Segona república espanyola Alumnes: Paula pilar navarro, Sofía labrin Tania llamas, ISIS GASTALDO, CARLOS GARCÍA
Professor: enric luján Asignatura: història DATA: 22/04/2013
2ºB
Després d’analitzar detingudament les fonts donades, podem concloure que les dues són fonts primàries, perquè els autors viuen a la mateixa època que els fets sobre què parlen. Pel que fa al tipus de text, podem dir que tots dos, en ser discursos i parlar d’aspectes socials, podem afirmar que són textos politico-socials. Respecte als autors, els dos són individuals; la de la primera font és Clara Campoamor, advocada, delegada de la Societat de Nacions i diputada del Partit Radical. Va ser una defensora del vot femení que lluità pels drets de la dona com ciutadana, convertint-se en un dels referents del feminisme. L’autor de la segona font és Largo Caballero, membre del PSOE que, en arribar les eleccions de 1936, va passar a formar part del pacte entre partits polítics anomenat el Front Popular i sortí elegit president del govern de la República entre 1936 i 1937. Si parlem de la finalitat de la primera font és la de convèncer el Congrés de Diputats de la necessitat de dotar la dona del dret de vot. Pel que fa la finalitat de la segona font, és la de convèncer el poble que vote en les eleccions a favor del Front Popular, perquè sinó la dreta arribaria al poder i retallaria drets i llibertats. Per concloure aquest anàlisi, el destinatari de la primera font és tot el cos de diputats del Congrés, mentre que el de la segona font és tota aquella persona en edat de vot. Pel que fa a la idea principal de la primera font, és el dret de la dona a participar en la vida política; les idees secundàries són la igualtat entre homes i dones, i la capacitat d’elles de pensar per sí mateixes. Parlant de la idea principal de la segona font, és el discurs de Largo Caballero en la campanya electoral del Front Popular. Respecte les idees secundàries, aquestes són la crítica a la classe burgesa i el partit conservador, el pacte entre diferents partits d’esquerra (republicans, socialistes i comunistes) i la necessitat de votar al Front Popular en les eleccions. Per tot açò exposat, cal situar les nostres fonts al període històric de la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939). Després de la “dictablanda” de Berenguer, per fi en 1931 es proclamà la Segona República. El mateix any es convocaren Corts Constituents per tal de redactar una nova constitució, on la diputada Clara Campoamor va defendre (i aconseguir) el sufragi femení, el que ens porta a la primera font. Després d’un període de govern conservador, en 1936 es convocaren eleccions de nou, on el Front Popular, pacte entre diferents partits d’esquerres, va eixir elegit president de govern de la República Largo Caballero, el que ens du a la segona font.
~1~
Per tal de comprendre millor el tema que anem a exposar a continuació, cal que definim els termes següents: la reforma agrària i les Missions Pedagògiques. La reforma agrària consistia en un conjunt de mesures que es van aprovar per modificar l’estructura de la propietat i producció de la terra. A Espanya es va aprovar una llei d’aquestes característiques el 9 de setembre de 1932, essent un de les lleis més profundes e importants de la Segona República. Aquesta llei pretenia solucionar problemes de la terra com per exemple, la quantitat de terres que tenien unes poques persones
o la poca productivitat a causa de mètodes antics i nul ús de noves
tecnologies . Les Missions Pedagògiques varen ser accions culturals iniciades pel govern Progressista Republicà. Pretenien el foment de la cultura als pobles de l'Estat Espanyol, on es portava a totes les zones rurals l’activitat cultural que es desenvolupava a les ciutats. Es generalitzava la cultura mitjançant biblioteques populars, l’organització de lectures, sessions cinematogràfiques, sessions musicals de cors i orquestres, audicions per radio, exposicions d'art amb museus circulants, orientació pedagògica amb visites a escoles, cursets per a mestres, etc. Les dones republicanes van participar en les Missions de manera molt activa. Després de la dimissió de Primo de Rivera, Alfons XIII es va veure en la situació de liderar el pas d'una dictadura a una democràcia. Encara que el caciquisme estava vigent al medi rural, l’augment de la població a les ciutats i el descontent de la societat en anys anteriors, va provocar el triomf dels republicans a les eleccions, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República , un dels moments més importants de la història del segle XX a Espanya. Amb
el
canvi
de
govern, el rei Alfons XIII es va exiliar a França. En eixe mateix moment es va formar un Govern Provisional dirigit per Niceto Alcalá Zamora composat per republicans d'esquerres
i
dretes,
socialistes i nacionalistes que dirigiria Proclamació de la Segona República (14 d'abril de 1931)
formació
el
país d'unes
fins
la
Corts
Constituents. Degut al malestar social, la Segona República va tindre que prendre
~2~
reformes molt ràpidament, entre elles van destacar la reforma agrària, les reformes laborals, militars, la nova legislació educativa i l’estatut provisional d’Autonomia de Catalunya.
