Senyalitzacio del Patrimoni cultural de Roses by Rosa Llop

Projecte de recerca i proposta de senyalitzaci贸 per al Patrimoni Cultural de Roses.

Grup de Recerca Tecnologies de la Informaci贸 i Paisatge

Projecte de recerca i proposta de senyalitzaci贸 per al Patrimoni Cultural de Roses Grup de Recerca Tecnologies de la Informaci贸 i Paisatge

Aquest projecte ha estat realitzat pel Grup de Recerca Tecnologies de la Informació i Paisatge, que està format per: David Casacuberta, Manel Gravalos i Rosa Llop. Amb la col·laboració d’Hector Lorenzo. Aquest grup de recerca busca establir formes innovadores, basades en les tecnologies de la informació, per tal d’estudiar el paisatge en un context interdisciplinar que inclogui l’art, la filosofia, l’ecologia i la comunicació. Realitzat entre Roses, Figueres i Barcelona durant els mesos de gener, febrer i març de 2008. Més informació a <www.ticsipaisatge.cat>

S’ha de cultivar la sensibilitat coneixent a fons el patrimoni cultural –històric, arqueològic, arquitectònic i natural– que tenim. S’ha de donar valor, sentit, estimar i valoritzar tots els elements patrimonials. S’han de recuperar aquells referents de cultura autòctona (...) en procés de pèrdua o degradats, per dignificar-los, rehabilitar-los i convertir-los en l’eix vertebrador del mestissatge i de la integració de les múltiples aportacions culturals immigrants. De la síntesi d’aquests factors i de l’olla bullint de la creació cultural han de sorgir els nous valors culturals (...) de la ciutat. Francesc Alfambra Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural

1. Plantejament del projecte 2. El Catàleg de Patrimoni de Roses 2 .1 El concepte de Patrimoni 2 .2 El Pla de Catàleg de Patrimoni de Roses 2 .3 Configuració del conjunt del patrimoni 3. Anàlisi de sistemes actuals 3 .1 Introducció 3 .2 Els sistemes de senyalització 3 .3 Inconvenients i efectes negatius del sistemes de senyalització mal planificats o mal implantats 4. Avantatges i particularitats que permet el cas de Roses 4.1 Aprofitar i potenciar l’entorn natural privilegiat 4.2 Aprofitar i potenciar les situacions geogràfiques excepcionals 4.3 Aprofitar l’abundància d’elements de patrimoni 5. Proposta de senyalètica 5 .1 Construcció de la identitat 5 .2 El Palimpsest i l’hipertext 5 .3 Àmbit físic 5 .4 Àmbit virtual 5 .5 Participació 5 .6 Integració 5 .7 Educar 5 .8 Difondre 6. Pla d’actuació 7. Casos d’estudi 8. Bibliografia

1. Plantejament del projecte El cas de la senyalització del patrimoni és diferent de, per exemple, la senyalització viària, o la senyalització d’equipaments o serveis. La prioritat no és optimitzar l’ús de l’espai ni garantir la seguretat de l’usuari mentre transita per l’entorn senyalitzat sinó potenciar la percepció i l’aprenentatge dels valors naturals o culturals en els espais a senyalitzar, de manera que la informació esdevé element complementari, que ens permet aprofundir en el coneixement dels elements tractats, però no és imprescindible per al funcionament de l’espai. Això és important perquè la primera premissa del sistema que es desenvoluparà en aquest projecte serà el respecte per l’entorn i pels elements a senyalitzar, sempre per davant de l’interès de la informació que cal subministrar. Això significa que el sistema d’informació ha de ser capaç de comunicar sense convertir-se en protagonista. Un senyal ha de realitzar la seva funció sense interferir en la percepció de l’espai que senyalitza, ordena o comunica. La voluntat de transmetre informació no justifica la modificació de la percepció original de l’espai o dels elements que s’hi troben. En aquest projecte es procurarà aportar un valor afegit en el terreny cultural, educatiu i social que millori la percepció, l’experiència i el coneixement de l’entorn d’actuació. Per tal de senyalitzar sense provocar un perjudici en l’entorn es buscaran sistemes alternatius que permetin informar l’usuari sense agredir els elements del patrimoni tractats.

(1). Paisatge i cultura ¿Quines relacions s’estableixen entre cultura i paisatge? Cal observar que la interacció entre humans i paisatge és simètrica. Si bé és cert que les nostres accions transformen el paisatge que ens envolta, no és menys cert que a l’inrevés també hi ha influència: una cultura és el resultat d’unes pràctiques socials definides per un context històric contingent i una geografia i una ecologia específica que envolten la cultura en qüestió. Termes com “sagrat” i “cultural” faciliten la conservació d’un paisatge.El paisatge cultural sagrat acostuma a estar connectat amb espais clau de diversitat ecològica. La seva atribució de característiques sagrades facilita precisament la seva conservació. Per altra part, la connexió amb allò sagrat pot facilitar els ponts cap a una conservació. “Sagrat” va normalment lligat a la idea de “respecte”. En la nostra cultura laica aquesta idea de sacralitat ha estat desplaçada cap a la idea de “cultura”. També pensem que la cultura és quelcom que ha de ser respectat, de manera que convertir un paisatge en matèria “cultural” facilita la conservació.

Quins tipus de mesures es poden prendre per defensar el patrimoni cultural que conté el paisatge?

· Sensibilització: Aconseguir que els habitants de la zona coneguin la riquesa d’aquest patrimoni i actuïn per tal de protegir-lo i presentar-lo. · Preservació de les árees culturals: Aquí institucions locals i nacionals han d’oferir un marc legal i d’ajut econòmic per tal d’assegurar que la riquesa natural i cultural de la zona es salvaguarda de processos d’urbanització, consum no sostenible de recursos naturals, etc. · Formació d’investigadors. Necessaris per detectar els elements més relevants, poder registrar les diferents variants, conèixer les necessitats específiques del mitjà i com protegir-lo millor, etc. · Documentació a nivell local i nacional, en col·laboració amb tots els actors, respectant els tabús socials (en cas que parlem de paisatges sagrats). En cas de pèrdua irremeiable, la documentació es fa encara més necessària, i aquí les tecnologies digitals tenen una doble funció de manteniment i difusió clau.

Notes a partir del número 218 de la revista Museum Internacional (Septembre de 2003). Publicació de la UNESCO, acompanyades amb valoracions i observacions pròpies.

“El paisatge és una cosa sagrada; si a nosaltres ens treuen el paisatge i quatre coses més, ens quedem pelats com una rata” Carles Fages de Climent

2. El Catàleg de Patrimoni de Roses 2.1 El concepte de Patrimoni El Pla Especial del Catàleg de Patrimoni de Roses estableix dos objectius clars que apunten en la direcció en què hem volgut plantejar el nostre projecte de recerca. En primer lloc destaca la importància del concepte de territori, identificat com a plataforma on succeeixen els episodis de la història humana, per sobre dels elements individuals. En segon lloc parla de patrimoni entès en un sentit ampli i global, incloent totes les vessants que condicionen la concepció patrimonial (patrimoni arquitectònic, arqueològic i mediambiental). En aquest punt nosaltres volem afegir la dimensió de patrimoni expressada per la UNESCO en la Conferència mundial sobre polítiques culturals de Mèxic de 1982 quan diu: “El patrimoni cultural d’un poble comprèn les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus savis, però també creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt dels valors que donen sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques.”

2.2 El Pla de Catàleg de Patrimoni de Roses

El P.E.C. de Roses inclou 141 elements o entorns catalogats, a més de 9 fitxes genèriques que fan referència a altres elements genèrics com poden ser parets de pedra seca, camins, pous, coves o masies, entre altres. A aquest extens catàleg s’hi afegeixen molts altres béns culturals com ara les llegendes o cançons populars, la sirena del port pesquer, la memòria viva dels avis, les postes de sol, les receptes de suquet de peix de Roses, els noms de lloc, per anomenar uns pocs elements de diversa tipologia, tangibles o intangibles. La suma de tot aquest capital cultural crea un conjunt que respon a tots aquells condicionants que han fet que la història de Roses i dels seus habitants sigui tal com la coneixem avui dia. Des de la seva situació geogràfica o el clima fins a fets o decisions concretes del passat i del present, tot ha anat configurant aquest conjunt que anomenem patrimoni cultural. I les decisions i els fets d’avui i de demà segueixen definint i configurant com serà el llegat cultural de Roses en el futur. 2.3 Configuració del conjunt del patrimoni La nostra visió del patrimoni inclou tots aquests elements que hem anat anomenant i també el paisatge, el clima o la vegetació. Per posar un exemple senzill: el clima i el sòl han permès un determinat tipus de conreus que han determinat una manera de treballar la terra que, a la vegada, ha definit en bona manera el paisatge de l’entorn. Però també aquests conreus han donat lloc a productes que han definit un determinat tipus de cuina. Tot queda relacionat. La relació entre les diferents cultures ha estat estreta en ocasions però en d’altres hi ha hagut un gran desconeixement sobre cultures anteriors a causa de la gran distància temporal entre elles. Per exemple durant l’edat mitjana, la cultura megalítica era completament desconeguda encara que les seves restes eren

