Per començar el present treball, parlarem dels aspectes més generals, és a dir, el tipus de font, l’autor, la finalitat, el destinatari i els arguments principals i secundaris. Pel que fa a la font del text podríem dir que es tracta d’una font secundària, és a dir, que fa referència a un temps diferent al que s’ha escrit. Referint-nos al tipus de text podem que dir que és historiogràfic, ja que un autor posterior conta uns fets en un temps concret, i per una altra banda podem dir que és líric perquè es tracta d’una cançó i pertany a aquest gènere. L’autor d’aquest text és individual; parlem de Vicent Torrent, cantant del grup Al Tall. Nascut a València el 1945, és un musicòleg valencià, llicenciat en magisteri i músic autodidacte, molt compromès amb la música tradicional valenciana i amb la història de la comunitat. La finalitat d’aquest text és informar sobre uns fets, en aquest cas sobre la Guerra de Successió espanyola, amb un enfocament especial envers la situació al País Valencià. La música aconsegueix fer aquesta informació més entretinguda i fàcil d’assimilar i recordar. Per últim, el destinatari és tota la gent que escolte en la cançó, especialment la població valenciana. L’argument principal d’aquesta cançó és la Guerra de Successió espanyola, un conflicte bèl·lic entre Carles d’Àustria i Felip de Borbó, que va tindre lloc des del 1700 fins al 1715. Pel que fa als arguments secundaris que podem trobar al text són el recolzament dels llauradors a Carles d’Àustria, l’anomenada Batalla d’Almansa i les mesures preses per Felip de Borbó una volta guanyà la guerra, com el Decret de Nova Planta. Seguidament, passarem a situar la cançó en el seu context històric. Els fets descrits a aquesta font podem situar-los a finals de l’Antic Règim a Espanya, al segle XVIII. Si concretem, ens situaríem al País Valencià durant les batalles entre l’exèrcit borbònic i el dels austriacistes. Una d’aquestes batalles va ser la decisiva Batalla d’Almansa, de la que es parla en la nostra font, el 25 d’abril de 1707, on finalment l’exèrcit de Felip d’Anjou va derrotar les forces de Carles d’Àustria. A partir d’ací el proclamat rei va emprendre una persecució contra els seus opositors, i com a càstig va abolir les lleis i institucions valencianes amb el conegut Decret de Nova Planta. A continuació definirem dos conceptes necessaris per a una millor comprensió del text. Per una banda, la Guerra de Successió i per altra banda, la Batalla d’Almansa.
La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic ocorregut a Espanya al segle XVIII arran de la mort de Carles II, qui no tenia descendència, i que va nombrar Felip d’Anjou com al seu hereu. Les disputes van prendre un caire internacional en aparèixer com a possible candidat a la Corona espanyola Carles d’Àustria. La Batalla d’Almansa va ser un conflicte armat prop del poble d’Almansa ocorregut el 25 d’abril de 1707, on les forces del Borbons van vèncer finalment els partidaris de Carles d’Àustria, iniciant així una etapa de repressió per part del Felip V, que va abolir les lleis i institucions valencianes amb el Decret de Nova Planta.
Batalla d'Almansa
Seguidament relatarem amb major profunditat les causes i les conseqüències que va tindre la Guerra de Successió espanyola al País Valencià, posant especial atenció als protagonistes d’aquest conflicte, els dos candidats a la corona, i aquells que els van recolzar. A la mort de Carles II, es va iniciar un conflicte que prompte esdevingué internacional, dividint Europa en dues parts. La causa de la guerra va ser el trencament del tractat que estipulava que Carles II nomenaria hereu un membre de la casa d’Habsburg, és a dir, Carles d’Àustria (1685 - 1740). En comptes de nomenar-lo a ell, va designar Felip d’Anjou (1683 1746), nét del rei Lluís XIV de França, com a successor. Aquesta decisió va portar a les potències europees a la desconfiança i al temor, per la unió d’aquestes dues corones baix la tutela del mateix monarca, que podrien aconseguir un poder quasi absolut al continent. Per una banda, Anglaterra i Holanda, i òbviament pels Habsburg de Viena, van donar el seu suport a Carles d’Àustria. A més, dins el territori espanyol, contava amb el recolzament de la Corona d’Aragó a causa del ressentiment d’aquests cap als francesos per la pèrdua dels territoris de Catalunya Nord. Per altra banda, Felip d’Anjou contava amb el recolzament de la Corona de Castella. Aleshores, el 1701, esclatà per fi el conflicte bèl·lic conegut con la Guerra de Successió espanyola. Aquesta guerra es prolongà durant molts anys. Els primers van estar marcats per la supremacia de la Corona d’Aragó, especialment quan al 1705 arribà a València Joan Baptista Basset (1654 - 1728), militar austriacista professional designat per Carles d’Àustria per Joan Baptista Basset
prendre possessió del tron. Allí va proclamar el seu candidat com a rei Carles III.
