PROJECTES PLACESPASSAGES Territori metropolità de Barcelona
TAP Projectes i Urbanisme C, 2013-2014 Quadrimestre Primavera Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC Professor quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Col·laboradores: Catalina Salvà, Andrea Caparrós i Carme Garau
Títol publicació: PROJECTES PLACESPASSAGES Primera edició: Octubre 2014 Editors: Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte, Projectes i Urbanisme C de l’ETSAV, UPC Coordinació, disseny i edició: Carme Garau Aulet Per a informació addicional:
http://tapf.50webs.com/ http://passatgesbcn.blogspot.com.es/
Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l’autorització escrita de l’editor. PROJECTES PLACESPASSAGES, de Taller d’Arquitectura i Projecte, Projectes i Urbanisme C de l’ETSAV està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons.
INDEX PROJECTES PLACESPASSAGES 0.
EL PRETEXT
1.
EL CONCEPTE PLACESPASSAGES COM A ARGUMENT
1.1.
Estratègies generals per pensar i treballar diferents PlacesPassages
1.2.
Àmbits i qüestions clau del projecte
2.2.1.
RECUPERE IV Ramis Mestre, Jaume / Roma Jordana, Jonatan / Massana Travieso, Pau
1.2.2.
BADALONA: CIUTAT DE SERRA I MAR Batallé Garcia, Anna / Barón Rodríguez, Alan / Bartrolí Montlló, Anna
1.2.3.
PORT I CIUTAT, ENSAMBLATGE DE PECES Jurado Peñalta, Azahara / Coll Benages, Carles / López Ribas, Artur
1.2.4.
GENERANT UN NOU PULMÓ INTERMUNICIPAL Serra Santasusagna, Elisabeth / Casadevall Castelló, Marta / Chalaux Rodés, Gerard
1.2.5.
UN PASSEIG DE PLACES Munné León, Alfons / Fabré Nadal, Martina
1.2.6.
INTERCONNECTIVE NEIGHBORHOOD Pérez Castro, Ignasi / Ribas Jimenez, Laura / Janssen, Mirthe
1.2.7.
LA FONT DE LA GUATLLA González Margalef, Patricia
1.2.8.
DEL PARC FINS A L’ESTACIÓ DES D’UNA BANDA O ALTRA Pedragosa Batllori, Gemma / García Fernández, David Alejandro / Galera Muela, Carlos
1.2.9.
GRAN VIA - BESÒS, CENTRAL PARK Martín Usero, Ángel
1.2.10. DESCOBRINT EL PASSEIG DE LES AIGÜES Alsina Alemany, Maria / Garriga Torrens, Berta
TOM II: ANNEXOS A1.
Atlas sobre els àmbits de projecte
A2.
Exposició final
A3.
Blog Passages
0. EL PRETEXT DEL BESÒS
0. EL PRETEXT _________________________________________________________________________ ...COM A ELEMENT TERRITORIAL A LA CIUTAT METROPOLITANA OPORTUNITAT PER AL REPLANTEIG DE NOVES INTERPRETACIONS DEL CONCEPTE PASSAGE _________________________________________________________________________ Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar el projecte urbà i arquitectònic d’actuacions en el territori de la ciutat metropolitana de Barcelona. El taller es centrarà sobretot en les arquitectures del carrer i la reflexió sobre els espais públics i els equipaments urbans, en àrees existents de la ciutat, plantejant una transformació urbana i territorial. Aquest nous espais ens permetrà reflexionar sobre els components del projecte de les arquitectures dels carrers i vies verdes, dels espais públics i dels equipaments urbans, dels centres de barri, i de les noves peces de ciutat que poden aparèixer per la regeneració urbana, a partir de la concepció i programació d’un nou espai d’articulació entre territoris metropolitans. En el nostre Taller, pretenem interessar-nos per aquest debat, i pel que suposa en el debat més ampli de trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per les classes populars, per la integració de les classes urbanes més desfavorides: joves, immigració, i en qualsevol cas per una clara aposta per la multisociabilitat i la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nova vivenda, i espais mixtes d’intercanvi) la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans isoaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions, i disponibilitat d’espais multitasca), la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat). Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques que provenen de l’ús allargat del territori, de l’extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes d’aprofitament de les infraestructures per millorar la habitabilitat urbana, i dels nous patrons d’un espai públic més polivalent i sovint en continuïtat amb espais col•lectius de caràcter privat.
