Exploracions de projecte Candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona 2022 by Taller Projectes i Urbanisme C ETSAV

Reprogramar_Contextualitzar_Habitar Arquitectures, tecnologia, innovació, paisatge Taller d’Arquitectura i Projecte F 2012/12 Quadrimestre de Tardor / ETSAV / UPC

EXPLORACIONS DE PROJECTE CANDIDATURA DELS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN BARCELONA 2022

Reprogramar_Contextualitzar_Habitar Arquitectures, tecnologia, innovació, paisatge. Exploració de projecte _Candidatura dels jocs olímpics d’hivern Barcelona 2022

Estacions de la Molina-Masella Alp, Baixa Cerdanya

Taller d’arquitectura i projectes F, 2012-2013 Quadrimestre tardor Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC

Professors quadrimestre tardor: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Col·laboradors: Erik Herrera, Núria Bisbal (Arquitectes) Catalina Salvà (Doctoranda UPC)

Títol publicació: Reprogramar_Contextualitzar_Habitar. Arquitectures, tecnologia, innovació, paisatge. Exploració de projectes. Candidatura dels jocs olímpics d’hivern Barcelona 2022. Estacions de la Molina-Masella. Alp, Baixa Cerdanya Primera edició: Juny 2013 Editors: Carles Llop, Franc Fernandez, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte F de l’ETSAV, UPC Coordinació, disseny i edició: Erik Herrera Iturat. Per a informacio addicional: http://tapf.50webs.com/ Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproduccio total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l'autoritzacio escrita de l'editor.

Reprogramar_Contextualitzar_Habitar. Arquitectures, tecnologia, innovació, paisatge. Exploració de projectes. Candidatura dels jocs olímpics d’hivern Barcelona 2022. Estacions de la Molina-Masella. Alp, Baixa Cerdanya de Taller d’Arquitectura i Projectes F, ETSAV està subjecta a una llicencia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Noadaptada de Creative Commons.

Agraïments: Lluís Millet i Berta Coll. (MBA. Equip redactor projecte candidatura) / Enric Truñó (Comissionat de la Candidatura Barcelona-Pirineu 2022) / Ramón Ganyet, Ferran Miralles, Jordi Singla, Mònica Bosch, Xavi Cazorla experts oficina tècnica 2022 Barcelona-Pirineu / Josep Bunyesc (Arquitecte especialista en Construccions sostenibles) / Amadeu Santacana (Arquitecte i professor ETSAV.UPC) / Ajuntament Alp / La Molina-Serveis Estació d’esquí.

INDEX Reprogramar_Contextualitzar_Habitar. Arquitectures, tecnologia, innovació, paisatge. Exploració de projectes _Candidatura dels jocs olímpics d’hivern Barcelona 2022 Estacions de la Molina-Masella. Alp, Baixa Cerdanya

INTRODUCCIÓ .......................................................................9 HABITAR MUNTANYA

ANÀLISI ...................................................................................15 PROCÉS DE CONEIXEMENT I LECTURA DEL TERRITORI REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TERRITORI. CONDICIONS DE PARTIDA

ATLANT URBANÍSTIC SOBRE L’AREA DE LA MOLINA_MASELLA.............................................................31

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE .............173 ESTRATÈGIES GENERALS PER A PENSAR I TREBALLAR EL PROJECTE DE TERRITORI

RECULL DE PROJECTES ..................................................193

4.1 GRUP A1 /LA MOLINA EN MICRO-TRAMS: Riaz Forghani / Núria Sabatés / Oriol Serra 4.2 GRUP A2 / PERFILANDO LA MOLINA Ana Sánchez Aragó 4.3 GRUP B /LA MOLINA, PORTA AL TERRITORI Albert Mampel 4.4 GRUP C1 / RE-DIBUIXAR LA MOLINA 2022 Alejandro Garcia Garrido 4.5 GRUP C2/LA MOLINA, ACTIVITAT+COMUNICACIÓ= COHESIÓ Maria Lanfranconi 4.6 GRUP C1/DESFRAGMENTACIÓ DEL POBLE DE LA MOLINA Núria Fernández Vinyet 4.7 GRUP D / LA MOLINA APRÉS SKI Claudia Frigerio / Sílvia Costa / Laura Pons / Helena Valls

4.8 GRUP E / EL CUERPO URBANO Sumaya Al-Chama’a / François Colson / Saray Cordón / Salvatore Coppola 4.9 GRUP F / CLARO EN EL BOSQUE Dídac Baeza Raja / Ana Noëlle Balló / Alberto Sarmiento Calderó / María Sedó Llinás 4.10

GRUP G / LA MOLINA 3V-ISIONAL. Desarrollo, permanència,

viabilidad Avraam Bonas / Magdalini Papadam / M.Victoria Orlandini 4.11

GRUP H / ORIGENS

Gerard Carreras i Porta 4.12

GRUP I1 / PIRINEOS BLANCOS, PIRINEOS VERDES

Alfons González Aguado 4.13

GRUP I2 /FRÀNGES EN TRÀNSIT

Gavina Corbetta Gállego 4.14

GRUP I2 / DIVERSIFICACIÓN IDENTIDAD ENTORNO

Ivan Alfonso Burgos 4.15

GRUP J / UN PASSEIG PER LA MOLINA

Laura Bertran / Eva Fricová / Martin Gutmann / Maria Vicente 4.16

GRUP K / CAMINO OLIMPICO

Beresin S. Ferreira, Pedro / Laubef, Zoe / Taipina, Monica 4.17

GRUP L1/OCUPACIÓN vs ESPACIO LIBRE_LLENOvsVACIO

Joel Robles Pena/Cristina Violán Espinosa/Nekane Zabaleta Irazabalbeita 4.18

GRUP L2/ LA PLAZA CENTRAL

Maria Pia Carmagnani 4.19

GRUP M / CAMPUS ALT RENDIMENT A LA MOLINA

Inês Figueiredo / Nuno Santos

Font: Exercici Atlas. Grup K

Aquest informe presenta els resultats del treball dut a terme per el taller F de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés en el quadrimestre tardor de 2012. Aquest taller, en conveni amb la Oficina Tècnica de la Candidatura Barcelona-Pirineu 2022, ha tingut com a pretext l’anàlisi i realització de propostes projectuals en l’àrea on es desenvoluparien els Jocs Olímpics d’Hivern 2022.

0. INTRODUCCIÓ

Font: Exercici Final. Grup A

0. INTRODUCCIÓ

HABITAR MUNTANYA

Quan s’enfronta la definició d’exercicis de treball des de l’àmbit universitari es busquen temes que permetin establir una contribució didàctica. El treball que aquí es presenta es basa en un tema sobre el que existeix un especial interès per reflexionar i que ha servit per establir un posicionament clar en relació a les temàtiques de projecte del territori, en aquest cas: Habitar a muntanya. Actualment des de la disciplina arquitectònica, paisatgística i els posicionaments teòrics més rellevants, hi ha una clara aposta per treballar sobre el paisatge així com per la resolució de les problemàtiques de la metròpoli contemporània; però potser no s’estan abordant amb la mateixa intensitat altres qüestions que tenen més a veure amb el món rural i la vida fora de les grans aglomeracions urbanes. Aquests plantejaments afecten de forma potser més evident els entorns de muntanya que, per altra banda, donen resposta clarament a una dinàmica molt actual com és l’ús allargat de territori. Intervindran i s’hauran de tenir en conter en aquesta redefinició, la incorporació de noves demandes programàtiques, noves dinàmiques socials i estils de vida de la ciutadania, estratègies de mobilitat, etc. que en definitiva suposen un nou repte per a la habitabilitat del territori. D’altra banda, aquest treball ha permès no únicament realitzar un treball des de l’escala territorial, si no que també a buscat explorar la definició de nous models arquitectònics que permetin habitar aquest context d’una manera contemporània. Des d’aquesta voluntat de poder mirar d’entendre aquests processos i trobar formules per afrontar-los, sorgeix la necessitat de treballar des del més alt coneixement local i específic que demanen les condicions particulars del de lloc. D’aquest requeriment apareix un altre dels conceptes que han marcat aquest estudi: La contextualització.

Si bé és cert que els mecanismes de posada en context són força enriquidors en el procés projectual de qualsevol objecte arquitectònic, és en aquells emplaçaments situats fora del límit urbà on prenen major significació. Determinats entorns caracteritzats per un alt valor paisatgístic ens porten a pensar en un canvi gairebé disciplinar que ens apropi a un nou model de planejament. Un model que apel·li i doni prioritat als valors propis del lloc per damunt dels valors funcionals del programa establert, produint una inversió en els termes jeràrquics habituals que venen establerts per la naturalesa de l’encàrrec. És evident que hem de preservar aquests valors propis que són identitat i potencialitat d‘un territori concret. Amb la voluntat de treballar en aquesta direcció es planteja la recerca de mecanismes i estratègies que ens permetin, des de la resolució de plantejaments concrets i acotats en entorns definits, establir directrius a l’hora d’afrontar el projecte d’arquitectura. Directrius que posen de manifest la necessitat de relació amb l’entorn, la diversitat programàtica especifica, que donin resposta a les condicions pròpies i específiques d’aquestes situacions i que en definitiva acaben constituint una manera d’abordar el projecte en entorns de muntanya amb un caràcter general i certa vocació d’esdevenir model. En el marc de la candidatura Barcelona Pirineus 2022 i al voltant de la necessitat de dotar d’una sèrie d’equipaments i infraestructures un territori amb un alt valor d’entorn natural, apareix l’oportunitat de posar en pràctica aquests mecanismes d’aproximació. Aquest marc de treball ens ofereix un programa de necessitats altament interessant pel que fa a la seva complexitat i unes dinàmiques i condicions d’intervenció que el fan molt adient per al treball d’anàlisi i recerca en l’àmbit del projecte d’arquitectura. Aquesta complexitat a l’hora d’abordar el projecte demana d’una renovada forma de treball que incorpori aspectes socials, territorials, culturals i econòmics que donant resposta a noves demandes socials vinculades a la posta en valor del suport territorial, la qualitat de vida, el treball 2.0, etc. permeti rehabitar el territori. Accions que tenen com a finalitat revertir la tendència actual de regressió demogràfica i socioeconòmica, compatibilitzant el desenvolupament turístic amb la preservació del patrimoni natural i cultural.

La gran quantitat de focus i escales de treball que demanda aquesta intervenció, lligat al discurs propi desenvolupat per l’assignatura del “taller de Projectes F” de l’ETSAV, fan d’aquesta una gran oportunitat de treball conjunt acostant problemàtiques de total actualitat i amb un alt valor de contemporaneïtat a la universitat a l’hora que permeten que aquesta retorni un cert valor de coneixement cap a la societat.

1. ANALISI

Cartell programa seminari

1. ANALISI

PROCÉS DE CONEIXEMENT I LECTURA DEL TERRITORI

El treball sobre el territori sempre demana del coneixement i reconeixement intensiu d’aquest; més encara quan, com és el cas, el que es pretén és poder actuar no solament sobre alguns punts d’aquest, sinó modificar les seves dinàmiques. Per tal de poder abastar la recerca d’una manera conjunta i amb una visió el més panoràmica possible que permetés concretar un marc d’actuació es va proposar l’elaboració d’un Atlas. Aquest Atlas és un document de treball elaborat per els alumnes del taller en el que s’analitza el territori des de diversos focus i amb mirades diferents. Aquest document serveix d’aproximació a la realitat i es converteix en lloc de coneixement comú, permetent realitzar ja les primeres interpretacions. En aquest cas, degut a l’especificitat del tema al que ens enfrontàvem, era necessari fer una aproximació intensa a totes aquelles informacions i condicions que havien de regir la nostra intervenció i poder tenir en compte el major nombre d’inputs possibles. Per fer-ho es va preparar un seminari en el que diverses veus ens van facilitar, des d’altres disciplines, enfocs i sobretot des del coneixement profund, la interiorització de tots aquests aspectes i informacions tant concrets. El programa de seminari es va desenvolupar en tres sessions. Dues realitzades com a programa de conferencies a l’ETSAV, i una tercera que es va dur a terme visitant el lloc. En la primera sessió, a mode d’introducció i per tal de donar una visió més global i objectiva del projecte, l’equip redactor del projecte de candidatura va explicar tots aquells aspectes que contextualitzaven la intervenció de manera global. Lluís Millet i Berta Coll (Millet,Biosca&Associats) es van encarregar de donar una visió general de tots els aspectes estratègics de l’ operació, components del territori, circumstancies, diferents actors, punts forts, problemàtiques, tots els factors a tenir

Conferencia a càrrec de Lluís Millet. Seminari ETSAV

Conferencia a càrrec de Mònica Bosch. Seminari ETSAV

Conferencia a càrrec de Xavier Cazorla. Seminari ETSAV

en conter, els aspectes més rellevants en quant a condicionants associats als criteris del COI, etc. D’aquesta manera, i ja amb el major nombre d’eines possibles i amb les estratègies del projecte ben definides, es pot abordar la intervenció. En una segona part de la sessió, i ja amb aquests aspectes generals tractats, es varen explicar i abordar amb major detall els tres punts principals que es proposaven per intervenir: Barri de l’estació, eco bulevard, i Vila olímpica de muntanya. Entrant a definir els condicionants específics de cadascuna d’aquestes operacions. En la segona sessió, orientada a oferir uns coneixements més concrets i més específics, es va convidar a un conjunt d’experts que han format part de la oficina tècnica i del grup d’assessors de la mateixa, per tal d’anar abordant els detalls de la intervenció. La primera conferencia, a càrrec Ferran Miralles (Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya) es va encarregar d’abordar l’escala territorial i les metodologies de treball en l’entorn del Pirineu. Aspectes de planejament, valors del paisatge, eines d’actuació i aspectes a preservar. En la segona conferencia Jordi Singla (Director àrea mobilitat y territori d’ALG, empresa consultora de la oficina de la candidatura) va aportar tota la informació a tenir en conter en el disseny de la mobilitat, tant a nivell intern en l’àrea de la molina, com la mobilitat generada entre la Molina i Barcelona en els desplaçaments de públic, periodistes, etc. Definint les diferents solucions i escenaris tinguts en conter per la oficina, i mostrant algunes de les possibles solucions, així com posant de relleu diversos sistemes per tal de solucionar la mobilitat interna de públic, esportistes, etc. La tercera conferencia, pronunciada per Mònica Bosch (àrea esports i màrqueting de l’oficina tècnica Barcelona-Pirineus 2022, i ex-esquiadora olímpica) va donar les claus sobre el funcionament de i els condicionants de tot el que té a veure amb la pràctica dels esports de neu i la vila olímpica.

Visita al lloc. Arribada de pista llarga, telecadires.

Visita al lloc. Estació tren de La Molina

Conferencies Sessió 3. Instal·lacions estació d’esquí La Molina

I per acabar la segona sessió, Xavier Cazorla (Responsable Àrea Sostenibilitat de la Candidatura Barcelona Pirineu 2022) va posar en relleu aquells aspectes relacionats amb la preservació de l’entorn natural de l’àrea de La Molina-Pirineus, i va donar les claus per tal de realitzar una intervenció i un projecte no agressiu amb l’entorn, que permeti la coexistència d’aquestes dues realitats. Aquest seminari es va veure complet amb una tercera sessió de visitat al lloc en la que es varen explicar ja sobre el terreny alguns d’aquests coneixements, i es va donar també paraula als actors més vinculats al lloc. D’una banda des de l’ajuntament es va mostrar la realitat actual d’aquesta àrea del Pirineu, donant conter de les relacions intermunicipals que es donen, posant de manifest les carències, la total dependència de la explotació dels esports d’hivern que pateix el municipi, i també mostrant les expectatives que una operació d’aquest tipus genera en la zona. D’altra banda, la pròpia empresa que gestiona i explota l’esqui a la Molina (Ferrocarrils de la Generalitat) va exposar el seu funcionament i dades de gestió actuals, recorregut, competències, etc. Finalment Ramón Ganyet (enginyer de camins i assessor de la oficina tècnica Barcelona-Pirineus 2022) com a gran coneixedor de la zona va acompanyar-nos en el coneixement d’aquest context i per tancar el cicle de conferencies va realitzar una exposició al voltant del tractament i adequació del sistemes de generació de neu artificial per la possible implementació, en la que pren un especial protagonisme la captació i emmagatzematge d’aigua.

font: Grup A

ANÀLISI

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TERRITORI. CONDICIONS DE PARTIDA

De la lectura i desenvolupament del territori, juntament amb el procés d’aproximació al lloc, es generen una sèrie de reflexions que defineixen l’estat actual d’aquest territori i que seran en certa manera els punts de partida.

Desenvolupament històric i condició formal de la Molina. La primera aproximació a l’àmbit d’estudi ens mostra un entorn generat al voltant d’una única activitat o recurs (la neu) i que morfològicament respon a un clar procés de colonització i creixement i no a unes directrius prefixades. L’estudi de l’evolució històrica d’aquest assentament de muntanya ens evidencia una clara modificació de la cota de neu que ha anat pujant i que provocarà que es desplaci el centre d’activitat. En un primer moment (1920’s) aquest centre es situa a cota 1500m amb la construcció de l’estació de tren que serà el element origen d’aquest nucli i al voltat del qual apareixeran els primers habitatges que poc a poc configuren el primer nucli urbà de La Molina. Degut a la popularització de la practica esportiva d’hivern i l’aparició dels telecadires que estendran les zones esquiables, la normalització en la utilització del vehicle privat, i altres factors socioeconòmics, a partir dels anys ‘50 es produeix un notable augment d’edificacions. Degut a l’evolució climàtica, la cota de neu s’ha vist alterada, i tenint en conter els factors que hem citat abans, es produirà un fenomen d’extensió de la taca edificada cap a cotes superiors. Aquesta condició provocarà que les construccions (hotels i apartaments gairebé en exclusiva) es concentren en la cota 1600m generant un segon nucli, així com també es pot observar com l’element vertebrador d’aquests teixit serà sens dubte la carretera d’accés a pistes.

font: Grup F

font: Grup J

font: Grup E

De la mateixa manera i ja cap als anys ’70-’80 amb la transformació de l’explotació del domini esquiable, es generarà el tercer nucli al voltant de les pistes tal i com les coneixem avui en dia, i que correspondria a la cota 1700m. Tot aquest procés i la manca de diversitat pel que fa a l’activitat, ha acabat definint un teixit de baixa densitat, molt dispers i sense elements de connexió urbana reconeixibles. La edificació de la molina es podria definir com una sèrie de peces habitacionals disperses i aïllades entre sí, únicament vinculades a la infraestructura. Peces que es esdevenen alhora totalment dependents del vehicle privat. Temporalitat Com ja hem dit, aquest territori s’ha desenvolupat únicament al voltant d’una a única activitat. La forta dependència cap a aquest recurs que té una marcada condició temporal ha definit en gran mesura la viabilitat d’aquest territori. Amb una parc edificat destinat gairebé en la seva totalitat a la tercera residencia i amb una ocupació inferior als 30 dies/any, es fa molt difícil pensar en aquest com un nucli poblacional amb totes les seves condicions. La manca de serveis i activitats ha anat desplaçant fins i tot a aquells (pocs) treballadors que si treballen tot l’ any en el manteniment de pistes, administració, etc. a poblacions properes que si disposen de serveis i que exerceixen una certa centralitat en la regió. La transformació de tota l’àrea del Pirineu cap a una economia basada en el sector terciari ha anul·lat completament els sectors primari i secundari, que juntament amb l’èxode cap a les ciutats per part dels habitants del món rural, ha produït un canvi demogràfic molt important a la zona. Pel que fa al cas concret de La Molina, esdevé una situació totalment insostenible. Amb una població dedicada en el 97% directa o indirectament als esports d’hivern i sense cap més activitat o servei, cada vegada són més els treballadors que deixen d’habitar a La Molina i que únicament hi treballen. La manca d’equipaments i d’un teixit edificat preparat per esdevenir residencia habitual, no ajuden a millorar aquesta situació. És necessari realitzar una transformació profunda que permeti revertir els termes i possibilitar un model molt més sostenible.

font: Grup F

Conectivitat Més enllà de la mobilitat interna del municipi, hem de tenir en compte que tant pel que fa a l’activitat econòmica, com pel que fa a la possibilitat d’habitació de La Molina com a nucli urbà, és necessari entendre la importància de la connectivitat a una escala major. Des d’aquest punt de vista, les dinàmiques que han anat consolidant el vehicle privat com a mitjà de transport universal, han anat provocant un ús minoritari de la línia de ferrocarril d’aquesta regió. Això ha anat provocant una evident manca d’inversió que a l’hora ha fet que no esdevingui un mitja de transport suficientment útil. La situació actual és la d’un territori excessivament desconnectat (en termes de distancia-temps) de la metròpoli i d’altres centres d’activitat de caràcter més regional, amb la qual cosa augmenta la sensació d’aïllament i d’inseguretat, ja que no és fàcil accedir a propostes culturals, d’oci, comerç, etc. i tampoc es directe l’accés a assistència mèdica hospitalària, etc. Es per tant necessari estudiar en profunditat aquesta situació per tal de, aprofitant la possibilitat d’organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern, beneficiar-se de les dinàmiques que es generen al voltant d’aquests per reformular aquest aspecte clau per al desenvolupament del territori. Reduir l’aïllament a través de la connectivitat milloraria sensiblement la percepció de la vida en aquests indrets i obriria noves oportunitats. També el sector terciari es podria veure fortament potenciat al apropar la metròpoli, podent-se obrir a un nou tipus d’usuari i possibilitant un major accés.

Pel que fa a la mobilitat interna del municipi, s’ha de treballar també per millorar-la fent possible el lligam entre el transport públic i la practica esportiva, ja que en l’actualitat aquesta relació no està suficientment solucionada, a més a més, el vehicle privat ha acabat agafant un protagonisme excessiu en detriment de l’activitat i l’impacte paisatgístic a la zona, que es podria veure reduït amb unes bones estratègies de potenciació del transport públic, i el tractament de la mobilitat.

font: Grup E

font: Grup G

font: Grup E

Valors i oportunitats Tot i l’ existència d’un determinat patrimoni històric cultural amb certa rellevància, és evident que el principal actiu d’aquest territori recau en el seu alt valor paisatgístic. Lluny de ser un valor únicament contemplatiu, aquest factor és el que ha donat la possibilitat de desenvolupar-se econòmicament. Analitzant aquest territori s’ha pogut observar la potencialitat que té en relació a la possibilitat d’implementar l’activitat existent amb un gran conjunt d’activitats de lleure relacionades amb el paisatge, esports d’aventura, salut i benestar...etc. Juntament amb això, aquesta regió s’ha caracteritzat per un alt valor per a la producció en el sector primari, la qual cosa ens faria pensar en la possibilitat de recuperar determinades activitats, no de forma extensiva si no dotant-les d’un cert valor afegit que confereix el propi territori, i que a l’hora aniria retroalimentant la imatge de la regió. També el sector industrial (de petita escala) podria tenir cabuda des de posicionaments molt concrets que posessin de manifest algunes característiques pròpies de la regió. Es tracta en definitiva de crear tot un sistema de sinergies que d’una banda posin de manifest l’especificitat del territori, al temps que possibiliten l’increment i diversificació d’activitat que tant necessari li es a aquest entorn.

