CENTRAL TÈRMICA DE SANT ADRIÀ “LES TRES XEMENEIES”
INFORMACIONS D’INTERÈS JUNY 2011
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
DESCRIPCIÓ La indústria, que ha deixat de funcionar el 24 de març de 2011, ha estat una central tèrmica convencional productora d’energia elèctrica amb una potència màxima de 1.050 MW, comparable a la d’un dels reactors nuclears de la central d’Ascó (1.030 MW). Va ser dissenyada per cremar fuel tot i que, posteriorment durant els anys vuitanta i noranta del segle passat, els grups 3 i 1 respectivament van ser adaptats per cremar també gas natural. Al final del seu període d’explotació, els grups 1 i 3 només cremaven gas natural mentre que el 2 restava clausurat. El tancament de la central va venir condicionat per la posada en marxa de dos nous grups (Sant Adrià 5 i 6) de cicle combinat al marge dret del riu Besòs.
Breu esquema del funcionament d’un dels grups:
Esquemes de consums i emissions pel funcionament amb fuel o amb gas natural:
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
DADES TÈCNIQUES Calderes
Turbines
Alternadors
Transformadors
Condensadors Dipòsits de fuel
Fabricades per l’empresa alemanya Balcke-Dürr Dissenyades per treballar amb un ampli marge de càrrega (20%-100%) Sortida de vapor a 190 bar (19MPa) i 550oC màx. Sortida de fums i gasos cremats cap a la xemeneia mitjançant tiratge forçat. Fabricades per KWU i pertanyents a la sèrie HMN Eix massís i unions flexibles amb les carcasses Tres cossos (alta, mitja i baixa pressió) per aprofitar al màxim l’energia tèrmica del vapor. • Cos d’alta pressió: 180 atm (18MPa), 525oC (simple flux) • Cos de mitja pressió: 41 atm (4,1MPa), 525oC (doble flux) • Cos de baixa pressió: 3 atm (0,3MPa), 180oC (dos cossos, un de simple i un altre de doble flux) Fabricats per Siemens Freqüència de rotació nominal: 3.000 r.p.m. Tensió de sortida: 21 kV Potència nominal: 437 MVA Sistema de refrigeració: hidrogen Dos transformadors en paral·lel per a cada grup Tensió entrada/sortida: 21kV / 220kV Potència nominal: 206 MVA cadascun Captació d’aigua de mar amb 2 canonades per a cada grup. Construïdes amb formigó i ànima d’acer tenen un diàmetre interior de 2m i descansen sobre pantalà metàl·lic. Punt de captació situat a 250m de la costa i 5m de fondària. Cabal: 40.000m3/h 4 dipòsits amb capacitat per a 35.000-33.000-18.000-14.000 m3 (total 100.000m3)
CONSTRUCCIÓ Grup 3 (17 novembre 1976)
Grup 1 (setembre 1973)
Grup 2 (febrer 1974)
Edifici de turbines 14.500 m2 de superfície útil Dimensions: 170 X 33 X 30 m
El motiu que va impulsar la construcció va ser la necessitat de satisfer la demanda energètica creixent, liderada especialment per la indústria però també pel consum domèstic. Per què una tèrmica? Perquè els recursos hidroelèctrics estaven ja pràcticament esgotats amb la construcció, el 1971, de la darrera central hidroelèctrica a Tavascan (152 MW). La central de Sant Adrià és pràcticament coetània de la tèrmica de Cercs (1971) i de la primera nuclear catalana a Vandellòs (1972). La central es va construir entre el 1971 i el 1976 per encàrrec de FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A.) a un conjunt d’empreses com COPISA (Constructora Pirenaica S.A.), filial de la mateixa FECSA, “Sociedad Argentina de Electricidad” i “Control y Aplicaciones S.A.”
