n r e hiv
Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat
núm. 64 / desembre 2012
Bon Nadal
Crèdits 2
HORARI d’autobusos València - Montserrat De dilluns a divendres
Cap de setmana i festius
08:00/ 08:50
09:30/ 10:00
10:00/ 10:50 12:00/ 12:50
13:30/ 14:20
14:00/ 14:50 17:15/ 18:05
16:30/ 17:20
18:30/ 19:20 20:30/ 21:20
20:00/ 20:50
Montserrat - València De dilluns a divendres
Cap de setmana i festius
06:50/ 07:45 07:55/ 08:45
Des del 31 de desembre fins al 6 de gener: José A. Puchades. Av. Jaume I, 19. Montserrat. 962 998 371
Des del 7 fins al 13 de gener: Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4. Montserrat. 962 999 272
Des del 14 fins al 20 de gener:
Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12. Real. 962 555 001
Des del 21 fins al 27 de gener:
11:25/ 12:15
Des del 28 de gener fins al 3 de febrer:
15:45/ 16:15
15:40/ 16:30 19:10/ 20:00
Mª Dolores Jorge. C/ Blasco Ibàñez, 32. Montroi. 962 555 494
Mª Dolores Jorge. C/ Blasco Ibàñez, 32. Montroi. 962 555 494
12:10/ 13:00 14:10/ 15:00
FARMÀCIES de guàrdia Des del 24 fins al 30 de desembre:
08:25/ 09:15
08:55/ 09:45 10:10/ 11:00
elPortell
18:25/ 19:15
TELÈFONS d’interés Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136 Ajuntament fax. 962 998 058 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406 Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001 Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 962 999 432 Biblioteca: 962 986 027 Oficina de Promoció i Ús del Valencià: 962 988 000 ext. 115 Casa de la Cultura: 962 998 178 ext. 4
José A. Puchades. Av. Jaume I, 19. Montserrat. 962 998 371
Des del 4 fins al 10 de febrer:
Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4. Montserrat. 962 999 272
Psicòleg municipal: 962 999 047 CP Evaristo Calatayud: 962 999 047 IES Vall dels Alcalans: 962 998 072 Escola Infantil: 962 999 837 Escola d’Adults: 962 986 388 Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562, 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 962 999 042
CALENDARI Fiscal 2013 Del 5 de febrer al 5 d’abril: • Impost de vehicles de tracció mecànica. • Taxa de llicència de gual permanent. Del 5 d’abril al 5 de juny: • Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana. • Taxa de recollida de fem domiciliari. • Taxa de recollida de fem de comerços. Del 5 de juny al 5 d’agost: • Segon termini d’IBI de naturalesa urbana. Del 23 de setembre al 3 de desembre: • Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana. • Impost de béns immobles rústics. • Impost d’activitats econòmiques.
