Les llengües del món al meu institut 1r ESO A Institut Jaume Callís Quadern de treball de Llengua Catalana Nom de l’alumne/a: Membres del grup:
ÍndeX QUÈ APRENDRÀS? ........................................................................................... 3 CODIS I ICONES D’APRENENTATGES............................................................... 4
BLOC 1: LLENGÜES I TERRITORIS SESSIÓ 1 Pluja de llengües: origen i classificació.......................................... 5 SESSIÓ 2: Les llengües del meu institut: apadrinament i pòster.................. 7 SESSIÓ 3: Comencem a treballar! Fitxa tècnica i Mapes Vius.................... 8
BLOC 2: LLENGÜES I COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES SESSIÓ 4: Pluja de conceptes: anem a Bèlgica! ........................................ 10 SESSIÓ 5: Endrecem i utilitzem els conceptes: situació sociolingüística ...12
BLOC 3: LLENGÜES I PARLANTS SESSIÓ 6: Una vida i moltes llengües: prepara una entrevista! ................. 14 SESSIÓ 7: Relat de vida lingüística ................................................................ 15
PRESENTACIÓ DEL PÒSTER .............................................................................. 17
2
Què aprendràs?
El nostre món és un món de llengües. Tots nosaltres coneixem o hem sentit a parlar de llengües que ens són més properes, com poden ser el català, el castellà o l’anglès. Però què en sabem del twi, de l’amazic o del panjabi? Totes elles, les que coneixem més i les que coneixem menys, estan al nostre voltant. Estem envoltats de moltíssimes llengües! L’objectiu d’aquest treball és endinsar-nos en la gran mar de la diversitat lingüística a través de les llengües del nostre institut. Som-hi? Continua llegint i ja veuràs la quantitat de coses que sabràs quan hagis acabat!
3
Codis i icones d’aprenentatge Treball individual Treball en parelles Treball en grup Expressió oral Expressió escrita Comprensió oral Comprensió escrita Reflexiona-hi Exercici a la xarxa Conceptes per recordar
4
L’indoeuropeu Família lingüística
Bloc 1: LLENGÜES I TERRITORIS Pluja de llengües. Origen i classificació.
Diversitat lingüística
En el primer bloc d’activitats t’introduiràs en el món de les llengües. T’adonaràs de la gran diversitat lingüística que hi ha i de la importància que tenen les llengües per al món. Per a treballar tot això se’t proposarà un projecte, i en aquesta part també completaràs el primer apartat d’aquesta tasca: la fitxa tècnica.
1.
Activitat inicial: observeu què passa amb les paraules llimona,
cirera i tomàquet. Català
Anglès
La llimona
The lemon
Italià Il limonè
Portuguès O limao
Àrab Al-
Francès
Alemany
Le citron
Die zitrone
laymounou La pera
The pear
La pera
A pêra
Al- ijjâsatou
La poire
Die birne
El
The
Il pomodoro
O tomate
At-
La tomate
Die tomate
tomàquet
tomato
tamâtimou
Hi veieu alguna semblança? Podem dir que tenen alguna cosa en comú? Per què us sembla que deu passar? Ajudeu-vos d’aquest mapa i intenteu arribar a alguna conclusió.
5
L’ORIGEN DE LES LLENGÜES: L’INDOEUROPEU Abans has pogut observar un seguit de semblances entre diverses llengües que es parlen a diferents llocs del món. Totes aquestes semblances ens porten a pensar, doncs, que va existir una llengua comuna entre totes elles. És molt probable que els primers habitants d’Europa parlessin tots una mateixa llengua, l’anomenat convencionalment indoeuropeu. Segons s’ha suposat, aquesta llengua era parlada per uns pobles situats entre la vall del Danubi i les costes de la mar Bàltica, ara fa uns 5.000 anys aproximadament. Des d’aquestes regions es van produir una sèrie de migracions. Una part d’aquests habitants es van dirigir cap a Orient, fins a l’Índia, i una altra part cap a Occident. En el mapa de la pàgina anterior pots apreciar quina va ser suposadament l’expansió del poble indoeuropeu per Europa, el nord d’Àfrica i Àsia. Tot i que han passat molts anys des de que les llengües indoeuropees van començar a fer-se diferents entre si, hem pogut comprovar en el quadre del començament que hi ha un origen comú.
2.
En el següent mapa podeu observar els grups de llengües
d’origen indoeuropeu. Creieu que formeu part d’algunes d’aquestes famílies lingüístiques? Coneixes algú que sigui d’un grup diferent del teu? Parleu sobre la diversitat lingüística al vostre entorn.
6
Les llengües del meu institut: apadrinament i pòster. 3.
Sabeu quantes llengües es parlen en el vostre institut? Les
coneixeu? Aquí sota teniu una llista de totes les llengües que s’hi parlen. Sabríeu situar-les? català, castellà, gallec, àrab, amazic, anglès, francès, alemany, italià, portuguès, rus, georgià, romanès, polonès, búlgar, panjabi, hindi, twi, xinès, coreà, guaraní
Repartiu-vos les llengües entre tots els de la classe. Quina t’ha tocat?
