mateix alcalde de la ciutat, Xavier Trias. I l’aposta, de moment, li està sortint bé al Govern municipal. Amb les darreres dades sobre inversió turística a la 10 PARAL.LEL OH!
mà, destaca l’increment del nombre de creueristes al port de Barcelona, exactament del 7,9% respecte l’any anterior. I és que a banda de l’estricte trànsit comercial, el Port també destaca per ser la via d’entrada a la ciutat de milions de turistes cada any. I és que tot i ser una infraestructura pública –com públics són els terrenys on s’ubica i l’organisme que el gestiona— a la pràctica veiem com els negocis són una de les principals prioritats. Segons dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona, va facturar 160,8 milions d’euros el 2012, obtenint uns beneficis de 43,2 milions i va ser la porta de sortida del 70% de les exportacions de Catalunya. Una altra dada rellevant d’aquesta gran porta d’entrada i sortida de passatgers, és que el turisme està cada cop més desestacionalitzat –és a dir, es perllonga homogèniament al llarg de l’any—i que en paraules del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig: “encara té camp per créixer”. Amb tot, les xifres situarien el 2013 com el millor any pel que fa a despesa turística i arribada de turistes estrangers a Catalunya, superant els resultats de 2007, fins ara la millor temporada turística. Una de les conclusions més significatives és l’evolució positiva de mercats llunyans com ara el de Rússia, amb més de 975.000 turistes que han suposat un increment del 31,8% respecte l’any anterior. Turisme, entre l’excés i l’equilibri El debat està servit. La unanimitat entre les forces municipals que va caracteritzar l’impuls de la remodelació de l’avinguda ja no gaudeix del mateix consens. El principal partit de l’oposició a Barcelona recorda a l’equip de Trias que “no es pot fonamentar tot al turisme”, en paraules de Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista. “Hem d’evitar que el Paral·lel s’assembli a La Rambla. Estem d’acord en què és un eix que necessita un projecte de regeneració urbana, ara té massa trànsit, massa carrils dedicats a
btv.cat
El 2013 ha estat l’any amb l’arribada de més turistes estrangers a Catalunya
l’automòbil, però hem d’avançar cap a un passeig més peatonal i un Pla d’Usos que el protegeixi”. Tanmateix, la nova normativa de terrasses, coguda entre CiU i PP, apunta cap a una via amb més espai públic privatitzat. Segons Trias, que va visitar el barri del Poble-sec per les festes de Nadal arran de l’obertura del Centre de Serveis Socials, els llocs de treball generats gràcies al turisme justifiquen tots els esforços del seu govern. Segons ell, les alertes de la pujada del cost de vida, del preu del lloguer o els indicis de gentrificació dels barris
circumdants, “estan totalment fora de lloc”. De fet, les festes van ser un nou exemple de com promocionar més i millor la ciutat com a destí turístic. Però, estem remant cap a un model de creixement que, en excés, pot convertir-se en una nova versió de la bombolla immobiliària? El cert és que de moment, ni els col·lectius de veïns ni tampoc els comerciants troben un relat comú sobre l’avinguda. El turisme, que pot salvar el negoci per a uns, és precisament el que, per a uns altres, pot acabar amb la convivència als barris. JORDI MOLINA
SÚPER OFERTES en Flyers publicitaris
Tel. 699 73 97 79 bar•tapeo•cerveseria NUESTRAS RECOMENDACIONES: Solomillo de ternera a la brasa con virutas de foie. Huevos estrellados con chorizo de León. Arroz caldoso de bogavante. Bombas rellenas de gambitas con salsa picantona. Cazuelita de taquitos de solomillo encebollado en adobo.
¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abierto hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26
Tamany A5 (148 x 210 mm) 5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E 100.000 exemplars 1.430 E Tamany A6 (148 x 105 mm) 5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E 100.000 exemplars 845 E Tamany A4 (díptic a A5) (210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E 100.000 exemplars 3.000 E
Paper estucat de 115 grs. Impressió color per les 2 cares També podem fer el disseny També podem fer la distribució Altres tipus d'impressos Tamany A4 (tríptic) (210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E 100.000 exemplars 3.150 E Altres formats (210 x 100 mm) 30.000 exemplars 585 E 60.000 exemplars 930 E Formats minis (148 x 70 mm) 30.000 exemplars 485 E 60.000 exemplars 730 E
Faci conèixer el seu negoci PARAL.LEL OH! 11
Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL
www.teatrecondal.cat
Mitad y mitad (del 5 de febrer al 15 de març) El Club de la Comedia (8, 15 i 22 de febrer)
BARTS
www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)
Boig per tu (fins el 16 de febrer) Fanfarlo (20 de febrer) Tomás Moro, una utopía (27 febrer a 9 març)
Paco Tous i Pepón Nieto, actors a ‘Mitad y mitad’
EL MOLINO
www.elmolinobcn.com
Escena de ‘Tomás Moro, una utopía’
Life is a cabaret (febrer) TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició) Dinner for one (fins el 9 de febrer) Coaching (del 12 de febrer al 2 de març)
TEATRE VICTÒRIA
www.teatrevictoria.com
Un jeta, dos jefes (febrer) Super3 El Musical (dissabtes i diumenges) TEATRE APOLO
www.teatreapolo.com
Morancos. En positivo 2 (fins el 23 de febrer) La Ratonera (del 28 de febrer al 6 d’abril)
‘Coaching’, al Tantarantana
Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl Román Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Il·lustracions: David Vila Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
12 PARAL.LEL OH!
La Biblioteca recomana / ‘Platero y yo’ Enguany se celebren els 100 anys de la primera edició de Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez, a Ediciones de la lectura. L’edició complerta d’aquesta narració lírica es va publicar tres anys més tard. Aquest mes us recomanem aquest llibre a tothom que encara no l’hagi llegit. Juan Ramón Jiménez (Moguer, Huelva, 1881- Santurce, Puerto Rico, 1958). De ben petit, ja va sentir una predilecció per l’art, sobretot per la poesia i la pintura. A Sevilla, encara adolescent, la lectura de Bécquer el va posar en contacte amb la poesia. El 1956 va rebre el premi Nobel de Literatura, tres dies abans de la mort de la seva estimada esposa, Zenobia Camprubí. Dos anys després va morir ell. Sobre Platero y yo, hem de dir que té una intenció pedagògica, promoguda per la Institución Libre de Enseñanza. És difícil de classificar, podríem dir que reuneix dos gèneres literaris, el líric i la novel·la. Alguns el classifiquen de relat poètic de poemes en prosa, es pot llegir independentment però, aplegats adquireixen sentit per constituir una obra unificada. Barreja l’actualitat i els records, així la narració adquireix un valor autobiogràfic. Platero és l’animal simbòlic, prolongació del mateix poeta. Jiménez també s’extasia amb el paisatge i narra tot el que no li sembla bé, baralles de galls, aglomeracions, corrides de braus, processons, etc...
