Orientacio by cinta espuny

Jocs i activitats d'orientació

Exemple d'aplicació pràctica

Seminari de formadors/es d'Educació Física Terres de l'Ebre

José Carlos Arasa Balaguer Carlos Javier Blanch Pelechá Mª José Darder Navarro Cinta Ejarque Zabarte Cinta Espuny Vidal Cinta Galiana Llasat Eva Martínez Ferreres Amèlia Montserrat Ferré José Manuel Pallàs Boltor Biel Pubill Soler Montserrat Trullén Feliu

Il·lustracions: Montse Gómez Vizcarro Correcció lingüística: Àngels Pérez Tarragó Dipòsit legal: T-694-2011 ISBN: 978-84-694-1922-9

3.2 Àmbit gimnàs 4 Score a discreció 4 Busca i trobaràs 4 Fem recorreguts 4 Seguim les petjades

ÍNDEX

4 La ruta dels pirates

pàg. 27 pàg. 29 pàg. 30 pàg. 31 pàg. 32

3.3 Àmbit pati Pròleg

pàg. 4

4 Cercant pistes

pàg. 34

Marc conceptual

pàg. 5

4 Dissenya el teu circuit

pàg. 35

pàg. 5 pàg. 5 pàg. 7 pàg. 8 pàg. 11 pàg. 14

4 Score sobre el plànol 4 On està el nord? 4 Busca el cap? 4 Reportatge fotogràfic 3.4 Àmbit urbà i rural

pàg. 36 pàg. 37 pàg. 38 pàg. 39

4Orientació 4Interpretem plànols i mapes 4Els punts cardinals, la brúixola... 4L´ús del mapa i de la brúixola 4I si no tenim brúixola Consideracions didàctiques per cicles

4 Coneguem el barri

pàg. 42

4 Gimcana

pàg. 43

4 Senderisme senyalitzat

pàg. 45

3. Jocs i Activitats 3.1 Àmbit aula

pàg. 18

4 Croquis aula

pàg. 19

4 La fletxa blanca

pàg. 46

4 L’illa del tresor

pàg. 20

4 El ninotet de fusta “Senyor O”

pàg. 21

4 La taula polar

pàg. 22

4 Corbes de nivell 4 Trencaclosques orientació

pàg. 24 pàg. 25

4 Les pinces 4 El fil mullat Quadre-resum de jocs i activitats Glossari Referències documentals

pàg. 48 pàg. 50 pàg. 51 pàg. 54 pàg. 56

4. 5. 6.

zero, programar al llarg de tot l'ensenyament obligatori, tant amb alumnes que no han vist un mapa com amb els més iniciats. Es pot oferir alguna cosa més?

PRÒLEG

4 Tothom coneixem la frase popular no tenir sentit de l'orientació, però és demostrable que aplicant una sèrie de tècniques tots som capaços d'orientar-nos. Com tota tècnica es pot aprendre, ja sigue llegint, escoltant... o bé practicant sobre el propi terreny. Si es pot aprendre ens correspon als docents iniciar-la, si més no, almenys despertar interès i incitar l'alumnat al seu descobriment. Per tant l'orientació té un aspecte educatiu ineludible perquè implica reflexionar, desenvolupar l'observació, calcular (espai i temps), utilitzar i manipular aparells i instruments, mesurar, prendre decisions, retroalimentar els coneixements, desenvolupar l'autonomia personal... i a més a més, és pràctica (ens pot ajudar a evitar algun ensurt). Desenvolupa moltes habilitats i capacitats, posa a prova prou competències bàsiques, evidencia l'aprenentatge significatiu i és font inesgotable de goig i xalera a la natura. Permet, àdhuc començant de

Probablement abans de començar ens caldrà donar a l'alumnat algunes nocions mínimes de base teòrica. Però l'orientació té un caire eminentment pràctic que no hem d'oblidar ja que precisament és el motiu que la fa tan atractiva. El component lúdic dels exercicis, la idiosincràsia pròpia d'aquestes activitats de “recerca d'alguna cosa”, de moviment immediat i de posada en acció que impliquen, de repte i de desafiament innat que suggereixen les activitats, tot plegat converteixen l'orientació en una veritable eina per treballar a l'escola i la seva programació una bona excusa per treballar transversalment el currículum. No obstant, haurem de considerar els aspectes de seguretat per tal de minimitzar els riscos sobretot fora del recinte escolar. Igualment serà imprescindible dominar mitjanament el tema quan programem activitats a la natura amb l'alumnat. Ens caldrà un mínim d'imaginació en les propostes. Farà falta una organització i una previsió acurada i creativa per resoldre els petits imprevistos. Observar i modificar aquells detalls millorables de les propostes que no han aconseguit allò que ens proposàvem. Mantenir-nos expectants i oberts als suggeriments del propi alumnat. I sobretot provar i experimentar perquè les possibilitats són infinites. Al cap i a la fi si ens veiem perduts, sense nord i desorientats, si no trobem l'itinerari sempre podrem, desfent el camí, tornar al lloc de partida.

1.- MARC CONCEPTUAL 4Tipus de mapes De mapes n'hi ha de diferents t i p u s : m e te o ro l ò g i c s , d e carreteres, de vegetació... Però nosaltres ens centrem en els topogràfics, que són aquells que representen el terreny detalladament amb tots els seus accidents naturals i artificials.

1. Orientació Orientar-se és el conjunt de tècniques que ens permet saber: la situació dels punts cardinals, el lloc on ens trobem i la direcció que hem de prendre per arribar allà on volem anar.

2. Interpretem plànols i mapes

4Escales L'escala és la relació existent entre el plànol/mapa i la realitat que representa. Podem trobar una escala numèrica. Per exemple, si tenim un mapa a escala 1:40000 significa que cada centímetre del mapa representa 40000 cm a la realitat, és a dir 400 m. I també podem trobar una escala gràfica, que és un regle graduat que ens ajuda a convertir les distàncies sobre el mapa en distàncies reals.

4Plànols i mapes Els plànols i els mapes són representacions a escala de la realitat. Tots dos són una visió zenital. Es diferencien en allò que representen. El plànol sempre representa espais més reduïts que el mapa.

6 4Accidents geogràfics

4Pendents

Per sort la superfície de la terra ens ofereix tota una gamma paisatgística que ens permet gaudir de les muntanyes, les depressions, les valls, els penya-segats,... que es coneix amb el nom de relleu terrestre. Aquest relleu es representa en els mapes mitjançant les corbes de nivell.

El pendent és la relació que existeix entre l'altitud pujada i la distància recorreguda. Es pot expressar mitjançant graus o tant per cents. Per exemple: si recorrem 80 m per ascendir-ne 16, recorrent-ne 100 m, n'ascendiríem X. X= 100 x 16 = 20%

4La tercera dimensió: l'altitud. Les corbes de nivell

Les corbes de nivell són línies tancades (que no es creuen ni es bifurquen) que uneixen els punts que estan a la mateixa altitud respecte el nivell del mar. La seva representació ajuda a visualitzar imaginàriament el terreny. Normalment cada corba equival a 20 m de desnivell, per tant, si tenim en compte aquest paràmetre, el fet de veure línies més juntes ens indicarà que hi ha més pendent.

