Aquest curs la nostra escola ha celebrat la III Setmana Cultural, enguany amb el lema “La diversitat és riquesa”. Hem volgut que els nostres alumnes reflexionin sobre el que significa diversitat i que en cap cas és simplement sinònim de diferència sinó que té molts matisos a tenir en compte. Diversitat té a veure amb obrir el ventall a allò que no és propi d’aquí i adaptar-ho a la nostra manera d’entendre el món o al manco entendre una cultura de la que no formam part. La riquesa és també molt subjectiva, ric és aquell que es conforma amb el que té i intenta millorar el món des de les seves possibilitats. Bona metàfora d’aquest lema és la berenada que fèrem entre tots el dia 3 d’abril i que englobava tot allò que voliem treballar: La diversitat d’aliments, de maneres de fer, de treballar els mateixos ingredients per tal d’obtenir diferents plats, el plaer de compartir i de fer feina pels altres companys i companyes de l’escola tant si els coneixem com si no. Volem, des d’aquesta plataforma donar les gràcies a totes les persones, que varen ser moltes, que vàren prendre part en aquestes jornades: les diferents famílies que ens obriren els ulls a la seva cultura i gastronomia, a la fundació “Veterinaris sense fronteres” que ens han donat tot el seu suport i la seva ajuda al llarg de tot el procés, sobretot als nostres alumnes que s’implicaren en cos i ànima en totes i cadascuna de les activitats que els proposarem i també a les padrines que ens recordaren la nostra cultura fent un dolç tan nostre com els crespells; com va dir Joan Miró, és essencial tenir els peus ben arrelats a la terra per poder enlairar-se ben lluny. Gaudiu ara de la feina feta amb tanta il·lusió de tota la comunitat educativa de la nostra escola.
2
LA DIVERSITAT ÉS RIQUESA. Un dels principis característics de tota escola pública hauria de ser l’acceptació de la diversitat, entesa com un tret positiu i no negatiu, que ha de sumar i no restar, i que forma part d’un model integrador, en el qual les
diferents
cultures
actuïn
com
a
esponges entre elles i no estiguin confrontades. I això és tasca de l’escola, però també ho és de l’entorn i, molt important, de les famílies dels nins que van a l’escola. Si ens preguntem què signfica esser “divers”? “Dit de les coses que presenten cadascuna un caràcter diferent, de les coses de distinta espècie o mena”. Què significa “diversitat”? En termes ecològics, “paràmetre ecològic que assenyala la riquesa relativa en espècies o altres elements d’un ecosistema o d’un conjunt d’organismes”.
En principi, sense necessitat de fer una interpretació concreta, el fet de la diversitat comporta una connotació favorable, bona, positiva, enriquidora, múltiple … aprofitar la diferència és sumar, afegir i no menyscabar ni segregar.
Així mateix, quan parlem de diversitat ens referim principalment a la diversitat cultural. Sabem que les cultures són flexibles i van canviant al llarg dels anys. Molts dels trets culturals nostres són producte de diferents contactes i barreges. Per tant, la diversitat és riquesa, és diàleg, és comunicació, és intercanvi d’idees entre diferents cultures… I des de casa i des de l’escola ho hem d’aprofitar. La convivència és fonamental per aprendre a valorar la riquesa de la 3
diversitat, ja que s’ha d’aprendre a viure en harmonia amb els altres. La convivència també implica tolerància, valor d’acceptació de la diversitat en els altres.
Nosaltres, com a pares, hem de saber incorporar a la nostra cultura valors i actituds universals de les diferents cultures que, pel que sigui, no es troben a la nostra cultura. Així, els nins, siguin de l’origen que siguin, poden estar aprenent i ensenyant-se mútuament valors i actituds dels altres, sense menystenir cap cultura, ni la pròpia del territori, que hem de saber transmetre als nouvinguts. No hem de perdre de vista que les Illes hem estat i seguim essent llocs d’acollida, però en temps de crisi econòmica i de model d’estat del benestar, alhora que acceptam els nouvinguts i “arrelats”, hem d’insistir i incidir en l’apreci, estimació, respecte i defensa de la nostra cultura i idiosincràcia. L’educació en la diversitat obre els nins al món, els dóna una visió més àmplia, que els ajudarà a fer-se persones més responsables i tolerants. És en aquest sentit que l'APIMA se sent part implicada en la iniciativa de l’escola, ja que no només apropa els infants a la resta del món, sinó també i, fonamentalment, a les famílies, a les persones d’aquí i d’allà, i veiem com, en el fons, tenim més que ens uneix que el que ens separa.
