Jornada Jocs Tradicionals by cinta espuny

Els jocs tradicionals a l'aula Exemple

d'aplicació pràctica

Seminari d'Educació Física Terres de l'Ebre

José Carlos Arasa Balaguer Mª José Darder Navarro Cinta Espuny Vidal Carlos Ferreres Franco Cinta Galiana Llasat Magí Marquès Verderes Amèlia Montserrat Ferré Biel Pubill Soler

Fotografies: Biel Pubill Soler Il·lustració: Montse Gómez Vizcarro Correcció lingüística: Àngels Pérez Tarragó Curs 2008/09 Dipòsit legal: T-790-2009 ISBN: 978-84-692-2049-8

ÍNDEX 1. Per què una maleta de jocs? 2. Què podem trobar en una maleta bàsica de jocs? 3. Orientacions generals per a la intervenció pedagògica 4. Un petit taller de construcció de joguines 4 Patacons 4 Pilota de goma 4 Caça boles 4 Pistola agulles 5. Proposta de jocs a. Jocs amb patacons 4 El patacó com a moneda d'aposta

pàg. 4 pàg. 5 pàg. 5 pàg. 6 pàg. 8 pàg. 10 pàg. 12 pàg. 14 pàg. 15 pàg. 16 pàg. 17

A cara o creu 4 4 La ratlleta 4 La porteta o la pareteta 4 La palmadeta o aixecar patacons 4 Flèndit de patacons b. Jocs d'habilitat 4 Les baldufes 4 Les boles 4 Circuits de xapes 4 Futbol xapes 4 Jocs amb gomes elàstiques 4 La xarranca 4 Saltem a corda 4 El caça boles c. Jocs de precisió i llançament 4 La ratlleta 4 El set i mig 4 La diana 4 La pistola d'agulles 6. Bibliografia i altres recursos

pàg. 18 pàg. 20 pàg. 22 pàg. 24 pàg. 26 pàg. 29 pàg. 30 pàg. 32 pàg. 34 pàg. 36 pàg. 38 pàg. 40 pàg. 42 pàg. 46 pàg. 49 pàg. 50 pàg. 52 pàg. 54 pàg. 56 pàg. 58

1.- PER QUÈ UNA MALETA DE JOCS?

L'experiència ens indica que en general el joc tradicional és emprat, amb més o menys profusió, per la majoria de docents a l'àrea d'Educació Física. Tenim la sensació, però, que sovint no el tractem amb prou consideració, i que l'utilitzem anecdòticament sense acabar d'esprémer totes les seues possibilitats. Considerem que el coneixement reflexiu dels nostres jocs, d'aquells més populars i tradicionals, esdevé una eina fonamental en l'àmbit educatiu. Pot ser un recurs molt important en el tractament de la diversitat i per afavorir la inclusió de l'alumnat nouvingut. 1

Conscients d'aquestes premisses i amb la voluntat de donar un enfocament atractiu al tractament del joc tradicional, ens vam fer ressò de l'experiència Una maleta de jocs i altres recursos que, a la FestCat1 d'Horta de Sant Joan, han creat i promogut des de l'any 2004 Pere Lavega i Biel Pubill2. Així doncs, aquest dossier que us presentem no té sentit desvinculat d'una petita maleta bàsica de jocs que hem confeccionat. Aquesta vol ser un estímul per anar-la ampliant i omplint de petits estris i implements de joc que us facilitin la tasca docent i alhora esdevingui un receptacle motivador per al vostre alumnat. El recull no pretén ser un llistat extens de jocs, sinó que intenta facilitar un seguit de pistes de com emprar alguns dels objectes de joc que acompanyen la maleta. D'una banda, ens pot servir per generar molts més recursos per treballar continguts i matèries diverses, reflexionar sobre les relacions que a partir del joc es generen entre l'alumnat, sensibilitzar sobre la diversitat i la interculturalitat o, senzillament, com a eina lúdica i de diversió. I d'altra, que sigui un primer pas per despertar l'interès pel món del joc i la joguina tradicional a l'alumnat.

Escola Catalana de la Festa que organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i que, a Horta de Sant Joan i des de 1997, es dedica monogràficament als jocs tradicionals. 2 LAVEGA, Pere i PUBILL, Biel (2006). Els jocs tradicionals, una eina per aprendre, ensenyar i conviure. Edita Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LAVEGA, Pere i PUBILL, Biel (2008). Els jocs tradicionals: bases i recursos per a treballar jugant. Edita Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

2.- QUÈ PODEM TROBAR EN UNA MALETA BÀSICA DE JOCS? Es tracta d'una petita caixa que ha de contenir tot d'objectes i petits elements susceptibles d'emprar com a joc o originar-ne i que, a més, facilitin la invenció i recreació de jocs. A tall d'orientació, us proposem que contingui: boles, agulles d'estendre roba, botons, xapes, arandeles (volanderes), patacons, cartes, guixos, cordills, gomes elàstiques, ossets, io-io, baldufa… Però insistim, cal que aquesta maleta es vagi ampliant amb altres objectes que, de ben segur, us aportarà la vostra activitat a l'aula i la recerca que es vagi generant. Amb aquests petits objectes serem capaços de recrear jocs d'ahir, practicar-ne d'actuals i inventar-ne de nous, deixant volar la creativitat. Aquesta petita maleta té com a principal qualitat la de captivar, generant expectativa i interès. 3

3.- ORIENTACIONS GENERALS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA Si l'objectiu és, com dèiem, vertebrar tot un seguit de sessions de treball a partir de les joguines i materials que conté la maleta us plantegem la següent proposta orientativa de treball3: 4 Presentar, sempre que puguem, les joguines i els jocs o formes jugades amb suport visual, la manipulació o amb la pràctica directa. 4 Explicar, si és possible, l'origen de cada joc i les variacions que presenten en relació a formes de joc ja conegudes, és molt enriquidor situar la joguina o el joc en el context on va sorgir o on es desenvolupava. 4 Crear l'ambient i la dinàmica adequada: no serà difícil que l'alumnat estigui més receptiu i participi aportant la seua vivència en relació al joc o a formes semblants de joc. Per a ells també és molt important ésser escoltat. 4 Construir petites joguines o elements de joc senzills.