* Atenció al públic de 9.00 a 13.00 H. Horari de misses des d’octubre fins a març Laborables i Dissabtes
Diumenges
19:00
09:30 12:30
Horari de misses des d’abril fins a setembre Laborables i dissabtes
Diumenges
20:00
09:30 12:30
Horari Salat d’hivern
Horari Salat d’estiu
abans de l’eixida del sol 14:00
abans de l’eixida del sol 13:00
Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588
17:00
16:00
Càritas: 677 515 859
19:00
18:00
20:00
19:00
Sumari NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió: 1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a. 5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells. 6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es). 7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions. Atentament, L’equip de redacció
elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178 www.montserrat.es
Sumari Informació econòmica municipal ..............................................................................4 La Conselleria d’Educació ens deixa! ........................................................................4 La temporada 2012-2013 ..............................................................................................6 La Regidoria d’Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat informa .....................6 Serveis Socials i Creu Roja .............................................................................................7 RLT, Pressupostos i històries per a no domir ..........................................................7 Documental: Jorge Mistral. El galán maldito .........................................................9 Vicent Garcia, l’últim forniller ....................................................................................12 Montserrat participa a la XV Assemblea d’Història de la Ribera....................12 La llengua i l’economia.................................................................................................14 Els noms de les festes de Nadal.................................................................................14 Deixeu-me ........................................................................................................................15 Marroc, eixe veí desconegut.......................................................................................18 Obrim portes de futur! .................................................................................................19 El vol de l’Esparver ........................................................................................................20 Jubilació de Jesús Muñoz ...........................................................................................20 Troballa romana a Montserrat ...................................................................................21 Els orígens d’un poble es poden conéixer pels seus cognoms......................24 Conciliant la vida familiar i la laboral ......................................................................25 Taller de la memòria amb les persones majors ...................................................26 Montserrat destaca pel seu equip juvenil de galotxa ......................................26 Una mica de Montserrat per Espanya ....................................................................27 Fundació Sambori .........................................................................................................27 El Servei d’Ocupació i Desenvolupament municipal no s’atura! ..................28 L’AVIVA treballa en la modernització i la normalització lingüística de la documentació administrativa...................................................................................29 Casa de la Cultura ..........................................................................................................30 Sabia que... .....................................................................................................................31 Homenatge a Marc Manchano .................................................................................31 La Plaça ..............................................................................................................................32 Corporació .......................................................................................................................38
http://www.facebook. com/pages/Ajuntamentde-Montserrat/ 167957946600682 Twitter.com/AjMontserrat
3
Govern 4
INFORMACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE
Estem a finals d’any i la situació econòmica de l’Ajuntament no ha millorat, entre altres, perquè la Generalitat Valenciana, el Govern del Sr. Fabra, no ha pagat el deute que té pendent amb el poble de Montserrat per un total d’1.000.000 d’euros. Com podeu imaginar-vos, per a un pressupost de 4.500.000 euros, el fet que et deguen 1.000.000 d’euros (quantitat que representa més del 22% del pressupost total) és molt greu, i si li afegim que els proveïdors d’aquest deute han cobrat tots, podeu fer-vos una idea de com es troba la caixa municipal. Malgrat aquesta situació econòmica, he de dir-vos que estem atenent els pagaments municipals segons la relació següent: - Les nòmines i la seguretat social del personal, més de 2.450.000 euros, estan al dia. - Els préstecs i els interessos del deute municipal, aproximadamet 600.000 euros, també estan al corrent. - S’han pagat 180.000 euros a compte de la pòlissa de crèdit que tenim contractada. - Hem transferit a la Mancomunitat Vall dels Alcalans, a compte del deute que tenim pendent des de l’any 2009, un import de 300.000 euros. - L’empresa concessionària del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans ja ha cobrat les factures fins
elPortell a juny, per un total de 120.000 euros. És molt important i sobre tot urgent que el Govern valencià ens pague el deute que tenim pendent per a poder fer viable el pressupost municipal a partir de l’any 2014, perquè si no ho cobrem no podrem assumir els nostres compromisos de pagament, entre els quals tenim les despeses financeres i les amortitzacions dels préstecs. Poder reduir el passiu financer en més d’un 10%, és el camí de la viabilitat pressupostària de Montserrat, i tot depén del cobrament del deute que té el Sr. Fabra amb tots els veïns i les veïnes del nostre poble. El fet de donar explicacions sobre les xifres del pressupost és la nostra obligació, encara que a tots ens agradaria que les dades foren més reconfortants. Estem intentant amb el màxim rigor i sobre tot amb la màxima responsabilitat, fer possible que l’economia municipal, dintre d’aquesta crisi que estem patint, vaja pel millor dels camins, que no és altre que ser realistes amb els ingressos i responsables amb les despeses. Amb molta dedicació i esforç tant personal com de tot l’equip de govern. Sempre mirant cap a endavant i traient forces des de dins. Ara toca així. Bon Nadal i bones festes de Cap d’Any. “Amor i amor quan plou i quan fa sol, amor quan és de dia o és de nit, i a la taula i al llit, al primer crit, i l’oli socarrant-se en el cresol. L’amor, que és una pena i un consol, un desembre plujós i abril florit, atrevit, enardit i decidit, que tot ho té i ho dóna i tot ho vol. Plou i plou en finíssimes agulles, plou i plou en la brossa, en el terrat, plou i plou en la roba i en les fulles...
