Què en pensem

Page 1

Què en pensem? Reflexions personals


Les reflexions personals s’han dut a terme amb la finalitat de transmetre els diferents punts de vista de cadascun dels participants en el projecte envers les pràctiques i l’ús de les TIC a l’aula donat que és una manera de poder contrastar experiències i, alhora, donar-nos a conèixer nous materials. Tanmateix, ens permet anar construint un pensament col·lectiu per tal d’enriquir-nos com a docents.


Aida Casanova Institut Príncep de Viana

Si faig memòria de la meva estada en pràctiques a l’Institut Príncep de Viana, ho recordo com alguna cosa molt positiva i agradable. Durant tot el període que vaig estar de pràctiques, vaig aprendre moltes coses, del funcionament d’un institut, de la meva tutora del centre i del tot i cadascú dels alumnes.

Els primers dies van ser una mica gelats, perquè era la primera vegada que exercia de professora i estava una mica neguitosa. Recordo que estava nerviosa i que el fet de no conèixer a fons als alumnes m’allunyava una mica d’ells. Després dels dies, la situació va anar canviant. Vaig agafar confiança en mi mateixa i feia les classes sense posar-me nerviosa. Vaig notar molt de canvi amb els alumnes, perquè ja els coneixia més a fons i m’havia aproximat molt més a ells.

Pel que fa a la realització de la SD: «Book-tràiler de Mecanoscrit del segon origen», que vaig fer juntament amb Blanca Cugat i Jordi Querol, he de dir que va ser tot un èxit. Els alumnes van gaudir durant tota la SD, van aprendre i s’ho van passar molt bé. Quan va arribar el moment d’acomiadar-nos dels alumnes, perquè ja s’havien acabat les nostres pràctiques, va coincidir en què era el moment més àlgid de la nostra relació amb ells. Aquest moment va ser bastant nostàlgic, perquè ens feia molta pena marxar. En resum, crec que les pràctiques em van ser molt útils per a formar-me com a docent. M’emporto un magnífic record i una experiència inoblidable.


Andrea Llacuna Institut Europa

El Màster de formació es complementa amb unes pràctiques a un centre públic. Quan pensava com seria la meva experiència a l’institut m’aclaparaven una sèrie de sentiments contradictoris donat que no sabia com podria reaccionar l’alumnat ni si allò pel que portava estudiant quatre anys havia servit d’alguna cosa. Ara, després d’haver desenvolupat la seqüència didàctica, l’estada se m’ha fet curta i m’hi he trobat molt a gust. Tot i que en alguns moments el desenvolupament de les sessions hagi pogut resultar costosa per alguns imprevistos. Els alumnes van reaccionar molt bé en vers el projecte i s’hi van entregar força. Les TIC van ajudar força en aquest procés ja que vam treballar a partir d’aquestes i la comunicació amb l’alumnat era molt més imminent. Ara bé, després de dur a terme el projecte puc assegurar que el centre no estava preparat per abastar tants ordinadors connectats a l’hora. Degut a aquest problema algunes sessions es van endarrerir però en vam extreure una part positiva: la nostra capacitat de reacció davant un contratemps, del qual en vam sortir victorioses. Així doncs, després de l’esforç i el temps dedicat a preparar la seqüència puc dir que hem recollit els fruits i ha estat una experiència gratificant.


Anna Maria Peña Institut Llobregat

Al llarg de les meves estades de pràctiques a l’INS Llobregat de Sallent he pogut comprovar, principalment, com és la realitat en un centre de secundària actualment. D’altra banda, també he pogut contrastar la teoria que hem treballat durant totes les classes del màster, sobretot a les de didàctica, amb la manera de fer i de treballar de la majoria de professors de l’institut, ja que aquesta s’assembla més a la metodologia d’ensenyament tradicional. Un dels aspectes que em va sorprendre més des del primer moment va ser la modernització del centre pel que fa als aspectes tecnològics: totes les aules estaven equipades amb un canó, una pissarra digital i un ordinador, i tots els professors en fan ús en les seves explicacions, a la vegada que els alumnes porten els seus ordinadors. D’aquesta manera es comparteix un entorn virtual d’aula i es poden establir, més específicament, uns objectius d’aprenentatge amb els alumnes. En aquest sentit, amb la utilització d’aquestes eines i de les TIC, els professors apropen la matèria a una realitat més propera dels alumnes i aquests poden incidir més en la matèria. En resum, crec que les pràctiques han estat una oportunitat per veure de prop l’educació secundària –i els canvis que ha patit– després d’uns anys d’haver-la deixat i, sobretot, abans de començar una nova etapa com a docent en aquest sector.


Ariadna Violan Institut Europa

En termes generals, l’estada de pràctiques ha estat una experiència molt gratificant. Un dels aspectes que més ha facilitat aquesta immersió ha estat, sense cap mena de dubte, la predisposició del centre i de l’equip docent a deixar-nos formar part de la vida quotidiana de l’institut.

Pel que fa als alumnes, han tingut una actitud molt positiva davant la nostra presència, han mostrat molta curiositat i, en general, s’han mostrat comunicatius i engrescats amb el projecte.

Quant a l’ús de les TIC a la seqüència didàctica, principalment, els alumnes han treballat amb els portàtils i amb una pàgina de Google Sites -on s’han descarregat les sessions, han pogut consultar webgrafia i informar-se sobre els avisos-. Per a la realització de les classes s’ha utilitzat la pissarra digital i un correu electrònic per interaccionar amb l’alumnat.

Sobre la valoració de l’ús de les TIC, inicialment considerava que podia ser una eina de proximitat molt vàlida per treballar amb els estudiants, sobretot perquè hi estan avesats i forma part del seu dia a dia.

Després de l’aplicació del projecte didàctic i des d’un punt de vista global, el balanç ha estat positiu.

D’una banda, com a docent, les noves tecnologies han estat una ajuda a l’hora d’integrar elements audiovisuals, poder establir un feedback amb els alumnes i realitzar correccions més completes dels escrits. A més a més, he pogut utilitzar un disseny més acurat i cohesionat, el qual ha facilitat captar l’atenció dels estudiants. D’altra banda, en la seva posada en pràctica he tingut força problemes amb la connexió a Internet i amb el funcionament de les pissarres digitals, ja que sovint es perdia la senyal o la funció tàctil de les pissarres es bloquejava.


En general, els inconvenients s’han pogut resoldre, malgrat que han ocasionat una pèrdua de temps considerable. Endemés, la consulta a l’hora de classe de pàgines que no pertocaven exigia un control constant de les activitats que realitzaven els estudiants.

Des del punt de vista dels alumnes, tot i que en general han respòs bé a l’ús de les TIC, sovint s’oblidaven de carregar la bateria dels portàtils o no tenien instal·lats programes de processament de textos. Fins i tot, alguns no disposaven de correu electrònic o no l’utilitzaven amb freqüència.

Tanmateix, el treball amb els ordinadors ha contribuït a facilitar el treball en grup, consultar informació de manera àgil i facilitar la comunicació amb el professorat.

