Punt de Trobada, 171

Punt

de trobada Viladecans

Publicació independent d’informació i opinió

Hebe de Bonafini

El passat 20 de novembre va morir, als 93 anys, Hebe de Bonafini, el principal referent del moviment de les Madres de la Plaza de Mayo, que l’any 1977, ben als inicis de la dictadura que va tiranitzar l’Argentina entre 1976 i 1983, van començar a concentrar-se en aquesta plaça de Buenos Aires per reclamar la recuperació dels seus fills desapareguts per la repressió i per reivindicar, alhora, justícia i democràcia. L’endemà de la seva mort, tocava reunió de la redacció del Punt de Trobada –ens reunim, en principi, el tercer dilluns de cada mes–, i vam comentar que la memòria d’aquesta activista bé es mereixia un editorial d’aquesta revista per destacar, reconèixer i agrair la importància i la rellevància de la seva lluita incansable. I no només la seva, sinó també la de totes les altres dones que amb ella han estat reivindicant els seus fills. I, també, la de tantes i tantes dones, i tants i tants homes que, a tots els racons del planeta, han lluitat i treballat, i continuen lluitant i treballant, en la recerca d’una vida digna per a ells i per a tots els éssers humans.

Sense ells, sense aquest estol de lluitadors i lluitadores entregats, el nostre món seria encara molt més impresentable. I ells són també per a nosaltres impuls i estímul en aquesta tasca inacabable de dignificació de la humanitat de la qual ningú no té dret a escaquejar-se.

Després d’un any vivint a Viladecans. David Gibert

L’ampliació de la ZEPA al delta del Llobregat. Montse Lligadas

XV Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Vicky Herrero i Vicenç Castelló

La Bíblio, a mà: Viladecans acull la 12a edició del Premi Delta de narrativa escrita per dones 18

La mirada aguda: Gavot. Eio Ramon 19

La memòria en imatges: Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer. Jaume Muns 20

Recerca històrica: Artesans, fabricants i botiguers en el Viladecans de mitjans del Vuit-cents (1844-1873). Manuel Luengo

Equip de redacció

M. Carmen Castellano; Maria Comas; Josep Lligadas; Agustí Martí; Natàlia Morant; Jaume Muns; Montserrat Pastor; Vanessa Rodríguez; Miguel de la Rubia; Mercè Solé

(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desitgeu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que l’enviem a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes (levat del mes d’agost, que fem vacances).

El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net

El nostre blog: http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos

Ara fa unes setmanes que comparteixo matí amb les Runnering Girls. Expressar el que sento és una necessitat i alhora una gran satisfacció. El que genera la Montse des d’ara fa més d’11 anys es mereix molt més que aquestes paraules i el meu reconeixement.

Formo part de diferents comunitats i us puc dir que aquesta empodera l’ésser humà, contribueix a millorar la salut, promou la vida conscient, s’adapta a totes les edats, nivells i tipus de persona, fa gaudir i riure a qui matina i s’esforça en dissabte, ensenya i desperta, promou la descoberta de camins i senders a la zona forestal, agrícola i natural de la ciutat, ens apropa al nostre patrimoni i a la tasca que fan les entitats culturals, sensibilitza envers la protecció del medi ambient tot garantint la conservació de la biodiversitat i una millora dels ecosistemes… Quin luxe de regal!!!

Tu, noia, plantes cada dissabte a Viladecans una llavor per ajudar les altres i ho promous perquè vols i ho sents. Si em permets, ets per a mi la singular ambaixadora de la sostenibilitat Olé i gràcies de nou!

M. Carme Cerdà @MontseUrbea #runneringgirls #viladecans

L’art de generar comunitat

Les Runnering Girls al Km 0

Les Runnering Girls coneixen la recuperació de les barraques de pedra seca que porta a terme el Grup Tres Torres.

La vergonya de la violència política contra les dones

Fa poques setmanes, en el marc del 25N, el director de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, presentava l’informe anual de dones ateses per agressió sexual en aquest centre, i qualificava les dades d’”esfereïdores”, ja que suposen un augment del 51% respecte a l’any anterior. Campistol no va dubtar a titllar la nostra societat de “masclista i violenta, una societat que està malalta”, alhora que instava les administracions a fer “tot el que puguem per intentar eliminar aquesta xacra”.

Només un dia abans, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, havia estat violentada i vexada a la mateixa tribuna del Congrés dels Diputats per la parlamentària de Vox Carla Toscano, que va referir-se a ella com una “alliberadora de violadors” i va afirmar que “el seu únic mèrit és haver estudiat en profunditat a Pablo Iglesias”, entre altres delicadeses. La coincidència, o no, dels fets em va cridar molt l’atenció perquè del Congrés n’han de sortir les lleis que, tal com demana Campistol, intentin eliminar el flagell de la violència de gènere. Però resulta que ni el mateix Congrés no és un espai lliure d’agressions misògines. De fet, m’atreviria a afirmar que simplement no és un espai lliure de violència, perquè les envestides verbals que es practiquen des de la tribuna dels oradors i que, massa sovint, es converteixen en ofenses personals als adversaris polítics sobrepassen, de molt, el que és acceptable en la dialèctica i en la controvèrsia.

Com a ciutadana, sento vergonya en veure com aquesta violència política s’ha instal·lat a la seu de la sobirania popular. I sento vergonya en comprovar que els reptes globals que com a societat tenim per endavant són utilitzats, per alguns, com a mers elements per atiar el foc contra l’altre. Penso que a certs grups parlamentaris els importen ben poc el feminisme, el masclisme, la immigració o el canvi

climàtic, sempre que els ajudin a fer soroll i a boicotejar qualsevol intent de progrés social al nostre país, ja sigui en favor de la classe treballadora, ja sigui en favor de col·lectius com el de les dones, la comunitat LGTBI, les persones en risc d’exclusió social o els nouvinguts.

I em pregunto, quin és l’objectiu d’aquest “anar a la contra”? A Vox ja els coneixem, i no espero res de propositiu per part seva. La finalitat d’altres parlamentaris que també practiquen la violència de la paraula me la puc imaginar: remar sempre, sempre, sempre en favor dels seus, que no sé ben bé qui són, però que estic segura que no són la majoria dels seus votants. Vergonya.

Vanessa Rodríguez

Alerta, sequera!

Afinals de novembre es va declarar l’estat d’alerta per sequera al sistema Ter Llobregat. Els municipis metropolitans ens afegíem així al conjunt de 514 municipis catalans en aquesta situació, després de dos anys de pluges per sota del normal, que han portat les reserves d’aigua al 32% als embassaments. Respecte a l’anterior sequera del 2008 hi ha aspectes rellevants:

1. Un escenari de canvi climàtic més consolidat, amb tendència a menys pluja i més irregular, amb més tempestes i més períodes secs.

2. Menys disponibilitat d’aigua del Ter cap a l’àrea metropolitana, limitada a 90 hm3 anuals de mitjana a partir de 2023.

3. Més capacitat de dessalinització i més capacitat de reutilització d’aigua regenerada provinent de depuradores.

4. S’ha mantingut el consum domèstic baix (a Viladecans 106,9 litres per persona i dia).

La sequera és recurrent a la Mediterrània, i caldrà veure si passa de ser conjuntural a estructural. En qualsevol cas, la disponibilitat d’aigua s’afegeix al conjunt creixent d’incerteses que cal gestionar. La solució, però, és complexa i afecta transversalment moltes qüestions:

‰ Cal gestió sostenible de les aigües dels rius i de l’aqüífer, seguir potenciant la dessalinització, i sobretot incrementar la reutilització d’aigua regenerada de les depuradores, especialment de la costa. A l’EDAR de Gavà–Viladecans actualment es reutilitza només el 17% de l’aigua regenerada, i

per fer-ho cal millorar-ne els tractaments i ajustar-los als usos previstos, per exemple reduint-ne la salinitat per permetre més usos agrícoles.

‰ La ciutadania ha de disposar d’aigua de qualitat i en quantitat suficient, de forma accessible per tothom i en particular pels qui tenen més dificultats. La fiscalitat de l’aigua ha d’afavorir-ne el bon ús i ha de gravar més els qui contaminen i els consums excessius.

‰ Cal planificar el territori per ajustar la demanda als recursos d’aigua disponibles. El creixement urbanístic i d’activitats té topalls que no es poden superar. Debats com el de l’ampliació de l’aeroport per portar més milions de turistes a Barcelona no poden oblidar aquesta qüestió.

‰ La xarxa d’abastament ha de ser eficient. Actualment el rendiment de la xarxa a nivell metropolità és del 84% (de cada 100 l que entren a la xarxa, 84 arriben a les llars) i és impor-

tant que continuï en aquesta línia i millori, si és possible.

‰ Cal potenciar la reducció de la petjada hídrica de l’activitat industrial, afavorint l’eficiència i la compensació local de l’ús d’aigua, com en el cas del CO2. En l’activitat agrícola cal més suport públic per modernitzar infraestructures de regadiu, ja que el sector difícilment ho pot afrontar sol.

‰ Cal potenciar la gestió sostenible del bosc, ja que un dels seus beneficis és disposar de més aigua a les rieres, fonts i al subsòl, en evitar evapotranspiració excessiva d’una massa forestal que creix descontrolada en antics sòls agrícoles. Les Muntanyes del Baix, plenes d’antics marges de pedra seca on els pins han substituït els conreus de secà, són un reflex d’aquesta situació.

‰ A les cases podem seguir estalviant aigua tenint cura de la nostra xarxa domèstica, triant nous electrodomèstics més efi-

La sequera al pantà de Siurana, amb ulls de dron

cients, amb dutxes en lloc de banyeres, doble polsador a la cisterna del vàter i tancant les aixetes quan cal. Pels qui tenen jardí, cal optimitzar el reg i una jardineria més adaptada al baix consum d’aigua.

