Llibre de l'alumne i del professor-El diari digital de l'ns vallès by TIC TAC màster

Portfoli de pràctiques Document 3: Planificació docent. Disseny d’una SD en forma de projecte

Màster de professorat de secundària 2013-2014 (UAB). Montserrat González, Maria Santacana, Alba López

Document 3.1. Preparació i justificació de la SD. TÍTOL DE LA SD: El diari digital de l’INS Vallès Nivell: 3r d’ESO

FASE DE PREPARACIÓ DEL PROJECTE

Formulació dels objectius d’aprenentatge

Formulació del projecte/tasca/producte

Tasca: què es farà

Què s‘aprendrà:

Un diari digital Amb quina intenció (projecció social):

Publicar-lo a través d’un blog

Qui en seran els destinataris: El personal de l’INS Vallès i altres usuaris d’internet

Reconèixer i identificar les característiques d’una notícia digital. Saber-ne produir. Escriure la notícia correctament atenent a aspectes gramaticals (connectors, organitzadors textuals, estil directe/indirecte) i paratextuals (tamanys, negretes...). Conèixer i utilitzar l’hipertext. Familiaritzar-se amb els diaris digitals. Formular síntesis dels aprenentatges de cada sessió a partir de les activitats d’autoavaluació proposades. Avançar en la competència digital. Aprendre a esmenar i corregir un text a partir de pautes.

Justificació Plantegem aquesta seqüència didàctica reprenent la proposta de la nostra tutora de l’INS. Està basada en la confecció de notícies digitals perquè els departaments de Llengua Catalana i Literatura i Llengua Castellana i Literatura treballen de forma coordinada i paral·lela els gèneres textuals. Així doncs, respectem el que a les reunions conjuntes varen decidir: que els textos d’opinió els tractarien a Castellà i que els textos argumentatius els treballarien a quart curs, atenent a la seva complexitat i a la necessitat de conèixer la descripció, la narració i d’altres elements lingüístics per a poder argumentar.

Els alumnes de tercer d’ESO presenten força mancances d’expressió escrita i de comprensió lectora, per això la SD que proposem té en compte especialment el millorar aquestes competències. Més enllà, trobem necessari treballar a través d’activitats que incideixin en el context social i siguin significatives per a ells. D’una banda, una manera de motivar-los i d’implicar-los en la tasca proposada és tractar temes que sentin propers, i de l’altra, proposar una activitat contextualitzada -en el nostre cas un diari digital- i el fet que esdevingui una pràctica d’ús real, contribueix a que aquesta tasca sigui interessant i tingui sentit per l’alumnat. A més a més, pretén que desenvolupin la capacitat crítica d’avaluar i millorar els propis textos a partir de les eines que es faciliten.

Al llarg del procés de redacció, el conjunt d’activitats estan dirigides a estimular i orientar l’escriptura del gènere periodístic; en aquest sentit, ens permeten treballar específicament els aspectes gramaticals que posem en joc en la notícia. A més a més, la metodologia emprada afavoreix el treball en petit grup (situa els alumnes al centre del procés d’aprenentatge) i combina la pràctica de la modalitat escrita i oral des d’un enfocament comunicatiu.

Document 3.2. Desenvolupament de la SD Cf: Itinerari de la SD (arxiu adjunt). Cf: Taula sessions (arxiu adjunt).

Document 3.3. Guió amb fitxes incloses de la SD

Prèvies: -

Fer grups de cada grup-classe, que siguin el més heterogenis. Tenir les llistes dels alumnes amb fotografies. Caldrà portar un portàtil cada dues persones cada dia. A partir del segon dia caldrà que seguin amb els grups de treball de les notícies.

DIA 1: En arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar. Obrir pestanyes amb: - Escurçador d’adreces http://scur.cat - Google (redaccio.ins.valles): documents Enllaços a les notícies seleccionades i Enllaços als diaris digitals, ítems amb què s’han de fixar (ex2) i (ex4). Pensar a penjar en un suro: -

Graella de tasques dels alumnes Definició dels rols Per si fallés internet, portar 15 còpies impreses del document d’enllaços als diaris digitals i dels ítems amb què s’han de fixar (ex2) i 8 de les notícies seleccionades i de “notícies digitals: ens fixem en...”.

 ACTIVITAT 0: Presentació Montse, Maria i Alba. Demanar implicació i participació. Demanar que els documents impresos que repartim els duguin a totes les sessions, així com els ordinadors.

2 min

 ACTIVITAT 1: Parlem sobre què són els diaris digitals i quina relació hi mantenen

5 min

Més intervencions a les subratllades. No limitar en les altres però intentar anar al gra.

Què és un diari digital? a. Pot ser la versió electrònica més o menys extensa i completa d’un diari d’edició convencional, un complement del diari imprès o una publicació exclusivament en suport digital i difosa per internet.

Quines diferències penseu que presenta en relació a un d’imprès? a. Algunes característiques són: l’actualització immediata i constant de la informació, la possibilitat d’interconnectar diferents aspectes d’una notícia mitjançant els enllaços, la incorporació d’imatges, àudios i vídeos, i la col·laboració dels lectors, entre d’altres.

Quines possibles seccions penseu que poden tenir?

A quines tipologies donen lloc? Notícia, crònica, reportatge, editorial, articles d’opinió, cartes al director, crítica...

Quins diaris digitals coneixeu?

En coneixeu algun d’escolar? Els del Periódico, en forma de blog, el de l’Agustí Serra...

En feu ús? Què soleu llegir-hi o consultar-hi?

Per què penseu que ens poden ser útils?

 ACTIVITAT 2: Analitzem un diari digital.

15 min (7 per ullar i 8 per posar en comú les respostes) 6

En parelles, tal com estan asseguts Els donem uns quants enllaços i els demanem que, per parelles, es fixin en quines seccions tenen, en quins elements es veuen a primer cop d’ull, per què pensen que estan situats en un espai privilegiat, quants titulars de notícies hi ha aproximadament, si apareixen les notícies senceres o un fragment o només el titular, si hi ha anuncis, si hi ha xarxes socials relacionades, si sabem si s’editen també en paper... També quina és la notícia que destaquen (per donar sentit a utilitzar els diaris digitals cal que experimentin que a) ajuda a estar al dia i b) permet establir diferències entre el que destaquen els diaris estatals, nacionals i comarcals. Enllaços: iSabadell: http://www.isabadell.cat/ Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/ El Singular: http://www.elsingulardigital.cat/ Catalunya Press: http://www.catalunyapress.cat/ e-Notícies: http://www.e-noticies.cat/ ABC: http://www.abc.es/ El País: http://elpais.com/ El Mundo: http://www.elmundo.es/index.html?a=MER0e9a15b9ea201b0079e9d4298f7732c2&t=126996 5279 La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/index.html El Periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/ La Razón: http://www.larazon.es/ Avui/El Punt: http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

 ACTIVITAT 3: Presentació de la tasca + tria del títol del blog i imatge de capçalera.