En poques paraules, tot i que l’ús de les TIC pot comportar certs problemes en la seva execució, resulta fonamental tenir recursos (per exemple, guardar les sessions o els vídeos en una memòria externa per si no funciona Internet) i anticipar els problemes dels alumnes per poder-ne aprofitar els avantatges.


Bàrbara Bernadàs Institut Salvador Espriu

L’estada de pràctiques a l’INS Salvador Espriu de Barcelona m’ha permès posar a prova tot allò que durant un parell de mesos hem estat preparant amb les meves companyes de pràctiques (Júlia Guàrdia i Laura Creixell) i amb els tutors i professors del Màster. Realment costa de creure tota la feina que hi ha al darrere de seixanta minuts de classe pel que fa a tot allò que té a veure amb la didàctica de la literatura, la lectura, etc. Tot i això, aquesta preparació pot no servir de res si hi ha falta d’improvisació o de reacció davant de certes situacions, la qual cosa s’ha de tenir molt present. Per exemple, si tenim en compte la nostra seqüència didàctica (“Del text narratiu al text dramàtic i la seva representació”), el fet de portar el teatre a l’aula no sempre és fàcil ja que s’han de resoldre molts problemes logístics que presenta l’aula com ara el fet de crear un escenari o pensar en la sortida i en l’entrada d’actors en un canvi d’escena. A banda de tot això, però, no sabria dir si els alumnes han après més de mi o jo d’ells, ja que realment el contacte diari amb adolescents fa que cada dia puguis aprendre alguna cosa.

Pel que fa a la situació actual que tenen les escoles crec que tindrem la sort de viure una revolució pedagògica que ja ha començat. És sorprenent veure -i viure- com s’està intentant aproximar el món de l’educació al dels adolescents, sobretot pel que fa al món tecnològic i de recursos. No hem d’oblidar que els alumnes d’avui dia estan hipermotivats. L’únic que falta és portar aquesta motivació a l’aula mitjançant, per exemple, les TIC, tal com ja s’està fent en molts dels Instituts que hem pogut visitar.


Bernat Castro Institut Torrent dels Alous Les pràctiques han estat molt profitoses, sobretot en el sentit que han estat molt il·luminadores. Realment són l’ocasió per adonar-te de què suposa la feina quotidiana de professor i per imaginar, amb coneixement de causa, quin podria ser el teu paper en les diferents situacions que es viuen dia rere dia en un institut. L’aplicació de la seqüència didàctica, en particular, permet desenvolupar una manera de fer les classes que resulta, a la pràctica, força nova, i descobrir que els seus resultats són satisfactoris. La motivació dels alumnes, un objectiu de tot docent i, a la vegada, un objectiu molt difícil, arriba a manifestar-se, i els moments en què això passa són apassionants, una excel·lent motivació per al professor. En aquest sentit, cal destacar que el tracte amb els alumnes va ser una experiència intensa i positiva; la constatació, de fet, de l’interès per aquesta professió. La possibilitat de viure totes aquestes situacions noves al costat d’un professor experimentat fa que les pràctiques tinguin un sentit ple, ja que, d’una banda, resulten més abordables i, de l’altra, s’enriqueixen amb comentaris i vivències que permeten reflexionar millor sobre aquesta tasca tan diversa i tan complexa que és fer classe. Pel que fa concretament a l’ús de les tecnologies de la comunicació i la informació, les TIC, cal assenyalar que han estat un complement molt interessant per a la seqüència didàctica, que s’ha pogut fer més atractiva i interactiva per als alumnes; en especial, han estat molt útils per poder reunir i presentar materials nombrosos i diversos, així com per mantenir el contacte amb els alumnes fora de l’aula i per facilitar la difusió dels productes obtinguts a partir dels seu treball.


Blanca Cugat Institut Príncep de Viana

El primer dia que vaig arribar al centre on feia les pràctiques, l’INS Príncep de Viana, juntament amb els companys Jordi Querol i Aida Casanova, estava molt nerviosa i em sentia força insegura, ja que no havia tingut mai el plaer de donar classes. A les primeres classes em tremolava la veu quan parlava, em costava mirar als alumnes mentre els explicava la matèria i sentia inseguretat en cada cosa que deia, fins i tot en els aspectes més simples i absurds. Val a dir, que el fet d’estar acompanyada dels meus companys, en tot moment, va ajudar que perdés la por més ràpidament. Crec que aquestes inseguretats i pors les devem tenir tothom el primer dia que ens enfrontem a una feina, ja que vols i tens la necessitat de fer-ho el millor possible i, que es quedin contents amb tu. Recordo que quan dúiem una setmana de classe, la meva actitud de cara els alumnes havia canviat completament: estava segura de mi mateixa i del que deia. Això va ajudar que els alumnes estiguessin atents, no s’avorrissin, se sentissin còmodes, no tinguessin vergonya de preguntar si tenien algun dubte, etc. Això, va anar acompanyat del fet que cada cop nosaltres coneixíem més als alumnes i, ells a nosaltres. Penso que és molt important crear un ambient de complicitat entre els alumnes i el docent (sempre tenint en compte el rol de cadascú i el respecte mutu). A més, conèixer el nom de cada alumne i saber com és, més o menys, ajuda molt a crear aquest vincle.

Així doncs, estic molt contenta i orgullosa d’haver fet les pràctiques a l’INS Príncep de Viana. Considero que vaig aprendre molt i, a més va ser una experiència immillorable, tant pels companys, amb qui vaig compartir aquesta vivència; com per la tutora del centre, amb la qual vam aprendre molt i ens va prestar la seva amistat des del primer dia; com pels alumnes, amb els quals vam aprendre molt i vam viure grans moments.


Carlos Pastor Institut El Til·ler

El proyecto consistía en realizar una radionovela basada en la obra de María Menéndez-Ponte, Nunca seré tu héroe. La clase se repartió en 6 grupos, cada uno de los cuales adaptó una parte de la novela, que después se puso en común y dio como resultado la radionovela completa. Se pretendía encaminar el proyecto al aprendizaje del texto dialógico, lo cual implicaba al estilo directo y algunos signos de puntuación (guión, exclamación, interrogación y acotaciones). Se aplicó en segundo de ESO.

Se trata de una secuencia didáctica bien trabada, en la que los objetivos planteados se trabajaron gradualmente en diferentes fases del proyecto, y se aplicaron al producto final, es decir, a los guiones y las lecturas expresivas de cada grupo. Asimismo, los alumnos trabajaron con constancia durante todas las sesiones, y en muy contadas ocasiones hubo grupos que se dispersaran. Finalmente, la audición de la radionovela en la última clase hizo emerger caras de satisfacción con el trabajo realizado.

Creo que gran parte del mérito del proyecto corresponde a haber enmarcado muy bien cada actividad, de manera que el alumno se sentía situado y en todo momento sabía cómo encarar el trabajo. Además, la organización de la clase (en grupos equilibrados de 3 alumnos y un solo grupo de 4) permitió que el ambiente de trabajo fuera favorable, además de que todos pudieron tener un papel activo dentro del grupo.

