Llibre de l'alumne i llibre del professor-El cafè teatre és notícia by TIC TAC màster

L ‘El Cafè teatre’ és Notícia Els alumnes de segon de l’ESO de l’Institut Torrent dels Alous de Rubí es transformen en periodistes Seqüència didàctica amb l’objectiu que els alumnes aprenguin a escriure notícies amb el coneixement i ús del llenguatge estàndard que se’n deriva, així com amb el grau d’objectivitat que s’hi adequa.

Màster de professorat de secundària en llengua i literatura catalana i castellana, UAB 2013-2014 Bernat Castro i Elvira Compte

‘El cafè teatre és notícia’ respon a la seqüència didàctica que ens hem proposat de dur a terme en la segona estada de pràctiques a l’Institut Torrent dels Alous de Rubí. Agraïm a la nostra tutora Cristina Correro del Màster de professorat de secundària a la UAB, així com al nostre tutor a l’institut Jordi Pérez i a la directora de centre Anna Malonda les facilitats, l’exemple i el suport que ens han transmès, sense els quals la nostra tasca hauria estat impossible.

Contingut:

Dossier de l’alumne...............................................................................................pàg. 1- 26 Per aprendre’n més...............................................................................................pàg. 27-31 Solucionari activitats d’estructura i d’informació notícies aprendre’n més..............pàg. 32-33 Graella de tallers del Cafè Teatre...........................................................................pàg. 34 Informació annexa de les sessions i temporalitat aproximada de la SD ....................pàg. 35-39 Pautes d’avaluació formativa i rúbrica..................................................................pàg. 40-48

1. Segur que tots teniu alguna idea sobre què és una notícia. Voldríem que ens ho demostréssiu escrivint una notícia molt breu, en 10 minuts. Podeu fer-la sobre el tema que vulgueu, però, si no se us n’acudeix cap, utilitzeu aquest: cada vegada hi ha més instituts que prohibeixen als alumnes portar el mòbil a classe, encara que no el facin servir.

Escriu la teva primera notícia:

Les properes dues setmanes, tots sereu periodistes i escriureu notícies sobre com es prepara el Cafè teatre que fareu a final de curs. Abans de res, però, caldria tenir ben clar si aquest projecte de centre realment pot ser una notícia.

2. Ens hem de preguntar què pot ser notícia i què no. El següent llistat recull una sèrie de situacions. Podrien servir per fer-ne una notícia? Respon sí o no. Tingueu en compte els següents aspectes:    

És una situació nova, d’actualitat? És un canvi respecte del que passava fins llavors? Afecta les persones que llegiran la notícia? És una situació sorprenent, estranya, curiosa? La persona que la protagonitza és famosa?

SÍ

Tots els trens arriben puntualment a l’estació de Rubí. Una dona ha caigut mentre passejava. L’home va arribar a la lluna el 1969. Rubí és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Lady Gaga es ven el gos. L’alcalde de Vladivostok ha estat reelegit en les eleccions d’aquest dissabte. El maltractament dels animals és un gran problema. L’estat de les voreres del barri és pèssim i és perillós. Una noia de 14 anys creua nedant l’estret de Gibraltar. Un estudi afirma que el maltractament d’animals és més habitual des que hi ha crisi. Un gos mossega un home. Un home mossega un gos.

Observeu aquest esquema:

Raó 1

Raó 4

EL CAFÈ TEATRE

Raó 2

Raó 3 2.1 Caldria que apliquéssiu una sèrie de preguntes al projecte del cafè teatre. Per quines raons us sembla que podria ser notícia? Parleu-ne amb el vostre grup i decidiu: SÍ/NO S’està desenvolupant ara mateix? Creieu que tots els instituts organitzen aquesta mena d’espectacles i que ho fan d’aquesta manera? Les famílies estarien interessades a llegir aquestes notícies? Els vostres companys d’altres cursos estarien interessats a llegir les vostres notícies? Els vostres professors podrien estar interessats a llegir-les? Existeixen notícies sobre aquesta temàtica?

3. En la següent notícia pots observar que aquesta mena de textos tenen una sèrie de parts fixes: un titular (“Descarrilament mortal als Alps”), una entradeta (“El mal temps pot ser la causa del despreniment d’una gran roca”), la signatura de qui l’ha escrita (“Cristina Tarrats”), una foto amb el seu peu de foto (“Un dels vagons, esclafat i apartat a la falda d’una muntanya / Olivier Anrigo”) i, naturalment, el cos de la notícia (tota la resta, després de la signatura i fins al final).

Descarrilament mortal als Alps El mal temps pot ser la causa del despreniment d’una gran roca

CRISTINA

TARRATS.

Dues

persones van morir i vuit estan

ferides

pel

descarrilament d’un tren ahir als Alps francesos després de xocar amb una gran roca que es va desprendre

de la

muntanya. Les dues víctimes mortals són una turista russa, de 49 anys, i una veïna francesa del lloc de l’accident, de 89 anys. Totes dues eren al vagó davanter del tren, que cobreix la línia entre la ciutat mediterrània de Niça i Digne-les-Bains, als Alps. Poc abans del migdia, una roca de la mida d’un cotxe es va desprendre de la muntanya i va rodar fins a colpejar el tren en el moment que passava pel lloc, la qual cosa va provocar-ne el descarrilament. Al tren hi viatjaven 34 persones, la majoria de les quals van poder sortir sense ajut. El fort temporal que castiga aquesta zona de França aquests últims dies pot ser l’origen del despreniment de la gran roca. En el moment de l’accident el tren circulava a 30 quilòmetres per hora. Un gran nombre de mitjans de rescat, incloent-hi dos helicòpters, va ser enviats al lloc, una zona escarpada i de molt difícil accés.