‰ A nivell municipal calen mesures d’estalvi als equipaments, i en la neteja i manteniment de l’espai públic cal apostar per la xerojardineria, o sigui la jardineria adaptada a les condicions mediterrànies i de baix consum d’aigua, i pels parterres i espais sense reg, evitar les fonts ornamentals i potenciar l’ús d’aigua regenerada per a aquests usos. A Viladecans, cal emmarcar les mesures en el Pla d’Emergència de Sequera Municipal, que no està aprovat malgrat ser obligatori des de fa dos anys. I promocionar piscines públiques grans i eficients en lloc de moltes piscines petites a cada comunitat.

L’actual situació d’alerta limita a 250 l per persona i dia el consum, i afecta principalment al reg i manteniment de l’espai públic, dels jardins, usos lúdics i fonts ornamentals, alhora que s’inicien algunes mesures d’estalvi en els usos industrials i agrícoles. En propers mesos, si la situació persisteix, s’obriran altres escenaris més durs a nivell de restriccions.

Amb l’esperança que plogui prou i sense fer mal, cal seguir avançant a tots nivells en l’adaptació a la sequera en particular i al canvi climàtic en general. No ens podem permetre no fer-ho.

Marc Riera

Punts Liles a les farmàcies de la ciutat per actuar contra la violència masclista

Viladecans ha habilitat Punts Liles a 17 farmàcies de la ciutat per atendre, sensibilitzar, informar i donar suport a víctimes de qualsevol agressió sexista i LGTB-fòbica. Com a Santa Coloma de Gramenet, on s’aplica un servei similar des del 2019, cada establiment tindrà una persona de referència, que haurà rebut una formació prèvia, per orientar les víctimes sobre els serveis que ofereix l’Ajuntament, com ara el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), i, en casos urgents, activar el protocol d’abordatge d’agressions sexistes. Olga Reyes, regidora de Joventut i Igualtat, explica que han triat les farmàcies perquè són “espais de confiança” que estan repartits per tota la ciutat i que sempre n’hi ha una de guàrdia.

Àlex Recolons

Park & Ride

A l’estació de tren de Viladecans, com a tants altres indrets, m’imagino, s’ha establert el sistema Park & Ride (aparcament + Renfe), que a la pràctica vol dir que les places que abans eren lliures de pagament es reconverteixen en una gran majoria en places de zona blava. La zona blava es converteix en gratuïta si tu pots demostrar que has viatjat amb la Renfe.

Complicat, sobretot perquè tot plegat, perquè sigui àgil, ha de funcionar amb l’enèsima aplicació (P+R) vinculada a l’aplicació (TMB) que faig servir habitualment per comprar i pagar els bitllets metropolitans de transport.

Crec que vaig llegir-ne alguna cosa al butlletí municipal de Viladecans, però no hi vaig parar gaire atenció, perquè no acostumo a deixar el cotxe al pàrquing de la Renfe. El cas és que el dia que sí que el vaig fer servir, amb pressa perquè se m’escapava el tren, em vaig trobar superangoixada: zona blava que no saps com pagar, instruccions complicades que no sabia com fer baixar de pressa... Total, que em vaig enfilar al tren deixant el cotxe tal qual amb el risc de rebre la corresponent multa. De moment, no n’he rebut cap, però creuem els dits! Després, a casa, vaig baixar i interconnectar totes les aplicacions recomanades. Entre la meva cada dia una mica més escassa perícia i el fet que tampoc et donen unes instruccions gaire clares, vaig suar la cansalada. I vaig descobrir també que algunes de les places d’aparcament a l’estació estan alliberades de semblant cosa.

Dos esvorancs digitals

Bé. Em pregunto ben sincerament si el proper dia que l’hagi d’utilitzar sabré fer-ho. I també em pregunto què passa amb la molta gent que no s’acaba d’aclarir amb els mòbils o que senzillament no en té o en té un de molt senzill. De vegades crec que les aplicacions i les administracions ens assetgen. I no només és un malson. Cada dia tot plegat és més real.

E-notum

No sé si mai heu rebut comunicacions a través d’e-notum, un sistema de comunicació digital obligatori per a entitats i potser menys obligatori, però molt habitual, per a ciutadans. Per als que penseu que escric plena de prejudicis, ja us puc donar la raó: l’odio.

En primer lloc perquè la seva “moderna” forma digital no fa que els comunicats que reps per aquest sistema siguin intelligibles: continuen estant, sovint, escrits amb tots els ets i uts legals... i incomprensibles per a la gent normal (entenent per normal com a capaç de llegir i entendre força textos, però no especialista en temes legals). Les administracions públiques tenen serioses dificultats per fer comprensibles els seus missatges i no sembla que s’esforcin gaire per superar-les.

L’obligatorietat que les entitats es relacionin amb l’administració amb un certificat digital del seu president crea molts problemes. No tots els presidents, bo i sent excel·lents presidents, tenen habilitats informàtiques. Això significa a la pràctica que sovint gestionen aquest certificat altres persones. He pogut constatar

que, a més, es barregen en la mateixa bústia documents personals del president o presidenta amb documents propis de l’entitat. La pretesa privacitat se’n va en orris. La teoria deu ser que només ho pot obrir el titular del certificat, però la pràctica n’està molt allunyada.

Els qui fem aquest delicte d’obrir e-notum amb certificats propis i aliens, o que som titulars de diverses entitats, constatem que malgrat que t’esforcis a tancar i obrir sessions, el programa continua conduint-te allà on no vols i barrejant notificacions, entitats i conceptes.

I encara hi afegiré una tercera cosa: les gestions per obtenir el certificat digital de les entitats, tot i l’ajut eficaç que s’ofereix des de l’Ajuntament, són complexes i serveixen només per a dos anys. Per tant moltes entitats, com aquesta del Punt de Trobada, que no demanem subvenció habitualment, en prescindim per estalviar-nos feina. Però aleshores no podem obrir altres comunicacions. Crec que per aquest camí podem acabar tots en els llimbs legals. No me’n sento culpable: ¿de debò que no poden coexistir el sistema digital amb el presencial?

Mercè Solé

Mujeres Coraje

AViladecans, i aixoplugades per La Creu Roja, hi ha un grup de persones majoritàriament dones que es reuneixen els dilluns, dimarts i dimecres a la tarda a la seu de Creu Roja a Viladecans. Allà assagen sota la direcció i organització del seu estimat i apreciat per tothom, en Quimet.

Aquestes persones grans en tots els sentits i superant impediments com la por, el fracàs, l’edat, realitzen una gesta de valor davant d’altres persones o d’elles mateixes. Aquest coratge superant sovint el dolor físic els permet actuar en obres senzilles de teatre o escenificant cançons de sempre amb la fortalesa que traduïm com a coratge. Aquest valor implica una bona actitud i determinació, deixant enrere estereotips. Aquests espectacles els passen a tots els casals de barri de Viladecans, associacions i residències de gent gran que els ho demanen. Cal esmentar que tot el vestuari de les actuacions està elaborat per elles mateixes, acolorit, variat i sempre adient a l’espectacle que representen.

Aquestes dones fortes no es rendeixen mai, el coratge de ser qui ets confereix un punt de rebel·lia i els aporta una gran autoestima. Gràcies, doncs, a aquestes dones lluitadores que ens regalen somriures i tot el seu amor.

Montse Pastor

MATERIAL SOBRANT

Les millors coses que he viscut no necessitaven objectes per ser viscudes. Una posta de sol, una tarda amb amigues, una nit amb amb algú inesperat, un dia de platja a principis de l’estiu, amb l’arenal i el mar encara deserts, un passeig per un lloc nou per descobrir-lo, una xerrada sense presses sobre la vida o sobre res d’important… No ho sé, n’hi ha tantes que em quedaria sense espai a la pàgina per seguir enumerant-les.

Crec que el que em passa s’aparella amb l’edat. Com més gran soc, menys m’interessa allò físic,

i més allò immaterial. Quan era més jove, acumulava coses, només pel plaer d’aconseguir-les i gaudir-les. Però la veritat és que, al cap d’un temps, perdien el sentit i gairebé no les veia, com si em creués amb un moble que ja no és útil, com una cadira desballestada, com un sofà que ja no és còmode i li salten les molles. Tal com em sento ara, em subjuguen més els moments, les experiències. Allò viscut en ple, que m’aporta més que qualsevol objecte, per més bell que aquest objecte pugui ser. Veig les coses sense vida, sense energia. L’únic

motor que em mou avui són les persones. Amb elles, a través d’elles, trobo el que res físic no m’ha pogut atorgar: un somriure compartit, una confidència, una riallada sota una pluja torrencial, unes llàgrimes d’alegria, una mirada que ho entén tot sense dir res. I un milió de sentiments, d’emocions, de sensacions més que no hi caben en una sola reflexió ni en unes poques lletres. Vull desfer-me del que sobra. Allò material no serveix.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

VILADECANS CONTRA LA CRISI CLIMÀTICA

El dret a menjar el que tu vols

Sembla que el dret a menjar el que et ve de gust el tenim molt assumit avui. Un dret que potser és conseqüència de les limitacions alimentàries que molts vam viure de petits, en una economia si no de postguerra (jo vaig néixer l’any que es va acabar el racionament) sí molt ajustada.

A casa el menjar no es llençava mai, tot i no tenir ni les facilitats de compra que avui tenim ni molt menys les d’emmagatzematge. L’economia i la cuina casolanes requeien exclusivament en ma mare, que treballava fora de casa. Anava a comprar quan els horaris li ho permetien, però era sovint, perquè tampoc no teníem nevera. I sempre poques quantitats. Impensable menjar a la carta: a casa es menjava el que hi havia, sense discussió. Això sí, es procurava anar complaent la concurrència.