4Signes convencionals i d'altres informacions Per completar tota la informació que podem trobar en els plànols i els mapes disposem dels signes convencionals, que solen detallar-se a través de la llegenda. Quan parlem de signes convencionals ens estem referint a poblacions, carreteres, rius, vegetació, llacs,...

1.- MARC CONCEPTUAL 4El plegament dels fulls

4Diferents tipus de Nord

És convenient ensenyar a plegar els mapes adequadament perquè així podem allargar la vida útil dels plànols i dels mapes.

Nord Geogràfic (NG): és l'extrem superior de l'eix imaginari que travessa la Terra. Coincideix amb el pol Nord i és inamovible. Nord Magnètic (NM): és el Nord que marquen les brúixoles, ja que la Terra es comporta com un imant i aquestes disposen d'una agulla imantada. Aquest nord oscil·la lleugerament cada any. L'angle que forma el NG amb el NM es diu declinació magnètica.

3.- Els punts cardinals, la brúixola i altres instruments auxiliars 4Els punts cardinals Els punts cardinals principals són quatre: el nord (N), l'est (E), el sud (S) i l'oest (W). Els punt intermedis a aquests es denominen nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SW) i n o rd - o e s t ( N W ) . E n t re m i g d'aquests 8 punts, encara en podríem trobar uns altres punts intermedis: el nord-nord-est (NNE), l'est-nord-est (ENE), etc.

Nord Lambert (NL): la superfície de la Terra queda dividida en grans “quadres” (els paral·lels i els meridians), els quals, donada la forma esfèrica d'aquesta es converteixen en trapezis isòsceles de bases corbes. El punt en el qual es creuen les perllongacions de les vores d'aquest quadres imaginaris s'anomena el Nord Lambert (NL). Cal dir que difícilment l'usarem en les nostres activitats escolars.

8 4La brúixola La brúixola és un aparell que serveix per orientar-nos i consta d'una agulla imantada que sempre assenyala el Nord Magnètic. N'hi ha de diferents tipus, els quals disposen de múltiples elements (limbe, regle, lupa, espill...) que ens permetran aplicar molt millor diferents tècniques d'orientació. Cal especificar que el limbe és un cercle graduat fix o mòbil amb mesures angulars. Actualment l'ús del GPS està substituint la brúixola. 4El maneig de la brúixola Per fer un ús adequat de la brúixola cal tenir present les precaucions següents: ŸUtilitzar-la sempre en posició horitzontal. ŸMantenir-la lluny de qualsevol massa metàl·lica. ŸMantenir-la lluny de fonts electromagnètiques. ŸVigilar que el limbe no s'hagi mogut accidentalment.

Bàsicament la brúixola la utilitzarem per: 1. Determinar una marca, és a dir, on es troba un objecte que veiem. 2. Determinar en quina direcció haurem d'avançar per seguir un itinerari preparat sobre un mapa. 4Altres aparells Clisímetre, podòmetre, altímetre, cinta mètrica... però sobretot GPS.

4.- L'ús del plànol/mapa i de la brúixola 4Orientar el plànol/mapa Qualsevol mapa ha de tenir assenyalat d'alguna manera el sentit nord (mitjançant una fletxa que indica el nord, incloent-hi la Rosa dels vents, sense els elements anteriors la direcció nord-sud ve marcada pels marges laterals del propi mapa en posició de lectura).

1.- MARC CONCEPTUAL Per orientar el plànol/mapa:

4Situar-nos sobre el mapa

1) Sense brúixola. Mitjançant els detalls que apareixen al plànol/mapa i són fàcilment identificables al terreny, cal girar el plànol/mapa horitzontalment fins que ambdues referències coincideixin.

Un cop orientat el mapa hem de buscar punts de referència i traslladar-los a sobre seu. Per a més seguretat podem senyalar el lloc on ens trobem.

2) Amb la brúixola. Si no aconseguim fer coincidir el Nord Geogràfic (mapa) amb el Nord Magnètic (brúixola) mai no podrem orientar el mapa en relació a la nostra posició. Cal tenir present que si recorrem distàncies molt grans hauríem de tenir en compte la declinació magnètica. Ho expliquem pas per pas:

Per determinar el rumb entre 2 punts del mapa ens cal:

4Calcular distàncies i fixar rumbs 1. Orientar el mapa. 2. Col·locar la brúixola sobre el mapa de tal manera que la fletxa de direcció o un dels laterals del suport, uneixi ambdós punts.

1. Col·loquem el mapa sobre una superfície horitzontal.

3. Girar el limbe fins que la seva fletxa nord coincideixi amb l'agulla imantada. Ja tenim el rumb marcat. El seu valor són els graus que indica la fletxa de direcció.

2. Col·loquem la brúixola sobre el mapa. 3. Movem el limbe fins que la fletxa N/S coincideixi amb la fletxa imantada.

Un cop tenim el mapa orientat i senyalat el punt on ens trobem, hem de buscar i senyalar el lloc on volem anar. A partir d'aquí necessitem saber l'escala numèrica del mapa i fer-ne la seva equivalència en metres o quilòmetres reals.

4. Mantenint la brúixola inamovible, girem el mapa fins que la fletxa imantada coincideixi amb el Nord Geogràfic que indica el mapa. Aleshores ja hem aconseguit orientar el mapa perquè el NM i el NG coincideixen, malgrat la declinació pertinent.

10 4Calcular distàncies i fixar rumbs

4Calcular el temps

Si es donés el cas que entre aquests dos punts ens poguéssim desplaçar en línia recta i a peu pla seria tan senzill com mesurar-ne els centímetres amb el regle i fer-ne l'equivalència corresponent en funció de l'escala. Però normalment això no és així ja que t ro b e m ca m i n s s i n u o s o s , a m b p e n d e nt s pronunciades degut als diferents accidents geogràfics propis del terreny.

Segons els experts, caminant es recorren al voltant de 4 km de distància per hora. En el cas que hi hagi pendents haurem de sumar 1 hora per cada 400 m de desnivell. Cal remarcar que aquests paràmetres són orientatius i estan en funció de l'estat de forma, de l'estat del terreny i de les condicions meteorològiques. També hem de tenir presents les possibles pauses i sempre preveure un temps afegit pels imprevistos que ens puguem trobar i que no ens apareixien en el mapa.

Per mesurar el rumb primer haurem d'identificar-lo, resseguir-lo i senyalar-ne diferents punts de referència en el trajecte. Podria donar-se el cas que recorrent més distància puguem traçar un rumb salvant tots els accidents geogràfics que ens permetés arribar més aviat. Però també podria ser que esdevingués inevitable haver de superar aquests accidents. En aquest cas, per calcular-ne la distància haurem de tenir presents les corbes de nivell que apareixen en el mapa. I si arriba el cas prèviament confeccionar-nos un perfil topogràfic.

4Preparar un itinerari Seguint tots els passos explicats anteriorment, ens haurem de preparar per realitzar l'itinerari corresponent. És important decidir-lo prèviament intentant que aquest respongui al nostre nivell i estat de forma. Així decidirem el recorregut que ens sigui més propici. Observar-ne si trobarem aigua, ombres, àrees de descans, senderes, corriols, pistes forestals...

1.- MARC CONCEPTUAL Com sabem que el Sol a les 12h (hora solar) indica la direcció sud, si disposem d'un rellotge amb busques (no digital) també podrem tenir una idea aproximada dels punts cardinals. Ens caldrà:

4Com mantenir-se sobre l'itinerari Ens caldrà: 1. Subjectar la brúixola horitzontalment davant nostre. 2. Girar el limbe fins que el valor del rumb a seguir es trobi sobre la fletxa de direcció.