Àmbits de projecte proposats per l’AMB i els alumnes. Catalina Salvà (professora junior PUc)
El Taller proposa el projecte urbà i arquitectònic sobre els tòpics següents: -
La cohesió entre el projecte de les infraestructures i el projecte de ciutat, evitant les fragmentacions i barreres ambientals i morfològiques, i en concret la definició de l’espai urbà (arquitectures privades, públiques i espais públics i privats) de la traça vora els espais del ferroviari, l’articulació entre barris i la integració del sistema ambiental del riu Besòs.
-
La integració de les infraestructures ferroviàries des d’una perspectiva integral que faciliti espais de continuïtat i d’habitabilitat al voltant de les mateixes, o en els supòsits de substitució (si s’escau) dels seus traçats.
-
La nova estructura urbana a partir de la superació de les barreres del ferrocarril, establint nous passeigs i sendes verdes urbanes i territorials entre els fragments actuals de la ciutat metropolitana, per damunt de les divisions municipals.
-
Les infraestructures de la mobilitat i la forma urbana, projectant els traçats, pols de transport i els espais de relació i intercanvi: places i plataformes urbanes.
-
La nova ordenació de l’àmbit territorial basat en la restitució de les continuïtats d’espais compatibles que milloren el funcionament de la matriu ambiental.
-
Reordenació de les vores i dels dos eix- passeig, mitjançant el projecte de les noves unitats residencials i articulacions amb els sectors residencials, amb la construcció d’habitatges protegits i/o tutelats, amb noves activitats d’equipament i dotacions de serveis.
-
Projectar els posibles “passatges”, com a microcentralitats urbanes i “portes” d’accés i intermodalitat de la metropolitana de Barcelona, que defineixen una seqüència d’espais amb una forta vocació d’urbanitat.
-
Projecte de les àrees entorn els espais encara residuals i no projectats.
1. PLACESPASSAGES
1.
EL CONCEPTE ARGUMENT
PLACESPASSAGES
COM
A
_________________________________________________________________________ 1.1 ESTRATÈGIES GENERALS PER PENSAR I TREBALLAR DIFERENTS PLACES-PASSAGES _________________________________________________________________________ Col·laboradores del Taller En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar el projecte urbà i arquitectònic d’actuacions en el territori de la ciutat metropolitana de Barcelona. El taller es centrarà sobretot en les arquitectures del carrer i la reflexió sobre els espais públics i els equipaments urbans, en àrees existents de la ciutat, plantejant una transformació urbana i territorial. Aquest nous espais ens permetrà reflexionar sobre els components del projecte de les arquitectures dels carrers i vies verdes, dels espais públics i dels equipaments urbans, dels centres de barri, i de les noves peces de ciutat que poden aparèixer per la regeneració urbana, a partir de la concepció i programació d’un nou espai d’articulació entre territoris metropolitans. En el nostre Taller, pretenem interessar-nos per aquest debat, i pel que suposa en el debat més ampli de trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per les classes populars, per la integració de les classes urbanes més desfavorides: joves, immigració, i en qualsevol cas per una clara aposta per la multisociabilitat i la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nova vivenda, i espais mixtes d’intercanvi) la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans isoaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions, i disponibilitat d’espais multitasca), la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat). Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques que provenen de l’ús allargat del territori, de l’extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes d’aprofitament de les infraestructures per millorar la habitabilitat urbana, i dels nous patrons d’un espai públic més polivalent i sovint en continuïtat amb espais col•lectius de caràcter privat.
_________________________________________________________________________ 1.2 ÀMBITS I QÜESTIONS CLAU DEL PROJECTE _________________________________________________________________________ Tutores junior Taller Cada projecte s’ha volgut mostrar íntegre per voluntat de manifestar, en la seva totalitat, les propostes desenvolupades pels alumnes del PU(c). A continuació es presenta un recull de les estratègies plantejades i els àmbits de treball que han definit cada grup. 1.2.1. Grup A
Autors
RECUPERE IV
Ramis Mestre, Jaume / Roma Jordana, Jonatan / Massana Travieso, Pau Recuperació de l’eix històric de Pere IV: - Nova Ciutat Esportiva, nou barri, nous equipaments.
