T茅 vida una llavor? Germinaci贸 de 3 llegums!
ÍNDEX 1.Llavor i fruit 2.Experiment: La germinació 3.Propietats nutritives de les llegums 4.Una mica d’història 5.Una mica de cuina: 3 Receptes
1. Llavor i fruit Les llavors són quelcom màgic perquè guarden un tresor en el seu interior: una planta. Una planta però, que haurà de créixer i desenvolupar-se a partir de l’embrió que es troba a dins de la llavor. Una llavor és, per tant, un ser viu vegetal que conté un germen, en estat de vida alentit, envoltat de reserves i protegit per una pell, una esclòfia o una closca, dependentment del tipus de llavor que sigui, que en condicions adequades fa néixer una planta. Hi ha llavors que són comestibles com les llegums o els cereals per ex., però n’hi ha d’altres que no és poden menjar com els pinyols del préssec, l’albercoc o d’altres fruites. Totes les llegums són també llavors. Les fruites, en canvi, porten les llavors a dins, entre la polpa com la síndria i la llimona o al bell mig de la mateixa com la pruna i la cirera. Les llegums ens les podem menjar i, també, les podem plantar. Les fruites ens les mengem i les seves llavors, els pinyols, els plantem. Les llegums, els cereals, les fruites tenen doncs, energia vital perquè tenen capacitat de créixer i crear nova vida. Aquesta energia vital és molt necessària per la nostra salut perquè no ens nodrim només de l’energia química dels aliments i l’energia vital només es troba en els aliments que tenen vida i embrió. Així doncs, un bistec no té energia vital, malgrat tingui proteïnes i altres nutrients, però un gra d’arròs si que en té.
2. Experiment: La germinació Diem que una llavor germina quan comença a néixer i créixer la planta que es desenvolupa a partir del seu germen o embrió. Ara bé, per a que una llavor pugui germinar necessita aigua i sol. Les llavors són éssers vius deshidratats que poden viure molts anys sense perdre la capacitat de poder germinar i desenvolupar la “planta” que contenen en el seu interior per això, les llegums germinen si reben aigua i llum malgrat portin molt de temps a dins d’una bossa o un paquet. L’Henoch i el Pau ho han volgut veure i comprovar perquè no s’ho podien creure que d’una llentia o un cigró, mullats damunt d’un cotó, en podés sortir una planta sense necessitat de plantar-les. I no només ho han vist i comprovat sinó que, a més, s’han sorprès molt perquè han observat moltes més coses que han anat comentant cada dia i, fins i tot, han fet una taula de dades per anotar els canvis més rellevants.
TAULA DE DADES i OBSERVACIONS 1. Les llenties són les que van germinar primer i han crescut més ràpid però tenen les fulles més petites i la tija més fina. 2. Les mongetes també han crescut ràpid i tenen les fulles molt grosses. La mongeta perd la pell i es manté en la tija abans de fer les fulles, com si cada meitat de la mongeta fos una fulla. També han fet més arrels que les altres dos llegums. 3. Els cigrons són els que han trigat més a germinar i també han crescut més lents. 4. Algunes llavors s’han podrit i no han desenvolupat la planta. De 12 llenties n’han sortit 8, de 7 mongetes n’han sortit 2 i de 5 cigrons n’han sortit 4.