molt visibles i els habitants de la zona eren plenament conscients de la seva existència. El coneixement era substituït per la intuició, la fantasia o la religió. Els dòlmens eren reconeguts com a enterraments però la gent pensava que corresponien a personatges importants de temps molt més propers o a infidels que no podien ser enterrats en espais sagrats. Aquest desconeixement va continuar fins fa ben poc temps. Fruit d’aquestes circumstàncies, aquests monuments han rebut noms populars que fan referencia a aquestes interpretacions, com la tomba del general o el llit de la generala. Aquests noms comuns formen també part del patrimoni cultural, reflectint el tipus de relació o de coneixement dels habitants d’una època respecte dels habitants d’una altra època molt anterior. Les restes d’unes cultures han estat aprofitades per les cultures posteriors. De vegades de manera funcional, continuant els mateixos usos per als quals van ser concebudes. Alguns camins, per exemple, han estat utilitzats des d’època romana fins als nostres dies, al llarg de dos mil anys, sense variar el seu recorregut. Primer com a nusos de comunicació, després potser com a camins ramaders. Altres vegades han rebut nous usos o han restat sense ús al llarg de segles. Però totes aquestes restes, avui, han de tenir un ús, com a mínim, educador i de caire cultural. Han de servir com a vincle entre els rosincs d’avui i els seus predecessors i ens han de permetre la lectura del passat i la interpretació de l’espai físic i temporal en què s’ha desenvolupat la història de Roses i, especialment, dels seus habitants. Un projecte com aquest no pot limitar-se a identificar, ordenar i descriure de manera sistemàtica tots aquests elements del patrimoni, reduint-los a dades tancades referents a moments concrets de la història de Roses, com si a partir dels fets que els van fer rellevants haguessin desaparegut de la vida dels ciutadans, aturats en el temps. Les formes d’acostar-nos al coneixement de tot aquest patrimoni són diverses, però han de ser complementàries. Una determinada

experiència no pot hipotecar experiències d’altres tipus. Per exemple, els primers vestigis megalítics poden tenir al voltant de 13.000 anys d’antiguitat, es tracta de restes d’ocupació humana d’època prehistòrica. A partir de dades científiques podem aprendre a interpretar les restes i “visualitzar” la manera com s’organitzava el jaciment. Ara bé, també podem tancar els ulls, escoltar el soroll del vent i olorar la vegetació típicament mediterrània de la zona i rebre exactament els mateixos estímuls sensorials que els habitants prehistòrics d’aquell paratge. De la mateixa manera podem obrir els ulls i observar atentament l’entorn per descobrir els mateixos perfils orogràfics, les mateixes roques, fins i tot la mateixa vegetació i fauna. Això no serà possible si observem el jaciment a través d’una xarxa metàl·lica o estem envoltats de plafons de grans dimensions que tracten d’explicar-nos tot allò que podríem saber fàcilment a través d’altres canals. El desplegament d’informació in situ impedeix l’accés a la resta d’experiències. Ens cal trobar un sistema que permeti acostar-nos a l’experiència de la descoberta del patrimoni sense condicionar aquesta experiència. En algun moment hem de decidir si el que ens cal és tenir una determinada informació disponible o necessitem una eina que ens permeti descobrir, i que estimuli la curiositat i l’interès per allò que descobrim. Que, més enllà de posar noms i cognoms, introdueixi aquest concepte de conjunt, de xarxa, d’interconnexió entre tots els elements que formen el patrimoni. Un sistema que tingui com a objectiu posar en contacte la gent del territori amb el seu patrimoni i facilitar la identificació de les persones amb aquests elements. Construir aquesta identitat des de la relació directa de la gent amb allò que els defineix. Plini el Jove, en el segle primer, en una carta en què descriu la seva casa de la Toscana, diu: “Quan contempleu el conjunt de la regió des de la muntanya us envairà un gran plaer, ja que el que veureu no us semblaran unes simples terres, sinó un quadre de

paisatge de gran bellesa”. I descriu més tard l’emoció que sent davant “l’encisador espectacle de les vinyes” que es veuen des de la seva finestra. Podem imaginar igualment un ciutadà romà de Roses observant des d’algun punt enlairat un espectacle comparable al que descriu Plini el Jove a la Toscana. La plana des de la falda de la serra de Verdera i el mar, i les cases de Roses als seus peus. Podia veure les mateixes postes de sol que qualsevol de nosaltres avui, sentir el cant dels mateixos ocells i flairar les mateixes olors de plantes i flors. Paisatge visual, sonor i olfactiu. Imaginar-nos els antics pobladors emocionats per l’observació del paisatge que els envolta, trencar la visió exclusivament analítica o documental que tenim de les persones que han viscut abans a casa nostre i entendre’ls com el que són, veïns de Roses d’èpoques passades que hi han nascut, après, jugat, estimat, treballat, viatjat, mort en els mateixos camps que ara conreem, caminem, observem. Buscar el nexe entre uns i altres ens farà entendre les restes del passat com a pròpies, com a herència. No és un camp exclusiu d’estudiosos i científics, és la nostra realitat, és el nostre entorn, el nostre passat connectat directament amb el nostre present i el nostre futur. I hem de ser capaços d’estimular la recerca de formes de fer visibles aquests vincles.

Sens dubte, Roses ha estat l’au fènix més característica de l’Empordà, capaç, per exemple, d’existir en un emplaçament determinat durant gairebé dos mil·lennis i desplaçar, a partir de 1645, la seva geografia urbana uns quants centenars de metres enllà, o de transformar la seva base econòmica uns quants cops (...) Renéixer ha estat la vocació de Roses i, per aquest motiu, les seves gents han fet de la tradició de curta durada una forma eterna d’ironia.

Capacitat d’adaptació Josep M. Barris Ruset, arxiver municipal de Roses Memòria gràfica de les comarques gironines

3. Anàlisi de sistemes actuals 3.1 Els sistemes de senyalització Al nostre país la senyalització està molt influïda per la normativa de carreteres i utilitza bàsicament els criteris generals pensats específicament per a vies ràpides de comunicació. Això es concreta en els colors, tipus, dimensions, forma dels senyals, suports, col·locació, etc. definits als anys seixanta per l’equivalent al Ministeri de Foment actual. Des de llavors s’ha anat produint una progressiva modernització dels criteris utilitzats de forma general, afavorida o motivada principalment per l’aplicació de models provinents d’altres països. Tot i així segueix existint una clara tendència a aplicar els criteris d’ordenació i orientació del trànsit en sistemes de senyalització que no tenen res a veure amb la dinàmica d’ús de les carreteres i altres vies de comunicació. Així, doncs, els carrers, places, jardins, fins i tot entorns separats de la influència dels vehicles a motor han quedat organitzats en relació a dos elements, principals protagonistes dels sistemes de senyalització habituals: els noms i les fletxes. Limitar l’essència d’un lloc al seu nom i la potencialitat d’un trajecte a una fletxa provoca la pèrdua d’una oportunitat per interpretar-lo de manera enriquidora o participativa. La senyalització estàndard està pensada per provocar una resposta immediata en el receptor, educat per reaccionar de manera automàtica en veure o percebre determinats signes.

El coneixement o l’experiència que es pot desenvolupar a través de la interpretació d’aquests signes no és reflexiva sinó inconscient i es limita a informació concreta. Aquest fet, que resulta de gran ajuda en carrers, carreteres i autopistes, empobreix extraordinàriament l’experiència en el cas que ens ocupa en què el que es persegueix és justament el contrari, una resposta reflexiva. Curiosament, els dos problemes més habituals que hem detectat en la majoria dels casos del Catàleg de Patrimoni de Roses són, per una banda, l’absència absoluta d’informació i per l’altra, l’excés d’informació. L’absència d’informació és negativa en el sentit que hem assumit que una de les maneres de fer que els habitants i visitants de Roses coneguin, estimin i valorin el seu patrimoni és el coneixement que tinguin sobre ell. Evidentment fer visibles els elements del patrimoni i facilitar informació o possibilitar d’accedir a informació sobre ells és enriquidor des d’aquest punt de vista. Unes restes de murs, habituals en els nostres paisatges, passaran desapercebudes amb tota probabilitat a menys que fem alguna cosa fer fixar l’atenció sobre elles. Fins i tot si busquem activament elements del patrimoni que sabem que existeixen ens veurem afavorits per pistes per descobrir-los o per confirmar que, efectivament, estem davant de les restes que buscàvem. No cal un coneixement enciclopèdic sobre el terreny, tan sols insinuacions necessàries per tenir la certesa que som davant una peça de la xarxa del patrimoni. A més, l’absència total de senyalització no deixa de ser sinònim de manca de valoració a ulls de l’usuari. Un objecte aparentment oblidat, infravalorat, patirà amb més probabilitat desperfectes per vandalisme o ús inadequat. El simple fet de formar part d’alguna actuació de senyalització el posa en el mapa, el dignifica. Això no significa de cap manera que sigui necessari ni positiu instal·lar un senyal amb el nom i la