2. ATLAS URBANÍSTIC

_____________________________________________________________ ATLAS URBANÍSTIC SOBRE L’ÀREA LA MOLINA_MASELLA _____________________________________________________________

GUIA DE TEMES Biografia de La Molina_Molina_Masella

Grup A

Origen, gestació, evolució Abans de les estacions d'esquí El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica

El context econòmic i sociopolític del projecte

Grup B

El context cultural en el que s’enmarquen El contexsociopolític: Les raons

El context disciplinar: Les propostes alternatives

Grup C

El context tècnic: Les solucions L’evolució i formació urbanística de l’àrea. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai al voltant

Carnet d’identitat

Grup D

El projecte de La Molina_Molina_Masella Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i de l’entorn construit Estat actual, Forma i estructura

Codi de barres

Grup E

Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball, La Molina_Molina_Masella) Edificis i arquitectures singulars a l’àrea

Mode d’emploi

GrupF

La xarxa viària entorn l’àmbit del treball, La Molina_Molina_Masella Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic interns i des de BCN L’ordenació de les formes dels espais generats Les regulacions, normes i ordenances vàries

Radiografia urbana de La Molina_Molina_Masella

Grup G

El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments

El sistema d’espais lliures

Grup H

Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Arbre de família

Grup I

Rol i relacions amb la zona i amb BCN (sobre l’àmbit del treball, La Molina_Molina_Masella) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials

Portraits + 24 hores de la vida del carrer

Grup J

Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge habitat a muntanya, « Coses d'habitar a muntanya», fites, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida a muntanya, “events”, conflictes…

La Molina_Molina_Masella Generali Metric Handbook

Grup K

WebBibliografia, exposicions i publicacions s obre La Molina_Molina_Masella

Grup L

_____________________________________________________________ ALUMNES/AUTORS PER GRUP _____________________________________________________________

GRUP A Riaz Forghani Núria Sabatés Oriol Serra Ana Sánchez GRUP B Albert Mampel GRUP C Alejandro Garcia Garrido Maria Lanfranconi Núria Fernández Vinyet GRUP D Claudia Frigerio Sílvia Costa Laura Pons Helena Valls GRUP E Sumaya Al-Chama’a François Colson Saray Cordón Salvatore Coppola GRUP F Dídac Baeza Raja Ana Noëlle Balló Alberto Sarmiento Calderó María Sedó Llinás

GRUP G Avraam Bonas Magdalini Papadam M.Victoria Orlandini GRUP H Gerard Carreras i Porta GRUP I Ivan Alfonso Burgos Gavina Corbetta Gállego Alfons González Aguado GRUP J Laura Bertran Eva Fricová Martin Gutmann Maria Vicente GRUP K Beresin S. Ferreira, Pedro Laubef, Zoe Taipina, Monica GRUP L Joel Robles Pena Cristina Violán Espinosa Nekane Zabaleta Irazabalbeita Maria Pia Carmagnani GRUP M Inês Figueiredo Nuno Santos

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP A Riaz Forghani Núria Sabatés Oriol Serra BIOGRAFIA DE LA MOLINA_MOLINA_MASELLA

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP B Albert Mampel

EL CONTEXT ECONÒMIC I SOCIOPOLÍTIC DEL PROJECTE

ATLAS URBANĂ?STIC

MARC SOCIOECONĂ&#x2019;MIC DE Lâ&#x20AC;&#x2122;Ă MBIT TERRITORIAL ALT PIRINEU I ARAN

Lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit territorial de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Pirineu i lâ&#x20AC;&#x2122;Aran engloba sis comarques de Catalunya, les quals comparteixen una mateixa evoluciĂł histĂ˛rica del seu marc socioeconĂ˛mic.

FĂ brica de ciment Asland. IndustrialitzaciĂł als Pirineus

Font: Pla territorial de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Pirineu i lâ&#x20AC;&#x2122;Aran

Font: ElaboraciĂł prĂ˛pia /HV FRPDUTXHV GH OÂś$OW 3LULQHX L $UDQ KDQ SDVVDW HQ FLQTXDQWD DQ\V GÂśXQHV HFRQRPLHV EDVDGHV HQ OÂśDJULFXOWXUD OD UDPDGHULD HO ERVF L HQ PHQRU JUDX HQ OÂśH[SORWDFLy KLGURHOqFWULFD D XQHV HFRQRPLHV IRQDPHQWDGHV HQ HO WXULVPH L OD FRQVWUXFFLy

A principis del segle XX, lâ&#x20AC;&#x2122;activitat econĂ˛mica del territori es caracteritzava per un predomini evident del sector primari. En aquest sentit, les activitats agrĂcoles, forestals i ramaderes van propiciar la generaciĂł de petits nuclis que configuraren gran part del paisatge que coneixem avui. En segon terme, lâ&#x20AC;&#x2122;explotaciĂł dels recursos naturals de la zona tambĂŠ impulsaren la industrialitzaciĂł. En particular, les centrals hidroelĂ¨ctriques de principis de segle van esdevenir la major activitat industrial de la zona i, alhora, desencadenaren lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;indĂşstries vinculades a la producciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;electricitat. Aquest lapse de la histĂ˛ria coincidĂ amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ă¨xode demogrĂ fic a Catalunya, pel qual lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Pirineu va experimentar una forta migraciĂł de la seva poblaciĂł activa cap a les ciutats, accentuant lâ&#x20AC;&#x2122;envelliment de la poblaciĂł. No obstant, durant la segona meitat del segle XX, el model econĂ˛mic del Pirineu va iniciar un procĂŠs de canvi. El principal detonant va ser la implantaciĂł progressiva de les activitats turĂstiques a partir dels anys seixanta, les quals van finalitzar en la consolidaciĂł del sector serveis com a pilar de lâ&#x20AC;&#x2122;economia en les comarques pirinenques. Un fet que va anar en detriment del sector primari i industrial, que va anar experimentant un retrocĂŠs progressiu. A mĂŠs a mĂŠs, el creixement del sector serveis va permetre impulsar simultĂ niament lâ&#x20AC;&#x2122;augment de la construcciĂł, degut a lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;edificaciĂł associada al turisme i lâ&#x20AC;&#x2122;increment de demanda de segona residĂ¨ncia en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit territorial. Una realitat que va generar un important volum de poblaciĂł estacional, si bĂŠ va permetre una estabilitzaciĂł general de la poblaciĂł tot i lâ&#x20AC;&#x2122;elevat pes flotant. Alhora que va facilitar una millora molt considerable dels serveis i infraestructures.

ESTRUCTURA ECONÒMICA ACTUAL A LA COMARCA CERDANYA

La Cerdanya agrupa disset municipis repartits en 546,6 km². D’acord amb el padró municipal del 2011, la població de la comarca es xifra en 18.783 habitants i una densitat de només 34,4 hab./km². Aquests resultats emanen d’un conjunt de municipis poc poblats, d’entre els quals només quatre tenen més de 1.000 habitants: Puigcerdà (9.022 habitants), Bellver de Cerdanya (2.231 hab.), Alp (1.735 hab.) i Llívia (1.589 hab.).

La construcció i el sector primari tenen una major aportació al PIB comarcal que el que tenen dins l’economia catalana, amb predomini del sector serveis que segueix el patró català. L’aportació del sector de la construcció al PIB triplica la que el sector té al conjunt de Catalunya. És la comarca de Catalunya amb un pes relatiu més important del sector de la construcció i una de les últimes pel que fa al pes del sector industrial. Una classificació més precisa de l’activitat permet determinar els principals subsectors que dominen en els tres principals.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Idescat

A nivell econòmic, la Cerdanya és una comarca que es troba molt avançada en l’evolució d’una economia tradicional cap a una economia turística. El model turístic de tipus alpí alterna turisme blanc a l’hivern amb turisme verd a l’estiu, potenciant una forta implantació d’habitatge secundari i una economia molt dependent de la construcció.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Anuari comarcal CX

ATLAS URBANÍSTIC

ESTRUCTURA ECONÒMICA ACTUAL A LA COMARCA CERDANYA

D’entre tots els subsectors, el primer factor de transformació ha estat el turisme. Des del punt de vista econòmic el sector turístic ha contribuït a la sostenibilitat econòmica de les comarques de muntanya com la Cerdanya. Les estacions d’esquí han estat la peça clau pel desenvolupament turístic que s’ha generat al seu voltant. Tot i així, sempre han generat dubtes sobre la seva rendibilitat si es desvinculessin del negoci immobiliari que les acompanyen. A més a més, s’hi afegeix la preocupació d’anticipar-se als efectes negatius que pugui comportar un escenari anunciat de canvi climàtic, cosa que passa per una diversificació de l’activitat econòmica i una oferta més clarament desestacionalitzada. Per tal fi, sembla fonamental la col·laboració directa entre les estacions d’esquí de la Molina i la Masella.

No obstant, aquest creixement econòmic es basava en uns pilars amb dubtosa sostenibilitat en un futur immediat de la comarca. De fet, l’inici de la crisis econòmica del 2008 va deixar palesos els punts més febles del model econòmic i els desequilibris existents a nivell sectorial. Per aquest motiu, la caiguda i la recuperació de l’economia de la Cerdanya està esdevenint més complexa.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Dossier comarcal Gencat

Certament, la construcció havia esdevingut el pilar de l’economia fins a la crisi de 2008. No obstant la davallada del sector pot impulsar un redefinició del model econòmic potenciant sectors més beneficiosos i sostenibles a llarg termini. Que no esdevingui una crisis cíclica sinó que es produeixin canvis estructurals. Per aconseguir-ho, s’haurien de definir unes línies estratègiques concretes a mig i llarg termini. Estació d’esquí de la Masella.

En l’època expansiva, l’elevat pes del sector serveis i de la construcció va permetre mantenir un nivell de creixement econòmic a la Cerdanya superior al conjunt de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Dossier comarcal Gencat

LES PARTICULARITATS DEL MUNICIPI ALP

Alp és el tercer municipi de la comarca de la Cerdanya pel que fa la població (1.735 hab.). El creixement demogràfic rep una forta empenta a partir de l’any 1992, després de 10 anys d’estancament. A partir d’aquest moment, s’incia un procés de creixement per l’estabilització de la població local i, sobretot, per la forta immigració que rep el municipi. Aquest immigració s’ha localitzant en els nuclis urbans amb funcions de capitalitat, augmentant-ne la població. En canvi, en els nuclis de menor dimensió, no s’ha frenat el despoblament a causa de les deficiències en serveis, accessibilitat i l’abandonament de les explotacions agràries.

En el cas particular d’Alp, el fet de tenir un important domini esquiable amb dos estacions d’esquí consolidades fa que esdevingui un dels principal nuclis turístics de l’àmbit territorial. Les estacions de la Molina i la Masella, juntament amb les de la Vall d’Aran, son les àreas d’activiat al voltant de l’esquí més importants del Pirineu.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Idescat

Aquest fet ha desencadenat una accentuació del model de creixement basat en el turisme i la construcció associada. Concretament, s’ha desenvolupat un parc d’habitatges de segona residència molt important, que resten buits la major part de l’any, obligant a mantenir serveis en llocs deshabitats. Aquest tipus de creixements residencial ha provocat perjudicis ambientals, socials i econòmics en comparació amb els creixements amb més precència d’allotjament col·lectiu.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Idescat

Anàlogament al comportament econòmic de la comarca, el municipi va registrar creixement de la seva riquesa per habitant amb anterioritat a la crisis iniciada al 2008. No obstant, aquest creixement estava suportat sobre un model insostenible a llarg termini.

Font: Elaboració pròpia; Dades: Idescat

ATLAS URBANÍSTIC

REPTES DE FUTUR ALP

D’acord amb la realitat econòmica actual, el repte del municipi pirinenc es poder afrontar un canvi del model socioeconòmic que havia imperat fins al moment. Un canvi basat en potenciar la diversificació sectorial, junt amb una ordenació dels creixements urbanístics posant en valor els actius més importants: el territori i el paisatge. Per tal fi, resulta rellevant remarcar les tres principals línies d’actuació del PTAPA en l’àmbit socioeconòmic. En primer lloc, preservar el patrimoni cultural així com protegir el medi natural i el paisatge propi. En aquest sentit, s’apostaria per conservar els espais oberts amb el propòsit de protegir el sòl apte per la producció agrícola ajudant al manteniment de la activitat del sector primari. En definitiva, considerar el sector primari com a estratègic per la gestió del territori.

muntanya, tant a l’estiu com a l’hivern. De fet, el turisme té una contribució notable en la preservació de l’activitat agrària i en la gestió del paisatge, a part de tenir altres beneficis socioeconòmics com aturar l’èxode demogràfic, crear ocupació, generar ingressos, finançar les infraestructures i millorar les condicions de vida, introduir dinamisme social i reforçar el sentiment d’identitat de la població. En tercer i últim lloc, s’apostaria per potenciar uns assentaments urbans més densos i compactes. Una línia d’actuació que comportaria: conservar i enfortir el sistema urbà; millorar la qualitat dels actuals nuclis; i prioritzar el creixement urbanístic necessari que permeti la convivència d’activitats i habitatges i es faci en continuïtat a les zones urbanes ja existents. D’aquesta manera, s’afavoriria un model de creixement urbà compacte amb la finalitat de reduir el consum de sòl, de matèries primeres i d’energia. A més a més, es reduirien els costos associats a la dispersió de serveis i infraestructures.

El nucli d’Alp.

En segon lloc, impulsar les activitats econòmiques i productives amb capacitat d’estabilitzar l’ocupació i resultar alternatives a aquelles activitats més estacionals. En el cas particular del turisme, l’objectiu seria una reorientació del sector cap al manteniment d’una agricultura productora de natura, cultura i paisatge. És a dir, allò que busquen cada vegada més els turistes de

La candidatura de Barcelona-Pirineus 2022 pot representar un impuls definitiu per consolidar el model turístic vinculat als esports d’hivern i dotar les instal·lacions d’infraestructures que augmentin la capacitat turística. Però, sobretot, pot ser una oportunitat per replantejar-se el model de ciutatterritori.

ESTACIÓ D’ESQUÍ DE LA MOLINA CRONOLOGIA

A principis del s.XX neix l’esquí com a activitat: lúdica i esportiva. •1908: es té constància dels primers esquiadors en aquests paratge. Practicaven: telemarc i stemmbogen. •1922: arribada del primer tren. •1923-1924: es popularitza la pràctica de l’esquí, es converteix en lloc concorregut pels amants d’aquest esport gràcies a l’arribada del tren. Es descobreixen noves pistes (Fontcanaleta) i s’amplia el domini esquiable més enllà dels voltants de l’estació. Aquell estiu, es comencen a celebrar les primeres curses. •1925: aquell desembre, s’ inaugura el CEC (Centre Excursionista de Catalunya) i es converteix en el primer allotjament de l’estació.

•1954: es produeix la veritable expansió de l’àrea esquiable al fer arribar un telecabina de dues places a 2.280m del Puig Alp. Al cap d’un any, aquesta línia s’allarga fins al capdamunt de Tosa d’Alp amb un teleesquí. Al cim de Tosa d’Alp es construeix el refugi de Niu de l’Àliga, que ofereix serveis de bar-restaurant amb Terrassa on prendre el sol. A finals del 50, la Molina ja disposa de deu teleesquís i dos telecadires, fruit de dues grans empreses que havien equipat diferents àrees de la Molina. •1955-1970: es converteix en un referent per al món de l’esquí a tot el país ja que disposava d’un de les instal·lacions més modernes de l’època. •A principis dels 80: l’esquí havia adquirit una notòria popularitat entre tots els segments de la població. •1985: les vicissituds que travessaven les empreses propietàries fins aleshores de La Molina van fer que la Generalitat de Catalunya adquirís els actius del domini esquiable de l’estació a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que passà a gestionar-los fins a l’actualitat. Aquest nou impuls comporta que, novament, La Molina esdevingui pionera en el seu àmbit, i es dota de la primera planta de producció de neu artificial per mitjà d’un sistema d’alta pressió.

La Molina, inicis.

•1986: es va instal•lar el primer telecadira de quatre places de l’Estat.

•1940: s’ instal·la el primer servei d’ assistència mèdica per als accidents de l’esquí a l’Estat.

•1987-1991: es construeixen tres nous telecadires de quatre places en l’actualitat

•1943: s’estrena a les pistes de Fontcanaleta el primer teleesquí d’Espanya, llavors quelcom sorprenent i innovador.

•2008-20012: La Molina ha estat la primera estació dels Pirineus en acollir la Copa del Món Femenina d’Esquí Alpí. També s’hi celebren la Copa del Món per a Discapacitats i la Copa del Món Snowboard.

•1946-1947: uns anys després, la Molina també és pionera en la instal·lació de telecadires.

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP C Alejandro Garcia Garrido Maria Lanfranconi Núria Fernández Vinyet

EL CONTEXT DISCIPLINAR: LES PROPOSTES ALTERNATIVES

ATLAS URBANÍSTIC

Context disciplinar: Les propostes alternatives ACTIVITAT que genera PROJECTE? O PROJECTE que genera ACTIVITAT? Quina era la situació de La Molina?

De l’any 1908 es comencen a tenir noticies d’una nova activitat als paratges de La Molina, l’esquí. Un esport procedent de Noruega i que va arribar al nostre país a través de França, on uns anys abans ja havien començat a practicar-lo. Gràcies a documents del Centre Excursionista de Catalunya, tenim textos i imatges que ens ensenyen i expliquen com en un inici els esquiadors carregaven els esquís a l’espatlla muntanya amunt, fins a arribar a una alçada raonable des de la qual descendien pista avall.

Que l’activitat fos el primer respon a varies coses: 1. L’activitat és qui tria el lloc. L’espai que li agrada, amb una bona pendent, accessible, amb bona orientació i probablement amb bona qualitat de neu. 2. El projecte es genera paulatinament, segons les necessitats del moment. • Competicions d’esquí oficials • L'arribada del Ferrocarril • El Xalet de La Molina (Centre d’Excursionistes de Catalunya). El que va ser l’origen de l’explotació de la zona • El primer telesquí • I un llarg etcètera fins a arribar a la situació actual Estem doncs davant d’una zona amb un projecte únic, un espai on no hi cabien altres propostes, ja que aquest va ser pràcticament obligat degut a l’activitat prèvia que s’hi havia instaurat.

Grupo C 55

-El context tècnic: Les solucions. Molina L'actual POUM del 2010 defineix la major par del sòl de la Molina com a no urbanitzable, ja sigui amb la clau 91, 92 o 93 o amb la clau DE (domini esquiable). Del sòl urbanitzable esta la major part qualificat de residencial unifamiliar o plurifamiliar aïllat amb algunes zones ja destinades a espais verds o a equipaments, amb previsió a futurs residents que es quedin tot l'any. Al nord-est tenim l'estació de ferrocarrils, que connecta amb la zona residencial o "de poble" i aquesta més a baix connecta amb l'estació d'esquí de La Molina. El punt més baix està a la cota 1.700m i el cim de Puigllançada a 2.406m amb un desnivell total de 706m. Amb 61km esquiables, dels quals 28 equipats amb canons de neu. Disposa de 7 telecadires, 1 telecabina, així com remuntadors i teleesquís.

La Molina

La Masella

Masella L'actual POUM del 2010 marca la major part del sòl com a no urbanitzable, ja sigui amb la clau 92 (protecció territorial) on es situen les estacions d'esquí, o amb la clau DE (domini esquiable). Del sòl urbanitzable, la majoria està marcat com a plurifamiliar aïllat, del que podem deduir que l'ocupació és temporal. Connectada per la GI-400 amb Alp i Das per una banda i a La Molina per l'altre. Tocant a la zona urbanitzada comencen les instal·lacions de l'estació d'esquí Masella, al Pla de Masella a una alçada de 1.600m, fins a La Tosa que és el cim a 2.535m donant un desnivell de 935m, amb un total de 74 km esquiables. Dotat amb tecnologia t'ultima generació en canons de neu que fan la meitat de l'estació esquiable en tot moment. Disposa de 5 telecadires, 1 telecabina, així com remuntadors i teleesquís.

Grupo C 56

ATLAS URBANÍSTIC

Grupo C 57

Cartografía de la construcción y ocupación del espacio

La Masella

La Molina_Estación 1956

1956 No hay nada construido, se trata de una zona de campos.

1988

Ya existe la estación de tren y un conjunto de construcciones que la rodean. 1988

Aparecen las primeras construcciones.

2008

Alguna de las construcciones antiguas se sustituyen por nuevas.

2008 Aumentan los edificios nuevos rodeando la estación y aparece una urbanización hacia el SO.

Aumenta la zona urbanizada y aparecen los accesos a las pistas.

2012

2012 Se frena la construcción.

Se frena la construcción.

Grupo C 58

ATLAS URBANÍSTIC

Cartografía de la construcción y ocupación del espacio

La Molina_Centro

La Molina_Estación de esquí 1956

1956 No hay casi edificaciones, pero las insfraestructuras ya están hechas.

1988

Existen algunas construcciones esporádicas y empiezan a aparecer las pistas de esquí. 1988

Sigue con aproximadamente la misma densidad construida.

2008

Aparece el un nuevo complejo.

2008 Crece considerablemente la construcción, se une el tren con las pistas de esquí.

2012

Hay un “bum” constructivo y aparecen el centro de esquí se expande.

2012 Se frena la construcción.

Se frena la construcción, pero la estación de esquí sigue mejorando las instalaciones.

Grupo C 59

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP D Claudia Frigerio Sílvia Costa Laura Pons Helena Valls

CARNET D’IDENTITAT

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP E Sumaya Al-Chama’a François Colson Saray Cordón Salvatore Coppola

CODI DE BARRES

ATLAS URBANĂ?STIC

EL PIRINEO ES UN TERRITORIO DONDE PREDOMINA EL ESPACIO ABIERTO El Plan territorial reconoce como espacios abiertos los terrenos que actualmente tienen, de acuerdo con el plan urbanĂstico vigente, el rĂŠgimen de suelo urbano no urbanizable. En la Cerdanya representa el 97,1% del territorio de la comarca. Los espacios forestales son plurifuncionales: tienen potencial productivo, son importantes para la gestiĂłn de la biodiversidad y la protecciĂłn de los recursos hĂdricos y permiten un uso recreativo y cultural. Aunque en CataluĂąa la propiedad del suelo forestal es mayormente privada, su papel social â&#x20AC;&#x201C; ocio, excursionismo, recolecciĂłn de setas, caza, â&#x20AC;Ś - es innegable y de gran tradiciĂłn. El Plan territorial reconoce la importancia del espacio forestal y lo dota de elevados niveles de protecciĂłn (especial y territorial). Hay que estar atentos a dos fenĂłmenos que se estĂĄn produciendo; por un lado, como resultado del crecimiento del turismo, los deportes de masas como el esquĂ y de los deportes concentrados como los deportes de aventura que abren pistas y caminos al trĂĄnsito motorizado y del aumento general de la mobilidad de las personas, se estĂĄ produciendo una hiperfrecuentaciĂłn importante de determinados lugares de la montaĂąa. Por otro lado el abandono del sector primario, ademĂĄs de la naturalizaciĂłn del entorno, se estĂĄ generando una pĂŠrdida de la estructura en mosaico de los usos del suelo.