5 min (1 per exposar, 2 per preguntes i explicitar quins són els grups i 2 per triar títol i com volen que sigui la imatge de la capçalera del blog en una pluja d’idees)  Fotografies de deures pels grups  El jurat (Maria, Montse i Alba) triarà la imatge guanyadora i la inserirà al blog. Esquema presentació: -

Dura 8 sessions. Producte: entre tots farem un blog de notícies de l’institut. Cada grup farà una notícia. Procés: Ens convertirem en periodistes, haurem d’anar a buscar la notícia, caldrà pensar què redactem i com ho fem, editar les entrades al blog i finalment publicitar als altres cursos que hem creat aquest diari entre tots els companys de 3r. Anomenar qui forma part de cadascun dels grups de les notícies. Més endavant farem la tria de temes de les notícies, però si volen hi poden anar pensant. Dir els rols que hi ha d’haver assignats als grups. Que vagin pensant qui farà què. Abans de la propera sessió s’hauran d’apuntar a la graella que quedarà penjada al suro de l’aula.

 ACTIVITAT 4: Llegim característiques comunes.

notícies

per

identificar-ne

les

20 min (5 min per la lectura en veu alta de la 1a notícia, 3 per la lectura en grups, 4 per parlar les característiques i 4 per posar en comú). !!! Si no tenim temps o si no la podem acabar, no cal que fem la pluja d’idees per la pauta, la duem feta al dia següent i ja està. O bé, també podem fer la notícia en gran grup i deixar menys marge perquè es mirin les dels grups i fer la pluja d’idees.

La primera notícia la projectem i la tractem en gran grup a mesura que la llegim nosaltres en veu alta mentre ells tenen el text davant. L’activitat es desenvolupa en grups de 4 alumnes (s’ajunten tal com estan situats, només desplaçant les cadires). Hi ha 4 notícies, per tant, els grups les repetiran. Els repartim, per cada grup, una còpia de “notícies digitals: ens fixem en...”. Els diem que s’han de fixar en: 8

a. Quin és l’objectiu comunicatiu de la notícia?

Informar d’esdeveniments. De vegades contenen punts de vista subjectius, valoracions.

b. Quins apartats tenen les notícies? N’hi ha que presenten diferències de format amb la resta del text? Quines?

Titular o títol (tamany + negreta) Entradeta (negreta, separació del cos del text...) Cos (dividit en paràgrafs, mateixa lletra i format)

c. Com distribueixen la informació aquestes tres parts?

Distribució de la informació: Majoritàriament, estructura de piràmide invertida (la informació segueix l’ordre de rellevància i concreció). - Títol: situa el tema, resumeix, capta l’interès per convidar a la lectura... - Entradeta: amplia les idees més importants del que s’anuncia. - Cos: desenvolupa amb detall els fets, conté enllaços, cada paràgraf desenvolupa un aspecte. Quan és llarg sol haver-hi “titolets” que avancen el contingut del paràgraf. d. Sovint, el titular informa de qui protagonitza els fets o de què ha passat. A quines altres preguntes bàsiques respon la notícia?

Preguntes bàsiques: - Què - On - Com - Qui - Quan - Per què. e. Quin tipus d’enllaços o d’informació no textual conté?

Vídeo, enllaços a altres notícies relacionades, relació amb les xarxes socials. f.

Hi ha declaracions en la notícia? Què aporten al text?

Punts de vista, donar veracitat, posar en boca de...

Posar en comú les respostes.

Enllaços a notícies seleccionades: Notícia que projectem i llegim tots junts: http://www.vilaweb.cat/noticia/4169615/20140127/cents-contes-tricentenari-carregalase.html  curteta i amb un vídeo de 3.40 min. http://www.vilaweb.cat/noticia/4167741/20140117/pah-catalanes-bloquegen-bankia-matipressionar-negociacions.html  inclou declaracions. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/691539-un-28-menysdespectadors.html  curta i correcta, declaracions dels responsables de l’SGAE. 9

http://www.324.cat/noticia/2296394/catalunya/El-TSJC-obliga-cinc-escoles-a-fer-un-25-deles-hores-de-classe-en-castella  relació amb xarxes socials, curta, valoració subjectiva “Això vol dir, per exemple, que nens de P5, que tenen cinc anys, hauran de fer dues assignatures en castellà”, inclou comentaris. Com a aspecte negatiu hi ha frases que totes soles formen paràgrafs. Entradeta sense format especial.

 DIR QUE S’ASSEGUIN PER GRUPS EL SEGON DIA.

DIA 2: En arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar. A partir del dia 2, cal que els alumnes s’asseguin en els grups de treball. Obrir pestanyes amb: - Google docs (redaccio.ins.valles): documents: pauta 0, activitat 1, activitat 3 llista de possibles notícies Material:

Pissarra per escriure la pluja d’idees Portar unes targetes per si els alumnes no es posen d’acord amb la tria dels temes (activitat 3)

Portar imprès:

El document de l’activitat 2: Explicació teòrica sobre els factors que determinen que un fet sigui notícia. 1 per cada parella (total 15). El document de l’activitat 4, la graella de les 6w. 1 per grup (total 10). Avaluació tipus test: 1 per parella (total 15).



ACTIVITAT 0: Recordar què és una notícia digital

2 min (oral monologat) La notícia digital respon a les preguntes bàsiques:

Què

Com

Qui

Quan

Per què

Estructura:

Titular o títol

Entradeta

Cos de la notícia (fotografia i peu de fotografia)

Els enllaços



ACTIVITAT 1: Analitzar dues notícies per tal de distingir què és noticiable i què no ho és.

15 min (10 per llegir les notícies en silenci + 5 per respondre les preguntes en veu alta).

En parelles, tal com estan asseguts. Es reparteixen les notícies i se’ls demana que les llegeixin i responguin a les 6W, cal també que responguin: què fa que una notícia sigui rellevant? És important el que explica? Us interessa el que narra? Especificar bé la diferència entre què és publicable i què és noticiable. Entenem, doncs, que qualsevol text pot ser publicable i això no significa que no sigui pas noticiable, és a dir, per un 11

montblanquí la segona notícia sí que és noticiable però per als sabadellencs no ho és ja que depèn força del context geogràfic en què s’inscriu el fet que es narra. Per tant, dependrà del context que una notícia a més a més de ser publicable sigui noticiable, i en conseqüència aporti informació nova i transcendent per al lector. En el nostre cas, el lector prototípic serà de l’INS.

Notícia 1 Què passa amb els vàters aparellats de Sotxi (i 'rodalia')? Fotos que mostren tasses de vàter de dues en dues o fins i tot cinc de juntes en un mateix lavabo públic, sense cap separació, recorren el món i el sorprenen.

¿Si vas als Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi et pots veure obligat a compartir lavabo, en el sentit extrem d'haver d'utilitzar una tassa de vàter al costat d'algú altre, sense cap envà? Fa dies que la pregunta recorre Europa i el món i no se n'ha acabat de treure l'aigua clara.

Tot plegat va començar quan el periodista de la BBC Steve Rosenberg va tuitejar una imatge de dues tasses de vàter aparellades. Era d'un lavabo d'unes instal·lacions olímpiques. L'endemà va piular una imatge d'un càmera de la BBC presa a Kazan durant els jocs universitaris de l'estiu passat, i s'hi veuen fins a cinc vàters en una mateixa sala.

Fonts de l'organització dels Jocs de Sotxi van assegurar que Rosenberg havia fet la foto que havia 'destapat' el cas just abans que els vàters fossin retirats per destinar l'espai a un petit magatzem i just després que haguessin tirat a terra l'envà que els separava fins aleshores. I després va aparèixer una imatge on s'hi veia, en la mateixa petita sala, ara suposat mini magatzem, tres calaixeres en lloc dels dos vàters.