Portada de la 1a edició: ‘Ediciones de la lectura’ (1914)
Una de les moltes representacions de ‘Platero y yo’
Té una esplèndida prosa poètica, els seus sentiments i les seves idees prenen forma amb subtils pinzellades de belles imatges. La magnífica prosa que utilitza no té fronteres. La seva essència pot arribar a una persona adulta i al cor d’un infant amb la naturalitat amb què la va concebre. Gaudireu molt amb la seva lectura perquè la màgia de les obres clàssiques és que, un cop passats els anys, ens continuen parlant amb la mateixa força. BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVER Comte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216 www.bcn.cat/bibjoanoliver b.barcelona.jo@diba.cat PARAL.LEL OH! 13
La ruta del... Taverna Can Margarit
Rústica, casolana, autèntica
Entrada a Can Margarit (Concòrdia, 21)
Foto: Eva Macia
Una antiquíssima casa rural datada de 1820 s’ha anat transformant al llarg dels anys, primer en bodega i després en restaurant. En aquest local tot té la seva història, que s’ensuma però que es desconeix fins que no l’explica l’actual propietari, el Carles Rubí Macià, qui ho sap tot d’aquest restaurant, on porta treballant més de 20 anys. Aquí va començar fregant plats tot i que, molt abans, quan era petit, ja hi venia per acompanyar el seu avi a comprar gel. El Carles va agafar el traspàs del local ara fa 5 anys. L’ha mantingut com era, amb els estris que s’han anat fent servir al llarg dels anys i que ara formen part d’una decoració imponent: bombes de vi que s’exposen a la part superior del local, un antic llum de gas transformat en elèctric... Can Margarit és una autèntica joia al Poble-sec. La intensa olor de bodega endinsa els clients en un ambient rústic, tradicional i autèntic. A Can Margarit esperes taula fent una degustació de vins per cortesia de la casa. Els comensals es poden servir ells mateixos vi de les botes de l’entrada: vi negre de Falset i del Priorat, i vi blanc del Penedès i de Gandesa. Però això només és el començament. Un cop a taula, toca triar els plats d’una carta que combina cuina catalana, andalusa i llevantina. Qui entri no pot deixar de tastar els magnífics xampinyons de la tieta o el conill a la Jumillana, un dels trets d’identitat de la casa. Per acabar, delicioses postres, entre les que destaquen una selecció de púdings, per acompanyar amb una copeta de moscatell. REDACCIÓ 14 PARAL.LEL OH!
Foto: Eva Macia
Carrer de la Concòrdia, 21 Telèfon 93 441 67 23 De dilluns a dissabte, de 20.30 a 23.30 h.
Aspecte de l’interior del restaurant
Cinerama Gran Palace Inside Llewyn Davis Directors: Ethan i Joel Coen La segona pel·lícula musical dels germans Ethan i Joel Coen després de la divertida O Brother és una de les grans estrenes que ens ha portat l’incipient 2014. El fet que hagi estat guanyadora del Gran Premi del Jurat en el darrer festival de Cannes i nominada als Oscars en tres categories són raons més que suficients per justificar el seu atractiu. Ens descriu una setmana de la vida de Llewyn Davis: un cantant de folk jove i narcisista al Nova York dels inicis dels 60’s. Magníficament interpretat per Oscar Isaac el protagonista sobreviu gràcies a l’ajuda d’alguns amics (Justin Timberlake o Carey Mulligan) que no només li ofereixen un lloc on dormir sinó també oportunitats de feina que no sempre sap aprofitar adequadament. Llewyn representa a la perfecció la figura del perdedor, d’aquell qui sap del seu gran talent però també de la seva incapacitat per aprofitar-lo. És una mena de rodamón musical que alhora que recerca l’autenticitat artística es perd en les relacions humanes, potser per això es troba més còmode al costat d’un gat que esdevindrà un company de la seva particular odissea. Amb una fotografia extraordinària els germans Coen invoquen
L’actor Oscar Isaac a ‘Inside Llewyn Davis’
a la perfecció l’atmosfera bohèmia i creativa d’aquell moment històric i posen de manifest el valor de la música en la cultura popular. Inside Llewyn Davis és una tragicomèdia que emociona i busca l’afecte cap a un personatge esquerp que lluita contra les circumstàncies pròpies i alienes amb l’única pretensió d’esdevenir un músic respectat. Es tracta d’una obra delicada, rica en matisos, amb personatges secundaris memorables i una fabulosa banda sonora. Un elogi del fracàs que resulta una experiència deliciosa. NÚRIA BELTRÁN
Perfumeria Cosmètica Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79
zonasec@hotmail.com
P. BRUGUERA Kanebo
Carita Guerlain Orlane Nuxe
Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net
PARAL.LEL OH! 15
16 PARAL.LEL OH!