USOS DEL SUELO DEL MUNICIPIO DE ALP

La Ley 13/2002, de 21 de junio, de turismo de CataluĂąa declara como recursos turĂsticos todos los bienes materiales e inmateriales y todas las manifestaciones de la realidad fĂsica, social, histĂłrica y cultural que puedan generar o incrementar las corrientes turĂsticas hacia CataluĂąa o dentro de su territorio e insta a las administraciones turĂsticas y los sujetos turĂsticos a proteger y preservar, de acuerdo con el principio de sostenibilidad, los recursos turĂsticos, y asegurar el respeto a los valores culturales, histĂłricos, artĂsticos, territoriales, urbanĂsticos y medioambientales que les son propios. Igualmente, la actividad turĂstica relacionada con los recursos turĂsticos esenciales debe respetar los regĂmenes legales de protecciĂłn especial a que se encuentren sometidos y debe contribuir a la preservaciĂłn de sus valores culturales y ambientales. TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

Â&#x2022;Â&#x2018;Â&#x2022; Â&#x203A; Â&#x192;Â&#x2026;Â&#x2013;Â&#x2039;Â&#x2DC;Â&#x2039;Â&#x2020;Â&#x192;Â&#x2020;Â&#x2021;Â&#x2022; Â&#x192;Â&#x2026;Â&#x2013;Â&#x2014;Â&#x192;Â&#x17D;Â&#x2021;Â&#x2022; ÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇ¤Ç¤ÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽ Â&#x192; Â&#x2018;Â&#x17D;Â&#x2039;Â?Â&#x192;Ě´ Â&#x2018;Â&#x17D;Â&#x2039;Â?Â&#x192;Ě´ Â&#x192;Â&#x2022;Â&#x2021;Â&#x17D;Â&#x17D;Â&#x192; La Ley de turismo de CataluĂąa crea la figura del recurso turĂstico esencial que serĂan los recursos turĂsticos que, aislada o conjuntamente con otras, tienen la capacidad de generar las corrientes de turismo mĂĄs relevantes y contribuyen a reforzar la realidad de CataluĂąa como marca turĂstica global y a promocionar el paĂs como destino turĂstico. Tienen la consideraciĂłn de recursos turĂsticos esenciales los bienes culturales protegidos por declaraciones de organismos internacionales, los bienes culturales de interĂŠs nacional, los espacios de interĂŠs natural, los museos nacionales y de interĂŠs nacional, los centros recreativos turĂsticos y, globalmente considerados, el conjunto del litoral, especialmente las playas, y el dominio esquiable. Estos sectores estĂĄn rodeados de espacios abiertos con diferentes grados de protecciĂłn. Los espacios abiertos y los asentamientos urbanos se entienden como sistemas de la realidad territorial. Las actuaciones vinculadas con el espacio abierto segĂşn el Plan Director UrbanĂstico de la Cerdanya son: ÇŚ

Nueva subcategoria de suelo no urbanizable â&#x20AC;&#x153;ProtecciĂłn especĂfica del paisajeâ&#x20AC;?

ÇŚ

Nueva subcategoria de suelo no urbanizable â&#x20AC;&#x153;ProtecciĂłn ecologico-paisajĂsticaâ&#x20AC;?

ESPACIOS ABIERTOS Y CLASIFICACIĂ&#x201C;N DEL SUELO DE LA MOLINA_MOLINA_MASELLA

El sector La Molina_Molina_Masella son nĂşcleos de suelo urbano pertenecientes a Alp que estĂĄn considerados como Ă reas especializadas ya que no nacen de asentamientos de poblaciĂłn residente sino como asentamientos temporales activados por la prĂĄctica del esquĂ en este caso. Son por tanto, sectores de gran importancia para la activaciĂłn de la economĂa de la zona, en concreto del sector terciario (turismo). En este plano podemos ver que lo nĂşcleos de suelo urbano no son nĂşcleos de poblaciĂłn sino que estĂĄn considerados como suelo urbano no consolidado y suelo urbanizables delimitados por espacios abiertos protegidos. Esto se debe a que no son asentamientos de edificios residenciales sino residencias temporales, hoteles y en menor medida servicios.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANร STIC

ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย ย วฅวฅวฅวฅวฅวฅวควควฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅวฅ ย ย ย ย ย ย ฬด ย ย ย ย ย ฬด ย ย ย ย ย ย

TAP F ยท ATLAS ยท GRUPO E [cรณdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

USOS SUELO DE LA MASELLA

La Masella es un nucleo aun por urbanizar; hay mĂĄs espacio por construir que construido. Casi la totalidad del suelo es suelo urbanizable en desarrollo residencial y dos pequeĂąas zonas de equipamiento.

ORDENACIĂ&#x201C;N DE LA MASELLA (Plan Directror UrbanĂstico de la Cerdenya)

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANÍSTIC

! "#$$ # % $ " $ & ' $ " ( ! $ " ) ! $ # " & #(

* " "# + " " # , * -# , - $$# ' $ . / " #$ $ $ # & '$ " $ ) ' $0 ( $ $ #"# 1 ! & " + # $'# # 2# ( / " #$ " $ # & $ ( $ $ 1 ! # " "# $ "" + # ! ) # 3 $ " "# $ "" + $ " " " # 4 " #$ $" $ # & $ " # ( $ $ 1 ! " "# + " " # "# " $ # #% $ #$ " "# # " # #$ # $ " $ " # $# # # # " # " # " " $# "0 "# "

5# # '$ % $ ' $ # # "+ '# $$ " $# " " # # " " # #$" 6 $ " # " # $% " # #"

7 $ " # . ! 8 9# $ "" + . ! 8 : $ . ! 8 & '$ " $ ( ; $0 . ! 8 9 # . !

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

&,-)*. / ,-**. 0 *-)*.' / # $ #$ $ $ # #" " #$ $ $ # # $ # $ 6 ) $ # 1$ " # " # ) $ ' 0# $ " ) $ 1 # $ $ "# # # $ ' # *# " # $ ' 0# ) $ $ ? # $'# " " $0# # % " $ '# ) ' $ @ ' $ ' # $ # " # # $ #$ " "# $ # #" # @# %#$ # $ # " # 5 '" $ A ; $ ) B $ 9 $ ) " #$ $ $ # # 2# #$" 6 $# " # ) $ # " " " $ $ @" ? # #$ $ $$# # $ # ) # % " $$ #$ # $ "

" # $

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

% & '

0 & 12-3*. / 42-5*. 0 )3-**.6 0 2,-,*.'

( # $

) * + , ,

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

9# # ) # "# # $ #$ ) " # , % "# # 0 " ! " $ " # $ " $ " # "# #$ $ " #$ $ # * $ " " # # " # 0 * -# ) - ) $ #$ # "# $ # $ $ @ " # $ # # " % $ C "# % $' $ $ #$ 0 # $ # )#$ $ 2# D # " # " + # # " # # ) ? % $ "# $ ) @ # $ # " + #$ & $ #( " # $ " $# # # " + % 6 ) "# 0 ? " # $# # # ' % $# " # < $0 "# < #$ # " /? # " $ * -# . - # E# - $ 4 ' $ # # #$ # # " $ ) " $ ? # " # ? 1 " ) #$ # #$ 0 $ "#$$ #$ # %# #'$ %0 $#% # #$ # # 0 " $ " * # $ F$ E# - $ 4 ' $ $ + #'# "+ 2# $ $ # "" # # 2 G $# # # ? " # # # $ # . * " 0 " * # & # ( ) " $# 3 "# $ # # # # ? 'C # $# " # #" # & 1 1 # $ " # #%$ " # # # (

"# " + # $ " #$ "# $ $ " # " " # . " $ # < " $ #

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

/ " + -# ) - $ @ $ ' " $ #. = -# # = 5 "# " + = H = 7 #I # $ # 7 #I5 $ = D ' = D$ # = - ? ' = 7 ) " $" # $ = 7 4 = "

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

H @ $ ?" $ # # # " # #$ ) % $ # $1 %$ $ * -# # 6 $1 % $ D #%$ " # # "# " $ # # #$ # 2 ) %$ $ " + $ # " $ @ $ " " $ # # # C "# J # # $ $ $ $ #"# " + ' 0 # "# 2 $ $ # " *# $ $ # # # # # " # # #$ # 3 #%$ " # # "# " $ #" # # "# # $# # # # % $# # # 61 # # $ # $ @ "$ : $ $ " #%$ " # # " % '# * # # # # # @ # @ ) # " % "" + / # " $ # $1 " @ # " # $ $ # $ $# #$ $ '# # ' # $ $ # ) '$ # ) " "# 7 # # # # $# % " $ # # D $ % . %7 8

+* 9

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

* -# # $ # "# " + $ # H#" B " 7# ) / # # # # #' # # @ # #$ # " 0 ) # $# '$ # "# " + "# # $ # $ #'$ $ "# # + # *# # "# " + * -# "#' " #$ '$ C $# " # # ) " $$ $ 0 1 # " 1 2# $ " #

- . & # . $

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

" :

* -# # $ # " $" # $ $" # $ 3 # " # $3 "# #" $ ) " $ $ #$ # $ * -# G $ "# # " $ ?" $ + # "3 "# 2 # ' 0 # $#% # $ # $ %$ $ "# #" # @# "# # ' $

/ # . $

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

; <

; < *# $ $ # " " $ 7 $ 7 #I $ C "# # 5 $ #. $# $'# $# $ " $ % $ #$ $# " $ ? $ #$ $# ) $ $# " # L # $ # 9 # # - # 7 #I # $ 4:7 * -# "" "# # $ # M $ ' @ N 3 " "# # ' $ $ ) " 6# ; < 8 7 #I $ ) "# # "" "# D$ # 0 ) # "# + # $ ) # # C "# ) # 9 "# # # 7 # 7 ) # 1 $'# # 5 $ # ) # + # "# " # % $ $ % $ %$ ) 9 $ 2 + " $ #$ " # "# " # ) ? " # D 3 " "# " " $ I $ ) D? $ $ " $ %$ ) / #I $ D$ # 0 # # # + # $ $# #$ ) #I # $ $ " # #I $ 9 5#$ #$ " #%$ " # $ # + # # $ # "# " + 0 $1 #? $# #? $# F " 4 ##$ #? 6 ) O ' B#?

00 # . $

1 2- 3 # . $

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

4 " . $ $ E # $ P5 $ # 1 2# " Q R " # @# B# "# # # #' #$ # " 6 $# # S # ' ' F $ # ) ) %1" 7 # $3 $ $# "# # % # $ "# # "0% " $ $ # 9# 7 3 # $# 5 * $' 5# 3 $ $# " "# # $1 "# $# $# # $ # # "# $ # $ "# # ' $

- # . $

. 4 1 # . $

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

4 " . $ $ 6 # ) $ 9# " # . "# $ $ $ " " + # $ # 5 $ # $ $3 "1 ) %$ I T $ @ ) 3 %$ "# # " 4 = 13) >1)+**6 +*=**? @ +5=**?A +2=**? @ )+=**?

9 $" # $ #$ $ #

9 $" # $ U "#

9 $" # $ U "

4 " . $ # # # 2# -# $ # ' # " # 6 H $ / B# " F " $ $ " # 4 * -# $ $ 6 $ 3 + #$ 42=**? @ ))=**?6

D #$ M N

K K

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

9 # # # 2 " $ #$ " $ $ #QQQ 7 #%$ " $ @ $ # ) ?" $ # " + 0 +$ "# * ) " + -# ) $ #$ * " $ @ #$ $ # % $ ? # " + " # " $ $ $ # #$ $#? 7# # # $ @ " + " " # # ' % " $ # $ #$ $ # ) 2# # # "# # 1? # 5 $ $ @ $ " " $ # $ " # ) $ ' # F $ 3 #" # # % " $ " # # # $ $$ # " # $$# 1 "# # 5 $ $ @ " + " " $ # $ # $ $ "# % ' $ @ $ $ # $$# 5#$ # $ @ $1 " $ $ #$ 2 # C #$ $ # #$ " $ 0 R @ $ # " $$# " # $ % " + #" $1 " ) ) # 6 $# $ " $ "# "" + * " " $ #$ 6 $#

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

: B

4 " . $ # # # 2# 9 $" # $ #$ " # 1$ # "# $# # # # # D $@1 $ # $# 5 $ " $ $ # " $" # % $ # $ # # # C "# "# 0 # 2# 5 $ # 1 2# 2#

C 5 $ # % $ $ 2# " D 5 $ # 1 $3 # $ $ 2# E 5 $ # 1 $ # $ $ 2#

F 4+*=**? @ +>=**?6

9 $" # : %

9 $" # @

9 $" # H#6#

9 $" # V '$#

7 $ $#

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

4 " . E # 7 $ 9# " # . " 6# $ $ * -# " # $' $ ' 9 $ 2 $ %$0# #6 $ $ $ #$ # $1 ?" $ # 2 $ ' # '# # 2 W " 2# 9 $ 2 " + $ # $ " #%$ " ? $ $ "# 20 ) "# # #$ # # $ $' $ # 2 7 # 6 # $+ $# # 9 $ 2 # " $' # $ $ R$ % $# # $# # #$ " 7 $ " " + '$ " $ #$ 1 2# ) $# " # 2# #$$ #$ '$ " * -# "# $ # "" + # $ ) C " 9 2 ) $ # / 2 7 $ " ) % $ # # $ #$ @ ' $ ) $ + F # '# 1 # #$' @ $ # %#$ # 2# '$ # / 0 # # 2# ) # " ? $ " $ # $ + "# " $ % " # % 7# # '# # $ $# ) $# "# $#% # $# F # ? $ " $ " $ % " " #$ # $1 "" $ $ $#% ) $ # $ ) # C 0 # # $ # $ $ @ $ " " " + $ 7 " #$ $ # $ $ $ $ + " $ # "# $ + ? $ #$ # " # "# # # #$ $# 1 @ % @ 6#$ $ + " " # # #$' " $ % " # # # # # # 5$ " # 7" * -# B RD:XG * ;G : " ) .=- $ " @ # $ " $ = $ + * '# =: $ " #$=' 0 =9 $ % " #F7F MSF "# $ S7" SF 'N=7 ' $# 0 =- " 7 ' $ ) F $ +

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

ATLAS URBANÍSTIC

G H D ?

IJ / " 6# # M " ) $ $ # ) " $ % " #N

/ " " # M " ) $ $ # ) " $ % " #N

/ " $ 6 "# M " ) $ " $ # +$ "# $ # ) " $ % " #N

/ " #$ " + M " ) $ $ # ) " $ % " #N

J $ +

$ + '# 9# H M " ) "# N

B @# $ $ " M " ) " $ # +$ "# $ ) " $ % " #N

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

Â&#x2022;Â&#x2018;Â&#x2022; Â&#x203A; Â&#x192;Â&#x2026;Â&#x2013;Â&#x2039;Â&#x2DC;Â&#x2039;Â&#x2020;Â&#x192;Â&#x2020;Â&#x2021;Â&#x2022; Â&#x192;Â&#x2026;Â&#x2013;Â&#x2014;Â&#x192;Â&#x17D;Â&#x2021;Â&#x2022; ÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇ¤Ç¤ÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽÇĽ Â&#x192; Â&#x2018;Â&#x17D;Â&#x2039;Â?Â&#x192;Ě´ Â&#x2018;Â&#x17D;Â&#x2039;Â?Â&#x192;Ě´ Â&#x192;Â&#x2022;Â&#x2021;Â&#x17D;Â&#x17D;Â&#x192; ACTIVIDADES DE VERANO Bikepark Fechas: abierto todos los fines de semana de junio. Todos los dias a partir del 1 de Julio hasta el 11 de septiembre. Adrenalina sobre BTT. La Molina Bikepark ofrece: Circuitos de descenso 8 descensos para freeriders de alto y medio nivel con 16 kilĂłmetros de recorridos que unen la Tosa con el aparcamiento Telecabina. Zona freestyle y woodpark Zona con circuitos de todas las dificultades de unos 300m de longitud cada uno, hechos con mĂłdulos de madera que pueden ser pedaltados, pasarelas y saltos a diferentes alturas, wallrids ĂĄrea de dirt jump. Chiqui Bikepark Bosquet Zona familiar situada en la pista Bosquet de 200 m de longitud, al lado de la base del Telecabina. Dispone de 5 mĂłdulos diferentes, hechos con madera y muy fĂĄciles para que sean asequibles a todos. Accesibles tambiĂŠn para bicicletas adaptadas a personas con discapacidad. Circuits cross-country Para aquellos a quienes les gusta pedalear, 27 kilometros en tres circuitos marcados que se inician en el Telecabina.

Buceo en los lagos Fechas: A partir del 15 de junio hasta el 11 de septiembre. La Molina hace posible sumergirse en las aguas de la Cerdanya sin pasar frĂo ni mojarse: A partir de ahora no habrĂĄ excusas para no baĂąarse en las aguas de los lagos de montaĂąa. Es el submarinismo de altura, una nueva actividad que ofrece experimentar la immersiĂłn en las aguas de alta montaĂąa en compaĂąĂa y con un monitor titulado. GrĂĄcias a la Molina se ha convertido en una acciĂłn pionera y Ăşnica en CataluĂąa y en el resta de EspaĂąa. Se trata de una actividad muy familiar donde las prioridades son la seguridad y la diversiĂłn. En funciĂłn de si el lago estĂĄ congelado o no se organizan las immersiones de forma individual o en pequeĂąos grupos. La edad mĂnima para poder participar es de 10 aĂąos y no se necesita experiencia.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANĂ?STIC

Telecabina Fechas: Abierto todos los fines de semana y festivos de junio. Ininterrumpidamente a partir del 2 de julio hasta el 11 de septiembre. El telecabina es el punto de referencia de la estaciĂłn. Es la via de acceso a la zona mas alta de la estaciĂłn, el refugio Niu de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;liga. Supera un desnivel de 700m y permite la visiĂłn panorĂĄmica de la Cerdanya. El viaje tiene una duraciĂłn de 15 min y, a pocos metros de la salida, hay una rosa de los vientos que permite una visiĂłn panorĂĄmica de toda la comarca. El descenso se puede hacer a pie, via caminos de montaĂąa, o con telecabina.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

Itinerarios GeolĂłgicos Fechas: Actividad programada para los dĂas 3 y 16 de junio, 1, 14 y 29 de julio, 4 y 9 de agosto, 1 y 9 de septiembre. Esta nueva actividad pretende, de la mano de un geĂłlogo, dar explicaciĂłn a todo lo que rodea los Pinineos: como las montaĂąas del CadĂ, el Pedraforca y la cuenca de la Cerdanya. El itinerario tiene una duraciĂłn de entre 3 y 4 horas y, aunque la ascesiĂłn principal se hace en telecabina, se camina entre 30 y 45 minutos.

Ven a descubrir las curiosidades de la naturaleza que envuelven la Molina.

Muixing a la carta Fechas: todo el aĂąo AcompaĂąa a TomĂĄs, a Narvik, a Rufa y a todos sus amigos en un agradable paseo por los alrededores de la Molina. Una experiencia de muixing, trineos de perros, por los lugares mĂĄs escondidos de la estaciĂłn. Disfrutar del momento, escuchar los pasos de nuestros perros por los caminos de la estaciĂłn de La Molina. Des de la zona del Telecabina nuestros perros se adentrarĂĄn por los bosques hasta llegar al lago de los ponis en un paseo de 5 a 15 kilometros.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANĂ?STIC

Niu de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;liga Fechas: actividad disponible todo el aĂąo Sube al refugio con el telecabina y disfruta de las mejores vistas de las comarcas de la Cerdenya, el BerguedĂ y el RipollĂ¨s. Para llegar se coge el telecabina que deja en cota 2340 m y entonces se hace ascensiĂłn a pie durante una media hora hasta la cima.

El refugio estĂĄ situado a 2537 m. Ofrece servicio de bar, cata de vinos y restaurante gastronomico con menĂşs de montaĂąa y tambiĂŠn bocadillos. El Niu de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;liga tambiĂŠn es la entrada de la ruta de los 8 refugios del Parque Natural de CadĂ-MoixerĂł â&#x20AC;&#x153;Cavalls del ventâ&#x20AC;?.

Parque de aventura en los ĂĄrboles Fechas: abierto durante todo el aĂąo Circuito de aventura por encima de los ĂĄrboles con puentes tirolina, puentes tibetanos, puentes mono, saltos de TarzĂĄn entre otrosâ&#x20AC;Ś

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

Patinetes de montaĂąa Fechas: a partir del 15 de julio hasta el 11 de septiembre Disfruta de la montaĂąa con un gravity scooter, son ideales para iniciarse en el descenso. Facilidad para subir y bajar, gran estabilidad y fĂĄcil de conducir desde el primer momento. Muy divertido, cuanto mĂĄs seguro te sientes mejor te lo pasas.

Patinetes de agua Fechas: a partir del 15 de julio hasta el 11 de septiembre Pasear en patines por el lago La Molina es una actividad ideal para practicar en famĂlia, los patines tienen una capacidad para 4 personas y el paseo tiene una duraciĂłn de 30 minutos.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANĂ?STIC

Karts infantiles Fechas: del 21 de julio al 11 de septiembre Los hermanos Jordi y Marc GenĂŠ, grandes genios del automovilismo de primer nivel y del mundo del karting, desembarcan en la estaciĂłn de la Cerdenya con ganas de transmitir a los aficionados las sensaciones de conducir un kart en un circuito elaborado sin dejarse el mĂĄs mĂnimo detalle. El circuito comprende dos categorĂas; para niĂąos de 3 a 6 aĂąos y de 7 a 14 aĂąos.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

Tubbing Fechas: Todos los fines de semana de junio. A partir del 2 de julio hasta el 11 de septiembre abierto ininterrumpidamente. Para los mĂĄs pequeĂąos de la casa! Ubicado en la zona Bosquet, tiene dos grandes toboganes por los cuales se desciende sentado en el interior de un donut gigante inflado. Divertido y muy fĂĄcil.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANĂ?STIC

Tiro con arco Fechas: a partir del 15 de julio y hasta el 11 de septiembre La Molina dispone de un campo de prĂĄcticas con dianas convencionales y un recorrido por el bosque con dianas en tres dimensiones que simulan animales salvajes. Se ofrecen clases para iniciarse o perfeccionarse en este deporte, asĂ como tambiĂŠn un forfait semanal que permite a los clientes hacer uso del campo de tiro.

Ponis Fechas: a partir del 15 de julio hasta el 11 de septiembre Alrededor del lago de La Molina se ofrece el servicio de paseos en poni para los mĂĄs pequeĂąos. Es una actividad en plena naturaleza, para acercar a los mĂĄs pequeĂąos al contacto ocon los animales.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

Segway Fechas: disponible todo el aĂąo Prueba nuestra sensaciĂłn en la montaĂąa. Circuitos y rutas de 15 minutos a 2 horas en un vehĂculo de dos ruedas electrico y ecologico que te permitirĂĄ adentrarte en la naturaleza de la manera mĂĄs natural y divertida.