- Calcular l'hora solar (una o dues hores de diferència, segons l'època de l'any, respecte la que marca el nostre rellotge).

3. Girar sobre si mateix fins que el nord de l'agulla coincideixi amb la fletxa nord. 4. Ara la fletxa de direcció està marcant el camí a seguir.

- Apuntar amb la maneta de les hores (segons l'hora solar) en direcció al Sol.

5. I si no tenim brúixola...

- La bisectriu entre aquesta línia imaginària i la línia de les 12h en punt ens indicarà la direcció sud.

4Pel Sol: hora, rellotge i ombra

Amb un pal vertical enclavat al terra podem observar l'ombra que projecta, en aquest cas l'ombra farà un recorregut oest-est des de l'orto fins l'ocàs. Al migdia (hora solar) ho farà cap al nord.

Com tothom sap, el Sol surt per l'est i es posa per l'oest (encara que exactament això només passa 2 cops a l'any), per tant podrem tenir una idea prou aproximada d'on estarà el nord si indicant amb el braç dret el punt de sortida i amb el braç esquerre l'ocàs. El nord el tindrem al front.

12 4Per l'Estrella Polar

4Per la Lluna

Les estrelles no es mantenen, en general en un lloc fix durant la Partint de la base que la Lluna nova no és visible, la Lluna nit. N'hi ha una, però, que sí. Només cal, si no està ennuvolat, creixent il·lumina la primera meitat de la nit, la Lluna plena localitzar-la.. és l'Estrella Polar. ho fa tota la nit i la Lluna minvant, la segona meitat de la nit, podrem establir una direcció prou aproximada al llarg - Localitzarem l'Óssa Major de tota la nit segons la fase lunar en què ens trobem. Així - A partir de les dues estrelles posteriors (del carro), traslladant podrem procedir com indica la següent taula: 5 cops la distància entre elles cap a la dreta trobarem la Polar. - La projecció sobre l'horitzó de línia entre la Polar i nosaltres ens indicarà el nord. També trobarem l'Estrella Polar al punt intermedi entre l'Óssa Major i la constel·lació de Cassiopea.

cedida per Antoni Vidal

Si ens trobem a l'hemisferi sud la referència serà la Creu del Sud.

1.- MARC CONCEPTUAL 4Per indicis: vegetació, penells, neu, gel Al nostre hemisferi nord i al nostre país, en concret, la circulació general atmosfèrica determina que les zones més ombrívoles i humides assenyalen el Nord encara que determinades circumstàncies poden modificar aquesta afirmació. I serà en aquesta direcció on s'acumularà més gel i serà més dur, on durarà més temps la neu, i aquesta baixarà més de cota. O n d e te r m i n a d e s e s p è c i e s d'arbres i prats modificaran l'altitud en què es desenvolupen a diferència de les més assolellades (que indiquen el sud). L'abundor de molsa i de líquens, en general, ens indicarà el nord. Els anells de creixement observables dels arbres tallats seran més separats cap a la direcció sud.

2.- CONSIDERACIONS DIDÀCTIQUES PER CICLES L'ORIENTACIÓ EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA L'ensenyament de l'orientació s'insereix dintre d'un procés de desenvolupament motor de l'alumnat molt important, perquè serà el que li proporcioni les habilitats físiques i sensorials necessàries per a la vida.

Consolidarem els paràmetres psicomotors com la direccionalitat i la coordinació i conformarem una lateralitat segmentària definida i una independència segmentària de les extremitats en relació al tronc. Per això, durant aquests dos anys es treballa principalment l'orientació amb un conjunt de tècniques i activitats psicomotores que estimulen el coneixement i consciència del cos, el domini de l'equilibri, l'estructura de l'espai-temps i la disponibilitat d'adaptació al món extern.

CICLE MITJÀ CICLE INICIAL En aquesta etapa l'alumnat es troba en ple desenvolupament motor. El nombre de moviments en aquesta etapa és alt. El seu esquema corporal s'està completant, per això treballarem bàsicament els conceptes espacials (dalt, baix, esquerra, dreta, davant, darrera) en relació a ell mateix i els altres.

L'alumnat en aquest període ja té més assimilada l'estructuració del seu esquema corporal. Per això és prossegueix la psicomotricitat amb la incorporació de jocs no reglats per desenvolupar l'estructuració espacial i temporal, base imprescindible per orientar-se. És fàcil comprendre la gran importància que té per a l'alumnat construir correctament el seu esquema corporal i poder així iniciar-se en l'esport d'orientació, ja que un esquema corporal mal definit vol dir un dèficit en la relació entre l'alumne/a i el món exterior, que es tradueix al pla de la percepció, la motricitat i la relació amb els altres.

2.- CONSIDERACIONS DIDÀCTIQUES Per aquest motiu en aquest cicle desenvoluparem desplaçaments que impliquin canvis de direcció, estimularem la percepció d'elements externs i la seva interiorització, potenciarem actituds pròpies de l'orientació (concentració, atenció, lògica), consolidarem la noció de relleu mitjançant les sensacions físiques segons els desplaçaments en diferents relleus i realitzarem petites representacions gràfiques de grans elements dintre d'un espai (plànols). CICLE SUPERIOR En relació al desenvolupament motor es desenvolupa la motricitat bàsica i les habilitats coordinatives generals, es tendeix cap al treball motriu més elaborat. En aquest període, l'alumnat completa diversos aprenentatges físics i intel·lectuals que permeten un treball motriu més elaborat, interiorització de moviments i la iniciació i introducció a un treball més específic i de caràcter qualitatiu.

En aquest cicle comencem a introduir com a tal l'esport d'orientació ja que mentalment, l'alumnat comença a evolucionar cap una estructura que li permet conèixer i interpretar símbols abstractes adequant-los a la realitat, raó per la qual es comença a treballar amb plànols d'una manera una mica més complexa. S'introdueixen conceptes abstractes d'una certa dificultat com: espai, temps, direcció, N, S, E, W, mapa, escala, llegenda, simbologia, circuit, fita, pinça, tarja de control, brúixola. S'estableix una relació entre mapa-terreny, calculant distàncies en el mapa i la realitat mitjançant l'escala. Es realitzen mapes senzills de la classe, pati i col·legi, es treballa la simbologia dels plànols (elements característics, llegenda) i introduïm l'alumnat en l'altimetria: corbes de nivell i en el funcionament de la brúixola.

16 En acabar aquesta etapa educativa l'alumnat: - Ha adquirit les habilitats físiques i mentals mínimes per realitzar activitats d'orientació. - Coneix l'eina principal utilitzada, el mapa. - Coneix estris secundaris (brúixola) i formes d'orientació per fenòmens físics. - És capaç de realitzar senzills mapes amb una simbologia pròpia. - Coneix què és l'esport d'orientació i alguns dels elements imprescindibles per treballar-lo, la fita, el control, el mapa i el circuit. - Sap orientar-se seguint els elements lineals que observa en el terreny. - Està en disposició de gaudir de l'orientació activament.