3. Propietats nutritives de les llegums Les llegums són llavors comestibles que maduren dins d’una beina verda que també es pot menjar quan és tendre (mongetes, per ex.). Les llegums, per tant, es poden menjar tendres, seques o germinades. Tendres o seques s’han de coure però germinades es mengen crues. Totes les lleguminoses són altament nutritives perquè tenen energia vital i, a més, són riques en fibra, proteïnes, minerals i vitamines. 1.Les llenties són riques en proteïnes, minerals i hidrats de carboni. Ajuden a enfortir les defenses degut al seu alt contingut en ferro i calci i són molt fàcils de pair. Combinades amb cereals com ara l’arròs, són altament nutritives i proteíniques. N’hi ha diferents varietats però la pardina o francesa és la d’ús més comú. 2.Les mongetes són molt riques en fibra, proteïnes, potassi, fòsfor, magnesi, calci, vitamines B i E i àcid fòlic. S’acostumen a menjar tendres o seques. Seques costen més de pair per la qual cosa és aconsellable bullir-les amb comí perquè en facilita la digestió i, també, els proporciona un sabor molt bo i agradable al paladar. N’hi ha moltíssims tipus perquè varien segons grandària, segons forma i/o segons color. 3.Els cigrons són també molt rics en proteïnes, hidrats de carboni, fosfats, calci i vitamines del grup B i són un aliment fonamental en la dieta mediterrània. També n’hi ha diferents varietats com ara el pedrosillano que és petit i rodó o el blanc lletós que és gran, gruixut i més allargat. Les llegums, degut al seu baix contingut en aigua, són molt dures i no es poden menjar sense coure si no es fan germinar. L’aigua que utilitzem per fer-les germinar transforma la llavor dura i seca en un brot tendre comestible i, fàcilment, digerible amb la qual cosa podem menjar-les crues alhora que en mantenim totes les seves propietats nutritives equiparables a les de les fruites i verdures i necessàries per una alimentació sana, equilibrada, variada i saborosa.
4. Una mica d’història Diferents estudis històrics i antropològics consideren que les lleguminoses i els cereals ja es cultivaven a Orient fa uns 10000 anys malgrat en les zones més occidentals no es comencessin a cultivar fins fa uns 4000 anys a.C. 1.Les llenties són, potser, de les primeres lleguminoses que es van cultivar. Els egipcis les llauraven en grans extensions. Posteriorment, els romans les van adoptar com a aliment nutritiu i saborós. S’explica, fins i tot, que en Cal·lígula en va fer transportar 840 tones d’Egipte a Roma. 2.Les mongetes es cultivaven a Amèrica molt abans de ser descoberta pels europeus i no va ser introduïda a Europa fins el segle XVI. Al principi es considerava un menjar de luxe només apte per a la gent rica. De mica en mica però, i sobretot a Provença (França), la van començar a consumir els vilatans però només els diumenges car era molt cara. 3.Els cigrons van introduir-se a Europa des de l’Àsia Occidental popularitzant-se’n ràpid el seu cultiu i consum en tota la franja mediterrània fins l’Índia. Els grecs i els romans els apreciaven molt, sobretot, aquests darrers que els menjaven també torrats en les representacions teatrals com avui es mengen les crispetes en el cinema. Conta la història que el consum del cigró era tan popular a Roma que, fins i tot, a l’escriptor i polític Marco Tuli (segle I a. C.) el van batejar amb el sobrenom Ciceró degut a una berruga, en forma de cigró, que tenia en el nas, atenent també que cigró en llatí es diu cicer.
5. Una mica de cuina: 3 Receptes Us proposem 3 receptes senzilles de fer, molt bones, saludables i nutritives. Ah! Una prèvia a tenir en compte: les llegums sempre s’han de coure en aigua freda que ha d’escalfar-se i bullir amb elles a dins. També és convenient tirar-hi una mica d’aigua freda, un parell de vegades, mentre bullen per tal de baixar la temperatura de l’aigua i fer, segons diuen les iaies, que surtin més tendres, sobretot les mongetes i els cigrons. Les mongetes i els cigrons s’han de deixar tota la nit en remull abans de coure. Les llenties basta deixar-les unes hores.