Fitness Fechas: abierto todo el aĂąo Moderno gimnasio ubicado en la planta baja del Rastaurante El Bosc. Descubre nuestras instalaciones de Fitness en La Molina, ideales para relajarte despuĂŠs de una hora de sesiĂłn deportiva.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANĂ?STIC

Circuito termal Fechas: A partir del 14 de julio y hasta el 2 de septiembre Para olvidar el estrĂŠs, escapate y disfruta de un wellness&spa en plena naturaleza y despuĂŠs disfruta de una comida o cena.

Piscina Fechas: a partir del 15 de julio hasta el 11 de septiembre Piscina climatizada a 1800m de altura en la soleada zona situada al lado del restaurante dâ&#x20AC;&#x2122;encanto El Bosc. La temperatura durante esta estaciĂłn invita a baĂąarse y a tomar el sol al aire libre de la montaĂąa, en una instalaciĂłn rodeada de un gran espacio de hierva que permite disfrutar del sol.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

Tennis Fechas: a partir del 15 de julio y hasta el 11 de septiembre La Molina dispone de dos pistas de tennis equipadas, ademĂĄs del servicio de alquiler de pelotas y raquetas y la posibilidad de contratar horas de clase.

TAP F Âˇ ATLAS Âˇ GRUPO E [cĂłdigo de barras] Saray Cordon / Francois Colson / Salvatore Coppola / Sumaya Al-Chama'a QT 2012

ATLAS URBANÍSTIC

% ! &+1),' * $ $ % " " + ' $ # "# $ # @# " + % $$#" $$ "# $ "" + # $ $ " # YY 5# # $ # " + $ " # # " $ $ " ' % $ " " # # " I &)=*** = ' 7 $ % " " + $ +$ " $$# # $ #$ " + -#

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

" & =KJK@KK'

/ % " " + % Y:Y " # $# #$ $ ) # #$$ " $" $ $ " ' $ / % " # "# 6 ) # # $ 1 % #$ # #$$ " 0 $ " "# " $ "# # * $ $ $ # " " ) " $ @ $$ $ L = * D#$$ & YZ( $ # $$# '$ #$ & "$ #$ ( = - 7 E# &# $ # $( = 4 7 : $ &# $ # $( = :' $$# 7 5 $ &H# 1 "# Y:: U B $$#"# YZ::( = 9 -# # 9 9/9 &G $ # $ YY , ( = 9 - $ F3 -# $$ &W #$ " # YY , ( = 9 7 - $ >G & :Y( = 9 - $ F3 V &W #$ " # YY , ( = 9 F 5 #$ &W #$ " # Y:Y , (

!"# $ % & ' 7 $ ) 9#$ # < 4$ "# 9# # < 7 #$ 9# # < 7 ) =9 > ( )*+)

100

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP F Dídac Baeza Raja Ana Noëlle Balló Alberto Sarmiento Calderó María Sedó Llinás

MODE D’EMPLOI

101

102

ATLAS URBANÍSTIC

103

104

ATLAS URBANÍSTIC

105

106

ATLAS URBANÍSTIC

107

108

ATLAS URBANÍSTIC

109

110

ATLAS URBANÍSTIC

111

112

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP G Avraam Bonas Magdalini Papadam M.Victoria Orlandini

RADIOGRAFIA URBANA DE LA MOLINA_MOLINA _MASELLA

113

114

ATLAS URBANÍSTIC

LA ECONOMIA. INTRODUCCIÓN Y PUNTOS GENERALES

Desequilibrio sectorial de la comarca

Peso excesivo de la construcción Monocultivo del turismo Debilidad de la industria Decaimiento progresivo de la agricultura

A partir de los años cincuenta, y sobre todo de los sesenta, el Pirineo sufrió nuevas y más significativas transformaciones de las bases económicas y sociales. El gran crecimiento industrial de Cataluña en los sesenta y setenta incidió también en la zona pirenaica, produciendo tres efectos fundamentales: una despoblación generalizada, con especial incidencia en las zonas de alta montaña; una tendencia en el sector agrario a la especialización ganadera de tipo lechero y de carne vacuna; y una fuerte expansión turística, sobre todo de invierno.

ESTABLECIMIENTOS POR GRUPOS DE ACTIVIDAD EN LA CERDANYA (2003)

Cotidiano alimentario

Cotidiano no alimentario

8% 33% 8%

Equipamiento del hogar

Equipamiento de la persona Automoción y carburantes Ocio y cultura Comercio mixto

17% 6%

20%

Otros

Siguiendo datos del Anuario Económico Comarcal de la Caixa Catalunya del año 2007, en los últimos años la economía de la Cerdanya ha registrado un crecimiento del PIB bastante superior a las cifras registradas en el total de Cataluña. En 2005 duplicó el crecimiento respecto del conjunto catalán (6,63% frente al 3,13%). En 2006, sin embargo, crece más lentamente que la media catalana (2,71% frente al 3,71%). El crecimiento acumulado en el periodo 2000-2006 ha sido del 28,6% (bastante superior al de la economía catalana en el mismo período: 19,1%). Sin embargo , el crecimiento de Cerdanya es mucho más inestable a causa de la dependencia que conserva al sector turístico . Sobre el comercio , podemos decir que esta limitado a nivel local , porque como se ve en el grafico la mayoría de las actividades comerciales están dirigidas a servir las 115 necesidades de los habitantes.

DISTRIBUCIÓN DE LAS ACTIVIDADES

Los sectores industriales que dominan en la región de Cerdanya son al principio los de la alimentación y además la elaboración de la madera y la producción de corchos , la energía , el agua y las extractivas . Eso parece lógico gracias a la abundancia de los recursos naturales que ofrecen la oportunidad de explotarlos. La comarca de Cerdanya es muy turística y por tanto el sector de los servicios es muy importante. La comparación con el sector de los servicios de Catalunya enseña que el porcentaje de la hostelería es mucho mas grande en Cerdanya. Sin embargo , aquí hay una falta de servicios de transporte y de comunicación mientras los demás están en casi el mismo nivel .

116

ATLAS URBANÍSTIC

TURISMO Y OCIO DEPORTES DE INVIERNO

1.Estadios competición 2.Buceo en los lagos

3.Segway 4.Motos de nieve 5.Raquetas de nieve 6.Snowparks

ESPACIOS DEPORTIVOS. 2011

2% 2% 4%

7.Parque de aventura en los árboles 8.BTT rutas Cerdanya 9.Circuitos termal 10.Tubbing 0%

90%

Pabellones Campos polideportivos Piscinas cubiertas Otros espacios

Pistas polideportivas Salas deportivas Pistas de atletismo

En verano, las actividades se desarrollan principalemente en los bosques de La Molina. Por la baja temporada, las escuelas de esquí diversifican sus actividad, estos se han especializado, la mayoría, han en excursiones y deportes de aventura. La observación general de las actividades de la Molina identifica este ciudad como una ciudad fijada en un « turismo deportivo », durante el verano como el invierno. Entonces podemos decir que se viene a la Molina para disfrutar activamente de su tiempo libre. Al contrario de muchas ciudades de montaña, el potencial cultural, gastronómico o termal ha sido relevado a un segundo plano .

117

EL CAMPO Y LA AGRICULTURA CATALOGO DE PAISAJE DE L ALT PIRINEU I ARAN (parte)

Escala 1:130.000 Explotación de los recursos Servicios de la economía turística Elementos asociados a la capacidad productiva del suelo fluviales Estación de esquí alpino Bocage en fondo de valle y rellanos Huertos Estación de esquí nórdico Central hidroeléctrica Closa cerdana Aserradero Termalismo Limite estatal Área de alto valor agrícola Red viaria Golf Limite de unidad autónoma Explotación forestal Dominio esquiable (alpino ) Canal de riego Limite de unidad de paisaje Pasto de verano Dominio esquiable (nórdico) Ferrocarril SUPERFICIE AGRICOLA UTILIZADA (SAU). En el conjunto del Pirineo catalán la agricultura dejó de ser la principal HECTÁREAS. 2009 actividad económica: en 1989 sólo el 13% de la población activa trabajaba en el sector primario, en contraposición con el predominio Tierras labradas 6% del sector de servicios y de la construcción, actividades de las que vive un mayor número de habitantes. Pastos permanentes El despoblamiento, el envejecimiento de la población, la disminución de 94% los censos ganaderos y un deterioro del potencial humano y productivo, junto con una degradación del medio cada vez mayor, han causado la transformación de la ganadería pirenaica. EXPLOTACIONES AGRARIAS. SEGÚN TENDENCIA DE GANADERIA. La disminución de la ganadería es más sensible en aquellas comarcas 2009 donde el turismo ha adquirido mayor desarrollo. La Val d'Aran y la Con ganadería Cerdanya han pasado del monocultivo ganadero al «monocultivo» Sin ganadería 40% turístico. Por una parte, ha hecho posible una expansión económica, en 60% las zonas con mayor desarrollo turístico hay una estructura demográfica más equilibrada. Por otra parte, la ocupación laboral más joven en el sector turístico ha repercutido en una falta de relevo generacional en las explotaciones 118agrarias, lo que, junto con el uso de espacios agrícolas para la construcción de viviendas de segunda residencia y hostelería, ha relegado a la marginalidad económica a aquellas explotaciones.

ATLAS URBANÍSTIC

LA GANADERIA CABEZAS DE GANADO. POR ESPECIES. 2009

Equinas Conejas madres Aves Ovinas Bovinas 0

LOS DEFECTOS DEL SISTEMA ECONOMICO Existen también aspectos negativos a causa del desarrollo del turismo : perdida de la identidad, desestructuración social y aumento de la población flotante, ocupación estacional y tejido urbanístico especificado con zonas de usos muy concretos . A causa del gran desarrollo del turismo ,los pequeños núcleos del población no tienen un carácter social autónomo ni un desarrollo económico equilibrado en los tres sectores productivos .

PARO REGISTRADO. POR SECTORES. MEDIAS ANUALES. 2011 60 47,8

50 40 30

18,2

20 10 0,1

1,3

0 4

Agricultura

Industria

Construcción

Servicios

Sin empleo anterior

Hay una mayor tasa de paro en el sector servicios , ya que es la actividad principal que se desarrolla en este territorio , a causa de que la mayoría de la población se ha ido especializando 119 en los servicios7turísticos . 9 10

120

ATLAS URBANÍSTIC

121

ºººº

122

ATLAS URBANÍSTIC

Polo de atracción del turismo Importancia en la economía del área pirinenca Dotaciones e infraestructuras muy importantes para su mantenimiento Fuerte tendencia hacia la urbanización de segunda residencia ESTACIONES DE ESQUÍ NORDICO En los ultimos años popularización de la práctica de esquí nórdico Infraestructuras e instalaciones almacén maquinaria acondicionamiento pistas alquiler de material restauración refugio servicios médicos Dimensionadas según número de practicantes y visitantes

123

124

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP H Gerard Carreras i Porta

EL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

125

126

ATLAS URBANÍSTIC

127

128

ATLAS URBANÍSTIC

129

130

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP I Ivan Alfonso Burgos Gavina Corbetta Gállego Alfons González Aguado

ARBRE DE FAMÍLIA

131

132

URBANÍSTIC Línia R3 de rodalies Renfe (FerrocarrilATLAS Transpirinenc)

PERPIGNAN

NORANTA ANYS D’ESQUÍ BARCELONÍ. 1922-2012. El paper del Ferrocarril Transpirenaic és decisiu en l’aparició de l’estació d’esquí de la Molina.

TOULOUSE Vilafranca de Conflent Llívia

Font-romeu

La Tor de Querol Bellver

Puigcerdà La Molina

Alp

Ribes de Freser BARCELONA

Barcelon a Sants

El Tren Groc PERPIGNAN

EL “METRO DE LA CERDANYA”. Des del 1910 el Tren Groc connecta les comarques de la Cerdanya i del Conflent, amb un volum anual d’usuaris de 400.000, entre habitants i turistes, i enllaça les poblacions de la zona tant amb la resta de Catalunya, com amb França.

TOULOUSE Vilafranca de Conflent Llívia

Font-romeu

La Tor de Querol

Metro de la ya Cerdan

Bellver

Alp

Puigcerdà La Molina Ribes de Freser BARCELONA

Vilafranca de Conflent Banys de Vernet-Fullà Oleta Banys de Canavelles Fontpedrosa Banys de Sant Tomàs Montlluís La Cabanassa Font-romeu Odelló-Vià Sallagosa La Guingueta d’Ix

GRUP I

La Tor de Querol Enveig

Iván Alfonso · Gavina Corbetta · Alfo González

ARBRE DE FAMILIA 133 La Molina-Masella

C-16 i Túnel del Cadí PERPIGNAN

TRAJECTE QUOTIDIÀ. Escoltar un parell d’àlbums i arribar a La Molina. Des de l’obertura del túnel del Cadí el 1984, la Cerdanya és l’unica comarca del Pirineu que ha mantingut estable la seva població, i que ha incrementat sensiblement noves urbanitzacions, la major part dels casos de mans de promotors de Barcelona. [http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8405/08C ap3.pdf?sequence=10]

TOULOUSE Vilafranca de Conflent Llívia

Font-romeu

La Tor de Querol La Seu d’Urgell

Bellver

Alp

Puigcerdà La Molina Ribes de Freser

Bagà Manresa, BARCELONA

Vic, BARCELONA

De Bcn

Túnel de a La Molin a l Cadí 12,57 € 1 de 1 1:58 -0:22

N-260

TRAVESSA DELS PIRINEUS REVISITED. Cada vegada més la N-260 passa per considerar-se un trajecte de plaer. Un GR-11 sobre rodes, una ruta 66 pirenenca.

PERPIGNAN TOULOUSE Vilafranca de Conflent Llívia

Font-romeu

La Tor de Querol La Seu d’Urgell

Bellver

Alp

Puigcerdà La Molina Ribes de Freser

Bagà Manresa, BARCELONA

GRUP I

134 Iván Alfonso · Gavina Corbetta · Alfo González

Vic, BARCELONA

ARBRE DE FAMILIA La Molina-Masella

ATLAS URBANร STIC

GRUP J Laura Bertran Eva Fricovรก Martin Gutmann Maria Vicente

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER

135

136

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP I

Iván Alfonso · Gavina Corbetta · Alfo González

ARBRE DE FAMILIA 137 La Molina-Masella

138

ATLAS URBANĂ?STIC

EL INVIERNO EN LA MOLINA La Molina es una localidad dedicada bĂĄsicamente al turismo de invierno, especialmente a los deportes. Esto implica que la gente se pasa el dĂa esquiando en las pistas, por lo que el pueblo queda vacĂo de 10 a 17h. La mayorĂa de estancias son de corta duraciĂłn, por lo que no hay ambiente de pueblo sino de lugar de vacaciones. Los eventos organizados en invierno son de carĂĄcter deportivo, no habiendo ninguno de carĂĄcter social. El grueso de la poblaciĂłn ocupa la estaciĂłn de tren y las pistas, dejando el pueblo vacĂo. Las fotografĂas muestran como, aunque La Molina estĂŠ llena, las calles no.

portante, puesto que no se encuentran en Internet ni webs con opciones de bares o discotecas.

EL VERANO EN LA MOLINA

algunas actividades deportivas de montaĂąa. De todos modos, dichas actividades no tienen la acogida que sĂ tienen las de invierno y el pueblo sigue estando mĂĄs bien desierto, puesto que se trata de gente que habita por los alrededores y no del turismo. En comparaciĂłn al invierno, los precios de hoteles y albergues bajan a menos de la mitad. Las imĂĄgenes muestran el abandono de La Molina por parte del turismo, excepto por alguna familia o grupo que busca la tranquilidad de los Pirineos. Los ciclistas hacen uso del bikepark, y senderistas realizan excursiones. TambiĂŠn se puede encontrar gente recogiendo setas, pero dejando de lado estas actividades bastante minori- tarias, el pueblo se encuentra vacĂo.

139

LA MOLINA

140

ATLAS URBANÍSTIC

LA MOLINA

141

LA ESTACIÓN

142

ATLAS URBANÍSTIC

LA ESTACIÓN

143

LAS INSTALACIONES

144

ATLAS URBANÍSTIC

LAS INSTALACIONES

145

EVENTOS

146

ATLAS URBANÍSTIC

EVENTOS

147

OCIO

148

ATLAS URBANÍSTIC

CALENDARIO

149

CALENDARIO DE INVIERNO Aﾃ前 NUEVO

BAIXADA DE TORXES

REYES MAGOS

150

ATLAS URBANÍSTIC

CALENDARIO DE VERANO SANT JOAN

HAVANERES

FESTA MAJOR

151

LOS PRECIOS

152

ATLAS URBANÍSTIC

IMPRESSIONS_entrevistas EL BAR

Molina/Supermolina La parte de abajo es la parte de abajo: es donde está la vida. Arriba sólo hay ocio de temporada y esquí. Temporadas El verano és la temporada baja, no hay nadie excepto por el encuentro de acordeonistas. Sólo los festivos de invierno se llena. Los habitantes Deben vivir aquí unos 200 o 300, pero la mayoría se van a la Cerdanya a trabajar en la construcción y la hostelería. No es un lugar para los mayores, porque no hay ni farmacias. Turismo Todos vienen de Barcelona y la mayoría hace años que vienen. Quedan entre ellos.

Coche-dependencia Siempre en coche para ir a la farmacia, hospitales... Para la escuela ahora hay un autobús que se lleva los niños.. Para ir a comprar vamos a Puigcerdà, y siempre en coche, porquw en tren es muy complicado.

EL HABITANTE

EL HOTEL

Es todo muy disperso i da una tranquilidad que se agradece.

Jo vivo aquí arriba y a la estación casi no bajo, sólo cuando tengo que coger el tren.

En invierno hay un par de días que todo se colapsa, pero el resto es muy tranquilo.

En verano sólo vienen grupos de jubilados, normalmente con pocos días de estancia.

Los que han estudiado y trabajan de algo que no se ofrece aquí marchan, el resto nos quedamos porque trabajamos en la montaña.

Bueno, la mayoría son de Barcelona y acostumbran a ser siempre los mismos.

Muchos tienen segunda residencia aquí, pero ahora la mayoría intentan venderla alquilarla.

El coche es más ràpido que la ambulancia. Si somos dos en casa, dos coches.

Aquí delante hay un Súper, pero abre y cierra cuando quiere; es car y siempre está cerrado. Para ir al médico vamos a Barcelona, los de aquí tenemos el túnel del Cadí gratuito.

153

IMPRESIONES_entrevistas EL BAR

DĂłnde viven y trabajan Jo llevo 20 aĂąos trabajando al bar y ahora vivo en PuigcerdĂ , aunque durante un tiempo vivĂ aquĂ.

Tiempo libre y lugares favoritos hay quien hace senderismo, pesca y recoge setas. Mi sitio favorito es este barrio, es el corazĂłn de La Molina.

Vida nocturna AbrĂ un bar de noche, pero me multaron varias veces por falta de licencia y ahora en el pueblo no hay nada. Vida noctura 0.

Infraestructuras Antes habĂa un telesilla que salĂa desde aquĂ el barri, pero ahora ya no existe.

CONCLUSIĂ&#x201C;N La Molina: mucho nombre, 0 prestaciones.

154

EL HABITANTE

EL HOTEL

He nacido aquĂ y continuo viviendo en la Molina porque me gusta. Tengo una empresa de montaje de telesillas, nieve

Hace 28 aĂąos que trabajo en La Molina, trabajando en diferentes hoteles. Al principio vivĂa en PuigcerdĂ , ahora vivo aquĂ.

Mi sitio favorito es mi casa. A todos los que vivimos quĂ nos gusta todo lo relacionao con la montaĂąa, sinĂł ya nos habrĂamos ido.

Cuando acabo de trabajar me gusta quedarme en casa, ya que se que la montaĂąa la tengo siempre.

Hace aĂąos habĂa mucha vida nocturna, pero ahora todos los jĂłvenes igcerdĂ , que nos queda a 15 minutos.

No hay ningĂşn bar para ir de copas, los que quieren van a PuigcerdĂ .

La estaciĂłn es vieja, y por tanto, necesita muchas mejoras de infraestructura y renovacionws de instalaciones.

El tren es un problema. Muchas veces hay deslizamientos y como estamos en medio de la montaĂąa, pasan horas hasta que sacan todas las piedras de la vĂa, quedamos aislados.

El lugar perfecte donde aislarse y vivir, aunque duro.

Mucha tranquilidad, pero aslado en servicios.

ATLAS URBANĂ?STIC

CONCLUSIONES

Como serĂa necesario hacer en cualquier proyecto urbanĂstico, hemos pasado dos semanas indagando en la cuestiĂłn de cĂłmo es vivir en La Molina, pasar allĂ 24h al dĂa en " muy distintamente en funciĂłn de si son lugar de residencia o de ocio. La Molina se cara " # # $ loneses que acuden en busca de la nieve y pistas de esquĂ. Claramente, esto supone un motor econĂłmico para la localidad, aunque eso no la hace un mejor lugar para vivir. Empezamos cuestionĂĄndonos quĂŠ actividades puede uno hacer si reside en La Molina. No sĂłlo quĂŠ oferta hay en cosas rutinarias como pueden ser bares, restaurantes, * * u otras celebraciones podemos acudir. Sin sorpresa, encontramos muchĂsimas actividades deportivas, mayoritariamente en invierno pero tambiĂŠn en verano. A parte del esquĂ, podemos disfrutar de los pirineos haciendo senderismo, bici, y muchas otras actividades. Lo que sĂ nos sorprendiĂł es que no hay eventos sociales a los que acudir. Muchas poblaciones pequeĂąas aprovechan un dĂa al aĂąo para ser sede de una feria que puede atraer a visitantes. Puede estar relacionado con la mĂşsica, con la gastronomĂa, con la naturalezaâ&#x20AC;Ś pero en la Molina, nada de nada. Ni si quiera encontramos buena

+ + + # eonistas. Decidimos aprovechar nuestra visita al lugar para preguntar a los propios habitantes, y que nos contaran cĂłmo es la vida para ellos allĂ. En este sentido, nos alegramos de ir en temporada baja, puesto que asĂ no nos costarĂa encontrar a locales. A locales no nos costĂł encontrar, puesto que las poquĂsimas personas que alcanzamos a ver en el pueblo lo eran. DespuĂŠs de charlar con ellos unas horas sobre su vida, actualmente y hace unos aĂąos, escuchar sus historias de cĂłmo llegaron al lugar o porquĂŠ siguen viviendo en ĂŠl. Mucha gente ha emigrado a otros sitios. Los jĂłvenes se van a encontrar trabajos por los que han estudiado o con los que puedan hacer carrera profesional. Las personas mayores tambiĂŠn se van, por falta de mĂŠdicos o farmacias. Y de los que quedan, muchos trabajan en otras localidades vecinas y usan La Molina como dormi # + $ # ente pueblerino o de barrio, donde la gente se conoce y hacen vida juntos. Una cosa lleva a la otra, y como la gente no hace vida en el pueblo hay pocas actividades organizadas, y cada vez menos bares, o incluso supermercados. Creemos que mientras La Molina pueda seguir ingresando 8.000.000 al aĂąo por el esquĂ, con unos gastos de 200.000 por el mantenimiento, es poco probable que nadie vaya a tener la necesidad o intranquilidad de buscar otras actividades o ampliar mĂĄs allĂĄ la oferta. Pensamos que la inversiĂłn que se va a realizar para la candidatura Barcelona-Pirineus 2022 es una buena oportunidad para unir esfuerzos e intentar buscar una soluciĂłn a distintos problemas.