4 Invitar l'alumnat a buscar variants als jocs apresos posant-los en pràctica per tal que els interioritzin, això afavorirà el diàleg i el consens.

PUBILL, Biel: Joc i interculturalitat. Idees i recursos. Revista CRESTALL núm. 3, pp. 3-9. Edita Col·lectiu de Mestres de la Terra Alta.

3.- ORIENTACIONS GENERALS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA Estimular a la recerca d'informació relacionada amb els jocs i 4 joguines presentades a través dels seus familiars i amics i amigues i, com no, d'altres fonts de consulta (bibliogràfiques, cibernètiques…) Elaborar un recull dels jocs duts a terme al llarg de la unitat de 4 programació. Així podrà recordar jocs, ser creatiu explicitant noves formes de joc inventades per ell, anotar aquells records que els seus parents li donaran… haurà d'entendre com un joc més, l'elaboració d'aquest llibre personal de jocs. Crear situacions en les quals esdevinguin protagonistes directes, 4 fent-los fer de mestres o monitors/es de jocs que explicaran a companys/es d'altres cursos de la pròpia escola o d'altres escoles. Utilitzar un recurs actual com és Internet, per poder participar en 4 projectes comuns amb altres escoles o centres cívics i culturals, de diferents comunitats o fins i tot d'altres països, recollint o intercanviant jocs. Presentar els continguts de forma interdisciplinar, en aquests 4 casos resultarà molt eficaç fer-ho amb l'àrea de Tecnologia o d'Educació Visual i Plàstica. El professorat també ha de tenir neguit per aprendre i experimentar, per això s'haurà d'involucrar en els jocs i, sobretot, saber escoltar totes les opinions i comentaris que vagin sorgint dels alumnes.

4.- UN PETIT TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE JOGUINES

6 Si preguntem a la gent gran amb què jugaven quan eren menuts, el primer que ens diran és que no tenien joguines i que eren ells mateixos qui se les feien. És molt interessant proposar als alumnes la construcció de joguines o elements de joc. Aquest és un camp obert on les possibilitats són infinites i on les aportacions dels alumnes sovint ens deixaran sorpresos. Tot seguit us proposem quatre tallers de construcció que ens permetran, posteriorment, realitzar molts jocs.

TALLERS DE CONSTRUCCIÓ

Un apunt Fins a la dècada dels cinquanta, els patacons no eren només un element més de joc sinó que, en el seu imaginari, resta viu el record d'aquestes peces com a objectes preuats, amb valor, que s'empraven com a moneda de canvi en la majoria de jocs i que, el fet de tenir-ne molts, donava prestigi davant el grup.

PATACONS

Els patacons, com veurem, es feien amb cartes velles o rebutjades pels adults i que els xiquets i les xiquetes s'afanyaven a demanar als propietaris de tavernes o cafès. Tanmateix, en molts jocs, quan no es tenien patacons, aquests eren substituïts bé per estampetes, anomenats també santets, bé per les imatges il·lustrades de les caixes de llumins o, els qui tenien més poder adquisitiu, pels cromos que aleshores sortien en diferents embolcalls de preses de xocolata. les parts mostri una il·lustració i l'altra, la part contrària de la carta.

Com fem patacons? Material: baralla de cartes La manufactura és ben senzilla i, com veureu en les il·lustracions, de cada carta s'obtenen dos patacons: 1. Partiu horitzontalment una carta per la meitat. 2. Agafeu una d'aquestes meitats i torneu-la a partir per la meitat. 3. Poseu en creu les dos parts resultants de l'acció anterior. 4. Doblegueu els extrems que sobresurten de cada part. 5. Separeu les dos parts i uniu-les com es veu en la imatge, procureu que una de les parts mostri una il·lustració i l'altra, la part contrària de la carta.

Un apunt PILOTA DE GOMA

Com sabem des de temps remots s'han emprat pilotes de diferents materials per dur a la pràctica infinitat de diversions i jocs. Des de l'antic Egipte, passant per la Grècia clàssica o l'època del gran Imperi Romà trobem pilotes fetes amb les bufetes dels animals, altres de cuir, de roba, de fusta, de pedra... La pilota que proposem és de factura molt més recent. Es comença a fer al llarg del segle passat coincidint amb la progressiva aparició de les bicicletes i la seua consolidació com a mitjà de desplaçament, fins ben bé els anys seixanta. L'enginy i la creativitat dels nens i nenes féu que aprofitessin els tubulars pneumàtics de les rodes per fer-se pilotes que, ben manufacturades, arribaven a botar.

Com fem pilotes? Material: tubular de bicicleta o motocicleta, tisores i una pedreta arrodonida, pinyol o paper de diari o d'alumini que, ben premsats, ens serviran de nucli de la pilota. 1. Agafeu el tubular i talleu-lo com si fos un xoriç, en tires primetes de mig centímetre aproximadament. 2. Si el nucli voleu que sigui de diari o paper d'alumini feu-ne una bola ben premsada. 3. Agafeu el nucli i aneu-lo envoltant amb les gomes que hauran resultat de tallar el tubular, el gruix de la pilota dependrà de la quantitat de gomes que poseu i aquesta botarà millor com més tenses les hagueu col·locades.

Un apunt CAÇA BOLES

Si bé el caça boles apareix en diversos gravats francesos dels segles XVII i XVIII, al nostre país es fa difícil trobar-lo representat fins al segle passat. És una joguina coneguda arreu del món i feta generalment amb materials diversos com os, ivori, fusta. Un dels indrets on trobem més referències i és practicat pels aborígens és a la zona del nord del Canadà.

12 Com fem caça boles? Material: bobina de fil, cordill prim, una piloteta de goma, tisores i barrina. Segur que heu fet o heu vist fer caça boles amb envasos de iogurt o amb el tub del paper higiènic. El que us proposem nosaltres està inspirat en exemples que hem pogut veure en antigues colònies tèxtils on es reutilitzaven les bobines de fil per fer diferents joguines com ara birles, cordes de saltar o caça boles entre d'altres. 1. Amb la barrina fem un petit forat a la base de la bobina. 2. Hi passem un cordill de 30 a 40 cm de llargada i el lliguem a la base. 3. A l'altre extrem hi unim una boleta de goma, com la que hem proposat a l'anterior taller, cal que aquesta bola no sigui gaire gruixuda i que càpiga, prou bé a l'extrem superior de la bobina on s'haurà d'introduir al llarg del joc; si no voleu utilitzar una bola de goma, podeu emprar elements de l'entorn natural com ara boles de xiprer, petites pinyes, magranes bordes...