Encara això l’opinió pública es va alterar més. La CNT va ampliar la
campanya de vagues, el sector més conservador de l’església dirigit pel Cardenal Segura va posar moltes dificultats al nou govern. Al maig de 1931 diversos grups anticlericalistes varen assaltar i cremar diferents esglésies i convents. Al juny de 1931 es van convocar les eleccions a Corts Constituents, on les urnes donaren majoria a la coalició republicana-socialista. La nova constitució, aprovada el 1931, va tindre diversos trets; com per exemple la sobirania popular, la declaració de l’estat espanyol com una República democràtica de treballadors de totes classes. Es va aprovar el sufragi universal masculí i femení, on Clara Campoamor, com es pot veure a la primera font, va defendre la necessitat de permetre a la dona “demostrar su capacidad” mitjançant el dret a votar. Aquest assoliment no va ser fàcil; la companya de Campoamor, Victòria Kent, va ser una de les opositores, com s’extreu també de la primera font. Es va fer a més una declaració de drets i llibertats; els més innovadors varen ser el dret al divorci i l’educació. Els poders de l’Estat estaven deparats en tres: el poder legislatiu a les corts unicamerals; poder executiu, dividit per el president de la república i el cap de govern; el poder judicial als tribunals de
Clara Campoamor, primera dona a parlar en les Corts
justícia. Per primera vegada a la història d’ Espanya les regions varen tindre dret als Estatus d’Autonomia. En el àmbit religiós es va separar l’església de l’estat . Després del triomf a les urnes el nou govern presidit per Manuel Azaña va triar com a president de la república a Niceto Alcalá Zamora. Aquest nou govern va tindre un ampli programa de reformes en una situació econòmica desfavorable marcat per l’augment de l’atur. Entre aquestes reformes destaquen la reforma laboral, iniciada per Largo Caballero que afavoria la posició dels treballadors i sindicats. En la reforma educativa va ampliar el programa d’escoles ampliant la plantilla de mestres. Es va implantar l’ensenyament mixt, i la religió va deixar de ser una assignatura obligatòria. Pel que fa a la reforma militar es va garantir la fidelitat de l’Exèrcit al nou règim de la república. A la reforma agrària es va aprovar al 1932 la Llei de Bases de la Reforma Agrària, que buscava llauradors sense terra per col·locar-los en latifundis sense
~3~
explotar. Aquesta reforma va ser un fracàs ja que sols beneficià a uns pocs llauradors provocant una decepció generalitzada a aquest sector. L’oposició al govern va venir tant per part d’una dreta desorganitzada, a càrrec de Lerroux i el seu Partit radical, com de l’esquerra extrema a mans del sindicat de la CNT. La crisi econòmica, la línia radical de la CNT i la negativa a les reformes, propiciaren fortes tensions socials a Espanya, el que desembocà en greus enfrontaments entre el poble i les forces armades. Un d’aquests enfrontaments va ser la “Sanjurjada”, colp militar dut a terme pel general Sanjurjo a Sevilla l’agost de 1932, però que va fracassar. Malgrat aquest fracàs, les Corts van aprovar la Llei de Reforma Agrària i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on l’Esquerra Republicana va guanyar les primeres eleccions autonòmiques. No obstant, els problemes continuaren fins arribar a l’escàndol de “Casas Viejas” on la Guàrdia d’Assalt assassinà un grup de camperols anarquistes, fet que comportà la convocació de noves eleccions el novembre de 1933. A aquestes eleccions es van presentar tres partits de la dreta, que s’havia reorganitzat: la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), partit catòlic dirigit per Gil Robles; la Renovació Espanyola, grup monàrquic a càrrec de Calvo Sotelo; i la Falange