Però des d’aleshores no han parat d'aparèixer a la xarxa imatges de tasses de vàter aparellades o agrupades en diversos indrets de Rússia. Se'n poden veure en blogs de mitjans europeus com 'The Guardian', o del 'Washington Post' i també, com no podia ser d'altra manera, en portals russos. 12

http://www.ara.cat/mon/Que-passa-vaters-aparellats-otxi_0_1079292312.html#rlabs=1

Què ha passat → hi ha fotografies que mostren una disposició estranya dels lavabos

On ha passat → Als Jocs Olímpics de Sotxi (Rússia)

Com ha succeït → ho veiem a partir d’unes fotografies però desconeixem com ha passat

Qui ha protagonitzat els fets → ho explica un reporter de la BBC, Steve Rosenberg

Quan ha tingut lloc → des de l’estiu passat

Per què ha passat → No ho sabem

És un fet noticiable? Proximitat → NO. És una notícia llunyana al nostre àmbit geogràfic. Novetat → SÍ. No és normal que en un espai públic (ni privat) es col·loquin 2 o més vàters junts i sense cap separació física. Actualitat→ NO. Aquest fet passa des de l’estiu passat. Notorietat → NO. No afecta a la vida de cap persona important. Rellevància → NO. És un fet aïllat que no tindrà cap conseqüència que pugui modificar la realitat ni tampoc afectarà en el transcurs dels JJOO. Suspens → NO. Aquesta notícia no requereix cap continuïtat informativa com sí la podria tenir, per exemple, unes eleccions.

Notícia 2 Montblanc vol la concessió gratuïta d'un mas de les muntanyes de Prades per reconvertir-lo en centre d'interpretació de l'art rupestre 06/11/2013 - 15.30h. Montblanc (ACN).- L'Ajuntament de Montblanc ha demanat a la Generalitat la concessió del Mas d'en Llort. La Generalitat és propietària d'aquesta casa ubicada a la falda de les muntanyes de Prades, que ha agafat rellevància des que es van fer visitables les pintures rupestres de l'indret. El consistori vol que la concessió administrativa per fer d'us d'aquest recinte sigui gratuïta i a 30 anys. L'objectiu és donar més valor al mas, on només s'hi van fer 13

uns serveis, i reconvertir-lo en centre d'acollida i d'interpretació de l'art rupestre. L'entorn es va adaptar per rebre visitants el passat mes de maig. Des d'aleshores ha rebut més de 200 persones en visites guiades, a més de grups de docents i universitaris de la URV.

http://www.324.cat/noticia/2209413/concadebarbera/Montblanc-vol-la-concessio-gratuitadun-mas-de-les-muntanyes-de-Prades-per-reconvertir-lo-en-centre-dinterpretacio-de-lartrupestre

Què ha passat → l’ajuntament de Montblanc demana a la Generalitat la concessió del Mas d’en Llort

On ha passat → a Montblanc (Conca de Barberà)

Com ha succeït → no se’ns detalla

Qui ha protagonitzat els fets → el consistori

Quan ha tingut lloc → el passat novembre

Per què ha passat → perquè l’ajuntament vol convertir el mas en un centre d’interpretació de l’art rupestre

És un fet noticiable? Proximitat → NO. És una notícia referent a un mas que es troba al peu de les muntanyes de Prades. Novetat → NO. És molt habitual que els ajuntaments demanin a la Generalitat de Catalunya que els cedeixi alguns espais per tal de fer-hi equipaments municipals. Actualitat→ NO. És una notícia del passat novembre. Notorietat → NO. No afecta a la vida de cap persona important. Rellevància → NO. No és rellevant per a un ciutadà de Sabadell i podria no ser-ho tampoc per a un montblanquí. Suspens → NO. Aquesta notícia no requereix cap continuïtat informativa.



ACTIVITAT 2: Explicació teòrica sobre els factors que determinen que un fet sigui notícia 14

10 minuts (oral monologat) Segurament trigarem menys, en el cas que no tinguéssim prou temps perquè el primer dia em fet curt, podem canviar l’ordre del segon dia i fer abans la part teòrica i desprès la pràctica.

On és la notícia? La notícia és la base de la comunicació periodística. Ara bé, al món cada dia s’esdevenen una gran quantitat de fets que no sempre mereixen l’atenció dels diaris i, per tant, no són notícia. Què fa que un fet sigui notícia i un altre no? Tradicionalment, s’ha considerat que els factors que determinen que un fet sigui notícia són sis:

Proximitat. En general, allò que és proper acostuma a desvetllar més l’interès al lector. Aquest principi vincula el lector amb el seu espai geogràfic més immediat. És, doncs, alguna cosa que afecta el seu destinatari, el públic, alguna cosa en què el lector se sent implicat. Exemple: “ Els Mossos investiguen la mort d’un jove de 19 anys davant d’una escola de Sabadell”. Novetat. Una notícia ha d’informar sobre algun esdeveniment que surti de la normalitat, d’allò previsible. Exemple: “El zoo de Copenhaguen mata una girafa de 18 mesos i l’esquartera en públic per alimentar els lleons”. Actualitat. La vida de les notícies és efímera i en la majoria dels casos no va més enllà d’un dia. Com que, en aquest cas, la immediatesa és un tret essencial, hi ha mitjans de comunicació que s’adeqüen millor que la premsa escrita a aquesta exigència: ràdio, Internet, TV. Exemple: “El vent sacseja el sud de Catalunya”. Notorietat. Una notícia ha d’interessar un conjunt ampli de la població. Per això, de vegades es considera notícia tot allò que afecta la vida de les persones que gaudeixen d’una certa notorietat. Aquest és l’esplai que ocupa l’anomenada premsa groga. Exemple: “El fiscal demanarà 17 anys de presó per a Urdangarin”.

Rellevància. La significació o les conseqüències que un esdeveniment o actuació pot tenir per als lectors és també un element determinant perquè sigui notícia. Així, canvis en els impostos, noves lleis, sentències, etc., són notícies que habitualment podem trobar en els mitjans de comunicació. Exemple: “Wert revisarà la pujada de l’Iva cultural”.

Suspens. Hi ha notícies que exigeixen una continuïtat informativa perquè la successió d’esdeveniments pot modificar la resolució final: eleccions, negociacions, catàstrofes, competicions esportives... per tant són fets importants, capaços de modificar la realitat, de tenir conseqüències. Exemple: “ El Barça recupera el liderat de la Lliga amb un victòria més efectiva que convincent al Sánchez Pizjuán (1-4)”.



ACTIVITAT 3: Pluja d’idees per tal d’escollir els temes de les notícies + distribució dels temes en un mural

15 min (oral)

en gran grup Cal que els alumnes participin en la pluja d’idees i distribueixin els temes en diferents seccions. Cal dir-los que si no es posen d’acord assignarem nosaltres la notícia, cal tenir preparades unes targetes per repartir-les si no es posen d’acord. A continuació tenim una llista de possibles temes que ens poden servir com a guia, en el cas que no surtin prou ítems per realitzar la notícia.