D’amor de cap a peus vinc amarat, d’amor i de furor quan et despulles vora el llit on t’espere despullat.” Lletra de V. A. Estellés cantada per Paco Muñoz
La Conselleria d’Educació ens deixa! Lidia Campos Saiz Regidora d’Educació, Formació i Festes PSPV-PSOE
En l’ÀREA D’EDUCACIÓ, en l’actualitat tenim diversos problemes al municipi. Per una banda, tenim el problema de 83 xiquets i xiquetes que la Conselleria d’Educació ha deixat sense transport escolar, en aplicar la nova normativa que exigeix que hi haja més de 3 km de distància en línia recta des del domicili habitual fins al col•legi per a poder demanar transport públic. Des d’este Ajuntament, s’han mantingut diverses reunions amb diversos càrrecs de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació per a resoldre aquest problema, però el resultat no ha sigut satisfactori, cosa que ha portat a les mares i els pares dels xiquets afectats a buscar altres vies d’ingressos per poder costejar un autobús que porte els xiquets cada dia a l’escola. Desitgem i esperem que obtinguen els diners necessaris per a resoldre este greu problema en el que es troben uns xiquets que no tenen culpa de res. Per altra banda, tenim la insuficiència de beques per part del govern autonòmic i el central, tots sabem que amb les retallades l’educació ha quedat molt mal parada. La situació de les famílies és cada dia més greu, però en contra del que es deuria fer,
Govern no es destinen més diners a ajudes encara que sí per a altres despeses. El govern autonòmic continua amb les mateixes quantitats destinades a ajudes en educació i no les augmenta, cal tindre en compte que estes ajudes es reparteixen també amb les escoles privades i concertades. El fet d’haver-hi més escoles per a repartir els mateixos diners, dóna com a resultat que a l’escola pública arriben menys diners. També creen places d’assessors pel procediment de lliure designació que suposen despeses importants, i el govern central dedicarà el 2013 a Educació 1.944 milions d’euros i 2.000 milions a pagar interessos pel rescat a la banca. Açò tan sols són uns pocs exemples dels molts que podriem esmentar. La realitat ha sigut que al col•legi de Primària i Infantil, amb més matrícula que el curs passat:
•
•
Les ajudes de menjador han passat de ser totes al 100% a sols 1 del 100%, 54 del 70% i 24 del 40%. Les ajudes de llibres també han passat de ser del 100% per a 220 xiquets el curs passat, a 168 ajudes: 26 del 70% i 24 del 40%. A més a més, a hores d’ara les ajudes de llibres del curs passat encara no les han pagat.
L’altre problema és la construcció de l’escola nova. Com hem anunciat en diversos plens des del mes de gener, estem intentant aconseguir una cita amb la consellera d’Educació, Mª José Català, per a obtindre directament el seu compromís. A hores d’ara encara no ens ha rebut, encara que sí ho han fet els seus directors generals.
- Al menjador, hi ha menys xiquets becats que el curs passat. El 100% d’ajuda sols la reben 23 xiquets, mentre que l’any passat la rebien 150. Ajuda del 70% la reben 130 xiquets i l’any passat la rebien 13, ho han invertit i ara hi ha més ajudes del 70% que del 100%.
L’última reunió la vam tindre el 15 de novembre amb la subsecretària d’Educació, Virginia Jiménez, i vàrem assistir l’alcalde, la portaveu del Partit Popular, una membre de l’AMPA i jo com a regidora d’Educació. Ens va confirmar que als pressupostos de 2013 no hi ha partida per a la construcció d’escoles noves i que els pocs diners que hi ha són per a fer altres actuacions, com són executar escoles licitades i que estan per finalitzar.