- Eliminació de les barreres provocades per les infraestructures.
- Nous eixos viaris principals i modificació dels existents reduint-ne la importancia.
- Connexió amb el riu Besòs.
1.2.2. Grup B Autors
BADALONA: CIUTAT DE SERRA I MAR
Batallé Garcia, Anna / Barón Rodríguez, Alan / Bartrolí Montlló, Anna Recuperar les traces de les rieres per donar continuïtat a la ciutat, entenent-la com
un recorregut de passage, i superar així les barreres que fragmenten el teixit urbà. Potenciar els eixos verds per cosir la ciutat, tenint en compte 5 capes fonamentals: - Serra Litoral. - Les rieres.
- Les grans infraestructures. - El teixit de la ciutat.
1.2.3. Grup C Autors
PORT I CIUTAT, ENSAMBLATGE DE PECES
Jurado Peñalta, Azahara / Coll Benages, Carles / López Ribas, Artur El projecte aborda l’obertura de la ciutat al front marítim, superant la barrera portuària. El desenvolupament de La Via Mari del Passeig de la Zona Franca i la nova Plaça com a Passages que donen aquesta continuïtat ciutat-mar. Estratègies del projecte:
- E1: diversificar usos. Ensamblatge port i ciutat - E2: de nus a node. Intermodalitat
- E3: perllongació passeig. El passeig com a eix cívic.
1.2.4. Grup D Autors
GENERANT UN NOU PULMÓ INTERMUNICIPAL
Serra Santasusagna, Elisabeth / Casadevall Castelló, Marta / Chalaux Rodés, Gerard
Nou Pulmó verd: - Anàlisis de l’activitat en l’entorn més proper, i en relació als seus límits.
- Desenvolupament de l’activitat a partir de la traça d’uns eixos, que conflueixen en el punt d’actuació.
- Millora d’aquests eixos que conflueixen en un Node. - Millora de l’accessibilitat de la zona..
- Proposta d’una nova habitabilitat al barri del Raval.
1.2.5. Grup E Autors
UN PASSEIG DE PLACES
Munné León, Alfons / Fabré Nadal, Martina Meridiana Sud: - L’àmbit presenta un desencontre d’escales urbanes i un seguit de discontinuïtats en el teixit urbà.
- Potencialitats: de Collserola a ciutadella i del centre a les platges. - Entendre el sistema d’espais buits com a un conjunt.
- Generar espai públic llligat a les activitats de la suma de les vies i els espais oberts.
- Elements vertebradors: la vegetació i el paviment.
1.2.6. Grup F Autors
BARRI INTERCONNECTOR Pérez Castro, Ignasi / Ribas Jimenez, Laura / Janssen, Mirthe Proposta d’un barri connector, una peça/passage que ajuda a vincular Sant Adrià amb el front marítim i amb Barcelona.
- Organització del transport públic en l’avinguda Eduard Maristany.
- Acupuntura urbana per tal d’enllaçar el front marítim de Bcn i St. Adrià.
- Creació de connexions de baixa intensitat per garantir l’accés al mar a escala peatonal.
- Edifici multiús per a superar la barrera de l’avinguda Eduard Maristany.
- Reprogramar les peces veïnes d’aquest front i reorganitzar els recorreguts del vianant.
1.2.7. Grup G Autors
LA FONT DE LA GUATLLA González Margalef, Patricia El projecte intenta establir acords entre el final de la montanya i l’avanç de la
ciutat, acords que pasen per les relacions proposades entre topografia i traces urbanes.
Bases de la proposta:
- Actuació de barri: afectació a la ciutat.
- Logística: potenciació de les zones barri, evitant la creació d’eixos porta.
- Voluntat d’acostar la ciutat al parc, treballant l’accessibilitat i l’habitabilitat.
