PLATAFORMA PER LA DIGNITAT DE CATALUNYA NORD
Butlletí Nord-CAT N ° 4
Qui sem ? La Plataforma per a la Dignitat, entitat nordcatalana va ser creada el 2005.
-
F E B R E R
2 0 1 1
L
'any 2010-2011 la Universitat de Perpinyà no ofereix formació al CAPES de català i al DUEC, (Diploma d'Universitat d'Estudis Catalans), «una posició contrària a l'interès dels estudiants i de tota la població de Catalunya Nord», comentaba l’Hervé en un article de la Plataforma de gener 2011.
Que fem ? Cada setmana trobareu nous articles sobre l’actualitat nordcatalana ; però també, articles d’opinió i de reflexió sobre el nostra futur.
El dijous 6 gener, el president de la Regió, Christian Bourquin va aconseguir posar d’acord les tres universitats de Montpeller sobre un sòcol comú "Sud de França". Aquesta denominació té com a objectiu reforçar la visibilitat de l’activitat de recerca pròpia a la regió a nivell internacional segons el vot de Georges Frêche. Finançat pel gran préstec de Nicolas Sarkozy, aquest projecte hauria de permetre als pressuposts universitaris de Montpeller de beneficiar-se d’un mannà de 1 a 3 mil milions d'euros. Aquests diners no passaran per la Universitat de Perpinyà.
http://plataforma.catnord.cat
>
:
2
E U R O S
El nou President de Regió, Ch. Bourquin, ajudarà Catalunya Nord ?
Que volem ? L'objectiu de la Plataforma és essencialment cívic, de defensa dels interessos d'un país que perd ma s s a sovint referents.
TU TAMBÉ PARTICIPES !
P R E U
El "Sud de França" s'ha de parar a Salses… Des dels anys 2000, el desenvolupament de l'activitat econòmica de Catalunya Nord ha estat seriosament frenat per una disminució de les seves relacions aèries, marítimes i terrestres. El mal anomenat Aeroport Internacional de Perpinyà s’hauria de dir « aeroport provincial de Perpinyà » amb només 4 vols diaris cap a la capital de l'estat francès i alguns vols cap a Ang l e t e r r a c a d a m e s . Les activitats de comerç del port de Port-Vendres no han deixat de disminuir des de la independència d'Algèria (1962), malgrat la seva especialització en la importació de fruita i verdura. Les
obres de la tercera andana que havien de millorar les capacitats de recepció de mercaderies han estat suspeses per la justícia el març del 2010. La línia TGV Perpinyà-Montpeller evocada el 1995 i declarada Projecte d'Interès General el 2000, no veurà la llum abans del 2020. El 3 de desembre del 2010 només acaben de firmar el protocol de finançament dels estudis previs a l'enquesta d'utilitat pública ! En direcció a la capital de Catalunya, Barcelona, és la mateixa història; el funcionament de la línia està previst per al 2020. D’altra banda, el patrimoni de Catalunya Nord ell també queda amenaçat. Gràcies al treball de l'actual president de la regió, el Canigó esdevindrà el novè "Grand site de France". El projecte de declarar també Paulilles "Grand site de France" està pendent. La visió de l'estat francès és irremeiable : Entre el «sud de França» i el « nord d'Espanya» existeix un territori només bo per acollir els turistes i els jubilats. Cap reconeixement cultural, un aïllament territorial i econòmic, una destrucció del nostre sistema educatiu, el nostre país es mor a poc a poc. Amb l'arribada d'un català a la presidència de la regió molts hi van veure una bona notícia per al nostre país… Va ser el meu cas. Desgraciadament els primers mesos del seu mandat ens mostren la nostra ingenuïtat. El nostre combat per tornar a trobar una dignitat per a Catalunya Nord més que mai en serà motivat. GiL
PÀGINA
2
LA CASA DE LA GENERALITAT, TÉ UN NOU DIRECTOR : Primeres repercussions de la victoria de CiU a les eleccions de novembre 2010 a la Generalitat de Catalunya : es la designació d’un membre nord-català de CiU, Joan Gaubi, com a Director de la Casa de Generalitat de Perpinyà. Triar un Director per la Casa és triar la persona que treballarà pel futur d'una política que pugui unir les comarques a banda i banda de l'Albera, és triar una persona capaç de gestionar les relacions entre les institucions d'aquest espai transfronterer, capaç d'acompanyar i impulsar projectes de tot tipus institucionals, econòmics, lingüístics, culturals, turístics... La Casa de la Generalitat de Perpinyà no és una "ambaixada" qualsevol, és la representació de la Generalitat en territori català. El nou director tindrà una responsabilitat important, representarà el poder català i haurà de tractar tant amb el Consell General com amb l'ajuntament de Perpinyà, amb la CCI i el món cultural... Els responsables del teixit econòmic, cultural i de les institucions hauran de fer confiança en aquest director. Ser Director de la Casa i nord-català serà un avantatge per Catalunya sud i Catalunya nord ? A veure...
