SOL·LICITUD DE DECLARACIÓ DEL CONJUNT DE LES 3 XEMENEIES DE SANT ADRIÀ DE BESÒS BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL (BCIL)
Roger Hoyos President de la Plataforma per la Conservació de les 3 Xemeneies de Sant Adrià
Atès que la Plataforma per la Conservació de les 3 Xemeneies va lliurar a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs un informe realitzat per un equip pluridisciplinar d'especialistes que aconsella la seva declaració com a Bé Cultural d'Interés Local (BCIL), d'acord amb la llei del Parlament de Catalunya 9/1993 del 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. Atès que l'objecte d'aquesta declaració és la de fomentar la protecció, conservació, investigació, catalogació i difusió del coneixement del patrimoni cultural, industrial i tècnic de les 3 Xemeneies així com l’estimulació de la participació de la societat en la tasca de protecció. Atès que el patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials. Atès que s’estableixen tres categories de protecció, comunes a béns mobles, immobles i immaterials: béns culturals d’interès nacional, béns culturals d’interès local i la resta de béns (que es defineixen per l’ampli concepte de patrimoni cultural que integra la llei). Atès que els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional han d’ésser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Atès que la catalogació dels béns immoble d’interès local s’efectua mitjançant llur declaració com a tal. Atès que aquesta competència declarativa correspon al Ple de l’Ajuntament, en els municipis de més de 5.000 habitants. Aquesta declaració, però, s’ha de dur a terme amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural. Atès que el tècnic en patrimoni cultural, pot ser, o bé un historiador, un arquitecte o un arqueòleg. Pot donar-se el cas de què aquest informe el realitzin conjuntament dues d’aquestes persones. Sigui qui sigui la persona que l’ajuntament sol·liciti per a l’acompliment de l’informe, és necessari que sigui coneixedor del bé immoble que es vol declarar BCIL. Atès que un cop l’informe tècnic estigui resolt, en el cas dels municipis amb més de 5.000 habitants, ja poden transmetre la documentació aportada (acord del Ple i informe del tècnic en patrimoni cultural) a la Delegació Territorial del Departament de Cultura, per tal de què en faci la inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural Català. Atès que un cop el bé cultural ja estigui catalogat, pot optar per diferents línies d’ajut per a la seva conservació o restauració. Aquestes subvencions s’atorguen, únicament, a partir de la convocatòria anual de la línia d’ajuts específica que disposa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Atès que la relació de Sant Adrià amb la producció d’energia elèctrica es remunta a l’inici del s. XX quan, a l’abril de 1912, comencen les obres de construcció de la primera central elèctrica de l’empresa “Energía Eléctrica de Cataluña” (EEC). Des de llavors i, sense interrupció, Sant Adrià ha tingut centrals elèctriques fins arribar a la situació actual en què disposa de quatre grups termoelèctrics de cicle combinat amb 1.640 MW en conjunt, una planta de valorització de residus sòlids urbans (TERSA) amb 18 MW i un parc fotovoltaic amb 3,5 MW. Tot plegat suma una potència elèctrica de 1.661,5 MW en un municipi de 3,87 km2.
Atès que diverses són les raons que justifiquen la tria del litoral adrianenc per a la instal·lació de les tèrmiques. La proximitat a la major consumidora d’energia elèctrica: Barcelona, l’abundància d’aigua dolça amb què alimentar els generadors de vapor per la proximitat al riu Besòs, la disponibilitat d’aigua de mar per a la refrigeració de les màquines (condensador), l’existència de la línia de ferrocarril per aconseguir el subministrament de carbó, el poc valor dels terrenys des del punt de vista agrícola i el fet de ser una zona relativament despoblada. Atès que el 23 de març de 1913 entren en funcionament els dos primers grups de turboalternadors, dels 8 de què constava el projecte, amb una potència total de 15 MW. La central tèrmica de carbó va ser posteriorment ampliada en dues ocasions amb nous grups el 1914 i el 1923 fins arribar a quatre grups instal·lats. La seva ubicació era exactament la mateixa que ara ocupa la central de les tres xemeneies i en la seva construcció va ser una novetat a Catalunya, la utilització integral del formigó armat, que es va aplicar seguint el sistema “Hennebique”. Atès que aquesta va ser la primera central construïda per EEC, que la va dissenyar com a central de reserva de la hidroelèctrica que la mateixa empresa va construir a Capdella (Pallars Jussà), que va entrar en funcionament el gener de 1914 i que encara avui dia està operativa. Els plans de l’empresa eren la producció, distribució i venda d’energia elèctrica a Barcelona i Sabadell. La producció s’havia de fer principalment a la hidroelèctrica de