155

156

ATLAS URBANÍSTIC

GRUP K Beresin S. Ferreira, Pedro Laubef, Zoe Taipina, Monica

LA MOLINA_MOLINA_MASELLA GENERALI METRIC HANDBOOK

157

158

Mónica Taipina Pedro Beserin Zoe Laubeauf

INTRODUCCIÓ

METRIC HANDBOOK LA MOLINA _ MOLINA_MASELLA

. ATLAS URBANÍSTIC

159

DISTÀNCIA BCN - LA MOLINA 154 km

Mónica Taipina Pedro Beserin Zoe Laubeauf

34h 1h 40m

X12 LA DIAGONAL

BCN - LA MOLINA : 154 km

3h 12m

LA RAMBLA 1,2 km 16 min

160

VELOCIDAD 1 km

BOBSLEIGH 1,5 km

METRIC HANDBOOK LA MOLINA _ MOLINA_MASELLA

CROSS-COUNTRY Y BIATLO 10 km

Mónica Taipina Pedro Beserin Zoe Laubeauf

ELEVACIÓ

METRIC HANDBOOK LA MOLINA _ MOLINA_MASELLA

. ATLAS URBANÍSTIC

161

Mónica Taipina Pedro Beserin Zoe Laubeauf

DENSITAT LA MOLINA + MOLINA + MASELLA

BCN HABITANTS ARA : LA MOLINA + MOLINA + MASELLA

= 2 1/2

= 50 HABITACIÓ (LA MOLINA - 62 hab)

MANZANA CERDÁ (BCN - 1152 hab)

HABITANTS OLIMPICS : LA MOLINA + MOLINA + MASELLA

= 3 1/5

= 400 162

16.000 hab

= 15

EDIFICI COPAN (SÃO PAULO - 5.000 hab)

2.860 hab

METRIC HANDBOOK LA MOLINA _ MOLINA_MASELLA

= 1/2

ATLAS URBANร STIC

GRUP L Joel Robles Pena Cristina Violรกn Espinosa Nekane Zabaleta Irazabalbeita Maria Pia Carmagnani

BIOGRAFIA DE LA MOLINA_MOLINA_MASELLA

163

164

ATLAS URBANÍSTIC

*UXS /

TAP F :HE%LEOLRJUfgf H[SRVLFLRQV L SXEOLFfFLRQV VREUH /f 0ROLQfB0ROLQfB0fVHOOf

0fULf 3Lf &fUPfJQfQL -RHO 5REOHV 3HQf &ULVWLQf 9LROhQ (VSLQRVf iHNfQH =fEfOHWf ,Uf]fEfOEHLWLf

/f 0ROLQf /f 0fVHOOf Wikipedia KWWS HV ZLNLSHGLf RUJ ZLNL /f 0ROLQf

Facebook ZZZ IfFHERRN FRP OfPROLQf FfW

3hJLQf ZHE SULQFLSfO KWWS KLYHUQ OfPROLQf FfW

(VWfFLtQ HQ /f 0ROLQf KWWS ZZZ IJF HV HVS OfPROLQf fVS

3fUTXH $YHQWXUf /f0ROLQf ZZZ OfPROLQfSfUFfYHQWXUf FRP

/f 0ROLQf

/f 0fVHOOf 3hJLQf ZHE SULQFLSfO KWWS ZZZ PfVHOOf FRP

Wikipedia KWWS HV ZLNLSHGLf RUJ ZLNL /fB0fVHOOf

165

--22 LQYLHUQR 3hJLQf ZHE SULQFLSfO KWWS Z EFQ FfW FfQGLGfWXUf

Wikipedia ZZZ ZLNLSHGLf RUJ ZLNL FfQGLGfWXUfB%fUFHORQf 3LULQHXB

)HGHUfFLtQ FfWfOfQf GH GHSRUWHV GH LQYLHUQR ZZZ IFHK FfW

Facebook KWWS ZZZ IfFHERRN FRP SfJHV %fUFHORQf 3LULQHXV -RFV 2O & $'PSLFV GKLYHUQ

Referencias de Artículos - Noticias (Q HVWRV fUWuFXORV VfFfGRV GH ORV GLIHUHQWHV SHULtGLFRV VH SXHGH VHJXLU WRGR HO SURFHVR GH Of FfQGLGfWXUf GH ORV --22 GHVGH VXV LQLFLRV KfVWf Guf GH KR\ GRQGH %fUFHORQf 3LULQHXV HV Of vQLFf FfQGLGfWf \ VLJXH FRQ SfVR gUPH KfFLf VXV fQVLfGRV MXHJRV

El punt avui 2EMHFWLX PLOORUfU Of FRQH[Lt %fUFHORQf 3LULQHXV

ZZZ HOSXQWfYXL FfW QRWLFLf fUWLFOH SROLWLFf SROLWLFf REMHFWLX PLOORUfU Of FRQH[LR EfUFHORQf SLULQHXV KWPO

La Vanguardia %fUFHORQf LQWHQWfUh RUJfQL]fU ORV -XHJRV 2OuPSLFRV GH ,QYLHUQR GH

ZZZ OfYfQJXfUGLf FRP GHSRUWHV QRWLFLfV EfUFHORQf LQWHQWfUf RUJfQL]fU ORV MXHJRV ROLPSLFRV GH LQYLHUQR GH KWPO

Europa Press %fUFHORQf YRO WRUQfU f VHU ROuPSLFf fO fTXHVW FRS fPE HOV MRFV GCKLYHUQ L HOV 3LULQHXV

ZZZ HXURSfSUHVV FfW HVSRUWV QRWLFLf fY EfUFHORQf SUHVHQWfUf FfQGLGfWXUf SHU RUJfQLW]fU HOV MRFV ROLPSLV GKLYHUQ

Diari Ara 6fUfJRVVf HV UHWLUf GH Of FfQGLGfWXUf GHOV -RFV 2OuPSLFV GHO L fSOfQf HO FfPu f %fUFHORQf

ZZZ fUf FfW VRFLHWfW MRFV ROLPSLFV EfUFHORQf VfUfJRVVfB B KWPO

El Singular Digital %fUFHORQf FfQGLGfWR fOV -RFV 2OuPSLFV GwxLYHUQ GHO

ZZZ HOVLQJXOfUGLJLWfO FfW FfW QRWLFHV EfUFHORQfBFfQGLGfWfBfOVBMRFVBROLPSLFVBGBUVTXRBKLYHUQBGHOB B SKS

Europa Press xHUHX fSXHVWf SRU (QULF 7UXyt SfUf GLULJLU Of RgFLQf GH Of FfQGLGfWXUf

ZZZ HXURSfSUHVV HV FfWfOXQ\f QRWLFLf KfUHX fSXHVWf HQULF WUXQR GLULJLU RgFLQf FfQGLGfWXUf KWPO 166

ATLAS URBANÍSTIC

Catalunya Press &RQVWLWXLW HO &RQVHOO 7HUULWRULfO GH Of FfQGLGfWXUf %fUFHORQf 3LULQHX

ZZZ FfWfOXQ\fSUHVV FfW QRWLFHV FRQVWLWXLWBHOBFRQVHOOBWHUULWRULfOBGHBOfBFfQGLGfWXUfBEfUFHORQfBSLUL QHXB B SKS

Catneu.net /C$&(0 GtQf VRSRUW f Of FfQGLGfWXUf GH %fUFHORQf 3LULQHXV SHU RUJfQLW]fU HOV -RFV 2OuPSLFV GCKLYHUQ GHO

ZZZ FfWQHX QHW KWPO" VHVVLRQ LG NH\ VHVVLRQ LG YfO

Nevasport.com QRWLFLfV GH QLHYH UHOfFLRQfGfV FRQ %fUFHORQf ZZZ QHYfVSRUW FRP QRWLFLfV WfJ %fUFHORQf

B /f UHWLUfGf GH 0XQLFK Gf fOfV f Of FfQGLGfWXUf %fUFHORQf 3LULQHXV

B %fUFHORQf GHEH LU OLJfGR f XQ SURJUfPf SfUf ORJUfU PHGfOOfV

B 7UufV VROLFLWf HO fSR\R GH $QGRUUf f %fUFHORQf

B7UufV VROLFLWf HO fSR\R GH $QGRUUf f %fUFHORQf

B xHUHX FRPLHQ]f XQ FLFOR GH UHXQLRQHV SfUf %fUFHORQf

B 5ROGhQ SUHgHUH GRV FfQGLGfWXUfV HVSfyROfV f ORV -XHJRV 2OuPSLFRV

B 6ROR XQ FfQGLGfWR fO $\XQWfPLHQWR GH %fUFHORQf UHFKf]f %fUFHORQf 3LULQHXV

B /f HVTXLfGRUf ROuPSLFf 0tQLFf %RVFK VH LQFRUSRUf f %&i 3LULQHX

B 8Q GH FfWfOfQHV f IfYRU GH %fUFHORQf 3LULQHXV

B $ Of )LV OH JXVWf %fUFHORQf

B $UfJtQ fQXOf HO SUHVXSXHVWR GH SfUf ORV -XHJRV GH =fUfJR]f -fFf B $OHMfQGUR %OfQFR z6LQ GHSRUWLVWfV HV FRPSOLFfGR RUJfQL]fU XQRV -XHJRV GH ,QYLHUQR

B %fUFHORQf WRPf LGHfV GH 7XUuQ

B 6fPfUfQFK fFRQVHMf XQf FfQGLGfWXUf XQLGf FUHuEOH \ FRQ XQ SRU TX{ FOfUR

B z6L TXHUHPRV FfQGLGfWXUfV ROuPSLFfV Kf\ TXH fXPHQWfU HVTXLfGRUHV|

B =fUfJR]f \ %fUFHORQf SUHVHQWfQ MXQWfV VX PRGHOR GH FfQGLGfWXUf ROuPSLFf

B %fUFHORQf \ =fUfJR]f (Q EXVFf GHO PRGHOR ROuPSLFR

B 'HIHQGLHQGR %fUFHORQf EfMR XQf JUfQ QHYfGf

B 0hV GH QLyRV \ QLyfV UHFLELHURQ f xHUHX HQ /f 0ROLQf

B xHUHX YH IfFWLEOH f %fUFHORQf WUfV VX OOHJfGf GH 9fQFRXYHU B xHUHX VH fGHOfQWf f %HOORFK TXH OOHJf WfUGH f 9fQFRXYHU

B -RUGL xHUHX SUHVHQWf Of FfQGLGfWXUf ROuPSLFf HQ Of &HUGfQ\f

B=fUfJR]f SUHWHQGH TXH HO &2( fGHOfQWH Of HOHFFLtQ GH Of FfQGLGfWf GH

B (O $OFfOGH %fUFHORQf EXVFf fSR\RV SfUf %fUFHORQf HQ (VSRW

B 8QfV FLXGfGHV OXFKfQ SRU ORV -XHJRV 2OuPSLFRV GH

,QIRUPfFLtQ W{FQLFf 0RL[HUt 7RVf Gw$OS 'RFXPHQW FfUWRJU}gF 3LULQHX L 3UHSLULQHX FfWfO} 3HQ\HV $OWHV 3XLJOOfQ~fGf /f 0ROLQf 0fVHOOf 3fUF ifWXUfO GHO &fGu 0RL[HUt 6fOGHV *LVFfUHQ\ *XfUGLROf *UfQROOHUV (GLFLRQV &fUWRJU}gTXHV

(TXLS W FQLF GH JHRJU}I 6fOYfGRU /OREHW (GLFLRQV &fUWRJU}gTXHV PfSf FRO SOHJ IXOOHW %LEOLRWHFf (36(%

Pla territorial parcial de l’alt Pirineu i Aran http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=2086a9c1aa9b7210VgnVC M1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2086a9c1aa9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 167

Pla comarcal de muntanya 2009-2012 KWWS ZZZ JHQFfW FfW SRUWfO VLWH WHUULWRUL PHQXLWHP f HI F G I fH E F H f "YJQH[WRLG IH I GE E 9JQ9&0 G F H f5&5' YJQH[WFKfQQHO IH I GE E 9JQ9&0 G F H f5&5' YJQH[WIPW GHIfXOW

Pla director urbanistic de la Cerdanya KWWS ZZZ JHQFfW FfW SRUWfO VLWH WHUULWRUL PHQXLWHP f HI F G I fH E F H f "YJQH[WRLG ff I E E 9JQ9&0 G F H f5&5' YJQH[WFKfQQHO ff I E E 9JQ9&0 G F H f5&5' YJQH[WIPW GHIfXOWÂ&#x20AC;

POUM Alp ZHEVSREOHV GGJL FfW VLWHV fOS GHIfXOW fVS[

Pla Director de les Estacions de Muntanya http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=8d58 4413c1548210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8d584413c1548210VgnVCM1000008d0c1e0 aRCRD&vgnextfmt=default

CatĂ leg paisatge Alt Pirineu i Aran http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_ap.php

7HVLV 3UR\HFWRV GestiĂł dÂ´una promociĂł de 127 habitatges a La Molina (Alp) -RUQHW *LURQ{V ;fYLHU

%LEOLRWHFf (36(% KWWS KGO KfQGOH QHW

SIG dÂ´activitats hivernals i estivals a lÂ´estaciĂł de La Molina Mestre Muchart, Pau (2004) Biblioteca EPSEB (consulta sala)/(CD Rom)

Ahorro enĂŠrgetico en la estaciĂłn La Molina Esta pĂĄgina permite informar sobre las diferentes mejoras energĂŠticas que se han presentado para la estaciĂłn http://www.pirineo.com/noticias-pirineo/molina-presenta-temporada-importantes-mejoras-energeticas-supondran-ahorro-anual-15

Una aplicaciĂłn prĂĄctica de indicadores de sostenibilidad turĂstica a escala municipal ! " entes aspectos de combinar turismo con sostenibilidad http://www.unizar.es/centros/eueeh/master/TORRES.pdf 168

ATLAS URBANร STIC

$FWLYLGfGHV La Molina en verano Esta pรกgina contiene informaciรณn referente a las diferentes actividades que se han puesto en marcha en La Molina para el verano. Incluye informaciรณn detalla sobra cada actividad y los diferentes precios. http://www.pirineo.com/especiales/deportes-y-actividades-en-el-pirineo/las-estaciones-de-esqu-del-pirineo-exhalan-perfume-0

$QhOLVLV $UWuFXORV /LEURV Segundas Residencias Esta pรกgina web habla sobre las segundas residencias si en realidad son de ocio o de negocio. Se centra en el

$ ! $

esquรญ. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-146(052).htm

Turismo de invierno y estaciones de esquรญ en el pirineo catalรกn Es un artรญculo de Francisco Lรณpez Palomeque donde habla analiza la evoluciรณn de las estacions de esquรญ en el Pirineo catalรกn y las caracterรญsticas de su implantaciรณn espacial. http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=proyectos%20en%20la%20molina%20pirineo%20catalan&source=web&cd=21&cad=rja&ved=0CC *+ ;<<> +@ G HJ<HK HK Q ; Q HK HK

HK UJWQ "@ GXY JZX [X + W \X] @ G< +; ^\ Z "` X k ;`{ Z { | *+

Turismo y polรญticas turรญsticas en el pirineo catalรกn Es un proyecto de Jaume Font-Farolera donde trata de mostrar la evoluciรณn y la situaciรณn del turismo en los Pirineos a partir del ejemplo del Pirineo catalรกn y desde una perspectiva sectorial propiamente turรญstica. http://www.eitelkartea.com/dokumentuak/FONT.pdf

Lร PEZ PALOMEQUE, F. z7XULVPR GH LQYLHUQR \ HVWfFLRQHV GH HVTXu HQ HO 3LULQHR FfWfOhQ| HQ ,QYHVWLJfFLRQHV *HRJUhgFfV Qย SS

GRILLO, E. z8UEfQLVPR RUGHQfFLtQ WHUULRWRULfO \ HVSfFLRV SfUf HO RFLR /fV HVWfFLRQHV GH fOWf PRQWfyf GHO 3LULHQR fUfJRQ{V| &LXGfG \ 7HUULWRULR QXP

BONAVENTURA, J. *XLf GHO WXULVPH Gย fYHQWXUf f &fWfOXQ\f &fPEUf 2gFLfO GH &RP HU~ ,QGvVWULf L ifYHJfFLt GH %fUFHORQf %fUFHORQf

Pร REZ DE LAS HERAS, M. 0fQXfO GHO WXULVPR VRVWHQLEOH &RPR FRQVHJXLU XQ WX ULVPR VRFLfO HFRQย PLFR \ fPELHQWfOPHQWH UHVSRQVfEOH 0XQGL 3UHQVf (G 0fGULG 169

TONI REAL fQ\V G HVTXu f &fWfOXQ\f 3fVVLRQV GH iHX

DANIEL ROMANI / HVTXu f &fWfOXQ\f fQ\V GwKLVW ULf

FRANCESC LÓPEZ PALOMEQUE $WOHV GHO WXULVPH f &fWfOXQ\f 0fSf QfFLRQfO GH O RIHUWf L HOV SURGXFWHV WXUuVWLFV *HQHUfOLWfW GH FfWfOXQ\f

3XEOLFfFLtQ HQ HO OLEUR GHVfUUROOfGR FRQMXQWfPHQWH SRU HO 'HSfUWfPHQWR GH *HRJUfIuf )uVLFf \ $QhOLVLV 5HJLRQfO 8% \ Of *HQHUfOLWfW GH &fWfOXQ\f GHVGH Of 'LUHFFLtQ *HQHUfO GH 7XULVPR FRQ Of LQWHQFLtQ GH HVWfEOHFHU XQ fWOfV TXH IRPHQWH H LQWHJUH ORV SURGXFWRV WXUuVWLFRV GH &fWfOXyf

GILI FERNÁNDEZ, M. z 7XULVPH GH QHX O HWHUQ FRQ LFWH HQWUH FUHL[HPHQW HFRQ PLF L FRQVHUYfFLt GHO SfLVfWJH (O FfV GHO PXQLFLSL GH ifXW $UfQ | ,,, &RQJU{V GH &L QFLf GHO 3fLVfWJH 3fLVfWJH L 7XULVPH 8QLYHUVLWfW GH %fUFHORQf S

VILAGRASA, J 'LU %fVHV SHU fO 3Of WHUULWRULfO GH O $OW 3LULQHX (VWXGL SHU f O ,QVWLWXW G (VWXGLV 5HJLRQfOV L 0HWURSROLWfQV GH %fUFHORQf ,Q GLW

MORISTANY Manuel zxf QHYfGR HQ Of 0ROLQf| fyR

ROGER, Gerard z/f YfOO GH /f 0ROLQf $SUR[LPfFLt xLVWtULFf z fyR

170

ATLAS URBANÍSTIC

171

172

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

3. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

173

Font: Exercici Final. Grup A

174

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE ESTRATÈGIES GENERALS PER A PENSAR I TREBALLAR EL PROJECTE DE TERRITORI

Aquest darrer apartat pretén presentar el conjunt de reflexions i conclusions que hem aconseguit desenvolupar des del treball conjunt d’aquest taller-laboratori.

En primer terme es presentaran totes aquelles reflexions sorgides de l’anàlisi de la

situació actual del territori estudiat ja que entenem que són en si mateix un enfoc. Seguidament es presentaran les estratègies que sorgeixen d’aquesta lectura per finalment presentar.

Per tal d’entendre millor les qüestions derivades d’aquest treball enunciem aquelles qüestions que durant el transcurs del treball de taller han esdevingut estratègies: -

Experimentació de noves formes per als programes complexos ‘mixedforms’ d’usos habitacionals, productius, comercials, de serveis i d’equipament territorial supramunicipal.

Crear nous paisatges mitjançant el projecte de “landscape design” d’espais

territorials en continuïtat que tenen un rol estructurant en la ciutat contemporània: corredores verds, connectors ecològics, vores de les infraestructures,

espais

transició

urbano-territorial,

transformació urbana articulats pel transport. -

àmbits

Explorar espais arquitectònics de la ciutat tridimensional, superant les

tendències de la hiperespecializació i del zoning monofuncional que han caracteritzat els teixits urbans tradicionals.

Projectar profunditzant en les noves tècniques constructives, estructurals,

infraestructurals i els seus requeriments dimensionals, associades als

conceptes arquitectònics anteriorment nomenats que concreten espaialment

els principis de la sostenibilitat ambiental. -

Explorar sobre les diferents estratègies per a la reprogramació i regeneració de l’espai existent mitjançant el reciclatge urbà i el desenvolupament de nous programes d’ habitabilitat, i cohabitació entre activitats.

175

Esquema operatiu.

Material de curs elaborat per lâ&#x20AC;&#x2122;equip docent

176

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

Explorar els operadors projectuals que ens permetin afrontar la

materialització de nous espais complexos, reflex de les noves dinàmiques i estils de vida en las diverses formes de ciutat i en el mosaic territorial cada

vegada més assetjat però al mateix temps revaloritzat. -

Assajar maneres fluides de incorporació d’altres coneixements, no específics

de l’arquitectura, per generar arquitectura: el concepte de gestió de recursos, la relació complexa entre els sistemes del medi natural –agua,

energia, materials, flora y fauna, etc.-, els sistemes infraestructurals que

milloren l’habitabilitat, el transport, etc. Generant un projecte d’equilibri, holístic, mitjançant l’aprofitament del treball en grup i del taller i les aportacions dels professionals convidats en el desenvolupament del tema proposat.

Abans de continuar endavant amb aquest punt creiem important ressaltar que

abordem un projecte que per la seva complexitat i escala requereix de moltes mirades i d’aproximacions diferents que es vagin completant. Aquest treball que es

presenta pretén ser únicament una d’aquestes mirades i per tant servir d’ajuda i

enfrontar algunes qüestions importants, però a l’hora també planteja noves incògnites i altres camins oberts que volen enriquir aquest procés.

APROXIMACIÓ AL CONTEXT Des d’un inici entenem el treball en l’àrea de La Molina-Pirineus no com una

sol·licitació concreta i particular, si no com l’oportunitat d’abordar i reflexionar

sobre una problemàtica molt més general com és la de la situació del món rural en la societat post-industrial.

La dependència i abocament als esports de neu com a pràcticament única activitat

econòmica en aquest entorn produeix un gran problema d’Estacionalitat, que va

directament associat a un procés gradual de despoblació.

Atesa aquesta problemàtica, es proposa la candidatura de Barcelona-Pirineus 2022

per als Jocs Olímpics d’Hivern com un possible motor de canvi que impulsi la

transformació que aquest territori requereix.