cronologia en cada element del patrimoni. Seria com pretendre etiquetar tots els habitant del municipi amb el seu nom i l’edat o totes les plantes amb el nom comú i científic i algun tret destacat de la seva biologia. La denominació o la cronologia no tenen per què tenir el més mínim interès “in situ”. Evidentment formen part de la informació raonable que hem de conèixer de qualsevol objecte del catàleg o de qualsevol altre element del tipus que sigui. Estem parlant de què cal saber en el mateix lloc on es troba cada resta o objecte. Depenent de les particularitats de cadascú o del seu entorn serà més adequada una intervenció o una altra. L’excés d’informació és igualment desaconsellable i es produeix per moltes raons: en primer lloc, l’existència de diferents sistemes de senyalització en el mateix lloc, normalment de diferents administracions o altres organitzacions, provoca un efecte negatiu sobre l’usuari, sobre els elements senyalitzats i sobre el paisatge. L’usuari rep més informació de la que desitja. Sens dubte, part de la informació que s’està oferint no va dirigida cap a ell i sovint es presenta sobre suports de grans dimensions que, a més, se succeeixen en un espai molt concentrat. Amb molta freqüència els suports són massa grans, estan col·locats de manera massa evident i quasi sempre condicionen o fan impossible l’observació de l’element o del seu entorn sense interferències. Aquest fet comporta una percepció negativa de la capacitat de les diferents administracions per actuar sobre l’entorn, fins i tot en espais protegits i reconeguts pel seu elevat valor paisatgístic. En altres casos són missatges amb diferents funcions en un mateix espai. Per exemple, prohibició d’arrencar flors o de fer foc, nomenclatura o direccionals d’un itinerari cicloturístic, identificació nominal del lloc, advertències o normes de comportament, informació relativa a l’element senyalitzat, plafons informatius amb mapes... Provoca en l’usuari una certa sensació de desordre, de saturació o fins i tot de confusió,

depenent del cas. Aquestes situacions porten a la desconfiança en el sistema de senyalització o a la incomprensió dels criteris que s’utilitzen per fonamentar-lo, l’efecte contrari al que persegueix qualsevol sistema. Per altra banda, perjudica la contemplació de l’entorn de manera harmònica, en incloure elements industrials poc adequats per a la percepció sensible de l’espai. Fins i tot es pot parlar d’un efecte estressant motivat per la interferència de gran quantitat de missatges codificats mal coordinats. Altres casos d’excés d’informació són causats per suports massa grans, senyals mal col·locats, ús de signes massa visibles, colors estridents, materials inapropiats... Davant d’aquesta anàlisi es fa difícil pensar que la resposta ha de ser la implantació d’un nou sistema que convisqui amb els altres. Si un dels problemes principals és precisament la contaminació visual pels suports, signes i senyals abusius que es troben marcant determinats elements, no podem afegir un nou sistema de la mateixa tipologia que vingui a empitjorar l’eficàcia dels sistemes actuals i la percepció de l’entorn. Per altra banda ens cal també pensar en la informació que es vol donar. Tots estem d’acord que és positiu disposar d’informació, en el sentit que sigui, si aquesta serveix per a aprofundir en el coneixement del nostre entorn i la seva comprensió. Però allò que cal preguntar-nos és quina és la informació concreta que cal tenir en cada moment. Volem pensar en un sistema que permeti personalitzar l’accés a tota la informació disponible sobre cada element, i que permeti diferents nivells de consulta. A tothom li agrada conèixer el nom de les plantes mentre passeja per la muntanya, però a ningú no se li acudiria etiquetar-les totes amb el seu nom. Això no té sentit perquè realment no aporta un coneixement ni un aprenentatge real de la flora. Un naturalista sap que és important, per aprendre, despertar la capacitat d’observació, aprendre a mirar, a descobrir, prendre notes, si cal, i anar coneixent per un mateix a partir de la curiositat que sentim.

El sistema que pensem hauria de ser capaç de despertar aquesta curiositat per aproximar-se al patrimoni i aprendre més. No podem conformar-nos amb conèixer un nom o un any. Aquesta informació és un parany perquè normalitza allò que cal saber de cada cosa. Potser sí que de vegades pot ser clau un nom, però normalment el valor real de les coses està en altres detalls. 3.2 Inconvenients i efectes negatius del sistemes de senyalització mal planificats o mal implantats Contaminació visual de l’objecte cultural o l’entorn. Aquesta contaminació pot produir-se per l’excés de senyals, per les dimensions excessives dels senyals, per la mala col·locació dels elements del sistema o, fins i tot, per la incompatibilitat dels elements gràfics que s’utilitzen (colors, signes, ...), els materials utilitzats, etc. La confusió de l’usuari. El primer objectiu de qualsevol sistema de senyalització és generar confiança. Aquesta és la base que permet que l’usuari assimili la informació que transmeten els senyals amb normalitat i que confiï en la informació que rep. L’existència d’informació inadequada o innecessària per a la transmissió de missatges que no formen part de la informació útil per a interpretar o conèixer de manera satisfactòria un element, sinó que comuniquen normes, prohibicions o recomanacions que tenen més a veure amb el nivell sociocultural del ciutadà i que, en una situació de normalitat, no serien necessàries. Segurament hi ha altres canals per educar el comportament social del ciutadà. Massa sovint trobem elements del patrimoni o entorns del patrimoni cultural emmascarats amb senyals que no s’haurien de trobar en aquest lloc ja que no descriuen ni identifiquen ni localitzen ni tan sols es refereixen als elements o entorns on es troben implantats sinó que corresponen a normes de comportament o a instruccions. La manca o insuficiència de manteniment del sistema causa una sensació lamentable d’oblit i de falta d’interès envers la dignitat

del conjunt. A més, l’usuari interpretarà que la informació que rep no és vàlida o no està actualitzada. Internet ens ha acostumat a cicles d’actualització molt ràpids. Un senyal rovellat és sinònim d’informació desfasada. El vandalisme és inevitable i no hauria de ser motiu per deixar de mantenir en perfectes condicions els elements del sistema de senyalització. És important tenir en compte fenòmens com el vandalisme gratuït, el grafitti, el desgast, l’envelliment prematur o els desperfectes per l’ús inadequat, etc. Cal que sigui viable la restitució freqüent dels elements bàsics del sistema de senyalització de manera que el preu de la substitució hauria de ser assumible. Això implica, entre altres factors, evitar sistemes amb elements de cost excessiu o de difícil restitució. De vegades no és el vandalisme el responsable de l’aspecte d’abandó d’un espai. En moltes ocasions l’entorn pateix actuacions poc afortunades en forma de talussos, murs, abocaments, erosió, etc. Seguir un camí pot resultar una experiència lamentable si l’itinerari que ens veiem obligats a seguir travessa espais degradats o conté elements agressius amb l’entorn o negatius des d’una perspectiva paisatgística. Ens podem sentir agredits nosaltres mateixos per veure’ns obligats a transitar aquests espais per arribar a descobrir l’objecte de la nostra recerca.

Al cor del port de Roses hi cabrien, plegades, les esquadres de Rússia, Anglaterra, el Japó i els Estats Units, a més de la nostra, presidida per la famosa barca de plata del comte d’Empúries -que sempre la tenia empenyorada als jueus-, amb passatges subterranis de Roses al Port de la Selva i de Montgó fins a l’Estartit. Carles Fages de Climent, Vila-sacra, capital del món

4. Avantatges i particularitats que permet el cas de Roses 4.1 Aprofitar i potenciar l’entorn natural privilegiat Trobar-se en un entorn natural excepcional, protegit legalment en forma de parcs naturals i, fins i tot, reserves integrals, ens ha de fer pensar també a ser especialment respectuosos i, a la vegada, saber comunicar aquests valors implícits en la informació que donem. Aquest entorn natural i paisatgístic per sí sol dignifica els elements que s’hi troben. En molts casos la pervivència de l’entorn en bon estat augmenta les possibilitats a l’hora de relacionar els valors culturals de l’element patrimonial amb l’entorn on es troba ubicat o amb valors associats al paisatge, fauna o flora, formacions geològiques, elements intangibles com sons, olors, tacte, etc. A més podem actuar directament sobre suports o elements naturals, o sobre el mateix terreny. Això exigeix que els senyals o els signes que s’utilitzin estiguin específicament pensats per a cada cas de manera que no alterin l’entorn que tractem de potenciar o aprofitar.