Espanyola, grup creat pel fill de Primo de Rivera. Les eleccions van ser guanyades pel Partit Radical de Lerroux i la CEDA, provocant d’aquesta manera una insurrecció anarquista que va ser durament reprimida. En un principi, Lerroux va formar un equip de govern sols amb membres del seu partit, mentre la CEDA els recolzava en la seua política de rectificació de les mesures de la legislatura anterior. Aquestes van ser la paralització de la reforma agrària, amb l’expulsió dels llauradors de les terres ocupades; la de la reforma militar, on designaren a llocs estratègics militars antirepublicans i donaren l’amnistia als colpistes de Sanjurjo; la conciliació amb l’Església catòlica; la paralització de la reforma educativa, aturant el programa escolar i anul·lant l’ensenyança mixta; i l’enfrontament amb els nacionalismes perifèrics, amb l’atur de l’Estatut d’Autonomia basc i els conflictes amb la Generalitat Catalana, presidida per Lluís Companys. Amb una crisi econòmica internacional com a teló de fons, i amb l’auge dels extremismes de Mussolini, Hitler i Stalin a Europa, el ambient polític espanyol es va anar radicalitzant cada vegada més. La divisió entre dretes i esquerres es va fer més patent que mai: en la dreta, la CEDA comptava amb una organització juvenil (Joventuts
~4~
d’Acció Popular), amb ideologia feixista; la Renovació Espanyola cada vegada tenia postures més extremes i antidemocràtiques;
i
la
Falange
Espanyola,
que
constituïa el nucli polític feixista espanyol. Pel que fa als partits d’esquerres, l’Esquerra Republicana de Manuel Azaña optava per les reformes i pactes amb el obrers; el PSOE, baix la influència de Largo Caballero, va sofrir un procés de radicalització; el PCE buscava una aliança amb l’esquerra contra el feixisme; la CNT, encara que debilitada, continuava lligada a l’acció revolucionària; i l’Esquerra Republicana de Catalunya, Hitler (dreta) i Mussolini (esquerra), exponents del feixisme europeu del moment
com a conseqüència del conflicte amb el govern de Madrid, va radicalitzar la seva postura d’esquerres.
La creixent tensió entre els dos pols polítics va culminar amb l'entrada de tres ministres de la CEDA al 1934, que va ser interpretada per l'esquerra com el triomf del feixisme. Cada vegada més radical, la UGT va cridar a la vaga general contra el govern. El moviment va fracassar a Madrid i Vizcaya, però tot i així l’exèrcit va detindre als principals dirigents socialistes i comunistes. A Barcelona, Companys va dirigir una insurrecció independentista, que també va ser reprimida. A Astúries la vaga general va triomfar i es va convertir en una autèntica revolució. Va tindre una dura repressió, de la qual es va encarregar la Legió, dirigida pel general Franco. El resultat de la Revolució d'octubre va ser devastador: centenars de morts i ferits i milers de detinguts, entre ells Companys i Azaña, qui no havia recolzat l'alçament, i els principals dirigents del PSOE, com Prieto o Largo Caballero. Com a reacció el govern va endurir la seua política: es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i es va redactar una nova Llei de Reforma Agrària, que en realitat era una Contrareforma. Les diferències entre el Partit Radical i la CEDA eren creixents. La CEDA va optar per nomenar a Gil Robles com nou ministre de Defensa. Els militars contraris a la República i la democràcia van ser designats en llocs clau de l'Exèrcit. Franco va ser nomenat cap de l'Estat Major. El mal estar social va culminar amb l'escàndol de l'Estraperlo, que va afectar alts càrrecs governamentals, com Lerroux i el Partit Radical que caigueren en desgràcia. L'aparició de nous escàndols va precipitar la fi de la legislatura i la convocatòria d'eleccions a Corts al 1936.