4L'ORIENTACIÓ EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA En aquesta etapa educativa els coneixements i habilitats adquirits en l'Etapa Primària, juntament amb l'aparició de mecanismes mentals abstractes i l'autonomia aconseguida permeten un augment qualitatiu i quantitatiu dels continguts que l'alumnat interioritzarà. A l'educació primària les capacitats sensormotores tenien una gran prioritat, ara en aquesta etapa educativa es treballen les capacitats abstractes, intel·lectuals i racionals que permeten una ubicació automàtica en l'espai i una ràpida resposta motora davant qualsevol situació plantejada. Es recorden i s'introdueixen continguts més tècnics en relació a l'orientació: simbologia del mapa, la tarja de control, la descripció dels controls, triangle de sortida i línia d'arribada, els circuits, càlcul de distàncies, desnivell, colors en el mapa, corbes de nivell, tipus de corbes, orientació per grans referències, lectura de

2.- CONSIDERACIONS DIDÀCTIQUES brúixola (característiques, tipus, càlcul d'angles i azimuts). Trobarem dos blocs en els aprenentatges realitzats. - Un correspon a la part física i desenvolupa paràmetres com la força, la resistència, la flexibilitat i els reflexos. - L'altre correspon a la part mental: tots els conceptes, tècniques i tipus d'orientació; la preparació psicològica per resoldre les diferents situacions problema i el coneixement general de les característiques de l'esport. Aquesta etapa permetrà l'aprenentatge de l'esport d'orientació com a tal, l'assimilació de tota la seva complexitat tècnica i el desenvolupament de totes les potencialitats personals per efectuar-lo i que li serviran per a la resta de la seva vida, així com un assoliment de la competència d'autonomia i iniciativa personal, ja que és en aquesta etapa en què l'alumnat participa de manera activa en la preparació d'una sessió d'orientació al final de la U.D. quan són ells els que dissenyen el recorregut en el plànol i amaguen les fites".

ÀMBIT AULA ÀMBIT GIMNÀS ÀMBIT PATI ÀMBIT URBÀ ÀMBIT RURAL

JOCS I ACTIVITATS

TA ÀMBI ULA

CROQUIS AULA

Estris de joc Paper, llapis, llapis de colors, retoladors, goma.

Un apunt Aquest exercici és per desenvolupar-lo al Cicle Mitjà i Cicle Superior.

Ja que és un treball a l'aula, també es pot aprofitar per fer el croquis del pati dibuixant tots els elements que hi hagi, papereres, arbres, bancs, porteries...

Com es juga? L'alumne/a ha de situar tots els elements de la classe (taules, cadires, pissarra, finestres, papereres, penjadors....) en un dibuix. Pot utilitzar símbols creats per ell. El docent col·loca diferents elements dins de l'aula i cada alumne els ha de situar en el seu plànol. Una vegada efectuat el dibuix, el docent pot canviar de posició els elements, o substituir-los per altres. L'alumne/a haurà de tornar a situar els elements en un nou dibuix.

Variants

- Es pot fer individualment, per parelles. S'intercanvien plànols i es comproven.

- L'alumnat va seguint un recorregut que s'ha dibuixat al plànol.

- Se'ls pot puntuar, posar notes si ho han fet bé, donar algun tipus de gratificació a qui ho hagi fet en menys temps...

- Es fa un recorregut pintant amb guix en terra i l'alumnat l'ha de dibuixar al mapa, així com les pistes que va trobant. - Score a discreció: Amagar pistes en qualsevol lloc i l'alumne/a les ha de trobar. - Fer diferents itineraris. - Fixar temps per fer les activitats.

- També es pot fer per grups. Cada grup elabora diferents símbols que representin diferents objectes. Una vegada realitzats, el/la docent actua de moderador/a per, en un concurs, escollir els símbols que siguin més lògics i operatius per als diferents objectes que cal representar.

TA ÀMBI ULA

Un apunt Aquest joc està pensat per al primer curs del Cicle Superior.

L'ILLA DEL TRESOR

Estris de joc Llapis, dibuix de l'illa del tresor amb coordenades.

Com es juga? El joc consisteix a trobar el tresor que hi ha en una illa, de la qual únicament tenim el mapa i unes indicacions deixades pel corsari. Mitjançant les coordenades, la identificació d'elements i les pistes, l'alumnat haurà d'arribar al lloc on està el cofre.

TA ÀMBI ULA

EL NINOTET DE FUSTA “SENYOR O”

Estris de joc Un ninotet de fusta o qualsevol ninotet fet amb dos boles de suro i amb uns escuradents d'extremitats.

Un apunt Aquest joc està pensat per desenvolupar-se al Cicle Inicial, per treballar nocions espacials de davant, darrere, dreta, esquerra, damunt, sota...

Com es juga? Es planta el ninotet al mig de l'aula. Es tracta que els/les alumnes han de situar-se en funció de les premisses que va dient el docent. Les ordres es poden donar respecte del “Sr. O” i, respecte de nosaltres i el “Sr. O”. Per exemple: on ens hem de col·locar per estar a la dreta del “Sr. O”?, I per què el “Sr. O” estigui davant de nosaltres?

TA ÀMBI ULA

LA TAULA POLAR

Estris de joc El full amb taula polar dibuixada.

Un apunt Aquest joc està pensat per desenvolupar-se al Cicle Mitjà (4t). És necessari disposar d'una taula polar amb diferents direccions en graus, ja que per anar o trobar un punt o un lloc, es necessita una direcció (º) i una distància.

Com es juga? Consisteix en una espècie de diana on hi ha indicat, amb dos tipus de línies, els graus (línies rectes que parteixen del centre, lloc de sortida) i línies corbes concèntriques que assenyalen la distància, en totes les direccions, respecte del centre, lloc on sóc) Es tracta de conjugar una direcció donada en graus i una distància donada en qualsevol unitat de longitud. Ubicar una sèrie de punts numerats, que després es poden unir amb línies rectes per confeccionar un hipotètic itinerari. Evidentment si es fa en gran grup el resultat de tots els punts assenyalat ha de coincidir a tot l'alumnat.

ÀMBIT AU LA

CORBES DE NIVELL

Estris de joc Mapa orientació amb corbes de nivell ben definides, llapis, paper vegetal.

Un apunt Aquest joc està pensat per desenvolupar-se al Cicle Superior. A les variants es poden observar altres maneres per treballar les corbes de nivell on es necessiten diferents materials.

Com es juga? S'estudia el mapa d'orientació observant el relleu donat per les corbes de nivell, així com les zones amb moltes o poques corbes, els cims, etc. Per veure clarament el relleu, es copia sobre el paper vegetal únicament l'altimetria mantenint l'equidistància i l'escala. D'aquesta manera només tindrem les corbes de nivell.

Variants - Es necessita sorra. L'alumnat realitza diferents estructures amb sorra a partir de les formes altimètriques marcades en el mapa. Les corbes poden ser dibuixades en la sorra per visualitzar millor les que estan contingudes en el mapa. - Es necessita algunes patates i un ganivet. El/la docent amb el ganivet va tallant la patata de manera que quedin formes semblants a les corbes de nivell. Fer diferents models perquè els/les alumnes puguin visualitzar diferents terrenys més o menys abruptes.

TA ÀMBI ULA

TRENCACLOSQUES ORIENTACIÓ

Estris de joc Un plànol i un mapa (si pot ser en cartolina millor). El docent talla en peces el plànol o mapa. Una bona opció és plastificar primer el plànol o mapa i retallarlo després.