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
El projecte original consistia en dos grups (2X350=700 MW) però després va ser ampliat a 3 grups (3X350=1.050 MW) i, per aquest motiu, el grup 3 (el més proper a Barcelona) està una mica més separat de la resta. La tecnologia va ser aportada per Siemens i l’empresa alemanya “Kraftwerk Union Aktiengesellschaft” (KWU) tot i que la planificació general va anar a càrrec de l’empresa espanyola “Ingenieria y Proyectos S.A” (INYPSA). Els fonaments consten de pilones de 40m de fondària i la tècnica constructiva l’ “encofrat lliscant” en un procés Abans de la construcció del grup 3. Els dos continu similar al que s’ha utilitzat recentment en la grups de Badalona II al fons, i les línies construcció dels pilars del viaducte de Millau. Una altra d’alta tensió que es dirigien cap al riu Besòs. característica original de l’edificació va ser la solució aportada per salvar la manca d’espai disponible i que va consistir en la col·locació de la xemeneia damunt la caldera. Aquests tipus de centrals, presenten també la característica que les calderes estan suspeses d’unes bigues situades a 90m d’alçada per la seva part superior, per tal de facilitar les dilatacions i contraccions pròpies dels canvis de temperatura que experimentaven entre la posada en marxa i l’aturada. La gran alçària de les xemeneies, 200m, venia determinada per la necessitat de complir amb les noves normatives mediambientals de l’època. La combinació d’aquests factors: agrupació de 3 elements idèntics, gran alçària i xemeneia damunt la caldera, van dotar el conjunt d’una gran singularitat única a tota Espanya i molt poc freqüent arreu del món. Construcció amb encofrat lliscant Tot el conjunt estava format per tres grups totalment independents, la qual cosa vol dir que tot estava “repetit” tres cops, un per cada grup, com si de tres centrals independents es tractés. L’únic que compartien els tres grups era la depuradora d’aigües per alimentar les calderes, el centre de control, l’edifici de turbines i els tubs d’aspiració. Els grups 1 i 2 compartien la piscina de decantació i el canal de desguàs.
Durant la construcció van treballar al voltant de 1.700 persones mentre que en el període d’explotació normal de les dues centrals de Sant Adrià i Badalona, la plantilla era de quasi 700 treballadors repartit en tres torns, a més de 200 o 300 treballadors més pertanyents a empreses externes.
REPRESSIÓ FRANQUISTA Durant la construcció, que va coincidir amb els últims temps de la dictadura franquista, van tenir lloc uns fets lamentables que van acabar amb la vida d’un jove treballador de 27 anys, Manuel Fernández Márquez, fruit d’un tret de bala de la “Policia Nacional”. Era l’abril de 1973 quan els treballadors de les empreses constructores van fer unes demandes de millores laborals1 i, per pressionar-les, van fer una aturada i van ocupar els menjadors. Les empreses van respondre amb una sanció de suspensió de feina i sou durant cinc dies a tots els treballadors i van penjar a les portes uns cartells comunicant la sanció. El dimarts 3 d’abril, quan els treballadors van anar a la feina, es van trobar amb les portes tancades i la presència de la “Policia Nacional” amb furgonetes i 1
Veure documentació annexa
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
cavalls. Es van produir els enfrontaments i la policia, fent ús de foc real, causà la mort de Manuel Fernández Márquez i va ferir de bala, al coll, a Serafín Villegas Gómez de 25 anys. Aquests fets van provocar una forta reacció per part de treballadors d’altres empreses, estudiants i ciutadans. Durant els dies posteriors es van succeir nombroses mobilitzacions de solidaritat, no només a Sant Adrià si no també a altres poblacions i molt especialment a la SEAT i a diferents empreses de Cerdanyola, així com a les universitats i als carrers per part dels estudiants. Moltes d’aquestes manifestacions i aturades van ser també fortament reprimides per les forces del règim produint-se quantioses detencions i empresonaments. Cal recordar també la mort, el 8 de novembre de 1982, del soldat del parc d’artilleria de Barcelona Salvador Baños com a conseqüència d’un cop de mar mentre feia vigilància al pantalà dels tubs d’aspiració d’aigua de mar. Salvador formava part d’un destacament militar que feia tasques de protecció (antiterrorista?) de la central. El temporal va anar acompanyat d’un episodi d’intenses pluges a tota Catalunya i que van causar moltes destrosses i diverses morts i desaparicions de persones, especialment a les comarques del Pallars.