Un apunt PISTOLA D'AGULLES

Pel material amb què es construeix, - agulles d'estendre roba- deduïm que es tracta d'una joguineta inventada al llarg del segle passat amb què molts de nosaltres jugàvem a fer punteria o a tocar. En qualsevol cas, no patiu, es tracta d'una arma inofensiva que no comporta cap mena de perill.

Com fem una pistola d'agulles? Material: dos agulles d'estendre roba de fusta. Ull viu! No totes són vàlides per a la construcció, vegeu il·lustracions: 1. Desmunteu una de les dos agulles d'estendre roba. 2. Agafeu una de les dos peces i introduïu-hi el ganxo metàl·lic, tal com indica la imatge. 3. Col·loqueu aquesta peça dintre de l'altra agulla, com si se la mengés!

4. Ja teniu feta la pistola. Ara cal carregar-la. Per a això, agafeu-la amb una mà pels costats i amb l'altra, entreu-hi l'altre tros d'agulla amb la part plana avall, fent pressió damunt el ganxo. Arribarà un moment que el ganxo cedirà i quedarà dins d'una de les ranures de l'agulla, mentre que el tros d'agulla que heu entrat i que farà les funcions de projectil, us haurà quedat travada a l'interior. Traieu-la amb compte i col·loqueu-la arran del ganxo. Ja només us queda apuntar i disparar! Es tracta d'una joguina que comporta una mínima dificultat de construcció, aconsellable a partir dels deu anys. Per les característiques del material amb què es construeix es tracta d'una joguina que no sempre té una qualitat òptima. Heu de saber transmetre aquesta idea al vostre alumnat i, un cop fet un model de pistola, animar-los a buscar altres agulles que, per condicions de forma o de flexibilitat del ganxo, permetin un llançament ideal.

5.PROPOSTA DE JOCS

Tot seguit, us proposem uns jocs amb els elements que heu pogut fer en els quatre tallers proposats i amb els materials que trobareu dins la vostra maleta de jocs. Hem ordenat els jocs de forma senzilla seguint el segĂźent criteri: 4 Jocs amb patacons 4 Jocs d'habilitat 4 Jocs de precisiĂł i llanĂ§ament

El patacó com a moneda d'aposta

5.1.- JOCS AMB PATACONS

Pensem que és important contextualitzar sempre els jocs i les diversions. Per això, si volem ser coherents i volem treballar els jocs infantils tradicionals, res millor que emprar la mateixa moneda que ahir utilitzaven els xiquets i les xiquetes en els seus jocs. Us proposem, per tant, que a partir d'ara i després d'haver ensenyat al vostre alumnat com fer patacons, aquests siguin emprats en qualsevol situació de joc com a moneda d'aposta. Segur que els resultats us sorprendran!

Un apunt A CARA O CREU

La juguesca de guanyar o perdre emprant monedes és àmpliament coneguda i documentada al llarg de la història. Ens ve a la memòria el conegut episodi de l'Antic Testament, quan Jesús fou crucificat, en què els vigilants es van jugar als daus o a les monedes, segons les fonts, la túnica que el cobria. Al Segle d'Or de la literatura espanyola, en diversos passatges de novel·la i prosa, hi podem trobar narracions on es descriuen juguesques amb monedes pròpies de tavernes, i que acabaven amb aldarulls en tant com eren jocs tèrbols, sovint practicats per gent de dubtosa reputació. Encara avui, en pobles de l'interior de l'Ebre català, no és difícil trobar gent gran que recordi haver vist jugar a les monedes. El joc consistia a llançar una moneda contra una paret la qual es guanyava sempre que, en caure, ho fes de la cara a la qual s'hagués apostat.

Estris de joc?

Com es juga?

Patacons.

Una possibilitat de joc és tal com acabem de descriure que es jugava a les monedes. En aquest cas, abans de tirar el patacó s'ha d'indicar si apostes que caurà cara o creu. També es pot amagar un patacó a la mà i, senzillament, preguntar si es creu que el patacó està de cara o bé de creu. En ambdós casos si s'encerta es guanya el patacó, si no, es perd. També, en cada partida, es poden apostar diversos patacons.

Un apunt LA RATLLETA

Es tracta d'una adaptació amb patacons d'altres jocs semblants fets amb monedes, arandeles, boles, lloses o palets de riu... És un joc molt ràpid i que sovint s'utilitza per concretar l'ordre de participació dels jugadors en un joc.

20 Estris de joc?

Com es juga?

Un patacó

Es traça una ratlla al terra distanciada un parell de metres des del lloc de llançament. Cada jugador tirarà un patacó intentant acostar-se el màxim possible a la ratlla sense tocar-la ni sobrepassar-la. Qui, un cop feta la ronda, estigui més a prop, guanya.

Un apunt LA PORTETA O LA PARETETA

És un joc senzill i fàcil de jugar a qualsevol lloc i a qualsevol edat. Es necessiten molts patacons ja que en cada jugada se'n poden guanyar o perdre molts.

Estris de joc?

Com es juga?

Molts patacons.

Tot i que poden jugar-hi molts xiquets i xiquetes alhora, un nombre ideal és entre tres i cinc. S'estableix un torn de tirada entre els jugadors/es. Es pot utilitzar el joc de la ratlleta per decidir l'ordre. Es pren com a punt de referència qualsevol marca feta en una paret o visible en un fanal, arbre... (abans s'utilitzava el pany d'una porta, d'aquí el nom). Seguint escrupolosament l'ordre, cada jugador deixarà caure un patacó des del senyal de referència. Així van procedint tots els jugadors/es fins que arribarà un moment en què un patacó caurà damunt d'algun altre que està al terra. En aquest moment, qui ha tirat el patacó guanya tots i cadascun dels patacons que hi ha a terra.

