Butlletí n. 1 ESTIU 2011
Pere Quart i Sant Climent
PESSICS D’ HISTÒRIA
U N I V E R S I TAT D E S A N T C L I M E N T
Tot just fa vint-i-cinc anys que ens va deixar Pere Quart, un poeta compromès amb el seu poble i amb la seva llengua, com pocs en els temps durs que li va tocar viure. L’any 1983, des dels Consells Popular de Cultura de Sant Climent li vam dedicar un petit homenatge en l’edició del Recull de Poesies de la 2a. Setmana Cultural que vam organitzar. El Poeta ens va rebre a casa seva i ens va fer un escrit de presentació del volum de poesia, en el que resumia la seva manera de fer, la seva gran estima pel país i expressava la seva decepció per no poder-nos acompanyar en la vetllada per la seva “salut insegura” (en paraules seves) Pere Quart ens escrivia:
“...amb la poesia aprenem a prendre cada cop més consciència dels drets i els deures que ens vinculen amb la comunitat ala que pertanyem. Aquesta consciència és necessària si volem que Catalunya esdevingui un dia una veritable democràcia. Us felicito, doncs, perquè des del vostre poble aporteu al país allò que més necessita en aquests moments crítics i decisius de la seva història. I també difoneu l’amor a llengua, una de les principals característiques que determinen una Nació”.
l’empenta d’aquells Consells Populars que van posar una forta petjada cultural al nostre poble i que van engegar un programa d’activitats anuals que molts enyorem, ... sobretot si veiem les agendes culturals que avui en dia ens arriben a casa, òrfenes i sense la sensibilitat que ens feia posar la pell de gallina amb paraules com les de Pere Quart i Setmanes Culturals com les que omplien les nostres nits d’abril dels vuitanta.
Era l’any 1983 que rebíem aquestes paraules del poeta, però encara trobem a faltar veus crítiques, compromeses i senzilles com les seves. I també trobem a faltar
Editorial El Consell de la Universitat de Sant Climent el formaven els caps de casa de la població i es reunia al costat de la porta de l'església i del cementiri. La Universitat estava presidida pel batlle i el rector hi actuava de notari, i en la seva assemblea es decidia sobre els afers més importants que
afectaven al poble. Volem recuperar el seu nom per a recordar aquest esperit participatiu davant de les preocupacions i qüestions de les que depenia la vida pública i el futur de Sant Climent. Recobrant la seva memòria se’ns fa present el pas del temps i el treball
de dotzenes de generacions en el paisatge de les nostre muntanyes , que tenen escrit en els seus marges la lluita diària per a la vida dels nostres avantpassats. En “pessics” dolços i breus intentarem recordar la nostra gent, els seu pas pels nostres carrers i la seva vinculació amb la història del nostre país.
El Llibre de la baronia d’Eramprunyà El passat dia 14 de juliol va tenir lloc a Gavà la presentació de “El llibre de la Baronia d’Eramprunyà”. El volum que ara podem consultar i que ha estat editat per Pagès editors, és la transcripció de l’antic Llibre de la Baronia que en el segle XIV va iniciar Jaume Marc, per a testimoniar els seus drets sobre el patrimoni de la Baronia. La reproducció documental ha anat a càrrec de les historiadores Elena Cantarell, Mireia Comas i Carme Muntaner, del Departament de Paleografia i Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Les autores d’aquest treball van arribar al manuscrit gràcies a la intermediació del doctor Prim Bertran amb el seu actual propietari, hereu de la família Girona que en el segle XIX va comprar el castell d’Eramprunyà i tots els seus drets. A part de les col·leccions institucionals i de algunes eclesiàstiques , aquesta obra constitueix un dels diplomaris més importants del nostre país des dels darrers segles de l’edat mitjana.
El Llibre a principis del segle XX va ser consultat per historiadors com Francesc de Bofarull i en els anys seixanta per historiadors locals com Josep Soler Vidal de Gavà i Josep Eixarch de Viladecans i es donava per perdut en els anys vuitanta. En ell es recullen, en mig de capbreus i censals i homenatges, des de còpies d’alguns documents anteriors a la compra de la propietat del castell i les seves possessions al rei Jaume II per part de la família Marc, o els fets de la Guerra Civil catalana del segle XV, o la descripció de la investidura com a cavaller de Jaume Marc.
i que servien per localitzar en el text els paràgraf més importants , aquesta il·lustració és l’única que apareix en tot el volum.