1.2.8. Grup H Autors
DEL PARC FINS A L’ESTACIÓ DES D’UNA BANDA O ALTRA
Pedragosa Batllori, Gemma / García Fernández, David A. / Galera Muela, Carlos El parc urbà que transforma, organitza, connecta i es difumina. El projecte parteix de la idea de re-organitzar espais que estan abandonats, en desús o envaïts per la presència de l’automòbil, i generar un parc urbà que connecti a una escala adequada les dues parts de la ciutaat. L’escala i la urbanitat adequades
les troben en un anàlisi del projecte que tracta de generar una topografia de la
superfície a re-programar i en donar unes respostes sensible en relació a les vies, equipaments, itinerari, vistes, zones entre barris...
1.2.9. Grup I Autors
GRAN VIA - BESÒS, CENTRAL PARK Martín Usero, Ángel
Del micro-passage al macro-passage A partir de la detecció d’una sèria de micropassages, recorreguts històrics obsolets, i d’un alànilisi urbanístic exhaustiu, es conclueix amb l’oportunitat d’actuar en un
punt conflictiu, un nou node de la ciutat, com a porta d’entrada i també de sortida. Es treballa les relacions que hi ha entre dos punts, des de una escala petita, la de la persona i el seu recorregut, fins a la gran escala; l’escala de ciutat.
1.2.10. Grup L Autors
DESCOBRINT EL PASSEIG DE LES AIGÜES Alsina Alemany, Maria / Garriga Torrens, Berta Quin és el futur de Collserola? El projecte parteix de
l’anàlisi del concurs de Portes de Collserola, del seu
plantejament i dels resultats de les propostes incohesives entre elles. Per tant, l’estudi
global dóna com a resultat una proposta unitària i genèrica que estableix uns criteris i unes categories d’intervenció.
Es proposa el Passeig de les aigües com a col·lector-passador-visagra entre
BADALONA, CIUTAT DE SERRA A MAR Grup B
Barón Rodríguez, Alan
Bartrolí Montlló, Anna Batallé Garcia, Anna
Badalona, Ciutat de Serra a Mar
Recuperar les traces de les rieres per donar continuïtat a la ciutat, entenent-la com un recorregut de passage, i superar així les barreres que fragmenten el teixit urbà. Potenciar els eixos verds per cosir la ciutat
A partir de l’anàlisi a gran escala de tot el litoral de la ciutat de Badalona, hem determinat una estructura
formada per 5 capes fonamentals: la Serra Litoral, les rieres, el mar, les grans infraestructures i el teixit de la ciutat.
En entrar dins l’àmbit més concret que va proposar l’AMB hem trobat una territori dominat pels cotxes i fragmentat sobretot per infraestructures relacionades amb el viari. L’eix verd del Torrent de la Font actualment s’ha convertit en una barrera entre barris, ha perdut la capacitat de ser llegit com a nexe d’unió entre la serra i el mar. A més, és aquest torrent que fragmenta d’una manera rotunda l’àrea d’actuació. Un cop feta
la primera lectura del territori es va plantejar un segon anàlisi molt més concret, fixant-se amb com la ciutat de Badalona ha respòs a la incrustació de la C-31 en el seu teixit i fent especial èmfasis als trobaments de la infraestructura amb les rieres.
Amb tota la informació obtinguda en l’anàlisi es va dibuixar l’objectiu que perseguiria el projecte: garantir a través d’actuacions en diferents escales, una continuïtat de l’espai lliure, amable per al vianant i que permeti
relacionar-lo amb les traces de les rieres, tant presents a Badalona i completament amagades sota el teixit de la ciutat.
Les estratègies que ha seguit el projecte comencen per la reestructuració del sistema viari, proposant una
alternativa més simplificada a l’actual i que permet esborrar-ne la presència sobre les “catifes” dels vianants. Paral·lelament calia determinar per on donar continuïtat als recorreguts, analitzant al detall cada un dels
trams possibles i arribant així a l’escala més petita del projecte on s’han concretat les actuacions que caldria dur a terme.