Els entrepans eren amb molt de pa i poc tall. Alguns aliments no entraven mai a la dieta pel seu preu prohibitiu i d’altres ni tan sols estaven a l’abast. Sopes de pa (escaldades, amb menta, amb farigola, amb ceba, amb tomàquet...), caldo de “colls i punys” que deia el meu pare (amb pedrers, potes i colls de pollastre, que eren barats), les ganyes i cues de bacallà... Força llegums, molt poca carn i poca fruita. No teníem pas problemes de colesterol, no. De sobrepès, potser sí, perquè servidora sempre ha estat molt panarra. A mesura que l’economia va anar millorant, també el rebost es va anar alegrant i diversificant. I tan aviat com vam poder, part de l’alimentació es va tornar capriciosa: esmorzars de crusants i ensaïmades... i el tast de coses noves. Recordo la primera vegada que vaig menjar certs formatges, i patés, i salmó, i bon vi. Tota una descoberta.

Tot plegat, petits i grans plaers. Una part de la salut (més amanida, més fruita, més verdura, més prote-

ïna) ha millorat, però l’excés més aviat sospito que ens fa més mal que bé. Ara podem comprar a una setmana o a un mes vista. Disposem de bones neveres i congeladors. I fins i tot, si la mandra o l’estrès apreten, tenim molt de menjar cuinat a l’abast. Ja hem oblidat que les cireres arriben al juny, perquè tot l’any en podem comprar. Si fa falta arriben de l’altra punta de món. Però resulta que un dels problemes més grans que tenim és el malbaratament d’aliments: llencem molt de menjar a casa, per motius diversos. Per avorriment, perquè petits i grans ens hem acostumat a menjar a la carta, perquè de vegades no sabem com conservar adequadament alguns aliments, perquè fem cuina ràpida, perquè a les grans superfícies et forcen a comprar menjar que no necessites (envasat i en quantitats superiors a les volgudes), perquè ens hem tornat del morro fi i exigim que les peces de fruita siguin de vista espectacular. I perquè no som conscients que mitja humanitat es mor de fam i que el sistema alimentari que promovem és car, poc saludable i genera molts residus amb uns envasos totalment desproporcionats (un parell de cebes embolicades amb plàstic i una safata de porexpan, per exemple). Ho explicàvem al Punt de Trobada en aquest article. Em fa vergonya reconèixer que em va costar molts anys aprendre que la meva mare feia una funció casolana poc lluïda però imprescindible, a banda de compartida per moltes dones: era la primera a menjar les sobres, li vinguessin o no de gust; s’esforçava per reciclar el menjar que havia quedat (no en quedava gaire, tot s’ha de dir); escurava els ossos, era qui es menjava la fruita que estava una mica macada o qui es feia l’entrepà amb el pa una mica més sec.

Aprofitar bé el menjar; fer-nos conscients que no ens cal que, encara que la puguem pagar, comprem només aliments que entrin per la vista; fer dietes més sòbries i saludables; menjar el que hi ha, senzillament; comprar a granel i evitant envasos de plàstic; compartir els nostres excedents; comprar productes de proximitat i de temporada (al Baix

Llobregat no ens cal comprar enciams holandesos o espàrrecs del Perú!!!, i als nostres pagesos els anirà molt bé poder vendre’ns la seva producció)... Farem salut, estalviarem energia i diners, cuinarem millor i contribuirem a una millor distribució dels aliments a nivell mundial.

Un nou premi per a l’Institut Torre Roja de Viladecans

El passat 14 de novembre l’Institut Torre Roja de Viladecans va rebre el Premi Ensenyament 2022, en la categoria de Formació Professional, de la Fundació Cercle d’EconomiaPremi Caixabank Dualitza, per “l’acompanyament, el seu projecte i la capacitat de transformació de l’educació cap a un model del segle XXI. Manel Merino, l’exdirector de l’institut, va recollir el guardó. Felicitats a professors i a alumnes! El premi està dotat amb 10.000 euros. Aquí en podeu veure el lliurament.

L’ull i la ploma

Amb l’aigua als peus

Li va bé la sequera a l’ermita de Sant Romà de Sau, encara que ens estiri les orelles. El canvi climàtic el tenim aquí, a tocar. La humanitat és una mala estudiant que sempre es deixa les assignatures per al setembre, sense voler assabentar-se que la natura no deixa repetir curs. L’ermita és una construcció romànica del 1062, és a dir que d’aquí a quaranta anys en tindrà mil. Vam celebrar el seu nou-cent aniversari ofegant-la el 1962. Aquí segueix, amb aquest orgull mut de les persones humils. Quan ella apareix, s’alça com la dama del llac que perviu sota l’aigua. Encara que no tingui campanes, el campanar porta males notícies amb l’aigua als peus. Aquí seguirà, fins que el cos aguanti, com si fos un avi en una residència de Madrid en temps de Covid. La nostra ermita romànica és l’església més antiga que més temps aguanta sota l’aigua, les altres ja s’han agenollat. Quan treu el cap en aquesta foto és com mirar una església de pessebre sobre el terra de suro.

La natura fa un temps que adverteix que pinten bastos, que cada vegada més l’aigua és un bé escàs, encara que es desgelin quilòmetres cúbics de glaceres.

Des dels romans ens encanta pavimentar, que és una manera de circular, però també d’evitar que la pluja penetri, fecundi la terra. Des de l’aire es veu la terra poblada de punts de llum, les ciutats, que són trossos de terra amb impermeable. Les plaques solars podran convertir la terra buidada en terra estèril, impermeable. Els cotxes elèctrics, que, si s’imposen, d’algun lloc haurà de sortir tanta electricitat. Cada salvació comporta una condemna. Hi ha un fet innegable, la terra és una senyora que no aguanta aquest ritme, i es comporta com en el fons és: un organisme viu que sap física i química. Nosaltres hauríem d’imitar aquesta ermita romànica de Sant Romà. En temps de sequera sap gaudir de l’aire lliure, de sentir una altra vegada la carícia del sol a les seves pedres velles i humides. És la fortalesa tossuda, d’humilitat enganyosa. Sembla seguir el consell de Gramsci, pessimisme a l’anàlisi i optimisme a la voluntat. I nosaltres no podem ser menys, desitjar bones festes i un any nou 2023 que com a espècie siguem més intel·ligents que ahir, però menys que demà.

Fotografia: Jaume Muns; text: José Luis Atienza

Després d’un any vivint a Viladecans

Soc un jove barceloní que amb trenta anys, i empès per la gentrificació urbana de la gran ciutat, ha acabat residint a Viladecans. Fa un any que visc aquí, i abans de viure-hi tenia uns forts prejudicis envers aquesta ciutat.

La idea que s’exporta de Viladecans, o almenys el que es percep des de Barcelona, és d’una ciutat dormitori amb més problemes que virtuts, amb poc atractiu cultural i patrimonial. Un indret on només es desenvolupen projectes urbanístics i on els ve ïns disposen d’uns serveis mínims. Però bé, en poc temps vaig descobrir que Viladecans és una ciutat rica.

Al municipi hi ha un nucli antic amb alt valor pa trimonial, un teatre de primer nivell, zones comer cials, espais verds envejables, platges naturals, etc. Però el que més em va sorprendre va ser l’enorme quantitat de gent que participa en les entitats, asso ciacions i clubs de la ciutat. Entitats que promouen cultura popular, esports, arts i oficis... pràcticament està tot cobert.

A Viladecans tothom coneix algú que participa en alguna associació, entitat o club esportiu. El bon grapat de festes, exposicions i fires que es fan són el moment de major expressió d’aquest fort moviment popular.

Viladecans batega, batega fort. I ho fa gràcies a l’associacionisme que lluita contra aquests prejudicis que jo tenia envers la ciutat. Almenys a mi, aquests prejudicis, ja han guanyat als que duia quan m’hi vaig instal·lar.

Cal dir que a la ciutadania de Viladecans no li han regalat res, han fet i continuen fent molta feina. És una ciutadania lluitadora, que s’ha mobilitzat des de fa dècades a través dels esmentats col·lectius, entitats i associacions per dinamitzar, transformar i millorar la ciutat.

Recentment jo també m’he sumat a aquest projecte de ciutat, i avui dia participo a dues entitats que pretenen fer més gran Viladecans. Ara puc dir amb el cap ben alt, que formo part de la ciutat, del teixit associatiu; i que formant-ne contribueixo a escombrar els malnoms que molts cops es fan servir per referir-se a la nostra Viladecans.

David Gibert

L’ampliació de la ZEPA al delta del Llobregat

La Generalitat ha posat a informació pública la proposta d’ampliació de la zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) i l’ampliació de lloc d’interès comunitari (LIC) per diferents hàbitats, al delta del Llobregat. Bona part de les zones que es proposa ampliar són espais agraris, actualment inclosos en el Parc Agrari del Baix Llobregat.

La proposta d’ampliació arriba després de l’últim advertiment de la Unió Europea respecte a la millora de la protecció natural del delta. Al febrer del 2021 va enviar al Regne d’Espanya, en forma d’una carta d’Emplaçament, que obliga al compliment d’unes quantes mesures, amb amenaça de multa milionària si no es fan efectives.

L’any 2012 el grup ecologista DEPANA va enviar una queixa a la comissió europea advertint que l’Estat i la Generalitat no havien complert part dels compromisos a què estaven obligats per l’estudi d’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport i del port. DEPANA ha anat informant al llarg de tots aquests anys dels incompliments de les administracions catalana i espanyola i de la pròpia AENA, que va construir uns aparcaments en una zona ja declarada de protecció (Xarxa Natura 2000). La Generalitat va anar complint algun d’aquest requeriments, però amb comptagotes. Un dels incompliments més incomprensibles és la redacció del Pla de gestió dels espais naturals ja protegits.

Cal recordar que el delta del Llobregat ja té espais que formen part del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) des del 1992, integrats en la Xarxa Natura 2000, avalada per la Unió Euro-

pea. Aquests espais protegits estan gestionats pel Consorci per la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del delta del Llobregat, que en formen part la Generalitat i els Ajuntaments de El Prat, Sant Boi, Viladecans i Gavà. Aquest consorci gestiona un pressupost ínfim i fa una gestió encara més ínfima dels espais naturals. I a més els gestiona sota unes directrius generals, però sense un pla de gestió que garanteixi la protecció dels valors naturals de l’espai.