4. La informació que conté una notícia és, naturalment, molt diversa, segons el tema de què tracti. Però gairebé totes les notícies responen unes preguntes que no apareixen escrites enlloc, però que són les més importants per entendre qualsevol situació que pugui ser notícia. Encara que se’n poden treure o afegir algunes, se sol considerar que les preguntes més rellevants són sis, i poden agrupar-se en un estel com aquest, l’estel periodístic.

Fixeu-vos que totes les preguntes contenen, en anglès, una ve doble. Per això sovint es diu que són “les sis ves dobles”.

A continuació, a la notícia, els sis tipus de dades apareixen marcats de diferents maneres; indiqueu a quina pregunta respon cada informació.

Descarrilament mortal als Alps El mal temps pot ser la causa del despreniment d’una gran roca CRISTINA TARRATS. Dues persones van morir i vuit estan ferides pel descarrilament d’un tren ahir als Alps francesos després de xocar amb una gran roca que es va desprendre de la muntanya. Les dues víctimes mortals són una turista russa, de 49 anys, i una veïna francesa del lloc de l’accident, de 89 anys. Totes dues eren al vagó davanter del tren, que cobreix la línia entre la ciutat mediterrània de Niça i Digne-les-Bains, als Alps. Poc abans del migdia, una roca de la mida d’un cotxe es va desprendre de la muntanya i va rodar fins a colpejar el tren en el moment que passava pel lloc, la qual cosa va provocar-ne el descarrilament. Al tren hi viatjaven 34 persones, la majoria de les quals van poder sortir sense ajut. El fort temporal que castiga aquesta zona de França aquests últims dies pot ser l’origen del despreniment de la gran roca. En el moment de l’accident el tren circulava a 30 quilòmetres per hora. Un gran nombre de mitjans de rescat, incloent-hi dos helicòpters, va ser enviats al lloc, una zona escarpada i de molt difícil accés. Ombrejat ...................

Subratllat ....................

Negreta i cursiva ....................

Cursiva i subratllat ....................

Negreta ....................

Negreta i subratllat ....................

4.1 Cadascun dels grups té un tema per a la seva noticia, és a dir, un taller on es prepara el projecte de final de curs. Equip d’alumnes :

Nom del taller:

4.2 La informació que heu d’obtenir correspon a les preguntes de l’estrella periodística. Això sí, heu de mirar de desenvolupar-les una mica. QUÈ: us ha de quedar ben clar en què consisteix el taller, què hi feu, i heu de tenir prou dades com per poder-ho explicar a una persona que no n’hagi sentit a parlar mai. Per tant, cal conèixer amb força detalls quina és l’activitat que es fa al taller. ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ QUI: caldria que quedés ben clar quants alumnes sou i de quins cursos veniu, qui és el professor i quines assignatures fa a banda del taller... ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................

QUAN: al lector de la notícia li ha de quedar ben clar quanta estona hi dediqueu, quin dia feu els tallers, quan haurà d’estar llesta la feina de tots els tallers per poder muntar del tot el projecte, quan es farà el cafè teatre... ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ON: hauríeu de parlar una mica de l’aula on feu el taller, però també, sobretot, de l’institut Torrent dels Alous. ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ PER QUÈ: cal explicar quin és l’objectiu final dels tallers en conjunt, però també, i sobretot, quina funció tindrà el vostre taller en el cafè teatre; és a dir, per a què servirà la feina que s’hi fa. També hauríeu d’explicar què s’aprèn participant en el taller. ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ COM: cal que el lector de la notícia pugui tenir clar com s’organitza cada taller, i si us organitzeu de maneres diferents segons el dia (en grups o no, si mireu gaires vídeos, en quines

activitats o feines us inspireu...). També heu d’explicar quantes sessions esteu a cada taller i de quina manera us aneu canviant. ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................

En una notícia gairebé sempre hi apareixen declaracions. Una declaració és, simplement, el que algú diu sobre el tema de la notícia, el que en pensa o els sentiments que li desperta. Tot i que cal que aquesta persona realment conegui bé el tema. Les declaracions són l’única part d’una notícia en què haurien d’aparèixer opinions personals.

4.3 Caldria que algun company del grup que hagi estat al taller del qual parleu us expliqui alguna anècdota o una opinió sobre el taller. Què és el que l’ha sorprès més, què ha après de nou, per què li sembla que podrà servir-li el que ha fet al taller, quina importància creu que pot tenir el taller en el projecte final... Hauríeu d’apuntar el que diu aquest company –ha de ser breu!– per poder afegir-ho després a la notícia. ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................

5. Preparació de la lectura en veu alta. Vegeu la lectura de la pàgina següent.

1. A l’hora de fer una lectura oral, és important parlar a poc a poc. El lector ha de respectar les pauses, contemplar la tonalitat de la veu (ha de ser ben clara i forta) i ha de transmetre les emocions de dins del text. Prepareu el següent text per a llegir-lo davant dels vostres companys:

L’OBJECTIVITAT, de Llorenç Villalonga

La marquesa de Pompadour travessava el parc. La veren els cignes del safareig i es digueren: “És quasi bonica... Si no fos tan alta!” Per semblar-ho, la marquesa lluïa uns tacons vermells enormes. Indiferent a les aus, seguí avançant per la gran avenguda, pensant en els diners del seu regi amic. Un elefant li sortí a camí. “Que petita, que menuda és!” –exclamà. Però la Pompadour seguia essent la Pompadour.

Vocabulari del text: Safareig

Una bassa d’aigua construïda amb ciment.

Lluïa

Del verb lluir. En aquest cas es refereix a mostrar a la vista de la gent.

Regi amic

Amic aristòcrata.

Menuda

Petita.