El projecte ha definit 4 actuacions clau per aconseguir canviar el caràcter de l’espai: una passarel·la tant per
a vianants com per vehicles per a la connexió entre barris per sobre la riera; dues passeres per a vianants, elevades sobre la carretera i que pretenen amb un gest modest perfilar les continuïtats. Per últim, l’element de la piscina prevista per entrar a concurs i que en aquest projecte hem volgut incorporat com a punt neuràlgic d’activitat que estructura l’espai públic.
BADALONA, CIUTAT DE SERRA A MAR Grup B
Barón Rodríguez, Alan
Bartrolí Montlló, Anna Batallé Garcia, Anna
Memòria de l’Atles
L’atles plantejat en un principi va encaminar-se cap a una doble lectura, per un cantó la gran escala i per
l’altre la petita escala de l’àmbit. El primer ens va servir per entendre la rellevància de la matriu biofísica per
a aquesta ciutat on hi apareixen 3 elements estructurals clau per a Badalona; la serra, les rieres i el mar. També ha estat molt important sobreposar a aquesta primera capa les grans infraestructures que fragmenten el
territori (principalment la C-31, la B-20 i la Renfe); els espais lliures que ha deixat la ciutat que es llegeixen discontinus, fragmentats i aleatoris; els equipaments, en especial tots aquells que donen a la carretera sobre
la qual el projecte que proposem treballa); els carrers més importants que han servit per determinar cap a on
era necessari connectar els recorreguts, ... Totes aquestes capes han acabat generant una base d’informació sobre la que s’ha recolzat el projecte
Barri Interconnector Grup F Janssen, Mirthe Perez Castro, Ignasi Ribas Jiménez, Laura
Una peça amb usos i recorreguts com a passage Proposem un barri connector, una peça que ajuda a vincular Sant Adrià amb el front marítim i amb Barcelona.
Recorreguts + Usos = Activitat creixe ment i riquesa, però aquest sector ha acabat formant una nova barrera pel creixement del poble, a més de crear zones margina ls i poc segures, i contaminar el riu Besòs
1_Organització
aristany
2_Acupuntura
i donar-li un
final més digne al parc fluvial. 3_Creació de co nnexio ns de baixa intensi tat
, per així crear
vies maris, v inculant espais públics e mblemàtics de Sant Adrià. 4_Edifici multiús la zona industrial en desús que està entre el centre de Sant Adrià i el centre comercial. 5_Modificar aquesta peça per crear un barri connector al port marítim també implica reprogramar les nant. Sobretot he m volgut tornar a dona r una identitat a Sant Adrià, doncs moltes vegades, la identitat d un poble prové dels seus orígens, i en el cas de Sant Adrià, és el riu Besòs i els seus antic ca ràcter agrari. Gairebé sempre els espais públics antics d un poble s adaptaven a la seva geografia i els hi donaven aquest caràcter distintiu. Recuperar aquests espais i v incula r-los en e ls nous pe r crear una xarxa d espais públics que vertebrin la ciutat és una estratègia b ona.
Muchas de nuestras ciudades, destruidas por la historia, podrán salvarse sólo gracias a la geografía. Fabrizio Spirito
Memòria de l'Atlas
el qual va fer una bona neteja al riu i intentava tornar a crear un ecosiste ma natural i finalment ara mateix
Malauradament, Sant Adrià no optimitza aquests proje ctes pel seu benefici. Com a molt es vincula al Pa rc Fluvià, però aquest acaba tenint un fina l poc afavoridor. Per això es proposa un nou barri que ajudi a millora r la zona a més de potenciar el front marítim de Sant Adrià a mb les restes industrials existents, les quals li van aportar un gran creixement en el passat. vincula a mb la rambla existent, per crear un nou barri canalitzador.
Visitant la veure
la
zona
vam
marginalitat
existent i les mancances dels accessos de Sant Adrià
cap
el
front
marítim. Tot i així, a la platja hi va força gent per fer esport, encara que el seu
recorregut implica
baixar pel Parc Fluvià passant pel parc natural de la desembocadura, tot i que està prohib it el pas, fins a la platja, on es torna a pujar cap a la pluja.