Paté de llenties INGREDIENTS 400 gr. de llenties cuites i escorregudes 200 gr. de mató 2 cebes tendres pelades i picades ben fines 1 all pelat i picat ben fi 2 cullerades de suc de llimona 2 cullerades de tomàquet fregit 1 tassa de brou 1 cullera petita de comí 3 fulls de gelatina Sal, Pebre i oli ELABORACIÓ Posem en un bol gran les llenties, el mató, les cebes i l’all i ho triturem tot amb la batedora fins formar una pasta fina. Escalfem el brou i hi afegim la gelatina, prèviament mullada amb aigua freda, quan estigui a punt de bullir i la hi fem dissoldre. Ho retirem del foc, ho colem per llevar-ne el líquid i ho afegim al bol amb la pasta de llenties. Afegim ara, també en el bol, el suc de llimona, el tomàquet fregit, el comí, la sal i el pebre. Ho remenem ben remenat perquè es barregi tot bé. Untem un motlle allargat amb oli i hi aboquem la mescla deixant-lo un mínim de tres hores a la nevera. Passat aquest temps, el traiem del motlle i ja el tenim llest per untar en pa torrat i servir-lo. Bon Profit!!!!
Seques amb botifarra, a gust dels més menuts! INGREDIENTS 300 gr. de mongetes blanques 500 gr. de botifarra amb pebre 250 gr. de cansalada 1 ceba 2 alls julivert Sal i oli Allioli o bé maionesa (opcional) ELABORACIÖ Aboquem les mongetes a l’olla, les cobrim d’aigua, hi tirem una cullera de sal i les posem al foc. Convé coure-les a foc lent i afegir-hi una mica d’aigua freda, un parell de cops, durant l’ebullició que ha de durar entre 30 i 45 m. segons les mongetes, per això cal anar-les controlant perquè no es desfacin (passa si bullen més del compte). Mentrestant, posem una paella al foc amb una mica d’oli, per anar fregint la cansalada i la botifarra que, prèviament, haurem tallat a trossets petits. Trinxem la ceba, els alls i el julivert i ho aboquem damunt la carn que ja començarà a estar cuita. Retirem només la carn de la paella amb compte de deixar-hi l’oli amb la mescla de ceba, all i julivert per poder-hi saltejar les mongetes un cop estiguin cuites i escorregudes. Finalment, barregem les mongetes amb els talls de botifarra i cansalada i ho amanim amb una mica d’oli d’oliva. Si es vol, es poden menjar amb allioli o maionesa, queden boníssimes! Bon Profit!
Empedrat! INGREDIENTS 300 gr. de cigrons grans o petits 400 gr. de bacallà esqueixat 4 tomàquets 2 cebes tendres i dolces 4 ous durs 2 llaunes de tonyina Olives negres Sal, pebre, julivert i oli d’oliva Vinagre o salsa de soja (opcional) Allioli o maionesa (opcional) ELABORACIÓ Bullim els cigrons seguint el mateix procés que fem servir amb les altres llegums però unes dues hores abans de preparar l’empedrat a fi que estiguin freds quan l’haguem de fer. Un cop cuits els haurem d’escórrer mullar-los una mica amb aigua freda de l’aixeta i deixar-los refredar a la nevera. Esqueixem el bacallà (prèviament remullat durant 7 hores en aigua, que anirem canviant per llevar-li la sal) i el posem en un bol. Tallem els tomàquets en trossos petits i quadradets i els aboquem al bol. Els salpebrem una mica i li tirem oli pel damunt. Tot seguit, tallem les cebes, també en trossos petits, i la hi afegim. Ho remenem tot una mica i ho amanim amb oli, sal i julivert. Aboquem els cigrons en un altre bol i els barregem amb la tonyina, ben barrejats. Hi afegim les olives i els ous durs tallats en trossos petits i ho amanim amb sal i oli. Ja tenim l’empedrat llest! El contingut d’ambdós bols es pot servir barrejat o bé per separat segons gust del consumidor. També es pot assaonar amb vinagre, salsa de soja, maionesa o allioli. Bon Profit!
Adéu!!!! El Pau, l’Henoch i la mama, na Lídia Sinués Alberich