1.1 Us heu fixat en el llenguatge mallorquí que utilitza Llorenç Villalonga? Podeu escriure dues paraules del text anterior que mostrin aquest dialecte balear? ........................................................................................................................................................ 1.2 El conte brevíssim “L’Objectivitat” de Llorenç Villalonga, ens proposa una reflexió: debateu i responeu la següent graella amb V o F

V / F

Els cignes són miops i no veuen l’alçada real de la Marquesa Pompadour La Pompadour sempre és igual d’alta o de baixa Els elefants són molt savis i sempre tenen la raó. La Pompadour és petita. L’objectivitat vol dir mirar les coses des d’una perspectiva neutra Per l’elefant la Pompadour és realment petita

1.3 En el conte de la Pompadour, què vol dir que “la Pompadour seguia essent la Pompadour”. Qui ho diu i per què us sembla que ho diu: ................................................................................................................................................

Els periodistes han de ser objectius, és a dir, han de mirar d’explicar el que passa deixant a banda el que ells en pensin, les seves opinions i sentiments. Així doncs, el periodista ha d’explicar la notícia d’una manera neutra i deixar que sigui el lector qui extregui les seves conclusions. Quan es redacta una notícia s’ha de fer l’esforç de fixar-se en el més important de les coses, de no deixar-se endur per les aparences. Per a ser objectius, podeu recordar sempre el text que acabeu de llegir “Però la Pompadour seguia essent la Pompadour”. Per això a les vostres notícies heu de vigilar que l’opinió aparegui només en les declaracions, mai en la resta del text.

2. La importància de l’ordre de la informació en una notícia. Dintre d’una notícia, la informació acostuma a aparèixer per ordre d’importància. Llegiu la notícia de Rafa Nadal i fixeu-vos en l’ordre que apareix la informació:

Rafa Nadal accedeix a les semifinals de l'Open d'Austràlia El manacorí jugarà contra el suís Roger Federer Rafael Nadal ha cedit el primer set des que va començar el torneig, però al final ha aconseguit dominar el talentós jugador búlgar Grigor Dimitrov per 3-6, 7-6, 7-6 i 6-2 en tres hores i s'ha classificat per disputar les semifinals de l'Open d'Austràlia. Rafa Nadal celebra la victòria / MADE NAGI / EFE "He tingut molta sort en el desempat i he patit molt", ha reconegut Rafa Nadal. El manacorí ha jugat amb la mà esquerra embenada per protegir la nafra que té oberta al palmell com a conseqüència de la fricció amb la raqueta.



Debateu amb els vostres companys de grup quines són les quatre informacions més importants que ressegueix la notícia que heu llegit. Per a respondre, enumereu per ordre d’importància, de 1 a 4, com ha tractat el periodista la informació que es mostra a la graella següent:

Rafa Nadal ha tingut sort. La nafra del palmell de la mà no l’ha fet perdre Rafa Nadal jugarà les semifinals de l’Open d’Austràlia Rafa Nadal jugarà contra Federer Rafa Nadal domina el joc davant Grigor Dimitrov

2.1 L’ordre de la informació és important en una notícia. Ara us toca a vosaltres! Torneu a escriure i ordeneu per importància la informació de la vostra notícia. Recupereu la vostra informació de la graella de l’estrella periodística. Número A quina d’importància (doble V) Informació pregunta respon?

3 13

3. Abans d’escriure el titular de la vostra notícia, feu una ullada a diferents maneres de plantejar-los.

1. Algú fa alguna cosa

L’alcalde de Rubí inaugura el nou teatre

2. Alguna cosa és causa d’alguna cosa

Les pluges compliquen la inauguració del parc central

4. Seguint el model de la graella anterior redacteu tres possibles titulars per la vostra notícia. Finalment només en podreu escollir un. Utilitzeu < Algú fa alguna cosa > i < Alguna cosa és causa d’alguna cosa >

Subjecte exemple L’alcalde de Rubí exemple Les pluges

Verb Inaugura Compliquen

Complement/s el nou teatre La inauguració del parc central

1 2 3

Decidiu amb el vostre equip de treball quin és el titular guanyador:

Podeu anar a la darrera pàgina a escriure el titular dintre la casella que li correspon! 5. Llengua estàndard: el llenguatge periodístic Els registres del llenguatge s’adeqüen a les situacions comunicatives. A continuació observeu diferents expressions: la primera és pròpia d’un registre literari, la segona amb un registre estàndard i la tercera amb un registre col·loquial. Relacioneu amb fletxes les paraules amb el mateix significat. Registre literari

Registre estàndard

Registre col·loquial

Constituir

Robar

Ensarronar

Sostreure

Enganyar

Fer

Mormolejar

Murmurar

Pispar

Falsejar

Crear

Xiuxiuejar

La llengua estàndard té com objectiu principal facilitar la comprensió entre tots els parlants d’una llengua, independentment del lloc d’on són, de la seva edat o de la seva classe social. La llengua estàndard, doncs, serveix com a model de referència per a tota la comunitat que parla una determinada llengua.

6. Debat amb els companys en quines situacions següents usaries la varietat estàndard (oral o escrita) i en quines la col·loquial? Situacions

Col·loquial?

Estàndard?

Conversa entre amics Retransmissió de notícies per televisió o ràdio Examen escrit Discussió familiar Presentació oral a l’aula Joc amb una criatura petita Redacció de notícies Conversa telefònica amb un familiar Grup de WhatsApp amb els companys de l’institut

Ensenyament demanarà a les editorials que no renovin els llibres de text de cara al curs 2014-15 El govern argumenta que vol evitar que les famílies catalanes hagin de fer front a “despeses innecessàries” LLUÍS GARCIA El departament d'Ensenyament sol·licitarà a les editorials que de cara al curs 2014-2015 no renovin els llibres de text per “evitar que les famílies catalanes hagin de fer front a despeses innecessàries”. Per aquest motiu, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es reunirà la setmana que ve amb els representants del sector editorial per demanar-los que no hi facin modificacions, encara que el curs vinent està previst que es comenci a aplicar la Llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOMQE), també coneguda com la Llei Wert.