Es especialment recomanable veure la il·lustració en que Eimeric de Cunit presta homenatge i fidelitat a Jaume Marc, en la casa que el senyor d’Eramprunyà té a Sant Climent (foto de la dreta). A part d’alguns dibuixos que adornen els marges del manuscrit
Racons de Sant Climent Encara podem veure aquest antic molí, en el carreró que hi al costat de cal Bieló, al carrer Rafael de Casanova. És un molí de pou que s’utilitzava per a extreure aigua i per a regar l’hort de cal Metge. Al costat, a l’hort de cal Bieló, hi havia un altre pou amb un safareig que utilitzaven moltes veïnes per a anar a rentar roba quan no baixava
Página 2
prou aigua per la riera. A l’altre costat de la riera hi havia un altre molí força més alt, que proporcionava l’aigua a la torre de ca l’Esquerrà. En el pla d’urbanització de la zona de “el Molí” (que li deu el nom!), està previst la seva restauració i conservació en el passeig que es mantindrà per darrera dels edificis i paral·lel a la carretera de Sant Boi.
PESSICS D’ HI STÒ RI A
Terra d’acollida En el segle XVI, l’arribada d’immigrants a les nostres terres va ajudar a que la despoblació del país provocada per la pesta i la crisi medieval, no fos superior. Els primers en arribar a aquesta zona procedien del Bearn i la Gascunya, i en el fogatge de 1516 els podem quantificar entorn d’un 10 % del total de la població. La majoria d’immigrants eren homes joves, que es llogaven com a mossos per a treballar en les feines més dures a la terra i representaven una entrada de força de treball barata i amb un potencial enorme, que va contribuir en gran manera al redreç del camp català. Dolors Sana-
huja diu que els pagesos d’Eramprunyà els llogaren terres i cases , “imposant unes quotes superiors a les que ells pagaven a la baronia”, així s’obtenien uns beneficis monetaris, i a més, s’incrementava la producció, amb la possibilitat d’amagar-ne una part al senyor” .
En el llibres de testaments de l’Arxiu Parroquial de Sant Climent trobem la presència d’un francès l’any 1488 i set més abans de 1560; en la dècada posterior són onze els immigrants que fan testament a la nostra parròquia i des de 1570 fins a finals de segle XVI són vint-i-un els que ho fan.
Alguns d’ells s’establiren en terres llogades i d’altres feien de mosso en algun mas. Aquesta darrera opció és la utilitzarien algunes vídues que hi trobaren l’oportunitat de tenir un ajut masculí per poder fer front a les feines més dures del mas.
Molts dels seus descendents encara porten els cognoms que avui en dia són tan climentons com Marieges, ... Perquè, en el fons, tots som immigrants!
Sabieu què ... … en el segle XVII s’havien allotjat tropes a Sant Climent? Tot el segle XVII està marcat per les guerres constant que Catalunya té amb França i amb Castella. Aquesta situació obliga a alguns climentons a allotjar les tropes que es desplacen i saquegen pel nostre País. Així ho podem comprovar en el con-
tracte de lloguer que signen Joana , vídua de Sebastià Fulquet i Pons Guell, per dues cambres i la meitat del terrat duna casa del carrer Nou de Sant Climent.
“ … que si per allotjament de soldats feien, ninguna taxa vinguí a càrrec del llogater…”
Que en contractes privats es detallessin punts com aquest, ens fan veure
que eren un fet habitual i que tant els amos com els llogaters volien deslliurar-se d’aquestes càrregues.
1642, 16 d’octubre. Venda de dues cambres que fan Joana Folquet, vídua, i el seu fill a Pons Guell,
A la recerca de fites! Des de la passada primavera diversos equips estan treballant en els termes de la Baronia d’Eramprunyà a la recerca de fites limítrofes entre les seves poblacions. Aquest treball s’està portant a terme a partir d’una proposta que es va llençar des de l’organització la IV Trobada de Centres d’Estudi de la baronia d’Eramprunyà i pretén localitzar, datar i marcar les fites que resten en peu per elaborarne un registre i preservar-les. Aquestes petites marques que trobem per tot el territori esdevenien transcendentals per a marcar cada municipi , per establir els seus límits i eren utilitzades en múltiples documents com a referèn-
Butll etí n. 1
cia. En el cas de Sant Climent, encara podem trobar algunes fites que marquen el límit i en les que es pot llegir perfectament “Viladecans”, en el costat que li correspon. En aquesta fotografia podem veure l’antiga fita del Montbaig, un trifini dels termes municipals de Viladecans i Sant Climent de Llobregat, amb l'antiga "Quadra" jurisdiccional del Benviure. Fotografia: Pere Martí (EPR), cedides a J.M. Cervelló, per la seva filla Immaculada . Quan van ser feta aquesta fotografia, més o menys a començament de la dècada
1990-2000, estava situada al pàrquing de davant del restaurant "Can Xixol" (Casa Gran del Bori, Sant Boi de Llobregat). Actualment està en parador desconegut. (més fotografies i més informació a h t t p : / / universitatdesantcliment.blogspot.com/ )
Página 3
1780: Els pagesos de Sant Climent no volen pagar per amarar cànem a la Murtra UNI VE R SIT AT DE SA N T CL IM E NT
Sant Climent: un Sentiment!