El joc també es pot fer traçant una zona al terra (quadre, rectangle...) i llançant horitzontalment els patacons. Igual que abans, es guanyen els patacons jugats en el moment en què un cau damunt un altre.

Un apunt LA PALMADETA o AIXECAR PATACONS

Fa uns anys que el joc de la palmadeta es va tornar a popularitzar arrel de diverses campanyes de marketing dutes a terme per empreses del sector de les llaminadures. És per això que quan proposeu el joc serà fàcil que el vostre alumnat exclami que ja el coneixen i que es diu tazos. Pensem que és interessant reflexionar sobre aquest fet, i pot ser un bon recurs per raonar sobre les campanyes publicitàries, les tàctiques de venda utilitzades, la compra compulsiva, la utilització d'uns materials o altres per practicar els jocs...

Estris de joc?

Com es juga?

Molts patacons.

És un joc ideal per jugar-hi dos o tres. Cadascú aposta un nombre acordat de patacons que apilaran cara avall, a terra, al mig del grup. Per ordre, cada jugador intentarà aixecarlos tot donant un cop amb el palmell de la mà, lleugerament corbat. Tots els patacons que es giren passen a propietat de qui ha fet el cop. El joc continua fins que s'han aixecat tots.

Un apunt FLÈNDIT o ROLL

Estris de joc Arandeles de ferro de 5 a 7 cm de diàmetre. Un canut o pal d'un pam d'alt, aproximadament, que tingui prou base per mantenir-se dret i patacons.

Com es juga?

En unes Ordinacions fetes per les Corts al segle XIII ja es prohibien un seguit de jocs, en particular aquells en què s'apostava, mentre que es permetia tots aquells que servien per practicar l'habilitat, precisió o força del jugador. Entre aquests darrers, tot i que era d'aposta i en alguna ocasió es va prohibir, trobem el joc del roll o flèndit, conegut també amb el nom de tella. A la Ribera d'Ebre va ser un divertiment habitual entre els nens i les nenes fins als anys seixanta del segle passat, on s'hi jugaven santets, cromos o patacons en cada tirada. Val a dir, però, que també el practicaven alguns adults, d'amagat, jugant-hi monedes. Com a curiositat heu de saber que molts anaven a buscar les arandeles o rolls pels voltants de les estacions de tren o de les vies, on sovint en trobaven de ben grosses que anaven molt bé per practicar el joc. Artur Bladé, l'escriptor de Benissanet, explica a Crònica del país natal, que alguns nens afortunats anaven al ferrer del poble i aconseguien que els marqués les inicials al roll. També s'hi pot jugar utilitzant talons de sabata en comptes d'arandelles.

Cada jugador disposa de tres arandeles que llança contra un petit canut damunt el qual hi haurem apostat patacons. El canut estarà al centre d'una circumferència d'un parell de pams de radi. Si en llançar el roll aquest toca el canut i fa volar els patacons anant a parar fora de la circumferència i, a més, el roll no queda dins d'aquesta, guanyem tots els patacons que hagin sortit de la rotllana. Una altra manera de jugar, que segueix la mateixa dinàmica però no es dibuixa cap cercle a terra, suposa guanyar tots els patacons que en caure estiguin més a prop de l'arandela que no pas del canut.

5.2.JOCS D’HABILITAT

Un apunt BARALLUGA o BALDUFA

Estris de joc Una baralluga.

Com es juga?

És una altra de les joguines més antigues que es coneix. Se n'han trobat a l'interior de les piràmides de l'Antic Egipte i en excavacions de ciutats romanes com Pompeia, així com en dibuixos en vasos ceràmics de la Grècia clàssica. Els materials amb què s'han localitzat també són molt variats: fusta, fang, pedres semiprecioses, vidre… La baralluga és, doncs, un joc popular que es troba arreu del món i que, a banda de les formes més o menys estilitzades i la mida, es diferencien amb la manera amb què es fan girar: amb els dits (aleshores rep el nom de trompitxol), amb un cordill, amb el suport d'una fusta allargada que trava la baralluga i permet donar-li tracció a través d'un cordill, amb una mena de fuet o, fins i tot, amb sistemes més sofisticats com cordes mecàniques. No hi ha cap dubte de la seua popularitat, i un bon exemple és la varietat de noms que rep en pobles molt propers. Alguns exemples: rebelluga (Ascó), baldrufa (Batea, Móra la Nova i Móra d'Ebre), baralluca (Bovera), baralluga (Flix), ballaruca (Gandesa), belluga (Maials), baldufa (Vinebre)…

L'objectiu més senzill del joc consisteix a fer-la rodar ajudant-se d'un cordill que prèviament se li ha lligat i que, en llançar-lo amb força, la fa girar. Un cop se sap fer rodar es poden fer moltes coses: fer el pontet, la baralluga roda damunt del cordill, arrossegar-la, aixecar-la i entomar-la, fer-la rodar damunt la mà… També podem fer un flèndit de barallugues. El flèndit consisteix a tirar la baralluga contra una altra que està rodant al terra, dins d'un cercle, i fer-la fora a cops. Com que és força difícil tocar-la directament es pot fer que quan tirem la nostra baralluga, mentre gira, la podem agafar des de terra amb el palmell de la mà i la podem tirar un altre cop contra la que està dins del cercle. Si es treu la baralluga del cercle es guanyen els patacons que s'hagin apostat.

Un apunt BOLES o CANIQUES

Aquesta joguina és molt popular i, de nou, ens hauríem de remuntar a les primeres grans civilitzacions per trobar-ne models. Un altre exemple del seu abast popular és la varietat de noms amb què es coneix: caniques (Ascó), canicots (Flix), sambeques (La Palma d'Ebre), boles (Vinebre), bales, xives, bolots, canicots…

Estris de joc Boles.

Com es juga? Es poden fer moltíssims jocs amb caniques. Alguns d'aquests: 4 A guà: tirar la bola, per ordre, des d'una certa distància intentant-la fer entrar en un forat. 4 A pam i toc: cada jugador/a disposa la seua bola a terra, on vulgui. Per ordre, han d'intentar tocar la bola d'un contrari. Per fer-ho poden ajudar-se fent un pam al terra.