Una dona fulleja llibres de text a la llibreria d’un centre comercial. Foto: JORDI GARCIA

El govern català considera que els actuals llibres de text “garanteixen la implantació de les competències bàsiques” i s'adapten “a la normativa vigent”, per la qual cosa veu “innecessari” modificar els llibres, ja que poden arribar a costar “més de 300 euros”. A més a més, Ensenyament recorda que la normativa que regula la LOMQE encara no s'ha aprovat i que en els esborranys que ha fet públic el ministeri la principal modificació afecta la matèria de Ciències Socials, que és també un dels elements de principal desacord entre el govern espanyol i la Generalitat. D’altra banda, el departament d'Ensenyament defensa que els llibres actuals s'adapten a la normativa vigent, ja que recullen el treball de les competències bàsiques. En aquest sentit, recorda que des del curs passat es van començar a desplegar els aprenentatges clau de les competències bàsiques al currículum –tant de Primària com de Secundària– en els àmbits lingüístic i matemàtic. Així mateix, assenyala que des d'aquest curs s'ha començat a treballar més la competència digital i que aquest desplegament continuarà. Més endavant, en declaracions als mitjans als passadissos del Parlament, Rigau no ha volgut fer gaires precisions sobre aquesta situació. No obstant això, ha reiterat el seu “desacord total” amb la normativa impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. En particular, ha advertit que, pel que s'ha anat coneixent de moment, “l'enfocament” que el govern central ha donat a continguts del currículum escolar no segueix prou bé les recomanacions europees, de manera que l’actual planificació seria més adequada que la que es proposa.

1. Les expressions que apareixen subratllades en aquesta notícia són connectors. Els connectors, com el seu nom indica, serveixen per connectar diferents idees que apareixen en un text. Relacioneu els connectors del text anterior amb algun d’aquests valors o significats: OPOSICIÓ, és a dir, el que es diu abans i el que es diu després són el contrari o, en tot cas, són idees que sembla que no coincideixin. CONTINUACIÓ, de manera que permeten afegir una idea que se suma a l’anterior. PRECISIÓ, quan el connector introdueix una idea que detalla o exemplifica l’anterior. CONSEQÜÈNCIA, quan la idea que apareix després del connector és el resultat de la que apareix abans. OPOSICIÓ CONTINUACIÓ

PRECISIÓ CONSEQÜÈNCIA

2. Tot seguit teniu uns paràgrafs breus on falten alguns dels connectors que acabeu de classificar. Col·loqueu-los on calgui. 1) ................................... no sigui gaire conegut, el torrent dels Alous és un lloc magnífic per anar a passejar. 2) Avui s’ha anunciat un projecte per viatjar a Mart i quedar-s’hi. Els participants cal que siguin joves, que estiguin en bona forma i que parlin anglès. ..................................., s’espera que els agraden els períodes llargs de convivència. 3) El preu de les entrades al cinema ha pujat molt. ..................................., hi continua havent força gent que creu que és millor veure les pel·lícules en una gran pantalla. 4) Els turistes s’interessen molt pel pont vell i les pintures rupestres de la cova. .................................., els solen interessar molt els formatges de la zona. 5) La ciclista s’ha fet mal a la cama quan han caigut, ................................... no ha pogut acabar la cursa. 18

6) Els alumnes de Batxillerat solen pensar que la Selectivitat és molt fàcil, ................................... creuen que no cal estudiar gaire. 7) Alguns animals mamífers tenen algunes característiques insòlites. ..................................., els ratpenats són els únics mamífers que poden volar. 8) El canvi climàtic està fent fondre el glaç dels pols. ................................... alguns països formats per illes poden quedar submergits. 9) El seu país el mes de febrer sol ser fred i ventós. ..................................., no és estrany que hi nevi. 10) Aquest matí s’ha informat d’on aniran d’excursió els alumnes de 3r. .................................. s’ha precisat el dia, ja que inicialment no estava clar. 11) El mes de febrer es caracteritza a l’escola per la celebració del Carnestoltes. ..................................., es farà un taller d’elaboració d’una disfressa.

2.1 El vostre professor us lliura una pauta d’escriptura amb la finalitat que us trobeu més còmodes al moment de redactar. 3. Ja esteu preparats per començar a escriure el cos de la notícia, on han d’aparèixer les sis informacions bàsiques de totes les notícies, és a dir, les sis ves dobles. Com ja vam veure, aquestes informacions han d’aparèixer jerarquitzades, cosa que vol dir que unes són més importants que les altres, segons la perspectiva que vulgueu donar a la notícia. En tot cas, recordeu que no podeu oferir opinions personals, ja que el periodista només dóna informació neutra. La finalitat és que el lector de la notícia pugui extreure les seves pròpies valoracions. D’entrada, us demanem que escriviu només una part del cos de la notícia, amb les tres informacions que hàgiu considerat més importants (les altres tres quedaran per més endavant). Els connectors us poden ajudar a ordenar la informació!

4. Ara ja heu redactat la primera part del cos de la notícia. S’hi repeteix molt lèxic? Quines són les paraules més repetides?

5. Cerqueu sinònims o referents que siguin útils per a la vostra notícia. Tres per a cada paraula que penseu usar diferents vegades en el vostre redactat. Una vegada les tingueu, retorneu al cos de la notícia i les podeu canviar.