SANT ADRIÀ MUNICIPI ELÈCTRIC La relació de Sant Adrià amb la producció d’energia elèctrica es remunta a l’inici del s. XX quan, a l’abril de 1912, comencen les obres de construcció de la primera central elèctrica de l’empresa “Energía Eléctrica de Cataluña” (EEC). Des de llavors i, sense interrupció, Sant Adrià ha tingut centrals elèctriques fins arribar a la situació actual en què disposa de quatre grups termoelèctrics de cicle combinat amb 1.640 MW en conjunt, una incineradora de residus sòlids urbans (TERSA) amb 18 MW i un parc fotovoltaic amb 3,5 MW. Tot plegat suma una potència elèctrica de 1.661,5 MW en un municipi de 3,87 km2. Per què Sant Adrià?. Diverses són les raons que justifiquen la tria del litoral adrianenc per a la instal·lació de les tèrmiques. La proximitat a la major consumidora d’energia elèctrica: Barcelona, l’abundància d’aigua dolça amb què alimentar els generadors de vapor per la proximitat al riu Besòs, la disponibilitat d’aigua de mar per a la refrigeració de les màquines (condensador), l’existència de la línia de ferrocarril per aconseguir el subministrament de carbó, el poc valor dels terrenys des del punt de vista agrícola i el fet de ser una zona relativament despoblada.
Les 4 xemeneies: la primera tèrmica El 23 de març de 1913 entren en funcionament els dos primers grups de turboalternadors, dels 8 de què constava el projecte, amb una potència total de 15 MW. La central tèrmica de carbó va ser posteriorment ampliada en dues ocasions amb nous grups el 1914 i el 1923 fins arribar a quatre grups instal·lats. La seva ubicació era exactament la mateixa que ara ocupa la central de les tres xemeneies i en la seva construcció va ser una novetat a Catalunya, la utilització integral del formigó armat, que es va aplicar seguint el sistema “Hennebique”. Aquesta va ser la primera central construïda per EEC, que la va dissenyar com a central de reserva de la hidroelèctrica que la mateixa empresa va construir a Cabdella (Pallars Jussà), que va entrar en funcionament el gener de 1914 i que encara avui dia està operativa. Els plans de l’empresa eren la producció, distribució i venda d’energia elèctrica a Barcelona i Sabadell. La producció s’havia de fer principalment a la hidroelèctrica de Cabdella i, Primera tèrmica a Sant Adrià en períodes d’estiatge o en cas d’avaria, s’utilitzaria la tèrmica de Sant Adrià. Per fer aquesta funció el 1914 es van unir les poblacions de Cabdella i Sant Adrià a través d’uns cables de coure, d’una línia elèctrica de 88 kV.
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
Durant la guerra civil, les centrals elèctriques van passar a ser objectius militars. La central de Sant Adrià, amb les seves quatre xemeneies d’uns 60m d’alçària va ser un punt de referència per a l’aviació italiana, que donava suport a les tropes franquistes, per efectuar terribles bombardejos a la població civil. Les dues centrals de Sant Adrià també van ser blanc dels bombardejos durant la guerra. El 12 de maig de 1938 va ser bombardejada la central de La Catalana i van morir 7 persones. El 13 de novembre de 1938 van caure les bombes a la central d’Energia Elèctrica i van morir 16 persones. Ja qui afirma2 que el 1939, quan les tropes republicanes van haver d’iniciar la retirada, van volar la tèrmica de Sant Adrià deixant operatiu només un grup de 7,5 MW. Un cop acabada la guerra, es van reparar dos grups més i va continuar funcionant fins el 1954 quan va deixar pas a la nova central, “Badalona I” (FECSA) que, amb dos grups i 103 MW totals, va entrar en funcionament el 1959. L’espai que ocupava la tèrmica de Sant Adrià va ser utilitzat com a zona d’emmagatzematge del carbó que alimentava la nova central de Badalona.