Aquest militar, nascut a Alboraia al si d’una família humil, i pertanyent a la flota angloholandesa, aconseguí moltes victòries, com el febrer del 1706, on organitzà la defensa de Xàtiva, que rebutjà victoriosament les tropes borbòniques. A més, va ser nomenat com a cap del maulets, lluitadors per la terra i per Carles d’Àustria, en oposició als botiflers, nobles castellans i partidaris del Felip d’Anjou. Quan va prometre als llauradors valencians l’exempció de càrregues i tributs senyorials, aquests es van unir a l’exèrcit contra els borbons, però el propi Carles el va empresonar per fer aquestes promeses. Sols després de la coneguda batalla d’Almansa va ser alliberat per fer front a les tropes borbòniques, encara que de tan minvades com estaven sols van poder aguantar la defensa de Barcelona fins la seva caiguda l' 11 de setembre del 1714
per una millor comprensió d’aquesta història, cal que fem un
petit parèntesi i expliquem qui van ser realment els maulets i els botiflers. Per una part, trobem els maulets, gent humil de la Corona d’Aragó que veia perillar les seues lleis i costums amb l’arribada de Felip de Borbó al tron. L’origen del mot “maulet” va ser adoptat de la paraula àrab maula, que en la seva llengua materna significava esclau o persona de classe social inferior o subordinada d’altres. Per altra banda, estan els botiflers, partidaris de Felip V en la Guerra de Successió. En la seva majoria eren nobles o gent adinerada. El malnom “botifler” pot tindre origen en l’expressió francesa beuté fleur –bella flor- en referència a la flor de Lis, escut d’armes de la Casa de Borbó. Tornant al tema que ens ocupa, el 1707 la guerra va donar un gir amb la derrota de l’exèrcit austriacista enfront les tropes borbòniques a la batalla prop del poble d’Almansa. Amb aquesta derrota, els maulets es van veure obligats a retirar-se i començaren progressivament a perdre territoris a favor del botiflers. Cap al 1710, la superioritat de forces era clarament de Felip d’Anjou, encara que Catalunya i Balears continuaven resistint els assalts enemics. No obstant això, un fet imprevist marcà la direcció de la guerra: Josep I, germà de Carles d’Àustria, va morir sense descendència masculina i el tron del Sacre Imperi Romanogermànic va caure a les seves mans. Anglaterra, que veia un perill encara major la unió de la corona hispànica i el Sacre Imperi, va retirar l’ajuda a la Corona d’Aragó i va prometre a Felip de Borbó la cooperació si Carles d'Àustria
li entregava Gibraltar i Menorca. Sense el vital recolzament dels anglesos, i amb Carles d’Àustria ja desinteressat d’Espanya,
finalment la Corona d’Aragó caigué enfront Felip V. El 1713, va finalitzar la guerra amb el tractat d’Utretch que varen firmar les potencies europees interessades, quan Carles d’Àustria va renunciar a la corona hispànica i Felip d’Anjou a la francesa. En termes general, la potència europea millor parada va ser Anglaterra, que adquirí l’hegemonia sobre el continent.