Paraula

Ex. Agradar

Sinònim

Plaure

Sinònim

complaure

Referència propera Divertir-se / gaudir

1. Les entradetes com a resums mínims de la notícia L’entradeta: En premsa escrita correspon al primer resum de la notícia. L’entradeta recull la informació més rellevant i serveix per complementar el títol de la notícia. També s’utilitza per captar l’atenció del lector, ja que es tracta d’interessar-lo a llegir la resta de la informació.

Comenteu i analitzeu amb els companys de quina manera el periodista ha utilitzat la informació a la seva entradeta.

Diari de Girona

Qui: L’orquestra GIO convida el pianista Lluís Rodríguez Salvà Què: Celebració

Titular:

La Gio convida el pianista gironí Lluís Rodríguez Salvà

Per què: pel segon Aniversari d’aquesta orquestra. Com : un concert Quan: demà

Entradeta: L'orquestra celebra el segon aniversari amb un concert demà a l'Auditori.

On: a l’auditori

2. Observeu i subratlleu a la notícia següent quina informació del primer cos de la notícia recull l’entradeta:

La Gio convida el pianista gironí Lluís Rodríguez Salvà L'orquestra celebra el segon aniversari amb un concert demà a l'Auditori

La GIO, l'orquestra simfònica de les comarques gironines, actuarà demà diumenge a l'Auditori de Girona (19 h) en el concert que celebrarà el segon aniversari de la formació. Per aquest esdeveniment, l'orquestra, dirigida per Marcel Sabaté, actuarà acompanyada pel pianista gironí Lluís Rodríguez. El concert, que s'emmarca en la temporada de l'Auditori de Girona, tindrà lloc demà a la Sala Montsalvatge. Segons ha manifestat el director de la GIOrquestra,

Marcel Sabaté, el primer d'aquests concerts “combina elements propis del simfonisme i el virtuosisme. Malgrat que alguns detractors el consideren massa enèrgic, no se'n pot negar ni la riquesa ni la qualitat”. Pel que fa la Sisena simfonia, que en la seva estrena va rebre el subtítol Records de la vida campestre, Sabaté explica que és una de les obres de música programàtica de Beethoven.

3. El vostre professor us lliura una pauta de redacció que us ajudarà a escriure l’entradeta. 4. Redacció de les entradetes: ara és el vostre torn. Escriviu l’entradeta de la vostra notícia. Tingueu en compte que cal NO repetir la informació del titular. Institut Torrent dels Alous, Rubí Cafè teatre Recorda EL TITULAR: Quina és la Informació més important de la notícia? Respon solament els motius que vulguis destacar en l’entradeta

Afegeix l’ ENTRADETA: (màxim 100 caràcters o 25 paraules)

Què:

Qui Com: Per què: On: Quan:

Altres:

5. A hores d’ara ja heu escrit el titular de la vostra notícia, la primera part del cos de la notícia i l’entradeta. Heu deixat la informació no tant important sense utilitzar. Useu aquesta informació per redactar la darrera part del cos de la notícia. Redacció de la segona part del cos de la notícia:

6. Presenta la foto i el peu de foto. El peu de la fotografia ha de contenir el lloc on s’ha fet la fotografia i el nom de l’autor. Prepareu-la en format digital i envieu-la, amb els vostres noms, curs, i titular de la notícia, a la següent adreça electrònica:

elcafeteatreesnoticia@gmail.com Lloc:

Autor:

Tractar les declaracions dels protagonistes dintre d’una notícia: Fixeu-vos en aquestes oracions:

En Joan diu que no li agraden les magranes. Laia Sanz afirma que se sent molt satisfeta amb el seu equip.

Hi ha alguns verbs que serveixen per presentar el que algú altre ha dit, és a dir, per introduir una declaració. Oralment, s’utilitza molt “dir”, però n’hi ha molts altres, que són els que se solen fer servir en una notícia. En una notícia solen aparèixer-hi declaracions, en forma de discurs directe (amb verb o sense) o de discurs indirecte. És molt important conèixer quins verbs poden introduir una declaració, perquè, de fet, tenen significats força diferents.

La Joana

opina

que les entrades per al concert són molt cares.

La Joana

reconeix

que les entrades pel concert són molt cares.

Observeu el contrast: mentre que en la primera oració la Joana només creu una cosa, en la segona el periodista dóna per fet que el que diu ella és cert. És a dir: en la segona oració les entrades per al concert són cares segur, i la Joana només ho reconeix; en el primer cas, en canvi, el periodista no dóna la seva visió de les coses i només presenta l’opinió de la Joana. Un bon periodista ha d’anar amb molt de compte amb els verbs que introdueixen les declaracions, però, quan n’escull un o un altre, pot estar donant la seva opinió sobre el que ha dit una altra persona.

En Marc

considera

que va tenir un mal comportament.

En Marc

admet

que va tenir un mal comportament.

Aquest altre parell d’oracions s’assembla molt al d’abans: mentre que en la primera només s’explica el que en Marc considera, en la segona el periodista ens diu als lectors que és veritat que “en Marc va tenir un mal comportament”, que això tothom ho sap, i en Marc només ho reconeix. Els verbs com reconèixer, admetre i confessar (El sospitós ha confessat que ell és el culpable) són molt perillosos per als periodistes i cal utilitzar-los amb molt de compte.

Però aquí teniu molts altres verbs per introduir declaracions:

VERBS D’OPINIÓ: opinar, considerar. L’Albert opina que el taller és interessantíssim. La Tània considera que el taller és magnífic. VERBS PER REMARCAR QUE EL QUE ES DIU ÉS CERT: afirmar, assegurar. L’Albert afirma que mai de la vida no havia cosit tant. La Tània assegura que ha après a cuinar una mica. VERB PER REMARCAR QUE EL QUE ES DIU ÉS FALS: negar. L’Èric nega que els tallers siguin un avorriment. VERBS DE VALORACIÓ POSITIVA: lloar, elogiar. L’Àngel lloa que als tallers vegin força vídeos. La Maria elogia la idea de dedicar-hi una estona cada setmana. VERB DE VALORACIÓ NEGATIVA: criticar. L’Èric critica que no es dediquin més hores als tallers. VERBS SEMBLANTS A “DIR”, MOLT NEUTRES: manifestar, comunicar. En Joan manifesta el seu entusiasme pel cafè teatre. La professora comunica que aviat caldrà començar a assajar. VERBS DE FUTUR: anunciar, pronosticar. El professor anuncia que caldrà treballar més per poder fer-ho tot a temps. La Maria pronostica que el cafè teatre serà un èxit de públic.