Un apunt Aquest joc està pensat per desenvolupar-se al Cicle Mitjà si es treballa en un plànol i al Cicle Superior si es treballa en un mapa.

Com es juga? Utilitzem la mecànica habitual per realitzar un trencaclosques amb la finalitat d'arribar a formar el plànol o mapa sencer.

IT GIMNÀ B M

2 26

BIBTITGIAMUNLÀAS ÀMÀM

Un apunt Aquesta activitat es pot realitzar a l'alumnat de l'ESO.

SCORE A DISCRECIÓ

Estris de joc Tarja de control, llapis, goma, cronòmetre, balises, matalassos, piques, bancs, cordes, cons i/o altres tipus de material del que puguem disposar al gimnàs.

Com es juga? S'escampa per tot el gimnàs tot tipus de material (cordes, bancs, matalassos, piques, cons,...) com si fossin les balises. S'amaguen pistes i es fixa un temps per trobar-les. L'alumnat ha d'anotar a la tarja de control tot el que troben i on ho troben.

Variants - El mateix però amb els ulls tancats. Han de trobar les pistes a les balises que prèviament se'ls ha dit, amb el tacte. - Es fan grups en funció del nombre d'alumnes de la classe. Cada grup prepara pistes per amagar. Per torns, un grup amaga les pistes i els altres grups les hauran de buscar en un temps establert. S'intercanvien funcions fins que amaguen tots els grups.

BIBTITGIAMUNLÀAS ÀMÀM

BUSCA I TROBARÀS

Estris de joc Llapis, goma, plànol del gimnàs, bancs, cordes, cercles, plint, cons i/o altres tipus de material del que puguem disposar al gimnàs.

Un apunt Aquests exercicis es poden realitzar amb l'alumnat de Cicle Inicial per iniciarse en l'aprenentatge de la representació d'objectes al plànol.

Com es juga? El docent explicarà als alumnes a la pissarra del gimnàs com es representen en un plànol els diferents materials (con, pica, cercles, banc, plint,...). Seguidament es reparteix a cada un dels alumnes o per parelles una fotocòpia del plànol del gimnàs, on hauran de representar d'un en un cada objecte que va posant el/la docent en el lloc on està situat.

Variants S'organitzen grups segons el nombre d'alumnes de la classe, cadascú amb un plànol del gimnàs. A cada grup se li encarrega col·locar un o més elements on vulguin ( pica, banc, con,...). Seguidament, tots els grups hauran de representar tots els elements en el plànol. Al cap d'una estona, el/la docent adjudicarà un punt a cada element ben col·locat. Guanyarà el grup que aconsegueixi més punts.

BIBTITGIAMUNLÀAS ÀMÀM

FEM RECORREGUTS

Estris de joc Plànols diferents plastificats, llapis, goma, cercles, piques, cordes, bancs i/o altres tipus de material del que puguem disposar al gimnàs.

Un apunt Aquesta activitat es pot realitzar amb l'alumnat de Cicle Inicial per treballar les nocions espacials.

Com es juga? El/la docent situa en el gimnàs cinc o més cercles amb un número a l'interior. Seguidament, reparteix a cada grup un plànol plastificat del gimnàs amb un recorregut dibuixat. Cada grup haurà de realitzar el seu recorregut sense equivocarse. Tots els grups hauran de fer tots els recorreguts proposats.

Variants - El mateix, però el docent augmenta la dificultat del recorregut situant en el gimnàs altres materials didàctics: cercles, piques, cordes, bancs, etc. Per realitzar aquests exercicis, també prèviament el docent haurà de preparar uns plànols plastificats amb els recorreguts dibuixats. Aquests plànols es podran fer servir en altres sessions d'orientació - La mateixa idea però per parelles. Un de la parella dibuixarà un recorregut amb fletxes, partint de la línia de sortida i travessant per diferents parts del gimnàs fins finalitzar a la línia d'arribada. L'altre de la parella haurà de fer el recorregut.

BIBTITGIAMUNLÀAS ÀMÀM

Un apunt Aquesta activitat es pot realitzar amb l'alumnat de Cicle Inicial i Cicle Mitjà.

SEGUIM LES PETJADES

Estris de joc Plànols diferents plastificats, llapis, goma, cercles, piques, cordes, bancs i/o altres tipus de material del que puguem disposar al gimnàs.

Com es juga? A partir de l'esquema i de les indicacions donades a l' alumnat, aquests hauran de recórrer una sèrie de cercles on hi ha representades unes petjades de peus que representen diferents accions motrius relacionades amb la simultaneïtat, direcció, manera de fer-ho, etc. Es pot donar la solució correcta després de dibuixar cada objecte o bé, al final.

Variants - En grups, els/les alumnes poden confeccionar l'esquema amb noves indicacions de recorregut i els altres grups ho han de fer.

BIBTITGIAMUNLÀAS ÀMÀM

2 LA RUTA DELS PIRATES

Estris de joc Plànol del gimnàs, bancs, cordes, cercles, plint, cons i/o altres tipus de material del que puguem disposar al gimnàs.

Un apunt Aquesta activitat es pot realitzar amb alumnes de Cicle Mitjà.

Com es juga? El docent escampa el material divers per tot l'espai del gimnàs seguint un croquis previ i col·locant cada objecte en el lloc que li correspon en el plànol del gimnàs. L'alumnat haurà de recórrer l'itinerari marcat segons les indicacions donades en el plànol.

Variants - El docent els indicarà en el plànol el lloc on s'ha de situar i per parelles decidiran primer on creuen que és, es desplaçaran els dos al punt exacte i després un es quedarà al lloc i l'altre anirà a verificar-ho amb el docent. Es fan canvis de rols. - El mateix exercici però quan el gimnàs és buit de material i per tant les referències seran finestres, pilars, etc

BIT PATI ÀM

3 33

TA ÀMBI PUATLAI

Un apunt Aquest exercici és per desenvolupar-lo tant a Primària com a l'ESO.

CERCANT PISTES

Estris de joc Paper, llapis, balises.

Com es juga? Es fan grup de tres o quatre persones i prèviament s'han distribuït les pistes en diferents controls o balises: 1,porteria; 2,arbre; 3,tanca... Es dóna a cada grup una llista diferent amb l'ordre amb què han de trobar les pistes (grup A:4-5-2-1-6-3; grup B: 1-5-3-4-2-6,...) S'explica a l'alumnat on poden estar les pistes i el número total de pistes amagades.

Variants - Dir la pista que s'ha de trobar sense especificar en quina balisa està. - Es dóna un coeficient a les pistes i en un temps determinat es veu quin grup pot aconseguir el major nombre de punts. - A cada balisa hi ha amagades lletres, paraules o símbols... i s'ha de trobar la paraula o frase o seriació completa. - Es pot jugar de forma individual o en gran grup. - Si és en gran grup, es poden fer encarregats i repartir la feina per tal que la cerca sigui més ràpida.

TA ÀMBI PUATLAI

Un apunt Aquest joc està pensat per al primer curs del Cicle Mitjà

DISSENYA EL TEU CIRCUIT

Estris de joc Llapis, material variat per muntar el circuit..

Com es juga? El docent treu el material necessari a la pista i distribueix els/les alumnes en grups. A cada grup els dóna un esquema i han de muntar el circuit que hi ha dibuixat a l'esquema. En acabar, comprovem que l'han fet bé i els en donem un altre.