4.
La tasca que duràs a terme és la construcció d’un pòster sobre
la llengua que t’ha tocat. Estigues atent a l’explicació de com funciona la construcció del pòster i intenta imaginar com serà el que faràs tu: què saps de la llengua que has apadrinat, què no... Anota les parts que ha de tenir per tenirho ben clar.
Entra a www.glogster.com i comença a fer el disseny del teu pòster. Ara és el moment de comprovar si has entès com funciona la pàgina.
7
Monolingüisme
Comencem a treballar! Fitxa tècnica i Mapes Vius.
Bilingüisme Plurilingüisme
En la societat en la que vivim, tal i com has pogut veure en les pàgines anteriors, el monolingüisme és pràcticament inexistent i el més habitual és l’ús, de manera alternada, de dues (bilingüisme) o més llengües (plurilingüisme). Avui dia al món es parlen unes sis mil llengües que, dividides pel nombre d’estats, ens donen una mitjana de més de 20 llengües per estat. Hi ha, per tant, molt pocs estats amb una sola llengua: el més normal és la pluralitat lingüística. Tal com indiquen aquestes dades, la majoria de llengües es troben en una situació de contacte.
5.
Entreu
a
la
web
http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/ i responeu les preguntes següents tot emprant l’aplicació Mapes Vius: a. Relaciona les llengües de la primera columna amb el seu nombre de parlants: Llengua
Nombre de parlants aproximat
Luxemburguès Suahili Iquito Basc Fo
b. Relaciona les següents llengües territorials amb alguns dels estats on es parlen: Llengües territorials
Estats
8
Tagalog Magiar Afrikaans Mandinga Ful
c. Relaciona els següents estats amb el nombre de llengües que s’hi parlen: Estat
Nombre de llengües territorials
Perú Mèxic Iraq Ruanda Nova Zelanda
6.
Ara que ja t’has familiaritzat amb aquesta web i saps com
funciona, és el torn de completar la primera part del teu pòster. Recorda que en aquesta part havies de buscar el nombre de parlants, territoris on es parla i la família lingüística a la que pertany la llengua que has apadrinat. a. Nombre de parlants: ______________________________________________ b. Territoris on es parla: _______________________________________________ c. Família lingüística: _________________________________________________
Ara que ja tens les dades, a casa dedica’t a dissenyar i a completar aquesta part del teu pòster.
9
Bloc 2: LLENGÜES I COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES Pluja de conceptes: anem a Bèlgica! Estem en el segon bloc d’activitats. En aquesta part aprendràs uns quants conceptes relacionats amb les llengües i les comunitats lingüístiques. D’aquesta manera podràs completar la segona part del teu pòster: la situació sociolingüística de la llengua que t’ha tocat.
1.
Mira aquest vídeo i escolta atentament per anar responent
les preguntes que se’t proposen: a) Quina és la llengua oficial de Flandes? _____________________________________________________________________________ b) S’hi pot parlar el francès? Com s’anomena aquest instrument legal que ho permet? _____________________________________________________________________________ c) Com estan escrits els rètols? Agrada a la població? _____________________________________________________________________________ d) Quantes comunitats lingüístiques hi ha a Bèlgica? Digues quines i quin idioma es parla a cadascuna. _____________________________________________________________________________ e) Es parla alguna altra llengua en aquest país, a part del francès i el neerlandès? Quina? És oficial en alguna zona? _____________________________________________________________________________ f) Posa un exemple de servei públic dividit. _____________________________________________________________________________ g) Posa un exemple de servei públic integrador. _____________________________________________________________________________
10
h) A les escoles s’estudia en la mateixa proporció una llengua que una altra? _____________________________________________________________________________ i) En els plens municipals flamencs, en quina llengua es parla? Aquesta llengua, és la llengua de la majoria de la gent que hi assisteix? _____________________________________________________________________________ j) Es posen d’acord amb facilitat? _____________________________________________________________________________ k) Aquestes diferències lingüístiques han generat debat polític? _____________________________________________________________________________ l) Els mitjans de comunicació informen de la mateixa manera a Flandes que a Valònia? _____________________________________________________________________________ m)
Hi ha gent que vol que el país se separi?
_____________________________________________________________________________ n) Hi ha algun moviment terrorista o són pacifistes? ____________________________________________________________________________
2.
Corregiu i feu debat sobre els conceptes que han
anat sortint.
Comença a buscar informació sobre la llengua que t’ha tocat i la seva situació sociolingüística. Pensa els dubtes que tinguis, que els resoldrem a la següent sessió.
11
Comunitat lingüística
Endrecem i utilitzem els conceptes: situació sociolingüística.
