L’AIGUA I SANT CLIMENT
Des de l’aparició de les primeres cases al voltant de l’església de Sant Climent, aquest poble ha viscut molt a prop de l’aigua. No és en va que es van construir al costat de dues rieres (la de les Comes i la del Querol) i prop del torrent del Rector. RIERA DEL QUEROL O DE L’ANGLA
4
RIERA DE LES COMES RIERA DE SANT CLIMENT
TORRENT DEL RECTOR
EN COLOR GROC: EL CAMÍ RAL QUE ANAVA DE BARCELONA CAP AL SUD I QUE PASSA PELS CARRERS MAJORS I DE L’ESGLÉSIA NÚMERO 1 i 2: ESGLÉSIA I MUSEU D’EINES DEL PAGÈS NÚMERO 4: PUNT ON S’AJUNTEN LES RIERES DE LES COMES I LA DEL QUEROL PER FORMAR LA RIERA DE SANT CLIMENT i ON HI HAVIA EL PONT MEDIEVAL
1
L’aigua fa falta per a viure i sense ella no s’hi podrien establir cases ni pobles. Per aquest motiu els primers habitants de Sant Climent van triar un lloc on l’aigua no hi faltaria i molt a prop del Camí Ral que anava des de Barcelona cap al Sud. Van construir l’església (abans de l’any 1000!) al costat d’un torrent on naixia una font (actualment gairebé desapareguda) que donava prou aigua per a l’hort de l’església i per al casal de la rectoria. Les primeres cases de Sant Climent van sorgir prop de l’església i utilitzaven l’aigua del torrent (quan baixava) i de la font. Aquestes cases tenien un petit hortet a la banda del darrera on es plantaven algunes hortalisses que es regaven amb aquesta aigua. Molt aviat van començar a edificar-se algunes cases més avall, en el que avui anomenem Carrer Major. Aquestes cases, que també tenien un petit hort al costat de la riera, també feien servir l’aigua que passava prop d’elles i amb el temps els seus habitants van foradar petits pous que els donaven aigua tot l’any. Com que estaven gairebé a llera de la riera, l’aigua sortia a molt poca profunditat i era molt fàcil de treure. Al final del carrer Major, on s’ajunten les rieres de les Comes i la del Querol, hi passava, també el Camí Ral. Aquest camí era prou important per a que en l’edat mitjana s’hi construís un pont medieval que creuava les rieres i donava entrada al nostre poble. A més, les rieres s’utilitzaven com a camins. Fins no fa més de cent anys, la riera de Sant Climent era el camí que portava del nostre poble fins a Viladecans i en moltes de les rieres de muntanya encara podem trobar-hi les roderes que hi van deixar els carros en passar-hi durant centenars d’anys.
2
Molt a prop, hi havia una farga medieval on es treballava el mineral de ferro, es fonia i se li donava la forma de les eines i armes que s’utilitzaven en època medieval.
La farga de Sant Climent devia ser petita i era la indústria de ferro que hi havia més al Sud del comtat de Barcelona. Utilitzava la força de l’aigua que recollia en una petita resclosa a la riera, per moure el gran mall que picava contínuament el mineral per a formatejar-lo i treballar-lo més fàcilment.
L’agricultura que es practicava a Sant Climent en general era de secà. Es cultivaven moltes vinyes als vessants muntanyosos i al mig dels ceps si plantava cereals que els pagesos guardaven per a pagar censos i per a menjar durant tot l’any. Es collia molt de vi, oli i cereals. A prop de les rieres i les fonts d’aigua s’aprofitava per a plantar-hi horts amb hortalisses i llegums (que una vegada seques, també es guardaven per a tot l’any). En les zones més humides també es collia lli i espart amb el que es feia teixits, espardenyes i útils per als animals.