Variants

TA ÀMBI PUATLAI

SCORE SOBRE EL PLÀNOL

Un apunt És un joc per treballar-lo a partir del Cicle Superior. Partim de l'activitat feta en l'àmbit aula, “Croquis de l'Aula”.

Com es juga?

Estris de joc

Repartim un plànol del pati amb diferents marques. Els/les alumnes hauran d'anar fins a la marca i veure què és aquella marca a la realitat. S'anota al plànol, al costat de cada marca.

Llapis i un plànol del pati

Variants - Seran els mateixos alumnes els que marcaran les posicions als seus plànols.

TA ÀMBI PUATLAI

3 ON ESTÀ EL NORD?

Estris de joc Sobres preparats amb els dibuixos i cordes.

Un apunt Es pot començar a treballar a finals del Cicle Mitjà.

Com es juga? Es parteix d'una organització en dos grans grups. Un a cada costat de la pista. El/la docent se situa al centre amb tot el material. A cada part de la pista, on estan cada grup, hi ha una creu al terra feta amb cordes. Es marca el nord, o es diu on representa que està. Un capità de cada grup anirà al mig de la pista a buscar un sobre que no podrà obrir fins que arribi on estan els seus companys, al costat de la creu. Dintre del sobre hi ha un paper on estaran dibuixats uns puntets al voltant d'una creu, també dibuixada i escrita una referència, el NORD. Els/les alumnes s'hauran de seure a terra en relació a la creu que marquen les cordes i el puntets que estan dibuixats al paper. L'equip més ràpid a aconseguir-ho guanyarà. Si els equips no tenen la mateixa quantitat d'alumnes haurem d'utilitzar un objecte (per exemple, una motxilla) que faci d'alumne.

Variants - Es poden tenir preparats diversos sobres. - En els dibuixos es pot canviar el NORD de lloc, però no el poden canviar a la pista. Per tant, hauran d'adaptar-se al dibuix.

TA ÀMBI PUATLAI

3 BUSCA EL CAP?

Estris de joc No en necessitem.

Un apunt Podem utilitzar-lo a partir del Cicle Inicial si seguim la primera variant del joc.

Com es juga? Es fan diversos equips el màxim d'igualats possible, entre 5 i 8 xiquets/es per grup. Es decideix on està el nord, sud, est i oest. Els equips es reparteixen en files separades per la pista i orientades cap al punt cardinal en què s'ha decidit començar. Quan es fa el senyal convingut, es dispersen tots els/les alumnes dels grups movent-se de forma lliure. Al segona senyal, s'han de reunir tots en els mateixos grups, ordre i lloc que al començament. El grup que ho fa en el menor temps possible obté un punt. Guanyarà el grup que tingui més punts.

Variants - Per a Cicle Inicial en lloc d'utilitzar els punts cardinals es poden utilitzar referències (objectes) del pati. - En lloc de tornar al mateix punt cardinal s'ha d'anar al que ha dit el mestre després del segon senyal. - Es pot variar la forma de desplaçament. - Les ordres poden ser: música que sona, comencem. Para la música, construïm filera.

TA ÀMBI PUATLAI

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Estris de joc Llapis, plànol del centre, brúixola, màquina digital (si no volem utilitzar aquest aparell el podem substituir per un bloc on anotaran les pistes que han de trobar).

Un apunt Aquesta activitat pot desenvolupar-se a partir de 1r d'ESO i pot adaptar-se al context que ens interessi (pati, poble o camp).

Com es juga? L'activitat es desenvolupa en dues fases. La durada i dificultat del joc dependrà del nombre d'alumnes que tinguem a la sessió. Cal fer grups, preferiblement de 4 xiquets/es. Suposem que tenim 6 grups. Primera fase del joc: A cada grup se li assigna una lletra de l'abecedari (A, B, C...F). Donem a cada grup un plànol de l'escola diferent, on sols hi ha senyalats dos punts que corresponen a la lletra del seu grup i la següent (per exemple, al grup C li donarem un plànol on apareguin els punts C i D). Cada grup, amb el plànol que li hem donat, ha d'inventar un recorregut entre els punts senyalats. Aquest recorregut anirà descrit amb dades proporcionades per la brúixola i com a mesura de distància utilitzaran les passes. Es tracta doncs que cada grup dissenyi el seu itinerari però, per assegurar que es fa correctament, han de proposar un mínim de 5 fotografies a realitzar al llarg del trajecte. Per exemple, suposem que el grup C surt des de la font del pati i ha d'anar fins al punt D que es troba en una porteria de bàsquet. Aquest grup, en comptes de desplaçar-s'hi directament, donarà les consignes necessàries per tal que el grup que vagi a continuació pugui fer aquest itinerari però fent el reportatge fotogràfic proposat per aquest grup. El reportatge pot consistir a fotografiar una pintada que hi pugui haver al pati, un gronxador, un arbre concret, una zona de jardí, unes escales...

Com es juga?

Segona fase: Un cop tots els grups han dissenyat el seu recorregut iniciem el joc pròpiament dit. Per començar, donem a cada grup el plànol de l'itinerari corresponent a la lletra on ells han acabat el seu viatge (per exemple, al grup C li donarem el plànol que indica que han d'anar de D a E; i al grup D li donaríem el que han de fer d'E a F...)

Observacions L'alumnat ha de tenir clar que la primera fase de l'activitat és clau perquè el joc pugui tenir èxit. Cal anar doncs en compte a l'hora de fer els grups, ferlos compensats, i motivarlos demanant que per fer un bon recorregut han de cercar coses o objectes curiosos per fotografiar.

Encetem el joc i tots els grups, equipats amb el seu plànol, la brúixola i una màquina digital, es desplacen al lloc corresponent. A partir d'aquest moment han d'anar fent el reportatge fotogràfic seguint les indicacions que els hauran senyalat els seus companys. Quan arribin al punt senyalat trobaran, dins una caixa de cartró, un plànol amb el recorregut per anar al següent punt. El grup que primer aconsegueixi fer tot l'itinerari amb les fotografies corresponents resultarà vencedor.

Variants Aquest joc es pot fer també en una zona rural o en un barri. Si no es vol utilitzar la fotografia, es pot demanar que dibuixin o escriguin allò que se'ls demana.

BIT URBÀ M À

4 41

IT UARUBLAÀ ÀMMB

CONEGUEM EL BARRI

Estris de joc Llapis, mapa del barri amb els carrers i places.

Un apunt Aquest exercici és per desenvolupar-lo tant al Cicle Superior com a qualsevol curs de l'ESO

Com es juga? S'efectuarà un passeig pel barri. Cada alumne/a tindrà un mapa del barri. El docent indicarà sobre el mapa el punt de sortida i començarà a caminar. Cada alumne/a ha de seguir sobre el mapa el trajecte efectuat i marcar-lo amb un llapis. El docent anirà preguntant als alumnes sobre el trajecte efectuat. En un moment, pot deixar la iniciativa de la passejada a algun alumne/a. Es tornarà al punt de sortida i es comentarà el trajecte total.