Possibles notícies Esportives

Ultimate

Campionats esportius

Futbol

Ping-pong

Sortides culturals 16

Al teatre

De museus

Rutes literàries

Activitats de dansa

La visita d’un escriptor

Socials -

La recollida d’aliments

Organitzatives -

Com s’organitza la sortida de fi de curs

Sant Jordi

Fets insòlits Personatges Successos Altres -

El taller de cuina

L’hora de lectura setmanal

El quadern d’escriptura

Activitats dels dimecres a la tarima



ACTIVITAT 4: graella 6w

Un cop hagin triat el tema, cal que els diferents grups es plantegin la recerca d’informació sobre el centre. Cal preveure com aniran a buscar la notícia i què han de saber per fer-la. Els expliquem i donem una fitxa sobre els punts rellevants que ha d’incloure la notícia que han de redactar.

2 min (oral monologat)

Integrants del grup:

Grup núm:

FET NOTICIABLE: SECCIÓ:

Pregunta

Resposta

Qui ha protagonitzat els fets?

Què ha passat?

Quan ha tingut lloc?

On ha passat?

Com ha succeït?

Per què ha passat?

Què en pensa una persona implicada en aquest fet? Afegir obligatòriament una cita literal.

Altres

Cal que penseu en la fotografia que heu d’incloure a la notícia, podeu fer-la vosaltres o cercarla per internet. Vigileu, ha de ser lliure de drets d’imatge! Per exemple, podeu buscar-ne als webs http://www.flickr.com/ o http://search.creativecommons.org/.



ACTIVITAT 5: Avaluació tipus test

6 min

En parelles, tal com estan asseguts. Pauta d’avaluació 1- Després de la teoria que hem vist sobre els factors que determinen que un fet sigui notícia, creus que aquesta és rellevant? Indica amb una creu l’opció que consideris encertada i explica’n, si cal, el motiu. Descobreixen l'estrella més antiga de l'univers, formada poc després del Big Bang Un grup de científics australians ha localitzat a la nostra galàxia l'estrella més antiga coneguda fins ara. L'estrella té uns 13.600 milions d'anys d'antiguitat, es troba a 6.000 anys llum de la Terra i s'hauria format poc després del Big Bang. El descobriment permetrà estudiar per primera vegada la composició química dels primers cossos celestes i obre la porta a saber més detalls sobre els orígens de l'univers. Per calcular l'edat d'una estrella, els científics han de determinar la quantitat de ferro del seu espectre de llum perquè les estrelles més joves són les que acumulen més quantitat d'aquest mineral. En el cas de l'estrella descoberta -anomenada "SMSS 19

J031300.36-670839.3"- els nivells de ferro són 60 vegades inferiors que qualsevol altra estrella coneguda. http://www.324.cat/noticia/2305093/ciencia/Descobreixen-lestrella-mes-antiga-delunivers-formada-poc-despres-del-Big-Bang`

Sí Proximitat Novetat

Per què?

No forma part del nostre espai geogràfic més immediat.

Sí, és un fet insòlit.

Actualitat

Quan els la donem a ells no ho serà.

Notorietat

No afecta a cap persona famosa o rellevant.

Rellevància

No és important per a un ciutadà corrent.

Suspens

No és una notícia que canviï la realitat quotidiana d’una persona.

DIA 3: En arribar a l’aula els demanem que s’asseguin ja en els grups de treball. Caldrà dur retallat un joc de graelles de formes de titulars per cada grup. Tenir obert el document de les proposicions de l’entradeta i la pauta d’autoavaluació de l’entradeta i el titular. Portar impreses: 30 còpies per grup-classe de la pauta de la notícia digital, 9 jocs de graelles de formes de titulars retallades (cadascun dins d’un sobre perquè no es barregin), 9 còpies per grup-classe de “Creem una entradeta” i 9 pautes d’autoavaluació.

7 min per respondre preguntes. 

ACTIVITAT 1: Recordem quin contingut i quina estructura tenen les notícies digitals. 20

Mentre repartim la pauta de la notícia digital, els diem que farem preguntes i que els demanem que participin: una participació mínima per grup i que alternin els portaveus. Els fem preguntes sobre el contingut de la pauta per a refrescar com són, què contenen i com estructuren la informació les notícies digitals. Per ex: -

A quines preguntes respon la notícia? Es diferencia l’entradeta del cos del text? En cas afirmatiu, com? Quina informació conté el cos de la notícia? On trobem resumida la informació més important de la notícia? A banda de text, què més pot contenir una notícia digital? Quins apartats del text podem distingir? Quantes idees hi ha a cada paràgraf del cos de la notícia?

Pauta v0: (caldrà refer-la perquè haurà d’incloure les conclusions de la pluja d’idees de la 1a sessió).

La notícia digital Tipus de text: narratiu, oral o escrit. Objectiu: Informar, relatar un fet d’actualitat. De vegades conté punts de vista subjectius (valoracions).

Contingut:  Respon a les preguntes bàsiques: - Què - On - Com - Qui - Quan - Per què  Pot contenir enllaços i informació no textual: - Vídeo, fotografies, enllaços a altres notícies relacionades, relació amb les xarxes socials, vincles per ampliar informacions concretes... 21

 Pot contenir declaracions de persones implicades o testimonis que donen credibilitat a la notícia i que ofereixen punts de vista.

Estructura: Apartats i organització i distribució de la informació Majoritàriament, estructura de piràmide invertida (la informació segueix l’ordre de rellevància i concreció).

 Titular o títol: situa el tema, resumeix, capta l’interès per convidar a la lectura... Sovint es presenta destacat amb la mida més gran i negreta.  Entradeta: amplia les idees més importants del que s’anuncia, aporta més informació al titular. Va situada sota del titular. Normalment destaca. 

Cos de la notícia: desenvolupa amb detall els fets, conté enllaços, cada paràgraf desenvolupa un aspecte. Quan és llarg sol haver-hi “titolets” que avancen el contingut del paràgraf.



Els enllaços: amplien informació relacionada amb el tema. Poden aparèixer en el text a través de paraules clau i/o al marge del text.



ACTIVITAT 2: Classifiquem els titulars segons la seva forma.

17 min (5 min per organitzar els titulars i discutir en grups el per què, 5 per posar en comú la classificació i 7 per respondre les preguntes) Repartim un joc de titulars a cada grup. Els demanem que organitzin els titulars segons la forma que presenten. Un cop ho han fet, han d’explicar en gran grup on els han situat i per què. Algú fa alguna cosa 7,5 milions de joves no treballen ni estudien Catalunya redueix un 50% el consum de bosses de plàstic des del 2007 CIU i Esquerra eviten que Espadaler expliqui l’ús de canons de so Un home armat reté desenes d’ostatges en una escola de Moscou Joan Carles I assigna per primer cop un sou fix a Sofia i Letícia 22

Rigau coordinarà el recurs al TSJC amb els directors afectats pel 25% de castellà Fabra ataca el diccionari de l’Acadèmia Valenciana El jutge del cas Nóos dóna cinc dies a les parts per fer més preguntes a l’expresident Camps Cinc immigrants expliquen la seva experiència en un llibre Mor als 83 anys Maximilian Schell Mor la poetessa i novel·lista Joana Raspall A algú li passa alguna cosa Segrestat a Síria el periodista Marc Marginedas Ian Thorpe, detingut quan deambulava pels carrers de Sydney Alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra Els problemes econòmics i familiars són la causa de la majoria d’avortaments La contaminació i el pas d’embarcacions erosionen el fons marí de les Medes El gir a la dreta accelera la caiguda del PP Un fort temporal posa en alerta les costes de Galícia i el País Basc

Cloem l’exercici amb preguntes: -



Quin esquema semàntic penseu que és més freqüent? “algú fa alguna cosa”. Quin és el subjecte dels titulars “algú fa alguna cosa”? qui fa l’acció L’acció la denota un verb. Quins complements del verb apareixen als titulars agrupats a “algú fa alguna cosa”? CC Negació CC Temps, CC Companyia, CD, CI. Quines són les dues preguntes bàsiques a les quals responen aquests titulars? Qui i què. Com heu distingit entre els titulars “a algú li passa alguna cosa” i “alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra”? animat i inanimat. Les persones que apareixen als titulars “a algú li passa alguna cosa” cometen l’acció del verb? No, reben l’acció. En “alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra” quins elements es destaquen? El que va al principi és el que es vol remarcar.

