PLATAFORMA PER LA DIGNITAT DE CATALUNYA NORD
Butlletí Nord-CAT N ° 5
Qui sem ? La Plataforma per a la Dignitat, entitat nordcatalana va ser creada el 2005. Que volem ? L'objectiu de la Plataforma és essencialment cívic, de defensa dels interessos d'un país que perd ma s s a sovint referents. Que fem ? Cada setmana trobareu nous articles sobre l’actualitat nordcatalana ; però també, articles d’opinió i de reflexió sobre el nostra futur.
>
http://plataforma.catnord.cat
TU TAMBÉ PARTICIPES !
-
M A R Ç
2 0 1 1
P R E U
:
2
E U R O S
Cantonals 2011… quin candidat votar ?
S
'apropen les eleccions cantonals... a la meitat dels cantons nord-catalans se podrà votar. Ja tindrem els nostres lots de candidats, cada un amb la seua etiqueta ens explicarà que és el millor i que ell té solucions per a arreglar els nostres problemes. No m'allargaré pas sus dels programes que no han pas encara publicat i que en bona part no tindran segurament pas res d'innovador. Tanmateix m'interessarà el programa d'aquests per qui podria votar, és a dir aquests que podrien fer una campanya en clau de país, en clau catalana.
De candidats declarats catalanistes en tindrem segurament més d'un a cada cantó, llavors serà interessant descobrir les motivacions i les maneres de fer de cada u. El primer signe, aquest que als meus ulls -i a les meues orelles- pot donar una certa credibilitat a la catalanitat real o suposada, serà l'ús o el refús de la llengua catalana. A les primeres paraules dites o escrites ja em podré fer una idea, però evidentment no serà suficient, no és suficient parlar o escriure català, cal també tenir projectes de país. Llavors, seré a l'aguait, a l'escolta… Hervé Pi
PÀGINA
ELECCIO?NS
2
No hi haurà canditats catalanista a les eleccions cantonals !
E
ls 20 i 27 de març, la meitat dels nord-catalans són invitats a votar per a elegir els consellers generals. Hi haurà de 6 a 10 candidats per cantó, o sigui més de 100 candidats, però cap catalanista.
Quines opcions se'ns ofereixen ? Què podem votar? Amb tota modestia intentaré donar el meu punt de vista, a veure si puc ajudar. Uns quants catalanistes pensaven tenir 3 possibilitats de vots catalanistes, 3 partits, 3 projectes, vull parlar de CDC, ERC i UC. Aquestes darreres setmanes hem sabut que ni ERC, ni UC participarien a les eleccions, no hi presentaran cap candidat. Acabem d'escoltar el Jordi Vera entrevistat a Ràdio Arrels i acaba de declarar que CDC no és un partit catalanista. Vera reafirma que CDC és un partit català, però no catalanista en el sentit tradicional del terme. Són les seues paraules, li hem de fer confiança. Què hem de fer els catalanistes? Eleccions cantonals Una cosa és segura, el dret de vot és un deure, llavors hem d'anar a votar si ens ho permet el sistema, és a dir que els 20 i 27 de març electors de la meitat dels cantons ho poden fer. Enguany no tenim la possibilitat de donar el nostre vot a candidats catalanistes, llavors faig una proposta, la de votar clar i català. Aquest vot no influirà pas el resultat, però sem segurs que serà conegut i valorat per la prefectura. Si el vot és ridículment baix, no passa res, no haurem ni guanyat, ni perdut res, si se tradueix en centenars de paperetes podem pensar que els partits polítics el tinguin en compte de cara a futures convocatòries electorals. Hervé Pi
ENRIC BALAGUER, UNIC CANDIDAT CATALANISTA... L'Enric Balaguer amb etiqueta Convergència Democràtica de Catalunya s'afirma catalanista, se presenta al cantó de Prada. El felicitem, no li demanem res d'un altre món, només volem honestedat, seny i coherència. L'etiqueta catalanista ha de ser portada conscientment pel que representa, pel que significa. A vegades la coherència i el seny han fallat. Per il·lustrar aquesta afirmació agafaré com a exemple el que va passar el 2008 a Perpinyà la Catalana.Tothom se recorda de l'Enric Vilanova, elegit ERC dins l'oposició municipal. Com a