http://universitatdesantcliment.blogspot.com/ Correu electrònic: universitatdesantcliment@gmail.com
“Certificam nosaltres los baix firmants, com no volem pagar ninguna contribució com lo que demanen, de amarar cànem a l'Estany de la Murtra, ni d'altres contribucions que ens volem atenyer, per lo que diu la Concòrdia feta entre lo Poble de Bila de Cans y dit Poble de St. Climent, a m b p re s è n c ia d e l s e n y o r Ba r ó d e d i t s P o b l e s . I expresant la concòrdia, que no pugia lo Poble de Bila de Cans, ni lo senyor Baró, imposar-nos ninguna contribució sobre dit Poble de St. Climent, per cap concepte i volem los infraescrits atenir los Pactes que exp r e s s a l a C o n c ò r d i a . Sant Climent, agost als 15, de 1780. (signen la carta 70 pagesos de Sant Climent)
La guerra de Successió arriba a Eramprunyà i Sant Climent Després d’anys de guerra per la Successió del tron hispànic, el juny de l’any 1713 es ratifiquen en el Conveni de l’Hospitalet els tractats d’Utrech entre els caps dels exèrcits austríac i hispanofrancès. Aquest conveni cedeix tots els territoris catalans a Felip V. Tot i aquesta signatura, les corts Catalanes decideixen prosseguir la lluita per a la llibertat. Catalunya és ocupada per tropes hispanofranceses i la manca d’un exèrcit propi fa que la resistència només s’organitzi a Barcelona. Per tot el país es comencen a vulnerar les lleis pròpies, i apareixen noves imposicions econòmiques, que fan que el poble prengui partit per les institucions nacionals i planti cara als invasors en molts llocs. I així passa a la baronia d’Eramprunyà en diversos enfrontaments entre pagesos i tropes invasores. Un d’aquests combats es produeix a Sant Climent el dia 16 d’agost de 1713 i l’explica així Francesc de Castellví en el manuscrit “Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725”:
“300 cavallos y 60 fusileros mandados por el coronel Falcó, atacaron los voluntarios y paysanos que se retiraron a Vila de Cans y Gabà, y a las 12
de la noche del mismo dia, aumentando el Destacamento de 500 infantes y 300 caballos sorprendieron a los voluntarios y paysanos, y forzando una casa del Lugar, tomaron 22 prisioneros, y los demas, con la oscuridad de la noche lograron el librarse; retiraronse a Sant Climent, unióseles un número de paysanos y dos compañias de fusileros; el mismo Destacamento fue a atacarles, encendiendose entre los dos partidos un obstinado combate porque por instantes se les juntaban paysanos naltratados y refugiados de la tropas, estas fueron precissadas a retirarse, porque el terreno favorecia a los paysanos y la cavalleria no podia obrar; los Paysanos los siguieron en tanto que duró lo fragosos de los montes. Perdieron los voluntarios paysanos y fusileros 45 hombres y algunos heridos. Las dos coronas, 186 muertos o heridos, porque los Paysanos desde lo fragosos, practicos en la punteria, hacian grandes estragos”
el setge a Barcelona i, en aquest cas, infligeixen un bon correctiu a les tropes invasores a les nostres muntanyes.
Els pagesos, els paysanos de la narració, prenen clar partit al costat de les institucions catalanes que resisteixen
http://84.88.10.30/index.php/Materials/ article/view/200962/268484
Diverses batalles més es produeixen a la baronia d’Eramprunyà abans de la caiguda de la capital el setembre de 1714, amb finals ben diferents per als interessos catalans: si el maig de 1714 els voluntaris catalans van forçar de nou a la retirada de les companyies franceses cap a l’altra riba del Llobregat des de Castelldefels, pocs dies més tard, voluntaris gavanencs refugiats a l’ermita de Bruguers “foren trets del temple a empentes i culatades i posats en fila al davant de la capella moriren a trets d’armes de foc ...” . Com diu Josep Campmany a “La guerra de Successió a Gavà i Eramprunyà !700-1720)” (1) Eramprunyà mai caigué en mans borbòniques i durant el setge de Barcelona era un dels llocs des d’on es podrien enviar reforçoa i aliments a la ciutat assetjada. (1) Podeu trobar l’article complet a