Joan Gaubi, nou director de la Casa de Generalitat de Perpinyà
Questió de medi ambient...
E
n una època on es parla molt d'escalfament global del planeta, on es parla molt de reciclatge, de consumir menys, d'ecologia, etc... etc... em sembla que tenim el dret de demanar què s'ha fet ? què es fa ? i què es farà ?
Primer de tot, crec que som tots conscients que s'ha d'intentar frenar el canvi climàtic i avançar cap a la sostenibilitat. Crec també que tots sabem que el canvi només es farà realitat si hi participem totes i tots. Aquest article no serà en pla científic, a base de xifres o no sé quina paraula que ningú no entendrà. No, només serà una mena de guia, de guia del "bon consumidor", de coses petites del dia a dia i no d'accions més grans. Què podem fer ? Què podem canviar ? Doncs, quasi tot el que volem. Només es tracta de voluntat i motivació. Des de fa uns anys, a l'Estat Françès s'ha iniciat tota una campanya de reciclatge. Bé, separar el cartró i el vidre de la resta dels residus ja és un pas. Però queda molt per fer encara. No és tan difícil, només caldria fer un passet més. Triar l'orgànic; les deixalles orgàniques representen prop de la meitat del pes total de les escombraries. I per acabar triar el rebuig, tot el que no es pot triar. La segona cosa que s'hauria d'afavorir és el mercat ecològic. Consumir productes ecològics i que hagin estat produïts prop de casa, és bo per la salut de l'home i la del planeta. Afavoreixen l'economia local i redueixen les emissions de CO2 del transport de mercaderies. Els horts de les cuitats o fins i tot de casa nostra hauríen de ser autosuficients. És molt fàcil, s'ha de cultivar plantes mediterrànies pròpies de la nostra climatologia. Ajuda a reduïr el consum d'aigua, ja que les plantes són adaptades al seu territori. Ara bé, tot això és molt bonic, però falta una coseta. L'aspecte social, fer barri, fer poble ; és un desenvolupament molt important quant a l'ecologia : Crear mercat d'intercanvis. En lloc de llançar el que no es fa servir, doncs se'l pot donar o intercanviar. Els mercats d'intercanvis són maneres pràctiques per a reduir residus, i a més a més són una eina d'interrelació social. Al final són petites coses.. però si tothom ho fa.. acabaran sent grans ! Ens hi posem ? BUTLLETÍ
NORD-CAT
ES M L E D R E I S S O D
PÀGINA
3
Ensenyement bilingüe del català a Catalunya Nord : un mon tapat ?
A
l principi d’aquest mes de gener, a pocs dies d’interval, dos escriptors coneguts de Catalunya-Nord han publicat a Internet dos articles que parlen, entre altres coses, de les dificultats que coneix l’ensenyament bilingüe (immersiu o paritari) a les nostres comarques. El primer va ser l’Alà Baylac-Ferrer : el 7 de gener, va penjar al seu blog un escrit titulat : « L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya Nord » (es pot llegir : http:// blogs.elpunt.cat/baylacferrer/2011/01/07/l%E2% 80%99ensenyament-bilingue-en-catala-en-panaa-catalunya-nord). El segon va ser en Joan LluísLluís : el 10 de gener, va publicar al diari EL PUNT un article que porta per títol : « Uns malentesos entre bretons i francesos » (es pot llegir : http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5societat/354937-uns-quants-malentesos-entrebretons-i-francesos.html).