catalanista li semblava important defensar el dret a usar la llengua catalana. Ell va gosar parlar català al ple de l'ajuntament de Perpinyà la Catalana. Tot primer el volien fer parlar "bilingüe", cal entendre francès i català, més tard el volien obligar a traduir les seues intervencions per escrit al francès o pagar un intèrpret i ja que s'hi negava, per acabar l'ignoraven ja que no el podien fer callar. Aquest dia, i els dies següents no va trobar cap suport dels elegits, els primers que el van abandonar van ser els de la pròpia coalició d'esquerres, però també, més sorprenent va ser abandonat pels elegits d'Unitat Catalana i de Convergència Democràtica de Catalunya. Uns mesos més tard UC i CDC aprovaven una carta a favor de la llengua catalana a Perpinyà. On és el seny, on és la coherència ? De què tenien por els elegits dits catalanistes ? Quan tindrem un altre Enric Vilanova, un(a) elegit(da) que parli català passi el que passi ? Si l'E. Balaguer és elegit al seu cantó usarà normalment la llengua catalana al Consell General ?
BUTLLETÍ
NORD-CAT
Enric Balaguer, candidat CDC pel cantó de Prada
ES M L E D R E I S S O D
PÀGINA
3
En Febrer 2011, l’estat francès nega encara i sempre tots drets a les llengües dites « regionals »
R
es de nou sota el cel de les institucions de la cinquena "République" del país autoanomenat "des Droits de l'Homme". Avui el diputat Armand JUNG president del grup d'estudis sobre les llengües anomenades "régionales" ha fet de nou una pregunta oral al ministre Frédéric Mitterand i un altre ministre li ha respost, el Luc CHATEL ministre de l'educació. El diputat Armand JUNG ha recordat que la reforma de la "Constitution" ha permès de fer de les llengües "régionales" una part del patrimoni de França. Però aquest reforma és un engany ja que no ha atorgat cap dret a les dites llengües recordant els fets ocorreguts recentment a Nancy* i a Occitània*. Ha recordat les promeses de la senyora Christine Albanel, la precedent ministra de cultura, qui havia afirmat diverses vegades al davant de la representació "nacional" la necessitat d'un marc legislatiu que doni una forma institucional al patrimoni lingüístic de la "République" i amb mesures concretes per l'ensenyament, els mitjans de comunicacions, els serveis públics, la senyalització i la toponímia. El ministre francès, Luc CHATEL ha recordat que al nom dels principis fundadors de la unicitat del poble francès, de la igualitat dels ciutadans i de la indivisibilitat de la "République", la cort de justícia de Nancy ha fet palès que no hi ha cap dret per a les llengües regionals ja que cada un sabem que la llei fonamental de França prohibeix drets específics a categories de ciutadans, a més drets que serien vigents a territoris determinats. El ministre ha recordat que uns 200.000 alumnes podien seguir l'ensenyament d'una llengua "régionale". Cal posar aquesta xifra a costat dels més de 12.000.000 d'alumnes escolaritzats el que representa una mica més de 2% de l'alumnat. I això a més s'ha de matisar, ja que hi entren tots els ensenyaments: els immersius, els bilingües però també l'ensenyament opcional. Segons la FLAREP el 2008-2009 hi havia a l'estat francès nomès 57.000 alumnes escolaritzats en fileres bilingües i immersives, sigui un 0,5% de l'alumnat. * el tribunal de Montpeller ha declarat il·legal la retolació d'entrada a Vilanova les Magalones (Vilanòva las Magalònas en occità)
PÀGINA
ES M L E D DOSSIER
4