Contacte lingüístic Conflicte lingüístic Àmbits d’ús Llengua oficial Llengües cooficials
A la sessió anterior vau
Llengua majoritària
començar a tractar amb alguns dels conceptes bàsics
Llengua minoritària
de la sociolingüística. Ara us proposem que els
Llengua minoritzada
3.
endreceu i que n’aprengueu algun de nou tot completant les definicions següents amb les paraules corresponents: Comunitat lingüística, contacte lingüístic, conflicte lingüístic, àmbits d’ús El __________________________ és, simplement, la coexistència de diverses llengües, però sense que es produeixi cap tensió en els seus usos. Ens referim, doncs, a situacions on la distribució de llengües no crea cap tensió social. Per exemple, l'ús de distintes llengües en un fullet informatiu. El __________________________, tanmateix, implica l'aparició de tensions socials i de comunicació. Aquest fenomen es produeix en el moment en què una llengua comença a ocupar els __________________________ i les funcions que li correspondrien a l’altra llengua pròpia de la comunitat, com poden ser l’àmbit acadèmic, l’àmbit administratiu, l’àmbit associatiu, l’àmbit científic, l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’àmbit polític o l’àmbit quotidià. Amb el concepte de __________________________ ens referim a una determinat grup de persones que, eventualment, es comunica amb una llengua. És a dir, es tracta d’un grup de gent que comparteix una llengua encara que, a la vegada, pugui parlar-ne alguna altra de diferent.
Llengua oficial, llengües cooficials Entenem per __________________________ d’un país, l’idioma que s’adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el governs i el poble o entre aquell país i d’altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona. Tot i així, és usual en molts països que convisquin diversos idiomes oficials. D’aquestes llengües que comparteixen oficialitat se n’anomenen __________________________ .
12
Llengua majoritària, llengua minoritària, llengua minoritzada La __________________________ és la llengua usada en un territori d’un estat per persones que constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l’estat. D’altra banda, la
llengua
que
parla
el
grup
de
persones
numèricament
superior,
és
la
__________________________ . Parlem de __________________________ quan ens referim a la llengua que pateix una restricció dels seus àmbits d’ús i funcions en un territori determinat. Una llengua es troba en aquesta situació després que la seva comunitat lingüística l’hagi conduït a la marginació o subordinació lingüística.
4.
Corregiu i feu debat sobre els conceptes que han anat
sortint.
5.
Ara que ja tens tots els conceptes clars, escriu l’apartat
“Situació sociolingüística” de la llengua que t’ha tocat. Pren d’exemple el que escriuríem si parléssim de l’Aranès: L’Aranès és la llengua oficial de la Comunitat Autònoma de Catalunya, juntament amb el Castellà i el Català. Gràcies a l’oficialització de l’Aranès al conjunt del Principat, ara aquesta llengua gaudeix de molts més drets. L’Aranès és present en el sistema escolar de la Val d’Aran, juntament amb el Català, el Castellà i una llengua estrangera. En canvi, la seva presencia en els ensenyaments superiors és pràcticament nul·la. El mateix passa en els mitjans de comunicació: no disposa de mitjans de comunicació de massa propis i depèn de la programació de les cadenes i emissores del Principat. A causa de la seva pertinença a l’Estat Espanyol, l’Aranès està sotmès a influències importants del Castellà i, també, del Català. La posició feble respecte d’aquestes dues llengües fa que la seva pervivència no estigui garantida.
13
Bloc 3: LLENGÜES I PARLANTS Una vida i moltes llengües. Prepara una entrevista! Estem en la darrera part del nostre treball sobre llengües. En aquesta part t’adonaràs de la importància de les llengües com a tret d’identitat de cada persona. Per entendre-ho més bé, et tocarà fer un relat de vida lingüística d’una persona que parli la llengua que tu has apadrinat. El relat de vida lingüística és l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho demana, a propòsit del propi repertori lingüístic de la seva experiència: les llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen, és a dir, quines habilitats es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, on les han après, quan, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les consideracions de caire sociolingüístic que se’n puguin derivar...
1.
Estigues atent als vídeos que veurem a classe i pensa
quina de les coses que s’expliquen t’agradaria saber sobre la llengua de la que tu t’ocupes. Anota-les:
2.
Proposeu preguntes entre tots i consensueu-ne unes 5.
Llavors, poseu-les en comú amb tota la classe. Anoteu les definitives:
Per agafar més idees a l’hora de fer l’entrevista i escriure el relat, pots consultar aquesta web:
http://blocs.xtec.cat/catalacferrer/category/acurs-
2009-2010/3r-deso-2009/histories-de-vida-3r/ Aquí hi trobaràs exemples de relats de vida lingüística. Això t’ajudarà a ser més original!
14
Relat de vida lingüística. 3.
Fes l’entrevista seguint, si pots, les preguntes que es
van dir a classe. Després, fes una primera versió-esborrany del relat de vida lingüística que vulguis posar al teu pòster:
Al teu pòster hi pots posar alguna rondalla, o conte, o poema tradicional. També pots enllaçar-hi alguna cançó. Busca informació i sigues creatiu!
15
4.
Llegiu atentament el vostre relats i els dels vostres
companys i, entre tots, milloreu-los. Per fer-ho haureu de tenir en compte la pauta que tindreu a classe i els consells de la professora. Escriu la versi贸 millorada:
16
PRESENTACIÓ DEL PÒSTER
17
18