Si tornem a la carta d’emplaçament de la Comissió, cal dir que el que demana aquesta administració europea és que s’aturi la pèrdua de biodiversitat dels espais naturals actualment protegits. També els diu que facin el favor d’aprovar el pla de protecció que l’administració catalana va prometre que ja tenien mig redactat, però que mai s’ha arribat a aprovar. De fet hi ha un esborrany del 2015 que mai ha vist la llum (per què?). També els diu que facin el favor de treure els pàrquings que van construir en Xarxa Natura 2000.

I finalment els diu que protegeixin per a les aus aquells espais que encara no ho estiguin i que siguin necessaris per als ocells protegits a l’annex I de la Directiva d’Aus. Els diu que aportin dades científicament rellevants per justificar aquesta ampliació.

I què ha fet el Departament d’Acció Climàtica de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya? Doncs el mateix que van fer els seus predecessors. Res. S’han vist en l’obligació de donar una resposta a la Comissió abans que no es fes efectiva la multa. I en tres mesos ha elaborat uns documents tècnics avalats per dades de ciència ciutadana. O això diuen, per-

què les ratlles fetes sobre el mapa semblen totalment aleatòries. El cas és que les administracions precedents, no s’han pres seriosament la protecció i la gestió dels espais naturals del delta del Llobregat. No hi ha estudis, no hi ha dades, més enllà de les aportades per la ciència ciutadana. I ara a correcuita s’han d’aprovar unes ratlles sobre un mapa que no donaran resposta a cap dels reptes del delta.

El Parc Agrari necessita una millor protecció, una millor gestió i una millor inversió. Però amb unes ratlles sense sentit sobre els plànols no s’aconseguirà. O les administracions es prenen seriosament la protecció del delta del Llobregat, també les administracions locals, o haurem d’anar sobrevivint de la puntada de peu endavant, com tantes altres vegades.

Montse Lligadas

XV Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà

Sota el títol Conflictes socials i polítics al segle XX, el passat 12 de novembre vam celebrar, a Viladecans, la quinzena edició de la Trobada d’Eramprunyà, organitzada pel Grup Tres Torres i amb la col·laboració del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Viladecans. Els treballs presentats ens van permetre veure com de complexa és la resolució dels conflictes socials i també com la societat s’escarrassa i empeny per avançar, havent d’enfrontar-se molts cops a la indiferència, quan no a l’oposició, més o menys frontal i virulenta tant de l’administració com de grups de poder amb interessos diversos.

Al número anterior, en aquesta revista, es publicava un resum de la comunicació que en nom del Grup Tres Torres van presentar-hi la Laia Lligadas Martínez i la Marta Llop Julià, sobre el naixement del moviment i les lluites feministes a Viladecans durant la Transició.

Les ponències de Sant Climent i Gavà sobre els moviments d’oposició a l’abocador del Garraf i al macrocementiri comarcal van mostrar, des de diferents angles, com la defensa d’un model de territori respectuós amb l’entorn natural ens incumbeix a tots; vam poder constatar com accions empreses en un municipi acaben afectant els que l’envolten, fent palès, per si hi havia algun dubte, el lligam entre les poblacions que

conformem l’antiga baronia d’Eramprunyà. Viladecans, Castelldefels, Sant Boi i Sant Climent van parlar de fets i personatges, tant amb papers protagonistes com víctimes involuntàries, del període de la Guerra Civil.

Begues va donar a conèixer el conflicte dels Xarmataires, que té origen al segle XIX i que esclata al primer terç del segle XX, i del més recent, el de la II fase de la construcció de la variant de la carretera de Begues, que abasta des dels darrers anys de segle XX fins als primers del segle XXI. Gavà va exposar les dificultats i entrebancs per crear la Unió de Cooperadors i per aconseguir que el Castell de l’Eramprunyà passés de titularitat privada a pública i denunciar com aquest canvi no ha revertit el seu estat d’abandonament. Sant Boi i Castelldefels van tractar els moviments veïnals, personificats en les figures de la lluitadora feminista Montserrat Puig i Mollet, i de l’activista social Jesús Sánchez Pajares. I, finalment els moviments populars naturistes van tenir també el seu espai.

El Grup Tres Torres estem molt orgullosos d’haver acollit la trobada d’enguany a Viladecans i, sobretot, de l’oportunitat que aquestes trobades suposen de poder recordar i explicar tot allò que s’ha esdevingut als pobles que configurem l’antiga Baronia de l’Eramprunyà, de donar a conèixer el que hem estat perquè els que venen

darrere ho tinguin present i ho sàpiguen estimar i conservar.

Vicky Herrero Garcia i Vicenç Castelló Solina

La Biblio, a mà

Viladecans acull la 12a edició del Premi

Delta de narrativa escrita per dones

Viladecans agafa el relleu de Sant Just Desvern i serà l’amfitriona de la 12a edició del Premi Literari Delta de narrativa escrita per dones. Aquest projecte, que és un treball en xarxa en el qual participen setze ajuntaments del Baix Llobregat, té com a principal objectiu fomentar la creació literària de les dones, reivindicant la seva mirada i pensament, com a claus per transformar la societat.

L’acte de cloenda i traspàs es va celebrar a l’Àtrium de Viladecans el passat dia 1 de desembre i va comptar amb la presència de l’escriptora Carmen Posadas que va conversar amb el periodista José Luís Ibáñez sobre la seva darrera obra  Licencia para espiar Aquesta novel·la, publicada per l’editorial Espasa, narra la història d’aquelles dones que es van dedicar a l’espionatge. A l’acte també hi va acudir l’última guanyadora del Premi, la viladecadenca Eva M. Garrigosa, que amb la seva obra L’Abocador, una història de tres dones acostumades a tenir cura de la resta, va aconseguir el guardó.

A partir d’aquest moment, l’Ajuntament de Viladecans assumeix la coorganització de la 12a edició, amb el suport del Consell Comarcal i la resta de municipis participants, i acollirà la gestió, activitats i iniciatives al voltant del certamen literari, que finalitzarà l’any 2024 amb la publicació de l’obra guanyadora. La Biblioteca participarà de manera activa

en col·laboració amb diversos departaments de l’Ajuntament.

Al voltant del premi es realitzaran, com és habitual, tallers literaris, a les diverses poblacions participants del Baix Llobregat, per donar eines i recursos literaris a les dones que vulguin escriure i presentar les seves obres a concursos. Els tallers són espais d’expressió, de socialització, de creació i d’aprenentatge.

El Premi Delta es va crear l’any 2001 i es celebra cada dos anys. De fet, Viladecans va ser el primer ajuntament acollidor del certamen. Fins ara, dues dones viladecanenques han guanyat el Premi: Eva M. Garrigosa i Sonia Martín Alba, per l’obra Maldita sea el 2013-2014. Des d’aleshores, hi ha hagut una evolució positiva pel que fa a la qualitat i al nombre d’obres que es presenten en cada edició.

Per participar-hi, només, cal ser dona major de divuit anys. El tema de les obres, que poden ser en castellà o català, ha d’incorporar la perspectiva feminista i l’ús de llenguatge inclusiu. A més, es

valorarà que les obres mostrin el valor de les dones en la societat actual o en un altre moment històric. Els textos hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos. El certamen pretén encoratjar les dones a desenvolupar els seus potencials creatius a través de l’escriptura i promoure així la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en

Secció a càrrec de la Biblioteca de Viladecans

la literatura, perquè malgrat que s’han fet avenços en els últims anys, especialment legislatius, actualment continuen reproduint-se les desigualtats i l’àmbit literari no és una excepció. A la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que dona suport al certamen des del

moment de la seva creació, es pot trobar tota la informació sobre el premi així com la relació dels títols guanyadors de totes les edicions, vídeos i booktrailers sobre les obres i es penjaran les noves bases de la convocatòria i les dates per la presentació dels títols participants.

L’agenda de desembre

ACTIVITATS INFANTILS / FAMILIARS

/ Dissabte 17 de desembre de 10,30 a 13,30h. Jugateca dels Reis. T’agraden els jocs de taula? En vols conèixer de nous per poder demanar als Reis i saber com s’hi juga? Tindrem uns 20 jocs diferents per poder veure i jugar. A càrrec de: El Dado Dorado. Activitat familiar, per nens i nenes de més de 5 anys. Cal inscripció prèvia.

LA MEMORIA DEL ALAMBRE

Blasco, Bárbara

Barcelona: Tusquets Editores, 2022

Amb un estil molt semblant al d’Elena Ferrante i les seves protagonistes, Bàrbara Blasco recrea la història de dues joves valencianes en els últims anys de la dècada dels vuitanta, just abans que la música màkina i les drogues sintètiques arrasin amb tot. ¿Què succeeix quan la mare de la que va ser la teva millor amiga reapareix al cap de vint-i-cinc anys per preguntar-te què portava la seva filla en una butxaca de la jaqueta el dia que la va atropellar un tren? És el que li ocorre a la narradora d’aquesta profunda i trepidant història. I a partir d’aquest enigmàtic i dolorós primer email, comença a furgar en la memòria per recuperar l’adolescent que va ser, la parella d’amigues que formava al costat de la Carla, dues joves intrèpides que volien viure molt ràpid. Amb un llenguatge directe i cru, ens narra la lluita de totes dues adolescents per arribar al límit i poder així fer-li paranys a la memòria.

/ Dijous 12 de gener, 18h. L’hora del conte. Aquell qui no corre, neda. A càrrec de: Patricia McGil. Per nens i nenes d’entre 1 i 3 anys. Cal inscripció prèvia.

ACTIVITATS ADULTS

// Divendres 16 de desembre, 18:30h. Tertúlies filosòfiques. Parlarem sobre: El mal. Què és el mal? Quina diferència hi ha entre fer actes dolents i ser malvat? Per què els nazis pensaven que feien el bé? Dinamitzador: Toni Cano.