Després de la guerra, Felip V va prendre represàlies contra els seus antics enemics, la Corona d’Aragó, i la va despullar dels seus drets, institucions i costums. Açò va ser possible gràcies al conegut Decret de Nova Planta, legislació redactada per Felip V que abolia els furs i les institucions de la Corona d’Aragó entre 1707 i 1716. El nou rei va instaurar a Catalunya una administració provisional de govern anomenada ‘Real Junta Superior de Gobierno y Justicia’. La idea de Felip V i els seus consellers més propers era aconseguir la desaparició del sistema institucional del País Valencià, la veu legislativa, per acabar amb el fre que suposava per a la monarquia el pactisme i les constitucions. D’acord amb la Nova Planta, el govern del Principat el tindria el capità general, un militar, i la Reial Audiència, com a mer òrgan consultiu, que junts formaven el ‘Real Acuerdo’. Felip V no solament va abolir les institucions pròpies de Catalunya i les seves constitucions, que des de mitjans del segle XIII s’havien desenvolupat com a òrgans de govern estatal propi i independent, sinó que a més les v substituir per un règim que excloïa la representació de la societat, amb l’objectiu de fer prevaler l’autoritat militar sobre la civil. A més, va incloure la prohibició de parlar, escriure o expressar-se de qualsevol forma en la nostra llengua. Fins i tot avui en dia el terror d’aquests anys perdura en la memòria popular. Prova d’açò és el refrany valencià que diu “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Aquest dit valencià rememora la derrota dels Àustria front als Borbó en la famosa Batalla d’Almansa, fent referència a les represàlies que va dur a terme Felip V de Borbó al País Valencià quan guanyà la guerra, tals com la pèrdua de lleis i drets, costums, llengua i identitat cultural del poble valencià. Com a curiositat afegida, al museu de Xàtiva podem trobar un retrat de Felip V cap per avall, com una forma de menyspreu
Retrat de Felip V a Xàtiva
cap a aquest rei. La causa és que aquesta ciutat va ser cremada per complet per l’exèrcit de Felip V quan es va oposar a ell. Des d’aleshores, als xativins se’ls coneix amb el malnom de “socarrats”. Per finalitzar el nostre treball, exposarem les diferències existents entre l’Antic Règim i el liberalisme. Pel que fa a la forma de govern, durant l’Antic Règim hi havia una monarquia absolutista, on el monarca o rei tenia el màxim poder, doncs en ell es concentraven els poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial. A més, el seu poder estava recolzat per un origen diví, per la qual cosa responia dels seus actes i decisions només davant Déu. També existien unes institucions anomenades Corts, que es dedicaven a aconsellar al rei sobre assumptes d’estat; així el monarca, ajudat pels seus consellers, tomava les decisions d’estat, sempre respectant les lleis divines i les naturals.
Altrament, al liberalisme el poder de l’Estat resideix en la nació, basant-se en la doctrina de la sobirania nacional. S’implanta una constitució, per la qual s’estableix la igualtat dels ciutadans davant la llei, la igualtat de drets i de llibertats dels individus. Els poders de l’Estat se separen en diferents institucions: el poder legislatiu correspon al Parlament, òrgan representant de la nació, el poder executiu està representat pel Govern, i el poder judicial passa a mans dels Tribunals de Justícia. El Govern, o el monarca en una monarquia parlamentària, té un poder limitat, que és controlat pels Tribunals de Justícia i pel Parlament. Quant a la societat, a l’Antic Règim la societat estava basada en la desigualtat i es dividia en estaments, amb diferent situació legal i regits pel naixement, i no pels mèrits, de les persones. Els estaments eren la noblesa i el clergat (privilegiats), i el tercer estament, format per la burgesia i el poble pla (no privilegiats). La noblesa posseïa un gran poder social, econòmic i polític, per la qual cosa tenia privilegis jurídics i legals, i els seus membres ostentaven els càrrecs més importants de l’Estat. Estaven exempts de pagar impostos i eren els propietaris, junt amb el clergat, de la major part de les terres, per les quals rebien unes rentes. El clergat posseïa una gran riquesa patrimonial, així com una gran quantitat de terres, a més rebia importants rentes per part de poble. Aquest estament tenia un gran poder ideològic i social, cosa que li va permetre controlar la educació. La burgesia era un estament sense privilegis, però controlava el poder econòmic, a través de l’activitat comercial i financera. A més controlava el mercat, mitjançant els gremis. El poble pla (camperols) no tenien privilegis i vivien en zones rurals. Estaven vinculats als senyors feudals, que eren la noblesa i el clergat, per als quals treballaven i pagaven impostos. Per altra banda, la societat del liberalisme està basada en la igualtat jurídica i en la llibertat dels ciutadans davant la llei, encara que manté profundes