4.2 Aprofitar i potenciar les situacions geogràfiques excepcionals

L’entorn paisatgístic de Roses és únic, situat a la plana empordanesa en el punt de contacte entre la Badia de Roses, els Aiguamolls de l’Empordà i el Cap de Creus, als peus de la serra de la Verdera, que la connecta amb l’Albera. Es podria dir gairebé que Roses és una població dels Pirineus i, a la vegada, el principal port pesquer de Catalunya. Des de la platja de Roses podem observar la neu del cim del Canigó mentre ens remullem els peus en el Mediterrani. El seu relleu permet disposar d’una serie de punts estratègics des dels quals s’obtenen vistes panoràmiques excepcionals. Aquestes talaies, ja utilitzades amb altres finalitats al llarg de la història, permeten també connectar visualment la majoria dels elements del patrimoni. Això ens facilita tenir una visió de conjunt del territori i dels elements que hi trobem i faciliten entendre la relació d’uns emplaçaments amb els altres i amb l’entorn. Des d’un punt estratègic podem observar altres punts del terme on es troben elements destacats. Per un costat no necessitem desplaçar-nos fins a cada un dels llocs concrets per situar-los. Per altra banda podem incorporar els elements en el seu entorn, valorant la seva posició o disposició, la situació que ocupen, els valors paisatgístics que han adquirit o, simplement, construir una xarxa de punts d’observació que vagin enllaçant els diferents elements del patrimoni. En aquest sentit es tracta més d’observar i aprendre a mirar i no tant de memoritzar dades i noms. En determinats nivells de coneixement o d’acostament al patrimoni no és necessari conèixer cap dada específica més enllà de descobrir l’objecte i observar-lo integrat en l’entorn. A partir d’aquí el sistema ens donarà les eines necessàries per anar aprofundint gradualment en el seu coneixement.

4.3 Aprofitar l’abundància d’elements de patrimoni Aquesta abundància excepcional ens permet crear la sensació de xarxa densa. El nombre d’elements que poden arribar a formar part del patrimoni cultural de Roses és tan elevat que ens permetrà disposar d’una xarxa prou densa per contenir punts d’interès pràcticament il·limitats i per a tota mena d’usuaris. A més, la capacitat de creixement de la xarxa de coneixement i de la base d’informació, gràcies a la quantitat de temes i elements per una banda i de possibles interessats, experts o curiosos per l’altra, és molt gran. L’abundància de punts d’interès també beneficia la xarxa de què parlàvem abans de llocs d’observació des dels quals anar descobrint els diferents elements. També facilita notablement la possibilitat d’afegir continguts de molt diferent procedència per a cada cas, ja que les possibilitats de trobar persones que facin aportacions des de disciplines ben diferents és més gran.

5. Proposta de senyalètica En plantejar un projecte d’anàlisi sobre la senyalització possible dels valors patrimonials de Roses en un context social i tecnològic en ple procés de canvi, pensem que cal entendre la senyalització des d’un nou punt de vista, repensar què és el que transmeten els senyals i com s’ha de transmetre. Podem entendre la senyalització com una eina d’identificació. Quan passegem per camins, sovint trobem marques de pintura blanques i vermelles sobre arbres i pedres que identifiquen el camí com a llarg recorregut GR. En aquest projecte pretenem entendre la senyalització des d’aquest punt de vista: qualsevol marca que hi provoquem volem que creï una identificació amb Roses, però no des de la imposició, sinó des de la participació. Considerem que la identitat de Roses és inherent als seus habitants passats, presents i futurs. Creiem que cal buscar la identitat col·lectiva en les coincidències en idees, gustos, propòsits, sentiments amb els altres. De fet, els senyals son les empremtes que deixen les actuacions humanes al llarg de la història. Sent alhora el propi monument un senyal de la història de Roses feta pels seus residents, creiem que associar la identitat dels rosins al seu patrimoni és la millor manera de senyalar-lo. Podem entendre la senyalització com a orientació. En aquest projecte, també l’entenem des d’aquesta perspectiva. Pretenem

orientar els usuaris vers la comprensió del patrimoni que estan gaudint, però des d’un punt de vista educador. Fomentem l’observació per potenciar la comprensió, d’aquesta manera orientarem els usuaris en les múltiples maneres d’interpretar el que veuen. També la informació és essencial en la implantació de la senyalètica. En aquest projecte pretenem oferir-ne tanta com l’usuari necessiti per comprendre el que està veient, pero deixant que sigui ell qui decideixi accedir-hi, en el moment que vulgui, sense limitar el temps de la seva experiència. Desenvoluparem una nova manera d’orientar en l’ús i el gaudi del patrimoni, com a principal missatge de les informacions que s’emetin. Pretenem que els senyals fomentin la comprensió de l’entorn i buscarem que els usuaris s’identifiquin amb el patrimoni a travès de la vivència de l’entorn i el reconeixement amb el llegat i la història dels rosincs. Finalment, qualsevol actuació que es vulgui dur a terme com a senyalització ha de permetre l’accés de les persones al patrimoni cultural, tant a nivell físic com a nivell cognitiu. 5.2 El Palimpsest i l’hipertext En cercar una metàfora des de la qual apropar-nos al significat de territori i que ens serveixi per desenvolupar el discurs constructor d’un projecte de senyalètica com aquest, hem trobat adequat basar-nos en la proposta d’André Corboz de combinar aquests dos elements a l’hora de plantejar com descobrir el territori. Per un cantó, ens parla del Palimpsest, en què la metàfora d’aquest suport per escriure converteix les paraules en marques i rastres del territori que cal rescatar i observar amb atenció. D’altra banda, anys més tard es proposà una segona metàfora per al territori: l’hipertext. Una superfície on escriure, familiar per a tots avui dia, on les paraules i les històries estan sempre visibles i enllaçades, permetent construir el discurs d’allò que vivim en funció dels nostres interessos.

El propi Corboz, recomana compartir les dues metàfores, per comprendre l’ambigüitat del territori. I així ho plantegem en aquest projecte quan parlem de les actuacions en dos àmbits diferents: el físic i el virtual, on treballarem simultàniament, buscant el màxim rendiment de les capacitats informatives i orientatives de tots dos àmbits. 5.3 Àmbit físic Les característiques del territori que integra el patrimoni de Roses fa que sigui imprescindible relacionar qualsevol intervenció amb la vivència emocional que comporten aquests espais naturals. Les emocions que es puguin generar a través de l’experiència del patrimoni generaran un valor simbòlic d’identitat difícils d’oblidar, per tant cal observar amb atenció en aquest palimpsest per descobrir tots aquells rastres que el temps ha deixat i que han estat condicionant la formació d’aquest territori. En aquest projecte, volem descobrir aquestes marques potenciant el trajecte més enllà de l’objectiu final, facilitant l’emoció del descobriment a traves del camí i de l’observació. Les emocions Estem acostumats a percebre a través de la vista pero tots recordem amb emoció olors i sons que ens transporten en el temps i formen part dels nostres records. Existeixen emocions proporcionades per l’experiència dels sentits vers l’entorn que poden esdevenir esencials per a la comprensió del valor patrimonial. Per exemple, els sons com el mar o el vent poden proporcionar informació sobre les condicions ambientals en que es viu; les olors com el peix o els fems, de l’activitat que s’hi practica; el tacte d’un camí rocós o de sorra, per entendre la morfologia del territori. També els records, associats als espais, poden convertir-se en patrimoni comú. Associar una emoció a un espai facilita el record, i el converteix en un espai vivencial. Si som capaços de

generar una emoció, llavors aquell element de patrimoni deixa de ser simplement un fet en un llibre d’història per formar part de la nostra vida. Deixa de ser un mer element informatiu per ser una unitat amb sentit, que ens ajuda a connectar-lo amb altres elements també viscuts. Aquest procés emocional pot generar-se de moltes formes: a partir de l’experiència sensorial, mitjançant el joc i el descobriment, connectant un objecte llunyà amb fets quotidians, facilitant la comunicació entre generacions que s’expliquen històries al voltant d’un lloc. Tot això és possible si pensem en el paisatge i el patrimoni com una cosa viva, que pot interactuar amb nosaltres des de moltes perspectives. Per tant, es proposa prendre especial consideració en cadascuna de les actuacions sobre el patrimoni, amb elements que estimulin la vivència emocional. Camí S’ha de potenciar el reconeixement del camí com a part vital del patrimoni cultural, valorant no només el fet d’arribar sinó també el procés, com una aventura sensorial de gaudir i aprendre del trajecte. Un camí és un espai que recorrem per anar d’un indret a un altre. Els camins, quan els considerem part de l’espai públic del terme municipal de Roses, prenen una nova dimensió, es converteixen en un lloc de trànsit on facilitar la comunicació. Una comunicació propiciada per les idees que s’hi transmeten, per les opcions d’interpretació que s’hi donin, per les opinions que s’hi plantegin per tal de transitar-hi amb independència i alhora amb respecte. Si treballem el camí com a part del procés de gaudi del patrimoni a través de l’observació, es potenciarà l’objectiu del trajecte per damunt d’arribar simplement al monument. Tot plegat es pot plantejar a partir d’un “joc de pistes” que documenta el camí. Per exemple, un pot fer el recorregut que abraça el conjunt megalític de Roses, descobrint els detalls de les construccions