1. Recordeu que la vostra noticia ha de contenir una declaració. Recupereu la declaració del primer dia i observeu quin verb s’hi escau millor per a presentar-la. Una vegada redactada, incloeu-la dintre de la noticia.

Redacció de la declaració:

2. A hores d’ara ja teniu la notícia redactada. El vostre professor us lliura una pauta de revisió. HO TROBO EXCESSIU. 3. Primera edició a l’ordinador. Cal introduït la signatura del autors i reescriure la notícia en Word, de manera que també es podrà revisar millor. 4. Darrer dia de lliurament de la fotografia i el peu de fotografia 5. Lliurament de tot el text a elcafeteatreesnoticia@gmail.com . Cal incloure-hi el nom dels autors de la notícia, el grup de classe, i esclar, la notícia sencera i revisada.

 Per aprendre’n més: 1. L’estructura de la notícia Tot seguit teniu una notícia sobre Salvador Dalí . Vosaltres sou els encarregats de posar-hi ordre i, a la vegada, cal que relacioneu la informació de cada fragment amb la part de la notícia que li correspon.

A) Figueres, la localitat natal del geni surrealista, l’ha recordat aquest dijous amb ofrenes florals i diverses activitats. Dalí va morir a l'Hospital Comarcal de Figueres el 23 de gener de 1989, fa exactament 25 anys. B) En aquest acte, l’alcaldessa, Marta Felip, ha anunciat que el pròxim 7 de febrer s'organitzarà “una conferència per avaluar l'impacte de la mort de Dalí en el municipi i els seus habitants”. C) Situat als afores de Cadaqués, l'espai era propietat d'un pastor de cabres i Gala el va convertir en el lloc de selecció dels models que després l'artista feia servir per a les seves obres. La intenció del consistori és que es converteixi en una altra parada en la ruta daliniana que formen el Teatre Museu de Figueres, el Castell de Púbol i la casa de Portlligat. D) Joan Garcia E) Figueres recorda Salvador Dalí en el 25è aniversari de la seva mort F) L'Ajuntament de Figueres ha fet una ofrena a la tomba del pintor, al Teatre-Museu que porta el seu nom. G) La ciutat vol promocionar encara més el seu vincle amb el creador. H) Dalí, segons apareix exposat a la Tate Gallery de Londres (John Smith). I)

TITULAR ....... SIGNATURA ....... ENTRADETA ...... PEU DE FOTO ...... COS DE LA NOTÍCIA (4 PARTS, EN ORDRE) ...... / ...... / ...... / ...... 27

 Per aprendre’n més: 2. La informació dins la notícia Torneu a llegir-vos la notícia sobre Salvador Dalí, ja ordenada, i ompliu la primera columna de la taula; repetiu el procés amb la notícia sobre la sonda Rosetta a l’altra columna.

FIGUERES RECORDA SALVADOR DALÍ EN EL 25È ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

“ROSETTA” ES DESPERTA

QUÈ

QUI

QUAN

COM

PER QUÈ

‘Rosetta’ es desperta La sonda de l'ESA surt de l'estat d'hibernació i enfila el camí cap al cometa ‘67P/Churyumov-Gerasimenko' per estudiar-lo quan s'acosti al Sol XAVIER AGUILAR.

La sonda Rosetta de l'Agència Espacial Europea (ESA), hibernada durant dos anys, es va despertar ahir tal com estava previst. L'ESA havia posat el despertador del satèl·lit a les 11 hores d'aquest dilluns 20 de gener, però no Recreació feta per un artista del moment en què va ser fins a les 19.21, hora catalana, Rosetta deixarà anar el mòdul Philae i aquest que es va rebre la resposta de Rosetta s’acostarà al cometa per aterrar-hi (Agència Espacial al centre de control de l’ESA, a Europea). Darmstadt, Alemanya, que va esclatar en aplaudiments. A aquella hora es va rebre el missatge tan esperat: “Hola, Terra!”. A partir d'ara, la sonda començarà els preparatius per executar la seva missió: aterrar sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per estudiar-lo en profunditat. Des del seu llançament des de Kourou, a la Guaiana francesa, el 2 de març del 2004, la sonda Rosetta ha viatjat seguint una complexa trajectòria que incloïa tres aproximacions a la Terra i una a Mart. El juliol del 2011 va entrar en mode d'hibernació per recórrer el tram més solitari i fred del seu viatge, quan es trobava a uns 800 milions de quilòmetres del Sol, a prop de l'òrbita de Júpiter. Després de dormir durant més de dos anys, ara ha d'afrontar uns mesos de molta activitat. La trobada amb el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko tindrà lloc a l'agost. Durant els mesos d'agost i setembre Rosetta fotografiarà la superfície del cometa amb un gran nivell 29

de detall per seleccionar un lloc d'aterratge per al seu mòdul Philae, que estudiarà la composició del gel i de la matèria que forma el nucli del cometa. Aquest serà el primer cop que s'intenti aterrar en un cometa.

 Per aprendre’n més: 3. Del català dialectal al català estàndard Reescriu les frases següents en la varietat estàndard: -

No m’emprenyos més i fot lo camp.