No obstante, si volviera aplicar esta secuencia didáctica, introduciría -como mínimodos cambios importantes. En primer lugar, en vez de tomar una novela como texto base, ofrecería a los alumnos una serie de cuentos breves, a partir de los cuales cada grupo realizaría un guión independiente. Esto permitiría que cada grupo pudiese realizar un minicuento, y otorgaría más espacio para la creatividad de los alumnos, que ya no tendrían que ceñirse estrictamente a su episodio para mantener la coherencia con el resto de grupos. Además, reduciría considerablemente el trabajo del profesor, eximiéndole de la ardua tarea de secuenciar una novela en partes.


En segundo lugar, trataría de que los alumnos se implicasen más en el manejo de las TIC, en este caso, el Audacity. La dificultad consistiría en asegurar que todos los grupos tuviesen unos conocimientos mínimos de este programa informático. Sin embargo, repercutiría positivamente en los proyectos, permitiendo que los alumnos tuviesen más libertad para introducir efectos en sus grabaciones, y -si lo considerasen oportunoañadir imágenes o vídeo.


Carlos Sedano Institut La Pineda

Durant la meva estada de pràctiques a l'INS La Pineda he pogut observar i aprendre diferents aspectes que tindran una importància cabdal en el meu futur laboral. Crec que tenir la possibilitat de realitzar unes pràctiques per conèixer la professió de docent és una oportunitat que s'ha d'aprofitar. A més a més, és important destacar tant l’estada d’observació com la de pràctiques, ja que permeten conèixer l’alumnat i el centre prèviament per, a la segona estada, tenir una inclusió més fàcil i còmode.

D'aquesta manera , tenir la possibilitat d'exercir com a docent ajuda a tenir una primera presa de contacte real amb un institut i, així, conèixer els diferents aspectes que es troben presents en la quotidianitat del centre. D'una banda, ajuda a conèixer com s'actua i com es treballa amb un alumnat variat per diferents factors. Per aquesta raó, permet que l'alumne en pràctiques pugui apreciar quin tipus de problemes són més freqüents en l'alumnat de secundària i quines situacions es poden donar. No obstant això, crec que es necessitaria una estada més llarga per aprendre més sobre això. A més, aquestes pràctiques donen l'oportunitat de fer classe d'una manera estàndard i poder apreciar en primera persona com és aquesta professió. D'altra banda, és interessant destacar l'experiència que rep l'alumne en pràctiques en conviure amb un departament comú de llengua i literatura. Així, doncs, és una part de les pràctiques molt interessant ja que permet escoltar in situ diferents opinions i punts de vista dels diferents docents presents en el departament.

En definitiva, la possibilitat de realitzar una estada de pràctiques durant la formació de docent és, segurament, la part més profitosa i útil de totes. Crec que l'opció de tenir una presa de contacte real i duradora amb alumnes i docents professionals resulta molt gratificant per a la futura experiència laboral i personal dedicada al camp de l'educació.


Cristina Castel Institut Joaquima Pla i Farreras

L’estada de pràctiques al centre és de gran utilitat per prendre un primer contacte amb un centre de secundària i observar com canvia la perspectiva quan es torna com a professor en lloc de com a alumne. He tingut l’oportunitat d’observar com es treballa al departament de llengües de l’institut i quin tipus de col·laboració hi ha entre els diferents docents així com la coordinació que existeix entre diferents matèries, com català i castellà, per fer més profitoses les activitats que es duen a terme. També he pogut assistir a les reunions d’avaluació de l’equip docent i veure quin és el paper que juga cada professor, els tutors i els psicopedagogs a l’hora de decidir les qualificacions dels alumnes. Per tant, una de les oportunitats que m’han ofert les pràctiques és descobrir el funcionament intern d’un centre.

Un altre aspecte important d’aquesta part del màster és el primer contacte amb una classe. D’aquesta experiència n’he extret tàctiques per ser un bon docent, que m’han facilitat tant la tutora del centre com la de la universitat, i que tindré en compte en el meu futur professional. També m’han ajudat a comprovar que la creació i la realització d’una SD no és tan complicada com jo em pensava i, tot i que he de millorar molts aspectes, he corroborat que puc arribar a ser una bona docent. El contacte amb altres professors del centre ha fet que adquireixi diferents punts de vista i que pugui definir encara més el model de professor que aspiro ser algun dia.

En conclusió, la part pràctica del màster és la més profitosa i la més important perquè ens ajuda a començar a definir-nos com a docents i a comprovar si em triat bé la nostra professió.


Eduard Mata Institut Manuel de Cabanyes

A continuació, m’agradaria donar quatre pinzellades del que ha estat la meva estància de pràctiques a l’institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú i de l’aplicació de les TIC que allà he fet.

Per començar dir que, des del meu punt de vista, l’estància a l’institut és el més profitós i interessant de tot el màster: allà és on realment aprens com és un dia a dia a l’institut, quines coses s’estan fent ja i quines coses s’haurien de reformular. En els més de dos mesos que he estat al centre d’ensenyament públic he après què significa ser professor, quines responsabilitats tens vers la societat com a funcionari públic que ets i com és el dia a dia, amb tot el que això comporta, d’un professor envoltat de més de 120 nens amb unes inquietuds i unes aptituds diferents.

Pel que fa a la realització de la seqüència didàctica, he de dir que tinc una gran satisfacció personal per veure com tot el que has estat preparant durant mesos ha donat els seus fruits i has aconseguit que els i les estudiants estiguin atents i motivats durant les sessions i, el que és més difícil, aprenguin i valorin positivament el seu procés d’aprenentatge.

Si ens centrem ara en l’aplicació de les TIC a la meva SD, he de dir que no n’estic del tot content. La tasca que tenia programada era la de crear un bloc on es pengessin els voicethreads que ells havien creat i on apareixia el seu relat de vida lingüística en versió escrita i en versió oral. No obstant això, per culpa de les dificultats de les infraestructures informàtiques a l’institut i, sobretot, per ser un grup-classe que, tot i que estigui molt motivat, no es capaç de portar res que es demani com a treball autònom a casa, vaig decidir no crear aquesta tasca final. Com a opinió personal, considero que tot i que cada cop hi ha una predisposició més gran per la implantació de les TIC, ni els docents ni –sobretot- els centres educatius estan preparats per a poder garantir el bon funcionament de les tecnologies aplicades a la comunicació dins l’aula.


Elvira Compte Institut Torrent dels Alous

La seqüència didàctica ‘El cafè teatre és notícia’ respon a uns objectius que podem definir en que els alumnes prenguin consciència de l’estructura de la notícia; aprenguin a recopilar informació i a jerarquitzar-la; coneguin i practiquin l’ús del llenguatge estàndard des d’una perspectiva objectiva, i sobretot que s’acostumin a redactar esborranys que aniran enriquint amb connectors, diversitat de lèxic, etc.

Conduir aquesta seqüència dintre d’una aula de segon de l’ESO amb una temàtica concreta, fixada en l’espectacle que aquests adolescents preparaven com a cloenda de final de curs (anomenat Cafè Teatre), ha estat una experiència enriquidora en tots els sentits, sobretot en l’aspecte de poder confrontar els coneixements previs dels alumnes amb els coneixements posteriors després de realitzar la seqüència. Per altra banda, el fet que els alumnes treballessin en grup, també ha possibilitat que els alumnes treballessin molt a gust i que com professors esdevingués més fàcil aportar el suport necessari a cadascun dels conjunts.