desigualtats
com
la
desigualtat
econòmica. Abandonant la divisió en estaments, la societat està dividida en classes socials, marcades per la capacitat econòmica de les persones i pels seus propis mèrits. Les classes socials són els rics, formats per la noblesa, el clergat i la burgesia (alta burgesia, classes mitjanes i baixa burgesia), el proletariat i els camperols. La noblesa perd la seua influència social, així com els seus privilegis, encara que conserva gran part del seu poder econòmic. El clergat deixa de tindre un paper tan important en la societat, ja que aquesta esdevingué en la seua majoria laica. Pel contrari, la burgesia adquireix un paper molt important en la societat del liberalisme, doncs, a més d’enriquir-se, està formada per mercaders, comerciants, professionals, banquers, i totes aquelles professions importants per a la societat.
El proletariat pateix unes dures condicions de treball, que no milloraren: a més la industrialització dóna lloc al proletariat urbà, que està format pels obrers industrials. Els camperols continuen dedicant-se a l’agricultura tradicional, encara que hi hagueren alguns avanços tècnics. Desapareixen els vincles legals i econòmics que els unien als senyors feudals, i es converteixen en assalariats. Pel que fa a l’economia, a l’Antic Règim es regia pel sistema feudal. Es tractava d’una economia basada en l’agricultura de subsistència, estancada, de poca productivitat i destinada a l’autosuficiència. La noblesa i el clergat posseïen la major part de la terra, que cedien als camperols per a la seua explotació, pel la qual havien de pagar uns impostos, normalment amb part de la collita. La indústria era artesanal i estava controlat pels gremis, que controlaven els preus i la qualitat dels productes, per això no hi havia competència ni progrés tècnic. Els productes venuts es fabricaven als tallers artesans i a les cases (sistema domèstic). No hi havia especialització dels treballadors i la maquinaria era escassa. El mercantilisme regia el comerç de l’Antic Règim, el qual considerava que la prosperitat d’un estat depenia del capital que posseïa i de l’expansió del seu mercat arreu del món. Així mateix, el mercantilisme defenia que el govern havia de dur a terme una política proteccionista per a aconseguir els seus objectius econòmics. Pel contrari, al liberalisme el model econòmic és el capitalisme, que està basat en la indústria i el comerç. Aquest model econòmic està regit per l’oferta i la demanda i la lliure elecció del comprador. Adam Smith, qui en el segle XVII va formular la teoria de l’economia de mercat o capitalista, considerava que el mercat s’autoregulava per si mateix mitjançant l’oferta i la demanda i que l’Estat no hi havia de intervenir, només per a impulsar la lliure competència. Amb la industrialització es produeixen grans avanços tècnics en la indústria. Els treballadors s’especialitzen,
encara
que
continuen
patint
unes
dures
condicions de treball. Amb açò finalitzem el nostre treball de recerca i investigació. Esperem que les dades no siguin molt imprecises i que, en conjunt resulte un treball acceptablement bo.
I ja per acabar, posarem la llista de direccions web que hem consultat per tal de realitzar aquest treball: -http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron103448394.htm (també compta amb recursos audiovisuals) -http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola -http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064390 -http://www.cult.gva.es/Museus/M00068/libro/historia_maulets.htm -http://www.cult.gva.es/Museus/M00068/libro/historia_maulets.htm -http://www.claseshistoria.com/index.html Hem pogut trobar també una part de la informació emprada per al treball als apunts de classe.