4
INFANTIL
5
EL NOSTRE COMPANY ZHAO-LE VA NÉIXER A LA XINA. PER AIXÒ AQUEST CURS HEM VOLGUT AVERIGUAR MOLTES COSES D’AQUEST PAÍS. XINA ESTÀ MOOOLT ENFORA DE MALLORCA, MIRAU QUANT! HEM VIST MOLTES IMATGES DE XINA I ENS HAN IMPACTAT MOLTES COSES.
TAMBÉ ENS HA AGRADAT MOLT L’ESCRIPTURA XINESA. ÉS TAN DIFERENT DE LA NOSTRA!. LA MAMA D’EN ZHAO-LE VA VENIR I ENS VA ESCRIURE ELS NOSTRES NOMS EN XINÉS. QUÉ ESTRANY!
TAMBÉ ENS VÀREN CONTAR UN CONTE XINÈS: “ EL PINZELL MÀGIC”. LA HISTÒRIA D’EN XEN, UN NIN XINÈS QUE AMB EL SEU PINZELL MÀGIC DIBUIXA LES COSES QUE LA GENT MÉS NECESSITA.
6
Uruguay està mooolt enfora de Mallorca per anar-hi necessitam agafar dos avions!. Té forma de triangle. La mama de n’Andreina és d’Uruguay i durant tot el curs hem anat aprenent coses molt interessants d’aquest país d’Amèrica. Hem sabut que hi ha animals molt estranys
puma
tero
armadillo
yacaré
Durant la setmana cultural la mama de n’Andreina va venir a l’escola i ens va fer una tarta espectacular. Aquí teniu la recepta: -POSTRE CHAJA - 1 bizcochuelo ( 6 ous, 6 cullerades de farina, 6 cullerades de sucre) - 400 grs merengue - 500 grs dolç de llet - 500 grs. Nata - 1 llauna de melicotó - 1 pot de cireres confitades
Sabíeu que un dels compositors més importants de “tangos” és d’Uruguay. Nosaltres també el ballàrem.
Una altra
7
Na Nadia companya nostra, és d’un país que s’anomena Bielorrusia, també està molt enfora de Mallorca i ens va dir que la capital del seu país es diu Minsk, la seva mama va venir un dia a la classe i ens va explicar moltes coses de Bielorrusia, també ens va contar un conte “L’ocell de foc i el llop gris”. N’Antònia ens va cercar música i danses de Bielorrusia i vàrem descobrir un instrument musical molt especial que es diu DULCIMER i té un sò molt dolç i molt suau. La mama de na Nadia també ens va explicar que al seu país hi fa molt de fred, les cases són de fusta i hi pasturen cavalls, ossos, bisonts i molts altres animals pels immensos boscs que tenen i cuiden molt.
8
9
10
11
Primer cicle
El mes d’Octubre vàren anar a l’Aquàrium de Palma.
Hem llegit llibres de la biblioteca municipal.
Hem participat a totes les festes del poble: la Vermada, Nadal, Sant Antoni i Carnestoltes… i de l’escola: la pau, la setmana cultural …
CARNESTOLTES…
Els alumnes de segon
hem
estudiat dinosaures….
12
els
Tots hem treballat la diversitat de l’alimentació i la diversitat cultural.
Hem fet powers points dels nostres treballs: dinosaures, receptes, Bolívia….
Hem escrit el nostre conte viatger.