Al triangle o cercle: es traça un triangle o cercle a terra. Cada jugador posa un nombre acordat de caniques dins. Des 4 d'una distància les hem d'intentar fer fora sense que la nostra es quedi dins, si s'aconsegueix es guanya la bola o el nombre de patacons apostats. A la ratlleta: a veure qui s'acosta més a una línia sense passar-la. 4 Al circuit: es traça un recorregut a terra, posant-hi obstacles, pedres, túnels, forats... cal conduir la bola al llarg de tot el 4 circuit sense que surti. Cas que surti del circuit o bé es torna al lloc de llançament o se salta un cop sense tirar. La rampa: cal buscar un pendent del terreny o fer un caminet i anar deixant caure les boles, una a una i per torns. En el 4 moment que una bola toca una altra, qui l'hagi tirada guanya totes les boles que hi ha a terra, si no es volen jugar les boles es poden guanyar tants patacons com caniques hi hagi. A xeva, peu, tute i guà: joc molt llarg i una mica complicat. Es fa un forat a terra, “guà”, on s'ha d'intentar fer entrar la 4 bola. En el moment que un/a ho aconsegueix ha de provar tocar la bola d'un contrari “xeva”. D'aconseguir-ho, torna a tirar i ara ha de tocar de nou la mateixa bola, de tal manera que després de l'impacte hi càpiga el seu peu entre ambdues boles “peu”. Si ho ha aconseguit ha d'intentar tocar de nou la bola “tute” i després entrar la seua pròpia al forat “guà”. Si s'aconsegueix fer totes aquestes accions damunt d'una bola d'un contrari, es guanya aquesta o els patacons, i es continua el joc amb la resta de jugadors/es que encara no estan eliminats/des.

Un apunt CIRCUIT DE XAPES

Aquest joc i el material amb el que el proposem va nàixer a mitjans del segle passat, coincidint amb l'aparició de les begudes refrescants i les xapes per envasar-les. Tanmateix, com hem vist, el joc ja era practicat antigament utilitzant boles o pedres arrodonides, o també botons.

Estris de joc

Com es juga?

Xapes de refresc, guix i una superfície preferiblement ben plana i llisa.

Es dibuixa un circuit a terra. Els jugadors i les jugadores, per torn, han d'anar fent el recorregut tot colpejant amb el dit la xapa pròpia, està prohibit arrossegar les xapes. Una xapa pot impactar contra una altra, sempre i quan no la faci fora. En cas de fer-la fora, la xapa colpejada torna al lloc on era i la que hi ha impactada resta sense poder tirar un cop. El mateix passa si la xapa surt fora del circuit marcat.

Un apunt FUTBOL XAPES

És també un joc prou recent si tenim en compte que l'esport del futbol va nàixer fa ben poc més de cent anys. El cert és que els nostres avis, àvies, pares i mares van adaptar les normes de l'esport a una mena de joc de taula que practicaven amb xapes o amb botons. El 1947 es va comercialitzar a Anglaterra un joc de taulell amb el nom de Subbuteo que s'inspirava, totalment, en el joc que proposem.

36 Estris de joc

Com es juga?

Xapes de refresc o botons, guix i una taula o superfície molt plana i lliscant.

Es consensua el nombre de jugadors/es i xapes de cada equip, en general es pot jugar amb un mínim de cinc xapes per jugador/a. Es dibuixa un camp de futbol, d'un parell de metres de llarg, a terra i cada jugador/a hi distribueix les seves xapes. Una xapa, diferenciada pel color, farà les funcions de pilota. Cada jugador/a, per torn, ha d'intentar colpejar la pilota amb un dels seus jugadors “xapa” intentant lògicament, acostar-se a la porteria contrària i fer gol. Si un/a jugador/a toca una xapa contrària abans que la pilota, es produeix falta i el contrari tindrà dos opcions seguides de tirar. El mateix succeeix quan algú envia la pilota fora. Es pot jugar per temps o bé per gols, i els guanyadors/es poden obtenir els patacons que s'hagin apostat prèviament.

Un apunt

JOCS AMB GOMES ELÀSTIQUES Estris de joc Una goma elàstica d'uns tres metres unida pels extrems.

Els jocs amb gomes elàstiques constitueixen un apartat curiós dins del món dels jocs populars, i molt representatiu del món femení. Es tracta d'un tipus d'entreteniment que es va desenvolupar al llarg del segle XX, coincidint amb l'aparició i ús corrent d'aquest tipus de goma. A Catalunya, el període de màxima difusió va coincidir amb l'època de la dictadura, fins a inicis dels setanta. La conseqüència fou que les cançons que hem heretat d'aquest joc siguin, en general, en castellà i, a més, el fet que s'hagin perdut els carrers, parcs i places com a espais de joc ha precipitat que avui el joc, difícilment es practiqui.

Com es juga? La goma elàstica permet practicar diferents jocs, alguns d'aquests són: 4 A la goma: aquest nom aglutinava tot un conjunt de jocs que, indefectiblement, anaven acompanyats d'una cantarella i que es desenvolupaven tot fent àgils i graciosos salts per damunt una goma subjecta a les cames de dos noies. Seguint una cançó senzilla, les xiquetes ara alçaven una cama, ara l'altra, ara les dos per saltar al mig de les gomes...