177

Font: Exercici Final. Grup I2

178

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

ESTRATEGIES GENERALS Una vegada definit el marc en el que es desenvolupa el treball i des d’un punt de vista local es treballarà sobre els següents aspectes, sempre tenint en conter la reflexió a una escala global i extrapolable. REPROGRAMACIÓ El primer que es desprèn de la lectura de la situació actual és la necessitat de

transformar les dinàmiques d’aquest territori. S’ha d’aconseguir modificar tant la realitat com la percepció de la mateixa, apostant per la potencialitat que desprèn

aquest entorn. És el propi territori el que ha de fer una aposta de futur.

En un primer moment, la regeneració de La Molina passa per un canvi de turisme, per un canvi immobiliari, però sobretot per re-entendre el valor d’aquests territoris.

Aquest canvi de paradigma ha d’anar principalment abocat a evitar l’estacionalitat

tant marcada que afecta avui dia aquest entorn. El canvi antropològic no és

solament sobre el producte si no en la manera d’habitar, es tracta de canviar les condicions i per fer-ho s’ha de posar en marxa múltiples iniciatives.

Hi ha dos models (no excloents entre ells) que es poden tenir en conter.

D’una banda tindríem l’aposta per una concepció del Pirineu com a parc periurbà de la gran ciutat.

En la direcció de plantejaments propers al concepte de la “Catalunya ciutat”;

aquesta concepció reforçaria l’aposta turística que hauria de reinventar-se amb la voluntat d’esdevenir oferta d’activitat a nivell europeu.

Per tal de contrarestar l’efecte de l’estacionalitat s’ha de reconvertir el model

d’esports d’hivern i implementar-lo amb la integració de turisme de natura, apostant per la creació d’espais per a la pràctica d’esports (mirant de posicionar-se

com a lloc de referència per a la practica d’alguns d’ells com per exemple els esports

extrems, ja que necessiten d’unes condicions que en aquest entorn es donen amb facilitat), el disseny de rutes, la posta en valor del patrimoni històric i cultural, etc.

Amb jocs o sense, s’ha de començar a pensar en el paper protector o incentivador de la ciutat central (pensant en el model de ciutat territori/la Catalunya central) en

el que Barcelona ha d’aprendre a exercir la seva capitalitat. Ha d’aprendre no nomes

179

a nodrir-se de les bondats del la cultura i el territori, si no a ser generós amb aquest. En aquest sentit s’han de reforçar les relacions. La aliança ha de ser positiva en ambdues direccions.

D’altra banda trobaríem un model (des de el nostre punt de vista molt més

interessant i amb major repercussió) que buscaria retornar a aquest territori la capacitat de viure per ell mateix.

Per posar en marxa aquest model són necessàries actuacions globals i reformes molt

més profundes, com per exemple:

- Reconvertir l’estoc d’habitatge existent en habitatge permanent. (capital fix de cases de tercera residència construït durant anys i basat en el model turístic. Actualment

60% segona residència /40% fix. Ocupació mitjana 2a residència 18d/any)

Construcció de serveis adequats a una població permanent

Reforçar polítiques amb l’objectiu de fixar població.

Captació de nova població.

Millora l’estacionalitat

...

En aquest sentit seria bo no ser insensible a realitats socials actuals que posen de manifest la creixent potencialitat dels entorns saludables, de les tendències de retorn al món i l’estil de vida rural (slow food/life, neoruralisme...); les possibilitats actuals de treball des de casa i l’increment del nombre de gent que desenvolupa feines no presencials que no requereixen de anar cada dia a l’oficina, així com la situació econòmica actual que fa insostenible els preus de l’habitatge en entorns metropolitans. Tot això ens fa pensar en la posada en èmfasi de determinats aspectes de la vida a muntanya que si aconseguim dotar-la de les condicions de normalitat necessària, la podrien fer atractiva per un gran nombre de ciutadans. Potser no és tan difícil imaginar a determinats sectors de la ciutadania o determinats oficis (dissenyador gràfic, gestor, traductor, assessor financer, informàtic...) que no necessiten d’una vinculació estreta amb un espai de treball concret i urbà, vivint en un entorn natural que ofereix unes determinades condicions de vida molt atractives per molts, i baixant un cop cada deu dies a la metròpoli per tal de solucionar temes de treball, accedint a aquells serveis que només la gran ciutat ofereix i que no són d’us diari,

180

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

etc.

Es tracta per tant de crear nous models habitacionals per nous models

d’habitant. Alhora també hem de ser capaços de crear nous processos econòmics que sorgeixin del propi desenvolupament d’aquest territori. Trobar la manera de recuperar activitats que s’han donat històricament en aquests paratges i tornar-les a fer rendibles o inventar noves explotacions basades en allò d’específic que trobem aquí. Es tracta en definitiva de regenerar els actius existents (immobiliaris, dotacionals, recursos naturals...). No d’impulsar noves actuacions abandonant les inversions

fetes amb anterioritat. I un dels actius més importants i específics dels que disposem és el bosc. El bosc com a actiu de parc d’un territori com aquest.

Un poble a la muntanya té horts, té cases, té nucli, i té bosc. La molina no l’ha

tingut mai. No l’ha reconegut i la usat com un element propi. Perquè no neix com a

assentament de muntanya si no que neix com un empelt de ciutat enmig la muntanya. No és tant el fet de “construir” el bosc si no la oportunitat per la gent de La molina de ” fer poble”. Passar de tenir-hi una tercera residencia a habitar-la,

passejar-la, treballar, relacionar-se...

S’ha de pensar i sobretot incentivar, donant les condicions que ho facin possible, en

un procés a llarg termini, un procés que basat en la emprenedoria social, en incentius industrials, etc. vagi transformant la dependència gairebé en exclusiva de la economia basada en la pràctica d’esports d’hivern a un teixit molt més complex i

entrellaçat. No s’han d’inventar nous programes econòmics per fer bussines ràpids

que no es poden donar allà, l’economia d’aquest lloc ha de ser una economia de cada dia, de industria com a bosc, de gestió...

Per altra banda (i com a concepte fonamental) la societat ha d’entendre i assumir que el desenvolupament/la gestió de la muntanya no ha de recaure directa i

únicament sobre la població que l’habita. A diferencia amb els nuclis metropolitans, amb grans aglomeracions de persones, i de concentració d’activitat, de fluxos i de capital, el desenvolupament de la muntanya no passa pel desenvolupament al

mateix nivell que la ciutat si no per la compensació d’activitat. Són pulmons. Històricament vaques munyides. Depèn de on poses el focus en l’anàlisi territorial formen part de la metròpoli (amb unes funcions diferents).

No es tracta de subvencionar la muntanya, no és subvencionar, si no que hem

d’assumir que s’ha de gestionar com si del parc de Collserola es tractés, i en

181

conseqüència

haure

problemes

refinançar

comunicacions...però també les persones o determinats serveis.

mobilitat,

Fixar gent en aquests territoris passa per unes velocitats i uns ritmes diferents. “A LA MOLINA EL QUE FALTE SÓN CIUTADANS”

NOVA CONNECTIVITAT

Un dels aspectes claus en aquesta transformació ha de ser la gestió de la mobilitat.

Cal tenir en compte que bona part de les actuacions que es proposen son necessàries des de l’òptica de la desestacionalització i l’increment de l’oferta de

serveis i atractius per tal d’aconseguir la modernització d’una instal·lació d’esports

de muntanya.

Així mateix, la nova accessibilitat en la millora de la línia ferroviària i de la

mobilitat en general que es proposa en el pla de la candidatura, suposaran uns incentius molt importants per re-entendre el sistema de connexió des de l’estació i

en el conjunt de les instal·lacions. Aquest model redueix la dependència del vehicle

privat, millora l’experiència i la facilitat d’ús, millora la connectivitat i per tant, i

com dèiem en l’apartat anterior, ajuda a posar les condicions que han de permetre que la vida a La Molina és doni dintre d’uns paràmetres de normalitat.

REDEFINICIÓ DE LA MORFOLOGIA URBANA. LA VALL D’ALP Dels anàlisis previs realitzats sobre la configuració urbana el que es desprèn de manera clara és que, fruit dels diferents processos que han anat consolidant l’actual teixit edificat de La Molina i la seva naturalesa, l’empremta en el territori generada

ja és prou estesa i dispersa. Per tant ara el que cal és d’una banda “completar” i densificar aquesta taca per tal de donar continuïtat urbana i sobretot complexitat a un model habitacional excessivament simplificat pel que fa a usos i habitants.

S’ha d’aconseguir consolidar nuclis, dotar aquest entorn d’una major urbanitat, de sentit de comunitat, regenerar la imatge global, però qui regenera? Qui gestiona?

Un projecte? uns agents externs? Un promotor immobiliari? No podem ser cecs al

182

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

canvi de model que ens envolta i hem de començar a pensar en que s’han de crear noves maneres de gestionar la transformació.

Entenent que aquest canvi interessa principalment als habitants d’aquest territori

hem d’entendre que s’ha de plantejar com un repte i un projecte processual. No passa únicament per preparar els 15 dies del joc si no per preparar la transformació

en un procés a llarg termini. El canvi no esta nomes en els empresaris, en el capital fixe, sinó una transformació que confia i té en conter les activitats. Pensar també en

la massa critica, en els potencials habitants que volen ser emprenedors en el propi lloc.

És una nova forma d’entendre la participació, no es tracta de plantejar una proposta i esperar resultats, si no que es tracta d’activar els mecanismes per fer-ho possible.

No és fàcil. No hi ha tants mecanismes ni tants actors. Pot ser es tracta de ser capaç de trobar-los i involucrar-los.

Per altra banda i a mesura que s’ha anat treballant en el taller així ho hem pogut comprovar, sovint en aquest territori es tendeix a entendre l’àrea d’influència o de treball com aquell espai on es desenvolupa l’activitat humana. És essencial per al

bon tractament no veure i entendre la intervenció sense tenir en compte tot l’areal,

treballant tota la vall en la seva linealitat i gruix. D’aquesta manera és posa de

manifest la importància del suport físic, les traces existents, es pot posar en relació ambdues pendents de la vall; en definitiva ens permet entendre La Molina territori.

La visió del gran conjunt de la vall d’Alp ens ajuda a treballar des de les perspectives

del desenvolupament territorial, gestió turística, monitoratge d’activitats, xarxa d’infraestructures comuns. Produeix un canvi d’escala.

Finalment hi ha un altre factor que entenem que ha d’aparèixer en qualsevol

reflexió que tingui a veure amb el treball en aquest territori. La dualitat neu/sense

neu. Aquesta és una de les característiques principals d’aquest territori; la seva condició canviant. Per més que vulguem reduir l’estacionalitat és evident que

existeix un factor determinant que fa que fa que en aquests entorns hi existeixin

dues realitats diferents. És tracta d’incorporar aquesta condició i aprofitar-ne tots els seus trets positius.

183

SOLUCIONS PARTICULARS I NOUS REQUERIMENTS Per tal d’abordar el projecte d’una manera més acotada, a l’hora de plantejar l’exercici que s’havia de desenvolupar en el taller i segons les directrius acordades entre l’Oficina de la Candidatura, l’equip director del projecte de candidatura, i l’equip docent, es varen definir tres temes marc de treball. -

Estació_Porta i Ecobarri a La Molina.

“Carrer Major_Via verda” entre La Molina i el centre nodal de pistes de La Molina.

Habitatges per als esportistes i participants en l’organització (Vila Olímpica)

En aquest darrer apartat, mirarem de resumir tots aquells aspectes que tenen a veure directament amb la resolució d’aquests punts i altres aspectes relacionats.

ESTACIÓ_PORTA_ECOBARRI Aquesta àrea correspon al primer assentament de l’estació d’esquí de la molina i el que podríem entendre com el nucli d’identitat del conjunt. Amb el desplaçament (natural) de cota de neu passant de cota 1500 a 1600 i posteriorment a 1700, junt

amb el progressiu desús en el que ha anat caient l’estació, aquest punt ha anat quedant obsolet.

Com ja hem dit, en aquest procés de reactivació engegat per la candidatura de Barcelona-Pirineus 2022, la mobilitat pren una importància clau. Pensar el projecte

de regeneració de l’estació i equipaments des d’una renovada estructura d’espais de mobilitat serà doncs un dels atractius d’aquest estudi, a través de la interconnexió estació-pistes-tren a Barcelona. El pol que es genera al voltant de l’intercanviador no té una vocació exclusivament

residencial, si no que ha d’esdevenir un concentrador de serveis: Aparcaments,

habitatges pels treballadors, instal·lacions de benestar i lleure, equipaments comercials, etc.

184

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

EDIFICI ESTACIÓ

Totalment d’acord amb el plantejament que es presenta des del pla director de

combinar un edifici “hub” que sigui capaç de facilitar l’intercanvi de mobilitat, que posi molt fàcil reduir el temps i en funció del temps la distancia, i d’aquesta manera

millorar les relacions amb la urb a l’hora que atansant i millorant l’accés a altres

regions properes.

Queda en l’aire el dubte de si com a peu de tota la intervenció, no es pot obrir la

possibilitat d’ampliar el programa d’aquest edifici per tal d’augmentar atractius, per exemple mitjançant la possibilitat de realitzar un spa. Un equipament relacionat

amb el confort, que complementa l’oferta de la temporada de neu, però també permet reduir l’estacionalitat, generant un aprofitament de la catifa-coberta. Aquest

edifici situat gairebé encastat a la muntanya, podria aprofitant les visuals generant

un mirador sobre la obaga, beneficiant-se de l’assolellament, de les condicions climàtiques del lloc, etc.. No és difícil imaginar als usuaris gaudint d’un menjar en

el restaurant, un bar que permeti prendre una copa, una cafeteria...etc.; i d’aquesta

manera juntament amb la possibilitat de pujar i baixar a fer esqui amb transport públic en un mateix dia, també es reforça la possibilitat d’obrir l’espectre d’usuaris i

activitats relacionades amb la neu, alhora que permet d’establir aquest barri de l’estació com a espai de concentració d’activitats d’oci .

L’augment del nombre de gent que utilitza el transport públic per la facilitat i

l’estalvi de temps que suposaria l’obertura del túnel de tosses permet pensar en una

disminució del preu (ja que no es necessària la pernoctació) amb la qual cosa s’obri l’oferta a un públic major, a l’hora que es minimitzant l’impacte de la

infraestructura (es reduiria la superfície destinada a aparcament a peu de pistes, circulacions, etc)

Aquest edifici, com altres operacions infraestructurals que es plantegen, pot assumir

el repte de la producció energètica; podent exercir com a grans captadors que

permetrien solucionar un dels temes importants en una operació d’aquest tipus. BARRI DE L’ESTACIÓ

La reactivació de la peça estació-intercanviador permet pensar també en la remodelació de tot el barri associat a aquesta. Com dèiem anteriorment quan parlàvem de les estratègies generals, és de vital importància si volem transformar

185

l’us d’aquest territori, reformular el parc immobiliari per tal d’oferir primeres residencies.

Creem que el treball de remodelació del barri de l’estació podria esdevenir un dels motors d’aquest canvi.

Proposem unes intervencions sobre el conjunt de les edificacions (avalat per unes

polítiques incentivadores) que permeti actuar sobre el parc edificat donant la

possibilitat de generar una doble pell tèrmica (desvinculada de la façana original

generant espais de transició tèrmica) que generi un increment de superfície que permeti el canvi de model habitacional alhora que millora de les condicions

d’habitabilitat, estalvi energètic, noves possibilitats d’ocupació, variabilitat de distribucions, espais intermedis, augment dels espais d’emmagatzematge, etc.

D’aquesta manera es podria aconseguit dotar els habitatges de les condicions que

seria necessari per permetre al vida diària en un entorn com aquest i que requereix d’un inventari d’estris molt més específic per tal de sortir al carrer un dia d’hivern.

Cal una reflexió més exhaustiva sobre el model funcional de l’habitatge en un entorn de muntanya, que no és en cap cas directe ni assimilable a la manera de viure de les latituds de clima mediterrani, si no que ha de tenir com a referent el mode d’habitar de les zones alpines.

Pel que fa a l’espai públic d’aquesta àrea, un únic apunt: Tal i com es pot observar

en els treball desenvolupat per els alumnes, molts projectes (entenem que amb molt bon criteri) han aplicat la voluntat de fer estendre l’espai de circulació peatonal,

desdibuixant límits amb la circulació rodada (reduïda per la aposta de l’intercanviador i tractada amb recorreguts pacificats) fent perdre el sentit d’un carrer lineal i reforçant l’espai de relació.

CARRER MAJOR_VIA VERDA Més enllà de les possibles formalitzacions i conceptualitzacions concretes, de les

quals es pot trobar un bon repertori en els treballs realitzats per els alumnes en el

taller, en aquest apartat quedaria parlar sobre les generalitats en la definició d’aquestes.

186

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

Enunciat com a eix suport d’activitats, en aquest temps hem pogut reflexionar sobre

el paper d’aquesta peça i han aparegut conceptualitzacions molt diferents. El que si podríem acabar resumint sobre aquest és que acaba sent un element profundament definidor de la identitat del conjunt.

Per altra banda, no únicament en aquesta part central si no en tot el àmbit de treball acaba quedant de relleu la necessitat de definir un recorregut, un espai identificat que exerceixi de lligam i element aglutinador de referencia. Degut a les

condicions i les relacions especifiques d’aquest territori amb la natura el tema del recorregut es converteix en un element recurrent.

Cal evidenciar que s’estableix una relació estreta i directa entre aquesta plataforma i

el sistema de parades de telecabina que haurà de ser tinguda en conter. Sovint en els plantejaments que han proposat recorreguts molt més extensos, ha pogut entendre aquest recorregut com un sistema conjunt dividit en microtrams.

Finalment, pensar en aquesta peça de definició urbana ens ha dut inevitablement a

reflexionar sobre l’espai públic. Pensar sobre un projecte com el que ens ocupa ens

obre moltes línies de treball i permet repensar aquelles coses que sovint es donen per sabudes, ja que les respostes acostumen a ser diferents a les habituals. La secció de carrer prototip en un entorn de muntanya segur que no ha de ser un espai

simètric de calçada amb dues voreres iguals a banda i banda i dos fanals de la mateixa manera que es resoldria a un entorn de ciutat, bàsicament perquè els condicionants i requeriments tampoc no són els mateixos. En aquest sentit hi ha

alguns projectes centrats en la resolució de la rambla central, i en la creació de recorreguts que han pogut apuntar alguns trets importants.

Tot i això, la definició de la materialitat i el disseny a escala de detall d’aquest espai

i fins i tot de l’espai de relació general seria motiu d’un estudi exhaustiu que tingués en conter tots els possibles condicionants que es donen en aquest indret.

VILA OLIMPICA

Pel que fa al aquest punt, son diverses les interpretacions dutes a terme en el taller

fins i tot algunes que no complirien estrictament els criteris demanats per el Coi, però que miraven de resoldre un problema que té una forta condició de temporalitat per tal de solucionar aspectes propis de la definició urbana, com serien la densificació i consolidació del teixit existent.

187

Font: Exercici Final. Grup I1 (superiro) i, grup A (mig) i grup K (inferior)

188

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

Independentment de la formalització adoptada per els diferents grups de treball que han afrontat el treball de la vila olímpica, la voluntat que si creem que ha de quedar

manifesta és la d’aconseguir una vila olímpica que doni una resposta amb un grau

d’integració en el context major a l’assolit per la proposta presentada en el pla director. Al voltant d’aquest posicionament creem adient generar una reflexió que tractarem en un apartat específic més endavant.

Per altra banda i mirant de ser coherents amb els plantejaments generals que hem

anat formulant, creem que l’espai d’oportunitat que suposa la candidatura als Jocs

Olimpics hauria de permetre’ns ja des d’un inici poder anar generant un cert pòsit

relacionat directament amb la creació de teixits econòmics propis de la zona.

Concretament relacionat amb la vila olímpica plantegem una sèrie de qüestions que creem que poden donar per trobar nous enfocs.

Podríem plantejar-nos un procés diferent? I si fóssim capaços d’engegar un

projecte-procés en lloc d’una vila-producte? I si la vila olímpica es constituís des

d’ara mateix generant un procés de tecnificació i desenvolupament de microempreses per intervenir?.

És un model radicalment diferent en el que es preveuria un producte final, amb un

estoc de metres quadrats construïts amb diferents tecnologies. Això involucraria

una massa social, una complicitat, uns inversors menors però més propers i implicats, que generarien uns fluxos econòmics que alhora atraurien altres inversors.

MATERIALITZAR ARQUITECTURES DE MUNTANYA.

Com hem apuntat anteriorment entenem que aquest tema mereixia d’una reflexió a

banda. Si hi ha un dels aspectes que creem que ha de ser rellevant en aquest cas particular una vegada definides les estratègies d’actuació, aquest és la formalització.

Tal com hem anat repetint al llarg del document, la contextualitzaci un dels aspectes claus per a la intervenció en aquests territoris en que la presencia del

paisatge és cabdal. És per aquest motiu que creem que des del camp específic de l’arquitectura s’ha de donar un a resposta específica que mereix d’una intensa

189

Font: Exercici Final. Grup I1

190

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

reflexió que permeti fugir de les preconcepcions i els tòpics, però a l’hora intentant interpretar aquells conceptes extrets de les solucions adoptades per les arquitectures

vernaculars per tractar de donar una resposta des de la contemporaneïtat, tenint en conter les tecnologies, maneres de construir actuals, tenint en conter també aspectes

com la integració en la topografia, aprofitant la inèrcia tèrmica del terreny, creant

plataformes, repensant materialitat i llenguatge... Possiblement en aquest cas el nostre grau de definició en aquest sentit ha segut insuficient i no han pogut assolir

models reproduïbles més enllà de poder apuntar alguns imputs que hem pogut detectar com temes clau.

PAISATGE Un dels actius més importants del que disposa aquest territori és la relació amb

l’espai natural i les condicions tan directes en que aquest és produeix. Per aquest mateix motiu, aquest és un dels elements principals que han de ser preservats i potenciats.

Des del punt de vista del treball desenvolupat en el taller, el paisatge ha segut un aspecte integral i gairebé omnipresent en cadascuna de les propostes realitzades tant

a nivell estratègic com a nivell de resolució arquitectònica. Tot i això entenem que de cara a la proposta global definitiva queden alguns aspectes que no han segut

abordats en el treball del taller però que si han segut discutits, de manera que ens agradaria posar de manifest el nostre posicionament.

Creem que en un territori tant marcadament condicionat per l’element natural,

seria interessant poder treballar en clau d’integració paisatgística les diverses instal·lacions esportives que el programa dels Jocs requereix, i que tindran una

incidència específica sobre la qualitat del territori de muntanya treballat, així com també tots aquells sistemes i infraestructures per a l’explotació de la neu com podrien ser els dipòsits d’aigua per la producció de neu artificial, els canons, etc.

D’altra banda entenem que tots els espais “d’aparcament d’hivern” així com els recorreguts proposats haurien de ser treballats (o en el cas dels aparcaments

preexistents, reformulats) atenent també a aquests preceptes d’integració paisatgística.

191

Ens sembla també adient apuntar que seria altament interessant per al projecte assumir els recorreguts dels nous traçats del telecabina no únicament com un recorregut merament funcional que respon a criteris essencialment tècnics, si no que és tingués en conter la possibilitat de formular-los tenint en conter el

recorregut perceptiu, tant des de l’interior de la cabina cercant i provocant visions i sensacions, com des de l’impacte d’aquest sobre el entorn.