Qüestió del diputat a l’Assemblea Nacional francesa Statut des langues régionales Mme la présidente. La parole est à M. Armand Jung, pour exposer sa question, n° 1250, relative au statut des langues régionales. M. Armand Jung. Ma question s’adresse à M. le ministre de la culture. La réforme de la Constitution a introduit un article 75 alinéa 1, qui stipule que « les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France ». Cette modification a soulevé un immense espoir parmi les associations de promotion des langues régionales, les collectivités locales, les élus de tous bords politiques, et d’une manière générale, toutes celles et tous ceux qui considèrent que notre pays est riche de ses diversités culturelles. Hélas, on s’est très rapidement aperçu que cette référence aux langues régionales, introduite dans les dispositions relatives aux collectivités territoriales, n’est qu’un leurre, voire une tromperie ! En effet, de récentes décisions de justice précisent que cette disposition de la Constitution ne crée pas un statut juridique pour les langues régionales. La cour administrative d’appel de Nancy a par exemple déclaré qu’il n’y a pas de droit spécifique aux langues régionales ; le tribunal administratif de Montpellier a quant à lui enjoint une commune de l’Hérault de retirer ses panneaux d’entrée d’agglomération bilingues. La déception est à la hauteur de l’espoir suscité par la réforme de la Constitution. Nous avons d’une part une Constitution qui reconnaît, en théorie, les langues régionales et, d’autre part, des décisions de justice qui lancent un appel au législateur pour que cette disposition ne reste pas simplement déclaratoire mais implique des effets normatifs. Mme Christine Albanel, le précédent ministre de la culture, avait affirmé à plusieurs reprises devant la représentation nationale la nécessité d’un cadre législatif donnant une forme institutionnelle au patrimoine linguistique de la République et comportant des mesures concrètes dans les domaines de l’enseignement, des médias, des services publics, de la signalisation et de la toponymie. Non, la France n’est pas une citadelle assiégée ; les langues régionales ne la menacent pas ! Les membres du groupe d’études sur les langues régionales, que j’ai l’honneur de présider actuellement, ont travaillé pendant de longs mois à l’élaboration et à la rédaction d’une proposition de loi relative au développement des langues et cultures régionales. Ce texte, qui est consensuel et cosigné par des députés de tous les bords politiques, constitue une bonne base de réflexion. Son inscription rapide à l’ordre du jour des travaux du parlement nous permettrait d’engager ce débat de société sur l’altérité culturelle. Mme la présidente. La parole est à M. Luc Chatel, ministre de l’éducation nationale, de la jeunesse et de la vie associative. M. Luc Chatel, ministre de l’éducation nationale, de la jeunesse et de la vie associative. Je vous prie d’abord de bien vouloir excuser Frédéric Mitterrand, qui m’a chargé de vous répondre. Vous déplorez la décision de la cour administrative d’appel de Nancy, selon laquelle il n’y a pas de « droit aux langues régionales » dans notre pays. Mais chacun sait fort bien que notre loi fondamentale interdit de reconnaître des droits spécifiques à certaines catégories de citoyens, qui plus est sur des territoires déterminés. Nos principes fondateurs d’unicité du peuple français, d’égalité des citoyens devant la loi et d’indivisibilité de la République s’y opposent formellement. Le Conseil constitutionnel a été clair à ce sujet, dans sa décision du 15 juin 1999, relative à la constitutionnalité de la charte européenne des langues régionales et minoritaires : « Ces principes fondamentaux », écrivait-il, « s’opposent à ce que soient reconnus des droits collectifs à quelque groupe que ce soit, défini par une communauté d’origine, de culture, de langue ou de croyance ». Vous pouvez le déplorer, monsieur le député, mais constatons ensemble que la République est la forme qu’a prise l’État dans notre pays. La Constitution est une source majeure de notre droit et il est bien normal que les juges s’y réfèrent. BUTLLETÍ
NORD-CAT
N°5
-
MARÇ
2011
ES M L E D DOSSIER
PÀGINA
5