Ni un paisatge actual, ni una esglesiola romànica, ni una rondalla, ni qualsevol ocupació humana no es poden entendre ni explicar de manera aïllada: des dels temps més remots, natura i poblament s’han condicionat i modificat de manera constant. Inés Carrillo i Pau Martín Espais d’interès natural i Patrimoni arqueològic Treballs de Patrimoni Cultural, 2006

de pedra seca per les quals transita o tocant el suro dels boscos per on passa, buscant el màxim gaudi de l’entorn on es sitúa l’acció de la seva experiència. Si en el transcurs d’un camí prenem en consideració els elements naturals, les construccions (cases, fonts, etc...), l’interès geològic del mateix lloc per on transitem, etc., la nostra percepció de tot plegat farà que construïm una lectura global de l’equilibri d’aquest hàbitat que ens portarà a una comprensió i respecte de l’entorn on se situa el patrimoni i la vida dels rosins. Observació Mirar el patrimoni amb una atenció seguida, percebent-lo com un tot, permetrà la seva comprensió i potenciarà la vivència del conjunt com una experiència pròpia enriquidora. Per exemple, si des de dalt de la muralla de la Ciutadella es dirigeix un senyal d’observació cap al Castell de la Trinitat, s’estableix una relació entre aquests dos llocs que permet entendre la funció estratègica militar d’ambdues construccions. D’aquesta manera l’observació passiva es converteix en activa i se substitueix l’aprenentatge passiu d’un nom i una data escrits en una placa per la comprensió d’allò que s’està mirant i la capacitat de situar-ho en un context real i autèntic. L’ús de certs artefactes observadors que ajudin a focalitzar l’atenció de l’usuari en certs indrets tenen com a objectiu educar la mirada del paisatge, que moltes vegades es perd sense saber extreure’n allò essencial. A més, ajudaran a fer comprendre que la localització dels elements del patrimoni no és aleatòria, sinó que respon a motius socials, religiosos, culturals, militars o comercials. L’objectiu d’aquests artefactes és que l’observació i l’aprenentatge passius es converteixin en observació activa. Els artefactes observadors han de permetre inferir l’existència de quelcom, en la imminència d’alguna cosa, en un indici que ens permeti avançar.

Aquests artefactes no tenen una forma predefinida i el seu aspecte dependrà de l’entorn on s’hagin de situar. Poden assemblar-se a un tub allargat pel qual mirem com si fossin uns prismàtics, però també poden ser com una lupa que ens amplia un detall. 44

Pel que fa a la producció i col·locació d’aquests artefactes s’ha d’evitar interferir en el paisatge, i es proposa que sempre que es pugui siguin multifuncionals i ecològics, a més de promoure l’ús de proveïdors locals i la recuperació de procediments tradicionals en la seva construcció. Descobriment Fer sortir el patrimoni de Roses de l’anonimat cultural es converteix en un dels objectius principals de qualsevol intervenció. Cal fer-lo visible descobrint-ne qualitats que facilitin una vivència enriquidora, relacionant els diversos elements que la configuren. Donar lloc al coneixement d’experiències humanes relacionades amb el patrimoni catalogat obre una porta a incorporar el llegat cultural de la societat rosinca dins el catàleg i augmentar-ne el grau de vivència. S’ha d’identificar el patrimoni de Roses fent convergir en descobriment –a través de l’observació i el camí–, els valors naturals, humans, històrics i culturals de la població i la seva història. Fer entendre que tots aquests aspectes estan relacionats entre si, sense fissures, i que cultura i patrimoni formen l’hàbitat històric i social de la ciutat. Alhora, connectar la vivència paisatgística amb l’expressió artística i el llegat cultural de la zona es converteix en el gran tresor a perseguir. Transitar pels elements intangibles com els sons i les olors, les receptes tradicionals de les mestresses de casa i la innovació conceptual del Bulli, els costums de la gent de mar i els antics camins ramaders, les desenes de noves llengües que s’hi parlen, les històries personals i familiars, els arbres genealògics, la relació de les persones amb l’entorn, amb la història de Roses,

amb els llocs, els noms de lloc, les llegendes i els contes, les cançons, ... construirà el mapa cultural des del qual explorar Roses. 5.4 Àmbit virtual L’ús de les noves tecnologies com a mitjà per rebre i transmetre senyals respecte al patrimoni permet entendre l’hipertext no tan sols com una metàfora del territori sinó com una representació de la realitat cultural dels rosincs. Les noves tecnologies permeten crear plataformes d’exhibició, de ràpid accés i construcció col·lectiva. S’han d’aprofitar plenament les seves enormes capacitats d’emmagatzematge de dades i la seva fàcil accessibilitat. A més, la comunicació pot esdevenir bidireccional: la gent s’alimenta de les fonts d’informació i, alhora, ajuda a construir-les. Proposem, sobretot, l’ús de dues Tecnologies de la Informació i la Comunicació: els Codis QR i les wiki. Wiki La gran capacitat d’informació i accessibilitat d’Internet ha transformat radicalment la manera d’entendre la producció, consulta i difusió de documentació. Els llibres com a eines de recopilació de grans quantitats d’informació estan sent substituïts -o almenys complementats- per les seves versions digitals. Només hem de veure l’èxit de la Viquipèdia per adonarnos que això és un fet irreversible. Les raons són múltiples, però principalment direm que la capacitat d’actualització d’una enciclopèdia online és infinitament major que una de tradicional. La Viquipèdia és un exemple d’un tipus d’eina digital anomenada wiki. Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. És una eina de codi lliure i la gestió està totalment vinculada a la

persona o persones que l’han creat. El grau d’accés i modificació de la informació és personalitzable: es pot escollir que tothom qui visiti la pàgina pugui modificar el contingut, o es pot escollir que només un cert nombre de persones ho puguin fer. Com que el control de continguts és propi, se’n poden introduir de qualsevol tipus, ja siguin articles d’informació general (com a la Viquipèdia) com articles d’opinió, noticies, galeries de fotografies, fòrums de discussió, i tot allò que es vulgui. En aquest sentit, es crea una comunitat molt oberta, que es pot convertir en un autèntic centre neuràlgic d’activitat virtual. No només els visitants podran consultar, sinó que s’hi podran vincular, opinar i participar activament. De fet, hi ha moltes ciutats que han creat la seva pròpia wiki, convertint aquesta eina en un punt de trobada on cercar informació i compartir-la, crear coneixences i comunitats que enriqueixen la pròpia vida de la ciutat. Codis QR D’altra banda, la personalització de la tecnologia, amb l’ús cada cop més comú de telèfons mòbils, que sempre portem a la butxaca, capaços de fer fotografies, enregistraments sonors i fins i tot vídeos facilita la introducció de dades multimèdia en una wiki. Des de gairebé qualsevol lloc podem accedir a Internet a través del nostre terminal i d’aquí a quatre dies, tecnologia GPS que facilitarà l’orientació. Hi ha dos tecnologies associades al mòbil que poden ajudar a facilitar el seu ús en un projecte de senyalització com el nostre. La primera, el bluetooth, és una tecnologia que permet connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors, telèfons mòbils, impressores, càmeres digitals, etc., de baix cost a través d’ones de ràdio de baixa freqüència. Per bluetooth podem enviar i rebre missatges de forma immediata, canviant i actualitzant en qualsevol moment. El gran desavantatge d’aquests sistema és la necessitat d’implantar

unes certes infraestructures físiques i de proporcionar un cert manteniment, i un accés energètic per funcionar. La segona, els codis QR, són un sistema de codificació molt comú al Japó però de progressiva implantació a Europa. El seu funcionament és bàsic: si fins ara els codis de barres eren unidimensionals, es pot multiplicar el nombre d’informació convertint-los en bidimensionals. El funcionament és senzill: només es necessita un telèfon amb càmera de fotos i una senzilla aplicació que es pot descarregar de forma gratuïta al mòbil. Quan s’apunta amb la càmera el codi QR (imprès, per exemple) el terminal tradueix immediatament la informació en un missatge que pot tenir fins a un màxim de 3000 caràcters, i que permet hiperenllaços de connexió a Internet. Els avantatges d’aquesta tecnologia són múltiples: per començar, és una tecnologia molt econòmica, ja que no necessita d’una infraestructura i tot el programari vinculat és gratuït, tant el de creació de codis com els de captura. És una tecnologia activa i que motiva la curiositat, en contraposició a bluetooth, que és passiva. Amb això volem dir que impulsa a l’usuari a buscar nous codis QR i a descobrir. Per tant, es fa difícil no escollir aquests dos mitjans (la web 2.0 de les wikis i els codis QR de lectura amb mòbils) per establir el camp de treball de les actuacions per senyalitzar el patrimoni. La wiki pot aconseguir una xarxa de creació col·lectiva per a la consulta i catalogació d’història, ciència, llegat i vivències respecte al patrimoni de Roses accessible des de qualsevol lloc del món. I els codis QR ens permetran assenyalar de forma sencilla, econòmica, accessible i respectuosa els elements patrimonials que contenen links relacionats a la “Rosespèdia”.