13
Aquest any el lema de l’escola és “La diversitat és riquesa” i per això en el primer trimestre començàrem treballant la diversitat a l’alimentació i la importància de cadascun dels aliments. També varen venir unes dones d’UNICEF a explicar-nos les malalties que tenien moltes persones a Àfrica per la manca d’aliments i ens digueren que per crèixer sans i tenir energia havien de menjar un poc de tot. Ens varen ensenyar la “Piràmide alimentària” i coneguérem quins eren els millors aliments per tenir una bona salut. Un altre dia va venir una dona de “Veterinaris sense fronteres” i ens va contar el conte de “ El País dels caragols”. Aquest conte ens va ensenyar que els millors aliments són aquells que es conreen de forma ecològica, és a dir, sense afegir productes químics ni a la terra ni a l’aigua, i ens digueren que es venen a botigues especials. Els alumnes de primer férem llistes de plantes comestibles i després les classificàrem en verdures, cereals, llegums, fruits secs i fruites. A l’escola ens han ensenyat quins són els aliments que es conreen a cada estació de l’any i que per créixer sans també hem de fer exercici: caminar, jugar, fer esport... Per acabar d’estudiar l’alimentació e decidírem fer de cuiners. Els cursos de 1r ens preparàrem per fer una amanida de fruites i els de 2n, un pastís de xocolata. Aquest va ser el resultat:
14
AMANIDA DE FRUITES RECEPTA: INGREDIENTS: 2 plàtans 2 peres 2 pomes 4 taronges ¼ de raïm ¼ de sucre
ELABORACIÓ 1r Pelam la fruita 2n Tallam la fruita 3r La posam dins un bol 4t Feim el suc de taronja 5è Afegim el suc i el sucre
ESTRIS Posts per tallar la fruita Espremedors Ganivets Bols
AIXÍ FÉREM L’AMANIDA:
ANAM A COMPRAR! PELAM LA FRUITA.
TALLAM LA FRUITA PESAM
ESPREMEM LES TARONGES, REMENAM I MENJAM!!!
15
PASTÍS DE XOCOLATA AMB GALETES RECEPTA: INGREDIENTS - xocolata fus, nocilla. - galletes -maduixes. -nata, confitura, crema - llet ( per banyar les galletes ) - confits ELABORACIÓ 1. Renta't les mans 2. Prepara tots els ingredients. 3.Banya les galletes amb llet. 4. Coloca les galletes i posa entre capa i capa confitura, crema o nata. 5.Cobreix les galletes amb xocolata. 6.Talla les maduixes i coloca-les al pastís. 7. Decora el pastís amb els confits. ESTRIS 1. Un bol 2.Una palangana i un dit de fondària. 3.Una cullera i un ganivet.
PREPARAM EL PASTÍS
PASTÍS ACABAT !!
16
PROJECTE L'ORIGEN DELS ALIMENTS ALUMNES DE TERCER E.P El treball va començar amb una sessió de Filosofia emmarcada dins el projecte del lema d'aquest curs “La Diversitat és riquesa”, on pensàrem i redactàrem la següent definició de Diversitat:
DIVERSITAT és la vida. Perquè tots som diferents: amb el físic, el caràcter, les actituds. A més existeixen diversitat de llengües, de cultures, de festes, de menjars, de maneres de vestir, de balls, de monedes,... Però el més important és la convivència i la solidaritat entre tots.
A partir d'aquí les passes seguides són: per votació decidim treballar L'origen dels aliments, és a dir de quin lloc venen els aliments que consumim a Mallorca. Ens demanam com podem saber la procedència dels aliments, i ens adonam que podem trobar la informació a les etiquetes i/o embalatges dels aliments. Duim a l'escola envasos de distints aliments i feim una llista relacionant aliment i lloc de procedència. Ben aviat ens adonam que és necessari cercar informació de més aliments, perquè la nostra mostra és molt reduïda. Pensam que ens aniria millor si anam a un supermercat i allà mateix recollim la informació. Redactam la següent nota:
Bon dia, som els nins i nines de 3r EP de l'escola Nostra Senyora de Robines. Feim un treball sobre l'alimentació i hem de cercar informació sobre el país de procedència dels aliments. I volem demanar-vos si un dia podem venir al vostre supermercat per recollir la informació. Podríem venir el dia i l'hora que tingueu menys gent. Seriem dos grups de 12 alumnes acompanyats d'una mestra. Esperam la vostra resposta.
17
Gràcies per tot.