S’il n’existe pas en France un « droit » aux langues régionales, celles-ci ont bien droit de cité dans notre pays. Dans la loi du 4 août 1994, qui garantit l’emploi du français, il est explicitement prévu qu’elle s’applique « sans préjudice de la législation et de la réglementation relatives aux langues régionales et ne s’oppose pas à leur usage ». La formulation ne saurait être plus claire. Quant aux panneaux bilingues à l’entrée d’une agglomération, il en existe déjà beaucoup, dans de nombreuses régions, sans que cela ait à ce jour posé la moindre difficulté. Une proposition de loi sera prochainement examinée au Sénat sur ce point très spécifique. Essayons de trouver le moyen le plus adapté pour offrir un cadre juridique sûr à l’installation de panneaux de signalisation bilingues en entrée de ville. Faut-il pour autant élaborer le cadre juridique protecteur d’ensemble que vous appelez de vos vœux ? Le ministre de la culture se pose et vous pose la question. Pour sa part, il veille à favoriser toutes les initiatives qui visent à mieux prendre en compte les langues régionales dans les expressions culturelles et artistiques. Le ministre de l’éducation nationale que je suis participe également à la transmission de ces langues régionales, puisque près de 200 000 élèves en apprennent une. Mais l’État n’est pas, loin s’en faut, le seul acteur de cette politique : les collectivités locales doivent y prendre toute leur place. Le ministre de la culture a engagé sur ce thème un dialogue structuré avec le conseil des collectivités territoriales et a demandé au délégué général à la langue française et aux langues de France de recevoir les associations d’élus intéressées par ce sujet. À ce dialogue, il a fixé deux objectifs : d’une part faire le point sur les avancées concrètes – et souvent trop méconnues – que permet notre cadre législatif et réglementaire ; d’autre part tirer toutes les conséquences du principe de responsabilité partagée entre l’État et les collectivités locales, principe sous lequel le législateur a placé l’article 75-1 de la Constitution disposant que « les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France ». Le ministre de la culture ne manquera pas de vous tenir informé des suites qui pourront être données à cette concertation. Mme la présidente. La parole est à M. Armand Jung. M. Armand Jung. Quelle déception, monsieur le ministre ! Quel que soit le parlementaire qui l’interroge sur cette question, la réponse du Gouvernement est invariablement la même. Si je comprends bien, on a modifié la Constitution pour rien et l’article 75-1 est purement déclaratif ? Pourquoi s’être donné la peine de modifier la Constitution si c’est pour, finalement, ne pas attribuer de vrai droit aux langues régionales ? Le ministre de la culture s’est fait le chantre de « la culture pour chacun ». Il avait pourtant là une occasion de la mettre en œuvre.
PÀGINA
S E M L E D Ó I N I P O
6
Ensenyament del català : la desil·lusió...
A
Catalunya Nord l'ensenyament en català es fa de dues maneres distintes. D’una banda : el sistema immersiu de les escoles associatives com la Bressola o de l'ensenyament públic com l'escola Arrels. L'ensenyament en català hi ocupa a 100% del temps des de les primeres seccions fins al CE2 (parvulari i els tres primers anys de l'escola primària). Després, s'introdueix la llengua francesa com a llengua escolar fins al col·legi. Hi ha dos col·legis que fan aprenentatge en català, el col·legi Comte Guifré de Perpinyà i el col·legi Pompeu Fabre del Soler (La Bressola). D’altra banda, hi ha el sistema d'ensenyament bilingüe dels establiments públics de les primeres seccions fins al liceu (del parvulari fins a l'institut). De fet al primari la llengua catalana és utilitzada el 50% del temps. Al col.legi el temps d'ensenyament en català se redueix a les hores de català, d'història/geografia i si hi ha les ganes d'educació física, i per acabar al liceu (a l'institut) són només 6 hores de curs setmanals en català (les 3 hores de català i les 3 hores d'històriageografia).