Variants Se'ls dóna un mapa de la ciutat i un full amb les preguntes d'orientació a resoldre (en el carrer ... núm... de quin color són els balcons? Quantes rajoles de color blanc hi ha al terra la carrer ... núm ?, ...) Han de fer una cursa per trobar les solucions. Es fan equips de 4-5 alumnes. Surten tots alhora i cada grup comença per un número de proves determinat i després segueixen l'ordre (p.ex. equip 1: proves 1-2, equip 2: proves 3-4, equip 3: proves 5-6, equip 4: proves 7-8, equip 5: proves 9-10, equip 6: proves 11-12). Quin equip arriba abans amb totes les solucions correctes?

IT UARUBLAÀ ÀMMB

Un apunt Aquest joc es pot desenvolupar al 2n curs del Cicle Superior.

GIMCANA

Estris de joc Fites realitzades per ells, targes de control, mapes de barri, l'escola o bé pistes, material divers per superar les proves.

Com es juga? Es tracta d'una gimcana on s'introdueixen elements propis de les curses d'orientació: s'han de superar diferents proves per trobar el lloc on es fan. S'utilitza el mapa amb el recorregut marcat per la persona encarregada d'efectuar la prova a més d'una fita de control. L'alumne/a o el grup efectuarà la prova i si la supera el controlador pinçarà la tarja de control que portaran. A l'arribada, la tarja certifica el pas per les diferents proves.

BI ÀM

T R UR A L

4 44

IT RURAL ÀMB

SENDERISME SENYALITZAT

Un apunt No podem ignorar que avui tenim a l'abast una extensa i basta xarxa de camins i senders que diferents entitats excursionistes tenen cura de mantenir neta i ben senyalitzada. És el que coneixem com a GR (camins de gran recorregut senyalitzats en franges blanques i roges) i PR (camins de petit recorregut senyalitzats amb franges blanques i grogues). Possiblement aquests segons seran els que més ens interessaran per a les nostres activitats docents.

Estris de joc

Com es juga?

Mapes dels senders escollits.

No es tracta tant d'un joc sinó d'una activitat física que podem fer amb l'alumnat escollint itineraris curts (PR) i, preferiblement, circulars. En aquest sentit podeu trobar molts recursos al web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (http://www.feec.es) i també coneixent el territori a través de les senyalitzacions realitzades pels Consells Comarcals.

IT RURAL ÀMB

LA FLETXA BLANCA

Estris de joc Guixos –és ideal el guix fibrós que a voltes trobem en superfície-, un rellotge.

Un apunt El joc el podem fer amb alumnes de 2n cicle de Primària sempre que vagin acompanyats, almenys, per dos adults.

Com es juga? Escollim un grupet reduït de xiquets/tes 4 pot ser un bon nombre-. Aquest grup són els “fletxes blanques”. La resta d'alumnat formarà un segon gran grup perseguidor de les “fletxes”. Ambdós grups aniran acompanyats d'un adult. Situats en un entorn natural, de bosc, donem el tret de sortida al joc. Els “fletxes blanques” surten corrents, tots junts, i al seu pas han d'anar deixant marques de fletxes (a terra, a la roca, a l'escorça...). Al cap de 2 minuts surt el gran grup perseguidor que haurà d'intentar agafar els “fletxes blanques”.

Com es juga?

Els “fletxes” sols tenen un deure: fer marques ben visibles i continuades que evitin qualsevol possibilitat de pèrdua per part de l'equip perseguidor. Quan se'ls acabi el guix o bé vegin que els perseguidors estan a prop han de fer un gran cercle amb una creu al mig i, aleshores, han d'amagar-se els 4 en llocs diferents a una distància màxima d'uns 50 metres. El darrer en ser capturar haurà guanyat.

Variants El joc resulta més divertit si l'alumnat és més gran. A segon d'ESO, per exemple, es pot fer perfectament la mateixa activitat però dividint el grup perseguidor en dos, de manera que els “fletxes blanques”, quan ho consideren, se separen a la vegada en dos grupets de dos i, per tant, es dispersa més el joc.

IT RURAL ÀMB

LES PINCES

Estris de joc 45 pinces de roba numerades de 5 en 5 de l'1 al 9, cinta de plàstic, 5 rellotges.

Un apunt És un joc ideal per fer quan es va de colònies, en zones boscoses poc feréstegues, amb caminets i que ofereixi fàcils punts de referència pels jugadors/es.

Com es juga? Suposem un grup classe de 24 xiquets/es. Podem fer 6 grups de 4. Un grup, anomenat “els pinces” tindrà l'objectiu de deixar rastres, mentre que els altres cinc grups lluitaran contra el cronòmetre per trobar al més aviat possible les pinces. Situats a l'indret escollit del bosc, surten “els pinces”. A aquests, prèviament, els haurem donat 9 cintes de plàstic de mig metre aproximadament i totes les agulles numerades. L'objectiu és que vagin deixant suficients senyals lligades a les rames o troncs dels arbres. Els senyals les fan amb la cinta de plàstic a la qual hi enganxen les 5 agulles corresponents a cada número. Així, al primera senyal que deixaran trobarem una cinta amb 5 agulles amb el número 1, a la segon cinc més amb el número 2... Passats 2 minuts sortirà el primer grup que intentarà anar seguint els rastres deixats. Cada cop que troba una cinta agafa una pinça corresponent al número que toca.

Com es juga?

Els grups aniran sortint, espaiats, cada 2 minuts. En el moment que un grup acaba el seu itinerari ha de cercar a “els pinces”, que estaran amagats junts i a prop, i quedar-se amb ells. “Els pinces” tenen la funció, també, d'enregistrar l'hora d'arribada de cada grup que permetrà, al final, veure quin ha estat el grup que ha fet el recorregut amb menys temps. Per tal que aquest joc tingui èxit cal que “els pinces” tinguin clar que si els seus senyals són molt difícils de localitzar és possible que no arribin a trobar-los!

Variants És obvi que si volem complicar i allargar més el joc el que podem és posar consignes a cada pinça. Així, per exemple, quan es troben la primera pinça es pot demanar que els participants cerquin un nombre determinat de pinyes, o d'aglans, o de còdols, o que vagin cantant una cançó fins a trobar la següent pinça...

IT RURAL ÀMB

4 EL FIL MULLAT

Un apunt És important que l'alumnat tingui referents d'espai i temps. Sovint si els diem que han de fer un recorregut entre dos punts d'un mapa no es fan a la idea de l'espai. Amb aquest exercici poden calcular, de manera molt aproximada, les distàncies entre dos punts.

Estris de joc

Com es juga?

Un mapa amb escala i un fil de cosir.

Escollim un recorregut en un mapa i demanem que cerquin quina és la distància aproximada. Per fer-ho és tan senzill com mullar un fil de cosir i posar-lo damunt el recorregut. Fet això estirem el fil entre els dos extrems de l'itinerari i mesurem la llargada. Sabent la llargada i l'escala podrem saber, aproximadament, la distància a recórrer.

Variants Aquest exercici es pot fer amb més exactitud emprant el curvímetre.