Isaac Herreros Institut Francesc Macià

Durant l’estada al centre de pràctiques, vaig impartir unes quantes classes als alumnes que em van permetre aplicar els coneixements adquirits al Màster en Formació del Professorat. L’assignatura de Planificació curricular, impartida pel professor Oriol Pallarès a la Universitat Autònoma de Barcelona, em va permetre fer un plantejament diferent de la meva seqüència didàctica. Aquesta assignatura va ser de gran utilitat a l’hora de conèixer les diferents eines TIC que es poden trobar per la xarxa i que es poden utilitzar per la docència. Gràcies a aquestes eines virtuals utilitzades a la Seqüència va ser possible treballar amb els alumnes de manera diferent, proposant un producte final que el poguessin veure publicat en un espai públic.

El Google Sites i el Calameo que vaig crear per als alumnes van ser de gran utilitat perquè els alumnes adquirissin els coneixements necessaris per poder fer els seus textos, i d’altres que, posteriorment a la seqüència, van haver de fer.

Si bé és cert que les TIC poden ocasionar alguns problemes a l’hora d’utilitzar-les a les aules, també ho és que són un element motivador amb el qual es poden trobar noves formes de treballar i fer que els alumnes aprenguin de manera diferent els continguts de cada assignatura.


Janet Enguídanos Institut La Pineda

Els primers dies a l’Institut, com molts dels meus companys, va ser difícil adaptar-se a la dinàmica i a l’organització del centre: tot anava tan ràpid... que no te n’adonaves i ja era l’hora del pati! Encara no havies acabat una explicació que ja havies d’anar corrent a una junta d’avaluació... I els dies passaven, fins que cada vegada et senties més dins el teu ambient... Els professors del departament, tan amables com sempre! (I els pastissos que portaven. Què bons!) Les tutores, sempre disposades a ajudar-te i a donar-te consells... Van ser tantes, les emocions viscudes!

A la segona setmana de pràctiques, ja et senties com a casa: sabies que formaves part de l’equip, que ensenyar t’apassionava –com havies imaginat des que tenies dos ulls de front–, que els alumnes t’escoltaven, aprenien i t’agraïen l’esforç (potser no tots, potser no sempre, o potser no t’ho deien) però tu sabies que ho feien.

No us enganyaré! També hi va haver moments difícils, instants d’estrès, de conflictes i de desmotivació, tot i que aquests moments van ser compensats de lluny amb d’altres molt millors i molt bons: sobretaules, converses, riures, projectes, teatres, etc.

Des del meu ordinador, dues setmanes després de les pràctiques, he pogut reflexionar i pair tota l’experiència viscuda a l’Institut: sincerament, ha estat molt gratificant en tots els sentits, tan a nivell personal com professional. He après moltíssim, més del que em pensava! I això ja és dir. Tanmateix, sóc conscient que encara queda un llarg camí per seguir i continuar aprenent.

A hores d’ara, simplement puc dir que –com tots els meus companys de màster– espero trobar un foradet dins d’una aula plena de petites-grans persones que es troben en un moment crucial de les seves vides, amb moltes expectatives de futur i que estan disposades a madurar intel·lectualment i a rebre nous coneixements.


En definitiva, ja puc refermar allò que sempre havia voltat pel meu cap: ensenyar és la meva vocació.


Jordi Tarrako Institut Joaquima Pla i Farreras

Endinsar-se en el món educatiu ha estat una de les millors experiències d’aquest Màster de formació de professorat. Conviure amb els docents del IES Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat i conèixer el funcionament del Centre m’ha servit per adonarme com és de necessari aquesta nova metodologia sobre l’ensenyament i l’aprenentatge a les aules.

L’educació dels alumnes a la ESO no és només transferir uns continguts perquè puguin passar de curs, més aviat és formar-los com a persones autònomes perquè siguin eficients dins d’aquesta societat. Dins de la comunitat educativa, els professors compleixen un paper que està ple de responsabilitats on l’avaluació contínua autoritza les mancances i necessitats que poden tenir els alumnes. A més, aquesta nova manera d’ensenyar a partir de les seqüències didàctiques garanteix la interacció entre l’alumnat i el professorat assegurant l’aprenentatge tant col·lectiu com individual.

Dins dels rols que hi ha a l’aula, m’ ha agradat des d’un principi, la idea que l’alumne és el motor principal. La motivació del professorat rau en la idea que l’alumnat forma part del mateix procés d’aprenentatge on s’impliquen activament les tasques i creació del coneixement. Per això, és necessari saber quins són els seus coneixements previs dels continguts que es poden ensenyar i del seu entorn social perquè així poden aprendre al seu ritme des d’una base ben planificada. Aquesta metodologia és totalment contrària a l’ensenyament tradicional que he rebut on el professorat fa classes magistrals i és l’únic participant a l’aula.

També m’ha sobtat la bona relació que he tingut amb els meus alumnes. Mai hagués pensat que nens de dotze anys poguessin crear un poema amb només sis classes. Això s’ha fet possible gràcies a la flexibilitat de les seqüències didàctiques que, a mida que avançaven les sessions, es podien modificar perquè tothom pogués arribar a la fita final. Igualment, he d’agrair l’ajut que m’ha ofert la meva tutora de pràctiques al Centre.


Jordina Selva Institut La Pineda

La meva seqüència didàctica s’ha dut a terme a l’aula d’acollida del centre INS La Pineda de Badalona. Vaig decidir fer les falques publicitàries perquè volia donar una continuïtat al que estaven fent a la ràdio i fer ús de les eines de l’escola, com és l’estudi de gravació.

El projecte ha estat tot un èxit, ja que els alumnes han après a crear una falca publicitària i, a la vegada, han treballat l’ús de la llengua oral i escrit. Algunes vegades però, ha estat complicat gestionar els diferents nivells que trobem a l’aula d’acollida, ja sigui per edat o per temps d’estada a l’institut; tot això, el resultat ha estat satisfactori. Tenint en compte que he estat treballant amb uns alumnes que formen part de la generació 2.0, fer ús de les eines TIC ha estat molt satisfactori, tant pel resultat com el procés en sí en el qual han gaudit molt.


Laura Creixell Institut Salvador Espriu

Difícilment hagués pogut gaudir d’una experiència de pràctiques millor que la que m’ha aportat l’Institut Salvador Espriu. A més a més del suport que ens hi han ofert la direcció, els professors i el personal en general del centre des del primer moment que vam trepitjar l’institut, els alumnes ens hi han acollit d’aquella manera que després fa difícil partir i hem tengut la immensa sort de comptar amb un tutor que, a més d’ensenyar-nos, guiar-nos i mostrar-nos les seves pròpies idees sobre el que ha de ser l’ensenyament, ens ha deixat màxima llibertat per fer i desfer la seqüència didàctica. Aquesta seqüència que havíem ideat i planificat amb anterioritat consistia en que, al llarg de deu sessions, els alumnes es familiaritzassin i aprenguessin les característiques del text teatral per després, en grup, transformar un conte a text dramàtic i finalment, representar-lo. Abans de començar-la a aplicar ja ens van advertir que segurament ens hauríem d’oblidar de poder dur a terme la representació final, atès l’escàs marge de temps de què disposàvem, però els alumnes s’implicaren tant i anaren tant per feina que el producte final es produí tal i com era esperat. I amb això no vull dir que la posada en pràctica de la seqüència hagi estat un camí sense cap entrebanc: a més dels imprevistos que sempre poden sorgir durant una classe i per molt que haguem pogut aprendre durant les pràctiques, som conscients que encara tenim moltes habilitats per polir, punts febles a millorar i moltíssims aprenentatges i recursos a adquirir. Aquestes pràctiques han estat només el punt de partida d’un recorregut que esperem que sigui molt més llarg.