A partir del liceu la immersió es redueix a 6 hores de curs en el millor dels casos. L'únic liceu del departament que "ofereix" un ensenyament en català per a tothom posa en el seu web : "3 h/setmana de català, en la mesura de les possibilitats sense que competeixi amb les llengües vives estrangeres o el llatí". Finalment, a la Universitat de Perpinyà, l'ensenyament del català és en perill. I, com si no n'hi hagués prou, la Inspecció Acadèmica reflexiona sobre un projecte de disminuir les hores de català al col·legi. Totes aquestes decisions de l'administració francesa ataquen frontalment l’essència de la cultura catalana, tocant de mort un dels seus pilars fonamentals. Les nefastes conseqüències de l'aplicació d'aquestes decisions poden portar a una segregació escolar en funció de la tria lingüística i, conseqüentment, el trencament de la cohesió social a Catalunya Nord. Es tracta, sens dubte, d’una voluntat política per reduir el més possible l'ensenyament del català i doncs provocar a llarg termini un genocidi lingüístic. « Les persones convocants rebem amb indignació la sentència del Tribunal Suprem espanyol que, sens dubte, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya » Havia oblidat aquesta frase a començament d'article… Un frase només per assenyalar que el que passa a Catalunya Nord passa també a l'altra banda de l'Albera. Sense distinció, els Països Catalans són reunits en un mateix combat: la defensa d'un model educatiu en el qual la llengua catalana seria la base. La immersió lingüística podrà potser garantir la supervivència del català i serà una eina d'integració i cohesió social i però sembla clar que els governs espanyols i francesos es neguen a que es posi en marxa… GiL
BUTLLETÍ
NORD-CAT
N°5
-
MARÇ
2011
ESTUDI
PÀGINA
7
Una anomalia lingüítica rossellonesa
S
óc un nouvingut a Catalunya-Nord, només fa quatre anys que visc en aquestes terres catalanes septentrionals. De pares valencians, vaig néixer a Nimes en zona de parla occitana (dialecte provençal). Vaig tenir la sort de poder sentir parlar català-valencià a la meva família i també vaig poder estudiar occità i castellà a l’escola. Doncs, amb tot aquest bagatge catalano-castellanooccità quan vaig venir a instal·lar-me a la plana rossellonesa em vaig trobar una mica desconcertat en oir el dialecte català parlat aquí. A les meves orelles, semblava com si fos un occità exòtic meridional però no tan estrany com pot aparèixer el dialecte gascó (aquest dialecte oest-occità influenciat pel basc, sí que és exòtic! ). Sonava com un occità que haguera estat pronunciat per un nadiu de la península ibèrica. A més, cada cop que intentava imitar la parla rossellonesa, em feia un embolic i acabava posant-me a parlar en provençal. Quina situació més rara ! La cosa em deixava una mica perplex i em feia preguntar per què passava aquest fenomen « d’empatollatge total » a la meva boca. Alguns em contestarien que « l’explicació és senzilla :som aquí a una zona de transició cap a l’occità ». Ben entès que som zona de transició però amb aquest fet, no m’acontentava; en volia saber més. Vaig trobar unes quantes respostes en llegir textos sobre la història lingüística d’aquest tros de terra catalana. En resum, els escrits sobre aquest assumpte diuen que amb l’ocupació àrab de la península ibèrica i sobretot després del desastre militar que van tenir les hosts carolíngies de Carlemany a Saragossa l’any 778, hi va haver una allau important de refugiats hispans (romans o visigots). Aquells hispans van anar a exiliar-se a les terres cristianes est-pirinenques ja que aquestes serralades constituïen un dels pocs refugis segurs davant les amenaces musulmanes. S’hi