Els alumnes de 3r. EP
El supermercat ens dóna permís i feim una graella per recollir millor i més fàcilment la informació: ALIMENTS
PAÍS
CEREALS
VERDURES
FRUITA
LACTIS
CARN, PEIX I OUS
GREIX I DOLÇOS
Al supermercat treballam per parelles i recollim molta informació que posteriorment agrupam
CARN, PEIX I OUS ALIMENTS MALLORCA ESPANYA
EUROPA
AMÈRICA
País Basc
18
ÀFRICA
ÀSIA
OCEANÍA
ANTÀRTIDA
pollastre
582,23 Km X
mè X
gerret Manacor
vedella cigales
47,32 Km X
gambes X
ous Bizkaya 620,22
conill Manacor
porc
47'32 Km X
sardines Oceà ïndic 11.479,39 Km
calamar
LACTICS ALIMENTS MALLORCA ESPANYA
EUROPA
AMÈRICA
Barcelona
iogurt
207 Km Menorca
llet
132 Km Dinamarca 1.926 Km
formatge
Alemanya 1.426 Km nata
Asturies
19
ÀFRICA
ÀSIA
OCEANÍA
ANTÀRTIDA
829 Km
CEREALS ALIMENTS MALLORCA ESPANYA
EUROPA
AMÈRICA
ÀFRICA
ÀSIA
OCEANÍA
ANTÀRTIDA
ÀFRICA
ÀSIA
OCEANÍA
ANTÀRTIDA
pa
Palma Barcelona 207 Km
espaguettis
Barcelona 207 Km
cereals ciurons
Mèxic 9570,7 Km
galletes
XX
Barcelona 207 Km
macarrons
Canadà 7.469,87 Km
llenties patates
França 742,03 Km
FRUITES ALIMENTS MALLORCA ESPANYA
EUROPA
AMÈRICA
taronges
X Alacant
raïm
303,34 Km Illes Canàries
plàtans
2171,04 Km
Lapònia 10.397,43 Km Costa Rica 9,022,75 Km
pinya França
20
pomes
1.983,06 Km X
caquis panses
Palma
GREIX I DOLÇOS ALIMENTS MALLORCA ESPANYA
EUROPA
AMÈRICA
ÀFRICA
ÀSIA
OCEANÍA
ANTÀRTIDA
Madrid 549'6 Km
sucre
xocolata
Madrid
Colòmbia
549'6 Km
8.575,82 Km
Girona 268.93Km llepolies embotits
Tarragona X
Salamanca 722,69 Ciudad Real
oli
571 Km Tarragona 209,62 Km
caramels mantequilla
Holanda 1.413,19
VERDURES ALIMENTS MALLORCA ESPANYA EUROPA AMÈRICA ÀFRICA ÀSIA cebes
Sa Pobla 38,59 Km X X
pebres
21
OCEANÍA ANTÀRTIDA
X
lletugues Llucmajor 22.52 Km
Bolets
X
Coliflor X
Tomatigues Murcia
Bròcoli
372,48 Km Madrid
Olives
549'6 Km
Mongetes
Argentina
verdes
10.996, 72 Km
A la graella també afegim el nombre de quilòmetres que ha recorregut cada aliment per arribar fins a nosaltres, utilitzam el següent programa informàtic CALCULO DE DISTANCIAS ENTRE DOS CIUDADES
Paral·lelament a totes aquestes passes també realitzam altres activitats: Taller realitzat per UNICEF: “Mengem tots, mengem bé. El dret a una alimentació Saludable”
Visita a l'escola de n'Emiliana (pagesa boliviana) que també ha organitzat Veterinaris Solidaris
-Teatre de titelles Organitzat per Veterinaris Solidaris
Participació en la confecció d'un power point sobre La Sobirania Alimentaria.
22
I per posar punt i final al projecte cada alumne ha fet un MAPA MENTAL.
BERENAR SALUDABLE Durant el primer trimestre, els alumnes de 4t estudiàrem el tema de l’alimentació. En aquest tema aprenguérem quins són els nutrients que ens aporten els aliments. Així mateix, descobrirem el significat de dieta equilibrada i suficient. Entre nosaltres, parlàrem de com ens alimentàvem i, en concret, sobre si preníem un berenar equilibrat i suficient. D’aquí sorgí l’activitat de conèixer i analitzar els berenars dels alumnes de la nostra escola. En grups cooperatius, preparàrem una enquesta per a cada nivell de primària amb el suport de l’ordinador. Ens interessava saber els aliments que prenien cada matí.
23
COM BERENAM ELS NINS I NINES DE L'ESCOLA?