Si s’atorga un paper actiu a la gent en la presa de decisions sobre el paisatge, serà molt més fàcil que s’identifiquin amb les àrees i ciutats on passen el seu temps de treball i lleure. Si tenen més influència sobre el seu entorn, podran reforçar la identitat i distinció local i regional i això comportarà compensacions en termes de realització individual, social i cultural. Conveni Europeu del Paisatge Florencia, 2000

5.5 Participació Estimular la descoberta personal del patrimoni ajuda a crear un vincle emocional fort entre aquest i les persones. Si són habitants, pels lligams personals, familiars o comunitaris. Si són forans, per l’emoció de conèixer activament una cultura i societats diferents i per la possibilitat de participar en la seva construcció. Es planteja estimular la participació a través del joc, la consulta d’informació i la interacció. El joc L’aventura del coneixement ha de convertir-se precisament en això: una aventura. “Caçar” els codis QR que contenen la informació del lloc converteix Roses en un “safari cultural”. Si a la bellesa intrínseca de la descoberta s’afegeix l’emoció de la recerca i la sorpresa, aconseguirem que conèixer el patrimoni sigui divertit i enriquidor. Aquesta proposta, que pot semblar destinada només als més joves, és vàlida per a totes les edats, ja que a tots ens agrada aprendre d’una forma que permeti la participació activa. El joc de pistes permetrà que una excursió per la zona tingui diversos nivells d’implicació, i cadascú n’obtindrà les experiències i emocions que necessiti en cada moment. Imaginem que arribem al peu del far i trobem un senyal que ens fa observar el Castell de la Trinitat. Un cop ha copsat la nostra atenció, podem llegir amb el nostre mòbil un codi QR que ens diu que estem veient el Castell de la Trinitat, ens descriu breument el seu origen i ús, i ens convida a recorre’l descobrint-ne algunes particularitats. També hi ha una adreça web amb la qual connectarnos a internet per accedir a més informació en aquell mateix moment o més tard quan decidim. A partir d’aquí tenim l’opció d’anar a descobrir el Castell, i recorre’l buscant les pistes que ens faran comprendre’l. I sempre podrem limitar-nos a una lectura que ens arriba o anar nosaltres mateixos a cercar-ne més.

Consulta d’informació El mòbil és la perfecta eina de consulta: és portable, accessible a tothom i prou extens el seu ús com perquè no sigui una eina estranya a ningú. Pot servir tant per caçar els codis QR com per accedir a Internet a la informació enllaçada a ells. 50

Connectar el món físic amb el món virtual permetrà ampliar l’experiència de descobrir el patrimoni. La cerca d’informació sobre la zona es converteix així en una vivència múltiple, ja que podem extreure de la visita el tipus d’informació que ens interessi: literària, històrica, gastronòmica, biològica, etc. Les intervencions han d’anar destinades a satisfer les necessitats de diferents perfils d’usuaris, fent una correspondència precisa entre els elements físics i la seva font d’informació en el món virtual, de manera que l’usuari no hagi de rebuscar a Internet durant hores per poder trobar allò que necessita. Recordem que estem al castell de La Trinitat i hem anat descobrint codis QR que ens han engrescat en la descoberta. De cop, en trobem un que ens interessa especialment i volem saber més informació. Des del nostre mòbil, i en aquell mateix moment, podem connectar-nos a Internet a partir de l’adreça que ens ha proporcionat el codi. Si ens hi connectem, entrem en un territori il·limitat d’informació, on podem consultar més dades històriques o mediambientals, també descobrir les vivències dels rossins relacionades amb el castell, veure’n fotografies de temps passats, usos actuals i conèixer anècdotes de primera mà. Diríem que el límit de consulta documental el posarà un mateix. Aquest procés de consulta d’informació no té límits i es pot realitzar amb cadascun dels valors patrimonials i en relació a tots ells, creant-ne una rica base de dades construïda col·lectivament entre tots els usuaris del sistema. Per exemple, jo puc decidir fer una visita del castell amb una mirada històrica i anar connectant-me als links etiquetats com a història per tota la www. Però un altre dia també puc visitar-lo des d’un punt de

vista paisatgístic i accedir a informacions geogràfiques, o bé ferne una visita des del punt de vista literari, etc. Interacció La wiki és una plataforma que no es construeix de forma centralitzada, sinó que permet la col·laboració de tothom qui vulgui participar-hi. La intenció és crear una xarxa de coneixements col·lectius que il·lusioni a la gent per formar-hi part, per donar a conèixer a tot el món allò que l’enorgulleix. La wiki és oberta a tothom i hi té cabuda tot allò que sembli interessant tant a visitants com a habitants de Roses, equiparant amb la mateix força la història mil·lenària de la ciutat amb les experiències quotidianes de la gent que hi habita i transita. Permet que la plataforma de consulta assoleixi una bidireccionalitat que no s’ha tingut en compte fins ara: l’usuari podrà extreure’n informació, però també podrà aportar-ne, de manera que es crea una comunicació recíproca. Tothom pot col·laborar com cregui més convenient: receptes de cuina, estudis de la flora de la regió, històries que transcorrin a la zona... aquesta iniciativa fomenta que tota aquella persona que estigui vinculada a Roses aporti quelcom real a la construcció d’una identitat local. Tornem, doncs, al castell. Imaginem que detectem que en tot el recorregut de codis QR del Castell, no hi ha entrades sobre botànica. Podem decidir documentar les principals espècies que hi podem descobrir i afegir-les al catàleg, o saber una recepta de sopa de farigola que volem compartir arran de l’entrada que descriu farigola. D’aquesta manera, nosaltres, uns visitants despistats, podem convertir-nos en agents actius vers el descobriment de Roses al nivell que decidim lliurement en cada moment. 5.6 Integració Les intervencions que es proposen per convertir el patrimoni rosinc en un espai públic i visible, persegueixen que tota la

població del municipi -escolars i docents, famílies i amics, professionals i aficionats, avis i néts, residents i nouvinguts, i també els visitants participin de la creació d’una xarxa de coneixement col·lectiu. Aquesta xarxa de coneixement pretén el descobriment, la difusió, l’estudi i l’arxiu per a la seva consulta del patrimoni rosinc i de les seves particularitats. La intenció principal de la wiki de Roses és integrar tota la població convertint-los en protagonistes del projecte col·lectiu de recerca, identificació, classificació, estudi i arxiu del patrimoni cultural de Roses. Hi pot participar qualsevol persona, tant si resideix al municipi o a la comarca com si és visitant assidu o ocasional des de qualsevol punt de Catalunya, de la resta de l’Estat, de la Unió Europea o de qualsevol altre punt del planeta. Aquesta particularitat senta les bases per a una concepció de l’espai públic a través dels elements patrimonials d’un lloc concret (Roses) a partir d’una vivència multicultural d’aquests elements, que sens dubte enriquirà i facilitarà el descobriment des de nous punts de vista. A més es pretén que l’accés a la xarxa del patrimoni s’efectuï tant de manera personal o individual a través de l’experiència en primera persona, com a través de l’intercanvi en el si de les famílies o altres tipologies de grups. Per exemple, el traspàs generacional del llegat a través dels pares als fills o dels avis als néts, pot deixar de ser unidireccional, ja que el coneixement tecnològic de les generacions més joves pot ser motiu d’intercanvi amb l’experiència vivencial dels més grans. A més, estimular la relació i el contacte entre diferents realitats socials, col·lectius o perfils de ciutadans a través del patrimoni pot resultar una manera molt enriquidora de fomentar la integració social de Roses. Ara bé, per tal que la xarxa arrenqui i funcioni degudament, s’ha de treballar a partir de focus comunitaris existents dins el municipi. Caldria crear i difondre programes concrets a les escoles, els casals, associacions, la biblioteca, etc. que

treballessin de forma comuna en la participació a la xarxa. Per exemple, es podrien buscar aplicacions concretes que s’adaptessin als programes educatius de les escoles dins determinades matèries: història, ciències naturals, etc.. Potenciant l’adquisició d’aquests coneixements en aquestes matèries associades a una vivència real dins el context local. La filosofia dels programes que s’efectuïn per potenciar la participació han de basar-se en la convicció que tot el patrimoni és susceptible de ser descobert, ampliat, compartit, discutit, investigat, interpretat, i aprofitat per tothom. A més, s’ha d’entendre la participació com una manera de crear comunitat i coneixement no només des de l’accés a Internet, sinó a través de l’aplicació dels continguts generats de manera virtual sobre el terreny real com ara la descoberta i identificació mitjançant els codis QR i els mòbils. La constitució d’aquesta xarxa suposa una gran oportunitat per a l’intercanvi cultural entre els residents de Roses a través de l’aprenentatge. L’ús d’eines participatives facilita un retorn d’informació entre l’emissor i el receptor de manera que s’estableix un diàleg, un element enormement enriquidor per a un municipi, el de disposar d’un canal de diàleg amb la seva població. 5.7 Educar Cal fomentar la concepció del patrimoni com a part de la vida quotidiana de les persones, accessible, proper i habitable. Cal educar en la convivència i aprendre a compartir l’espai públic per tal que la gent el faci seu i el respecti. Les intervencions que s’han proposat en aquest projecte tenen com a objectiu formar als usuaris en el bon ús, la responsabilitat i la cortesia envers el patrimoni, potenciant les facultats intel·lectuals que permetin desenvolupar aquests comportaments. Viure el patrimoni de Roses es converteix en una necessitat per tal de comprendre’n la seva dimensió cultural. Si aconseguim que els

usuaris d’aquest patrimoni l’entenguin pel seu valor d’hàbitat més que d’obra catalogada aconseguirem que el facin propi, i per tant el respectin.