ACTIVITAT 3: Redactem el titular de la notícia

8 min 23

Se’ls comenta que al final de la sessió respondran a una pauta d’avaluació grupal i que per a fer-la hauran de tenir redactada com a mínim l’entradeta o bé el titular (els exercicis que ara farem). Si no es posen d’acord en el titular, una altra opció és que en tinguin uns quants i que l’escullin més endavant.

Els recordem que cal tenir en compte: -



Els tipus de titulars que hem vist. Que el titular recull la informació més rellevant de la notícia (normalment el qui i el què). Que l’ordre en què situem els elements del titular té a veure amb el que pretenem remarcar.

ACTIVITAT 4: Creem una entradeta.

5 min Es reparteix una còpia del document “Creem una entradeta” a cada grup. En grups han d’afegir unes proposicions a un enunciat de partida per crear una entradeta que correspongui al contingut d’un titular. Titular: Un arbre en mig de la via, a punt d’ocasionar un descarrilament. Enunciat de partida: “Un arbre va ser envestit per un tren¨” Proposicions: -

L’arbre havia caigut en mig de la via El fet es va produir ahir al vespre El fet es va produir a l’alçada de Montcada i Reixach El tren era un Rodalies El tren feia el recorregut Manresa-Sant Vicenç de Calders

Resultat: Un arbre caigut al mig de la via va ser envestit ahir al vespre a l’alçada de Montcada i Reixach per un tren Rodalies que feia el recorregut Manresa-Sant Vicenç de Calders.



ACTIVITAT 5: Creem la nostra entradeta.

8 min 24

Cal dir-los que tinguin en compte: -

Que es tracta, preferiblement, de fer una frase complexa. Que es tracta d’inserir informació rellevant. Que el cos del text haurà de desenvolupar aquesta informació.

Si hi ha qui no se’n surt en fer una sola oració complexa per al titular, els podem dir que el facin en dues. 

ACTIVITAT 6: Autoavaluació.

5 min Se’ls recorda que o bé l’entradeta o bé el titular l’han de tenir fet abans de redactar la pauta d’autoavaluació. A continuació se’ls reparteix una pauta per grup.

Integrants del grup:

Grup núm.

Pauta d’autoavaluació grupal:

Copieu el/s vostre/s titular/s:

Marqueu amb una creu quin esquema semàntic té (forma):

__ “algú fa alguna cosa” __ “a algú li passa alguna cosa” __ “alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra”

Recull la informació més rellevant de la notícia? _______

A quines preguntes respon? __________________________________________________

L’ordre dels elements del titular remarca alguna cosa? Quina?

Copieu la vostra entradeta: 25

És una oració complexa?

A quines preguntes respon?

Conté informació rellevant?

És un resum de la informació que desenvoluparà el cos de la notícia?

DIA 4: En arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar.

Obrir pestanyes amb: - Google docs (redaccio.ins.valles): documents: pauta 0, activitat 1, activitat 4 peu de foto, dia 4 activitat 5 avaluació. Portar imprès:



El document de l’activitat 1: Analitzar dues notícies per tal de distingir què és noticiable i què no ho és. Portar una còpia per parella (15 en total). El document de l’activitat 3: els connectors i la pauta d’escriptura. Portar una còpia per grup (10 en total).

ACTIVITAT 0: Reconèixer l’estructura d’una notícia digital

3 min (oral monologat)

Contingut de la notícia Perquè una notícia sigui completa ha de donar resposta a les sis preguntes:

Qui?

Quan?

Què?

On?

Per què?

Com?

Evidentment, no sempre es disposa de prou informació per respondre totes aquestes preguntes. La informació s’ha d’ordenar fent que la més important aparegui al principi i que els paràgrafs següents la vagin ampliant amb detalls secundaris. Piràmide invertida

Es tracta d’una estructura contrària a la del text narratiu, en què la informació més important es reserva per al desenllaç.



ACTIVITAT 1: Analitzar dos textos per identificar l’estructura de la notícia i de la narració.

Portar una fitxa per parella.

18 min (11 per llegir les notícies en silenci + 7 per respondre les preguntes en veu alta).

En parelles, tal com estan asseguts. Llegiu els textos següents i comproveu que ambdós contenen la mateixa història, però el discurs és diferent.

NOTÍCIA NARRACIÓ

Titular (desenllaç)

Plantejament

Entradeta / primer paràgraf (resum)

Nus

Cos (Nus)

Desenllaç

Text 1 Hi havia una vegada el director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en Brauli Duart, que anava a treballar com cada dia a Sant Joan Despí. De sobte, ell i els seus companys, directius de Tv3, van trobar que no podien sortir de la sala de reunions. De dins estant sentien com un centenar de treballadors de la televisió pública catalana els escridassaven i els barraven el pas. Finalment, al cap de dotze hores de confinament, els directius de la CCMA van poder sortir sense problemes tot i que molts dels vaguistes es mostraven amb una certa actitud amenaçant.

Text 2 Brauli Duart i els altres directius surten de TV3 i són escridassats Havien estat tancats a la sala de reunions des de les dotze del migdia El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, i el director de TV3, Eugeni Sallent, juntament amb els altres directius que encara romanien tancats dins de la sala de reunions han sortit finalment de TV3. El centenar de treballadors que encara hi havia concentrats els han escridassat una vegada més amb crits com 'Volem conveni' i 'Brauli dimissió'. En total, aquest darrer grup de directius ha estat tancat a la sala durant quasi dotze hores. Duart arribava a TV3 al migdia per a reunir-se amb l'equip directiu de TV3. Ha estat escridassat mentre era dins d'una sala i els treballadors que es manifestaven li han barrat el 28

pas amb crits de 'pocavergonya' i 'Brauli Corleone'. Entorn a les 20.00 la major part dels directius de TV3 han abandonat la reunió, amb un passadís dels treballadors, que els han facilitat la sortida i fins i tot aplaudit. No ha estat fins a mitjanit que la resta de directius ha sortit, sense aldarulls, però entomant una nova escridassada. http://www.vilaweb.cat/noticia/4171291/20140205/brauli-duart-directius-surten-tv3escridassats.html Respon les preguntes següents a partir de la lectura del text 1 i del text 2: a) Quin tipus de text és? El text 1 és narratiu i el text 2 és una notícia. b) Quins elements permeten identificar-los? Podem identificar-los a partir de l’estructura que segueixen els textos. El primer presenta l’evolució d’un succés de forma lineal i desenvolupa els fets a partir del desenllaç. c) On es troben el plantejament, el nus i el desenllaç? Text 1: PLANTEJAMENT: Hi havia una vegada el director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en Brauli Duart, que anava a treballar com cada dia a la seva feina situada a Sant Joan Despí. NUS: De sobte ell i els seus companys, directius de Tv3, van trobar que no podien sortir de la sala de reunions. De dins estant sentien com un centenar de treballadors de la televisió pública catalana els escridassaven i els barraven el pas. DESENLLAÇ: Finalment, al cap de dotze hores de confinament els directius de la CCMA van poder sortir sense problemes tot i que molts dels vaguistes es mostraven amb una certa actitud amenaçant. Text 2 DESENLLAÇ: Brauli Duart i els altres directius surten de TV3 i són escridassats