Som els alumnes de 4t i estudiam l'alimentació saludable. Hem vingut aquí perquè volem saber com s'alimenten els alumnes de primària de la nostra escola. Aquí teniu una taula. Heu de posar una creu als aliments que soleu menjar cada matí. Llet/ iogurts/ formatges... Pa/ torrades/ cereals/ galetes... Croissants/ magdalenes... Suc/ fruites... Embotits /ous... RES Altres (digues quin)
Una vegada que els alumnes ens contestaren, tabulàrem els resultats , elaboràrem els gràfics i finalment, traguérem les conclusions. Una passa més, fou elaborar els gràfics amb l’ordinador. Les conclusions extretes varen ser les següents: la majoria del alumnes de la nostra escola beuen llet i mengen cereals o galetes per berenar. Pocs d’ells, mengen fruita o altres aliments. Així mateix, la majoria pren dos nutrients, alguns només un i poquíssims no prenen res o prenen més de tres nutrients. També dins el primer trimestre, tenguérem l’oportunitat de comptar amb l’ajuda de professionals i tallers que ens aportaren bona informació sobre l’alimentació: • Na Guida, una infermera, ens va fer una xerrada molt clara sobre els berenars saludables. • Na Marsha, mare i col•laboradora, ens fe una classe amb anglès sobre la importància de consumir aliments alcalins en front dels àcids (un tema prou interessant). Amb ella, també aprenguérem que abans de comprar un producte, és important llegir els ingredients de l’etiqueta, comparar les diferentes marques i comprar aquelles que contenen menys sucre i menys grasses. • Taller d’Uniceff “Mengem tots, mengem bé”. En aquest taller parlàrem d’hàbits saludables: neteja de les mans, fer esport, beure aigua i menjar aliments saludables. També parlàrem de la malnutrició de molts de nins del món, tant per manca d’aliments com per sobrealimentació.
En aquell moment, ja decidírem elaborar una ha de ser un bon alumnes de la nostra redactàrem el contingut un de nosaltres va que vos agradi i sigui del
teníem prou informació i guia informativa sobre com berenar, dirigida als escola. Tots junts de la guia i, finalment, cada il·lustrar una guia. Esperam vostre interès!
24
UN PRODUCTE LACTI ENS APORTA PROTEINES I CALCI PELS OSSOS + CEREALS, GALETES O PA ENS APORTA ENERGIA + FRUITA O SUC DE FRUITA ENS APORTA VITAMINES PER ESTAR SANS
+
Un tassó de llet + un suc de taronja + dues torrades amb confitura.
Un tassó de llet + una pera + cereals
Un iogurt + un plàtan +una llesca de pa moreno amb oli d’oliva i tomàtiga
Un tassó de llet + una poma + dues torrades amb formatge fresc
25
FEIM ACTIVITATS AMB ELS ORDINADORS
EL MÓN A TRAVÉS DE LA FOTOGRAFIA
ACTIVITAT DE COHESIÓ “ALLÒ QUE MÉS M’AGRADA”
CONTE VIATGER ALS ALUMNES DE 1R
ELECCIONS DE DELEGAT A 4T NOTICIES GUANYADORA ENIGMES MATEMÀTICS 1R TRIMESTRE
SEMBRA D’ALLS
26
XERRADA “BERENARS SALUDABLES”
TALLER EN ANGLÈS SOBRE L’ALIMENTACIÓ “MENGEM TOTS, MENGEM BÉ”. UNICEF
VISITA AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE “SON FORNÉS”
ESTACIÓ METEREOLÒGICA “SA CANOVA”
27
La diversitat és riquesa
Biodiversitat Els alumnes de cinquè hem treballat a l’aula la BIODIVERSITAT. Ho hem fet amb grups d’aprenentatge cooperatiu. Cada grup va treballar un ecosistema diferent, per poder explicar als nostres companys el que havíem aprés. Els ecosistemes que estudiarem eren els següents: muntanya, platja, garriga, hort, albufera i marí. MUNTANYA. Equip format per: Miquel Vidal, Pere Antoni Gomila, Daniel Alder i Anaïs Diez.
PLATJA. Equip format per: Francesc Vallés, Miquel Sans, Maria Suñer, Alvaro Vazquez i Ibtissan Farid.
GARRIGA. Equip format per: Catalina M Sans, Miquel Àngel Pons, Pau Borràs i Elia Juan.
HORT. Equip format per: Juan Salazar, Marc Sabater, David Fernàndez i Soraya Forteza.
28
ALBUFERA. Equip format per: Josep Pere Roig, Josephine Petch, Pere Fiol i Mateu Vallés.
Marí. Equip format per: Borja Infantes, Àngel González, Adrian Salleras, Mireia Sole.
Hem aprés que la diversitat és riquesa i que per tant l’hem de cuidar i respectar. Aquí teniu una sèrie de recomanacions per protegir el mediambient .
Respectar la fauna i la flora sempre que estiguem a la natura. No arrencar flors quan sortim a passejar, tractar bé els animals, ... Dipositar els fems i els residus als llocs adequats, per exemple; No dipositar residus al mar, no tirar vidres o plàstics al bosc,...