D’aquest 70% hi ha díhuit xiquets que han hagut de renunciar perquè les famílies no poden pagar la quantitat no subvencionada de quasi 30 euros mensuals. Són famílies que amb renda 0 tenen 14 punts, és a dir, si no tenen una situació familiar especial no obtenen els 15 punts necessaris per a obtindre el 100%.
També se’ns va informar que abans de licitar escoles noves a partir de 2014, han de revisar el mapa escolar que segurament canviarà, es tindrà en compte el progrés de matrícula i si esta no augmenta es replantejaran els projectes de construcció d’escoles noves on l’oferta educativa pública siga suficient.
- Les ajudes de llibres les han transformat de bonollibre per a tot l’alumnat a beques per trams de renda.
Segons esta explicació, la nostra escola quedaria en lloc preferent, ja que la matrícula continua en augment, des de 2008 hi ha un 30% més d’alumnat, a més a més és l’únic col•legi públic al poble.
- 83 xiquets s’han quedat sense transport escolar.
A l’institut, on la matrícula també ha augmentat este curs, les ajudes arriben a menys xiquets i amb menys quantia:
En conclusió, al 2013 tampoc no es licitarà la construcció de l’escola a
Montserrat i tornarem a reunir-nos de cara als presupostos de 2014. En l’ÀREA DE FORMACIÓ hem fet les gestions necessàries per a obtindre el Certificat de Centre Col•laborador del Servef, amb data 14 de novembre 2012 i amb el codi SSCS0208, hem obtés l’autorització en el centre escolar del carrer d’Alfredo Garcia, número 30, per poder fer cursos de formació, concretament tallers d’atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials, destinats a persones en risc d’exclusió social. Estos tallers són cofinançats pel Fons Social Europeu en un 80% i l’altre 20% per la Generalitat Valenciana. A la convocatòria de la sol•licitud de cursos que va eixir al mes de juny, ja ens vàrem presentar i estem a l’espera que es publique la resolució per vore si ens concedeixen la subvenció. Donem les gràcies a les persones que han col•laborat deixant-nos el material necessari per complir els requisits de centre homologat i que
Aula homologada.
5
Govern 6 13 persones en risc d’exclusió social puguen fer ús d’ell per a preparar-se per a un possible futur laboral. Des de la REGIDORIA DE FESTES, al mes de setembre convocàrem la primera Comissió de Festes, en ella estan representats els membres de les diverses associacions lúdiques i culturals del poble, així com els festers i les festeres 2013 i 2014. Es tractaren diversos assumptes de les festes i es recolliren opinions de tots els aspectes que esperem ens ajuden a millorar tant l’organització com el desenvolupament de les festes al nostre poble. Bones festes i bon Nadal 2012.
Regina Campos Ortega Regidora de Cultura i Patrimoni, Joventut i Esports PSPV-PSOE
La temporada 2012-2013 comença amb força al poble de Montserrat. S’han consolidat esports com el bàsquet (amb gran afluència dels més menuts), els escacs i la psicomotricitat (que tenen nova seu a les escoles del carrer d’Alfredo Garcia), i el trial (al poliesportiu municipal). A més a més, les persones usuàries d’aeròbic tenen un espai més adequat per a fer aquesta activitat, el saló d’actes de l’edifici del carrer d’Alfredo Garcia. Considere important també fer saber que segueix oberta la matrícula per a inscriure’s en la resta d’activitats per a adults, d’entre les quals el Zumba és l’estrela de la nova oferta de serveis. Per descomptat, totes aquelles persones que vulguen utilitzar el gimnàs, només han d’acostar s’hi i omplir la butlleta d’inscripció. Podem dir amb la boca plena que el gimnàs està en millors condicions que mai, amb