~5~
A diferència de les últimes eleccions, l'esquerra es va presentar unida baix el nom del Front Popular, coalició de Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i Esquerra Republicana de Catalunya. Estava dirigida, entre altres, per Largo Caballero, l’autor de la segona font, on es pot extreure la necessitat que sentia l’esquerra per guanyar les eleccions, de “unirnos contra la clase reaccionaria”, és a dir, la dreta extremista. La CNT no va demanar l'abstenció, però va recolzar el pacte. La coalició de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, es va presentar amb un programa basat en la por a la revolució social. La Falange i el PNB es van presentar pel seu compte. El Front Popular va guanyar les eleccions, va obtindre la majoria a les ciutats i les províncies del sud i la perifèria. Pel contrari, la dreta va triomfar al nord i l'interior. Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República. L'objectiu era que Indalecio Prieto fóra President del Govern, però per disputes internes va ser nomenat Casares Quiroga. Aquestes
disputes
ja
es
podien
deixar
entreveure durant la campanya política abans de les eleccions, segons es pot extreure de la segona font: “Comunistas y socialistas, unidos a los republicanos, hemos firmado un pacto que no nos satisface[...]”. Aquest formà un govern exclusivament per republicans d'esquerra, sense la participació del PSOE. El nou gabinet va dur a terme diverses
Cartell publicitari del Front Popular per a les eleccions de 1936
reformes, entre les quals es troba l'àmplia amnistia per als represaliats de la Revolució d'octubre; el restabliment de l'Estatut català; reestructuració de l'Exèrcit, allunyant als generals més sospitosos; es va reprendre la reforma agrària i es van començar a establir els estatuts d'autonomia, com l'Estatut de Galícia. Per altra part, les postures radicals es varen aguditzar. L'esquerra obrera es va posicionar per una postura revolucionària, mentre que la dreta buscava l'aboliment del sistema democràtic. A l'abril es van succeir l'espiral de violència, enfrontaments entre grups falangistes i milícies socialistes, comunistes i anarquistes.
~6~
La dreta va atacar a la República per diferents fronts. Per una part, hi estava la conspiració militar, on augmentava el nombre de generals. Al terreny polític, s'estava conformant una trama, formada pels principals líders dels partits: Gil Robles, Calvo Sotelo, Jose Antonio Primo de Rivera. El conflicte espanyol va adquirir valors internacionals; es van iniciar els contactes amb Mussolini i Hitler. El 12 de juliol va ser assassinat un oficial de la Guàrdia d'Assalt, tinent Castillo, a mans dels extremistes de la dreta. A la matinada del dia següent, era assassinat José Calvo Sotelo per part d'un grup de membres de les forces de seguretat. Va començar així un enfrontament, el govern de Casares Quiroga no va prendre mesures. El 17 de juliol de 1936 l'exèrcit del Marroc, encapçalat pel general Franco, va iniciar la rebel·lió contra el govern de la República, que va dur a Espanya a la Guerra Civil (1936-39). Con s’ha pogut veure, aquest període va ser de gran importància, ja que per primera volta en la història d’Espanya es va implantar un sistema democràtic. Per tancar el tema, analitzarem les característiques dels diferents sistemes que van tindre lloc durant aquest període: el sistema democràtic (la II República i l’Estat actual), l’Antic Règim (la Restauració Borbònica, la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura de Franco) i el liberalisme (construcció de l’Estat Liberal i la I República). Al
panorama
polític,
al
Sistema
Democràtic, el poder de l’Estat resideix en la nació i els poders de l’Estat es troben dividits. No obstant, el major triomf d’aquest sistema va ser el sufragi universal per a tots els majors d’edat, homes i dones per igual. També es va aconseguir per primera volta l’Estat
de
protecció
Benestar, que
drets
s’aplicaven
socials
de
a
els
tots
espanyols. Especialment, la II República va ser molt semblant a l’actual model d’Estat.
Largo Caballero, membre del PSOE durant les eleccions de 1936
D’igual manera, al Sistema Liberal el poder de l’Estat s'estableix en la sobirania nacional, on el poder resideix en el poble. S’implanta una constitució, per la qual el ciutadans adquireixen la igualtat de drets i de llibertats dels individus, així com la igualtat davant la llei. Els poders de l’Estat se separen en diferents institucions: el poder legislatiu correspon al Parlament, òrgan representant de la nació, el poder executiu està representat pel Govern, i el poder judicial passa a mans dels Tribunals de Justícia.