A més del savi i útil guiatge del nostre tutor i l’empenta dels alumnes, podem assenyalar dos factors més que han col·laborat al succés de la seqüència. Per una banda, la gran quantitat d’hores de feina que hi havia darrere de cada sessió, que si bé ja sabíem que n’haurien de ser moltes, només quan ens hi vam posar vam ser conscients que ens n’esperaven moltes més. Per altra banda, l’ús de les TIC ha estat una gran ajuda, cosa que fa uns mesos no hagués pensat ja que, per prejudicis varis, hi era força reticent perquè les trobava més una font de distracció que no una eina mitjançant la qual els alumnes poguessin treballar. I per la meva experiència com a


alumna, potser una mica feta del motlle de l’ensenyament tradicional, tampoc entenia per què els alumnes les havien de trobar més atractives que el bolígraf i el paper atès que, generalment, els aprenentatges a realitzar eren els mateixos. El fet, però, és que el seu ús ha estat crucial per a aquesta seqüència i ens ha permès l’organització d’activitats que haguessin estat difícils de dur a terme si no hi haguéssim comptat, com l’escriptura col·lectiva de textos. I també és veritat que els alumnes se senten més atrets per activitats que es plantegen sobre suport digital. Així doncs, malgrat no podem afirmar amb seguretat que els alumnes aprenen més, igual o menys amb aquest tipus de suport, la realitat és que el món –o almenys el que nosaltres coneixemcada vegada és més tecnològic i que, per tant, l’escola també ha de saber ensenyar als alumnes el funcionament i possibilitats d’aquesta revolució que forma part del seu dia a dia.


Laura Prat Institut Jaume Callís

Vam haver de lliurar un document a començament d’aquest màster on se’ns demanava que parléssim de les expectatives que teníem sobre les pràctiques que faríem. Recordo que vaig dir que de les pràctiques ho esperava tot: vaig parlar de la posada en escena, d’adquirir habilitats i capacitats per a ser una bona docent, vaig parlar de didàctica, de mètodes pedagògics, de la vida quotidiana d’un professor, de la vida acadèmica, de la normativa... Tot això ho he pogut conèixer i experimentar, i n’estic molt contenta. He viscut tot allò que volia viure, he conegut les cares bones i les cares dolentes d’aquesta professió.

El que no vaig dir en aquell document és una de les coses més importants que m’emporto d’haver fet les pràctiques. M’explico. Els primers dies d’estar a l’institut sortia de classe eufòrica, amb el cap a 10.000 revolucions pensant en què faria l’endemà, com encararia allò, què li diria a no sé qui, si agradaria allò altre... Així vaig seguir uns dies fins que em va aparèixer a la ment la idea que potser, per la situació laboral actual, fins d’aquí a molt de temps no podria abandonar el terme “pràctiques” per passar-li a dir “la meva feina”. Superat això, vaig pensar que aquella preocupació no va ser altra cosa que la corroboració que aquesta és la professió que jo vull fer, a pesar de tot i per sobre de tot.


Lorena Castilla Institut Joaquima Pla i Farreras

He sigut alumna de pràctiques a l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Durant la meva estada al centre he pogut observar, viure i compartir diferents tipus d’experiències tant a nivell acadèmic, com professional (tot i que sigui una simulació), o personal. He après molts aspectes importants sobre l’elaboració i l’aplicació d’una seqüència didàctica en un ambient real i, sobretot, he viscut la dificultat de la posada en marxa d’una aula procurant que els alumnes adquirissin certs aprenentatges i gaudissin de la sessió i de tot el que es portava preparat.

A nivell professional, he viscut i observat el avantatges i les problemàtiques que es creen en la coordinació entre el professorat per combinar els continguts de les assignatures i treballar en equip, tot i que gairebé sempre s’obté un resultat satisfactori i permet ampliar els coneixements de l’alumnat interrelacionant les matèries.

A nivell personal, m’ha sorprès com es treballa amb les noves tecnologies a l’aula – doncs jo no he format part d’aquesta generació– i he comprovat com els elements de què gaudeix l’aula digital permeten situar l’ensenyament a nivell global, a més de la comoditat que ofereix per treballar, tant al docent com als estudiants.

Finalment, vaig experimentar com cada vegada que trepitjava l’aula incrementava el meu entusiasme per permetre que aquells adolescents aprenguessin alguna cosa, amb ganes, i com les diferents experiències i anècdotes que vivíem junts dins d’aquell petit, però inabastable recinte, em feien sortir-ne amb un sincer somriure. Va ser una experiència a la que em voldria dedicar.


Maria Santacana Institut Vallès

L’aplicació de la seqüència “El diari digital de l’INS Vallès” va ser força reeixida. D’una banda, el punt fort que destacaria és la temporització i les activitats que havíem plantejat i, de l’altra, el punt feble és l’ús que vàrem fer del Google Drive. Per què considero que no va anar bé? Inicialment, havíem plantejat aquesta TIC com un espai on els alumnes podien accedir a tot el material necessari durant les sessions, alhora ens anava bé (o això creiem) perquè ells poguessin revisar i recuperar aquells documents que no duguessin a l’aula o, fins i tot, de consulta perquè els donàvem una còpia per grup i no tots els alumnes en disposaven en paper.

No ens va funcionar gens perquè ells no la consideraven útil, és a dir, saber fer funcionar el wordpress o saber penjar un hipervincle a la seva notícia tenia un sentit i una finalitat concreta, era imprescindible el seu ús de cara al producte final. A més a més, era més senzill que no pas entrar en el mail de la classe, anar al Drive, després entrar al dia pertinent i, finalment, cercar el document concret que els interessés.

Així doncs, pel que fa a la posada en pràctica de la SD i les TIC emprades considero que si l’hagués de tornar a dur a terme en modificaria l’ús del Google Drive per una altra plataforma com podria ser el Google Sites o el wikispaces, ja que no requereixen d’un itinerari tan complex per arribar a una informació concreta, com ens va passar a nosaltres amb el Drive, i alhora crec que la consulta seria més efectiva i resultaria força més gràfic per als alumnes.