elPortell un gran equipament, major horari d’obertura i amb un monitor permanent que vos assessorarà per optimitzar el vostre rendiment. Respecte del futbol, els equips de l’Escola de la Vall dels Alcalans que entrenen i juguen al poble enguany, en són cinc: el prebenjamí A, el benjamí A, l’aleví A, l’infantil B i l’amateur. Més equips que mai, els quals revitalitzaran el nostre poble i les nostres instal·lacions, i gaudiran dels vestidors nous ubicats al poliesportiu municipal, al costat del camp de futbol. Aquests vestidors han quedat totalment equipats amb taquilles i banquetes que amplien i milloren, les condicions en què xiquets i adults gaudeixen del futbol. A banda de totes les activitats que vos he nomenat, i de la resta que es desenvolupen des de les distintes escoles i clubs, estem preparant eixides per fer altres esports que no podem fer al poble, com el piragüisme, el barranquisme, l’esquí, el ràpel, el paintball, etc., facilitant transport, allotjament i uns preus el més ajustats possibles perquè tothom puga practicar estes activitats. Des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni, només faré unes pinzellades del que entenc que és més significatiu, doncs dins d’aquest butlletí teniu complida informació respecte del més destacat d’estos últims mesos. D’eixa forma, entenc que és digna de menció la gran tasca que està fent-se des de l’Agència de Promoció del Valencià (AVIVA) en les diferents i variades activitats que duu endavant per promoure la nostra llengua, vull ressaltar també la troballa romana que hem tingut la sort de descobrir i la donació de 250 llibres a la biblioteca municipal per part de la Sra. Vicenta Lloris Vicària a la qual agraïsc la deferència amb el nostre poble. Per últim, vull desitjar-vos unes bones festes.
Joan R. Garcia Perales Regidor d’Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat AIGUA
La Regidoria d’Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat informa de les actuacions següents:
1. El creuament de Venta Cabrera ha canviat el seu disseny original per falta de diners. Les carreteres que van a Torrent i Picassent-Torís ja no es creuaran a dos nivells amb un pont. La Diputació ha previst una gran rotonda al centre, entre el desballestador de cotxes, la fàbrica de Sanjuan i el restaurant. 2. La rotonda prevista per a l’accés al polígon industrial Font de l’Om, està en l’aire tot i la insistència de l’Ajuntament que argumenta que es tracta d’un creuament de gran perillositat. 3. Es destinaran uns 82.000 € de la Diputació per a canviar les bombetes al sistema Led en
Govern determinats fanals del nucli urbà de Montserrat i d’algunes urbanitzacions com la de Nostra Sra. de l’Assumpció. Este canvi suposa un estalvi de més de 65.000 € anuals en energia elèctrica per al municipi. 4. S’estan executant les obres del Pla Director d’Aigua Potable, en concret s’estan renovant diversos ramals a les
les reivindicacions justes dels pares i les mares. 8. Finalitzada la nomenclatura de carrers a les urbanitzacions i al nucli urbà, es destina una partida pressupostària per a instal·lar plaques identificatives. Estem a la vostra atenció dimarts i dijous al matí.
Carmen Masó Martínez Regidora de Benestar Social, Sanitat i Urbanitzacions AIGUA
Valletes, Corral de Xupeno, Fornàs, Casa Blanca, clot de Martino i les Crestes. 5. Al camí dels Xarcons se li ha renovat un tram que faltava. 6. S’ha desviat la línia de mitja tensió i s’està fent la conducció de llum elèctrica al solar del col·legi de primària, tot esperant que la Conselleria d’Educació es decidisca a iniciar-lo ja. 7. S’han mantingut diverses reunions, totes elles infructuoses, perquè la Conselleria autoritze el transport escolar a uns 83 xiquets que no tenen sistema públic per a accedir al centre educatiu. Hem donat suport a
Encara que Serveis Socials i Creu Roja ara funcionen per separat, continuaran amb la mateixa línia d’abans. Són estructures bàsiques i necessàries, i més encara hui en dia donada la situació que travessem. L’objectiu és cobrir necessitats socials i els beneficiaris són persones necessitades i especialment vulnerables. El funcionament ha de ser efectiu al cent per cent, això sí, tenint clar que cobrirem les necessitats de les persones que realment ho necessiten i lliuren tota la documentació que acredite la seua situació actual. Vull recordar que l’últim dia per a presentar la documentació necessària per a optar als aliments de la Creu Roja és el 28 de desembre.
