Projecte interdisciplinar 4t ESO. Atreveix-te a pensar.
“LAS AMISTADES PELIGROSAS” FITXA TÈCNICA Durada: 119 min. Nacionalitat: Regne Unit i EEUU Any: 1988 (Color) Direcció. Stephen FREARS Productora: WARNER BROS. Productor: NORMA HEYMAN i HANK MOONJEAN Guió: CHRISTOPHER HAMPTON (Basat en l’obra de Choderlos de Laclos) Fotografia: P. ROUSSELOT Muntatge: MICK AUDSLEY Música: GEORGE FENTON Dir. Artística: STUART CRAIG I GÉRARD JAMES Vestuari: JAMES ACHESON
SINOPSI ARGUMENTAL França al segle XVIII. La perversa i fascinant Marquesa de Merteuil planeja una venjança per al seu últim amant amb l’ajut del seu vell amic, el Vescomte de Valmont, un seductor tan immoral i depravat com ella. Una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel, a la qual Valmont conquesta, es veurà involucrada a les perilloses maquinacions de la marquesa.
1
Projecte interdisciplinar 4t ESO. Atreveix-te a pensar.
QÜESTIONARI DE TREBALL SOBRE LA PEL·LÍCULA
LLENGUA: Context històric Fitxa tècnica: Director: Stephen Frears Any de rodatge: 1988 Nacionalitat: Americana Durada: 119 min. Guió: Christopher Hampton (inspirat per la novel·la “Liaisons Dangereuses” de Choderlos de Laclos) Repartiment: • • • • • • • • • • • •
Glenn Close: Marquesa de Merteuil John Malkovich: Vescomte de Valmont Michelle Pfeiffer: Madame de Tourvel Swoosie Kurtz: Madame de Volanges Keanu Reeves: el cavaller Danceny Mildred Natwick: Madame de Rosemonde Uma Thurman: Cécile de Volanges Peter Capaldi: Azolan Joe Sheridan: Georges Valerie Gogan: Julie Laura Benson: Émilie Joanna Pavlis: Adèle
Productors: Norma Heyman i Hank Moonjean. Música: George Fenton
Època i espai: La història transcorre a França, durant el segle XVIII.
Gènere narratiu: Històric.
2
Projecte interdisciplinar 4t ESO. Atreveix-te a pensar.
Tractament argumental Argument: La història tracta sobre la Marquesa de Merteuil, una poderosa i malvada dona de l’alta aristocràcia, la qual vol venjar-se del seu amant, amb l’ajut del Vescomte de Valmont, un home amb les mateixes qualitats que ella. Ell al principi no accepta, perquè té un asunt pendent, i la Marquesa de Merteuil li proposa un tracte, el qual ell accepta. Valmont intenta conquerir a Madame de Tourvel, una dona que creu en l’amor i l’església, només per a fins sexuals, però al final el Vescomte s’enamora d’ella. Al final de la pel·lícula Valmont mor, i la Marquesa de Merteuil es queda sola trista i amargada.
Estructura narrativa: És una estructura lineal, on els fets es narren per ordre cronològic. Apareixen moltes el·lipsis. Al principi i per mig apareixen varies accions simultànies.
Tractament dels personatges Enumeració i retrat dels personatges: Marquesa de Merteuil: (Protagonista) És una dona de l’alta aristocràcia, manipuladora i egoista. Té els cabells rossos, la pell molt pàl·lida i els ulls blaus, amb l’angle de la cara molt marcat. Té un coll ben estirat. La seua complexió és normal. Porta vestits luxosos de l’època, amb corsé i molts llaços. Vescomte de Valmont: (Protagonista) Ell és un comte el qual només l’interessen les dones, no li importen els seus sentiments. Valmont també és egocèntric i orgullós. Porta posat una camisa, una jaqueta llarga amb colla alt i una espècie de pantalons amb malles. Sempre porta perruca. Madame de Tourvel: (Protagonista) Aquesta dona creu en l’algèsia i en l’amor vertader. Ella és innocent i jove. Té el rostre fi i clar, amb els ulls clars i els cabells rossos. Va un poc menys elegant que la Marquesa de Merteuil, però encara així la seua indumentària és exquisida.
Rols i relacions socials Vescomte de Valmont- Marquesa de Merteuil (amants) Vescomte de Valmont- Madame de Tourvel (amants) Marquesa de Merteuil- Madame de Volanges (cosines) Madame de Volanges- Cécile de Volanges (mare-filla) Cécile de Volanges- el cavaller Danceny (enamorats) El cavaller Danceny- Marquesa de Merteuil (amants) Madame de Rosemonde- Vescomte de Valmont (tia) Vescomte de Valmont- Cécile de Volanges (matrimoni concertat)
3
Projecte interdisciplinar 4t ESO. Atreveix-te a pensar.
ÈTICA: 1.
Madame de Merteuil i Madame de Tourvel representen en la pel·lícula dos models de dona oposats. Mostra aquesta oposició tot i indicant els trets o característiques de cadascuna d’elles. Bé. La principal diferència entre les dues dones és la innocència per part de Madame de Tourvel. Ella creu en l’amor i això fa que moltes vegades no se n’adone de que l’estàn utilitzant. En canvi, Madame de Merteuil és egoista i artificiosa, qualitats de les que Madame de Tourvel manca.