TALLERS AMB CONTINUÏTAT (sense places lliures)

/ Divendres 9 i 16 de desembre, 17.30h. Taller de conversa en anglès. Dinamitzador: Pere López. Cal inscripció prèvia.

CLUBS DE LECTURA

(places lliures al Còmic Club i al Club de lectura de Teatre)

/ Dimarts 13, 20 de desembre i 10 de gener, 18h. Tertúlies dialògiques. Llegim: “El Quijote” de Miguel de Cervantes. Dinamitzadora: Belinda Siles. Lloc: INS Mestres. Cal inscripció prèvia.

/ Dimecres 14 de desembre, 18.30h. Còmic Club. Parlarem sobre: “La balada del norte” de Alfonso Zapico. Dinamitzadora: Chus Rodriguez. Lloc: INS Mestres. Cal inscripció prèvia.

/ Divendres 16 de desembre, 18.30h: Book Club. Llegim: “The Wizard of Oz” de L. Frank Baum. Dinamitzadora: Paula Sàbat. Cal inscripció prèvia.

/ Dijous 21 de desembre, 18.00h: Club de lectura feminista. Parlarem sobre: “Punto en boca” de María Martin Barranco. Dinamitzadora: Esther Benito. Lloc: INS Mestres Cal inscripció prèvia.

/ Dimecres 11 de gener, 18,30h. Club de lectura de narrativa. Comentem: “Headhunters” de Jo Nesbo. Dinamitzadora: Elena Cejas. Lloc: INS Mestres. Cal inscripció prèvia.

MALAS COMPAÑÍAS

Garcés, Marina

Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2022 Aquest és un recull d’assajos sobre la llibertat i sobre la veritat, dues formes d’impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l’error ni de l’engany. D’això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d’una colla d’autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre col·lectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d’Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor… Marina Garcés és filòsofa i professora titular d’universitat. Actualment és professora en la UOC, on dirigeix el Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis. És impulsora del projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental.

LA FOLLET DE LA VERITAT

Haig, Matt

/Barcelona: Estrella Polar, 2022 Una divertida i encantadora història rimada d’una follet ben especial. La Follet de la Veritat està obligada a ser sempre sincera... i això la fica en un munt d’embolics, perquè la veritat de vegades fa mal. La follet haurà d’aprendre a estimar-se ella mateixa, tot i la seva peculiaritat.

la mirada aguda

Gavot (Alca torda)

Platja de la Pineda de Cal Francès, 26 de novembre de 2022.

Present regularment durant les migracions. Estat de conservació a Europa: Segura. Habita les costes nòrdiques d’Europa. Les parts superiors són negres amb un fina franja alar blanca. Per sota és blanc. El coll curt i el bec gros i negre amb una franja blanca.

Tot i ser una espècie regular, aquest any està sent excepcional pel nombre d’individus observats. Molts exemplars han arribat en no gaire bones condicions i n’han mort bastants. Els experts treballen amb la hipòtesi que els gavots hagin fet el que es coneix com a ‘fuga de temperi‘. Haurien fugit d’unes condicions marines molt dures a l’Atlàntic Nord, amb vents i onades molt fortes que els impedien alimentar-se, i s’haurien afeblit.

secció a càrrec d’Eio Ramon

la memòria en imatges

Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer

L’Agrupació Mossèn Cinto Verdaguer va representar l’any 1981 l’obra l’Hostal de la Glòria de Josep Maria de Segarra, al Centre Cultural Sant Joan, desprès de dos mesos d’assaig. A les fotografies podem veure els actors a l’ escenari i com a “espectadors” a les butaques.

L’Agrupació va començar a l’any 1972 al Teatre del Col·legi Modolell, però no reunia les condicions acústiques necessàries i a l’any 1974 es van traslladar al Centre Cultural Sant Joan.

En aquella obra de teatre hi van intervenir 37 actors i tramoistes. Actualment l’entitat està formada per unes dues-centes persones entre actors, directors, tècnics i col·laboradors, segons consta a la seva pàgina web.

secció a càrrec de Jaume Muns

Artesans, fabricants i botiguers

en el Viladecans de mitjans del Vuit-cents (1844-1873)

Viladecans, a mitjans del Vuit-cents, era un poble que escassament superava el miler de veïns i veïnes, aixoplugats en poc més de dues-centes cases, distribuïdes entre deu carrers, que giraven al voltant d’una plaça pública i que s’estenia fins a la nova església parroquial de Sant Joan, construïda feia poc més d’un segle. Els seus habitants es dedicaven, majoritàriament, al conreu de la terra, amb una agricultura de secà, fonamentalment basada en els cereals, la vinya i l’olivera. Indústria agrícola que es complementava amb els fruiters, productes de la horta i l’aviram de les masies escampades arreu del terme municipal.1

Segons el Diccionario Geográfico Estadístico de Pasqual Madoz, publicat a mitjan segle XIX, l’única indústria de la localitat era “la agrícola, un molino de harina y otro de aceite”.2 Però a l’entorn de la població i de l’activitat agrícola hi havia d’altres veïns que es dedicaven a d’altres activitats econòmiques, també, necessàries per al manteniment i la consolidació de la vila. Aquests veïns els poden conèixer mitjançant l’estudi de les matrícules industrials i de comerç, el que avui dia serien

1 Per conèixer la primera meitat del segle XIX a la nostra ciutat vegeu Natividad Guerra, Manuel Luengo i José Luis Salas. La lucha cotidiana por la vida. Viladecans, 1800-1843, Ajuntament de Viladecans, 1984, 278 pàg.

2 Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico Estadístico Histórico de España y sus posesiones en Ultramar, Editorial La Ilustración, Madrid, 1846-1850, veu “Viladecans”, vol. 16 (1850).

les llicències per a l’exercici d’activitats econòmiques.3 De l’anàlisi d’aquestes matrícules, entre 1844 i 1873, resulta que no arriben al centenar els veïns dedicats a activitats artesanals, comercials, industrials o a l’exercici d’activitats professionals. En concret són 98 –aproximadament el 10 per cent de la població–, els que estan donats d’alta en la matrícula industrial i comercial, la gran majoria vinculats només a una activitat econòmica concreta, si bé si procedim al desglossament per activitat pagada ens sortiran 136 matricules perquè es dona el cas que hi ha persones que pagaven per dues, tres o quatre activitats.4

La gran majoria de les matrícules de Viladecans, en aquest període estudiat, estan vinculades a activitats comercials: fassina i botiga d’aiguardent, carnisseria, cistelleria, fleques i forns de pa, hostalers, abastadors de carns, botigues de queviures, de bacallà o de roba, terrisseries o botigues

3 Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), Sèrie documental: “Matricula o repartimiento general (...) de todos los individuos sujetos en dicho pueblo a la Contribución (Impuesto) Industrial y de Comercio”, exercicis de 1846, 1848-1852, 1854, 1856-1857 i 1861-1873.

4 La població de Viladecans entre 1845 i 1866 era de 977 i 1.070 habitants, respectivament. A la ponència de Xavier Calderé, Àngels González i Manuel Luengo. “Canvi de paisatge i paisanatge: les dues onades migratòries del segle XX a Viladecans”, presentades a les VIII Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà, Begues, 14 de novembre de 2015, podreu trobar un quadre i gràfic de l’evolució de la població de Viladecans des de mitjan segle XIV fins l’any 2014.

Gravat d’un alambí per destil·lar licors, activitat que es feia dins de les fassines. Actualment, la fassina de Can Modolell encara conserva el forn per a escalfar l’alambí. Del Llibre dels secrets de l’agricultura (1617), de Miquel Agustí, publicat a la Gran Enciclopèdia Catalana en línia: [consulta realitzada el 5 de desembre de 2022].

de plats i olles o al transport públic de viatge, mitjançant la tartana.5 També hi ha donat d’alta un safareig.6 D’altres matricules estan relacionades, directament,

5 De cavalleries per a tartanes hi ha dues matricules: la de Joan Amat i Sala, l’any 1861, que seria per a ús personal, i la de Francesc Duran, entre 1863-1864, que creiem que seria d’ús públic com a taxi de l’època. Duran, en els anys esmentats, a la plaça pública núm. 6 tenia matrícula comercial, a més de la cavalleria per a tartanes, per a una fleca i una taula de billar.

6 El safareig, juntament amb el molí fariner, estava a nom de Joaquim Modolell. L’adreça del safareig, entre 1851 i 1873, oscil·la entre el carrer Major núm. 2

amb l’agricultura i la ramaderia: baster/guarnicioner, boter, cabrer, tractants de gra i de bestiar, lleteries, traginers i constructor de carros. A oficis: barber, ferrer, fuster, manyà, sastre, estorer, espardenyer o taverner. També els metges que guarien els vilatans.7 Lligades a l’administració local: els arrendadors dels arbitris municipals. I, estrictament, associats a activitats industrials ens hi consta una bòbila, un molí fariner, dues premses d’oli i diversos telers. Finalment, també hi ha inscrites activitats d’esbarjo: les taules de billar i els jocs de pilota. Totes aquestes activitats es desenvolupen, principalment, en tres carrers de la població: el carrer Major, el carrer de les Canals –actual carrer de Jaume Abril– i el carrer de Sant Joan –actual carrer d’Àngel Guimerà– i la plaça pública, l’actual plaça de la Vila. Aquests seran els carrers més comercials del Viladecans del segle XIX i fins a les primeres dècades del segle XX. També registren activitats econòmiques, però ja en menor mesura, el carrer de la Lluna –actual carrer de Sant Isidre– o el carrer del Sol o la mateixa carretera de Barcelona.8

De les activitats comercials destaquen l’existència de dues fassines i una quantitat prou important, de fins a 14 matrícules dedicades a les botigues d’aiguardent així com també, fins a 11 matrícules per a botigues de bacallà, fet representatiu de la importància i extensió de la vinya així com del consum, generalitzat, d’aquest i el carrer de les Canals núm. 4, amb vuit o deu bancs per fer la bugada.