Viure’l a través del descobriment i el joc de l’observació del seu entorn natural i funció social és una manera de reforçar aquesta percepció entre les construccions, els que les habiten i l’entorn on es troben. També, situar part d’aquesta vivència en l’espai virtual permet profunditzar en els aspectes culturals i participar-hi des de la contemporaneïtat, copsant la ciutat de Roses i el seu patrimoni com un conjunt ric, enriquidor i viu. 5.8 Difondre Per tal que aquestes accions tinguin repercussió social i mediàtica, s’ha de mantenir una campanya de difusió destinada a donar a conèixer les accions preses envers el patrimoni, per tal que tothom hi pugui dir la seva i participar activament des del començament. A través de les activitats del poble Per tal d’educar a través de l’acció i la interacció, es proposa crear activitats que girin al voltant del patrimoni i de les accions preses al seu entorn: tallers relacionats, jornades, exposicions, etc. Informació S’ha de replantejar i fer explícits les informacions físiques relacionades amb el patrimoni: punts d’informació, tríptics, catàlegs, mapes i, en general, tot el material gràfic relacionat amb el patrimoni. Mitjans de comunicació Per a tal d’arribar a un impacte general, s’ha de fer bon ús dels mitjans de comunicació i aprofitar el seu potencial d’expansió: televisió local, ràdio, premsa, així com aprofitar la força informativa d’associacions i escoles vinculades a Roses.

Explica-m’ho i ho oblido. Ensenya-m’ho i ho recordo. Implica’m i ho aprenc. 55

Benjamin Franklin

6. Pla d’actuació 56

Construcció de la xarxa de coneixement •Selecció i constitució d’un grup multidisciplinar i heterogeni que defineixi l’estructura de continguts que ha de tenir la Wikipedia de Roses. Els objectius d’aquest grup són:

Construcció dels senyals

Estructurar els continguts de la Wiki

Artefactes observadors

Elaborar les primeres entrades de la plataforma

• Estudi de les particularitats descobridores de l’espai • Marcació dels recorreguts i els punts on col·locar els senyals, que bàsicament seran: Codis QR • Construcció i col·locació dels suports físics dels senyals

• Relacionar i vincular els Responsabilitzar-se de la revisió continguts dels senyals amb i aprovació de continguts els de la wiki. Dirigir els continguts i proposar nous temes pels col·laboradors • Construcció i programació de la wiki de Roses, tenint en compte que no fan falta coneixements informàtics avançats.

Fomentar la participació • Dissenyar i programar activitats relacionades amb les comunitats que existeixen a Roses perquè participin en el projecte, buscant la implicació de les escoles, biblioteques, casals, centres i associacions.

Difusió

• Portar a terme una campanya de difusió en mitjans locals per explicar i difondre el projecte, buscant la seva complicitat i col·laboració. Per exemple, es podria involucrar la televisió local per documentar i crear Per posar un exemple, es podria programació a partir del patrimoni i el descobriment implicar l’associació de dones que se’n faci a partir de la wiki i de Roses a participar en la creació d’un recorregut sobre la els recorreguts proposats pels Ciutadella des d’un punt de vista ciutadans. femení, buscant en la història de Roses aquells exemples que poden servir de fars per a una nova comprensió de l’espai arrel d’una mirada diferent.

Hi ha res que s’assembli més a un ram de roses que una posta de sol a Roses? Hi ha res que us produeixi una sensació més semblant, que us recordi la mateixa elegant presència confortable, luxosa i vaga que la que us produeix un gran ram de roses? Josep Pla

7. Casos d’estudi

Slow Cities El moviment Slow proposa aparcar la pressa i gaudir de cada minut. Per a fer-ho reivindica una nova escala de valors basada en treballar per viure i no al contrari. La biodiversitat, la reivindicació de les cultures locals i una utilització intel·ligent de les tecnologies són algunes de les seves principals característiques. En les ciutats actuals tot el que forma el nostre entorn ens convida a viure de forma ràpida, sense aturar-nos a mirar el que passa al nostre voltant. El moviment Slow, arreu del món, proposa posar l’accent en el present i en la cultura. La vida senzilla sense dependre del consum. Posar l’atenció en els petits detalls i respectar i gaudir la natura. Les Slow Cities tracten de construir un espai més humà, poc contaminat i estressant, protegir els productes i la cultura locals, disminuir els sorolls o posar atenció en l’àmbit educatiu. www.slowmovement.com

Shared Space Shared Space és un projecte europeu de planificació urbana. Iniciat el 2003 a Haren, ciutat holandesa de 16.000 habitants, pel també holandès Hans Monderman, impulsor de la idea. Des de llavors diverses ciutats europees de la Gran Bretanya, Alemanya, Dinamarca i Bèlgica s’han adherit a l’experiment convertint algunes de les seves vies ràpides en espais per a la convivència democràtica entre cotxes, bicicletes i vianants. La seguretat no l’aporten els semàfors sinó els propis ciutadans. La idea bàsica és la desaparició de tota la senyalització viària, inclosos semàfors, passos de vianants, i fins i tot les voreres. Cotxes, motos, bicicletes, vianants comparteixen l’espai. L’efecte més immediat ha estat l’autoregulació de la velocitat del trànsit, que s’ha reduït i pacificat notablement. I l’atenció de conductors i vianants ha augmentat. Tots

tendeixen a protegir l’espai comú i a ser educats, corren menys i s’hi fixen més. No es tracta de reservar únicament per a vianants els carrers sinó de tornar el protagonisme al vianant sense impedir la circulació de vehicles. Els carrers esdevenen places públiques. Del que es tracta en el fons és de posar el control de l’espai en mans de la responsabilitat ciutadana i fer de l’espai públic una qüestió política i no pas tècnica. La decisió de cedir el pas, desviar-se o aturar-se recau en les persones enlloc de en màquines, llums i senyals. La relació s’estableix dins i fora dels vehicles entre persones amb capacitat de decisió, d’avaluar distàncies i velocitats, atentes i solidàries. www.shared-space.org

Ciutats educadores La ciutat és educadora quan imprimeix aquesta intencionalitat en la manera com es presenta als seus ciutadans, conscient que les seves propostes tenen conseqüències actitudinals i convivencials i generen nous valors, coneixements i destreses. Hi estan implicats tots els àmbits i concerneixen tota la ciutadania. La ciutat és educadora quan incorpora l’educació com a mitjà i com a camí cap a la consecució d’una ciutadania més culta, més solidària i més feliç. El seu objectiu serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants. La ciutat educadora ha de posar una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els joves, però amb voluntat decidida d’incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida. Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització

d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats. www.bcn.es/edcities/aice/estatiques/ catala/sec_educating.html 61

LeedsCast La ciutat de Leeds, davant el creixement econòmic i social que estava vivint, va decidir renovar els seus sistemes de senyalització de la ciutat. Davant de l’obvietat i poca funcionalitat dels sistemes tradicionals (cartells, mapes, guies...) a l’hora de informar, apart de dirigir, es va adoptar una xarxa de senyalització virtual. Mitjançant l’ús de mòbils i de la tecnologia bluetooth, s’envia informació a l’usuari sobre qualsevol tema que li pugui interessar: hotels, restaurants, mapes, horaris de botigues, centres de negocis i activitats lúdiques a la ciutat, tot això sense fils i sense cap cost per l’usuari, que, a més, pot configurar el servei a la seva mida, triant quines informacions li interessen i quines no. Aquest sistema, anomenat CityCasting, s’està expandint per tot el Regne Unit com a alternativa als sistemes tradicionals, i ja s’ha implantant per a altres usos, com alertar als ciutadans de possibles desastres naturals o per informar sobre l’estat de les platges. www.infoonthegogo.co.uk/

DavisWiki La implicació dels habitants d’una població en el bon funcionament d’aquesta depèn, en gran part, dels vincles afectius que hi estableixin amb els seus espais i entorn. El sentiment que, amb l’esforç individual, es pot assolir un projecte global, ajuda a que les persones que habiten o visiten una

ciutat posin de la seva part quan es tracta de cuidar-la i millorar-la.

