PATRIMONI EN TEMPS DE CRISI Vagi per davant la constatació que la principal preocupació d'aquests dies és la crisi econòmica i les retallades. Comparteixo totalment, no només la preocupació, sinó també els desigs de justícia amb els seus responsables i de reforma en profunditat del sistema financer i fiscal per impedir que es tornin a produir situacions tan vergonyoses i injustes com les que estem vivint actualment. Tot i ser conscient del diferent nivell d'impacte personal i social de les situacions que es poden viure a la nostra població, crec que en temps de crisi és lícit girar la mirada vers el patrimoni propi (què tenim?) i que s'avaluï (com el podem aprofitar?) perquè ens ajudi a sortir-ne. Aquest dissabte 14 de juliol vaig assistir a la inauguració dels nous espais del Museu Hidroelèctric de Capdella a la Vall Fosca, dins la comarca del Pallars Jussà. Aquestes instal·lacions culturals tenen algunes característiques que mereixen ser destacades: estan situades dins una central elèctrica d'Endesa que està plenament operativa; la iniciativa de crear el museu va partir de l'Ajuntament ara fa 10 anys; Endesa ha cedit espais i ha signat un conveni de col·laboració per fer-lo possible; també hi dóna suport el Parc Nacional d'Aigües Tortes i estany de Sant Maurici; la instal·lació forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i ofereix un ampli ventall de visites escolars i de turisme industrial (gràcies a un equip de guies format per ex-treballadors de la central i veïns de la vall) que estan dinamitzant culturalment i econòmica tota la vall, la qual cosa és especialment important desprès del fiasco urbanístic de Fadesa que pretenia construir unes pistes d'esqui i omplir la vall d'hotels, apartaments i un camp de golf. Ara es compleixen 100 anys de la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella. Aquesta obra va ser possible gràcies a l'impuls d'Emili Riu fundador de "Energia Elèctrica de Catalunya", la mateixa empresa que va construir, ara també fa 100 anys, la primera central tèrmica a Sant Adrià, i que estava ubicada on ara hi són les tres xemeneies. El 23 de març de 2013 farà cent anys que es va posar en marxa la primera central elèctrica de Sant Adrià i que un cable elèctric unia les poblacions de Capdella, al Pirineu, amb Sant Adrià, a la Mediterrània. Els valors culturals (monumentals, arquitectònics, històrics, tècnics, identitaris i paisatgístics) són indiscutibles en el cas de la hidroelèctrica de Capdella. Els mateixos valors que, també de forma indiscutible, són atribuïbles a la tèrmica de Sant Adrià. La diferència però, rau en el fet que mentre la hidroelèctrica ha experimentat una transformació que està fent possible la protecció, l'estudi i la difusió del patrimoni, la nostra tèrmica està exposada a un procés de desmantellament, i que l'Ajuntament de Sant Adrià encara no ha utilitzat el recurs de la catalogació que preveu la llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, pas imprescindible per a la seva protecció. La situació és més preocupant encara, si parem atenció a les recents declaracions d'Endesa en què recorda
que la central es troba en un recinte privat i que pot actuar "amb la seva propietat com estimi oportú". Sobta el fet que a Sant Adrià hi hagi 21 elements culturals protegits per decisió de l'Ajuntament, i que la tèrmica de les tres xemeneies encara estigui desprotegida. Entre els elements protegits podem trobar la font-bassa de la Placeta Macià que és de propietat pública o l'Ateneu que és de propietat privada. També sobta que Endesa amb uns beneficis declarats de 2.212 milions d'euros l'any passat, sigui sensible als projectes culturals d'algunes zones com Capdella o As Pontes a Galícia (on ha invertit 250 milions d'euros en la recuperació mediambiental d'una mina de carbó de la seva propietat i l'ha cedit a la Xunta) i no mostri cap interès en Sant Adrià on porta cent anys de generació elèctrica. Sobta també la capacitat d'una antiga central tèrmica a la comarca lleonesa de El Bierzo per atraure una inversió de 100 milions d'euros de l'Estat espanyol i convertir-la en la seu del “Museo Nacional de la Energia”. Som prou conscients del valor i l'oportunitat que pot representar per a la societat catalana o, si més no per a la comarca del Barcelonès, el patrimoni cultural adrianenc?. Hem de deixar, amb l'excusa de la crisi o amb qualsevol altra, de protegir elements que poden ser una gran oportunitat en un futur més o menys proper? Quina presa hi ha en desmantellar instal·lacions (calderes, turbines, tubs d'aspiració, piscines de decantació...) que podrien ser imprescindibles en una futura reutilització?. És prou conscient Endesa de les oportunitats que li pot oferir en l'àmbit de la imatge i la responsabilitat social corporativa, la seva participació o col·laboració en projectes de reutilització més que no pas en el desmantellament? Són prou conscients l'Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de l'actiu que hi ha al litoral adrianenc? Sant Adrià de Besòs 16 de juliol de 2012 Roger Hoyos