Marina Sánchez Institut Francesc Macià Durant la meva estada al centre de Cornellà del Llobregat, juntament amb dos companys més del màster, vaig realitzar una seqüència didàctica sobre la narració per 1r d’ESO. Els alumnes havien de realitzar com a producte final un conte amb unes característiques determinades. Durant les sessions no només s’explicaven continguts de composició escrita, sinó que es van explicar continguts com la teoria de la narració (elements i tipus), comprensió lectora, expressió oral i composició escrita. Va ser una experiència interessant i divertida, vaig aprendre molt del alumnes. Em va agradar molt veure el procés d’aprenentatge, la imaginació, la picardia i al mateix temps la innocència que tenen.

Vaig aprendre a fer servir el google sites per crear un lloc adient per els alumnes i per poder penjar els calaméos amb els productes final. Un lloc destinat a l’escriptura i la lectura d’obres originals e inèdites. No tot va ser de color rosa, però em quedo amb el bons moments i amb els bons productes finals que alguns alumnes van fer, productes que sens dubte em van sorprendre moltíssim.


Marta Roig Institut Lluís Companys

Quan vaig començar aquest màster, no les tenia pas totes. El món de la docència se’m presentava llunyà i desconegut. Llunyà perquè feia molts anys que no trepitjava un institut; desconegut perquè no tenia ni idea de com enfocar una classe, ni com tractar els adolescents. En definitiva, havia decidit incorporar-me a un món del qual només coneixia la meva pròpia experiència com a estudiant.

Però a poc a poc, fins el dia d’acabar les pràctiques, tots els dubtes es van anar esvaint. La informació i documentació rebuda a les classes em va ser molt útil per mirar-me la Secundària des d’un altre punt de vista. Ja no em feien por els estudiants ni com començar una classe. El suport tutorial des de la universitat i des del centre de pràctiques em van anar guiant fins a decidir que, certament, jo volia ser professora. L’experiència en el centre de pràctiques va ser esplèndida. El tracte per part dels altres professors va ser excel·lent. L’observació a l’aula, des d’un segon terme, durant la primera estada, i la meva pròpia intervenció, en la segona estada, m’han proporcionat una experiència incalculable i de gran valor professional, sense la qual ara no em veuria en cor d’enfrontar-me a una classe d’una trentena d’adolescents.

Sens dubte, estic fent el que sempre he volgut fer i sé que ho faré bé.


Mireia Pérez Institut

Benvolguts companys,

Què dir de les pràctiques? Han estat gratificants i fructíferes però, a la vegada, feixugues. Durant les setmanes que les hem estat realitzant, he pogut observar i realitzar tot allò que en el màster ens han estat ensenyant. A més, no només he posat en pràctica tota la teoria que teníem, sinó que he crescut com a persona. Després de parlar amb els companys, he arribat a la conclusió que cada institut és un món i t’has d’adaptar a aquell context, ja sigui per explicar els continguts, per les TIC, etc.

Deixant de banda el màster, la SD, la teoria, etc., realment el més gratificant són els alumnes. Cada dia aprens alguna cosa, aprofites comentaris seus per poder donar la classe. Els nens del meu centre no ens han vist com unes alumnes de practiques, sinó que ja érem part de l’equip docent (quasi).

L’últim dia se’ns va fer tan dur marxar... Tanmateix, no va ser un acomiadament sinó que un fins aviat, ja que eren nens que els queda molt de camí i qui sap si el dia de demà els tindrem a les nostres aules, tutories, etc.


Montse González Institut Vallès

Segurament les meves reflexions no seran gaire diferents de les dels meus companys: he après molt, m’he divertit, m’ha agradat. Tot això és cert, però cal dir també que no ha estat gens fàcil. L’estrès, les inseguretats, els imprevistos, el treball coordinat amb les companyes de pràctiques, etc. Tot això ha estat motiu de desbordament en algunes ocasions i de riure alliberador en d’altres.

Per tal de no fer-me reiterativa amb la resta de companys, remarcaré els aspectes que més m’han impactat, les dificultats inesperades i les satisfaccions personals.

M’ha impactat molt el ritme vertiginós al qual un docent es sotmet dia rere dia. Les nostres pràctiques es centraven en una hora màxim al dia, i el nivell de preparació va ser immens. És a dir, un professor que fa mitja jornada (per exemple) està acostumat a canviar de temari, d’humor i de classe en cinc minuts. És molt lloable. I excitant fins un punt quasi massoquista.

També m’ha impactat la capacitat personal per controlar diversos factors alhora: què estic dient al moment, què haig de dir després, vigilo que el temps se’m passa, els del fons no fan cas, aquella noia necessita més atenció per motivar-se, això que estic dient no ho estic explicant com jo voldria... Aquests pensaments podien creuar-se per la meva ment en pocs segons i vaig ser capaç de pensar-ho i acatar les solucions esperades per a cada moment. Per a un professor experimentat, tot això és mecànic. Per a mi va ser sorprenent i estressant alhora.

Les dificultats amb què m’he anat trobant anaven molt lligades amb la improvisació. I normalment es relacionaven amb el fet que els alumnes tenien ritmes diferents d’aprenentatge (i per tant, havia de repetir aspectes que em robaven temps, o parlar amb alumnes en concret, o buscar exemples més clarificadors). Personalment, a l’hora d’idear la SD, em vaig fer la idea mental d’un alumne imaginari. Però una classe és complexa, i mai es compleixen les expectatives d’aprenentatge que t’havies creat. Amb


uns quants sí, però amb d’altres has d’idear una estratègia diferent si els vols atendre amb igualtat de condicions.

Les satisfaccions personals que m’emporto són, en primer lloc, saber que han après. Molt o poc, els alumnes han demostrat un aprenentatge, i per tant, la feina està feta. Però, per a mi també ha estat molt important que s’hagin interessat per les coses que he explicat. És a dir, crec que he sabut transmetre un valor en el que explicava, i els alumnes s’han sentit motivats per a fer-ho. Per a mi això és molt important, com a educadora que m’agradaria ser. No m’agradaria centrar-me en la matèria i prou, sinó saber influir en les seves ganes per aprendre. I crec que en aquestes pràctiques ho he sabut fer, per tant, em sento molt satisfeta.

Malgrat tot, aquestes pràctiques també m’han anat molt bé per veure els meus punts dèbils, els quals vull millorar. No vull estancar-me i oferir sempre les mateixes classes. Vull que l’aprenentatge sigui continu, però aquest primer pas, el de les pràctiques, m’ha anat molt bé per assenyalar els aspectes a millorar i reafirmar-me en la idea que m’agrada molt fer classe.


Noelia de la Piedra Institut La Pineda

La estancia de prácticas fue realizada en el centro del INS La Pineda de Badalona, en concreto en 2º curso de la ESO. Dicho esto, debo afirmar con contundencia que fue uno de los primeros pasos para llegar a aquello que una misma se propone, en este caso, ser una docente capaz de disfrutar impartiendo clase, de motivar a todo tipo de alumnado con cualquier actividad que se le presente, y por encima de todo, conseguir la satisfacción de alcanzar aquel objetivo tan anhelado: enseñar.