La Catalana
Tèrmica de “La Catalana” al marge dret del riu
El 25 d’abril de 1917 va entrar en funcionament la segona central elèctrica de Sant Adrià. Es tractava d’una tèrmica de carbó construïda per la “Central Catalana de Electricidad” que va començar amb un grup turboalternador de 6 MW i va ser successivament ampliada fins el 1930 en què va arribar a assolir una potència total de 34,6 MW. Va estar ubicada al marge dret del riu i va donar nom a un nou barri de Sant Adrià: el barri de “La Catalana”. Aquesta tèrmica va estar en funcionament fins el 1966.
Del carbó al fuel Els centres de producció elèctrica del litoral del Besòs anaven creixent i, l’any 1960, marca l’evolució cap a un nou canvi tecnològic: la posada en marxa de noves tèrmiques que, per primer cop, utilitzen el fuel com a combustible. Es tracta de “Badalona II” (FECSA) amb dos grups i 320 MW totals i dos grups més amb 450 MW construïts al marge dret del riu per ENHER i HEC i explotats per la filial “Térmicas del Besós S.A.” (TERBESA). El fuel va aportar, respecte el carbó, més poder calorífic, més facilitat de transport i manipulació, preu més baix i menor contaminació atmosfèrica.
2
Conjunt de Badalona II
Joan Carles Alayo i Manubens. L’electricitat a Catalunya de 1875 a 1935. Pagès editors. Lleida 2007
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
Del fuel al gas natural
De dreta a esquerra: restes de l’última tèrmica de TERBESA. Sant Adrià 4 (ENDESA) i GAS NATURAL (cicle combinat). TERSA (incineradora i ecoparc)
Durant la dècada de 1980 al 1990, els generadors de vapor dels grups 3 i 1 respectivament van ser adaptats per a la combustió de gas natural. El canvi tecnològic permetria millores en el subministrament i manipulació del combustible ja que el gas arriba per la xarxa general de distribució, una reducció dels nivells de
contaminació (menys òxids de sofre i partícules) i la possibilitat d’utilitzar un o un altre combustible segons els preus del mercat. Aquest canvi de combustible també s’aprofitarà per posar en marxa un nou canvi tecnològic en construir dues noves centrals tèrmiques de cicle combinat al marge dret del Besòs, entre Consums i emissions d’una tèrmica de cicle combinat la incineradora de residus sòlids urbans (RSU) i les tèrmiques de fuel de TERBESA. Les dues noves centrals, amb una potència de 400 MW cadascuna, pertanyen a les empreses GAS NATURAL i ENDESA. Les tèrmiques de cicle combinat ocupen menys espai, la seva construcció és modular i, per tant, més ràpida i presenten un rendiment energètic (57%) molt superior a les convencionals (35%). La contaminació per unitat d’energia produïda es veu, doncs, fortament reduïda.
Del gas natural al silici Aprofitant l’esdeveniment internacional del Fòrum de les cultures del 2004 i la gran remodelació urbanística d’aquesta zona de Barcelona i Sant Adrià, va ser instal·lada en terrenys adrianencs tot i que explotada per Barcelona, una pèrgola fotovoltaica de 1,3 MW de potència que, posteriorment, va ser complementada amb el camp fotovoltaic de la plaça del costat amb un total de 3,5 MW instal·lats.
Pèrgola fotovoltaica de Sant Adrià
La conversió fotovoltaica es basa en la utilització del silici, un material semiconductor que, dopat amb les impureses adequades, presenta la propietat de generar un corrent elèctric continu quan rep radiació solar ja sigui directa o difusa. Malgrat el seu baix rendiment energètic (17%), la conversió fotovoltaica marca una important línia a seguir en el futur de les energies renovables. L’energia obtinguda per aquesta instal·lació fotovoltaica és injectada a la xarxa elèctrica general amb la qual cosa es contribueix a la reducció del consum de combustibles fòssils o nuclears i la consegüent reducció de la contaminació.