L’aiga de l’axeta té molt mal gust.

M’has posat la paia a l’ui.

Valtros no anireu a la Festa Major.

 Per aprendre’n més: 4. Practica per ser un bon periodista. A partir de la informació de la primera columna i la imatge de la segona columna, se us demana que poseu la notícia al twitter. El twitter és un servei de microblogging que permet enviar missatges curts, amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets. Els usuaris del twitter poden subscriure’s a rebre els tweets d’altres usuaris. La premsa acostuma a utilitzar aquest format per informar els seus lectors dels nous esdeveniments.

Seguidament us presentem unes imatges que van acompanyades d’una informació mínima. Vosaltres sou els reporters i n’heu d’escriure un tweet breu, amb un màxim de 100 caràcters o 25 paraules.

Estàndard: 30

Resumeix la notícia amb llenguatge estàndard pel twitter del diari:

One direction

Nou disc: MIDNIGHT MEMORIES

Estàndard: Resumeix la notícia: Família Simpson

Comiat de temporada

Fernando Alonso amb el President de la Generalitat Artur Mas

Estàndard: Resumeix la notícia: :

Solucionari exercici 2 aprendre’n més FIGUERES RECORDA SALVADOR DALÍ EN EL 25È ANIVERSARI DE LA SEVA MORT QUÈ Figueres recorda Salvador Dalí quan fa 25 anys que va morir

“ROSETTA” ES DESPERTA La sonda Rosetta ha tornat a funcionar després de dos anys en estat d’hivernació.

QUI

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i, de fet, l’Ajuntament de la ciutat.

L’Agència Espacial Europea

QUAN

“Aquest dijous”, és a dir, el 23 de gener de 2014.

Aquest dilluns 20 de gener

Figueres

Centre de control de l’Agència Espacial Europea a Darmstadt (Alemanya)

COM

Es va fer una ofrena floral i un anunci important, la restauració del Corral de la Gala.

La sonda Rosetta va emprendre un llarg viatge pel sistema solar i durant dos anys ha estat hivernant. Ara que ha tornat a funcionar deixarà anar un mòdul, Philae, que s’enganxarà al cometa i l’investigarà.

PER QUÈ

Feia 25 anys de la mort de Salvador Dalí i hi havia anuncis importants sobre la relació entre el personatge i Figueres.

L’Agència Espacial Europea vol investigar com són i de què estan fets els cometes.

Solucionari activitat 1 Aprendre’n més.

Figueres recorda Salvador Dalí en el 25è aniversari de la seva mort La ciutat vol promocionar encara més el seu vincle amb el creador. JOAN GARCIA.

Figueres, la localitat natal del geni surrealista, l’ha recordat aquest dijous amb ofrenes florals i diverses activitats. Dalí va morir a l'Hospital Comarcal de Figueres el 23 de gener de 1989, fa exactament 25 anys. L'Ajuntament de Figueres ha fet una ofrena a la tomba del pintor, al Teatre-Museu que porta el seu nom. En aquest acte, l’alcaldessa, Marta Felip, ha anunciat que el pròxim 7 de febrer s'organitzarà “una conferència per avaluar l'impacte de la mort de Dalí en el municipi i els seus habitants”.

Dalí, segons apareix exposat a la Tate Gallery de Londres (John Smith).

Més endavant s’ha presentat el plat fort de la commemoració: l'Ajuntament destinarà uns 400.000 euros a la rehabilitació d'"El corral de la Gala", l'edifici que Dalí va regalar a la seva dona i musa i on aquesta es va refugiar durant una dècada. Situat als afores de Cadaqués, l'espai era propietat d'un pastor de cabres i Gala el va convertir en el lloc de selecció dels models que després l'artista feia servir per a les seves obres. La intenció del consistori és que es converteixi en una altra parada en la ruta daliniana que formen el Teatre Museu de Figueres, el Castell de Púbol i la casa de Portlligat.

Punt de vista 1 El taller

Punt de vista 2 El producte

Punt de vista 3 L’aprenentatge

Punt de vista 4 La convivència

Taller 1: Mira qui balla

Mira qui balla

El ball

Els ritmes/passos...

Treball en equip

Taller 2: Let’s sing it

Let’s sing it

El karaoke?

La llengua anglesa...

L’equip

Taller 3: Al sastre sense didal, l’agulla li fa mal

Al sastre sense didal, l’agulla li fa mal

El vestuari?

L’ofici amb fil i agulla...

L’equip

Gastronomia?

Còctels, aperitius i servei....

Taller 4: Quina Barra! Quina Barra!

L’equip

Taller 5: Tu sí que pots

Tu sí que pots

Concurs musical

Educar la veu

Taller 6: Poca vergonya

Poca vergonya

Models?

Imatge

Treball en equip

Taller 7: Mans a l’obra

Mans a l’obra

Decorats????

Tècniques creatives...

L’equip

Taller 8: Vist i no vist

Vist i no vist

màgia

Art escènic

Toquem cabaret

Tot un gènere?

Els anys del can can...

Treball en equip

Money, Money

Ball

?????

Treball en equip

Taller 9: Toquem cabaret Taller 10: Money, Money

Informació annexa i temporització aproximada de la 1a Sessió

Primera sessió........... pàg. 1 – pàg. 10 Deures per casa: Acabar de respondre les preguntes de l’estrella periodística i preparar la lectura oral de la 2a sessió. Per aprendre’n més: A la darrera part del dossier hi ha activitats d’estructura de la notícia i de tractament de la informació amb el solucionari.