www.shared-space.org

www.zexe.net

Aquest sentiment, lògic i immediat a les petites poblacions, esdevè abstracte en les grans. És per això que que a la ciutat de Davis, California, es va decidir obrir una wiki de la ciutat perquè tothom pogués prendre part en un projecte comú i compartit. Els usuaris d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Al wiki de Davis (DavisWiki), tothom hi pot dir la seva, ja sigui comentant els resultats de l’equip de futbol local, penjant les fotos que han fet de la ciutat, receptes de cuina o recomanant algun restaurant que hagi obert les seves portes recentment. També s’hi poden consultar blogs, articles de celebritats i polítics locals i biografies de personatges destacats de la ciutat. L’avantatge és que tothom pot modificar la informació, de manera que qualsevol article hi té cabuda, no importa qui l’escrigui o el tema de què parli. Es tracta, en definitiva, de crear una comunitat virtual, similar a la comunitat física però sense cap límit geogràfic ni polític. http://daviswiki.org

Semapèdia Semapèdia és un projecte que intenta vincular al món físic tots els continguts de la Wikipedia, l’enciclopèdia lliure virtual. Això s’assoleix mitjançant la col·locació d’indicadors que portin a qualsevol persona que estigui interessada (i físicament propera) en un edifici, ciutat, monument, etc. a un article que parli sobre ell a Internet. www.biomapping.net

A la pàgina web es poden crear etiquetes (tags) que contenen un codi QR, els quals, llegits amb la càmera del mòbil, enllacen directament a una direcció web de la Wikipedia. D’aquesta manera, es poden vincular elements del món real a articles del món virtual. Si fem enganxines d’aquests indicadors i els col·loquem, per exemple, a la Sagrada Família, i

algú els captura amb el terminal, pot connectar Cantons de l’est directament amb l’article que parli sobre Projecte realitzat per una regió de Quebec, l’edifici. que es proposa facilitar al visitant la creació de rutes, passejades o excursions. Sobre un mapa D’aquesta manera connectem, sense massa virtual, es poden crear rutes tot consultant esforç per part de l’usuari, dos mons que poden informació rellevant sobre els diferents indrets, semblar llunyans i convertim, a poc a poc, la prenent rutes que altres usuaris de la pàgina Wikipedia en una enciclopèdia no només han creat i seguint els consells de l’organització. global i lliure, sinó també mòbil i vinculada 63 directament al món físic. És un bon exemple de com a través d’una visualització prèvia el visitant es fa una idea del www.semapedia.org que veurà quan arribi a la zona, i és participativa ja que permet compartir idees de recorregut amb altres persones i emmagatzemar les pròpies per poder-les consultar moltes Biomapping vegades, ja sigui per reviure-les o per intentar Projecte realitzat per Christian Nold millorar-les. que intenta fer patent les implicacions emocionals de les persones vers un entorn www.cantonsdelest.com/ATRCE/fr/modules/ o paisatge determinats. Aquests vincles carte_acces emocionals es mesuren mitjançant lectors de Skin Galvanic Response (resposta galvànica de la pell), que el que fan és Zexe.net mesurar la intensitat de les impressions o Projecte, encapçalat per Toni Abad, que pretèn sentiments a través de la càrrega elèctrica de crear una comunitat virtual d’expressió per a la pell de qualsevol persona. La intensitat col·lectius sense massa presència en els mitjans del senyal es mapeja amb un GPS, de manera de comunicació dominants. Mitjançant l’ús de que es vincula la força de les emocions amb terminals mòbils amb càmeres fotogràfiques, cada punt específic d’un recorregut per la que són repartits entre els membres de ciutat. diferents col·lectius (prostitutes, discapacitats, taxistes...), s’estimula que es documenti el dia Aquest experiment, realitzat sobre diverses a dia d’aquestes persones, ja sigui amb fins persones, residents de la zona, porta a purament documentals o amb l’ànim de fer una tenir un mapa detallat de quines parts de crítica sobre les seves condicions de vida. la ciutat provoquen sentiments i quines no. La interpretació d’aquests ja és més complicada: no es pot saber (de moment) si aquestes emocions són alegria, tristesa, por o excitació.

Malgrat això, l’objectiu del projecte és ben diferent: presentar la ciutat i la massa de gent que hi viu com un conjunt, descobrir les emocions que la ciutat genera, quins són els llocs més tranquils, els més intensos, com es pot millorar la ciutat perquè la gent hi visqui millor o, simplement, tafanejar i descobrir si els habitants es senten, avui, més o menys tristos o neguitosos que ahir. www.biomapping.net

Aquestes fotografies, juntament amb comentaris fets pels propis usuaris, es mapegen en una ciutat concreta i serveixen per construir un mapa que fa que mirem la ciutat amb uns altres ulls: per als discapacitats, zones de la ciutat de difícil o impossible accés; per a les prostitutes, els llocs on treballen i descansen; per als taxistes, la seva rutina de viatges. L’objectiu és crear una plataforma on els membres dels col·lectius tinguin oportunitat de parlar, opinar i compartir experiències. Per a la resta d’usuaris, és una manera de veure que cada ciutat té múltiples visions que cambien depenent de la situació social on et trobis. www.zexe.net

8. Bibliografia

Vila-sacra, capital del món Carles Fages de Climent Reedició del Centenari, Llibres del segle. 2003 La Vila de Roses (segles XIV-XVI) Marcel Pujol i Hamelink Col·lecció Papers de Recerca, 2 BRAU. 1997 Les fortificacions reials del golf de Roses en l’època moderna Pablo de la Fuente Col·lecció Papers de Recerca, 3 BRAU. 1998 Castells medievals. 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà Ferran del Campo i Jordà Guies del Patrimoni Comarcal, 4 BRAU. 1997 L’Empordà fantàstic. Llegendes Gabriel Martín i Roig Farell Editors. 2004 Actes del congrés: El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa Institut d’Estudis Empordanesos. 2007 The language of landscape Anne Whiston Spirn Yale University Press. 1998 Land Art. A Cultural Ecology Handbook Max Andrews RSA. Royal Society for the encouragement of Arts, Manufactures & Commerce. 2006 Patrimoni arqueològic i espais d’interès natural Gabriel Alcalde - Maria Saña Documenta Universitaria. 2006 Toponímia, paisatge i cultura Elvis Mallorquí (Coord.) Documenta Universitaria. 2006 Roses, 1875-1975: del model comercial a la revolució turística Jaume Santaló (Coord.) Ajuntament de Roses. 2001 Poblats, dòlmens i menhirs Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus

Josep Tarrús i Galter Diputació de Girona. 2002 Atles dels Comptats d’Empúries i Peralada (780-991) Jordi Bolòs - Víctor Hurtado Rafael Dalmau Editor. 1999 Manual de senyalització urbana d’orientació Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2005 Les pedres parlen. L’Empordà, itineraris didàctics: la Ciutadella de Roses David Pujol i Fabrelles Ajuntament de Roses. 1999 El patrimoni geologicominer del cap de Creus Generalitat de Catalunya. Dep. de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Direcció General d’Energia i Mines. 2003 Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del nordeste de Cataluña D. José Pella y Forgas Luis Tasso y Serra, Impresor. 1883 (Reed. 1980) Nueva arquitectura del paisaje Robert Holden Arquitectural Press The new tech garden Paul Cooper Mitchell Beazley Moving Horizons: The Landscape Architecture Jane Amidon Birkhäuser Basel Signage Design Manual Edo Smitshuijzen Lars Müller Publishers Espacio Basura Rem Koolhaas GG Minima, 2007 Artscapes. El arte como aproximación al paisaje contemporàneo. Luca Galofaro GG Land&ScapeSeries, 2003 Landscape. 100 palabras para habitarlo. Daniela Colafranceschi GG Land&ScapeSeries, 2003

(Art)ifact. Re-recognizing the essential of products viction:ary, 2007 Las leyes de la simplicidad. Diseño, Tecnología, Negocios, Vida. John Maeda. Ed. Gedisa, 2006 Envisioning Information Edward R. Tufte Graphics Press, 1990 Super Normal: Sensations of the Ordinary Naoteo Fukasawa i Jasper Morrison Lars Müller Publishers Diseño Eco-experimental Brower, Mallory i Ohlman GG Diseño, 2007 Offjectes. Conceptes i dissenys per a un canvi de segle. Oscar Guayabero. Museu de les Arts decoratives, 2007 La utilitat del buit. Museu de les Arts decoratives, 2008 Nature Design. From Inspiration to innovation Lars Müller Publishers, 2007 Post-it City. Ciutats ocasionals Martí Peran, CCCB 2008

El patrimoni cultural d’un poble comprèn les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus savis, però també creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt dels valors que donen sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques.

UNESCO, Conferència mundial sobre polítiques culturals de Mèxic de 1982 (fragment)