ENTRADETA / PLANTEJAMENT: Havien estat tancats a la sala de reunions des de les dotze del migdia NUS: El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, i el director de TV3, Eugeni Sallent, juntament amb els altres directius que encara romanien tancats dins de la sala de reunions han sortit finalment de TV3. El centenar de treballadors que encara hi havia concentrats els han escridassat una vegada més amb crits com 'Volem conveni' i 'Brauli dimissió'. En total, aquest darrer grup de directius ha estat tancat a la sala durant quasi dotze hores. Duart arribava a TV3 al migdia per a reunir-se amb l'equip directiu de TV3. Ha estat escridassat mentre era dins d'una sala i els treballadors que es manifestaven li han barrat el pas amb crits de 'pocavergonya' i 'Brauli Corleone'. Entorn a les 20.00 la major part dels directius de TV3 han abandonat la reunió, amb un passadís dels treballadors, que els han facilitat la sortida i fins i tot aplaudit. No ha estat fins a mitjanit que la resta de directius ha sortit, sense aldarulls, però entomant una nova escridassada. d) On es contesten les 6W? Marcat en vermell En el text 1 la informació es distribueix al llarg del text narratiu, mentre que en la notícia les 6W queda concentrada a l’inici del text. e) La narració és objectiva o subjectiva? El text 1 és subjectiu mentre que el text 2 és objectiu. f) Quina és la finalitat del text? La del text 1 és entretenir, mentre que la del text 2 és informar.



ACTIVITAT 2: Realitzar un esquema sobre la notícia a partir de la fitxa que els vam passar el dia 2. Fitxa de les 6w.

7 min (2 contextualització + 5 realitzar l’esquema).

En els grups de treball. 30

Què hem fet fins ara? 1. Seleccionar un fet o esdeveniment d’interès sobre un tema de l’Institut Vallès. Què hem de fer ara? 2. Informar-nos de forma exhaustiva sobre el tema a tractar. Per fer-ho, cal anotar tots els aspectes rellevants i d’interès. Per assegurar-nos que la informació recollida és la necessària caldrà que omplim la “fitxa 6W”. Cal que a partir de la “fitxa 6w” realitzem un esquema.



ACTIVITAT 3: Redactar el cos de la notícia ja al blog Cal comentar i donar als alumnes la pauta d’escriptura, la llista de connectors i els enllaços per a la correcció.

25 min.

En els grups de treball.



ACTIVITAT 4: Redactar el peu de la fotografia

2 min.

En els grups de treball.

Peu de foto És un text breu explicatiu situat a la part inferior d’una fotografia. Pot tenir dues estructures: -

Una frase nominal, quan el motiu central és un personatge. Exemple: Lady Gaga al Palau Sant Jordi. 31

Una oració simple, quan el motiu central és l’acció. Exemple: Els fans fan cues quilomètriques per veure el concert.

També cal que afegiu la font de la fotografia.



ACTIVITAT 5: autoavaluació

5 min.

Individual i per escrit. Pregunta a desenvolupar: Digues un aspecte que haguem treballat avui que t’hagi sorprès, una dificultat que t’hagis trobat i com l’has solucionat. Mínim 5 línies.

DIA 5

 -

Cal tenir preparat el dia abans:

Entrar a la pàgina padlet: http://es.padlet.com/ . Inserir un títol del mur (amb la data del dia). Copiar la URL a l’entrada d’un post nou.

Fer 9 fotocòpies del document “passos a seguir per fer un hipervincle”.

Fer 87 fotocòpies del document “El discurs directe i indirecte”.

Una contrasenya nova del wordpress. 32



Pàgines que cal tenir obertes:

El blog del Wordpress.

Per treballar l’hipervincle, el document del dia 5 a Google Docs “links hipervincles”.

Per fer el mur d’aprenentatges: clicar el post “mur d’aprenentatges” del Wordpress.

TEMPORITZACIÓ I ACTIVITATS: -

(Gran grup i individual) ACTIVITAT 1

10 minuts S’explica que ara aprendran a inserir dins de la notícia les declaracions dels testimonis o implicats (han d’agafar la graella 6w i mirar en la casella “Què en pensa una persona implicada en aquest fet? Afegir obligatòriament una cita literal.”. Aquesta és la informació que afegiran a la notícia). Per tal de fer-ho adequadament, hauran de seguir un protocol que els servirà per la notícia però també per altres tipus de text en els quals vulguin incorporar les veus d’altres persones. Es reparteix a cada alumne el document “El discurs directe i indirecte”. Es segueix l’explicació del document i de forma individual es fa l’exercici proposat en el mateix foli. Es corregeix entre tots oralment.

EL DISCURS DIRECTE I INDIRECTE L’estil directe L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’allò que algú ha dit. En un escrit formal s’utilitzen les cometes o la lletra cursiva. Exemples:

1) El dimecres passat, el noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".

Fixeu-vos que després del verb introductori sempre hi ha d’haver els dos punts i tota la declaració de l’altra persona ha d’aparèixer entre cometes.

2) El dimecres passat, el noi va respondre: si en Pere no hi va, jo tampoc. Fixeu-vos que després del verb introductori sempre hi ha d’haver dos punts i tota la declaració de l’altra persona ha d’aparèixer en lletra cursiva.

L’estil indirecte L’estil indirecte s’usa per explicar aproximadament allò que algú ha dit. Normalment s’utilitza la conjunció “que” després del verb introductori, però hem de tenir en compte altres canvis. Exemple:

1) El dimecres passat, el noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc. Canvis que cal tenir en compte:



Temps verbals:

Normalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui la narra. Hem de passar la conversa al passat, és per això que els temps verbals canvien. Estil directe: va. Estil indirecte: anava.



Persones verbals:

Potser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o potser només n'hi ha una. Aleshores, la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o la primera, jo. Estil directe: jo. Estil indirecte: ell.

Un altre aspecte que cal recordar a l’hora d’incloure declaracions d’altres persones en un text és que podem utilitzar molts verbs introductoris, no cal que sempre utilitzem el mateix. Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar, etc.

Activitat 34



Canvieu les frases següents. Les que estiguin en estil directe a indirecte i a l’inrevés. No us oblideu d’indicar en quin estil estan escrites.