Pel que fa a la creació de recorreguts que ajuden a la diversificació del turisme del que parlàvem al definir les estratègies, hi ha un alt contingut de treball amb les

components del paisatge a l’hora de treballar aquests possibles recorreguts de

coneixement, treballant la simultaneïtat i superposició de capes d’informació, diversificació, etc.

Finalment, i des del nostre punt de vista hi ha un interessant treball pendent a fer

pel que fa a la creació d’una identitat reconeixible per al conjunt del teixit construït,

ara mateix excessivament disgregat, inconnex i sense elements que el facin reconeixible. Moltes vegades es cau en l’error d’intentar dotar de valors de ciutat

aquests territoris, quan en realitat del que es tracta és de reforçar i posar de manifest aquells valors propis d’aquests indrets ja que son el realment atractiu i el valor

diferencial. Hem de ser capaços, des del treball amb les components del paisatge, de trobar mecanismes propis d’aquest lloc que permetin donar un sentit de conjunt.

192

4.RECULL DE PROJECTES

193

194

RECULL PROJECTES

LA MOLINA EN MICRO-TRAMS GRUP A Riaz Forghani Núria Sabatés Oriol Serra Desenvolupar dos pols urbans mitjançant connexions que facilitin la mobilitat interior.

A través de l’anàlisi urbanístic de La Molina, de la seva trama edificatòria, dels usos i de les quotes

modals existents, s’ha detectat una gran dispersió i una gran dificultat per la mobilitat no rodada

que evita l’establiment de més activitats comercials o lúdiques durant la temporada baixa. La gran

diferència de cota entre el punt més baix i el més alt de la ciutat ha generat, al llarg de la història,

diverses bosses de població.

El projecte detecta aquestes bosses i les dota d’un nucli que les reorganitzarà i gestionarà centrant tots aquells elements que facilitin la interacció social: espai públic, mòduls comercials, pàrquing, parades de transport públic, recollida de residus, etc.

D’aquests nuclis es potenciaran especialment els dos que serveixen d’accés a La Molina, el de baix,

que pren importància pel nou intercanviador; i el de dalt, per la concentració de comerç i de la

població existent. El desenvolupament d’aquest dos pols generarà una circulació entre ells que realimentarà la part central, d’ús més residencial.

Per facilitar aquesta circulació s’han traçat uns micro-trams peatonals que, juntament amb el nou

telecabina, busquen millorar la mobilitat entre aquells punts d’interès i les residències, generant, en el seu conjunt, un recorregut unitari.

Per a cada micro-tram s’ha buscat el recorregut més òptim i el disseny d’aquest ha buscat adaptar-se

al terreny i aprofitar les preexistències de cada zona. Per tal d’aconseguir que tot el conjunt s’entengui com un traçat unitari, s’ha treballat per capes, generant una successió d’elements

identificatius del projecte i una forma de tractar l’espai.

En cas de que La Molina guanyés la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern 2022, la Villa Olímpica significaria un impuls molt gran per el nucli de dalt gràcies a la generació de nous

equipaments i de més activitat terciària, lligada amb la que ja existeix al nucli i a la zona de pista

llarga mitjançant dos eixos comercials. Per tal d’aconseguir aquest lligam entre els dos nuclis s’obre un eix que els uneix, al que se li donarà molta força.

El teixit urbà de la Villa Olímpica apareix de la supressió aleatòria (però ordenada) de certs arbres

que formen part d’una malla verda que s’ha estès damunt del terreny, creant una quadrícula imaginària de 6x6 que garanteix la relació amb el paisatge i dóna identitat a l’àrea. La naturalesa ordena allò construït.

195

196

RECULL PROJECTES

197

198

RECULL PROJECTES

199

200

RECULL PROJECTES

201

202

RECULL PROJECTES

203

204

RECULL PROJECTES

205

206

RECULL PROJECTES

PERFILANDO LA MOLINA GRUP A2 Ana Sánchez Aragón Cuidado y tratamiento del suelo como base fundamental para el desarrollo urbano.

Partiendo del análisis por capas de La Molina, buscamos resolver los principales problemas que hemos

podido identificar: dispersión y disgregación en las edificaciones, extrema estacionalidad en su uso y escasos sistemas de conexión pensados para el peatón. Así pues, proponemos tres estrategias principales: Fortalecer núcleos:

1º Mejoramos la habitabilidad y el acondicionamiento de toda La Molina distinguiendo tres focos de atracción principales, acentuando también los tres ambientes que actualmente podríamos observar: Núcleo Estación, Núcleo Histórico, Núcleo Urbano

2º Villa Olímpica en Núcleo Urbano. Las gran dimensión de edificación que se debería construir para albergar a los deportistas durante los 15 días que duran las pruebas, nos obligan a reconsiderar otra

opción, de modo que proponemos una villa olímpica semitemporal que compacte y colmate el núcleo urbano y que una vez pasadas las olimpiadas y mejoradas las condiciones de habitabilidad se pueda reconvertir en una zona de viviendas

Por otro lado, un segundo conjunto de viviendas temporales que se adentran y relacionan más con la naturaleza y que una vez finalizadas las olimpiadas puedan desmontarse por completo volviendo a convertirse en un espacio libre donde poder realizar actividades relacionadas con la naturaleza.

3º Intercambiadores Potenciar todas las paradas de bus, de tren, de coche, de bicis, de peatones y de telecabinas, aprovechándolas para mejorar y renovar cada uno de los núcleos, además de poder aportar usos y servicios dentro de sus instalaciones. Compactar y cohesionar la Molina:

Buscando aportar más sistemas pensados para el peatón, mejorar las conexiones de todo el conjunto y

tratar de entretejer, compactar y cohesionar toda La Molina. Proponemos potenciar los tres dispositivos siguientes:

1º La vía principal rodada, acondicionándola para un posible uso peatonal o en bici más seguro.

2º Nuevo recorrido peatonal, que complemente a la vía rodada y que interconecte de un modo más optimo y distinto todos los núcleos.

3º Trazado de las telecabinas unido y relacionado con toda la intervención, convirtiéndolo en un vínculo

paisajístico, lumínico y de referencia. Secuencia de espacios libres:

Que potencien, valoren y aprovechen las sensaciones del lugar. Mediante un tratamiento del suelo como transformación paisajística, colmatando, organizando y acogiendo usos o actividades.

207

208

RECULL PROJECTES

209

210

RECULL PROJECTES

LA MOLINA, PORTA AL TERRITORI GRUP B Albert Mampel Els joscs olímpics d’hivern Barcelona – Pirineu 2022 donen la oportunitat d’intervenir en un territori que històricament ha basat la seva activitat en explotar el potencial de l’entorn.

Els municipi d’Alp està format pel nucli urbà d’Alp, situat a la plana ceretana i els nuclis de la

Molina i la Masella, situats a la muntanya i vinculats a les respectives pistes d’esquí. El creixement d’aquests nuclis s’ha caracteritzat per un predomini de la segona residència dispersa amb manca

d’equipaments, serveis i, sobretot, per una manca d’espais estructurants i centres d’activitat que trenquin a la estacionalitat de les activitats actual.

La proposta llisca a través de diferents escales per aconseguir ser un catalitzador de canvis en el territori i dotar a la Molina d’estructura urbana per consolidar els actuals centres d’activitat.

El nou eix de la Molina 1700, amb dues grans places com a elements de referència, a de esdevenir

la porta de la Molina a les múltiples activitats que es desenvolupen en el territori. La construcció de la nova vila, ha de ser un paradigma del canvi en el model de creixement de la ciutat. Una

construcció més densa, més responsable amb el territori, que doni intensitat d’activitat i que

equilibri l’oferta actual residencial de baixa densitat amb un ús estacional que no genera prou massa crítica de població permanent amb el conseqüent dèficit d’espais públic i d‘equipaments.

La implantació de la vila olímpica a la Molina suposa la construcció d’un gran volum d’habitatges i

altres espais que poden ser destinats a activitats terciàries. Tenint en compte la tipologia dels

habitatges existents, amb predomini d’habitatges aïllats i dispersos, el sostre de nova creació és una

oportunitat per introduir més diversitat tipològica i trencar amb l’estacionalitat dels residents actuals. Per aquest motiu la proposta contempla tres tipologies d’habitatges plurifamiliars destinats

a sectors de la societat diversos. Per una banda, habitatges de dimensions més generoses, destinats a habitatges permanents; habitatges amb passera, per ser destinats a apartaments per trencar amb

l’estacionalitat; i habitatges adossats de densitat mitjana que adeqüen l’ordenació amb l’entorn. Així es genera un gradient de la densitat del teixit a mida que ens allunyem de les places de referència i entren en contacte amb l’entorn o amb la trama urbana existent.

Per a la sostenibilitat ambiental dels nous edificis es proposa servir-se dels materials autòctons per

tal de reduir l’energia associada a la construcció d’aquests habitatges. L’estructura a base d’entramats

de fusta i l’ús de llana d’ovella per l’aïllament tèrmic permeten un sistema constructiu de fàcil muntatge i desmuntatge a més dels beneficis mediambientals.

211

212

RECULL PROJECTES

213

214

RECULL PROJECTES

215

216

RECULL PROJECTES

217

218

RECULL PROJECTES

RE-DIBUIXAR LA MOLINA 2022 GRUP C1 Alejandro Garcia Garrido La proposta que es presenta té com a objecte aprofitar les dinàmiques generades al voltant de la candidatura Olímpica per renovar el poble de la Molina, crear les infraestructures i eines necessàries

perquè es generin noves activitats, millori el poble en quant a mobilitat i activitat i incrementi, en la mesura del possible, la població.

Aquestes objectius es duran a terme a partir de l’adequació del poble i l'estació de esquí als requeriments per acollir uns jocs olímpics, seguint una lògica d'economia de materials, espais construïts i despesa energètica;

Per tal de dur a terme aquesta transformació és plantegen 5 actuacions:

- Re-estructurar la zona de la Molina estació FGC per tal de densificar-la, construir els equipaments mínims i necessaris, reforçar el carrer "principal" com a carrer pacificat amb activitat en el qual

s'introdueixi la vegetació de la vall, sempre conservant al màxim l'estat actual per tal de que la inversió sigui mínima.

- Projectar una zona de 200ha per a la silvicultura juntament amb un serrador i taller. D’aquesta manera es busca crear una nova activitat relacionada amb la zona amb previsió a posteriors expansions.

- Projectar una sèrie de camins naturalitzats que connectin les 3 parts de la molina (FGC - ciutat jardí ski) i que també millori la comunicació interior. Es preveu que aquests camins segueixin diferents

direccions al llarg de la vall i per tant siguin utilitzats tant per comunicar la zona urbanitzada com per actuar com ai inici de rutes d’excursió.

- Generar dues rambles a l'ecotò entre l'estació d'esquí i la zona de vivendes a la part de la Molina 1.700.

És on es preveu que hi haurà més facilitat perquè s'assentin noves activitats ja que és una zona amb més moviment.

- Projectar una vila olímpica desmuntable, a base de mòduls de fusta que després poden ser reubicats per

tornar a ser usats. Projectant una zona de pàrquing en bancals que després dels jocs olímpics seran utilitzats per allotjar part d'aquests mòduls i convertir-se en vivendes o estudis.

Es proposa que la major part de les infraestructures necessàries pels jocs olímpics siguin efímeres, de

manera que generin poc impacte al terreny i tinguin una petita petjada ecològica. Organitzar tota la

mobilitat dels jocs olímpics apostant pel telecabina i una xarxa de busos, tallant la circulació a la zona

propera a l'estació d'esquí perquè tots els vials d’accés siguin peatonals i així absorbir gradualment l'arribada de la gent i deixant la possibilitat d'aparcar fora d'aquest perimetre.

- Aprofitar les parades de bus fora de la zona pacificada durant els jocs olímpics com a posterior punt d'informació i sortida dels recorreguts naturalitzats que recorren la Molina.

219

220

RECULL PROJECTES

221

222

RECULL PROJECTES

LA MOLINA, ACTIVITAT + COMUNICACIÓ = COHESIÓ GRUP C2 Maria Lanfranconi Aquest projecte consisteix en l’adaptació de La Molina per tal de poder absorbir els Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona – Pirineus 2022.

S’ha analitzat la zona i s’ha trobat un poble on l’activitat comercial és molt dispersa i no permanent i on

la població fixa és tan sols d’un 20%. En quant a la mobilitat, La Molina consta d’una xarxa viària molt

complerta per al cotxe, però falta la comunicació peatonal cosa que fa que es perdi l’escala humana.

Finalment s’estudia l’edificació existent on s’observa que existeix una sectorització del poble. Aquest fet, sumat als dos aspectes anteriors fa que el poble quedi dividit en 3 zones: La Molina Estació, La Molina

1600 i La Molina 1700.

OBJECTIUS I ESTRATÈGIA

Es fixen 3 objectius que permetin assentar les bases per a aconseguir l’objectiu final: poder absorbir els Jocs Olímpics d’Hivern

1.Crear un únic poble mitjançant la cohesió de les 3 zones. 2. Augment de la població permanent.

3. Aconseguir activitat constant mitjançant eixos comercials.

L’estratègia que és segueix és la creació de dos pols d’activitat, que serien La Molina Estació i La Molina 1700, comunicats tant per la xarxa viària existent com per una nova xarxa de camins i un nou telecabina.

COMUNICACIÓ

La nova xarxa de camins està pensada a partir de tres camins directes entre La Molina Estació i La Molina 1700 i un seguit de camins perpendiculars que comuniquen els tres camins entre ells i teixeixen La Molina 1600. Per altra banda, el nou telecabina consta d’una parada a cada zona.

LA MOLINA 1700

Es tracta d’una zona on la carretera fragmenta l’estació d’esquí i la separa de la zona residencial, tot això per la falta de comunicació peatonal.

Per tractar La Molina 1700, en primer lloc, es fa la canalització dels cotxes i després es creen dues rambles perpendiculars entre elles, on es concentrarà l’activitat comercial. A cada extrem de les rambles i en el punt on es creuen trobem una plaça amb un equipament (hotels,

telecabina, església, Vila Olímpica). LA MOLINA ESTACIÓ

La Molina Estació, a l’igual que la resta del poble té una absoluta falta d’activitat i de connexió amb

la muntanya però en canvi té com a potencials el riu, el nou intercanviador i el tren.

Per tractar La Molina Estació, es desvia la carretera fent peatonal el centre on hi ha un nou

nucli d’activitat gràcies a la rehabilitació d’alguns edificis i finalment es tracta el verd per a que comuniqui el nucli amb la muntanya i es recupera el riu.

223

224

RECULL PROJECTES

225

226

RECULL PROJECTES

227

228

RECULL PROJECTES

DESFRAGMENTACIÓ DEL POBLE DE LA MOLINA GRUP C3 Núria Fernández Vinyet Aquest projecte proposa un projecte de Vila Olímpica aol voltant del qual es pugui reactivar les dinàmiques del poble.

Per entrar en el projecte es realitza un anàlisi previ on es detecten punts a favor, en contra i

oportunitats del lloc que falten per explotar i que podrien ser molt profitoses per al poble. Després

de l’anàlisi s’ha arribat a la conclusió de que actualment ens trobem davant d’un poble molt

fragmentat, principalment residencial, on hi manca qualsevol tipus d’activitat que no sigui la curta temporada d’esquí. S’hi poden detectar tres grans nuclis: La Molina Estació, La Molina 1600 i La Molina 1700, connectats per la carretera i sense possibilitat de mobilitat per al vianant. El tren

arriba al nucli situat al nord,quan la mica d’activitat a La Molina 1700, es situa al sud, i en canvi la

gran majoria d’hotels i albergs es troben al nucli central, el més fragmentat i amb més pendent, on és pràcticament impossible consolidar activitat.

S’aprofitant l’oportunitat de celebració dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus 2022 per

millorar el funcionament del conjunt del poble. És per aquest motiu que el projecte es pensa en

dues escales, una a nivell de comunicació no rodada per al poble i una segona a més petita escala, buscant la reactivació del poble i la unificació interna dels nuclis.

A nivell urbà consta de dues estratègies, la implantació d’un telecabina que uneix l’estació de tren amb les pistes d’esquí, fent dues parades intermèdies que unificarà els tres nuclis; i l’adaptació d’una

xarxa de camins parcialment nova que permet al vianant el desplaçament sense la necessitat del cotxe i fomenta les excursions per la zona.

A una altre escala es treballa la situació de la Vila Olímpica, pensant en el futur d’aquesta, de

manera que sigui aprofitable en la seva totalitat a l’hora que fomenti l’activitat a la zona on

s’implanti i serveixi per unificar el poble. Es busca la situació ideal, aquella ben comunicada, on ja existeixi una mica d’activitat i també hi hagi residència. Per aquest motiu és situa en una franja

allargada actualment residual entre les pistes d’esquí i el nucli residencial de La Molina 1700, on arribarà el telecabina, transformant l’actual carretera en rambla. Al llarg d’aquesta, es situaran una sèrie de comerços, equipaments i residències, cosint així el nucli residencial amb l’activitat principal de la zona i fomentant una activitat més continua al llarg de l’any.

229

230

RECULL PROJECTES

231

232

RECULL PROJECTES

233

234

RECULL PROJECTES

235

236

RECULL PROJECTES

LA MOLINA APRÉS SKI GRUP D Claudia Frigerio Sílvia Costa Laura Pons Helena Valls

Refer el teixit urbà de la Molina aprofitant els jocs olímpics per millorar el poble a llarg termini. La Molina és un poble dels Pirineus, l’economia de la qual està centrada principalment en els esports d’hivern, amb un dels dominis esquiables més grans de Catalunya.

Històricament el nucli va sorgir per la creació d’una parada de ferrocarrils a la zona més baixa, a

cota 1.600m, unint la Cerdanya i el Ripollès. Però degut a que els dominis esquiables es trobaven a

una cota molt superior es va crear un segon nucli a cota 1.700m. Això al final ha portat a la generació d’un teixit urbà inconnex i dispers, sense un nucli central propi i amb una activitat

específica de la qual depèn l’economia del poble. El sistema de mobilitat derivat d’aquesta dispersió és el del vehicle privat, sense camins en bon estat que permetin connectar els nuclis del poble.

Amb la candidatura dels jocs olímpics d’hivern es presenta l’oportunitat de solucionar les

mancances tan a nivell d’activitat, com de mobilitat i habitabilitat, del poble de la Molina. En el projecte s’aprofita aquesta candidatura per repensar el programa i no utilitzar-lo únicament per al ús al que va destinat sinó per a què la seva implantació al territori beneficiï a llarg termini el poble. El

programa dels jocs olímpics imposa molt programa destinat a habitatges i la nova creació d’un

telecabina per resoldre la mobilitat interna del nucli. Tot i així, la situació proposada del programa

d’habitatges no ajuda a cohesionar el teixit ni a generar activitat en els nuclis existents i la mobilitat és segueix projectant des del vehicle i no des del vianant. És sota aquests inputs que nosaltres proposem:

- Crear més parades intermèdies per generant activitat al llarg de l’eix del telecabina.

- Densificar el teixit urbà amb part del programa dels jocs al voltant d’aquestes parades.

- Connectar peatonalment els nuclis entre sí i en sí, generant passeigs urbans i camins en el

paisatge, seguint també l’eix del telecabina.

- Generar activitat en aquests passeigs de caràcter més lúdic amb el paisatge per connectar el nucli

de manera més amable, mitjançant horts i parcs, generant identitat.

- Crear un sistema desmuntable de mòduls per resoldre el programa de la vila olímpica, que

posteriorment als jocs olímpics es retiri i serveix d’espai lúdic.

237

238

RECULL PROJECTES

239

240

RECULL PROJECTES

241

242

RECULL PROJECTES

243

244

RECULL PROJECTES

EL CUERPO URBANO GRUP E Sumaya Al-Chama’a François Colson Saray Cordón Salvatore Coppola La Molina es un núcleo de población disperso y desordenado. Actualmente los servicios, en su

mayoría pensados para la temporada de esquí, se encuentran esparcidos por todo el núcleo y carecen de vínculo entre ellos, por lo que resulta un lugar poco práctico para vivir todo el año y poco sostenible en la temporada de esquí, ya que domina el flujo de vehiculo privado.

En el anàlisis localizamos dos pequeños núcleos de servicios no tan dispersos a pie de pistas que es

donde se produce más movimiento de población. De ahí surge la primera idea de conectar estos dos

ámbitos entre sí añadiendo la Villa Olímpica y el àrea de Prensa formandose así dos ejes principales que se cruzan en una plaza central.

Estos ejes dan lugar al Paseo de la Villa Olímpica, un paseo de caràcter peatonal con acceso rodado muy restringido y que va desde la Plaza de la Pista Larga pasando por la Plaza Central y acabando

en la Plaza de la Villa Olímpica, y un segundo eje que une el resto de servicios con el àrea de Prensa.

Para darle mayor uso a la Plaza de la Pista Larga que es el inicio del paseo proponemos una primera

parada del telecabina. La segunda parada se encuentra en la zona de Prensa, que es donde se encuentra la Estación de Esquí.

La Villa Olímpica consta de tres tipologías diferentes de edificio residencial tipo apartamento ya que distinguimos tres tipos de terreno; una parte central que se construye sobre el aparcamiento

subterráneo con un carácter más urbano, una parte más rural que se construye en la ladera de la

montaña con edificios semienterrados y una parte mixta que se construye en plano a una cota superior respecto a la parte central.

Topográficamente distinguimos tres plataformas que comunicamos entre sí mediante dos edificios-

plataforma que a su vez hacen de mirador y es donde disponemos los servicios de la Villa Olímpica. En la Plataforma inferior ubicamos otro de estos edificios que se una con la planta sótano del hotel, edificio de 8 plantas situado en la entrada de la Villa y que es lo primero que vemos desde el paseo.

245

246

RECULL PROJECTES

247

248

RECULL PROJECTES

249

250

RECULL PROJECTES

CLARO EN EL BOSQUE GRUP F Dídac Baeza Raja Ana Noëlle Balló Alberto Sarmiento Calderó María Sedó Llinás

En nuestra intervención se diferencian tres ámbitos con distintas características que, enlazados, forman un recorrido que ofrece gran variedad tipológica y de uso: ESTACIÓN DE RENFE

Sobre la estación de tren se extiende una red de caminos y senderos, que trepan sobre la

considerable pendiente formando una malla de interesantes vistas al valle y puntos de interés. CLARO EN EL BOSQUE

A medio recorrido encontramos un gran claro en el bosque donde afloja la pendiente, ofreciendo a los caminantes un espacio de paseo con excelentes vistas y áreas de descanso.

La traza existente de la calle tiene unas condiciones de longitud, desnivel y situación idóneas para ser tratada con un interés particular.

La calle se encuentra en una posición clave al estar entre el comienzo de la estación de esquí y el

núcleo urbano, además de extenderse entre la parada del telecabina y dicho núcleo, siendo su prolongación la llegada a la zona de villa olímpica. ESTACIÓN DE ESQUÍ

El pueblo finaliza con el comienzo de las pistas de esquí, siendo estas un punto de tránsito y movimiento importante.