L’ensenyament bilingüe (immersiu o paritari) sembla l’únic capaç de fer que un alumne acabi parlant amb facilitat una llengua minoritària quan la transmissió familial d’aquesta llengua deixa de funcionar (cosa que ha passat ja a tot arreu a França). L’ensenyament immersiu és generalement de tipus associatiu: escoles DIWAN a Bretanya, escoles IKASTOLA a Iparralde (País Basc nord), escoles CALANDRETA a Occitània, escoles BRESSOLA, ARRELS o COMTE GUIFRÉ a CatalunyaNord (amb net predomini de la llengua minoritària com a eina d'ensenyament). L’ensenyament bilingüe paritari és generalment aquell que practica l’Educacó Nacional francesa (mateix nombre d'hores d'ensenyament en francès i en llengua minoritària). Doncs, mirem les xifres proporcionades per la FLAREP (Federació per les Llengües Regionals a l’Ensenyament Públic) :
CatalunyaNord
Còrsega
Iparralde (País Basc nord)
Alsàcia
Bretanya britòfona
Alumnes rebent un ensenyament bilingüe (2008-2009)
2 956
5 628
11 130
18 105
10 514
Percentage de tot l’alumnat
4,3 %
≈ 20 %
≈ 35 %
≈ 10 %
≈ 4%
Superfície de la zona amb llengüa minoritària
3.679 km² 1 alumne bilingüe per 1,2 km²
8.680 km² 1 alumne bilingüe per 1,5 km²
Població de la zona amb llengua minoritària
429.923 hab 1 alumne bilingüe per 145 hab
2.967 km² 8.280 km² 13.600 km² 1 alumne 1 alumne bilingüe 1 alumne bilingüe bilingüe per per per 0,26 km² 0,45 km² 1,3 km²
302.966 hab 268.739 hab 1 837 087 hab 1 500 000 hab 1 alumne 1 alumne 1 alumne bilingüe 1 alumne bilingüe bilingüe bilingüe per 101 hab per 143 hab per 53 hab per 24 hab
Quadre sobre els alumnes que segueixen un ensenyament bilingüe immersiu o paritari (francès + llengua regional) a unes zones de França : comparació amb l'alumnat total, etc…
PÀGINA
ES M L E D DOSSIER
4
Si comparem aquest ensenyament bilingüe amb l'alumnat total escolaritzat a cada zona, amb la superfície de cada zona oamb la població total de cada zona, ens adonem que la nostra situació és comparable a la de l'ensenyament a la Bretanya Britòfona. Les situacions de Córsega, Alsàcia i sobretot Iparralde són millors. Si observem la progressió d'aquest ensenyament bilingüe entre els anys escolars 2005-2006 i 2008-2009, veiem que el lloc on augmenta menys és Catalunya-Nord. Fins i tot a la gran Occitània, tot i les dificultats que hi ha, la progressió ha estat més forta en el mateix període : 38 %.
Any escolar 2005-2006 Any escolar 2008-2009 Progressió
Còrsega
Iparralde (País Basc nord)
Alsàcia
Bretanya sencera
2 591
3 255
8 627
12 837
10 133
2 983
5 628
11 130
18 105
12 806
+ 15 %
+ 73 %
+ 29 %
+ 41 %
+ 26 %
CatalunyaNord
Alumnes que reben un ensenyament bilingüe immersiu o paritari (francès + llengua regional) a unes zones de França : progressió
Quina explicació té aquesta feblesa de l'ensenyament bilingüe a les terres nord-catalanes i el retard que està prenent ? O l'exigència que es desenvolupi aquest ensenyament per part de la població d'aquí no és prou forta, o l'Estat que proveeix l'essencial de les places de professors bilingües aplica a casa nostra una política especial d'obstrucció contra aquest desenvolupament ?