1. La Núria m'ha dit que demà no vindrà. (estil indirecte) La Núria m’ha dit: “Demà no vindré”. 2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric. (estil indirecte)

Ens han comentat: “Porteu roba d’abric” 3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda. (estil indirecte) Li van contestar: "has de sortir a les quatre de la tarda". (estil directe) 4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc". (estil directe) El noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc. (estil indirecte) 5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat". (estil directe) L'altre dia va afirmar que aquest any guanyarien el campionat. (estil indirecte) 6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau". (estil directe) Aleshores ens vas dir que si us plau calléssim. (estil indirecte) -

(Gran grup) ACTIVITAT 2

15 minuts (projectarem les notícies i en gran grup comentarem on ens duen els hipervincles). Presentació de l’activitat del dia: Recordem que una notícia digital no és una notícia normal, bàsicament perquè està penjada a internet. Normalment, els textos que estan penjats a internet no segueixen una lectura lineal com en un llibre o un escrit sobre paper. Podem clicar a diferents llocs que ens portaran a altres pàgines o fotografies. Aquest tipus de text que està a internet i que ens permet anar obrint finestres a altres pàgines s’anomena hipertext. I en concret, els llocs on cliquem que ens porten a altres pàgines s’anomenen 35

hipervincles. El dia d’avui treballarem l’hipervincle sobre un text digital (direm quins tipus hi ha i com funcionen) i després l’aplicarem a la notícia que hem redactat. D’hipervincles n’hi ha de molts tipus. Aquests es distingeixen per la pàgina a la qual remeten. Citarem ràpidament els més utilitzats: 1)

a una altra pàgina web (és a dir, quan cliques apareix una pàgina d’un altre lloc).

a una foto (és a dir, quan cliques apareix una imatge).

a un arxiu PDF (és a dir, quan cliques apareix un text que no pertany a cap web).

4) a un altre lloc de la mateixa pàgina web (és a dir, quan cliques apareix la mateixa web a la que estaves, però amb una altra informació d’un altre apartat). Nosaltres ens centrarem a aprendre a fer un hipervincle que remet a una altra pàgina web. Però primer observarem de prop un hipervincle. -Entrar a les pàgines (del Google Docs): (empresa de taüts) http://www.ara.cat/estils_i_gent/taut-funeralurnes_0_1087091544.html (escriptora de Harry Potter) http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-icultura/rowling-publiques-segona-novella-pseudonimo-robert-galbraith-3111136 (només llegir els dos primers paràgrafs). (futbolista multat) http://www.ara.cat/esports/futbol/2a_divisio/futbolista-Jaenmissatge-solidari-infantil_0_1087691486.html Primer s’estableix un debat sobre quin ús poden tenir aquests hipervincles. Fer preguntes direccionades i obertes:  Com podem identificar un hipervincle? Perquè està ressaltat en un altre color i el ratolí canvia d’aspecte quan el poses a sobre de la paraula.  A on us porten els hipervincles (un text, una imatge, una altra pàgina de la mateixa web, una altra pàgina web)? A una altra pàgina d’una altra web en el cas de les dues primeres notícies i a una altra pàgina de la mateixa web en la tercera notícia (del futbolista multat). 36

 Per a què serveixen? Per ampliar la informació o per verificar-la. En el primer cas (la notícia de l’agència de taüts), perquè els lectors puguin veure la pàgina web de l’empresa. En el segon cas (la notícia de l’escriptora de Harry Potter), en el primer hipervincle, perquè el lector pugui verificar que el diari anglès ha publicat la notícia; en el segon hipervincle, perquè el lector pugui visitar el blog de l’escriptor fictici. En el tercer cas (la notícia del futbolista multat), perquè el lector pugui llegir una notícia passada a la qual es fa referència. Per últim, parlar sobre el nombre d’hipervincles que han trobat a les notícies digitals. Eren molts o pocs? D’aquí deduïm que a la nostra notícia no cal abusar dels hipervincles perquè no es podria llegir. Explicació dels passos a seguir per crear els diferents hipervincles (donar el full explicatiu següent).

Passos a seguir per fer un hipervincle -

Primer es decideix la paraula sobre la qual volem ampliar la informació.

Seguidament es busca la pàgina a la qual volem remetre i seleccionem la URL.

Prémer la tecla Ctrl (control) + c.

Després anar al text i seleccionar la paraula en qüestió.

Es clica la icona

A la pestanya URL prémer la tecla Ctrl + v.

Es pot decidir “Obre l’enllaç en una finestra o pestanya nova”.

Clicar “afegeix un enllaç”.

(PG) ACTIVITAT 3

(insereix/edita un enllaç).

20 minuts Ara us centrareu en la vostra notícia. Primer de tot heu de decidir quina informació voleu ampliar (localitzacions, història, biografies, etc). Us basareu en les paraules de la 37

vostra notícia, ja que heu de triar quines faran d’hipervincle. A l’hora de buscar informació, heu de recordar que no totes les pàgines que surten a internet ofereixen bona informació. Oblideu-vos de vikipèdies (ja que qualsevol persona hi pot escriure) i seleccioneu les pàgines que poden oferir veracitat (ajuntaments, la Generalitat, altres diaris digitals, etc). (GG) (Pensar a donar la contrasenya del dia) Obriu els ordinadors i entreu al blog wordpress. Ara podeu crear els hipervincles.

Recordeu que cada cop que feu un canvi al text (inserir un hipervincle, per exemple) haureu de clicar la icona “Actualitza”. Si no, els canvis no es desaran.

(individual) Avaluació:

5 minuts Entreu al link de l’entrada del post i a la pàgina que us remetrà heu d’escriure els aprenentatges que heu obtingut al llarg del dia.

DIA 6



Cal tenir preparat del dia abans:

Una contrasenya nova del wordpress.

Penjar al mail del grup corresponent la pauta de coavaluació.

 -

Wordpress 

Pàgines que cal tenir obertes:

Cal que treguin del dia 3...

Les fotocòpies de la pauta de continguts i estructura de la notícia (Google Docs dia 3 “pauta notícia digital_contingut i estructura” ).

TEMPORITZACIÓ I ACTIVITATS: -

(PG) Activitat 1:

20 minuts Treure la pauta de continguts i estructura de la notícia (google docs dia 1). S’explica als alumnes que ara actuaran de professors, és a dir, avaluaran als seus companys. És per això que caldrà que siguin rigorosos, ja que és una part molt important d’aquesta SD. Cada grup obre el correu de la seva classe (A,B o C). Entren al Google Docs i allà trobaran el document que es titula “pauta de coavaluació”. Se’l descarreguen. Treballaran en aquest document. Se’ls explica que cada grup llegirà la notícia del grup que tindrà al costat i escriuran les respostes a la pauta descarregada. Un cop hagin acabat, l’enviaran al correu amb el nom del grup que hagin avaluat (NO EL PROPI). Signaran l’informe de correcció amb el nom del seu grup i dels alumnes. Se’ls deixen cinc minuts perquè llegeixin la notícia. Després, per tal de fer-ho més dinàmic, entre tots (de forma oral i dirigit per nosaltres) respondrem a dues parts de la pauta i després els deixarem que segueixin ells. Per a cada apartat, els direm que els deixarem tres minuts. Encara que no hagin acabat, hauran de passar a un altre apartat. Els que no hagin acabat amb el temps marcat, quan s’hagi esgotat, se’ls deixaran uns minuts perquè l’acabin.

Pauta de coavaluació ENTRE TOTS (PERÒ ELLS HAURAN D’ESCRIURE LES ANOTACIONS PERTINENTS AL DOCUMENT):  Estructura del text: -

Conté un titular, una entradeta i un cos? Es diferencien de manera gràfica?

Conté hipervincles? Quins? Amplien la informació de la notícia? Trobeu a faltar algun hipervincle que faciliti la lectura? Quin?

Conté una o diverses fotos? Són adequades per al text? Les fotos tenen peu de foto? El peu de foto explica la imatge?