van barrejar a la població local; una població autòctona que havia minvat molt d’ençà del final de l’Imperi Romà per causa de les desgràcies repetides lligades a les invasions bàrbares. Van poder instal·lar-s’hi beneficiant-se d’un dret antic, el de l’aprisió que deia que algú podia obtenir la propietat d'una terra erma si demostrava haver-la conreat durant trenta anys consecutius. La conseqüència lingüística d’aquesta presència de refugiats peninsulars a les terres nord-catalanes va ser una « meridionalització » del parlar romànic local en formació : el pre-català. A més, també hi van actuar els efectes continus de gairebé vuit segle d’administració catalanoaragonesa : durant aquest llarg període, a la Catalunya-Nord les influències culturals (i per tant, lingüístiques) venien principalment del sud i poquíssim del regne francès veí. El català era la llengua de l’administració (que feia servir un model de llengua més meridional), dels comerciants, de l’exèrcit, etc… Tot aixó va fer que unes terres nord-pirinenques que haurien pogut ser de parla occitana, s’hagin decantat cap a la llengua de Ramon Llull. I aixó fa que avui en dia, en aquestes terres nord-catalanes on no vaig néixer, jo el fill d’imigrants valencians m’hi trobo a gust, com a casa. Daniel
PÀGINA
NOTICIES
8
S’obre al Parlament sud-català, per primera vegada un debat sobre l’independència !
E
l partit Solidaritat Catalana per la Independència (SI) dirigit per Joan Laporta, antic président del FC Barcelona, va presentar el 2 de febrer del 2011 una proposició de llei per declarar la independència de Catalunya. Aquest partit minoritari amb només 4 elegits sobre els 135 diputats del parlament sud-català, ha aconseguit fer adoptar aquesta proposició de llei amb l'ajuda de Convergència i Unió (CiU) majoritari a l'assemblea amb 62 escons. SI ha aconseguit que es debati una qüestió fonamental pel futur del país. La consulta es farà al mes d'abril i això malgrat l'oposició del Partit Socialista Català (PSC) i del Partit Popular (PP) que desitgen una Espanya una i indivisible. Aquesta proposició de llei en curs d'adopció, es recolza en 3 resolucions de la cambra catalana, favorables al dret a l'autodeterminació, validades en 1989, 1998 i 2010. Peró el debat sobre la independència respon també a una voluntat majoritària manifestada el 10 de juliol de l’any passat als carrers de Barcelona. Aquesta manifestació ha estat el punt d'orgue d'una sèrie de consultes per a la independència de la Catalunya. Tot va començar el dia 4 de juny de 2009 a Arenys de Munt. Va ser la primera consulta municipal realitzada als Països Catalans sobre la independència de Catalunya. Fins ara s'han pogut organitzar consultes a 514 municipis dels Països Catalans, però també a Casals Catalans dels Països Baixos, Irlanda, Quebec, Suïssa, Estats Units i Hamburg. La propera consulta tindrà lloc el proper 10 d'abril a Barcelona al mateix temps que els diputats discutiran sobre aquesta proposició de llei. Heus aquí doncs un pas més important per al dret a l'autodeterminació a Catalunya. Però sisplau, no cal oblidar que Catalunya no acaba a les platges de Portbou… GiL
PLATAFORMA PER LA DIGNITAT DE CATALUNYA NORD 23 avinguda del Liceu - 66000 Perpinyà (Catalunya Nord) Ens pot contactar també per correu electronic a : plataforma@catnord.cat Butlletí de subscripció : Nom : ………………………………………………Cognom……………….………………………. Adreça : …………………………………………………………….. Poble :………………………. Correu electronic : ……………………………………………….. Vull rebre el butlletí en format digital : SI - NO
gratuït
Vull rebre el butlletí en format paper : SI - NO (té un cost de 20€/any, per xec a l’ordre de Plataforma per Catalunya Nord)