~7~
El Govern, o el monarca en una monarquia parlamentària, té un poder limitat, que és controlat pels Tribunals de Justícia i pel Parlament. Altrament, durant l’Antic Règim hi havia una monarquia absolutista, on el monarca tenia el màxim poder, doncs en ell es concentraven els poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial. A més, el seu poder estava recolzat per un origen diví, per la qual cosa responia dels seus actes i decisions només davant Déu. Aquest sistema, encara que molt retrògrad, va ser majorment el predominat durant la Restauració Borbònica i les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco. El model econòmic del Sistema Democràtic és el capitalisme, que està basat en la indústria i el comerç. Aquest model econòmic està regit per l’oferta i la demanda i la lliure elecció del comprador. Adam Smith, qui en el segle XVII va formular la teoria de l’economia de mercat o capitalista, considerava que el mercat s’autoregulava per si mateix mitjançant l’oferta i la demanda i que l’Estat no hi havia de intervenir, només per a impulsar la lliure competència. Amb la industrialització es produeixen grans avanços tècnics en la indústria i es van aconseguir unes millores en les condicions laborals gràcies a la gran activitat dels sectors obrers. De la mateixa manera, a l’Estat Liberal també predominava el capitalisme, però les condicions dels treballadors eren molt més dures que en èpoques posteriors,degut en gran mesura a la persistència dels antic models de treball. Pel que fa l’Antic Règim, aquest es regia pel sistema feudal. Es tractava d’una economia basada en l’agricultura de subsistència, estancada, de poca Sàtira del sistema capitalista actual
productivitat i autosuficient. La noblesa i el clergat posseïen la major part de la terra, que els camperols
explotaven, a més de pagar impostos. La indústria era artesanal i estava organitzada i controlada pels gremis, cosa que no donava lloc a la competència ni als avanços tècnics. El mercantilisme regia el comerç, que era reduït i poc desenvolupat, regit per una política proteccionista. Quant a la societat,
, el Sistema Democràtic, que es va desenvolupar arrel del
sistema liberal, i per tant comparteixen moltes característiques. Les diferències econòmiques entre classes continuava sent molt marcada, però la millora de la indústria comportà l’enriquiment d’alguns grups lligats a aquest sector. No obstant, el
~8~
nou sistema comportà una millora de les condicions del proletariat, en tant que els treballadors començaren a reunir-se en sindicats. Les millores sanitàries van comportar un descens en la taxa de mortalitat, i en general les condicions de vida van millorar. A més, les dones per fi aconsegueixen ser reconegudes com a ciutadanes de plens drets, i com a tals, poden gaudir de les mateixes llibertats i obligacions que els homes. Una de les diferències, no obstant, entre el liberalisme i la democràcia, és que durant la segona les intervencions de l’exèrcit en la política van ser reduïdes al màxim, al contrari que en la societat liberal, que es va servir de la força de les armes tant per mantindre com per canviar de govern. Respecte la societat liberal, aquesta està basada en la igualtat jurídica i en la llibertat dels ciutadans davant la llei, encara que manté profundes desigualtats com la desigualtat econòmica. Abandonant la divisió en estaments, la societat està dividida en classes, marcades per la capacitat econòmica de les persones. Les classes socials són els rics, formats per la noblesa, el clergat i la burgesia, el proletariat i els camperols. Tant la noblesa com el clergat perden gran part de la seva influència política i econòmica en favor de les classes burgeses, que es van enriquir. El proletariat pateix unes dures condicions de treball, que no milloraren, i apareix la classe obrera a les zones industrials. Els camperols continuen dedicant-se a l’agricultura tradicional, encara que hi hagueren alguns avanços tècnics, i es converteixen en assalariats. Quant a la societat, l’Antic Règim, estava basada en un sistema estamental, on la posició de les persones depenia de la situació legal i per l’estament de naixement. Aquests eren la noblesa i el clergat (privilegiats), i el poble pla (no privilegiats). Els primers posseïen un gran poder social, econòmic i polític, per la qual cosa tenia privilegis jurídics i legals, i els seus membres ostentaven els càrrecs més importants de l’Estat i l’Església. Per contra, els camperols no tenien privilegis i vivien en zones rurals. Estaven vinculats als senyors feudals, que eren la noblesa i el clergat, per als quals treballaven i pagaven impostos. Com s’ha comprovar, la Segona República va resultar el pas decisiu que portaria Espanya cap a la democràcia que vivim hui en dia, tot i fracassar en temps de crisi i desaparèixer baix la força del dictador Francisco Franco. No obstant, els grans avanços socials de l’època van ser un model a seguir durant la Transició que ens ha conduit fins on som ara.
~9~
BIBLIOGRAFIA Apunts donats a classe pel professor Blog de l’assignatura: www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com http://www.historiasiglo20.org/HE/
~ 10 ~