Treball d’anàlisi de "el regim de la restauració"
Erik Font Santiago Quintanilla Jorge Raga Alex Palacios David Palacios 2ºBAT.C 1
Treball d’anàlisi de "el regim de la restauració" Per a començar aquest treball d’anàlisi de "el regim de la restauració", anem a caracteritzar el tipus de font, la primera font es tracta d’una font primària ja que està escrita en el periòde al que correspon la informació que aporta. Respecte al tipus de text es tracta d’un text polític-social, ja que tracta d’una carta que explica les revoltes que hi hagueren a Cuba les quals estaven formades per els habitats de Cuba. L’autor de la primera font és individual, es tracta del General Martinez Campos, era partidari de la restauració dels Borbons, fou cap del govern espanyol en 1878 a Cuba. Respecta a la finalitat de la primera font, és informar atraves de una carta que dona a conèixer a Cánovas del Castillo,Presidente del Consejo del Ministerios, la situació política de Cuba donant argument objectius del tema. Pel que fa al segon text, aquest és una Font primària ja que el autor, Francisco Silvela, que va escriure el text va viure l’època de la qual ens està parlant. Aquest text és de tipus polític social perquè està parlant sobre assumpte dels canvis socials i polítics que es produeixen en Cuba i en el Estat Espanyol després de perdre Cuba. El autor d’aquest text és individual i el seu nom és Francisco Silvela, que va ser un periodista ja que el seu text va ser publicat en el periòdic “El Tiempo”. El principal destinatari d’aquest text és el lector interessat en la política actual que hi havia en aquella època. La finalitat d’aquest text és informar sobre la penosa situació del Estat Espanyol de l’any 1898, després de perdre Cuba. Per altra banda, anomenarem les idees principals i secundaries. La idea principal de la primera font és el fet de les revolucions a Cuba front al govern espanyol. Pel que fa a les idees secundaries podem dir que ells pensaven que el caràcter dels habitants de cubà no era propi per a la guerra, però demostraren el contrari. A més amés per a Cuba aquell terreny deuria de ser una terra lliure, una terra de les llibertats. Respecte a la idea principal del segon text podem dir que Espanya perd tot el poder que tenia en Cuba i la secundària és que la guerra amb els ingrats fills de Cuba no va moure una sola fibra de sentiment principal. Contextualitzarem la primera font situant-la en el període històric denominat, “el regim de la restauració (1875-1902) “. Aquest text es pot situar més concretament en la liquidació de l’imperi colonial: Cuba i Filipines, el 98 i les seues repercussions. Després de la independència de la major part de l'imperi a inicis del segle XIX (Ayacucho, 1824), només les illes antillanes de Cuba i Puerto Rico, i l’arxipèlag de les Filipines en sud-est asiàtic van continuar formant part de l'imperi espanyol Eren unes colònies que van aconseguir un important desenvolupament i que eren molt lucratives per a la metròpoli Les dures lleis aranzelàries imposades pel govern de Madrid van convertir aquestos territoris en un "mercat captiu" dels tèxtils catalans o les farines castellanes. Aquesta situació perjudicava clarament les illes antillanes que podien trobar productes millors i més barats en els veïns Estats Units. L'absència de reformes va facilitar el que l'anticolonialisme es desenvoluparà a pesar de la repressió. En 1895 van esclatar de nou insurreccions independentistes a Filipines i Cuba. En el text fa referencia a aquest text quan diu “ Yo creo que si Cuba es poco para independizarse” Una dura i cruel guerra va tornar a provocar que desenes de milers de soldats espanyols, procedents de les classes més humils, foren embarcats cap eixes distant illes. A continuació contextualitzarem la segona font que també pertany al període durant el règim de restauració (1875-1902) en concret la regència de Maria Cristina i està marcat per la liquidació de l’imperi colonial i les seues repercussions podem dir que el desastre colonial del 98 fa tindre moltes repercussions al sistema espanyol. En primer lloc, es va criticar la torpessa dels governants per perdre Cuba, Puerto Rico, Guam i les illes Filipines. En segon lloc, al àmbit econòmic, Espanya va perdre els mercats colonials però es va recuperar, però no tot va ser negatiu. Espanya va desenvolupar la seua banca per la repatriació a Espanya de les capitals en Amèrica. I per últim, al àmbit ideològic, es va produir una crisi de la consciència nacional per la actitud pessimista dels intel·lectuals.