La secuencia didáctica impartida en dicho centro, constó de 8 sesiones, y tenía como producto final la elaboración de un noticiario. Evidentemente, para llegar a ello, el camino no fue fácil pero con posterioridad sí reconfortante. En resumen, se podría decir que la mayoría de las clases concluyeron tal como se habían previsto, los conocimientos se asumieron con gran facilidad tras la explicación, y el alumnado finalmente mostró su lado más cooperativo durante las tareas en grupos, por parejas e individualmente. Los protagonistas de este proceso no eran otros que estos jóvenes estudiantes, y es por ese motivo, que debo añadir, que la mejor parte de toda esta experiencia fueron los alumnos. En algunos momentos es cierto que no se encontraban del todo receptivos a la hora de participar en el aula, pero si como docente eres capaz de hacer cambiar esa idea, entonces habrás logrado empezar el camino con paso firme.

Agradezco la oportunidad que se nos ha dado a mí, y a mis compañeros, de intervenir por primera vez como docentes, porque al fin y al cabo no solo se trata de enseñar, sino también de aprender.


Rabab M’hir Institut Gorgs

Se dice que la ficción supera la realidad. Algunos profesores del máster pintan la enseñanza como si fuera algo idílico en la que no puede haber ni surgir ningún problema pero en la realidad todo es muy diferente, puesto que cuando se lleva a cabo la SD te encuentras sola ante el peligro, donde todo el peso recae en tus manos, sin tener la ayuda de nadie. A pesar de estos inconvenientes, he tenido la suerte de contar con la ayuda de mi tutora del centro de prácticas cuando la he necesitado y sus consejos me han servido para mejorar y corregir mis fallos. Cabe destacar que los problemas técnicos que surgieron durante la impartición de la SD no llegaron a ser tan graves gracias al soporte de la tutora y de mi compañera de prácticas, Tania Buchkiviska.

Por otro lado, la constante interacción con los alumnos me ha ayudado a entenderlos no solo como individuos, sino también su proceso de aprendizaje por lo que se debe detectar desde el primer momento en qué aspectos cojean, de manera que hay que incidir más en el tema y, así, no se les pierde.

En conclusión, creía que el periodo de prácticas servía únicamente para llenar las horas en el máster y dependía mucho de quién fuera tu tutor, ya que algunos tutores usaban a los estudiantes en prácticas como su asistente personal y no se les daba la oportunidad de aprender. Sin embargo, resultó ser todo lo contrario: realicé pequeñas actividades para perder el miedo y los nervios; aprendí y me sentí un poco más cercana a los alumnos; manejar el funcionamiento y el ambiente en el aula, etc.


Rocío Bergillos Institut Jonqueres

Mi estancia en el I.E.S. Jonqueres ha supuesto el primer contacto con el día a día de la docencia, aproximarme a las dificultades de la profesión y, también, a las satisfacciones de trabajar en un entorno rodeado de niños y niñas. Mi trabajo en colaboración con mi compañera Sofía Cernadas fue una secuencia didáctica en la que se requería una gran participación por parte de los alumnos, ya que el proyecto social era realizar un recital de poesía y cuentos. Tras semanas de haber finalizado el periodo de prácticas, mis reflexiones se dirigen sobre todo hacia las funciones del docente, ya que la realidad de las aulas siempre variará. El contribuir en el proceso educativo de un adolescente supone una preparación continua y la posterior reflexión sobre lo que se está realizando. Creo que es imprescindible que el docente contemple en su jornada diaria un espacio para la observación de lo que está ocurriendo en el aula, tanto en su día a día, como la aportación de la sesión dentro del programa anual. Y así como debe haber una justificación en lo objetivos de una secuencia, también debe existir una coherencia en el uso de las TIC. Utilizar un libro digital para hacer ejercicios completando páginas no deja de ser una trasposición de libro de texto en formato papel. Las TAC deben ir más allá de la digitalización de los materiales, pero las infraestructuras de los centros siguen siendo muy precarias, dejando que los profesores no colaboren en un proceso educativo de los medios digitales.


Sofía Cernadas Institut Jonqueres

Durante estas seis semanas que he estado en el centro INS Jonqueres de Sabadell, he disfrutado muchísimo, así como me llevo un aprendizaje muy grado. He sido capaz de superar mi timidez y el temor a si podría o no ponerme delante de una clase, de unos alumnos. Han sido seis semanas de muchos nervios, pues –como todos mis compañeros- era la primera vez que daba clases, y no sabía realmente como saldría todo. Evidentemente, en la primera clase estaba como un flan, y me daban ganas de gritar ¡TIERRA TRÁGAME! Sin embargo, a medida que iban pasando las clases, iba adquiriendo más seguridad en mi misma, y todos los temores del primer día desaparecieron progresivamente, hasta ya casi desaparecer del todo. De lo que estoy muy orgullosa es del trato tan bueno que he recibido durante mi estancia de prácticas por parte del tutor, y, sobre todo, del respeto que conseguí por parte de los alumnos, los cuales me trataron siempre como una profesora más.

En definitiva, una experiencia muy gratificante y enriquecedora, que no dudaría, sin lugar a dudas, en repetir. Una situación que se tornó muy amable, convirtiéndose en un ambiente amable y distendido para trabajar.


Tetyana Buchkivska Institut Gorgs

Mi periodo de prácticas en el IES Gorgs de Cerdañola del Valles ha sido una de mis mejores experiencias. En este periodo de dos meses me he dado cuenta de que hay muchas cosas que desconocía de la enseñanza y que es mucho más difícil de lo que se ve a primera vista, porque para ser un buen docente necesitas muchos años de experiencia.

Una de las cosas que aprendí es que para conseguir que los alumnos te escuchen y te admiren, tienes que ser duro pero al mismo tiempo ayudar cuando uno lo necesita, ser benévolo cuando la situación te lo pide. Si quieres que te respeten, tú tienes que servir de modelo y nunca caer en sus trampas. Además tienes que ser constante y creer cada día que estas educando a muchos niños que más tarde formaran una sociedad. En parte, de ti depende el futuro, porque un buen profesor puede influir mucho en la etapa posterior de un alumno.

Así pues, durante este tiempo he podido contrastar los aspectos teóricos que he aprendido con lo que en realidad se aplica en las aulas y he podido observar cuáles son todos los problemas que se presentan, no tan solo dentro de un aula, sino también dentro de un centro. No puedo decir que mi experiencia fue pésima, porque entonces mentiría. He aprendido mucho durante este tiempo, hasta me atrevería a decir, más que con la parte teórica, ya que no es lo mismo ver escrito un caso en un papel que verlo transcurrir.

Además quiero añadir, que fue una suerte haber conocido a mi tutora, Nuria Ramos, a quien he cogido mucho cariño y la que me ha enseñado que, aunque la educación no es perfecta, si una tiene vocación, lo hará bien. Y también fue divertido compartir buenos momentos con mi compañera, Rabab M’hir, con la que hemos sufrido, reído y nos hemos apoyado cuando más lo necesitábamos.


En conclusiĂłn, me ha encantado esta experiencia y se lo recomendarĂ­a a todo el mundo, si no fuera por los recortes y porque las tutoras quieren algo a cambio, porque aunque las prĂĄcticas son muy buenas, ellas tienen mucho trabajo y no siempre tienen tiempo de ser perseguidas por unas curiosas practicantes.


