Diari

Page 1

Diari David Palacios Giménez Erik Font Gil 4ºA


14 de Abril del 1765 M'he aixecat a les sis i he tornat a pensar en la meva estimada dona morta, m'he sentit buit per dins i amb el cor fet miques. Més tard he anat a la cuina a per alguna cosa de menjar i he agafat una innocent poma, que per cert estava molt bona. Em trobava una mica aclaparat i he decidit sortir a fer un passeig i de pas em passaria per la casa del meu fidel amic David Font. Pel camí he passat per la llibreria i he decidit comprar-me una novel•la, el venedor era alegre i simpàtic segur que seria un bon acompanyant de vaga. En arribar a la casa del meu amic toqui a la porta i em va obrir la seva dona, de sobte dins del meu cap vaig començar a recordar a la meva dona tan bella i elegant. David em va saludar amb una forta abraçada i em convida a que em preguera un cafè amb ell mentre la seva dona estaria planxant i preparant el cafè. Hem parlat sobre el que podríem fer aquests dies per oblidar els mals i passar una bona estona els dos junts com homes. Llavors quedem a la taverna que està al costat de la llibreria i després ens aniríem a fer una passejada. Al mig dia vaig decidir anar-me'n a casa a dinar, em prepararia un bon plat de fesols acompanyat de pa que gairebé sempre ho com en qualsevol tipus de menjar i com és d'esperar un bon got de vi negre, el millor de la vila.

Quan acabi de dinar me'n vaig anar a tirar-me una bona migdiada, abans de tancar els ulls i quedar-me dues hores mirant el sostre vaig començar a pensar si ho planejat en David estaria bé això de beure i estar en una taverna no em resulta molt fiable, després de tot, tota la gent que entra a la taverna i comencen a posar-se ebris ... no acaba bé la nit. En fi, intentaré no beure molt i passar una bona nit.

Quan em vaig despertar eren les vuit i em va començar a fer mal molt el cap, llavors vaig decidir aixecar-me beure un bon got d'aigua i anar a dormir fins demà.


15 de Abril del 1765 Vaig començar a obrir els ulls i em va entrar una espurna de llum en els ulls que em deixo encegat durant 4s, en veure deixi la finestra oberta i el sol del matí va il•luminar tota la meva habitació.

M'he aixecat ràpid, m'he arreglat i he tornat a anar a casa de David Font, pel camí he llegit un cartell a la taverna que deia que aquesta nit obria un espectacle. He pensat d'avisar a David d'aquest esdeveniment estaria bé per planejar la nit perfecta. Quan truqui a la porta aquesta vegada em va obrir David, em va dir que volia i jo li vaig explicar el de l'espectacle que feien aquesta nit a la taverna, llavors sense pensar, David em va dir que estaria perfecta, seria la millor nit de la meva vida. Havíem quedat a les set a l'entrada de la taverna, i així va ser a les set allà estava ell, vestia amb un bon vestit de llana, segur que li hauria costat molt. Entrem i aquesta tot ple d'homes asseguts a les cadires que hi eren posades cara a l'escenari esperant a l'actuació d'aquesta nit, nosaltres ens demanem un parell de cerveses i ens vam asseure a la barra de la taverna asseguts als tamborets que havien llocs allà . De sobte van començar a sortir unes ballarines amb uns escots de por i van començar a seduir el públic amb passos molt provocants, els homes van començar a excitar i llançar pirops. David i jo vam començar a beure hi a passar-ho molt bé, David va dir que s'havia d'anar perquè la seva dona li havia dit que havia d'estar a casa abans de les onze. Jo em quedi una estona més i més tard me'n vaig anar a casa. Després d'entrar a casa no vaig pensar en res més que no fos dormir i dormir, em sentia esgotat i sense forces per a res, vaig decidir anar a dormir i demà ja parlaria amb David.


16 de Abril del 1765 El primer que he pensat aquest matí és com m'anava a traure la ressaca de sobre, he pensat que si em preparava un bon té se me passaria enseguida. Al final no se m'ha tret, com em trobava molt malament vaig pensar en escriure una carta a David comentant que aquella nit s'havia de tornar a repetir com siga. La hi vaig donar a el xic de les cartes que justament passava per la meva casa i li vaig demanar per favor que lliurés aquesta carta a la casa de David. Més tard vaig mirar el meu correu i vaig veure una carta de David dient-me que si aquesta nit podríem tornar a anar, que no em preocupara només serien dues nits. Acceptarem, i varem quedar aquesta vegada més tard, a les nou de la nit, vam quedar a la barra de la taverna. En arribar hi havia un grup de persones a l'entrada de la porta, no semblaven que tenien ganes de passar-ho bé, vaig poder veure com un dels cinc membres del grup porta un ganivet amagat sota la seva jaqueta. Vaig començar a caminar més ràpid i endinsar-me en la taverna amb David que m'estava esperant. Ens vam donar una forta abraçada i vam començar a parlar sobre com seriem en el futur ja plantejar oblidar a la meva dona morta i refer la meva vida.

De sobte el grup de les cinc persones es van endinsar a la taverna i van agafar David i el van treure d'una empenta fora de la taverna jo espantat em quedi en estat de pedra. El que tenia el ganivet va començar a provocar a David, el meu amic va voler ignorar però aquest se li va abalançar, David el va veure i ràpidament li llançà un fort cop de puny a la cara que el va deixar noquejat a terra. Va començar a sortir gent de la taverna i es van començar a barallar entre ells, quan vaig intentar trobar a David el vaig vore a terra sangrant, i portava el ganivet clavat en tot el pulmó.


17 April 1765

Today I went to the funeral of my good and loyal friend David Font, there was his wife, broken by pain, crying but not power, I try to comfort her as I could, Alfredo's father gave us their condolences. David and I curiously our earliest infancy he sometimes stole wine left over, other than that, I saw a person that I recognized to have seen before, her name was Mary Wollstonecraft, went home after the wake, I touch a part of the heritage, particularly 500.000 coins, enough to live in luxury at least 3 generations, has been generous to provide such sum of money, good money after this but yes, broken by pain, was to finish writing the novel I was doing with David, the title that I have is: The Devil Lame, is about a boy who takes refuge in every book I read till the point of believing it.

I went to the tavern where he was stabbed David, were the murderers, but something prevented me from acting, was Mary Wollstonecraft, was also there, I sat next to her, we talked for a while about David, he knew from childhood, before moving England is that David lived a good season in the EE.UU, met him in kindergarten, told me she was lonely and invited to my house, just having a night of romance and fiery.


18 April 1765 I Have just get up, Mary Wollstonecraft Taking a shower this now, I think take a short walk in by the street with my loved Mary Wollstonecraft, after, we exit to go with the widowed of my friend David font for talk at 08:30 am . The wife of my friend told me how bad it was happening, wondering if I should marry again or not, the only thing I can think to say was that refinishing your life with another person, someone who cared, that he was very happy, I had beautiful children and most importantly, you will never forget her husband. As we left the house of the widowed, Mary went with my loved a very fancy restaurant with the money I left David Font in the will, I am so in love that I ask married soon but will wait anyway, we spent a pleasant evening, quite romantic indeed. We went to the tavern where I first saw my loved, brings back so many memories that tavern, the good times we spent with David Font are indelible. I went to leave my beloved at home after 23:00 pm, going back to my house I met the bastards who killed my friend, I had to, I had to kill them all, eye for eye. I am very concerned that they find the corpses do not want to leave what I have now, I don’t want to leave my loved, but I've done has been for a revenge and I regret that I will return to my friend and possibly lose everything.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.