3
Al voltant de Sant Climent, i tan antigues com el mateix poble, s’hi van aixecar unes quantes masies: Can Tallada, Can Bardina, Can Molins, Ca l’Arenys, Can Colomer de les Valls, Can Riera, Can Bori, Can Mas, ... Totes elles es van construir prop d’alguna riera i amb alguna font propera que assegurés l’arribada d’aigua a les llars.
MASIA DE CAN BONET (antic Mas Bardina)En primer terme els safareigs per a rentar.
Més endavant en el temps, algunes d’aquestes masies es van fer molt grans i la necessitat de tenir més aigua va fer que es construïssin canalitzacions per a portar-la de fonts una mica allunyades: des de la font de Bardina es va fer una canalització de ceràmica fins a Can Molins. A d’altres masies es van construir mines d’aigua per a tenir-ne més, com a Colomer de les Valls.
4
El poble va anar creixent i apareixen nous carrers com el de la Riera, el carrer Nou, més tard, el carrer de Sant Climent i ja en el segle XIX tot el barri del Poble Sec, al costat del Carrer del Moll. En la majoria de cases que es construïen s’hi feia un pou i un safareig al costat, que permetia tenir aigua per a la casa, per als animals i per a les plantes dels horts. Com que totes les cases no tenien pou i safareig, la gent anava a rentar la roba en alguns gorgs que es formaven a la riera i en algunes cases de les mes grans de Sant Climent. Hi havia un safareig molt gran a Cal Fuster (on ara hi la plaça de la Vila) i l’aigua hi arribava per una mina que la canalitzava des de més enllà de Cal Pastoret (on ara teniu l’escola). Es rentava la roba blanca amb una pasta que es deia “terra d’escudella” que es feia amb cendra dels focs.
La Bugada. A Sant Climent la bugada s’acostumava a fer en el alguns racons de la riera, quan hi havia prou aigua, i en alguns safareigs privats que s’utilitzaven de manera pública.
A la riera, es buscaven els gorg o es feien petits clots i s’hi col·locaven pedres planes grans de llicorella que s’utilitzaven per a fregar i per a treballar amb el picador. S’hi havia d’anar ben aviat per aconseguir un bon lloc, on el gorg era més profund i es podia esbandir millor. Sovint es feia en grup i s’aprofitava per fer la xerrada.
Es rentava amb el sabó que es feia a la mateixa casa, barrejant l’oli reutilitzat amb sosa càustica. Amb la roba blanca s’utilitzava la “terra d’escudella” feta de les cendres de la llar de foc, que s’utilitzaven per blanquejar la roba abans de que l’ús del llegiu es va fer general. I s’estenia sobre de les atzavares, joncs o dels arbustos propers per que el sol acabés d’emblanquir la roba.
Pel que fa als safareigs, al nostre poble tots eren en casals i horts de propietat privada. L’aigua s’obtenia dels pous que hi havia en la majoria de les cases, sobretot a les pròximes a la riera.
Les dones del Poble Sec, acostumaven a anar a rentar a la riera i als safareigs de Can Bonet i al de l’hort de Bardina, aquest últim encara pràcticament sencer, tot i el seu mal estat i les bardisses i canyars que el cobreixen. També 5
hi havia safareig a Cal Sants, a Can Molins (amb aigua de la font de Bardina i d’una mina pròpia) i a Cal Pirri, però no eren utilitzats de manera general per les veïnes.
La gent de la resta del poble rentaven als safareig que hi havia a l’hort de Cal Premes-Cal Pixola, al costat de la riera de Salom, i el que hi havia a l’hort de Cal Bieló, on en pocs metres trobem (encara!) un molí d’extracció, dos pous i una déu d’aigua important.
Un safareig gran i privat en el seu ús, era el que hi havia a Cal Fuster (Cala Clareta). Aquest safareig es va confiscar entre els anys 1936 i 1939 i es va utilitzar de manera pública en la guerra civil. Cal Fuster era un casal important i gran en mig del poble i la seva proximitat facilitava la utilització per les veïnes que no havien d’anar a fer la bugada més lluny.
6