Un cop acabada la cantarella, si no havien comès cap error, continuaven saltant i fent els mateixos moviments però ara amb la goma més amunt, a l'alçada dels genolls, després de la cintura i així fins al coll on feien altres moviments. Un exemple de cantarella popularitzada als anys seixanta era: Don Melitón, tenia 3 gatos que los hacía bailar en un plato, y por la noche les daba turrón. ¡Qué vivan los gatos de Don Melitón! 4 Al limbo: dos jugadors/es, separats un parell de metres, sostenen la goma a l'alçada del coll. La resta de participants han de passar per davall evitant tocarla. El joc continua complicant-se, cada cop més, donat

que la goma es va abaixant progressivament a l'alçada del pit, la panxa, la cintura. Es tracta d'un joc on es mesura l'elasticitat. 4 A saltar la goma: a diferència de l'anterior, en aquesta ocasió la goma se situa a baix de tot, a l'alçada dels turmells. Ara es tracta de saltar per damunt d'aquesta. Lògicament, també, cada cop resulta més difícil i els/les jugadors/es han d'esforçar-se per superar-la, la goma es pot tocar, és per això que quan està a l'alçada del coll sovint molts jugadors/es optin per fer la roda. 4 A Kung-fu: és possible que el nom procedeixi de la coneguda sèrie televisiva dels anys setanta i on se succeïen moviments d'arts marcials. Dos jugadors o jugadores sostenen la goma i amb un moviment ràpid, mentre criden “Kung-fu”, han de moure-la i embolicar-la. A partir d'aleshores, un d'aquests jugadors/es passa a ser aigua, el poden tocar, i l'altre foc no se'l pot tocar. La resta ha d'intentar creuar entre ambdós sense tocar en cap cas la goma, contràriament queden eliminats.

Un apunt XARRANCA o TELLO

La xarranca és un dels jocs més antics que es coneix. En els Diàlegs de Buda apareix citat amb el nom indi de Chikri Billa, estem parlant de cinc-cents anys abans de la nostra era. D'altra banda, si mai aneu a Roma, segur que no deixareu de visitar el conegut fòrum, la plaça, el mercat, el lloc de reunió i de vida social per excel·lència en la societat romana. Doncs bé, allí podreu observar un joc de xarranca gravat a la pedra del carrer. Es tracta d'un joc tradicional jugat pels nostres avantpassats romans i que, segons sembla, fins i tot practicaven els legionaris com a exercici d'entrenament físic. Si bé queda clar el seu origen remot, no tant clar és el significat que cada cultura li ha volgut donar. Historiadors indiquen que el dibuix que es representa, normalment en forma de creu, ve a significar els passos que s'han de donar en aquesta vida. Així, aquest caminar té moments d'incertesa, com quan cau la pedra al mig de la ratlla; moments d'eufòria quan pots anar passant de casella en casella sense aturar-te; moments de tristesa o de desesperació quan no cau la pedra al lloc adequat. En aquest deambular pels diferents estadis de la vida, cal sortir de l'infern, primera casella, per anar sempre evolucionant i superant etapes fins arribar, en el millor dels casos, al cel, darrera de les caselles.

El nom amb què es designa el joc a cada indret varia. Així, a molts indrets de la Ribera d'Ebre se'l coneix per xarranca. Pel fet que en algun dels moviments cal eixarrancar-se, obrir les cames, d'aquí el nom d'eixerranca a Barcelona o enxarranca a pobles del Baix Camp. En altres llocs rep el nom de xancleta, possiblement pel fet que era, sobretot, un joc d'estiu i en comptes de tirar una pedra més o menys plana, s'utilitzés, anys enrera, una xancla, sabata plana, d'estiu, molt corrent als anys seixanta i setanta. Encara trobaríem més noms, com ara avió, recordant la forma d'aquest aparell volador o palet. Un palet és una pedra plana, de riu, ideal per fer córrer per damunt el traç d'aquest joc dibuixat o ratllat al sol.

Estris de joc

Com es juga?

Si juguem damunt d'una superfície de terra, sols necessitem un totxet o pedra punxeguda per traçar les caselles, i una altra pedra plana que ens servirà per fer el recorregut per damunt d'aquestes, un tros de rajoleta pot anar molt bé. Si la superfície és de ciment o altre material dur caldrà un guix.

Normalment, cal fer el recorregut marcat tirant una pedra plana (palet) a la primera casella i, saltant per damunt a peu coix, fer tot el recorregut fins a tornar al lloc d'inici. A partir d'aquí cal progressar de la mateixa manera, de forma ordenada i progressiva, tirant el palet a totes i cadascuna de les caselles. Guanya el jugador que és capaç de completar primer tot el trajecte.

Si les variacions de nom, com hem vist, són nombroses, no menys ho són les possibilitats de disseny o traç i les diferents formes de jugar. En cada poble, en cada grup, trobem formes variades. De tota manera, la més usual és la composta per deu caselles, en forma de creu o d'avió, on les caselles quarta/cinquena i setena/vuitena fan d'ales. Una de bastant habitual és la composta per set caselles, amb una sola ala i marcant bé el cel amb un semicercle.

A partir d'aquesta forma bàsica de joc aquest es pot complicar. Així, es pot jugar a fer el recorregut portant el palet damunt del peu coix, duent-lo damunt d'un genoll, al cap o al front. També es pot fer el circuit anant d'una casella a l'altra donant petites puntades al palet i que aquest vagi passant de casella en casella.

En trobem d'altres força diferents com poden ser en forma de rectangle amb sis caselles; en forma de sobre d'una carta, en aquest cas amb quatre caselles; i altres més originals en forma de cargol. En aquest cas, la dificultat augmenta donat que el recorregut és en espiral i dóna lloc a una sensació de mareig i, a més, en arribar al centre de l'espiral cal fer un gir.

Per acabar, dir que, depenent de les normes que s'hagin establert, quan un palet o xancleta cau damunt d'una línia, es pot tornar a deixar tirar al jugador però, en aquest cas, amb els ulls tapats o bé fer el recorregut amb els ulls tancats.

Un apunt SALTAR A CORDA

Des de temps remots saltar a corda ha estat una de les distraccions més habituals i esteses arreu. En nombroses terrisses de l'època clàssica o en estucs de murs d'antigues civilitzacions, podem descobrir dibuixos amb personatges saltant a la corda. Aquesta pràctica no era exclusiva dels infants ni es dissociava per gènere, sinó que s'emprava indistintament com a esbarjo, exercici físic de manteniment i de preparació militar. Avui, saltar a la corda esdevé un esplai que s'està perdent entre els xiquets i xiquetes degut, principalment, a l'existència d'un món de jocs que distreuen l'atenció dels petits. Tanmateix, hem de recordar que ahir existia un recull de cançons per a aquests jocs. Les cantarelles de saltar corda eren les més conegudes i cantades pels carrers i places de tots els pobles, aquesta recerca pot ser un bon treball a fer amb el vostre alumnat. La corda, tant en el context escolar, en el qual la podem aplicar a qualsevol nivell, com lúdic, ens permet una àmplia gamma d'activitats mitjançant les quals desenvolupem les habilitats motrius bàsiques com ara la percepció, la coordinació, el ritme, l'equilibri, la cooperació i el treball en grup.