7 Estan donats d’alta Andreu Fargas, cirurgià-romanista, al carrer Major 32 (1846-1867), Pere Huguet, al carrer del Sol (1856), i Joan Sirat, al mateix carrer del Sol núm. 7 (1857, 1861).

8 Sempre m’ha semblat molt poètic que Viladecans tingués un carrer dedicat a la Lluna, que estava a tocar del carrer del Sol, el qual, al seu torn, està a tocar del carrer de l’Estrella. Com en altres àmbits l’església ha copat el nomenclàtor de Viladecans.

Esquema d’una premsa d’oli, de biga o de lliura. Podeu veure una premsa de biga, restaurada, a l’avinguda de Tarragona, a Vilafranca del Penedès, que procedia de cal Palau, La Torregassa, de Sant Jaume dels Domenys. Galeria d’imatges de Google: Eines i màquines al llarg de la història https://www.apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8901109_795/llibre/index.php [consulta realitzada el 5 de desembre de 2022]. http:/www.vinseum.cat [consulta realitzada el 5 de desembre de 2022].

peix en el nostre territori.9 Les matricules de les fassines estan a nom de Pere Adrià Pujolà, al carrer Major, i de Fèlix Ribas –desconeixem l’adreça– que van estar donats d’alta entre 1846 i 1854.10 També s’han de considerar, pel seu nombre, les nou matrícules per a lleteries, de les quals en

9 Estem parlant de matrícules comercials a nom de persones físiques, no pas de que hi haguessin tantes botigues d’aiguardents o de bacallà. En el període estudiat va haver-hi botigues d’aiguardent als carrers Major, de Sant Joan, de les Canals i del Sol, així com a la plaça de la Vila. Les botigues de bacallà estaven localitzades als carres Major, de les Canals, de Sant Joan i de Sant Isidre així com al quarter de Ponent.

10 La fassina de Fèlix Ribas molt probablement estava situada a la finca actualment coneguda com a cal Carcerenycal Ginestà, a l’antic carrer de Sant Joan, actual Àngel Guimerà. Curiosament no s’esmenta la fassina de can Modolell (edifici que antigament havia ocupat la Hermandad de Labradores, la Cambra Agrària i fins fa uns anys la Cooperativa Agrícola de Viladecans), en un moment en què la vinya encara està en expansió. Actualment, a l’edifici de la fassina, encara es troba part de l’alambí per a la fabricació de l’aiguardent.

dues es fa constar que són per a la venda de llet de cabra.11

Com a activitats industrials destaquen l’existència d’una bòbila, un molí fariner, les premses d’oli i els telers, aquests com a antecedents de la indústria tèxtil de Joan Fàbregas –cal Gorgues– que, a principis dels segle XX, s’installarà al carrer del Sol, entre els actuals carrers de Jaume Abril i de Sant Isidre.

Entre 1846 i 1873 la matrícula industrial de la bòbila –localitzada al carrer de les Masies – riera de Sant Climent– estava a nom de la família Borrull: Josep, Francesc d’Assís i Josep Borrull. La matrícula del molí fariner –d’una pedra– l’any 1854 estava a nom de Joaquim Modolell si bé a partir de1856 i fins a 1873 constava a nom del seus hereus, sense especificar quins són. En els exercicis econòmics de 1863 fins a 1865 es relaciona que paga per menys de

11 Les lleteries es localitzen en alguns carrers de la població –de les Canals, de Sant Joan, del Sol o Major– però també als afores del nucli urbà: a la riera de Sant Climent o a la zona de marina.

Imatge d’un teler manual, que entrellaça el fil per a convertir-lo en teixit, conservat al Museu Etnogràfic de Ripoll. Galeria d’imatges de Google. https://somcultura.com/funcionateler-museu-etnografic-ripoll/ [consulta realitzada el 5 de desembre de 2022].

sis mesos de funcionament i de 1866 a 1873, per menys de tres mesos. L’adreça de la matrícula és el carrer Major, núm. 2 i carrer de les Canals, núm. 2-4, en aquest cas semblaria que s’està referint a l’adreça fiscal de l’immoble de can Modolell i no pas a la del molí que coneixem, localitzat dins de l’actual plaça de Salvador Allende.

senyals de l’extensió del conreu de l’olivera si bé el fet més singular es que no estiguin declarades les premses de vi que hi hauria esteses per moltes cases pageses de la població, entre d’altres per exemple la mateixa Ca n’Amat.13 Finalment, com una altra activitat industrial destacable, per la seva singularitat, és l’existència dels telers manuals, la majoria de cotó, amb un màxim de 14 telers, localitzats als carrers Major, Nou, Sant Isidre, Sant Joan i la mateixa carretera de Barcelona, entre 1856 i 1876.14

Com a activitats d’esbarjo estaven declarades les taules o jocs de billar i de pilota (els frontons). Billars n’hi havia a la plaça de la Vila, al carrer de les Canals i al carrer Sant Joan. En aquest darrer, entre 1848-1856, hi hauria també un joc de pilota, a nom de Miquel Rauric.

dent, per disposar d’una armeria així com un forn i alhora per fer d’hostaler; Bernat Miernau, que, entre 1846 i 1873, en els carrers de les Canals, Major i Sant Joan disposarà d’una botiga de bacallà i d’una lleteria a més de tenir matrícula per fer d’arrendador dels arbitris municipals i d’abastador de carns per a la població; Carles Molas, que al carrer de Sant Joan, 19 –entre 1848 i 1869– disposarà de botiga de bacallà i lleteria així com pagarà per fer d’arrendatari d’arbitris municipals i d’abastador de carns; Domènec Reguan, als carrers Major, núm. 19 i Sant Joan, núm. 2 i 4 –entre 1848 i 1873– pagarà matricula per tenir una botiga de roba, una de plats i olles i telers o, finalment, Joan Romeu, que al carrer de Sant Joan –entre 1846 i 1852– pagarà matricula de cabrer, carnisser, hostaler i abastador de carns.

A destacar diversos veïns de la població que tenen més de tres matricules industrials o de comerç: Pere Font, al carrer de Sant Joan, núm. 8, 10 i 12, entre 1848 i 1873 serà arrendatari d’arbitris municipals, disposarà d’un joc de billar, pagarà per la premsa d’oli, per la botiga d’aiguarrambla, antigament principi de la carretera local que comunicava Viladecans i Sant Climent de Llobregat. També hi havia hagut trulls, molins d’oli, entre altres llocs, a can Sellarès, can Guardiola o a la casa Martí de la Plaça.

matricules són

Com a activitat industrial també estan declarades dues premses d’oli, de biga, a nom de Joan Amat i Sala, al carrer de les Sitges, núm. 2 (Ca n’Amat) i al carrer de Sant Joan, núm. 12, entre 1845 i 1873 i 1851 i 1873, respectivament.12 Aquestes

12 Joan Amat i Sala, entre 1852-1862, figura entre els grans propietaris de terres de Viladecans. Acumulava una extensió d’entre 131 i 148 mujades, només superat pels terratinents barcelonins: el marquès de Puertonuevo, Rafael Sabadell, Baltasar de Casanovas, Ramon de Viala o Joaquím Modolell. També era propietari de set cases, entre elles Ca n’Amat i el mas de can Sala-cal Menut. La premsa d’oli, de biga, per les seves dimensions, és possible que estigues als terrenys de Ca n’Amat, si tenim en compte que la propietat de la casa arribava fins a la riera, el que avui dia és el parc infantil –antiga era de can Sala– de l’inici de la

13 Premses de vi n’hi havia a can Salacal Menut, cal Barratet, can Manyoses, can Pastera, can Modolell i a cal Carcereny-cal Ginestà, entre d’altres cases pageses. Per veure l’extensió de la vinya a les nostres contrades, a mitjan segle XIX podeu veure la publicació L’agricultura del Delta del Llobregat a mitjans del segle XIX. IV Jornades d’Història Local, Viladecans, 1985, Ajuntament de Viladecans – Comissió d’Història, 1986, i per al cas de Viladecans, el treball de Manuel Luengo Carrasco. “Agricultura, propiedad y propietarios en el Viladecans del siglo XIX” dins de la publicació esmentada, pàg. 55-65.

14 La documentació de les matrícules parla de telers llançadora o telers volants a mà. Es tracta dels mateixos telers que van de manera manual.

Entre els veïns que exerceixen oficis al llarg del temps destaquen els barbers Josep Gibert –entre el carrer Major, Sant Joan i Sitges, anys 1851-1869–, Josep Roig, també en diverses adreces de la nostra població, entre 1856 i 1873; el baster Pau Miernau, al carrer Major, núm. 2, entre 1856 i 1870; el boter Joan Mestres, al carrer Major, núm. 3 i al quarter del Migdia, núm. 1, l’any 1857 i entre 1861 i 1873; la nissaga Solina de ferrers, al carrer del Sol, núm. 5 i 10 (1846-1857 i 18611873, respectivament) o Jacint Xirinacs, al carrer Major, núm. 4 (1848-1873); els fusters Pere Bosc, al carrer Major i Sant Joan, núm. 3 (1850-1873), Francesc Canals, al carrer del Sol, núm. 4 (1856-1873) o Jacint Llunell, als carrers de la Lluna i del Sol, núm. 5 (18511867); el manyà Jacint Badia, del carrer Major (1852-1873). Finalment, hem de ressaltar el nom de deu dones que consten en les matricules comercials. Són les següents: Maria Nuri, botiga d’aiguardent; Francesca Fores, cistelleria; Maria Asbert, fleca;

Maria Caral (Canals), forn de pa sense venda; Madrona Vidal, abastadora de carns; Ignàsia Pujadas, botiga de queviures; Josefa Pol, botiga de bacallà; Teresa Nicolau, venedora ambulant de roba; Teresa Balletbò, terrisseria i per últim, Josefa Duran, que disposa de matrícula per a un carro de transport, amb dos matxos.

Aquestes són les dades de les activitats econòmiques no agrícoles d’un Viladecans petit, encara rural i agrari, que maldava per subsistir en un règim nou, que a mitjan segle XIX encara estava per consolidar.