BUTLLETÍ
NORD-CAT
En Joan Lluís-Lluís, al seu article opina que la primera opció és la bona. Vegem el que diu quan compara l'ensenyament bilingüe a Bretanya i a Catalunya-Nord : « L'ensenyament immersiu, a través de les escoles Diwan, representa una força modesta però real, i l'ensenyament públic obre línies bilingües amb molta més facilitat, encara un cop, que el mateix ensenyament públic a Catalunya Nord. Cal dir que Bretanya es beneficia d'un avantatge paradoxal. Bretanya, i encara més el País Basc Nord i Còrsega. En aquests tres territoris, l'Estat compra la pau civil. Són els tres territoris en què hi ha hagut, pot haver-hi o hi ha algun tipus de violència identitària, i els governs successius, contradient tots els discursos oficials, donen avantatges a aquests territoris, en particular en el camp de l'ensenyament. A Bretanya, al País Basc Nord i a Còrsega, molts problemes d'ensenyament –obertura de línies bilingües, iniciació de la llengua, escoles immersives– no es resolen al Ministeri d'Educació sinó al Ministeri d'Interior. Allà, un funcionari rep les trucades dels diputats o dels batlles preocupats i transmet aquesta inquietud al seu col•lega d'Educació, al qual suggereix de resoldre el problema favorablement. I, així, els més violents són els que tenen més. És indecent, indigne i extremament hipòcrita, però és així. » Si realment, aquesta és l'explicació bona, penso amb el Joan Lluís-Lluís que és inadmissible ; va en contra del principi sacrosant d'igualtat predicat per la nostra República Francesa. Daniel
N°4
-
FEBRER
2011
D
S E M L E OSSIER D
PÀGINA
5
Carta oberta al President de l’Universitat de Perpinyà
E
l 30 de desembre enviavi un comunicata la premsa en el qual lamentavi la supressió de dues formacions a la Universitat de Perpinyà. El senyor Jean Benkhelil, President de la Universitat hi ha respost per mitjà d'una entrevista a « L’Independant », el diari local de Catalunya nord. Enlloc de respondre sus del font del problema, ataca i nega la realitat.
Benvolgut senyor, El to i el contingut de l'article publicat a l'Independant del 17 de gener del 2011 m'estranyen. Tot primer vos haig de dir que en el comunicat enviat a la premsa a final de desembre del 2010 em vaig acontentar de fer un balanç, crec encertat, de l'estat de les formacions proposades a la Universitat de Perpinyà de cara a l'ensenyament de la llengua catalana i de repensar les formacions per l'ensenyament del català. No podeu negar que la Universitat de Perpinyà hagi suprimit dues formacions: la formació al CAPES de català i el DUEC, dues formacions que jutgem necessàries per a l'ensenyament de la llengua pròpia de Catalunya nord Com a president de la Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua Catalana, però també com a persona trobi aquestes supressions particularment greus, i la Federació, amb els seus mitjans incomparablement petits respecte als mitjans atorgats a la Universitat- fa el seu paper de comunicar i d'explicar el que passa. He pogut parlar amb diverses persones lligades a la Universitat. El professor emèrit Joan Becat m'ha confirmat que enguany alumnes presentarien el CAPES de català, i això sense la formació que lamentablement no ofereix més la Universitat de Perpinyà. Evidentment no hi ha 100 inscrits al CAPES de català, i no hi seran tan com la Inspecció Acadèmica atorgarà només un lloc de professor per any. Evidentment podrem comptar les inscripcions sus dels dits de les mans, però la supressió de la formació només pot tenir un resultat: l'empitjorament de la situació de la llengua catalana a la Universitat i a l'ensenyament en general. Quan al DUEC, com ho sabeu, no costa ni un €uro a la Universitat i al contrari pot permetre la inscripció de nous alumnes. La supressió d'aquest Diploma Universitari no té res a veure amb hipotètics estalvis. Ara jo també m'agradaria tenir uns quants aclariments. Quines són les iniciatives de la Universitat de Perpinyà a favor de l'ensenyament i de les formacions en llengua catalana? La Universitat ha contactat la Inspecció Acadèmica per a estudiar un projecte de desenvolupament de l'ensenyament de la llengua catalana a les escoles de Catalunya nord ? La Universitat i la Inspecció Acadèmica han estudiat el fet que més de 30% dels pares desitgen un ensenyament bilingüe i que només 4% dels alumnes en poden aprofitar ? No seria