Santiago Martínez Tarazona Regidor de Desenvolupament, Participació, Comunicació i Tecnologia
PSPV-PSOE
RLT, Pressupostos i històries per a no dormir Hem arribat a finals d’any i toca fer política pressupostària. Fem balanç i ens adonem que encara no hem tocat fons encara que hem retallat més de 500.000 euros respecte del pressupost anterior. L’Ajuntament amb la seua càrrega financera al llom, encara ha d’ajustar-se més per poder sobreviure. Això implica més estalvi i més ingressos. Sumar i restar amb sensibilitat social. El primer que hem abordat, ha sigut regulatizar la plantilla de treballadors de l’Ajuntament amb la Regulació de Llocs de Treball (RLT). En la RLT actual no existeix una justificació definida de determinats complementes salarials. Nosaltres creiem que ja és hora de regularitzar esta situació i deixar a punt d’onze este document fonamental per al funcionament administratiu. No es tracta de baixar sous, ja que no es pot, sinó que en un futur comence a regularitzar-se esta situació. Hem presentant una Relació de Llocs de Treball (RLT) elaborada per la Diputació de València en la qual s’evalua objectivament amb paràmetres i variables definides cada lloc de treball i els seus complements salarials en relació a altres ajuntaments. Esta RLT serà un annex al Pressupost i deurà ser aprovada pel Ple municipal. Respecte a la questió monetària, amb este pressupost ja hem arribat al límit del que podiem ajustar en 7
Societat 8 despeses, ja que els ajustaments de personal i despesa corrent han acabat i estem intentant ajustar les despeses de la Mancomunitat. És cert que encara podem estalviar més, però açò suposa començar a tocar coses sagrades per als ciutadans com les festes, els bous, les ajudes al Musical o la Falla, els grans motors socials del nostre poble. Este que us escriu forma part del govern municipal i, encertadament o erradament, intenta, dia a dia, amb els companys de govern, reconduir la gestió municipal al lloc que mai no hauria d’haver abandonat, com és el del control pressupostorari, buscar la igualtat, la imparcialitat i tindre sentit de la proporcionalitat. El nostre Ajuntament, corregides determinades desviacions, no és gens difícil de gestionar dins de la senda correcta. I creieu-me si vos dic que no tenim perquè estar en la situació financera tan lamentable que ara patim. Esta època que ens ha tocat gestionar, ens fa redistribuir despeses des de l’espai lúdic i de les inversions, a l’espai del benestar social i l’ocupació. El pressupost 2013 es regueix pel principi de caixa amb els ingressos, que no és ni més ni menys que comptar amb els ingressos reals que es produeixen i no dels teòrics deduïts del padró municipal. Per tant, este 2013 considerarem menys ingressos per evitar sustos i desquadraments de pressupost. Este pressupost 2013 destina la major quantitat de diners mai no definida a Serveis Socials. Som conscients de les situacions difícils que estan travessant diverses persones i hem de ser solidaris i ajudar en el que puguem les persones i famílies que estan al límit de l’exclusió social, això sí, amb el rigor que ha de tindre la gestió de diners públics. Este programa de Rescat Social serà presentat a
elPortell principi d’any i estarà dotat amb més de 25.000 euros si arriba a bon port el pressupost pressentat. Altra característica d’este pressupost és l’existència d’una partida pressupostària per a definir polítiques actives d’ocupació i formació. Els governs autonòmics i estatals no estan apostant el que considerem que deurien en la situació actual. Nosaltres hem d’elaborar un programa per ajudar les persones emprenedores, l’ocupació i la formació dins de les nostres possibilitats pressupostàries i que presentarem a principi d’any com a programa de Foment de l’Ocupació i la Formació. Per tant, podem qualificar el pressupost 2013 que presentarem com:
•
Realista amb els ingressos.