També vam fer un estudi de tot el front ma rítim, des de la Barceloneta fins al riu Besòs, i d ell fins a l antiga Central Tèrmica
LA NOVA VÍA METROPOLINA DE L’HOSPITALET. DEL PARC FINS A L’ESTACIÓ, DES D’UNA BANDA O ALTRA. Grup H Galera Muela, Carlos Pedragosa Batllori, Gemma García Fernández, David Alejandro
El parc urbà que transforma, organitza, connecta i es difumina. La dura empremta de la línia de tren de Vilanova, que ha generat una forta polarització de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat ja des de 1880, es desdibuixa i reconcilia ambdós costats sota un projecte de parc urbà que connecta el barri de Bellvitge amb el barri del Gornal, amb l’objectiu de crear nous itineraris que cohesionen equipaments, i aconseguint l’entrada del parc en ambos teixits de polígon.
D’una imatge de l’automòbil i el tren a una imatge d’urbanitat i relacions. Parlem de la urbanitat, que és la qualitat de les bones maneres, la convivència del present projecte amb les infraestructures existents, respectant la seva necessitat d’ésser però reclamant l’espai del ciutadà a l’escala adequada. El present projecte parteix de l’idea de re organitzar espais que estan abandonats, en desús o envaïts per la presència de l’automòbil i generar un parc urbà que connecti a una escala adequada les dues parts de la ciutat. L’escala i la urbanitat adequades les trobem en un anàlisi del projecte que tracta de generar una topografia de la superfície a re programar i en donar unes respostes sensibles en relació a les vies, equipaments, itinerari, vistes, zones entre-barris,... Un tema important de projecte són els punts on el parc s’expandeix i creua la fractura del tren. Creiem convenient que això ha d’ocórrer més d’un punt a distàncies pròximes per a poder proclamar una continuïtat perceptiva del parc i la ciutat, que marqui un final a la constricció de pas puntual preexistent. Aprofitant unes lògiques històriques alhora que físiques creem una connexió per sota de la via a l’extrem nord de l’àmbit d’actuació. Paral·lelament establim una connexió sobre la via, modificant la topografia i creant una vessant verda en el cantó del barri de Bellvitge, que dóna pas a una passera que ofereix un doble itinerari cap a la futura plaça d’estacions o cap a les terrasses de l’equipament híbrid del cantó del Gornal. Els cotxes es re organitzen en dos equipaments d’ús mixt, un dels quals desenvolupem especialment per la seva relació directa la zona d’actuació. Una sèrie d’equipaments existents relacionats amb l’emprenedoria i els esports, juntament amb un centre social d’especificitat juvenil, quedaran cohesionats al llarg de la intervenció i fins la futura estació de tren, que donarà en la seves respectives places una punt important de connexió amb els barris.
3
Memòria de l'Atles Resultat de la nostra metodologia d’anàlisi de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat és el present projecte de La Nova Via Metropolitana de l’Hospitalet, que troba la seva raó de ser en els 6 punts següents: 1. La disgregació veïnal est- oest deguda a la falta d’una connexió d’escala adequada a través de les vies de tren cap a Vilanova (1880), tot respectant la necessitat d’esser d’aquesta infraestructura. Prova d’això és el disseny dels barris de Bellvitge i el Gornal (anys 60), que després de les lluites pels equipaments (anys 80) constitueixen barris aparentment tancats en ells mateixos. 2. Existeix alhora una disgregació nord-sud prop de les zona proposada per AMB i que són els polígons industrials de carretera del Mig i de la Travessia Industrial (1960). Aquests polígons industrials, tot i ser una presumpta part necessària, presenten un estat morfològic tancat i de transició solitària entre barris, creient necessari inserir i transformar ses relacions. Trobem grans parcel·les abandonades i en desús. 3. Ambdós cantons de la via presenten uns tractaments diferents però semblants en quan a mediocritat de l’espai urbà. A la banda oest hi ha un espai de discontinuïtats amb abundància de solars abandonats, itineraris poc practicables i abandó, en tant a la banda est hi ha un projecte d’urbanització que garanteix una continuïtat però que té un caràcter resolutori homogeni i dominat per l’asfalt. Ambdós bandes posseeixen intervencions puzle que no acaben de integrar en un tot continu. 4. De nord a sud hi ha una presència abusiva de l’automòbil i d’espais d’aparcament en superfície legals, alegals i sospitosament il·legals, tot aprofitant solars abandonats. Hi ha una jerarquització general on el vianant es troba difícilment en una atmosfera adequada a la bona urbanitat, en tant el tren i els cotxes governen el paisatge urbà. 5. A escala urbana hi ha una intenció de la continuïtat del verd que passa necessàriament per l’eix nordsud i que lliga els parcs dels barris de la Torrassa i Les Planes (superior) amb el parc ecològic de Bellvitge (inferior), tot passant per una sèrie d’intervencions verdes que actualment no tenen una bona cohesió entre elles. 6. Urgeix un espai del vianant que respecti la necessitat d’ésser d’altres infraestructures i a la vegada el jerarquitzi sobre aquests.