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
I A PARTIR D’ARA QUÈ? FEM-LES VIURE! Algunes de les coses que, sobre les tres xemeneies, han dit arquitectes i historiadors: • • • • •
• • • • •
“Estructures de ciment, racionals, molt aplomades, més interessants que certa arquitectura moderna que tant s’aprecia avui” “Columnes monumentals, uns canelobres monumentals.” “No hi ha cap sala a Catalunya amb la monumentalitat de la sala de turbines de la tèrmica de Sant Adrià.” “Edifici construït sense maquillatge (...) no és metàfora de res (...) no va disfressat, simplement duu la granota de feina (...) representa la dignitat –del món del treball-.” “Els espais del treball mai han estat considerats dignes de la història. Fins fa poc, per a la Història no existia res que no estigués recollit en textos escrits i deixava fora, per exemple, tota la tradició oral. Ara, amb la declaració de la UNESCO, això ha canviat i pot ser declarada be cultural una instal·lació com les tres xemeneies.” “L’activitat dels treballadors i la relació amb St. Adrià i les poblacions veïnes donen el caràcter cultural a la central. Història, tècnica, oficis i materials donen significat a aquest espai.” “Símbol energètic de la segona revolució industrial que dialoga amb la Torre Foster, símbol de la tercera” “El futur de les tres xemeneies, campanar del llevant metropolità, (...) és d’interès metropolità i nacional” “La rehabilitació ha de respectar els valors monumentals de l’edifici. El que mana en una restauració (els usos que se li poden donar) és el propi edifici. Les generacions que vinguin han de poder reconèixer l’espai com un espai del treball.” En un segle, Sant Adrià ha anat del carbó al gas natural passant pel fuel, sempre generant energia elèctrica. N'ha suportat els inconvenients sense rebre cap agraïment. Ara ofereix 1.600 MW de potència instal·lada, generats de forma eficient i neta (CO2 al marge), però té una enorme hipoteca territorial amb la vella central de les tres xemeneies. S'haurien de museïtzar. Són l'edifici més alt de Catalunya, testimoni de la història de l'electrificació catalana. Recuperades, farien el monument que se li deu a Sant Adrià.
Per la seva contundència, la seva situació i els seus significats, són evidents la monumentalitat i els valors de la tèrmica i, per tant, es mereix la consideració de patrimoni de tots. Per a Sant Adrià són un signe d’identitat ja que, a part de ser un magnífic punt de referència geogràfic del municipi, representen el passat industrial de la ciutat i l’origen obrer de la gran majoria de la seva població. Per a Catalunya representen un testimoni viu de la indústria elèctrica de finals del s.XX, de les lluites obreres, la repressió franquista i de la transició cap a la democràcia. La zona que ocupen també és una referència obligada per explicar el procés d’electrificació i, per extensió, d’industrialització de Catalunya des del 1911 fins a l’actualitat. També ofereix un marc idoni per a explicar l’evolució tecnològica: del carbó al silici. A part dels valors patrimonials, històrics i testimonials, la tèrmica de Sant Adrià posseeix uns altres valors molt útils de cara a reutilització dels seus espais: • • •
El valor com a icona, com a monument de referència dins la mediterrània. El valor de la singularitat, com element diferenciador que només existeix aquí i que ja està dissenyat i construït, disponible només amb una remodelació/adequació als nous usos. El valor de la situació privilegiada dins una zona densament poblada, molt ben comunicada i amb tots els serveis a l’abast.
Impossible? Veiem només alguns exemples:
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
Tate Modern (Londres): de central tèrmica a museu d’art modern
Caixa Fòrum (Barcelona): d’indústria tèxtil a centre cultural
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
Parc de la conca del Ruhr (Alemanya): d’indústria d’extracció del carbó a parc metropolità, museu industrial i centre cultural polivalent declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Museo Nacional de la Electricidad (Ponferrada): de central tèrmica a “Ciudad de la energía”. Projecte del Govern d’Espanya amb una inversió prevista de fins a 100 milions d’euros.