4. Quadre-resum de jocs i activitats per Ă mbits i cicles

4. QUADRE-RESUM DELS JOCS PER CICLES I ÀMBITS

NOM

A: Aula G: Gimnàs P: Pati R: Entorn Rural U: Entorn Urbà

L’ILLA DEL TRESOR LA TAULA POLAR CROQUIS AULA EL NINOTET DE FUSTA CORBES DE NIVELL TRENCACL. ORIENTACIÓ CONEGUEM EL BARRI GIMCANA SCORE A DISCRECIÓ BUSCA I TROBARÀS

1r i 2n ESO

3r i 4t ESO

Pàg A G P R U A G P R U A G P R U A G P R U A G P R U 20 X 22

21 X 24

43 27

X X

NOM FEM RECORREGUTS SEGUIM LES PETJADES LA RUTA DEL PIRATES CERCANT PISTES DISSENYA EL TEU CIRCUIT SCORE SOBRE EL PLÀNOL

1r i 2n ESO

3r i 4t ESO

Pàg A G P R U A G P R U A G P R U A G P R U A G P R U 30 X 31

32 34

X X

REPORTATGE FOTOGRÀFIC SENDERISME SENYALITZAT EL FIL MULLAT LA FLETXA BLANCA LES PINCES

ON ESTÀ EL NORD? BUSCA EL CAP

X X X X

5. GLOSSARI Altitud: Alçada d'un punt de la superfície terrestre respecte al nivell del mar. Balisa: Objecte format per tres cares de 30 x 30 cm, pintades amb colors vistosos. Brúixola: Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants i que determina les direccions a partir de la direcció N-S. Control: Cadascun dels punts del terreny als quals ha d'arribar el participant. Estan marcats al seu mapa amb un cercle i un nombre o lletra que indiquen l'ordre en què s'han de descobrir. Cota: És el número que expressa l'altitud d'un punt en relació a la superfície de referència. Corbes de nivell: Són línies que, a igual distància vertical entre cada dos consecutives, uneixen punts situats a la mateixa altitud. Curvímetre: Aparell que permet mesurar distàncies no rectilínies sobre un mapa. Croquis: Representació senzilla d'un lloc feta a cop d'ull i sense instruments de precisió.

Declinació magnètica: Angle que forma el nord magnètic (senyalat per la brúixola) amb el nord geogràfic. Equidistància: És la diferència d'altitud entre dues corbes de nivell consecutives. Aquest desnivell és constant en el mateix mapa. Escala: Relació que hi ha entre la distància que separa dos punts qualssevol del mapa i la distància real que separa els dos punts corresponents de la superfície terrestre. GPS: Inicials que corresponen a Global Positional System. Aparell que determina la posició en la qual ens trobem. el NM i el NG coincideixen, malgrat la declinació pertinent. Grau: Unitat per indicar rumbs. Cadascuna de les 360 parts en què es divideix el pla de l'horitzó a partir de la direcció nord (0º). Latitud: És l'angle que hi ha entre un punt qualsevol de la Terra i l'equador.

5. GLOSSARI

Longitud: És l'angle que gira la Terra entre l'hora local d'un punt i l'hora local del meridià de Greenwich. La diferència positiva és longitud est, la diferència negativa és longitud oest.

Pol terrestre: Cadascun dels punts on l'eix de rotació de la Terra talla la seva superfície. Hi ha el pol Nord i el pol Sud.

Mapa: Representació de la Terra, normalment part d'ella, realitzada a escala i amb tècniques i instruments que la reprodueixen fidelment i amb exactitud.

Rumb: Angle format per la direcció que seguim i el nord de la brúixola. Vessant: Superfície lateral d'una muntanya.

Meridià: Qualsevol semicercle de la Terra que va de Pol a Pol. Tots els punts situats al mateix meridià tindran la mateixa hora local. Paral·lel: Cadascun dels cercles de la Terra paral·lels a l'equador. Els punts d'un paral·lel tindran la mateixa latitud. Pendent (entre 2 punts): Raó entre el desnivell que hem de superar i la distància horitzontal recorreguda. A vegades s'expressa en percentatge. Perfil topogràfic: És el tall vertical del relleu en una direcció determinada, longitudinal o transversal a una vall. Plànol: Representació gràfica i a escala d'una superfície feta amb tècniques i instruments que la representen fidelment i amb exactitud. Reprodueix un espai més reduït que un mapa.

6. REFERÈNCIES 5. GLOSSARI DOCUMENTALS Ÿ F E D E R AC I Ó BA L EA R D ' O R I E N TAC I Ó. ( 2 0 1 1 ) . «http://www.fbdo.es/». ŸANGEUREA, M. i altres. Centre de Recursos del Bages. Grup de treball "Creació d'activitats basades en l'ús del GPS” «http://www.lacenet.org/gps/». Ÿ CALVET i altres. Departament d'Ensenyament. XTEC. Materials de

Formació. «http://www.xtec.es/formaciotic/dvdformacio/materials/tdpns/index9.html». ŸCORBERÓ, Mª V., i d'altres (1988 ).Trabajar mapas. Editorial Alhambra, Madrid.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. XTEC ŸJocs per treballar l'orientació espacial: la bruixa, la formiga, el repartidor

de pizzes, el pollet,... «http://www.edu365.cat/infantil/jocs/index.htm» ŸEscala gràfica.

«http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/escalagr/index.htm»

Ÿ FORTUNY, M. (2009). Jclic de les posicions. «http://www.xtec.cat/%7Emfortun4/jclics/posicioc.htm». ŸGILPEREZ FRAILE, L. (1993). Plano y brújula. Manual de interpretación de planos y orientación en la naturaleza. Editorial Penthalon, Madrid. ŸGILPEREZ FRAILE, L. (1993). Lectura de planos. Manual de topografía y orientación para excursionistas. Editorial Penthalon, Madrid. ŸGÓMEZ-MASCARAQUE, F. (1987). Iniciación al aire libre. Editorial Alhambra, Madrid. ŸHELLIN, P. i GIMÉNEZ, L. (1995). Apunts, Educació Física i Esports 1995(42) 29-35 «http://articulos.revistaapunts.com/42/ca/042_029-035_cat.pdf». ŸHERNÁNDEZ, M.A. (2010). Les curses d'orientació. Blog dedicat a l'ensenyament i la pràctica de l'esport d'orientació. «http://cursesdorientacio.blogspot.com/».

5. GLOSSARI ŸIZQUIERDO, J. Les curses d'orientació.

«http://orientacio.org/orientacio/orientacio.html». ŸLÓPEZ MORENO, G. (1998). Manual práctico de excursionismo. Editorial Prames, Saragossa. Ÿ LOURENÇO, J.M. "50 Juegos Orientación y Topografía" «http://www.juanmanuell.com/actividades/jueorient50.htm».

ŸSANTOYO MEDINA, F. (2002). L'esport d'orientació en el sistema educatiu. Edita Escola Catalana de Curses d'Orientació (ECCO). Barcelona. Ÿ SOLDUGA, M. Socials sense llibres. «http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/so cials.htm».

Ÿ MACNEILL, C; CORY-WRIGHT, J; RENFREW, T. (2006). Carreras de orientación.Guía de aprendizaje. Editorial Paidotribo. ŸMARTÍNEZ OSMA, A. (1996). La pràctica del deporte de orientación en centros educativos y deportivos. Editorial Gymnos, Madrid. ŸParthenon Entertainment Ltd (2011).

«http://pbskids.org/jakers/games/fixit/» ŸRÍOS, M. (2006). El juego y los alumnos con discapacidad. Actividad física adaptada. Editorial Paidotribo. ŸROCA, J. (2001). Orientació sobre un pla per grups.

«http://www.xtec.net/~jroca222/orientacio.htm». ŸSALA, L. (2009). La web d'en Lluís S@l@.

«http://www.xtec.cat/~lsala3/novetats.htm#orientacio»