Estris de joc

Com es juga?

Una corda d'un parell de metres, si es vol saltar sol, o bé de 5 a 7 metres si se salta en grup.

Hi ha infinitat de formes de jugar. Algunes possibilitats:

Tots aquests salts els podem fer amb moviment i variant la superfície de sustentació: 4 sense moure's de lloc 4 amb desplaçament endavant, o amb desplaçament enrera

I.- AMB UNA CORDA PETITA

4 amb desplaçament lateral 4 sobre el peu esquerre, o sobre el peu dret 4 amb els peus junts 4 alternant el peu esquerre i dret

a- Individual, amb una corda

b- En parella, amb una corda

Les parelles poden saltar amb una o dos cordes i poden fer els mateixos exercicis.

Saltar amb gir de corda de davant cap enrera, amb o sense salt previ entre el pas de la corda.

2. Ídem a l'anterior però amb gir de la corda d'enrera cap endavant. 3. Salt amb gir de corda d'endavant cap enrera creuant els braços. 4. Ídem a l'anterior però d'enrera cap endavant.

Cadascú agafa un extrem de la corda i salten ambdós a la vegada.

2. Ídem a l'anterior però un/a salta i l'altre/a l'ajuda a la seqüència. 3. Ídem als dos anteriors però seqüencialment: primer salten dos junts, després un, tornen els/les dos i finalment salta sol el que quedava. 4. Saltar dos alhora, un enfront de l'altre. Cal que es coordini molt bé l'entrada. c- En trios, amb una corda, cal que sigui una mica més gran que l'anterior. 1. Dos agafen un extrem de la corda mentre el tercer queda al mig dels anteriors. Salten tots a la vegada.

2. Ídem a l'anterior però un/a salta amb el/la del mig i l'altre/a l'ajuda a la seqüència 5. Salts dobles, passant dos cops la corda per davall dels peus en 3. Saltar tres alhora, dos enfront de l'altre/a. Cal que es coordinin molt bé cada salt. l'entrada.

1. Entrar, donar un nombre determinat de salts i sortir. Quan se surt ja entra el següent. 2. Ídem a l'anterior però afegint dificultats com poden ser: 4 Acotxar-se i tocar el terra

II.- AMB UNA CORDA GRAN

4 Tocar amb el cul el terra 4 Fer flexions 4 Picar de mans amb algun company/a que hagi entrat amb ell dintre

III.- AMB UNA O DOS CORDES GRANS I UNA DE PETITA

1. La corda gran la menen dos alumnes. Entrarà a dins un altre xiquet o xiqueta amb una corda petita i saltarà, alhora, amb la corda petita dins la gran. Té força dificultat.

1.Dos es posen a menar dos cordes a la vegada. Cal molta pràctica. Les dos cordes han d'estar paral·leles i es giren cadascuna en un sentit diferent sempre, però, movent els braços en cercle cap a l'interior. No hem d'oblidar que la majoria d'aquests jocs amb corda anaven acompanyats d'una cantarella o cançó4, algunes exemples són: Els dies de la setmana Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, La xarranca. divendres, dissabte i diumenge. Un, dos, tres, la xarranca. Són els dies de la setmana. Un, dos, tres, lo genoll. Gener, febrer, març, abril, maig, juny, Un, dos, tres, lo peu coix. juliol, setembre, octubre, novembre i desembre. Un, dos, tres la mà a terra. Són els mesos de l'any. Un, dos, tres, mitja volta. I un, dos, tres adiós. Juli, juli, juli Juli, juli, juli. A l'olla barrejada Verd, verd, verd. A l'olla barrejada qui no entra para. Julivert, julivert, (...) A l'olla barrejada qui no es gira para. A l'olla barrejada qui no surt bufetada. Si la barqueta es tomba Si la barqueta es tomba Dalt del cotxe nena no tinguis por, Dalt del cotxe hi ha una nina alça la corda i balla que repica cascavells. i canta aquesta cançó. Trenta, quaranta, l'ametlla amarganta, Dilluns, dimarts,... pinyol madur, vés-te'n tu. Gener, febrer,... Si tu te'n vas, nero, nero, nero, 1, 2, 3, 4,... si tu te'n vas, nero, nero, nas.

IV.- AMB DOS CORDES GRANS

PÉREZ, Àngels i PUBILL, Biel. Les cantarelles dels jocs, recurs per treballar la llengua. Revista GUIX núm. 311. P. 39-47. Gener 2005

Un apunt Com ja hem vist la construcció d'aquesta joguina resulta senzilla i atractiva. Us

EL CAÇA BOLES

Estris de joc

presentem algunes propostes de joc.

Com es juga? 4 Individualment, a veure qui encerta la bola abans.

Caça boles.

4 Individualment, a veure quantes vegades s'encerta la bola en un temps determinat, mig minut, un minut... 4 En grup, ens situem en cercle i anem jugant. Cada jugador/a té tres possibilitats per intentar encertar la bola. Si no ho aconsegueix paga penyora. 4 Fem grups de 4 o 5 membres. Es faran curses de relleus amb la peculiaritat

que ningú no pot sortir si prèviament no ha encertat la bola al caça boles.

5.3.- 49 JOCS DE PRECISIÓ I LLANÇAMENT

Un apunt LA RATLLETA

Amb aquest mateix nom hem vist l'adaptació que en fèiem amb els patacons i les xapes. Ara us proposem fer el joc amb arandelles com, tradicionalment, hi jugaven petits i, també, amb fortes apostes, els adults.

50 Estris de joc

Com es juga?

Una arandela (volandera)

Es traça una ratlla al terra i des d'una distància de 5 a 10 metres s'ha de llançar una arandela intentant acostar-se el màxim possible a la ratlla sense tocar-la ni sobrepassar-la. Qui, un cop feta la ronda, estigui més a prop guanya.