Capdella i, en períodes d’estiatge o en cas d’avaria, s’utilitzaria la tèrmica de Sant Adrià. Per fer aquesta funció el 1914 es van unir les poblacions de Capdella i Sant Adrià a través d’uns cables de coure, d’una línia elèctrica de 88 kV. Atès que durant la guerra civil, les centrals elèctriques van passar a ser objectius militars. La central de Sant Adrià, amb les seves quatre xemeneies va ser un punt de referència per a l’aviació italiana, que donava suport a les tropes franquistes, per efectuar terribles bombardejos a la població civil. Atès que el 1939, quan les tropes republicanes van haver d’iniciar la retirada, van volar la tèrmica de Sant Adrià deixant operatiu només un grup de 7,5 MW. Un cop acabada la guerra, es van reparar dos grups més i va continuar funcionant fins el 1954 quan va deixar pas a la nova central, “Badalona I” (FECSA) que, amb dos grups i 103 MW totals, va entrar en funcionament el 1959. L’espai que ocupava la tèrmica de Sant Adrià va ser utilitzat com a zona d’emmagatzematge del carbó que alimentava la nova central de Badalona. Atès que els centres de producció elèctrica del litoral del Besòs anaven creixent i, l’any 1960, marca l’evolució cap a un nou canvi tecnològic: la posada en marxa de noves tèrmiques que, per primer cop, utilitzen el fuel com a combustible. Es tracta de “Badalona II” (FECSA) amb dos grups i 320 MW totals i dos grups més amb 450 MW construïts al marge dret del riu per ENHER i HEC i explotats per la filial “Térmicas del Besós S.A.” (TERBESA). El fuel va aportar, respecte el carbó, més poder calorífic, més facilitat de transport i manipulació, preu més baix i menor contaminació atmosfèrica. Atès que la indústria actual, que ha deixat de funcionar el 24 de març de 2011, ha estat una central tèrmica convencional productora d’energia elèctrica amb una potència màxima de 1.050 MW, comparable a la d’un dels reactors nuclears de la central d’Ascó (1.030 MW). El tancament de la central va venir condicionat per la posada en marxa de dos nous grups (Sant Adrià 5 i 6) de cicle combinat al marge dret del riu Besòs.
Atès que el motiu que va impulsar la construcció va ser la necessitat de satisfer la demanda energètica creixent, liderada especialment per la indústria però també pel consum domèstic. Els recursos hidroelèctrics estaven ja pràcticament esgotats amb la construcció, el 1971, de la darrera central hidroelèctrica a Tavascan (152 MW). La central de Sant Adrià és pràcticament coetània de la tèrmica de Cercs (1971) i de la primera nuclear catalana a Vandellòs (1972). Atès que la central es va construir entre el 1971 i el 1976 per encàrrec de FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A.) a un conjunt d’empreses com COPISA (Constructora Pirenaica S.A.), filial de la mateixa FECSA, “Sociedad Argentina de Electricidad” i “Control y Aplicaciones S.A.” Atès que el projecte original consistia en dos grups (2X350=700 MW) però després va ser ampliat a 3 grups (3X350=1.050 MW) i, per aquest motiu, el grup 3 (el més proper a Barcelona) està una mica més separat de la resta. Atès que la tecnologia va ser aportada per Siemens i l’empresa alemanya “Kraftwerk Union Aktiengesellschaft” (KWU) tot i que la planificació general va anar a càrrec de l’empresa espanyola “Ingenieria y Proyectos S.A” (INYPSA). Atès que una de les tècniques constructives utilitzades va ser la d’“encofrat lliscant” en un procés continu similar al que s’ha utilitzat recentment en la construcció dels pilars del viaducte de Millau. Una altra característica original de l’edificació va ser la solució aportada per salvar la manca d’espai disponible i que va consistir en la col·locació de la xemeneia damunt la caldera. Aquests tipus de centrals, presenten també la característica que les calderes estan suspeses d’unes bigues situades a 90m d’alçada per la seva part superior, per tal de facilitar les dilatacions i contraccions pròpies dels canvis de temperatura que experimentaven entre la posada en marxa i l’aturada. La gran alçària de les xemeneies, 200m, venia determinada per la necessitat de complir amb les noves normatives mediambientals de l’època. La combinació d’aquests factors: agrupació de 3 elements idèntics, gran alçària i xemeneia damunt la caldera, van dotar el conjunt d’una gran singularitat única a tota Espanya i molt poc freqüent arreu del món. Atès que tot el conjunt estava format per tres grups totalment independents, la qual cosa vol dir que tot estava “repetit” tres cops, un per cada grup, com si de tres centrals independents es tractés. L’únic que compartien els tres grups era la depuradora d’aigües per alimentar les calderes, el centre de control, l’edifici de turbines i els tubs d’aspiració. Els grups1 i 2 compartien la piscina de decantació i el canal de desguàs. Atès que durant la construcció van treballar al voltant de 1.700 persones mentre que en el període d’explotació normal de les dues centrals de Sant Adrià