Gramàtica llatina Introducció
Ramon Boixader Curs 2010-2011 Nom:_____________________ Grup:_____
Gramàtica llatina – INFINITIUS I PARTICIPIS
2
Gramàtica llatina – INFINITIUS I PARTICIPIS
Gramàtica llatina INFINITIUS I PARTICIPIS El participi Definició És un adjectiu verbal. Per tant té coses relatives als adjectius (es declinarà com un adjectiu; té cas, gènere i nombre com ells i concertarà amb un nom) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)
Formes En llatí hi ha quatre participis. Es formen seguint la següent taula:
Present
Actiu A1+-ANS,-ANTIS (1) A1+-ENS,-ENTIS (2,3,4) Que estima/que estimava estimant
Passat
Futur
A3+-URUS,-A,-UM que estimarà havent d’estimar
Passiu
A3+-US,-A,-UM estimat *havent estimat (si el verb és deponent) A1+-ANDUS,-A,-UM (1) A1+-ENDUS,-A,-UM(2,3,4) que serà estimat havent de ser estimat
Funcions Podem trobar els participis en tres àmbits sintàctics diferents:
Participi concertat És el que fa la funció d’un adjectiu: complementa un nom, amb qui concorda en cas, gènere i nombre i darrera del qual traduirem els participis tal com hem descrit en la taula de dalt. És, per tant, equivalent a un adjectiu. Atenció, però, als possibles complements que aquest participi pugui portar.
3
Gramàtica llatina – INFINITIUS I PARTICIPIS
Participi absolut o Ablatiu absolut Aquesta construcció no és possible trobar-la amb els participis de futur i la majoria de vegades la trobarem amb el participi de passat passiu. Es tracta d’una construcció formada per un participi en cas ablatiu i un nom (o un nom i adjectiu) que també trobem en el mateix cas. Sovint aquesta construcció està entre comes per manifestar que es tracta d’una construcció aïllada de la frase a la qual pertany. En aquestes construccions, el participi fa la funció de verb i el nom fa la funció de subjecte. La seva traducció ha de ser “un cop” + el participi+ el nom
Participi formador de verbs passius compostos Vegeu la veu passiva composta, més avall. En aquest cas el participi no fa cap funció sintàctica, simplement és, juntament amb el verb auxiliar sum, el verb principal de la frase.
4
Gramàtica llatina – INFINITIUS I PARTICIPIS
L’infinitiu Definició És un substantiu verbal. Per tant té coses relatives als substantius (pot fer la mateixa funció sintàctica que un substantiu) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)
Formes En llatí hi ha sis infinitius. Es formen seguint la següent taula: Verbs models: • • •
•
Present
Passat
Futur
Fórmula A1+ARE (1a) A1+ERE (2a) A1+ERE (3a) A1+IRE (4a)
A2+ISSE
pfa (en acusatiu singular o plural) + ESSE
amo, amavi, amatum (1): estimar deleo, delevi, deletum (2): esborrar rego, rexi, rectum (3): governar audio, audivi, auditum (4): escoltar
Actiu Forma amare delere regere audire amavisse delevisse rexisse audivisse
amaturum esse deleturum esse recturum esse auditurum esse
Traducció estimar esborrar governar escoltar haver estimat haver esborrat haver governat haver escoltat
haver d’ estimar haver d’esborrar haver de governar haver d’escoltar
Fórmula A1+ARI (1a) A1+ERI (2a) A1+I (3a) A1+IRI (4a) ppp (en acusatiu singular o plural) + ESSE
pfp (en acusatiu singular o plural) + ESSE
Passiu Forma amari deleri regi audiri amatum esse deletum esse rectum esse auditum esse
amandum esse delendum esse regendum esse audiendum esse
Traducció ser estimat ser esborrat ser governat ser escoltat haver estat estimat haver estat esborrat haver estat governat haver estat escoltat haver de ser estimat haver de ser esborrat haver de ser governat haver de ser escoltat
Funcions L’infinitiu té dues grans funcions: de nom I de verb L’infinitiuL’infinitiu-nom: l’infinitiu concertat Anomenem infinitiu concertat aquell que fa la funció d’un nom. És el més proper a la sintaxi catalana, de manera que el considerem més “nostre”. En aquest cas es parla d’infinitiu concertat perquè l’infinitiu i el verb principal de l’oració (l’infinitiu com a forma verbal no personal no té categoria suficient per fer de verb d’una oració) comparteixen, concerten en, el mateix subjecte. Aquest infinitiu
5
Gramàtica llatina – INFINITIUS I PARTICIPIS farà la mateixa funció que un nom (subjecte, atribut, CD, CI...), tot i que habitualment el trobem com a CD de la frase. Alerta perquè tot i tenir la funció d’un nom, no deixa de ser un verb i pot portar complements de verb (CD, CI, Atribut...) Vegem-ne uns exemples en català Exemple d’infinitiu CD: Nosaltres volíem llegir uns llibres – en aquest cas l’infinitiu llegir fa la funció de CD del verb volíem, però també porta un CD (uns llibres) Exemple d’infinitiu S Passar l’estona m’agrada – en aquest cas l’infinitiu passar fa la funció de subjecte i porta un CD (l’estona) L’infinitiuL’infinitiu-verb: verb: l’infinitiu nono-concertat. L’oració subordinada d’infinitiu (OSI) Quan parlem d’infinitiu no-concertat ens trobem davant d’una frase subordinada completiva que anomenem oració subordinada d’infinitiu (OSI). En aquest cas l’infinitiu actua com a verb d’aquesta frase i deixa de traduir-se com un infinitiu. En aquest cas ens trobem amb tres particularitats especials: -
-
l’infinitiu té un subjecte propi diferent al subjecte del verb principal (per això és diu no-concertat) que es posa en cas acusatiu. D’aquesta manera tenim una nova funció anomenada subjecte en acusatiu la frase subordinada no té nexe i en la nostra traducció iniciarem aquestes oracions amb el nexe QUE la traducció de l’infinitiu es fa en forma personal (d’acord al subjecte en acusatiu que tingui), respectant la veu de l’infinitiu i d’acord a la següent taula:
Infinitiu de present Infinitius de passat Infinitiu de futur
present o pretèrit imperfet pretèrit perfet o plusquamperfet futur o condicional
Exemples d’infinitius no concertats: ego uolo te librum legere jo vull que tu llegeixis un llibre Cesar milites profecisse dixit Cèsar va dir que els soldats havien sortit
6