4
[Academic use only]
[Academic use only]
CENTRAL PARK BESÒS: del micro-passage al macro-passage Grup I Martín Usero, Ángel
Central Park Besòs: del micro-passage al macro-passage
El nostre projecte treballa les relacions que hi ha entre dos punts, des de una escala petita, la de la persona i el seu recorregut, fins a la escala gran, l’escala de ciutat.
De l’home que recull magranes a un nou espai de centralitat… Quan estàvem analitzant la zona del Besòs ens vam topar amb una sèrie de micropassages, rastres de camins en llocs on ‘‘no s’espera trovar res’’, traces de recorregut que es van generant amb el temps i amb l’ús i l’activitat de l’home. Per nosaltres aquest camins son importants perque ens demostren com es
mouen realment les persones que viuen a la zona i quina relació existeix entre els diferents barris de Sant Adrià del Besòs. És així com el projecte comença a sorgir, de petits camins fets per persones. No obstant, cal tenir present el lloc a una altra escala de ciutat i territori. És aquí, amb un anàlisi
urbanístic més exhaustiu, on ens adonem de la importància del nostre àmbit i on sorgeixen diferentes temes i casos d’estudi: la relació del riu Besòs amb la ciutat, la continuïtat de la Gran Via de Barcelona, les relacions entre sí dels Barris de Sant Adrià, La Ronda Litoral i els enllaços amb altres infraestructures de trànsit rodat, l’evolució històrica que ha tingut aquest àmbit en l’últim segle... Tenint en compte tots aquest factors, i sense abandonar les primeres impresions del lloc, hem volgut desenvolupar un projecte que donès resposta a totes aquestes situacions amb diferents estratègies de projecte. Entre altres, hem treballat estratègies com per exemple: crear un nou punt de centralitat,
treballar les continuitats i les relacions entre els barris del Besòs, treballar els ecotons i integrar millor les
infraestructures existents. El resultat final del projecte és la generació d’una gran zona verda, d’un Parc en ple centre físic de Sant Adrià del Besòs, mitjançant el soterrament parcial de vies rodades, que dóna continuitat a la Gran Via i que funciona com a nou punt de centralitat i de relació gràcies a uns nous equipaments i una nova estació
intercambiadora, tot respectant els petits passages detectats a la zona, com ara el del parc ideat per l’home que recullía magrenes al bell mig del Nus de les Autopistes.
Memòria de l'Atlas El tema a desenvolupar de l’Atles per part nostre va ser el Metric Handbook, el qual consistia en analitzar paràmetres de l’àmbit de treball. Aquest analisis es feia mitjançant eines gràfiques que representaven comparacions de tamany, volum, temps, etc., del nostre àmbit amb altres elements fàcilment identificables pel públic en general. Des de que vam comença l’estudi de les diferents variables ens vam adonar que quan parlem del territori
Besòs ho estem fent d’un àmbit moderadament extens. Aquest fet comporta que s’hagi de treballar en escales molt diferents per poder desgranar tot el que porta implícit cadascuna d’elles. El primer factor a tenir en compte és l’espai físic que ocupa el riu pròpiament i com afecta als barris que hi convergeixen, i les (no)relacions que provoca. El desenvolupament d’aquest Atles de treball ens va ajudar a detectar el buit urbà produït per les diferents infraestructures de mobilitat, que juntament amb altres factors, ens ha anat portant a desenvolupar un projecte a la zona.