Respectar les 3 R: reduir, reciclar i reutilitzar. Estalviar combustible. Sempre que pugem ens hem de desplaçar amb transport públic, Bicicleta o caminant. Per exemple fer servir el PEDIBUS.
Estalviar electricitat.. Recordau que heu d’apagar els llums, els ordinadors, aprofitar la llum natural obrint finestres,...
29
Estalviar aigua. És important aturar les aixetes, no abusar de l’aigua quan ens dutxam,
.............................. Els alumnes de sisè hem fet un estudi a l’aula per averiguar quins aliments consumim els nins i aquí us deixam les nostres conclusions: 1- VALORACIÓ DE DIVERSOS ALIMENTS PER PART DE L’ALUMNAT DE SISÈ per ordre de preferència. Total d’alumnes: 23 Alumnes que contestaren l’enquesta: 21 N: 21 ALIMENT
PUNTUACIÓ GLOBAL
N = MOSTRA
LLENTIES
120
21
MITJANA= Suma de les puntuacions dividit per el nombre d’alumnes 120:21= 5’7
21
68:21= 3’2
21
118:21= 5’6
21
144:21= 6’8
PÈSOLS POMA
68 118
PLÀTAN 144 CARN
178.21= 8’4
178 21
COM PODEM OBSERVAR EL QUE MENYS VALORAM ÉS LA VERDURA. AIXÒ NO SIGNIFICA QUE NO EN MENJAM. INTENTAREM FER UN PROJECTE PERSONAL DE MILLORA. ELS PÈSOLS HAN SUSPÈS LA PROVA. MOLTS DE NINS I NINES MANIFESTEN QUE ELS COSTA MENJAR PÈSOLS. FAREM UN ESTUDI D’AQUESTS ALIMENTS. 2- QUÈ EM COSTA MÉS MENJAR? N= 21 ALIMENT PEIX VERDURA FRUITA CAP ALIMENT CARN
NOMBRE ALUMNES 8 5 3 4 1
PERCENTATGE 38 % 23’8% 14’2% 19% 4’76%
Aquesta activitat ens ha servit per a calcular percentatges amb la regla de tres. No ho havíem fet mai amb aquest sistema i ha estat molt pràctic. LA MODA ÉS EL PEIX PERQUÈ ÉS L’ALIMENT QUE ENS COSTA MÉS MENJAR. ÉS UNA DADA IMPORTANT I MOLT POSITIVA: HI HA UN GRUP DEL 19% DE L’ALUMNAT QUE MANIFESTA MENJAR DE TOT. ENS COSTA MENJAR VERDURES AL 23’8% DE LA CLASSE.
30
3- QUIN ALIMENT NO MENGES MAI O QUASI MAI? NOMBRE D’ALUMNES 4 3 1 1 4 1 3 1 1 1 1
ALMENT MENJ DE TOT BRÉCOL TOMÀTIGA LLENTIES VERDURA PEIX PURÉ DE VERDURES MARISC XAMPINYONS CARN PASTENAGÓ
Un 19% manifesta MENJAR DE TOT. Un 19% quasi mai menja verdura Un 66% de l’alumnat elegeix la verdura, fruita o aliment que la conté. 3- QUINA MENJADA T’AGRADA MÉS? MENJADA ESMORZAR BERENAR DINAR BERENAR SOPAR
Nombre d’alumnes 1 1 10 3 6
MODA
MODA
N= 21 APROFITAREM EL DINAR I SOPAR PER MENJAR MÉS VERDURA. 4- QUIN ÉS EL TEU MENJAR PREFERIT? MENJAR PASTA VERDURA MENJAR XINÈS BACALLÀ ARRÒS CARN PIZZA
ALUMNES 9 1 3 1 1 3 3
MODA ÉS LA MODA
El que més abunda és el menjar italià: pizza i pasta. El menjar xinès també els agrada. L’ALIMENTACIÓ ENQUESTA. TABULACIÓ de les dades. Concepte de MITJANA i MODA. Utilitat de l’estadística. Taules. Càlcul de percentatges. Presentació dels resultats. Comentari dels resultats. GRÀFICS LINEALS, DE BARRES I DE SECTORS. PROJECTE DE MILLORA. ESTUDI DELS ALIMENTS. AVALUACIÓ DEL PROGRÉS. Relació de l’alimentació amb la salut. TREBALL EN GRUP DEL TEMA DE LA SALUT. Visita de UNICEF i VETERINARIS SENSE FRONTERES. Relació d’aquests organismes amb l’alimentació. L’alimentació als països menys desenvolupats. Relacionar el tema de MA (Estadística) i el temes de ME (Nutrients i La salut). 31
NOTICIES TERCER CICLE
Va nevar a Binissalem
Varen fer un Betlem
Varen fer Circuits Elèctircs
32
N’Emiliana ens va ensenyar com estava la situació a Bolivia.