Informació annexa i temporització aprox. de la 2a Sessió

Segona sessió........... pàg. 11 – pàg. 16 Deures per casa: Acabar els exercicis que no s’hagin fet a l’aula Per aprendre’n més: Activitat de català estàndard Activitat de resum acarat a les futures entradetes de la notícia

Informació annexa i temporització aprox. de la 3a Sessió

Tercera sessió........... pàg. 17 – pàg. 20 Deures per casa: Acabar els exercicis que no s’hagin fet a l’aula

Informació annexa i temporització aprox. de la 4rta Sessió

Quarta sessió........... pàg. 21 – pàg. 23 Deures per casa: Acabar els exercicis que no s’hagin fet a l’aula

Informació annexa i temporització aprox. de la 5ena Sessió

Cinquena sessió........... pàg. 24 – pàg. 26 Atenció!: Ordinadors a l’aula Deures per casa: Acabar els exercicis que no s’hagin fet a l’aula

Possibilitat d’una sisena sessió per qüestions de temps.

1A PAUTA DE REVISIÓ El titular de la notícia segueix alguna de les dues estructures proposades?

SÍ

El titular presenta clarament alguna de les sis informacions bàsiques de la notícia, la que heu considerat més important? En la part del cos de la notícia que es redacta ara, hi expliqueu clarament tres de les informacions bàsiques, les més importants i en l’ordre d’importància triat? En aquesta primera part del cos de la notícia, hi apareixen alguns dels connectors que s’han treballat? N’hi apareix algun altre que ja coneixíeu? L’opinió apareix només en la declaració, de manera que tota la resta de la notícia es pot dir que és objectiva? S’utilitzen paraules o expressions vulgars, dialectals, massa cultes o incorrectes?

2A PAUTA DE REVISIÓ L’entradeta és prou breu? Cabria en un tweet?

SÍ

L’entradeta aporta informació diferent de la del titular? En el cos de la notícia, tant en la part que ja està redactada com en la segona, s’hi expliquen clarament les informacions bàsiques? L’opinió apareix només en la declaració, de manera que tota la resta de la notícia es pot dir que és objectiva? S’utilitzen paraules o expressions vulgars, dialectals, massa cultes o incorrectes? El peu de foto explica amb claredat què apareix a la imatge? El peu de foto informa mínimament del lloc on està presa la foto? El preu de foto és prou breu? Hi apareix el nom del fotògraf?

PAUTA FINAL DE REVISIÓ La notícia conté totes les parts necessàries?

SÍ

El titular presenta una sola informació d’una manera breu? El titular segueix un dels dos models presentats? L’entradeta és breu i interessant? L’entradeta aporta unes informacions que no són les mateixes que la del titular? Al cos de la notícia hi apareixen les sis informacions bàsiques (les sis ves dobles)? Les diferents informacions apareixen al cos de la notícia en l’ordre previst? L’opinió (la subjectivitat) apareix només en la declaració? La declaració està introduïda per un verb que encaixa amb el que va dir el vostre company? Al cos de la notícia hi ha diferents paràgrafs? S’utilitzen força connectors, i són els apropiats? Creus que hi ha gaires paraules o expressions vulgars, dialectals...? Hi ha gaires paraules que es repeteixin diverses vegades? La foto és a punt? El peu de foto dóna la informació mínima perquè la foto sigui clarament identificable? Apareixen els noms dels autors de la notícia i de la foto? S’ha parat atenció les faltes d’ortografia i, sobretot, als accents? S’han revisat amb cura les faltes que el corrector del Word marca? Creus que s’entén tot el que hi ha escrit? Creus que amb la notícia s’ha aconseguit crear un text interessant, que pugui cridar l’atenció d’algú de fora de l’institut?

1A PAUTA DE CONTROL T’has sentit còmode treballant en grup? Consideres que ara coneixes millor com està feta una notícia? Consideres que sabries trobar més fàcilment la informació més important d’una notícia? Consideres que sabries explicar quina mena d’estructura té un titular? Creus que has entès què vol dir que la visió de les coses que passen és relativa? Creus que anem ràpid?

Gens

Poc

regular

bé

molt bé

Creus que anem lents? Creus que podreu arribar a escriure una bona notícia?

2A PAUTA DE CONTROL Creus que ara mateix sabries redactar una notícia sobre un tema important si en tinguessis prou informació? Creus que ara et resultaria més fàcil llegir una notícia qualsevol?

gens

Poc

regular

bé

molt bé

Sabries donar el nom que correspon a cada gran part de la notícia sense dubtar? T’has sentit còmode treballant en grup? Creus que has après gaire sobre l’objectivitat? Creus que has après gaire sobre la variació de la llengua i el registre estàndard? Has comprès millor com es prepara i com serà el cafè teatre? Has sentit que no et pressionàvem massa, que tenies el temps que et calia per fer cada cosa? Sents més curiositat que al principi pel món del periodisme?

PAUTA PER A LA LECTURA EN VEU ALTA Llegeix a poc a poc?

Sร

Respecta les pauses? Parla amb claredat i forรงa? Transmet les emocions que creus que hi ha al text?

Rúbrica

100 %

La notícia

80 %

Dominar l’estructura d’una notícia

40 %

Titular

Entradeta

Cos de la notícia

Escriure amb objectivitat

Utilitzar el català estàndard Treball en grup i actitud a l’aula Deures

20 %

Estructura

Introducció només d’una informació, la més important Brevetat

25 %

Foto i peu de foto

Ús d’algun verb apropiat per introduir una declaració Aparició de l’opinió únicament en la declaració Ús apropiat d’alguns connectors Aproximació general al registre estàndard

10%

2,5 % 2,5 %

Informació diferent de la del titular Introducció de les sis informacions bàsiques de tota notícia Aparició ordenada de la informació segons s’hagi decidit Introducció d’una declaració Integració d’una foto Peu de foto amb la informació mínima i el nom del fotògraf

10%

10% 10%

10%

2,5 % 2,5 % 9%

8% 2,5 % 2,5 %