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
INFORMACIÓ ANNEXA
La Vanguardia 12/2/1914
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
La Vanguardia 7/9/71
La Vanguardia 1/3/69
La Vanguardia 19/9/71
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
La Vanguardia 14/11/1973
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
La Vanguardia 27/4/73 Plataforma reivindicativa (març 1973) elaborada en assemblea de treballadors: • 40h de treball amb el mateix salari que ara es cobra per 56h • Augment de 4.000 ptes. Mensuals, igual per a totes les categories. • 30 dies de vacances • Anul·lació dels contractes en blanc; tot el personal fix a partir dels 15 dies de prova. • 3 pagues extres a l’any de 30 dies de salari real • I.R.T.P. a càrrec de l’empresa • Ajuda escolar de 500 ptes. Per cada fill d’entre 4 i 16 anys • Dret de reunió i assemblea en l’empresa • Cobrament del 100% en cas de malaltia, accident, jubilació i invalidesa • Botes de seguretat, casc, roba de treball, vestidors i dutxes en condicions
La Vanguardia 25/5/73
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
Un hombre, una calle (Olis Basseda. Fundada el 1878). También tiene una parte en la que se han instalado tres columpios. Junto a uno, dos mujeres, que llevan sillas plegables bajo el brazo, le hacen unas cucamonas a un bebé oriental: "Hola, Chian Yi", "Déu, cariño"... Sonríe desde un banco una anciana con muletas y bata oscura de lunares. Al fondo, en torno a la plaza del Fòrum, se alza la estructura de un edificio de diseño en construcción.
L’autor de l’article, Javier Pérez Andújar. Fotografia d’Ivan Giménez que apareix al seu últim llibre “Todo lo que se llevó el diablo” de Tusquets editores.
La calle más bulliciosa de La Mina, a la hora en que la tarde empieza a tirar del sol hacia abajo, es el paseo de José Monge Cruz, Camarón. En medio, "el pueblo de Sant Adrià de Besòs" le ha levantado un modesto monumento "a la esencia del arte gitano". Se trata de un busto de Camarón donde se le ha esculpido con el rictus del quejío. La gente forma grupos en este paseo y ríe y habla de sus cosas. El dueño de un bar refresca el cemento de su terraza. Moja con la manguera a unos hombres, que entre carcajadas se apartan corriendo. Aprieta la boca de la goma con el pulgar para que el agua y las risas lleguen más lejos. Un señor muy gordo, con un bigote que le recubre las mejillas, se toma un quinto de cerveza. Hace mucho calor, va en camiseta de tirantes de caladillo fino y descansa sentado sobre un barril metálico. Un poco más abajo, casi al final de La Mina, se encuentra la calle de Manuel Fernández Márquez. Tiene nombre de persona normal y corriente, porque está dedicada a la memoria de una persona normal y corriente a la que la policía franquista mató durante una huelga, hace ahora 30 años. Con motivo de este aniversario, el sindicato Comisiones Obreras ha editado el dossier Lluites obreres a la Tèrmica del Besòs. 30è aniversari de l'assassinat de Manuel Fernández Márquez. El documento incluye numerosos recortes de la prensa clandestina de entonces, que recogió la noticia, y una detallada recreación del suceso. En la calle de Manuel Fernández Márquez, cerca de la térmica del Besòs, hay una acera destinada a viviendas y comercios (heladería, academia de peluquería, papelería, prensa y revistas...) y otra a almacenes y talleres