Esquema de funcionament d’un molí fariner. Galeria d’imatges de Google. https://vallgesbisaura.com /territori/molins-fariners/molins-fariners-presentació/ [consulta realitzada el 14 de març de 2022].

Quadre núm. 1.- Llistat d’activitats econòmiques i nombre de les matricules industrials i de comerç de Viladecans, 1844-1873

Activitat

Matricules

Aiguardent – Botiga 14

Aiguardent – Fassina 2 Arbitris municipals – Arrendador 5 Armeria 1 Barber 8 Baster – Guarnicioner 1 Bòbila – Rajoler 1 Boter 1 Cabrer 2 Carnisser 2 Cistelleria 2 Comerciants – Tractants de gra i de bestiar 3 Estorer 1 Espardenyer 1 Ferrer 2 Fleca – forner 3 Forn de pa 5 Fuster 5 Hostaler 4

Activitat

Matricules

Jocs de billar 4 Jocs de pilota 2 Lleteria 9 Manyà 1 Molí de farina 1 Paleta 3 Premses d’oli, de biga 2 Proveïments – Abastador de carns 7 Queviures, botiga 2 Queviures, botiga de bacallà 11 Roba, botiga 2 Safareig 1 Sanitat 3 Sastre 4 Taverner 1 Telers 5 Terrisseria, botiga de plats i olles 5 Traginers 4 Transports – constructor de carros 4 Transports – Tartana 2

Total 136

Quadre núm. 2.- Matrícula industrial i de comerç de Viladecans, 1844-187315

Núm. Nom Activitat Adreça Anys A-Aiguardent, botiga

1 Adrià Pujolà, Pere Botiga d’aiguardent Carrer Major 1854

2 Badia, Jacint Botiga d’aiguardent

Núm. Nom Activitat Adreça Anys

3 Bosc, Pere Botiga d’aiguardent Carrer de Sant Joan, 3. 1857-186716

4 Duran, Climent Botiga d’aiguardent

Plaça Pública, 6. Carrer de Sant Joan, 17. 1861-1863, Francesc Duran, plaça pública, 6. 1869-1872, Sant Joan, 17.

5 Esparducé, Climent Botiga d’aiguardent Carrer de les Canals, 14. 1861-1862

6 Font, Pere Botiga d’aiguardent Carrer Sant Joan, 12. 1854-1866

7 Llort, Andreu Botiga d’aiguardent Carrer de les Canals 1854-1857

8 Nuri, Maria Botiga d’aiguardent Carrer de les Canals, 10 1861-1872

9 Oliver, Pau Botiga d’aiguardent Plaça pública, 6, 7. Carrer del Sol, 5 1864-187317

10 Puig, Gabriel Botiga d’aiguardent Carrer de les Canals 1873

11 Pujadas, Miquel Botiga d’aiguardent Carrer de Sant Joan, 11 1865-1869

12 Sardà, Anton Botiga d’aiguardent Carrer Major 1857

13 Vidal, Baldiri Botiga d’aiguardent Carrer Sant Joan Plaça pública 1854 i 1856, Sant Joan. 1857, plaça.

14 Vilardell, Sadurní Botiga d’aiguardent Carrer de les Canals, 10. 1870-1871 A-Aiguardent, fassina

15 Adrià Pujolà, Pere Fassina d’aiguardent Carrer Major 1851-1854

16 Ribas, Fèlix Fassina d’aiguardent 1846-1850 A-Arbitris municipals

17 Bulart, Pelegrí Arrendatari d’arbitris municipals 1846

18 Font, Pere Arrendatari d’arbitris municipals Carrer Sant Joan, 8, 10, 12. 1848-1850

19 Martí, Salvador

20 Miernau, Bernat

Arrendatari d’arbitris municipals Carrer de les Canals, 1851-1852

Arrendatari d’arbitris municipals18 Carrer Major, 18 1846-1852

21 Molas, Carles Arrendatari d’arbitris municipals Carrer de Sant Joan, 19. 1848-1852 A-Armeria

22 Font, Pere Armeria19 Carrer Sant Joan, 8, 10, 12. 1856 B-Barber

23 Barba, Josep Barber Carrer de Sant Isidre, 6 1861-1862

24 Fargas, Baldiri Barber

Carrer Sant Joan, 4. Carrer de les Canals, 11. 1867, Sant Joan,4. 1868-1869, Canals, 11.

25 Gibert, Josep Barber Carrer de Sant Joan Carrer Major Carrer de les Sitges, 3.

26 Gibert, Llorenç Barber

1851 1852-1857, Major. 1861-1869, Sitges, 3.

Carrer de les Canals 1851 1856, Canals.

27 Feu, Ignasi Baster Carrer Major 1851-1852

28 Rauric, Josep Barber Carrer de Sant Joan 1873

29 Roig, Josep Barber

16 L’any 1867 també tributa com a hostaler.

17 A partir de 1871 en el carrer del Sol, 5.

18 En aquesta matrícula indica “Consumos”.

19 A l’original: “Almacen de armas”.

20 A partir de 1863, al carrer de Sant Isidre, 6.

Carrer del Sol,7 Carrer Major, Carrer de la Farina, 6. Carrer de Sant Isidre, 6.

1856-187320

Núm. Nom Activitat Adreça Anys

30 Torné Bonet, Josep Barber

Carrer de Sant Joan, 7, 10. 1856-1857 1861-187221 B-Baster / Guarnicioner

31 Miernau, Pau Baster/Guarnicioner Carrer Major, 2. 1856-1870 B-Bòbila

32 Borrull, Josep Bòbila – Rajoler

1846-1854 1856, Hereus de Josep Borrull 1857 –1870, Francesc d’Assís Borrull 1871-1873, Josep Borrull B-Boter

33 Mestres, Joan Boter

Carrer de les Masies (riera de Sant Climent) Riera, 7

Carrer Major, 3. Quarter de Migdia, 1

1857 1861-1869, Major, 3 1870-1873, Migdia, 1 C-Cabrer

34 Ginabreda, Anton Cabrer 1848-1852

35 Romeu, Joan Cabrer Carrer de Sant Joan 1848-1850 C-Carnisser

36 Romeu, Joan Carnisser Carrer de Sant Joan 1846-1850

37 Solina, Josep Carnisser 1848-1849 C-Cistelleria

38 Fores, Francesca Cistelleria 1851

39 Oller, Pau Cistelleria Plaça pública, 6, 7. 1861-1869 C-Comerciants

40 Gelabert, Francesc d’Asis Tractant de gra22 Carrer de les Canals 1851-1852

41 Miernau, Josep Tractant de gra i farines23 Carrer de les Canals, 3, 5. 1864-1869

42 Rovelló, Ignasi Tractant de bestiar 1851 E-Estorer24

43 Milà, Jaume Estorer 1856-1857 E-Espardenyer

44 Oliver, Josep Espardenyer

Carrer de les Canals Carrer Major Carretera, 6. 1856-187325 F-Ferrer

45 Solina, Joan Ferrer

46 Xirinachs, Jacint Ferrer

Carrer del Sol, 5, 10 1846-1857, Sol, 5 1861-1873, Sol, 10, Josep Solina

Carrer Major, 4. 1848-1873 F-Fleca

47 Asbert, Maria Fleca

Carrer Major 1854

48 Asbert, Vicent Fleca-Forner 1846-1851, fleca 1852, forner

49 Duran, Francesc Fleca Plaça Pública, 6. 1863-64.

21 A partir de 1863, Sant Joan, 7 i a partir de 1870, Josep Torné Olivé.

22 A l’original: “Negociante en paja”.

23

A l’original “Especulador”, en aquest cas, com a negociant/tractant de gra i farines

24 A l’original: “Estero”. En castellà, segons el diccionari de la RAE, una estera es una catifa feta d’espart, joncs o palmes. En català, estorer: persona que fàbrica estores, que antigament podien estar fetes d’espart, jute, joncs o palla.

25 A partir de 1861, a Carretera, 6.

Núm. Nom Activitat Adreça Anys F-Forn

50 Brou, Andreu

51 Capdevila, Josep

Forn i forner

Forn de pa sense venda Magatzem de farines

Carrer de les Canals 1852, forner 1854, forn de pa26

Quarter de Ponent , 25. 1856, magatzem de farines 1861-1862, forn de pa sense venda

1865-1867, magatzem de farines27

52 Caral (Canals), Maria Forn de pa sense venda Carrer de les Sitges, 6 1861-1869

53 Font, Pere Forn de pa sense venda Carrer Sant Joan, 8, 12. 1861-1867

54 Satorra, Pau

Forn de pa Magatzem de farines Carrer Sant Joan, 8, 9. 1865-1867, magatzem de farines 1867-1873, forn de pa F-Fuster

55 Bosc, Pere Fuster

56 Bosc Capmany, Josep Fuster

57 Canals, Francesc Fuster

26

Carrer Major Carrer de Sant Joan, 3. 1851-1852, Major 1854-1868, Sant Joan, 3.

Carrer Major Carrer de Sant Joan, 3. 1850-1857, Major 1869-1873, Sant Joan, 3.

Carrer del Sol, 6, 8 i 18.

1856-1857, Sol 1861-1862, Sol, 6. 1863-1869, Sol, 8. 1870-1873, Sol, 18.

58 Canals, Benet Fuster Carrer del Sol, 4. 1846-1854

59 Llunell, Jacint Fuster

1851-1852, Lluna 1854-1857, Sol 1861-1867, Sol, 5. H-Hostaler

60 Bosc Carbonell, Josep Hostaler

Carrer de la Lluna Carrer del Sol, 5.

Carrer de Sant Joan, 9. 1854, Sant Joan. 1863-1872, Sant Joan, 9.

61 Bosc, Pere Hostaler Carrer de Sant Joan, 3. 1867

62 Font, Pere Hostaler Carrer Sant Joan, 12. 1863-1873

63 Romeu, Joan Hostaler Carrer de Sant Joan 1852 J-Jocs, billar

64 Duran, Francesc Taula de billar

Plaça pública, 6. 1863-64.