Varem anar al coll d’en Simonet.
DESPEDIDA DE NA TIANA
33
JOCS D’ALTRES CULTURES A l’àrea d’educació física hem jugat a jocs d’altres cultures. Però no només hem après els jocs en sí i ens hem divertit amb ells, sinó que també ens ha motivat conèixer l’origen d’aquests jocs i els seus significats. Perquè tots aquests jocs són llavors culturals plenes de significat per a les cultures que els han creat. Això ens ha ajudat a conèixer d’una manera més vivencial altres cultures, valorar-les i respectar-les.
JOC DE “LA XARRANCA” (EUROPA)
JUGANT A “SKELLY” AMB XAPES (EEUU)
34
English corner 5th grade pupils from this school did a Project related to British food. They find out there are many differences between our eating habits and their eating habits !
Typical English lunch: The Sunday roast is a traditional British main meal served on Sundays. It is roasted meat, roast potato or mashed potato with Yorkshire pudding and vegetables. The Sunday roast time its between 12:00 and 1:30 p.m.
Fish and chips: Fish and chips is a popular take-away food in the United Kingdom, Australia, New Zealand and Canada.
English breakfast: English Breakfast consists of eggs ,bacon,sausages ,fried bread ,baked beans and mushrooms. A full breakfast consist of several courses , a starter (juice , prunes , grapefruit , cereal),a main course, toast, tea and marmelade.
35
A partir del centre d’interès de l’escola : “La diversitat és riquesa” vàrem celebrar a finals de març i principis d’abril unes jornades culturals per donar a conèixer a l’alumnat de la nostra escola distints aspectes i costums d’algunes cultures. Vàrem començar amb uns tallers per decorar i ambientar l’escola:
pintura
Xinesa ,màscares africanes, , tapissos sudamericans ,drac Xinès, , mapa del món i un siurell mallorquí.
A la nit es va celebrar una festa amb els pares per donar a conèixer el que estàvem fent al centre. Vàrem menjar i ballar al ritme d’un grup de dansa d’Alaró.
africana
Els següents dies ferem jornades de cuina : pa i pastissos marroquins, crespells, arròs Xinès, broquetes de fruita, formatges del món, dolços bolivians, cookies i també te marroquí.
36
També, els alumnes vàren poder gaudir d’unes sessions de conta contes, dances del món, jocs populars.
Finalment, es va fer una sortida a la finca de “ca na Marca” on vàrem fer una gincana “verda” i també, va venir un personatge del futur per recordar-nos la importància de la bona alimentació, del consumir productes locals i de temporada.
37
Veterinaris sense Fronteres som una ONG que promovem des de la cooperació un model de desenvolupament rural just a favor de la Sobirania alimentària, com a proposta que dignifiqui la vida pagesa i garenteixi la sostenibilitat ambiental, social i cultural del dret a l'alimentació per a tota la població mundial. La Sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir i implementar les seves pròpies polítiques i estratègies agràries i alimentàries per a la producció i distribució sostenible dels aliments que garanteixin una alimentació sana, basada en la petita i mitjana producció, respectant les pròpies cultures i la diversitat dels models pagesos, pesquers i indígenes de producció agropecuària, comercialització i gestió de recursos sense discriminació per raons de sexe, edat, ètnia o d'altres tipus.
ALIMENTACCIO és una iniciativa destinada a la comunitat educativa a les zones rurals de l’estat espanyol per a la proposta d’accions que generin un coneixement, consciència i canvis en les actituds sobre com el model de producció, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, la salut i el medi ambient i sobre les relacions d’equitat entre homes i dones en tot el procés.
La duració del programa seran tres cursos escolars, i ens dirigim a un total de 50 centres de tot l'estat espanyol. A les Illes Balears, CEIP Robines ha estat un dels interessats en la iniciativa i juntament amb l'equip de claustre hem iniciat tot un seguit d'activitats i propostes per tal d'apropar el concepte de la sobirania alimentària a infants, pares i mares i mestres. Per a cada edat es treballa amb un material concret i adaptat a cada una de les edats.