Un apunt És un joc de llançament i precisió que, segons sembla, es practicava molt a zones de Llevant i Aragó. La pràctica del joc per part dels adults estava vinculada, sempre, a l'aposta i sovint es duia a terme prop de les tavernes.

AL SET I MIG

Estris de joc

Com es juga?

Tres arandeles

Es marca un quadrat a terra d'un metre de costat, aproximadament. Aquest es divideix en cinc parts, tal com es veu a la il·lustració, i es numeren. Des d'una distància de 3 a 5 metres el jugador ha d'aconseguir col·locar les seues arandeles dins el quadrat intentant que la suma dels punts sigui set i mig, per obtenir mig punt cal que una arandela estigui tocant una ratlla.

Un apunt DIANA

En aquesta ocasió, us proposem adaptar el conegut joc dels dards tot marcant la diana horitzontalment, no penjada verticalment com estem acostumats. Aquesta ordenació, ens ofereix una altra perspectiva del joc a què es pot jugar emprant diferents tipus de projectil (pinyes, pedres, totxets, pistola d'agulles...)

Estris de joc

Com es juga?

Tres arandeles

Es pot jugar individualment, en parelles o grups (sempre és aconsellable que el nombre no sigui massa gran a fi de fer més àgil el joc i no resultar avorrit). Es dibuixa al terra una diana de tres o quatre cercles (el diàmetre del més exterior pot ser d'un metre). A cada espai se li atorga una puntuació, més elevada com més pròxima al centre es trobi.

Des d'una distància de 3 o 4 metres tirarà alternativament, cada jugador/a. Com cadascú disposa de tres arandeles, es puntuaran les tres arandeles més pròximes al centre.

Un apunt PUNTERIA AMB LA PISTOLA D'AGULLES

La pistola d'agulles no suposa cap perill, a més les potencialitats que ofereix són nombroses. Tot seguit us en mostrem algunes.

56 Estris de joc Pistola d'agulles

Com es juga? 4 A veure qui llança el seu projectil, agulla, més lluny. 4 A fer punteria: es poden retallar les figures dels naips, arrenglerar-les i fer punteria. 4 La cursa de la pistola d'agulles. Cada jugador/a té la seua pistola, ha de disparar-la i córrer a cercar l'agulla, tornar-la a carregar i tornar-la a llançar fins que cobreixi un recorregut establert.

CREUS, R. i VILADOT, J. (1996). Jocs dels infants d'Agramunt, 5è 4 col·leccionable de la revista SIÓ. Edita revista SIÓ, Agramunt

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS

GALIANA, Cinta (1997). Juguem, jugueu, jocs populars de les Terres de 4 l'Ebre per a xiquets. Editorial Mediscrit, Tortosa

4 AMADES, Joan (1984). Auca dels jocs de la mainada. Ed. Alta Fulla, Barcelona 4 BARDAJÍ, Francesca (2005). Jocs populars tradicionals a la comarca de l'Urgell. Edita Ajuntament de Tàrrega. Natan Estudis 4 BUSQUÉ, M., i PUJOL, M.A. (1996). Ximic, jocs tradicionals. Edicions Amalgama, Berga 4 CERVERA, Daniel; PLA, Celso i VERGE, Natàlia (1999). Jocs seniencs de sempre. Edita Club de birles de la Sénia. La Sénia 4 COSTAFREDA, Alfred (1997). Jocs i entreteniments populars (d'Artesa de Lleida). Col·lecció La Femosa, Pagès Editors. Lleida COSTES, Antoni (1997). "Emborrapà" Jocs de carrer jugats a Amposta. Edita Ajuntament d'Amposta

IGLESIES, Josep (1977). Jocs tradicionals de brivalla i de joventut de Reus. 4 Associació d'estudis reusencs LAVEGA, Pere i OLASO, Salvador (1999). 1000 juegos y deportes populares 4 y tradicionales. La tradición jugada. Editorial Paidotribo, Barcelona LAVEGA, Pere i PUBILL, Biel (2005). Els jocs tradicionals: experiències, 4 recursos i eines per a la seva aplicació. Edita Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre LAVEGA, Pere i PUBILL, Biel (2007) Els jocs tradicionals: la recerca i la 4 seva pedagogia. Edita Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya LAVEGA, Pere i PUBILL, Biel (2008) Els jocs tradicionals: bases i recursos 4 per a treballar jugant. Edita Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya MINGUET, Mª (1996). Allà baix a l'era, recull de jocs i cançons. Editat pel 4 Centre Cultural i Recreatiu d'Ulldecona PUBILL, Biel (2008) IV Tr@dijoc. Trobada comarcal de jocs tradicionals a 4 la Ribera d'Ebre. Associació Cultural Lo Llaüt. Ascó PUBILL, Biel (2009) Els jocs tradicionals de festa major als pobles del nord 4 de la Ribera d'Ebre. Associació Cultural L' Espona. Gràfiques del Matarranya. Calaceit. SOLER, Joan [ed.] (2005) Tradicionari: els jocs i els esports tradicionals. 4 Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 3)

VÍDEOS I DVD

4 GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE CULTURA, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana: Jocs tradicionals a Catalunya, col·lecció Eines de Cultura Popular núm. 8, (31'). Barcelona 1999 4 EL JOC TRADICIONAL AL RODAL D'ARBÚCIES. Núria Tort i Pep Caballé. Edita Museu etnològic del Montseny, La Gabella. Arbúcies 2006.

EXPOSICIONS

4 De 1560 al 2008, de la tradició a la modernitat. Els jocs tradicionals aporten valors i competències de màxima actualitat. Coordinat per Pere Lavega, Biel Pubill, Fernando Maestro i Antoni Costes. Exposició de 20 plafons de 2 m de llargada per 1 m d'amplada. Edita Associació cultural Lo Llaüt, d'Ascó i INEFC-Lleida. Abril 2008. 4 Joc a joc de plaça a plaça. Exposició de 7 pòsters enrotllables de 2 metres d'alçada per 80 cm. Mostra l'experiència anual que es du a terme a Ascó adreçada als alumnes de CS del CEIP Sant Miquel i amb el monitoratge dels alumnes de l'IES Flix. Edita Associació Cultural Lo Llaüt www.lollaut.com.