2
Treball d’anàlisi de "el regim de la restauració" Per definir el Regeneracionisme cal dir que és un moviment ideològic que va sorgir a causa del desastre del 98 a Espanya. Pretenia fer una sèrie de reformes per tal de “regenerar el país”. Va ser promogut per Joaquin Costa y aquest es va basar en la crítica radical del sistema caciquil que estava impedint la implantació d’una verdadera democràcia. També hi va haver un intent regeneracionista des del propi govern, intentant Maura i Silvela millorar el sistema de la Restauració mitjançat reformes. Pel que fa a la definició de L'Institució Llibre d’Ensenyança, aquest és un centre privat i laic que va introduir una pedagogia d’avantguarda amb l’objectiu d’aconseguir una formació integral de l’individu en plena llibertat, fomentant la curiositat científica, l’antidogmatisme i l’actitud crítica. Aquesta institució va ser fundada pel catedràtic Giner de los Rios a Espanya al 1876 i va ser una excepció de l’ensenyança d’aquella època. Després de la independència de la major part de l'imperi a inicis del segle XIX, només les illes de Cuba i Puerto Rico, i l’arxipèlag de les Filipines van continuar formant part de l'imperi espanyol. Les colònies van aconseguir un important desenvolupament i eren molt lucratives per a la metròpoli. Les dures lleis com la prohibició de productes importats al mercat, imposades pel govern de Madrid perjudicaven clarament les illes que podien trobar productes millors i més barats en els veïns Estats Units. L'hegemonia espanyola es basava en els interessos d'una reduïda oligarquia esclavista, beneficiada per la relació comercial amb la metròpoli. La Guerra Llarga (1868-1878), havia sigut un primer avís seriós de les aspiracions independentistes cubanes.L'absència de reformes va facilitar el que l'anticolonialisme es desenvoluparà a pesar de la repressió.A Filipines i a Cuba es van configurar amb les figures claus del nacionalisme independentista filipí i cubà.En 1895 van esclatar de nou insurreccions independentistes a Filipines i Cuba. Una dura i cruel guerra va tornar a provocar que desenes de milers de soldats espanyols, foren embarcats cap eixes distant illes. Estats Units tenia interes econòmic en Cuba ja que Cuba era la principal productora de sucre del món, i interessos geoestratègic ja que buscaven el domini del Carib i demèrica Central. Aquest fet va produïr una guerra, la Guerra Llarga. A més a més el navili nord-americà “Maine” va ser destruït suposadament per l'estat espanyol, a causa d'això, eeuu va declarar a espanya la guerra on espanya sortiria mal parada d'aquesta perdent el territori cubà, més tard l'any 1898 van signar la “Pau de París” on espanya cedia cuba i venia Filipines, Puerto Rico i Guam. Com a conseqüència de que Espanya perdera les colònies americanes van ocórrer una sèrie de fets que van afectar a Espanya. Per una banda, com ja hem dit abans els Estats Units es va apoderar de les colònies americanes i açò provocà que Espanya perdera els mercats colonials i també que les relacions mercantilistes amb alguns territoris com les Illes Filipines, Puerto Rico i Guam. Però també van ocorrer algunes coses postives com el sanejament de Hisenda espanyola gràcies a una serie de reformes del Ministre Fernández Villaverde, gracies a aquestes reformes l’estat espanyol va tindre superàvit. Més tard es va produir una crisi de la consciència moral en l’ambit ideològic que es va manifestar i expandir gràcies a Francisco Silvela i Joaquín Costa que van sentir la pèrdua de les colònies i el Desastre del 98. El pensament de Costa es va basar en una crítica radical al sistema caciquil, ja que havia impedit la implantació d’una verdadera democràcia basada en les classes mitjanes i la modern. Concloem aquesta redacció eexplicant que la Restauració es va desenvolupar un protagonisme civil, que contrasta amb el gran protagonisme militar característic del període de la Instauració del Sistema Liberal, on era l'exèrcit el que canviava als que ostentaven el poder per mitjà de pronunciaments militars. Així, en la Restauració es donarà un procés d'estabilització en el qual, en alguns moments, s'intentarà establir un sistema més participatiu com ja havia ocorregut anys arrere durant el Sexenni Democràtic. No obstant, durant la Restauració hi haurà un Sistema Liberal en aparença, ja que el caciquisme i la
3
Treball d’anàlisi de "el regim de la restauració" pràctica de torn de partits impedirien la participació real. No serà fins a 1931 amb la proclamació de la Segona República quan podrem parlar de la primera experiència democràtica a Espanya. Aquesta escassa participació ciutadana contrasta amb la nul·la participació dels súbdits durant l'Antic Règim, on era el monarca qui concentrava tots els poders de l'Estat, legislatiu, executiu i judicial, comptant únicament amb institucions consultives per a desenvolupar la seua labor. Per la seua banda, en el Sistema Liberal es garantirà una major objectivitat, justícia i imparcialitat per mitjà de la divisió de poders reflectida en la Constitució. A més, s'establiran Corts legislatives, de manera que la sobirania, en la majoria de constitucions, serà compartida entre aquestes i el Rei. S'afavorirà així la participació d’una part de la ciutadana, encara que el tipus de sufragi ho marcarà el partit en el poder. Cal destacar dons que la importància d'aquest nou sistema resideix en l'ampliació del cens electoral, amb un major nombre d’homes amb dret de vot. No obstant això, i com hem dit, no serà fins a anys després, amb la proclamació de la Segona República quan podem parlar d'un verdader Sistema Democràtic.
http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es/ http://socials.iesjuniperserra.net/ha_Espanya/restauracio/Restauracio_apunt s.pdf http://ca.wikipedia.org/wiki/Regeneracionisme
4