i Badalona, la plantilla era de quasi 700 treballadors repartit en tres torns, a més de 200 o 300 treballadors més pertanyents a empreses externes. Atès que era l’abril de 1973 quan els treballadors de les empreses constructores van fer unes demandes de millores laborals fora de la negociació del conveni col·lectiu i, per pressionar-les, van fer una aturada i van ocupar els menjadors. Les empreses van respondre amb una sanció de suspensió de feina i sou durant cinc dies a tots els treballadors i van penjar a les portes uns cartells comunicant la sanció. El dimarts 3 d’abril, quan els treballadors van anar a la feina, es van trobar amb les portes tancades i la presència de la “Policia Nacional” amb furgonetes i cavalls. Es van produir els enfrontaments i la policia, fent ús de foc real, va causà la mort de Manuel Fernández
Márquez de 27 anys i va ferir de bala, al coll, a Serafín Villegas Gómez de 25 anys. Atès que durant la dècada de 1980 al 1990, els generadors de vapor dels grups 3 i 1 respectivament van ser adaptats per a la combustió de gas natural. El canvi tecnològic permetria millores en el subministrament i manipulació del combustible ja que el gas arriba per la xarxa general de distribució, una reducció dels nivells de contaminació (menys òxids de sofre i partícules) i la possibilitat d’utilitzar un o un altre combustible segons els preus del mercat. Atès que per la seva contundència, la seva situació i els seus significats, són evidents la monumentalitat i els valors de la tèrmica i, per tant, es mereix la consideració de patrimoni de tots. Atès que per a Sant Adrià són un signe d’identitat ja que, a part de ser un magnífic punt de referència geogràfic del municipi, representen el passat industrial de la ciutat i l’origen obrer de la gran majoria de la seva població. Atès que per a Catalunya representen un testimoni viu de la indústria elèctrica de finals del s.XX, de les lluites obreres, la repressió franquista i de la transició cap a la democràcia. La zona que ocupen també és una referència obligada per explicar el procés d’electrificació i, per extensió, d’industrialització de Catalunya des del 1911 fins a l’actualitat. També ofereix un marc idoni per a explicar l’evolució tecnològica: del carbó al silici. Atès que a part dels valors patrimonials, històrics i testimonials, la tèrmica de Sant Adrià posseeix uns altres valors molt útils de cara a reutilització dels seus espais: • El valor com a icona, com a monument de referència dins la mediterrània. • El valor de la singularitat, com element diferenciador que només existeix aquí i que ja està dissenyat i construït, disponible només amb una remodelació/adequació als nous usos. • El valor de la situació privilegiada dins una zona densament poblada, molt ben comunicada i amb tots els serveis a l’abast. Atès que el Pla d'Acció Cultural de Sant Adrià de Besòs aprovat per unanimitat en el Ple Municipal determina les Tres Xemeneies de la central elèctrica com un dels referents simbòlics de la ciutat. Amb l’aturada de la seva activitat l’any 2010, com que la població ha decidit en consulta ciutadana que siguin conservades, l’espai podrà ser aprofitat per a usos culturals comptant amb el suport de les administracions supramunicipals. Cap d’aquests elements, però, no ha estat prou explotat encara. Atès que el mateix Pla a la seva pàgina 25 diu que queden poques restes del passat més recent vinculat a la indústria, sent les Tres Xemeneies de la central tèrmica construïda als anys 70 l’edifici més emblemàtic. Atès que al Pla d'Acció Cultural de Sant Adrià a la pàgina 82 diu que a partir de la decisió de la ciutadania de conservar les Tres Xemeneies, caldria elaborar el Pla d’Usos i Viabilitat des d’una dimensió cultural i del coneixement. L’envergadura de l’equipament demana implicar en el projecte des de l’administració estatal i l’autonòmica fins a institucions com les universitats, per tal d’establir-hi un projecte amb projecció internacional.
Atès que diferents candidatures polítiques que van presentar-se a les eleccions municipals van contestar per escrit un questionari realitzat per la Plataforma per la Conservació de les 3 xemeneies. Atès que aquestes respostes en tots els casos de les forces que van respondre i obtenir representació anaven encaminades a treballar per desenvolupar un projecte d'aprofitament social de l'equipament. Atès que els conjunt de la central Tèrmica es troba ubicat en terrenys que pertanyen a dos municipis, per la qual cosa la present declaració només serà efectiva per als sectors ubicats en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Atès els fonaments de dret 1. Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. 2. Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Sol·licitem: 1.
Aprovar la declaració de BCIL del Conjunt Industrial de la Central Elèctrica de les 3 Xemeneies.
2.
Notificar-ho al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.