La Guerra Freda Pau Laguna i Ferrer Guillem Ramos Chulvi Bruno Rodrigo Gimeno 4ยบ E.S.O. B
LA GUERRA FREDA I NOU ORDRE INTERNACIONAL •
INTRODUCCIÓ
•
LA GUERRA FREDA o
El sistema bipolar.
o
Fases de la Guerra Freda i conflictes bèl·lics •
La crisi dels míssils
•
El mur de Berlín
•
Les Opinions de Gandhi
•
Sud-Àfica i l’apartheid
•
La guerra de Vietnam
•
DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN
•
CRISI DELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS
•
LES NOVES POTÈNCIES
•
•
o
Japó
o
URSS
o
Democràcies populars
o
Expansió del comunisme
ELS ANYS 80 o
El Bloc Occidental
o
El Bloc Oriental
o
Final del mur de Berlín
ELS ORGANISMES INTERNACIONALS o
La ONU (Organització de les Nacions Unides)
o
L’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord)
o
El Pacte de Varsòvia
o
CEE (Comunitat Econòmica Europea)
o
UE (Unió Europea i els seus organismes)
•
LA DESINTEGRACIÓ DE L’URSS
•
EEUU, LA SUPERPOTÈNCIA
•
EL DESPERTAR XINÉS
•
L’EST EUROPEU
•
•
o
Transicions Tranquil·les
o
Transicions Violentes
ALTRES SISTEMES COMUNISTES o
Cuba
o
Corea del Nord
o
Vietnam
CONCLUSIONS
La Guerra Freda és el període comprés entre el final de la Segona Guerra Mundial (1945) i la desaparió de l’URSS (1991). Aquesta guerra va esclatar a causa de les diferències polítiques (comunista i capitalista) i econòmiques entre l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviétiques) i els EEUU (Estats Units). Es deia que hi havia un sistema bipolar, ja que cadascún dels blocs (URSS i EEUU) tenia idees completament oposades unes amb les altres. Per exemple, el bloc capitalista defensava una economia, les directrius de la qual eren la defensa de la propietat privada, l’economia de mercat, l’acumulació del capital i la cerca del màxim benefici, en canvi, El bloc comunista defensava una economia, les directrius de la qual eren la posada en mans de l’estat dels mitjans de producció i la planificació de l’economia (fixació de la producció industrial o agrícola, etc.) per part dels dirigents polítics.
A l'octubre de 1962, avions espies nord-americans U2 van detectar la construcció de rampes de míssils i la presència de tropes soviètiques. El 22 d'octubre, amb el suport clar dels seus aliats occidentals, Kennedy pren una mesura de gran duresa: estableix una "quarantena defensiva", és a dir, un bloqueig de l'illa, desplegant unitats navals i avions de combat al voltant de Cuba. Si els vaixells soviètics intentaren forçar el bloqueig, el conflicte armat entre les dos superpotències estava servit. El Mur de Berlín, construït al 1961 a Alemanya, es va alçar per a separar La República Democràtica Alemanya de La República Federal Alamanya. El que intentaven era no mesclar gent que recolzava la democràcia entre els que no ho feien. Les diferències entre les condicions de vida de la RFA i la RDA eren molt grans. La RFA era molt més rica i estava dirigida per un règim molt més democràtic que el de la RDA. Per aquest motiu, molts ciutadans de l’Alemanya oriental emigraven cap a l’oest, utilitzant com a via de pas el Berlín occidental. L’any 1960, això havia arribat a suposar una greu crisi socioeconòmica per a la RDA.
(Construcció del mur de Berlín. Matinada del 12 al 13 d’Agost de 1961)
Durant la Guerra Freda Gandhi va recomanar al Congrés rebutjar les propostes del Pla de la Missió del Gabinet creat pels britànics en 1946. Desconfiava de la idea de compartir el poder amb la Lliga Musulmana i les divisions i descentralització que proposaven els britànics.
L'apartheid és el resultat del que va ser, al segle XX, un fenomen de segregació racial a Sudàfrica implantat per colonitzadors anglesos i holandesos (bòers), com a símbol d'una successió de discriminació política, econòmica, social i racial. Va ser anomenat així perquè significa "separació" en afrikaans. Els comunistes que lideraven al Vietnam del Nord van tenir l'oposició dels Estats Units que s'havien posat del costat dels francesos en les lluites d'independència de les colònies argumentant que els independentistes estaven associats amb URSS i la Xina. Al 1969 es celebrà la primera sessió
(Tancs soviètics enfrontats a tancs nord-americans)
diplomàtica a París entre membres del conflicte. Vietnam del Nord va guanyar forces i van envair Vietnam del Sud,
que va ser denominat República del Sud del Vietnam i que era un estat amb el suport de Hanoi abans de ser reunificat com la República Socialista de Vietnam el 2 de juliol de 1976. El procés de descolonització accelerat després del final de la Segona Guerra Mundial és un dels majors fenòmens del s. XX. Aquest procés, que marca la fi de la hegemonia europea en el món, s’ha desenrotllat paral·lelament al conflicte Est-sud-est, ja siga independentment d’ell, com són els casos de la India o Argèlia, o lligat a le seues vicituds, per eixemple els conflictes del sud-est asiàtic i del Orient Mitjà. Japó (el seu significat literal 'el país de l'origen del sol'), és un país insular de l'est d'Àsia. Està situat entre l'oceà Pacífic i el mar del Japó, a l'est de la Xina, Rússia i la península de Corea.