2.
La sexualitat és una de les parcel·les de la vida humana on s’inicia l’alliberament al segle XVIII. Indica almenys 3 elements que indiquen aquest canvi a la moral sexual en l’època moderna.
En aquella época les dones no podien ensenyar res, i les relacions sexuals estaven molt mal vistes per part de l’església (més o menys com ara), per tant, aquest canvi ha ajudat a alliberar-se un poc d’eixe pensament, el qual és totalment natural. 3.
Quina dona de les que hi apareixen a la pel·lícula et sembla més moderna, més d’acord a l’esperit de les Llums? Madame de Merteuil, Madame de Tourvel, Cécile de Volanges, sa mare ...? Justifica la teua resposta.
La dona que està més prop del model de dona del segle de les Llums és Madame de Merteuil, perquè conta a la pel·lícula que ella es dedica a raonar i a utilitzar la seua intel·ligència com a punt de referència, i a més, no es tant religiosa com ho és Madame de Tourvel o Cécile, és més, a la pel·lícula no apareix ningun aspecte de que ella siga creient. 4.
Per què suposa un gran repte per al Vescomte de Valmont seduir a Madame de Tourvel, tal i com li proposa Madame de Merteuil? Recorda els seus trets. És un gran repte perquè Madame de Tourvel creu en l’amor vertader i en els pecats i l’església, i ella no deixa que ningun home li faja res a no ser que ho faja per amor.
5.
Madame de Tourvel ens mostra en la pel·lícula una gran conflicte moral que a sovint tenim les persones. Podríeu identificar-lo en termes generals, no narrant els esdeveniments concrets? Durant tota la pe·lícul ella pensa que tenint el poder s’aconsegueix la felicitat, però al final s’enadona que no.
6.
Diríeu que Madame de Tourvel és una persona “major d’edat” d’acord a l’ètica de Kant? Justifica detingudament la teua resposta utilitzant els teus coneixements. Nosaltres pensem que si, ja que ella pot valer-se per si mateixa basant-se en la seua capacitat de raonament o intel·ligència. Ja no necessita a ningú que pense per ella.
7.
Mme de Merteuil i el Vescomte de Valmont són persones independents, captivadores, dominadores. Què valor simbòlic té el maquillatge de la Marquesa i raona: com aconsegueixen aquesta classe de persones el poder? Es el camí cap al plaer? Els dona finalment la felicitat? Mme de Merteuil estima aln Vescomte, pero ella no vol que ningú ho sàpiga, i només mantenes un relació d’amants. Aqustes persones intenten acoseguir el poder manipulant a altres persones, i ells pensen que així aconseguiran la felicitat, tenint a tot el món controlat. Madame de Merteuil porta aqust maquillatge perque en eixa època tindre la pell blanca esra signe de que mai habies treballat al camp, i això significa que pertanyies a l’alta societat.
4
Projecte interdisciplinar 4t ESO. Atreveix-te a pensar.
8.
L’ètica kantiana proposa que una bona conducta moral és tota aquella acció en la que considerem als altres com un fi en si mateix i no com a un mitjà per aconseguir els nostres propòsits. Valora d’acord a aquest principi ètic les accions de la Marquesa de Merteuil, el Vescomte de Valmont, Cécile de Volanges i el Cavaller Danceny. La Marquesa de Merteuil manipula als demés per a un benefici propi, una acció que no és gens morals, al igual que el seu amic, el Vesocomte de Valmont, un home que tampoc té en compte els sentiments de les persones. El Cavaller de Danceny tampoc demostra utilitzar els sentiments de la gent quan mata a Vamont. En canvi, Cécile no manipula ni fa patir a la gent. Tot al contrari, la manipulen a ella.
9.
Una bona acció moral, segons Kant, per ser racional ha de ser universalitzable, és a dir, ha de ser desitjable que tothom la realitzara de igual manera. Consisteix a dir, que el que és bo per a un ha de ser bo per a tothom. Com valoraries d’acord a aquest principi ètic als personatges anteriors. Ells no feien bones accions, ja que manipulaven als demés, i això sempre estarà mal vist. Ells pensaven que això si que estava bé, però altres persones pensaven que no era així, per tant, si uns pensen que no està bé i altres pensen que està bé normalment té raó qui pensa utilitzant el sentit comú.
10. La pel·lícula és una crítica a la moral i els costums de l’aristocràcia durant el segle XVIII. Elabora tu aquesta crítica. Fixa’t als que són i com els mostren públicament els diferents personatges, el significat de l’escena final de Mme de Merteuil, al desenllaç de Valmont, etc. En aquesta època a moltes persones no els importaven els sentiments, només els importava el que era bo per a ells i no el que era el millor per als demés. A nosaltres ens sembla que açò no està bé, perquè no és pot ser tan egoista de pensar sempre en tu mateix. Has de fer les coses utilitzant la raó. És possible que de vegades es fagen coses que impliquen un sacrifici, però això t’ha d’importar. Moltes vegades fem o deixem de fer coses per altres persones, en canvi, molta gent del segle XVIII encara no pensava així.
5