L’entradeta:

On està situada? Per què?

Podeu identificar-la fàcilment? Per què?

Amplia les idees més importants del títol? Creieu que li falta alguna informació? Creieu que hi ha alguna informació irrellevant?

EN PETIT GRUP 

Objectiu de la notícia:

Sobre quin esdeveniment informa la notícia?

Queda clara la idea que vol transmetre? Per què?

És una notícia objectiva? Per què (poseu algun exemple)?

Responeu a Què? 40

On? Com? Qui? Quan? Per què? 

El titular:

Podeu identificar-lo fàcilment? Per què?

A partir del titular podeu deduir la informació que aportarà la notícia?

És el titular un resum del que explica el cos de la notícia?

El titular és prou interessant com per tenir ganes de seguir llegint? Per què?



Cos de la notícia: Està dividit en paràgrafs? Quants? Creieu que n’hi ha massa, massa pocs o els justos i necessaris?

Tot el cos de la notícia té la mateixa lletra i format? Considereu que és correcte? Per què?

Observeu la distribució de la informació en el cos de la notícia. Resumiu en una frase el contingut de cada paràgraf.

Us ha sigut fàcil fer-ho? La informació segueix l’ordre de rellevància (de més important i general a menys important i detallat)? Té coherència la distribució dels paràgrafs o trobeu que podrien tenir un ordre diferent? Quin?



Gramàtica: Hi ha frases o paraules repetitives? Quines? Com creieu que es podria solucionar en cada cas?

Hi ha connectors que faciliten el lligam entre els diferents paràgrafs? Escriviu-los. 41

Els signes de puntuació són correctes? En quin cas no ho són?

Hi ha alguna oració de difícil comprensió? Quina?

Hi ha faltes d’ortografia? Quines?

(PG) Activitat 2:

20 minuts Si dóna temps... (si no, passa al dia següent) Cada grup obre al correu la pauta de coavaluació que es refereix a la seva notícia. Es refà l’escrit tenint en compte la pauta. (individual) Activitat 3: Avaluació

10 minuts Mural dels aprenentatges. S’entra al padlet i escriuen individualment els aprenentatges a destacar de la sessió.

DIA 7: En arribar, obrir en una pestanya la pauta de revisió final, el document de les eines de suport i el blog. Per si falla l’internet, dur 9 còpies de la pauta de revisió final. Les eines de suport ja les tenen repartides del dia 4 i 9 del dia 4. Demanar-los que el tinguin sobre la taula. 42

ACTIVITAT 1: Revisem el producte final

20 minuts (per rebre l’informe fet pels companys sobre la pròpia notícia, per omplir la pauta i anar revisant el text final amb l’ajuda del material de suport d’eines per la correcció gramatical). Se’ls reparteix la pauta de revisió final i posen sobre la taula el material d’eines de suport a la correcció. Se’ls recorden breument les eines que poden utilitzar i se’ls demana que mentre vagin responent la pauta facin la correcció. Cal que mirin si estan d’acord o no amb les observacions que els han fet els companys de cara a respondre la pauta de revisió final. És important que explicitem que la segona revisió és imprescindible: una notícia perd veracitat si hi ha errades. Pauta de revisió final: Producte:

Conté fotografies o vídeos relacionats amb el tema de la notícia? Tenen un petit peu de fotografia/vídeo on s’explicita què és i d’on l’hem extret? Té enllaços? Serveixen per aportar més informació sobre alguns aspectes de la notícia?

Text:

El titular recull informació rellevant? L’entradeta amplia la informació del titular? Conté, com a expansions, complements del nom i del verb? El cos està dividit entre paràgrafs? Els paràgrafs estan lligats entre ells? (cohesió: sobretot connectors temporals i d’ordre) I les frases? Comencen fent referència a informacions aparegudes anteriorment? Té coherència la distribució de la informació? S’entén o cal buscar informació per entendre-la? Es repeteixen les paraules o hem buscat sinònims o d’altres estratègies? El llenguatge que heu utilitzat és formal? Heu utilitzat diccionaris o heu consultat fonts per fer la correcció ortogràfica, lèxica, gramatical i sintàctica del text? Heu revisat la puntuació? Hi ha declaracions intercalades amb el text? Heu revisat la utilització de les negretes i/o cursives del text i les mides de lletra?

Material de suport: Enllaços per a la correcció Diccionaris: 43

http://dlc.iec.cat/ http://dcvb.iecat.net/ (Català-Valencià-Balear) http://www.diccionaris.cat/ (diccionari castellà-català, sinònims...)

Conjugador de verbs:

http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml

Consultes lingüístiques a l’Optimot (de la Direcció General de Política Lingüística):

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html (conté una barra per poder consultar dubtes)

Consultes lingüístiques a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals:

http://esadir.cat/ (conté una barra per poder consultar dubtes)

Correctors:

No n’hi ha cap d’infal·lible, no podem delegar la correcció a la tecnologia!

El corrector del processador de textos http://www.elcorrector.cat/ (ortogràfic i gramatical) https://www.languagetool.org/ca/ (ortogràfic, gramatical, puntuació, paraules errònies segons el context, estil...) http://www.softcatala.org/corrector (ortogràfic i gramatical)



ACTIVITAT 2: Redactem una carta/nota per a publicitar el blog.

Màxim 15 minuts. Fem una llista d’ítems del que pensem que han de saber els nostres companys d’institut sobre el blog perquè el visitin. -

Què hi trobaran? Quin tipus de notícies? Per què hem fet aquest blog? (Treball cooperatiu de tot 3r d’ESO) Què poden fer-hi? (Deixar-hi comentaris) Quina és l’adreça del blog? 44

Ens agradaria que d’altres cursos també el fessin servir?



ACTIVITAT 3: Autoavaluació

15 min. Caldrà que cada alumne expliqui una dificultat amb què s’ha trobat el grup en la fase de correcció i com l’ha resolt o bé que destaqui un aprenentatge del dia. Hauran de fer una entrada al blog anomenada “Aspectes relacionats amb la correcció. Grup XXXX” i hi aniran entrant un paràgraf per persona (signat).

DIA 8: Al arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar.

Obrir pestanyes amb: - Blog de la classe. Material:

Dur paper per fer la lectura de les notícies a l’atzar. Projector per veure el vídeo de com ha avançat la seqüència.



ACTIVITAT 1: Reflexió general dels aprenentatges realitzats

10 min.

En gran grup.

Primerament, es realitza una pluja d’idees sobre els aprenentatges que consideren més importants. Cal realitzar una pauta prèvia a partir de tota la SD i les pautes d’avaluació que recollim.



ACTIVITAT 2: Breu reflexió individual per a penjar al blog

10 min.

individual

1. Què en penses de la teva notícia? 2. Digues un aspecte positiu. 3. Digues un aspecte negatiu. 4. T’ho has passat bé? 5. Has trobat algun exercici pesat però necessari alhora? 6. Què milloraries del procés de confecció de la notícia? 7. Altres:



ACTIVITAT 3: Lectura d’algunes notícies.

A l’atzar escollirem notícies del nostre blog i les llegirem per compartir-les amb tota la classe. A més a més, visionarem el vídeo de fragments del procés de producció de les notícies.

30 min.

En gran grup.

Document 3.4. Avaluació de la SD. Cf: Taula d’avaluació (arxiu adjunt).