Anàlisi del consum ecològic organitzat
s'han de transportar els aliments. En general, aquest criteri es flexibilitza per a determinats productes que requereixen condicions específiques de producció, com ara els cítrics, per exemple, així com en base a altres criteris complementaris que els diversos grups tenen en compte a l'hora de decidir a qui fan les compres: “si un productor està molt a prop però té un model que no ens acaba d'agradar preferim un productor més llunyà però més afí”. Alhora, però, gairebé tots els grups que compten amb una gamma amplia de productes, reconeixen que per tal de tenir tota la diversitat d'aliments que desitgen bona part dels productes que adquireixen provenen de fora de l'àmbit català i/o els són subministrats per empreses distribuïdores. Habitualment es tracta de productes que emmagatzemen i tenen en estoc, ja siguin aliments secs o transformats no fungibles. Per altra banda, crida l'atenció que només un grup de consum hagi remarcat que optar pel consum de proximitat és una manera de donar suport al desenvolupament del teixit productiu local. A més de la proximitat, els criteris de compra en els que es posa més èmfasi són els relatius a les característiques del model productiu (ecològic, agroecològic...) i a la mida del projecte. També destaca el fet que alguns grups adquireixin “productes no ecològics però (que són) prioritzats pel tema social, per exemple l'oli de l'Olivera” (projecte d'economia social i solidària que combina el desenvolupament rural, la inserció laboral de persones discapacitades i el cooperativisme, amb la producció i el conreu de la terra, centrades en l’elaboració de vins, oli d’oliva i olives arbequines). Quelcom semblant passa amb els productes de comerç just que “no han de per què ser ecològics perquè són de consum responsable”.
Coordinar compres amb experiències de consum
altres
Un dels temes que acostumen a sortir en els espais de trobada entre diferents grups de consum (Ecoconsum, La Repera) és el de coordinar-se per tal de fer comandes conjuntes de determinats productes. Ja sigui perquè provenen de zones més allunyades o perquè es tracta de productes que es poden emmagatzemar i dels quals se'n poden fer poques comandes a l'any (cítrics, oli,...). En aquest sentit, un dels grups ha comentat que “s'han fet diferents intents (central de compres), i sempre hem sigut escèptics per motius polítics. Tot i que a nivell de transport i eficiència podria estar bé, ens fa por recolzar grans productors (que poden abastir a 8 o 9 cooperatives) perquè potser això limita que surtin petits productors”. Caldria veure fins a quin punt aquestes pors són compartides per altres grups, i també a quins productes es refereixen. Alguns grups han comentat que fan compres conjuntes de productes com l'oli d'oliva o la mel.
El consum de productes de comerç just Una de les característiques que comparteixen tots els grups entrevistats és que consumeixen productes de comerç just. Tan sols en un cas aquesta afirmació és aproximada doncs no els compren a través del grup sinó a la botiga d'una associació de veïns del barri on es reunien durant els primers anys i que queda molt a prop del seu actual local. Com a grup han decidit no comprar directament els productes de comerç just sinó recolzar la petita botiga del barri. 19