aquest el paper de la Universitat: respondre a la demanda creixent de la gent i preparar el futur ? D'altra banda voldria recordar que el juny del 2006 en el marc d'Identi'CAT vam posar de relleu el fet que la Universitat de Perpinyà de la Xarxa Vives d'Universitat se distingia per a ser l'única Universitat Catalana a no proposar pàgina web en català, i aquest fet perdura avui encara, la presència de la llengua catalana hi és totalment simbòlica. Senyor President, de tot l'article comparteixi un punt : "... car pour sauver la langue catalane, il faut sauver les activités. Sinon le catalan sera une langue morte !" És intolerable que la Universitat de Perpinyà refusi un correu d'un estudiant per la sola raó que aquest correu sigui redactat en llengua catalana. Torni a demanar el replantejament de la posició de la Universitat de Perpinyà de cara a la llengua catalana. Molt cordialment. Hervé Pi
PÀGINA
S E M L E D Ó I N I P O
6
França, catalans, forasters i llengua catalana
A
Catalunya nord, com segurament a molts altres països del món, hi ha qui considera que tots els mals vénen semp r e d e l s e s t r a n g e r s . Al fòrum de Vilaweb Catalunya nord un tal Joan Pere es queixava de no poder parlar més català ja que segons ell, a Sant Genís de Fontanes no hi hauria més catalans, els estrangers haurien comprat totes les finques, s'haurien apoderat del vilatge i no s'interessarien a la identitat local. Aquests discursos passen molt bé, ens treu tota culpabilitat, treu culpabilitat a qui és realment responsable, però aquest discurs no s'aguanta. Llavors qui és responsable de les dificultats que coneix la llengua catalana? Tot primer veiem que no hi ha cap llei que protegeixi la llengua pròpia de Catalunya nord a Catalunya nord tot al contrari, hi ha un edicte reial vell de 310 anys que prohibeix l'ús oficial de la llengua catalana, edicte sempre vàlid. No és la recent entrada de les llengües dites "régionales" a la "Constitution Française" que protegeix el nostre patrimoni oral i escrit. Tampoc valen les cartes del Consell general firmada el 2007, de la Fidelíssima aprovada el 2010, ni tampoc les 102 mocions municipals a favor de la llengua catalana. Tot això és paper mullat ja que no obliga res a ningú, per tant la llengua francesa continua sent l'única llengua legal.
Els successius règims francesos han tingut la clara voluntat d'imposar la llengua francesa com a única llengua imposant-la a les administracions, a l'espai públic, a la premsa, a l'ensenyament... A Catalunya nord l'ús social de la llengua catalana ha resistit fins a la segona meitat del segle XX. Ja és destacable vist els mitjans utilitzats per a fer-la desaparèixer. El segle XX ha conegut canvis importants, amb vessants positius i a l'hora nefasts a la llengua. L'escolarització generalitzada és lloable, però la llengua catalana no tenia dret a passar la porta d'entrada dels establiments, ni al pati tenia dret de ser parlada. La multiplicació i la diversitat dels mitjans de comunicació tant escrits, radiofònics o televisius han democratitzat l'accès a la informació però han marginalitzat la llengua vernacle. Des del 1659 fins el segle XX molts forasters s'han instal.lat en terres catalanes i generalment acabaven parlant català ja que era la llengua d'ús social, la llengua normal que calia conèixer per a viure el dia dia. Si els catalans del segle XX havien tingut la tossudesa dels seus avantpassats, si havien continuat a transmetre la llengua catalana als fills, si haguessin utilitzat la llengua catalana com a llengua normal de relacions, llavors els estrangers també haurien après la llengua catalana i la parlarien. Però no ha estat així. Amb aquestes paraules no vull en cap moment acusar els catalans d'haver-se rendit, i no s'han rendit del tot ja que avui encara la llengua catalana és parlada per una part important de la població. Però els nord-catalans han acatat, i és que segurament no pensaven que hi havia una altra via. Amb aquestes paraules vull deixar clar que les responsabilitats són en primer lloc de l'estat francès, i en segon dels propis catalans, no dels estrangers. Hervé Pi
"Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no l'usen." Francesc GBUTLLETÍ
NORD-CAT
N°4
-
FEBRER
2011
ESTUDI
PÀGINA
7
El turisme sud català a Catalunya Nord
L