(Durant la Guerra Freda, al 1957, l’URSS va posar en òrbita l’Sputnik 1, el primer sstèlit artificial de la història)
En acabar la segona guerra mundial, Japó va ser ocupat per forces aliades liderades pels Estats Units amb contribucions d'Austràlia, l'Índia britànica, el Regne Unit i Nova Zelanda, a més de que va adoptar els «Tres principis no nuclears», cosa que prohibia al Japó tenir armament nuclear. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (abreujat URSS) o Unió Soviètica va ser una confederació constitucional d'estats socialistes, basada en la ideologia comunista, que va existir a Euràsia a partir de 1922, fins a la seva dissolució en 1991. Es denomina democràcia popular a un tipus de règim polític. La seva expressió institucional són els autodenominats estats socialistes, que van tenir un gran desenvolupament durant el
segle XX, encara que alguns han sobreviscut al segle XXI. El terme "democràcia popular" es va donar als règims sorgits a l'Europa de l'Est després de la Segona Guerra Mundial. A cada lloc del món van tenir sorts diverses, però poques vegades van arribar al poder. Les excepcions van ser els països d'Europa de l'Est que van estar sota el control del règim polític instaurat a l'URSS després de l'ascens al poder de Stalin (heretat pels successius governs), durant més de 40 anys a partir de la derrota de l'Exèrcit Nazi i la conquesta militar de la regió per l'Exèrcit Roig després de la Segona Guerra Mundial, a més de la Xina, Corea del Nord, Vietnam i Cuba, on el poder el van obtenir adreces militars o guerrilleres, dirigides o influenciades pel seu respectiu Partit Comunista, amb suport pagès i de sectors populars. Cap als anys huitanta, l’URSS es trobava en desavantatge respecte als Estats Units per la ineficàcia de l’economia planificada, que li feia patir greus problemes econòmics. Per aquest motiu, el nou líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov va promoure un comunisme reformista. El Mur de Berlín va caure la nit del dijous, 9 novembre 1989, al divendres, novembre 10 de 1989, 28 anys més tard de la seva construcció. Després de les reunions de pau es crea l'ONU, per substituir a la Societat de Nacions en la defensa dels drets humans. Aquest organisme no serveix per evitar la tensió entre els dos blocs creats, cada un amb influència sobre altres països més febles: el capitalista, (amb un sistema econòmic basat en la propietat privada i en la llibertat econòmica), d'influència en el àrea atlàntica i el Japó i el comunista (amb un sistema d'economia planificada per l'Estat).
(Logotip de l’ONU)
El 1949 els països occidentals crearen una aliança militar (OTAN: Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). L’OTAN és una organització internacional política i militar creada com a resultat de les negociacions entre els signataris del Tractat de Brussel de 1948, amb l'objectiu d'organitzar Europa davant l'amenaça de la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial, que va constituir una organització paral·lela al Pacte de Varsòvia. El 1955 l'URSS funda la seva (Pacte de Varsòvia), CHURCHILL batejar aquesta divisió de països amb el nom de teló d'acer. Onze anys després de la crisi de Berlín, s'aixeca a la ciutat l'anomenat "mur de la vergonya" per evitar traspasos de la zona comunista a la capitalista. La Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser una organització internacional creada pels Tractats de Roma del 1957 (en vigor des del 1958), amb la finalitat de crear un mercat comú
europeu. Els estats signataris foren França, Itàlia, Alemanya (per aquest llavors, només la República Federal Alemanya, no la República Democràtica Alemanya) i els tres països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg). El tractat establia un mercat i aranzels externs comuns, una política conjunta per a l'agricultura, polítiques comunes per al moviment de la mà d'obra i els transports, i fundava institucions comunes per al desenvolupament econòmic. Aquestes institucions, posteriorment, l'any 1965, es fusionessin amb les institucions de la CECA i les de la EURATOM, gràcies al Tractat de fusió (o Tractat de Brussel). La Unió Europea (UE) és una comunitat política de Dret constituïda en règim d'organització internacional, nascuda per propiciar i acollir la integració i governança en comú dels pobles i dels Estats d'Europa. Està composta per set Estats europeus, i la seva Unió va ser establerta amb l'entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l'1 de novembre de 1993. Corea del Nord, comunista, va envair Corea del Sud el
(Xiqueta amb el seu germà durant la Guerra de Corea, 8 de Juny de 1950)
1950 i la guerra va esclatar, aquesta va ser la primera disputa de contenció de la Guerra Freda. Truman va enviar a l'exèrcit nord-americà a l'acció. Després Xina va passar a participar en defensa dels comunistes del nord. Durant 3 anys tropes xineses i russes van barallar pel nord, i nord-americanes, australianes, canadenques, franceses i britàniques pel sud. La guerra de Corea va dividir la península en dues parts ia partir de la Conferència de Ginebra de 1954 la situació va quedar oficialitzada. En els combats van morir més d'un milió de combatents i 400 civils, sense que l'estatus nord-sud es modifiqués. Mapa del món en Guerra Freda el 1959, en tons de vermell l'URSS i els seus altres aliats comunistes, i en els tons de blau i verdós l'OTAN i els seus aliats capitalistes.
El descontentament social a l'URSS, va arrossegar al model socialista de l'Europa Oriental i al mateix temps va obligar a reformes polítiques que van
tenir com a conseqüència la dissolució de la Unió Soviètica (1991), la desaparició del bloc soviètic i la fi de l'enfrontament bipolar entre nord-americans i russos . Es va donar inici a un curt període d'hegemonia global per part dels Estats Units, inaugurat amb la Guerra del Golf (1991).