Vanessa Aymamí Institut Jaume I

Si he de ser sincera, diré que em feia moltíssima por anar de pràctiques! Por perquè era la primera vegada que anava a l’institut com a docent i no sabia què m’esperava. A més a més, una de les coses que més respecte em feia era la seqüència didàctica!Però totes aquestes pors es converteixen en alegries un cop ja ets dins. Un cop a l’institut, em vaig trobar amb una tutora excepcional, fantàstica, amb la qual he après moltíssimes coses; amb un departament de català que em va tractar com si fos una docent més. Formava part de l’equip, i això és molt gratificant per a una estudiant en pràctiques. A part de l’equip docent, vaig conèixer personetes genials que em van acollir a l’aula i van fer que la meva estada a l’institut encara fos més fàcil. La millor experiència va ser la posada en pràctica de la SD. Els alumnes preguntaven cada dia quin dia els faria classe i per fi va arribar! De la primera sessió, vaig pensar que havia estat un desastre, estava tan nerviosa... volia que tot sortís bé! Però va anar tal i com estava previst, encara no m’ho creia. Cada sessió era diferent, fins i tot jo era diferent: els nervis poc a poc van anar desapareixent convertint-se amb seguretat a cada pas que feia. Veure els alumnes treballar, actuar, preguntar i participar per mi no tenia cap mena de preu. Era difícil de creure que pogués estar passant! El més difícil i emotiu va ser dir adéu, havia estat tan a gust que m’hi hagués quedat la resta de curs! Només em quedar agrair a totes aquelles persones que van fer de les meves pràctiques una gran experiència, una gran aventura!


Vanessa Aranda Institut Terrassa

En la primera estancia de prácticas aprendí muchas cosas mediante la observación continua durante dos semanas. De mi tutora y su manera de hacer clase, de los alumnos del INS en general, así como diferentes técnicas para impartir una clase que sabía que algunas me servirían para impartir mi SD y otras que tenía muy claro que no utilizaría… Al principio no participábamos apenas en las clases y nos sentíamos un poco aisladas mi compañera y yo. No fue hasta la segunda estancia de prácticas cuando poco a poco nuestra presencia empezó a tener más peso en las clases. Ayudando a los alumnos en sus dudas, corrigiendo trabajos, exámenes, etc. No obstante, seguíamos teniendo ganas de más, nos sabía a poco. Cuando por fin llegó el momento de impartir mi SD, recuerdo el sentimiento de pánico escénico tan horroroso del primer día, pero también de ilusión. Empecé con nervios, pero a los diez minutos de empezar, sentía como si lo hubiera estado haciendo toda la vida. Así, poco a poco fui cogiendo más confianza en mis clases y realmente me sentía muy cómoda y acogida por parte de los alumnos. Para mí, la estancia de prácticas ha sido lo mejor del máster sin duda, siento que he evolucionado y aprendido mucho, y sobre todo he conseguido coger más seguridad en mi misma. Me he dado cuenta que realmente ése es mi hábitat y que es a lo que quiero dedicarme en mi vida.


Verónica Redondo Orta Institut Terrassa

El período de prácticas, especialmente el segundo, ha sido de las mejores experiencias que he vivido hasta ahora. Al empezar el máster estaba bastante escéptica y no tenía nada claro que quisiera dedicarme a la enseñanza pero después de un mes y medio trabajando codo con codo con mis alumnos de 2º de ESO me he sentido realizada cada día que salía del centro. Trabajar con ellos ha sido muy gratificante, cualquier gesto o mirada que les dedicas lo agradecen con una sinceridad sólo propia de los niños que aún guardan cierta inocencia. Además, me ha encantado tener la oportunidad de enseñarles cosas nuevas para ellos y poder ser testigo del proceso de aprendizaje día tras día. Así pues, después de esta gran experiencia tengo un poco más claro que ser docente es un trabajo muy bonito y muy gratificante por el que voy a seguir luchando hasta conseguirlo.


Victor Vilella Institut Lluís Companys

La meva valoració de les pràctiques és molt positiva en tots els aspectes. El més important és que he pogut deixar endarrere les pors cap a mi mateix pel que fa a la posada en escena i la transposició de les nocions acadèmiques apreses. En aquest sentit, m’han resultat força útils tan determinades assignatures del màster, com la planificació prèvia de la SD amb les tutores del màster i de l’institut.

A banda d’inserir-nos en un ambient que fins ara havíem vist de fora i ens resultava aliè, un fet que ajuda a desmitificar-lo tot perdent-hi la por i adonant-se de les capacitats d’un mateix, hem pogut començar a aplicar la nostra incipient ideologia didàctica. Amb el que en podríem dir una proximitat objectiva –sent proper però sabent cadascú del seu rol-, generant un treball cooperatiu, o amb un procedir constructivista per tal d’apropar els alumnes a la seva zona de desenvolupament, tot com a base per afavorir un clima d’aprenentatge, vaig presentar els dialectes catalans, a través dels quals els alumnes van conèixer els Països Catalans, la seva situació sociolingüística i part del seu bagatge cultural, així com també, de forma més indirecta, les parts narratives d’una entrevista, dels diferents gèneres populars, o nocions i conceptes sociolingüístics, fonamentals per trencar determinats prejudicis. És molt important tenir en compte el context on s’ha impartit, ja que aquesta era l’àrea d’incisió de la SD.

L’ús de les TIC i d’elements digitals han sigut claus per tal d’aplicar aquestes consideracions i poder empeltar les motivacions dels alumnes amb l’ensenyament, tant d’unes nocions acadèmiques com d’una ètica i una moral. Aquests materials propicien una millor recepció dels continguts. Un inconvenient que he sentit dir de les TIC i del treball amb plataformes digitals és que, si bé els alumnes estan motivats per treballar-hi, per la novetat i la vistositat, a més de la possible dispersió que pot suposar, es perd una quantitat de temps considerable. Els alumnes, tot i estar avesats a treballar en el llenguatge digital, cosa que els facilita molt l’aprenentatge, sovint no acostumen a conèixer les principals eines digitals. Val a dir, però, que aquest temps


invertit no es pot considerar mai perdut, ans al contrari: l’aprenentatge d’un o d’uns determinats programes ja serveix per enfrontar-se a d’altres en el futur, pel que s’afavoreix el desenvolupament de la competència digital per part dels alumnes, importantíssima en els nostres dies. En canvi, allò que sí que s’ha de considerar una pèrdua de temps absurda, és el que s’escola esperant les connexions a internet o la posada en marxa de diferents dispositius o programes. Si bé es poden evitar alguns possibles obstacles a l’aula descarregant amb anterioritat determinat material, no s’estalvia un temps molt útil per invertir en allò que realment importa.

En qualsevol cas, esperem que el context que ens assola millori i es puguin llimar les diferències i els obstacles que avui en dia afecten l’educació, que no reverteixen en ningú més que en nosaltres mateixos. De la mateixa forma, és important que les noves generacions, preparades i motivades, entrem en aquest sistema educatiu que, a vegades, i com s’ha pogut comprovar des de dins, es troba enquistat i fixat en ell mateix. S’han de procurar enllaçar les noves reflexions educatives amb la seva realitat.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.