'estudi presentat el 26 de novembre pel professor Jeroni Coll sobre el turisme sud-català (turistes provinents del Principat de Catalunya) a Catalunya-Nord es revela molt interessant. Ens aprèn alguns fets desconeguts i ens confirma coses que ja intuíem. Així, jo no sabia que el departament dels PirineusOrientals generava la tercera part del volum de negoci lligat al turisme de la regió Llenguadoc-Rosselló i que aquesta regió arriba en la quarta posició al territori francès en termes de destinació turística. Doncs no tinc la impressió que les infrastructures del departament estiguin a l'altura d'una posició tan prominent. Quan veiem la baixíssima qualitat de la carretera que puja a les estacions d'esquí ens podem demanar si vivim a un departament turístic o si som a una zona del Massís Central poc transitada. De la mateixa manera, m'és difícil d'entendre per què hi ha una carretera de quatre carrils que puja fins al Barcarès i en canvi, una simple carretera amb dificultats de trànsit baixa de Perpinyà cap a la frontera. Tot i aquestes mancances a les nostres infrastructures, aprenem a l'estudi que els visitants sud-catalans vénen nombrosos a veure'ns i la seva importància està creixent : representen més de 78% dels visitants «espanyols» que freqüenten els monuments i museus del departament. I aquests visitants del territori espanyol són els primers en nombre (28 %, davant del 24 % que representen els visitants alemanys).
« La senyera és omnipresent però gairebé ningú parla català »
Quines característiques tenen aquests sud-catalans que ens visiten ? Doncs us n'indicaré algunes que poden resultar sorprenent : • No els agrada acampar, prefereixen pernoctar a hotels i albergs. • Vénen amb cotxe i les seves estades aquí són curtes (en mitjana tres dies) però, i això és un fet molt rellevant, aquestes estades es reparteixen durant tot l'any contràriament als altres turistes estrangers que solen concentrar-se als mesos càlids de juliol i agost. • La seva despesa diària mitjana és elevada (76,4 euros per persona en lloc dels 56,1 euros que gasten els altres). • És gent educada i econòmicament afavorida (nivell socioprofessional alt) que prové majoritàriament de l'àrea metropolitana de Barcelona i, com a gent educada és generalment més exigent. • No els atreuen les nostres platjes perquè tenen les mateixes a casa seva. • Prefereixen visitar monuments i paratges emblemàtics del departament. • Els sobta molt la presència massiva de palmeres al nostre departament : segons ells, aquest decorat sudista (fabricat aquí per respondre a una demanda turística nord-europea) és típic del sud d'Espanya. • Voldrien que la presència del català fos més notable a la senyalització de les carreteres i a la boca dels operadors de turisme. I per acabar us faré esment de l'observació que va fer un d'aquests visitants sud-catalans : « La senyera és omnipresent però gairebé ningú parla català, les explicacions en català són escassíssimes ». Així, la nostra catalanitat els pot aparèixer com a superficial. De cara a aquestes dades i a tall de reflexió final, intentaré contestar la pregunta següent : a un professional del sector turístic del nostre departament, què el podria empènyer a fer esforços per atreure una clientela sudcatalana ? Què el decidiria a anar a promocionar-se i fer publicitat a Barcelona mateix ? Què el faria aprendre català per poder atendre com cal, aquesta gent ? Doncs només alguns aspectes : • Un turisme de proximitat (l'àrea- barcelonina és a dues hores de cotxe) augmenta cada any. • Un turisme amb- poder adquisitiu superior de gent benestant. • Un turisme de tot l'any que- ajuda el professional a aguantar durant la temporada baixa. • I potser, la- perspectiva que l'inici de la línia d'alta velocitat faci progressar molt la presència d'aquests sudcatalans. En canvi es pot pensar que als professionals del sector turístic costaner o als professionals que només treballen els dos mesos d'estiu no els interessa gens aquests sud-catalans. I molts d'altres professionals opinaran que amb el castellà també es pot atendre «correctament» a un sud-català. Suposo que serà una qüestió de tria : els professionals del sector turístic que voldran dirigir-se a aquesta clientela en augment, repartida durant tot l'any, més rica i més exigent acabaran adaptant-s'hi i els atendran en català. Daniel
PÀGINA
OPINIÓ
8
Sobre la Carta pel català del Consell General...