251

252

RECULL PROJECTES

253

254

RECULL PROJECTES

255

256

RECULL PROJECTES

257

258

RECULL PROJECTES

259

260

RECULL PROJECTES

261

262

RECULL PROJECTES

LA MOLINA 3V-ISIONAL. Desarrollo, permanència, viabilidad GRUP G Avraam Bonas Magdalini Papadam M.Victoria Orlandini El proyectos que presentamos se basa en la construcción de una Villa Olímpica que forme parte del territorio urbano y del paisaje, desde las vistas de los residentes permanentes, los semipermanentes y los visitantes, estableciendo los cimientos del desarrollo, de la permanencia y viabilidad.

La Molina es actualmente uno de los destinos más visitados de esquí alpino cerca de Barcelona. La topografía mezcla el paisaje alpino con el mediterráneo, ofreciendo recorridos y miradores, pistas de deporte y lugares de relajación.

Sin embargo, La Molina no tiene un crecimiento económico equilibrado ni prometedor, ya que se apoya

únicamente en el turismo de invierno, en el turismo de segunda residencia y en los servicios (albergue,

comercio etc) que tienen, casi exclusivamente, relación con éstos.

Si estudiamos la trama urbana, podemos observar dos centros que recogen las actividades sociales con una

ausencia profunda de organización. Nuestra intención es utilizar diferentes estrategias, que sumadas pueden

crear y mantener la comunidad de La Molina viva y operativa.

La primera de éstas es la jerarquización de las redes de movilidad. De esta manera liberamos a la gente del uso indispensable del coche, fortalecemos la movilidad pública y establecemos una red viaria adecuada para un

tejido urbanizado como el que tratamos. Además, una serie de micro-tramos forman un paseo desde la estación de tren hasta la plaza principal de la Villa Olímpica pasando por puntos de interés, conectándolos y

haciéndolos accesibles.

El segundo paso es la reprogramación de los usos para intensificar la densidad del tejido residencial y construir centros de comercio, diversión y servicios evitando la zonificación. Por un lado, no solo conservamos

los usos característicos (residencia, hotel, deporte, comercio) que ya existen y pretendemos organizar la

dispersión de las actividades que conllevan, sino que también añadimos unas que faltan (servicios y equipamientos públicos). Por otro lado, tratamos los espacios libres de manera que juegan el papel de conector espacial entre las micro-zonas de diferente actividad.

La intención es introducir y establecer una red de usos y actividades potenciales que contribuyeran a la

supervivencia de la comunidad los 365 días al año. Los tres sectores principales en los que nos centramos son

el deporte, la cultura y la fauna y flora. Los estandares altos de los JJOO permiten la realización de obras de larga duración que después pueden funcionar bajo diferentes circunstancias.

Este posible cambio de usos pone en la mesa el tema de versatilidad de las construcciones. En consecuencia, utilizamos tipologías de viviendas que fácilmente podemos modificar para alojar población permanente y

morfologías que en relación con los sistemas constructivos, las formas y los materiales nos permiten representar la huella de los JJOO y su mensaje internacional.

263

264

RECULL PROJECTES

265

266

RECULL PROJECTES

267

268

RECULL PROJECTES

269

270

RECULL PROJECTES

ORIGENS GRUP H Gerard Carreras i Porta El lema del projecte planteja reinterpretar els valors inicials que van impulsar al desenvolupament de La Molina com a poble, és a dir, a ser habitat.

L’arrel es troba a principis del s. XX, en dos factors que transcorren de forma paral·lela i que es retroalimenten:

- ESPORT: Inici de la pràctica de l’esquí alpí a nivell estatal.

- INFRAESTRUCTURA: L’arribada del ferrocarril transpirinenc. L’arribada del tren a La Molina va facilitar l’accessibilitat en el territori i la promoció d’una nova activitat esportiva i lúdica, va fer disposar d’un nou al·licient per als visitants.

En aquest context el poble va obtenir un important protagonisme com a referent en infraestructures i

esports d’hivern.

Malauradament, aquest fet no ha estat suficient per consolidar un nucli. Precisament tot el contrari: el

poble ha quedat fraccionat entre el barri de l’estació i el de les pistes d’esquí, quedant grans espais obsolets. El fet de no aprofitar el potencial del territori, de la nul·la combinació entre programes i de

inutilitzar infraestructures de connexió, han fet que el barri de l’estació obtingui un trist valor d’espai de pas i poc desenvolupat.

Per tant, dins el marc de propostes per la candidatura olímpica de Bcn–Pirineu 2022, es veu en aquest

entorn un gran espai d’oportunitat, no sols per solucionar el programa estricte d’organitzar uns jocs

olímpics, sinó per generar un punt d’inflexió que suposi la reconsideració el territori.

El barri de l’estació de la Molina ha de tornar als ORÍGENS: ser la base de l’estació d’esquí, on els usuaris intercanviïn d’infraestructura i siguin transportats a les pistes.

Per això, es proposa revaloritzar el barri plantejant d’entrada un nou tractament de l’espai públic, que recondueixi el pas central de la carretera, enfocant el protagonisme als vianants. Així, s’aprofitarà el buit

del tram central, realitzant una xarxa de carrer que s’adaptarà a les formes i alineacions preexistents. A més, apareixeran també unes franges que enllaçaran aquest espai amb bosses d’aparcament ubicades a la

zona est del barri. Aquesta intervenció municipal farà disposar d’un entorn més confortable per

potenciar noves activitats d’oci i comerç.

En aquest context, cal que aparegui un nova peça com a element clau de revalorització, tal com va ser en

el seu dia, la infraestructura ferroviària. La proposta és un edifici intercanviador que englobi el tren, els

autobusos, els cotxes privats i el telecabina que enllaçarà amb les pistes, adaptant-se a la topografia, respectant les preexistències i creant circulacions fluides.

271

272

RECULL PROJECTES

273

274

RECULL PROJECTES

GRUP I3 Alfons Gonzรกlez Aguado

275

276

RECULL PROJECTES

277

278

RECULL PROJECTES

279

280

RECULL PROJECTES

FRÀNGES EN TRÀNSIT

GRUP I2 Gavina Corbetta Gállego El trànsit -o transició-, com el pas d’un estat a un altre, és potser en aquest projecte, més pertinent

que mai.

En primer lloc perquè la Molina olímpica és sobretot una proposta de paisatge, sobre el paisatge i

des del paisatge, i des d’aquest punt de vista el que s’ha de mirar és un estat de coses que no s’allarga

mai més de noranta dies. El paisatge, més que cap altre marc projectual, transita d’una estació a una

altra inexorablement. I no només això, La Molina, com a part d’una unitat paisatgística de muntanya, té a més les transicions pròpies dels fons de vall cap als cims, dels vessants cap als torrents i, més abruptament, de les solanes a les obagues.

En segon lloc perquè el que ens ocupa projectualment és una situació transitòria paradigmàtica.

I és que un escenari per als Jocs Olímpics d’hivern necessàriament ha d’oferir la possibilitat d’un trànsit a una nova situació.

A més, no cal oblidar que, amb jocs o sense, les estacions d’esquí també haurien de complir aquesta condició de trànsit, enlloc de que els cicles funcionin des de l’activitat / no-activitat.

Pel que fa a les franges, cal parlar de com la vertebració espaial dels territoris de muntanya consolida

els fons de vall, generalment porcions territorials allargassades i estretes, com els perfectes

conductors de tot tipus de fluxes simultanis. I és aquesta simultaneïtat la que, al seu torn, genera tot

tipus de franges, enteses com a línies més o menys amples que s’identifiquen per una certa homogeneïtat de continguts al llarg de la seva traça longitudinal.

Des d’aquesta òptica la lectura del nucli de La Molina comença amb la intenció de posar en valor aquesta condició tan present al barri de l’estació de ferrocarril, barri que justament ocupa el fons de la vall del Ribera d’Alp, i que per tant, és el punt natural d’arribada a la Molina, especialment des d’Alp i la plana cerdana, de la que depèn paisatgística i administrativament.

Una atenció que curiosament no li ha estat mai concedida al barri degut a que la pràctica intensiva

de l’esquí al municipi, localitzada a la vessant obaga, malgrat la seva estacionalitat, ha aclaparat tot

el discurs urbanístic i territorial de tota una vall.

A l’hora de re-programar el barri de l’estació s’identifiquen en primer lloc els diferents tipus de

connectors del fons de la vall per tal d’establir el programa de les franges resultants. Un cop s’ha definit el programa és quan sorgeixen les propostes d’actuació, que consistiran en gestionar el

‘trànsit’ de la situació actual a la futura, segons els criteris establerts per les estratègies generals.

281

ESCENARI OLÍMPIC

L’estructura de mobilitat rodada es reformula completament respecte a la situació actual. En primer lloc per donar resposta a la demanda d’accés dels futurs jocs olímpics, i en segon lloc, per tal de canviar el model de mobilitat existent, prevalentment rodada.

Donat que existeix una proposta de transport col·lectiu força completa -amb la combinació del tren

i el telecabina projectat més el nou telecabina del Pla de les Forques que forma part de l’estratègia

general d’aquesta proposta-, amb accés a totes les àrees de competició, es resol el nus viari de la

futura autopista amb la integració d’un edifici condensador, que doni cabuda a més del 50% de les

places d’aparcament requerides.

Un segon edifici condensador es situa a l’altre extrem de la plaça cívica, en contacte amb l’estació de tren.

En canvi, per donar cabuda al programa associat a l’estació de tren que preveu la candidatura s’opta

per una estructura temporal que cobreixi tota la plataforma i que a més tingui un nivell intermig. Pel que fa a l’espai públic s’intenta que la Ribera i la plaça cívica siguin un element urbà unitari de múltiples caràcters i es completa amb la re-densificació -permanent- de la façana de l’estació, per a

la qual cosa s’aprofita el desnivell existent per a encaixar-hi peces de terciari entre les edificacions

que ja hi ha.

A banda i banda de l’eix cívic es situen les dues franges habitacionals. ESCENARI POST-OLÍMPIC

Es gestiona la transició a través d’estructures temporals, per una banda, com son l’estructura de

coberta de l’estació, l’edifici de menjadors olimpics o les unitats habitacionals adossades de la franja d’obaga, o a través del canvi de programa d’alguns edificis o part d’aquests, com és el cas del condensador del nus viari.

La franja habitacional de solana passa a deixar espais per a la implantació de noves activitats

productives o associades al sector de la innovació i la investigació.

282

RECULL PROJECTES

283

284

RECULL PROJECTES

285

286

RECULL PROJECTES

287

288

RECULL PROJECTES

DIVERIFICACIÓN IDENTIDAD ENTORNO GRUP I1 Ivan Alfonso Burgos La concepción del proyecto se entiende desde la lectura del valle de La Molina, su forma, flujos y paisajes, la mayoría de casos estrechamente relacionados. Las diferencias saltan a la vista y son fuente de oportunidades.

La lectura socieconómica de la zona, extensible a toda la región, es de una excesiva dependencia del sector terciario

enfocado en los deportes de nieve, y en el sector de la construcción, principalmente de segundas residencia. Las

fuerzas exógenas, principalmente de la metrópolis Barcelona, son más determinantes que una posible resistencia local.

En el proyecto se actúa en contra de mantener un terriorio monofuncional. La diversificación de las actividades

apuntaría hacia una región más sotenbile económicamente. La propuesta plantea la explotación silvícola en

combinación con el aprovechamiento de los pastos para la cría de ganado ovino generando un paisaje cambiante,

productivo y reactivando un sector primario prácticamente abandonado. La zona del Pla de les Forques por las pocas diferencias de alturas es un sitio ideal dentro de lo que conformaría el area de La Molina.

Desde aqui se pretende que actúe de activador de otros servicios o de industrias en el sentido más amplio, aprovechando recursos locales y generando puestos de trabajo. Con la introducción de un nuevo telecabina que suba la solana del valle, se hace más accesible y contextualiza la zona de actuación: El barrio de la estación.

En la parte baja del valle se encuentra el cruce de mayor conectividad territorial, ferroviario y rodado, y funcionaría a

modo de bisagra alojando el gran mix de actividades y personas que alli confluirían.

La conceptualización del núcleo urbano de la estación, empieza por la elevada movilidad, pasando por una elevada

edificabilidad y mixicidad de actividades, y finalmente por una simbiosis con su entorno directo. Un núcleo que busca cohesión dentro de la diversidad y representación cívica en los espacios públicos, emplazados en un contexto

de gran valor natural y nuevas actividades económicas. La naturaleza es urbana y lo urbano es natural.

La propuesta se basa en 5 actuaciones concretas en torno a la estación:

1. Infraestructura de muros y construcción de la Villa Olímpica. Un sistema de muros que modifiquen la topografía

para alojar servicios comunitarios como el aparcamiento y pongan en relación las diferentes edificaciones. Pueden resultar identarios.

2. Recuperación de la Ribera d’Alp como estructurante. El cauce hídrico del valle recupera su valor estructurante y representa el principal corredor de relación con el entorno inmediato.

3. Nuevos edificios de uso mixto en relación con el paisaje. Edificios concebidos para alojar usos que puedan atraer

hacia una nueva relación con el entorno.

4. Reestructuración del espacio público. Dualidad entre frente de servicios y eje natural.

5. Recorrido paisajístico de cohesión. Vegetación singular que destaque un recorrido con intención de cohesionar lo heterogéneo del barrio. Una distinción de identidad local.

Proponiendo así, un concepto de barrio contextualizado dentro de un marco diversificado de actividades con una

relación íntima con el entorno inmediato y con una suficiente cohesión que permita desarrollar una identidad de comunidad.

289

290

RECULL PROJECTES

291

292

RECULL PROJECTES

UN PASSEIG PER LA MOLINA GRUP J Laura Bertran Eva Fricová Martin Gutmann Maria Vicente En el context de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus 2022 es proposa

reprogramar la Molina i contextualitzar les actuacions que s’hi fagin en l’escenari permanent. La molina es troba dins del terme municipal d’Alp, la Cerdanya, a una hora i mitja de Barcelona amb

possibilitat d’arribar-hi tant en transport privat com en tren.

El principal problema a resoldre és la dispersió urbanística que comporta molt baixes densitats, que s’agreuja amb una topografia molt accidentada de 300m de desnivell. Això dificulta l’emplaçament i

construcció d’una Vila Olímpica que haurà de tenir una densitat edificatòria molt major a la del sòl ja consolidat per evitar guanyar terreny a base de desforestació. A part d’això, la major part dels

habitatges són segones residencies, cosa que implica un funcionament a temporades: gran ocupació

en temporada d’esquí i una activitat menor durant l’estiu, quedant la resta de l’any buit. A més a

més, el desenvolupament de la Molina ha estat lligat des del seu inici a l’esquí de manera que manca d’un centre històric o funcional que actuï com a punt de trobada.

L’implementació d’un nou telecabina entre l’estació de tren i la Supermolina amb parades enter

mitges dóna resposta al problema del desnivell, apropant diferents punts en qüestió de minuts. Per

optimitzar esforços, s’aprofita el procés de construcció de la Vila Olímpica per a que funcioni més

endavant com a centre d’interès tant per molinencs com visitants. Els requeriments de la Vila Olímpica són molts, entre ells la situació de la mateixa a una diferència de cota no superior a 200m amb la zona de competicions. Per aquest motiu s’opta per situar la Vila Olímpica a les cotes altes de

la Molina aprofitant una zona de topografia menys accidentada que actualment queda desaprofitada amb un gran aparcament pavimentat a l’aire lliure.

La creació del telecabina i la Vila Olímpica a les cotes altes de la Molina suposa l’aparició de dos

nous nodes d’interès. Per potenciar-los es proposa un eix peatonal que els uneixi, juntament amb una zona comercial i hotelera existent que, amb una petita reestructuració, queda relacionada amb

la intervenció.

Aquest eix es tracta d’un passeig mirador de 1km de llargada i que salva un desnivell de 30m. Per evitar-ne la banalització es reprogramen activitats i usos al llarg del seu eix, oferint un gran ventall

de possibilitats: comercials, residencials, esportives, culturals...

Amb aquesta sèrie d’intervencions es reestructura la mobilitat a la Molina des de les cotes baixes de l’estació mitjançant el telecabina fins les cotes altes del passeig i Vila Olímpica.

293

294

RECULL PROJECTES

295

296

RECULL PROJECTES

297

298

RECULL PROJECTES

299

300

RECULL PROJECTES

301

302

RECULL PROJECTES

CAMINO OLIMPICO GRUP K Beresin S. Ferreira, Pedro Laubef, Zoe Taipina, Monica El caminar como acción de moverse por el espacio existente entre dos puntos (“in between”). El camino como una idea de ruta y construcción del paisaje, como un creador de sorpresas sucesivas en una coreografía entre los edificios, la naturaleza y el espectador. La ciudad de La Molina está constituida por dos núcleos urbanos (Baja-Molina y Super-Molina) interconectados por la carretera. En el núcleo bajo se encuentran la estación de trenes y la llegada de la carretera que viene de Barcelona, configurándose como la puerta de entrada a la ciudad. Con la realización de los juegos olímpicos, allí también estará ubicada la pista de bogsley. El núcleo de Super-Molina está ubicado cerca de las pistas de esquí y los telecabinas que llegan a la pista de Masella, que es dónde están concentradas la mayoría de comercio y servicios de la ciudad. Con la realización de los juegos olímpicos en Barcelona-Alp, vemos una posibilidad de que estos dos núcleos, ahora apartados, puedan estrechar sus relaciones y constituir una ciudad completa. Por tanto, actuamos alrededor de tres ejes: movilidad, consolidación de la ciudad y creación de un nuevo núcleo articulador. Las nuevas conexiones están compuestas por dos nuevos caminos: la reactivación de la línea de telecabinas que interconecta los núcleos superior e inferior, añadiendo nuevas paradas intermedias, y la construcción de un nuevo camino peatonal, que tiene como objetivo realzar el paisaje de los Pirineos y cuyo recorrido está marcado en función de situaciones específicas propuestas por el propio territorio: las vistas, los árboles, el silencio, la agua, etc. En la Baja Molina creamos tres nuevos núcleos de actividad (mercado, anfiteatro y estación intermodal), tanto para reforzar su carácter de puerta de la ciudad, como para crear atracción. En la escala territorial, la carretera principal que conecta las dos Molinas, es nuestro Camino Olímpico, allí se ubica el nuevo núcleo de la Vila Olímpica, que se desarrolla en muchos caminos, como una especie de ciudad-jardín. Está compuesto por espacios libres, donde se condensan las actividades comunes en espacios cubiertos y caminos peatonales que conducen a las habitaciones, Su ubicación está de acuerdo no solo con el intento de aproximación (visual y física) y expansión de las actividades del núcleo superior para las otras regiones, si no teniendo en cuenta la incidencia solar, las miradas y la vegetación.

303

304

RECULL PROJECTES

305

306

RECULL PROJECTES

307

308

RECULL PROJECTES

309

310

RECULL PROJECTES

311

312

RECULL PROJECTES

GRUP L Joel Robles Pena Cristina Violรกn Espinosa Nekane Zabaleta Irazabalbeita

313

314

RECULL PROJECTES

315

316

RECULL PROJECTES

317

318

RECULL PROJECTES

319

320

RECULL PROJECTES

321

322

RECULL PROJECTES

LA PLAZA CENTRAL GRUP L2 Maria Pia Carmagnani La Plaza Central servirá de apoyo durante los juegos olímpicos, pero también será un punto de

encuentro y un espacio de convivencia.

El año 2022 supondrá un punto de inflexión para la historia de la Vila de la Molina. Es la primera vez que los Pirineos reciben Los Juegos Olímpicos de Invierno. Corresponde al pequeño pueblo,

con menos de mil habitantes, la responsabilidad, junto con Barcelona, de organizar los espacios para el evento.

La sensibilidad del diseño urbanístico se torna un marco fundamental para dar una identidad a los

espacios futuros, junto con el ideal y las necesidades de los Juegos Olímpicos de Invierno, así como con la escala y la realidad de La Molina.

Por lo tanto, empezando la búsqueda del contexto en la que se implanta el pueblo, se empieza un proceso de análisis; para ello se tiene en cuenta la realidad económica así como otros factores sociales en los que se encuentra actualmente el país.

Así, la idea de este proyecto tiene por base el concepto de efímero – que son los Juegos-, así como la de realidad permanente, La Molina. Como tal, los puntos principales del diseño de la plaza se

basan en que una vez finalizados los Juegos, esta pueda ser capaz de reducir su tamaño ajustándose a la demanda del lugar. Siguiendo el mismo criterio, el resto de equipamientos necesarios se construirán a partir de módulos contenedores.

Estos contenedores serán el soporte para toda la actividad a desarrollar a lo largo del recorrido por

los cinco ámbitos que componen la plaza. Su disposición, ordenación y agrupamiento marca un

carácter distinto conforme queremos tener un espacio de ocio, como de bar o restaurante, o espacios de tiendas u otros apoyos como baño y almacén. Estas adecuaciones tendrán como elemento

homogeneizador esta plaza, donde en cada uno de sus ámbitos se puede tener un programa con características diferentes pero siempre con servicios de apoyo.

En algunos puntos además, la plataforma que genera el pavimento se construye sobre-elevada

respeto al terreno existente, de modo que se genera nuevas posibilidades. Como tal, así se espera crear un espacio con todo conforto e condiciones adecuadas a un evento deportivo de tamaña

grandeza pero sin que se pierda la sensibilidad por la realidad que seguirá siendo el pueblo de La Molina.

323

324

RECULL PROJECTES

325

326

RECULL PROJECTES

CAMPUS ALT RENDIMENT A LA MOLINA GRUP M Inês Figueiredo Nuno Santos

¿Què passarà a La Molina després dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2022, d’aquí a deu anys?

La curta durada dels Jocs i la memòria cultural i social de La Molina són el punt de partida per a la

nostra proposta d'un circuit de muntanya esportiu, que romandrà després dels Jocs Olímpics. Aprofitant els camins existents i dibuixant traces en el territori, es proposa un campus d’alt rendiment per atletes i un circuit d'ús de vianants que connecten els diferents nuclis d’activitats de la Molina, durant i després del hivern olímpic, amb la possibilitat de la pràctica d’altres modalitats

d’esports en tot el seu recorregut. Al llarg d’aquest camí per a vianants, apareixeran unes zones de descans i meditació que permetran que l’atleta descansi i prengui consciència de la natura.

Aprofitant els inputs que marquen els Jocs Olímpics i les condicions del terreny, dividim la Vila

Olímpica en dues part, una al costat de las pistes d’esquí i una altra a prop de l’estació de ferrocarrils

i de la pista de bobsleigh. Ambdues parts queden enllaçades per la línia de telecabines i pel carrer

central rehabilitat. A prop de la pista de bobsleigh proposem una pista d’atletisme per a després dels

Jocs i al costat de las pistes d’esquí es proposa que una part de les residències per els atletes olímpics

es converteixin en residencies per atletes d’alt rendiment. També es proposa la construcció d’un pavelló en la cota superior d’aquesta zona residencial.

327

328

RECULL PROJECTES

329

330

RECULL PROJECTES

331

332

RECULL PROJECTES

333