Basta con cruzar el río Besòs para ir al lugar de los hechos. "Creo recordarle subido a una caja de madera, en una asamblea; entonces, alguien dijo que vio una mano, y un políticosocial le pegó un tiro en la cabeza". Así aparece la muerte de Manuel Fernández Márquez en la memoria de uno de sus compañeros de aquellos días, hoy, a sus 63 años, a las puertas de la jubilación. Pero luego añade: "De todas formas, no me hagas mucho caso. Fíate más de lo que pone en el dossier". La policía había ocupado Fecsa para intimidar a los obreros en huelga. Eran los primeros años de la década de 1970 y Barcelona se desbordaba por la periferia. El aumento de consumo energético por parte una población que llevaba más de 10 años llegando en continuas olas migratorias condujo a la empresa eléctrica a levantar la tercera de esas torres de cerca de 200 metros de altura, que se ven desde todas partes. Al complejo hoy algunos lo llaman Chernóbil y, la verdad, es que sus alrededores tienen algo de paisaje radiactivo. Entre Chernóbil y el mar, hay una zona de playa donde esta tarde se broncean desnudos unos hombres de edad avanzada. Por una de sus descomunales tuberías recubiertas de hormigón desfila una silenciosa hilera de asiáticos, que van cargados con bolsas de supermercado. Vienen de recoger mejillones que crecen al calor de las aguas de refrigerado que devuelve la central al mar. En cada desagüe de Chernóbil se repite el cartel: "Peligro de muerte por fuertes corrientes". Cerca, sobre la arena, una pareja de adolescentes se pega el lote. Y junto a sus tubos de succión, que se adentran lejos en el agua, se distinguen las aletas de un submarinista en busca de los aturdidos pececillos de la zona. Se cuenta que una vez murió un hombre absorbido por una de esas tuberías. Traspuesto Chernóbil,
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
y ya lindando con la playa de Sant Adrià, unos niños chapotean y se bajan los bañadores al grito de culet, culet. Varios particulares practican la pesca con caña. Uno acaba de cobrarse un pez plano y plateado. "¿Qué es?" "No tengo ni idea", sonríe. Bajo una de las duchas de la playa, un señor remoja a su perrito faldero. Y un anciano un poco achacoso, tocado con gorra de visera y camisa a cuadros, se ha arremangado por encima de las pantorrillas sus pantalones negros y pasea por la orilla del mar Mediterráneo. Quedan, vueltas hacia abajo, las pocas barcas de los últimos pescadores adrianenses. Fue a las puertas de Fecsa (no se la confunda con la térmica del Besòs, al otro lado del río) donde la policía mató a Fernández Márquez y le pegó un tiro en el
cuello a otro huelguista. Aquella mañana, los trabajadores del turno de las siete se encontraron con la central tomada por las fuerzas de seguridad. Llevaban ya varios días con paros. Entre otras reivindicaciones, exigían las 40 horas semanales, en vez de las 56 que trabajaban. Intentaron entrar en el trabajo en grupo, como tenían por costumbre; pero esa vez la empresa les dijo que sólo iban a entrar de tres en tres. Se negaron. Algunos cortaron la vía y detuvieron un tren. Entonces cargó la policía. Primero dispararon al aire y después al bulto. Cayó al suelo Manuel Fernández Márquez, natural de Badajoz, de 27 años de edad, casado y con un hijo de 2 años. Así es como, a veces, un hombre puede transformarse en una calle. (El Pais/ Catalunya 2-7-03) Javier Pérez Andújar
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A SANT ADRIÀ (1900-1981)
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
ALGUNES IMATGES DE SANT ADRIÀ
La primera tèrmica de Sant Adrià. Foto de 1923. Al fons la xemeneia de “La Borra” indústria cotonera.
Trimotor bombarder model Savoia-Marchetti-79 de l’aviació italiana tornant a Mallorca després de bombardejar Catalunya.
Bombardeig de la primera tèrmica de Sant Adrià. 13/11/1938
Treballadors de la tèrmica de La Catalana mostrant una bomba incendiària. Celebren que no esclatés. Març de 1937
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ
St. Adrià 2,1,3 BAURIER (tèxtil) CELO (vidre) Badalona I INBESA (siderúrgica) Badalona II
CELO (vidre)
ATEVI (vidre) BORAX (química)
St. Adrià als anys 80 (Pere Gusi)
Sant Adrià anys 90 Sant Adrià 1958
Des de la cota 180 del grup 3 en els anys 90.
PLATAFORMA PER LA CONSERVACIÓ DE LES TRES XEMENEIES DE SANT ADRIÀ