Una història de Closques és un espectacle de titelles produït conjuntament amb Produccions de Ferro que ens conta la història de dos caragols, qui viuen al seu ritme, respectant els cultius de temporada, seguint un model sostenible, fins l'arribada d'un personatge que els vol convèncer sobre la utilització d'un producte que farà que els seus cultius facin més via i els fruits siguin molt més grossos, però amb el temps comproven que a això a la llarga sols ha tengut un efecte 38
negatiu tant en els productes, com en la terra com en ells mateixos. Per acabar la història , la mare terra i un equip de caragols treballen per recuperar el que tenien i tornen al seu model de cultiu. Els més menuts aprenen la importància de valorar els productes de la terra no sols per la seva vista sino pel treball que hi ha darrera.
La història den Sylvano, juntament amb la visita de n'Emiliana, ens mostra la realitat de la pagesia a altres països. Bàsicament les problemàtiques es centren en la lluita per a la preservació dels coneixements ancestrals, de la conservació de la terra, del respecte cap a la naturalesa i el dret de la vida digna dels pagesos i pageses. En Sylvano és un infant de Bolívia que ens mostra el seu dia a dia i permet que els nostre infants coneguin realitats llunyanes a les nostres, i també ens permet aprendre del seu estil de vida. Es treballa a l'aula.
Pels més grans es proposa una dinàmica que els portarà a participar d'una investigació duta a terme per una periodista, per saber que hi ha al darrera de les grans indústries alimentàries i sobretot al darrera d'un negoci de menjar ràpid. Com afecta en concret a una comunitat de pagesos de Paraguai. Cada infant assumeix el rol d'un o varis personatges podent experimentar les diferents situacions existents. En finalitzar la història es convida a una reflexió conjunta i on ells manifesten el seu esperit crític, i la cura i consciència que tenen envers el medi natural. També hem conegut en Cítricus, un personatge que arriba del futur per fer-nos veure que allò que treballam avui des de l'escola és important pel nostre futur. Ell ens pot ajudar a entendre que el futur està per fer i és a les nostre mans. Ell ens visitarà sempre quan alguna cosa en el futur no estigui funcionant bé, així podrem ser-hi a temps . Per a continuar aquesta tasca iniciada a les aules volem proposar accions amb els pares i mares, volem continuar el treball a les aules, integrant-ho com a unitats didàctiques i volem treballar conjuntament amb les mestres, al llarg dels dos cursos escolars en els que continuarem la nostra tasca, a l'escola de Robines i amb la resta de 50 centres escolars. Podeu
consultar
més
informació
a
la
nostra
plana
web
www.veterinarissensefronteres.org o bé directament a la plana web del programa on aviat podrem veure la participació de la totalitat dels centres. www.alimentaccion.net
39
DONAM LA BENVINGUDA ALS NINS I NINES DE LA CLASSE DE 3 ANYS
40
Aquest ha estat el nostre darrer curs en aquesta escola. Hem viscut moltes experiències que recordarem. L’escola té un valor molt especial per nosaltres: fa molts d’anys que hi som, ens han ensenyat i educat, ens han preparat pel futur, ens han ensenyat a treballar amb grup cooperant tots junts, ens han fet prosperar com a persones... Mai l’oblidarem perquè deixam bons amics i mestres que estimam i ens han estimat. Començàrem a infantil amb na Xisca, n’Antònia i na Maria, elles ens ensenyaren els hàbits bàsics per començar a conviure en un grup. A primer cicle les Mestres Rosa, Teresa, Carme, Joana i Pilar ens ensenyaren a llegir, escriure i sumar. A segon cicle amb na Cati, na Catalina, en Xisco i en Josep vàrem aprendre a utilitzar els bolígrafs i quaderns, i adaptar-nos a les aules prefabricades. Finalment el tercer cicle, na Tiana, en Guillem i na Maria Bel que ens han preparat per anar a l’institut. Tots ells junts als mestres d’anglés, música, educació física i suport ens han fet créixer com a persones.
Agraïm la vostra feina i ajuda, sempre vos durem dins el cor.
41
42
Díga’ns on viu na Tiana o sinó et menjarem!!
Filles meves !! Anam
Oh, que guapo t’he
a Búger !!
deixat ¡ veus? Aquí et cuidaré i no et faltarà res!
Qué bé s’està amb na Tiana! Menjar , dormir i passejar…No hi ha res tan bo com ser un animal ben cuidat!
43
44