65 Font, Pere Joc de billar Carrer Sant Joan, 8, 10, 12. 1848-1857

66 Mateu Pladevall, Baldiri Joc de billar Carrer de les Canals, 1. 1846, 1851

67 Oller, Pau Taula de billar

J-Jocs, pilota

68 Planas, Joan Joc de pilota

69 Rauric, Miquel Joc de pilota

Ll-Lleteria

70 Formosa, Climent Lleteria

71 Ginabreda, Anton Lleteria

A l’original: “Horno de pan con venta”.

Plaça pública, 6, 7. 1864-1868

Carrer Sant Joan 1846

Carrer de Sant Joan Rajoleria 1848-185628

Riera

Carrer de Sant Joan, 1 Carrer del Sol, 7

Marina Carrer de les Canals Carrer del Sol, 14.

1857, riera 1865-1867, Sant Joan, 1, Josep Formosa. 1868, Sol, 7, Josep Formosa,

1854, Marina 1857, Canals 1861-1869, Sol, 14.

27 A l’exercici 1865-66 tributa com a “especulador”, en aquest cas, com a negociant/tractant de farines.

28 A partir de 1854, a la Rajoleria

Núm. Nom Activitat Adreça Anys

72 Lligadas, Joan Lleteria

Carrer del Sol 1857

73 Llobet, Josep Lleteria Riera, 3. 1861-1864/65

74 Miernau, Bernat Lleteria

Carrer de Sant Joan, 18. Carrer de les Canals 1865-1868, Sant Joan, 18. 1869, Canals

75 Molas, Carles Lleteria Carrer de Sant Joan, 19. 1865-1869

76 Nicolau, Josep Lleteria - Llet de cabra Carrer del Sol 1852-1857

77 Rovelló, Ignasi Lleteria Riera 1857

78 Vila, Isidre Lleteria - Llet de cabra Carrer Major 1852, 1854-1857 M

79 Badia, Jacint Manyà Carrer Major 1852-1873

M-Molins

80 Modolell, Joaquim Molí de farina, una pedra

P-Paleta

Carrer Major, 2 Carrer de les Canals, 2, 4 1854 1856-187329

81 Dellarès, Joan Paleta 1846-1849

82 Gorgas, Francesc Paleta 1848-1850

83 Monmany Pugés, Joan Paleta 1848-1850

P-Premses

84 Amat Sala, Joan Premsa d’oli, de biga Carrer de les Sitges, 2. 1854-1873

85 Font, Pere Premsa d’oli, de biga Carrer Sant Joan, 12. 1851-187330

P-Proveïments

86 Formosa, Josep Abastador de carn Carrer de Sant Joan, 17, 19. 1867-1868

87 Ginabreda, Anton Abastador de carn Carrer del Sol, 14. 1851 1869-1873

88 Miernau, Bernat Abastador de carns

Carrer de Sant Joan, 18. Carrer de les Canals, 1,3, 4 i 5 Carrer Major

1854, 1856-57, Major. 1861-1865, Canals, 4. 1865-1867, Sant Joan, 18. 1868-1873, Canals, 1,3,5.

89 Molas, Carles Abastador de carns Carrer de Sant Joan, 19. 1856

90 Monmany, Josep Abastador de carns 1848

91 Romeu, Joan Abastador de carns Carrer de Sant Joan 1849-1851

92 Vidal, Madrona Abastador de carns 1848-1850 Q-Queviures

93 Capdevila, Miquel Botiga de queviures31 Carrer Major 1854

94 Pujadas, Ignàsia Botiga de queviures32 Carrer de Sant Marià Carrer de Sant Joan 1852, Sant Marià. 1854, Sant Joan. Q-Queviures, bacallà

95

96

Capdevila, Joan Botiga de bacallà Carrer Major 1856

Capdevila, Josep Botiga de bacallà Quarter de Ponent , 25. 1863-1866

97 Capdevila, Miquel Botiga de bacallà Carrer Major 1854

98 Martí, Salvador Botiga de bacallà Carrer de les Canals, 1854-1857

99 Miernau, Bernat Botiga de bacallà Carrer Major 1854, 1856

100 Miernau, Josep Botiga de bacallà Carrer de les Canals, 4, 5 i 12 1861-1873

101 Molas, Carles Botiga de bacallà Carrer de Sant Joan, 19. 1854, 1856-1873

102 Pol, Josepa Botiga de bacallà Carrer de les Canals, 12. 1868

103 Pujades, Pius Botiga de bacallà Carrer de Sant Joan 1856-1857

104 Roig, Josep Botiga de bacallà Carrer de Sant Isidre, 6. 1865-1867

105 Torras, Josep Botiga de bacallà Carrer de les Canals, 12. 1869-1873

29 Els exercicis de 1863/64 i 1864/65, paga per menys de sis mesos i de 1865/66 fins a 1873 consta que funciona menys de tres mesos. A partir de 1856 consta a nom dels hereus de Joaquim Modolell.

30 Anotació de l’any 1873 de que només funciona per temporada.

31 A l’original: “Abaceria” (RAE: puesto o tienda donde se vende al por menor aceite, vinagre, legumbres secas, bacalao, etc.)

32 A l’original: “Vende arengadas, arroz y bacalao al menudeo y en ambulancia”.

Núm. Nom

Activitat Adreça Anys R-Roba

106 Nicolau, Teresa Venedora de roba, ambulant Carrer de les Canals 1854-1857

107 Reguan, Domènec Botiga de roba Carrer Sant Joan, 4. 1848-1861 S-Safareig

108 Modolell, Joaquim Safareig

S-Sanitat

Carrer Major, 2 Carrer de les Canals, 4 1851-1873, safareig33

109 Fargas, Andreu Cirurgià romanista Carrer Major, 32 1846-1867

110 Huguet, Pere Metge-cirurgià Carrer del Sol 1856

111 Sirat, Joan Metge-cirurgià Carrer del Sol, 7. 1857, 1861 S-Sastre

112 Llort, Andreu Sastre

Carrer Major Carrer de les Canals

1846, 1851 1852, 1854, Major 1856, Canals

113 Miernau, Josep Sastre Carrer de les Canals 1851, sastre

114 Vendrell, Domènec Sastre

Carrer de Sant Joan, 4, 7. 1857, 1861-1862, Sant Joan 7 1863-1873, Sant Joan, 4

115 Vendrell, Pere Sastre Carrer Major, 3. 1869-1870 T-Taverna

116 Jacas, Jaume34 Taverner Carrer de Sant Marià 1857 T-Telers

117 Barba, Josep Teler llançadora (1), de cotó Carrer de Sant Isidre, 6 1863-1869, teler

118 Casamitjana, Pere Telers volants a mà (14) Carrer Major 1856

119 Puigdemunt, Gabriel Telers volants a mà (14) Carrer Major Carrer Nou 1856, Major 1857, Nou35

120 Reguan, Domènec Teler volant a mà

Carrer Sant Joan, 2 Carrer Major, 19

1856, 1857 i 1861, Sant Joan, 2, un teler. 1862-1873, Major, 19, 2 telers.36

121 Sardà, Anton Telers llançadora a mà (4), de cotó Carrer Major Carretera, 9, 10 1857 1861-186737 T-Terrisseria

122 Balletbó, Teresa Terrisseria Carrer Major, 5, 9 1861-1868

123 Miernau, Pau Terrisseria Carrer Major, 2. 1861-1867

124 Reguan, Domènec Terrisseria Carrer Major, 19 1867, 1869

125 Rauric, Rafel Terrisseria Carrer Major, 9. 1869

126 Reguan, Domènec

Terrisseria – Botiga de plats i olles Carrer Major, 19 1870-1873 T-Traginers

127 Duran, Josefa Carro de transport, dos matxos Carrer de les Canals 1856-1857

128 Gelabert, Francesc d’Asis Carro de transport, dos matxos Carrer de les Canals 1854

129 Vidal, Roc Carro de transport, un matxo Carrer de la Farina, 16 Carrer Major, 5, 7. 1857, Farina 1861-186738

33 L’adreça del safareig oscil·la entre el carrer Major, 2 i el carrer de les Canals, 4, amb vuit o deu bancs per a rentar. A partir de 1856 consta a nom dels hereus de Joaquim Modolell.

34 La transcripció del cognom es possible que sigui incorrecta.

35 Al carrer Nou, l’any 1857, consten 10 telers, llançadora a mà, de cotó.

36 L’any 1873 consta un teler en llançadora.

37 Entre 1861-1864 hi consten 12 talers a la carretera, núm. 10 i a partir de 1864, 4 talers a la carretera, núm. 9.

Núm. Nom Activitat Adreça Anys

130 Vila, Isidre Carro de transport Carrer Major 1851-1852 T-Transport, constructor carros

131 Guilera, Josep

Constructor de carros Plaça, 7. 1869-1873

132 Monmany Pugès, Baldiri Constructor de carros Carrer Major 1848-1854

133 Nuri, Eudald Constructor de carros Carrer Major, 12 1846-1868

134 Nuri / Vidal, Eudald Constructor de carros Carretera, 12 1861-187339 T- Transport, tartanes

135 Amat Sala, Joan Cavalleria per a tartana Carrer de les Sitges, 2 1861

136 Duran, Francesc Cavalleria per a tartanes Plaça Pública, 6. 1863-64.

38 Els anys 1861-1862 al carrer de la Farina, 16; 1863-1864, al carrer Major, 7 i 1865-1867, al carrer Major, 5. Entre 1863 i 1866 el concepte pel qual paga es una cavalleria per al transport de fruita, amb carro.

39 A partir de 1869, Eudald Vidal.

Malgrat l’indult atorgat als presos polítics cal seguir vindicant la solidaritat amb les persones encausades i el retorn dels exiliats.

La meva solidaritat amb el poble ucraïnès que està patint les conseqüències d’una guerra que no va començar.

Carrasco

Manuel Luengo