V
ull ràpidament parlar de la famosa « Carta a favor de la llengua i cultura catalana » signada pel Consell General dels Pirineus Orientals el desembre del 2007, i que l’antic President Bourquin valorava sempre : « nosaltres hem fet aquesta carta perquè sem l’accent català de la República Francesa » (ben segur tot això expressat en bon francès). Molt bé, Molt Honorable President, la intenció era francament bona però hauria sigut millor si la vostra institució hagués aplicat aquest Carta !
Si mirem l’article 7, llegim : « el Consell General desenvolupa la presència del català dins els seus serveis, dins els documents que ell produeix (cartrons d’invitació, butlletins, programes, pàgines Internet) […] » (text traduït del francès). Peró, la situació ens demostra que : els cartrons d’invitació es fan a 95% en francès ; sols un 5% són bilingües, i aqueixos vénen principalment del servei de la catalanitat del Consell General. Els altres convidats no saben llegir el català ? o no saben girar el cartró per tenir la traducció en francès ? El butlletí institucional dóna les mateixes proporcions de presència del català (quasi inexistent), i de nou, trapem el català per tot el que toca les missions del servei de la catalanitat. Potser no sabeu que els catalanoparlants també poden llegir i els agradarien llegir coses sobre el territori, l’economia, la salut… en català, i no solament coses sobre l’ensenyament del català i els foments sardanistes ? El tema de la pàgina web és com tot lo altre : tot és en francès tret de la part dedicada a la « catalanitat ». Això és una de les coses que vull subratllar : es increïble que una pàgina que té com a objectiu la promoció el territori nord-català sigui només en francès (el català no és proposat, ni tampoc el castellà o l'anglès). Si els francesos són sense cap dubte nombrosos a descobrir Catalunya Nord primerament amb aquesta web, vull recordar al Consell General que darrera els cims de l’Albera no hi ha cap forat negre, sinó un espai que és diu el Principat de Catalunya, amb gent que tenen el català com a llengua materna, i que molt sovint vénen a passejar-se per les nostre terres septentrional. Doncs, la pàgina web del Consell General pot ser un primer mitjà per començar a descobrir el nostre territori. I qué ? no teniu cap respecte per la gent del sud ? No poden tenir una pàgina traduïda al català ? Pot ser no ho saben fer ? En aquest cas que ho demanin a la USAP que ells ja ho tenen gairebé tot bilingüe ! Doncs fins al 2010, la carta malgrat que sigui signada, sembla que s’hagi quedat dins els cartrons, o potser ja el Consell General l’ha gitada al fumaràs ? La Presidència ara ha canviat ! Esperem que la nova Presidenta, Na Hermelina Malherbe-Laurent, tindrà el coratge polític i la voluntat de fer aplicar la carta a la seua institució. He dit coratge politic i voluntat ? A veure… El Bruixot
PLATAFORMA PER LA DIGNITAT DE CATALUNYA NORD 23 avinguda del Liceu - 66000 Perpinyà (Catalunya Nord) Ens pot contactar també per correu electronic a : plataforma@catnord.cat Butlletí de subscripció : Nom : ………………………………………………Cognom……………….………………………. Adreça : …………………………………………………………….. Poble :………………………. Correu electronic : ……………………………………………….. Vull rebre el butlletí en format digital : SI - NO
gratuït
Vull rebre el butlletí en format paper : SI - NO (té un cost de 20€/any, per xec a l’ordre de Plataforma per Catalunya Nord)