•
Ajustat en la despesa.
•
Social per atenuar les situacions dramàtiques personals.
•
Impulsor del creixement, per l’ocupació i la formació.
Fin ara us he parlat de la RLT i dels pressupostos, les històries per a no dormir són les que ens trobarem al 2014. El deute acumulat ofega la gestió municipal dia a dia. Amb este pressupost salvem el 2013, però al 2014 començarem a amortitzar crèdit i ens faran falta 300.000 euros més cada any, que lamentant-ho molt suposarà un sacrifici per a la població d’una manera o altra. La factura al final l’hem de pagar tots. Alguns crèiem que este dia no arribaria. Hi ha qui diu que el poble no té la culpa i que no ha de pagar esta crisi. Evidentment que no té la culpa, els culpables tenen noms i cognoms, des de les altes esferes polítiques i financeres a les esferes més pròximes, però el sistema és el que és. Podem fer un altre, però no en un dia, ni en dos. Per això és tan
important que prenem consciència de la nostra responsabilitat social, implicant-nos amb els projectes i les decisions municipals que a tots ens afecten, de segur, més tard o més prompte. Nosaltres estem fent vertaders esforços perquè la gent participe convocant assemblees ciutadanes, comissions temàtiques i consells municipals representatius de la societat civil perquè la informació fluïsca en els dos sentits. És fonamental que la societat estiga viva i vele pel seu futur. Delegar la gestió municipal a una corporació és assumir les errades i els encerts d’esta, per tant, si voleu que la vostra veu se senta, participeu i no deixeu mai més que el vostre futur i el dels vostres fills s’hipoteque sense consultar-vos. De moment, no us preocupeu més enllà del 2013. Si la resta de forces polítiques de la corporació està conforme, el nostre pressupost salvarà el 2013 i ja tindrem temps d’intentar que les altres històries no ens lleven la son. Gaudiu de les festes en companyia de la família i els amics, no perdau mai el somriure i recordeu que perquè puguen passar coses possibles cal intentar una i altra vegada coses impossibles. Bon Nadal.
Societat
D’esquerra a dreta: Juan José Martínez (realitzador), Juan Pérez de Ayala (guionista), Rafael Gómez Almerich (germà de llet de Jorge), Juan Sánchez (director) i Maria Cerveró Bosch (dona de Rafael). Moments previs a la gravació.
Documental: Jorge Mistral. El galán maldito El pasado 27 de octubre se desplazaron a Montserrat, Juan Sánchez, Juan Pérez de Ayala y Juan José Martínez de la productora COM4HD de Madrid, con la intención de grabar dos entrevista para el documental que estan preparando sobre la vida de Jorge Mistral. La primera entrevista estaba dirigida a su hemano de leche, Rafael Gómez Almerich conocido en el pueblo como Miaja, y su esposa María Cerveró Bosch. La segunda entrevista se le realizó a Pilar Cerveró Cerveró, una amiga de infancia y juventud de Jorge. Muy pocos saben que Modesto Llosas Rosell, de nombre artístico Jorge Mistral, se crió en nuestro pueblo hasta los ocho años, en el seno de su familia de acogida montserratera, momento este en que lo reclama su madre natural para internarlo en un colegio jesuita de Barcelona, aunque su amor por Montserrat y su familia, le trajon una y otra vez de vuelta. Gracias a Asela Salvador Bosch, nuera de Rafael y Maria, la productora tuvo conocimiento de este pasado desconocido de Jorge, hasta el momento, ya que su infancia y juventud fueron versionadas por la productora del artista, CIFESA, para crear una imágen más acorde a los tiempos que corrían y más políticamente correcta, acallando de esta manera su verdadera historia. La importancia de este documental reside en que, además de sacar a la luz esta etapa desconocida de su vida, nos ofrece la clave para entender la peculiar y complicada personalidad de Jorge., además de elevar un tardío reconocimiento a su trabajo. El próximo mes de octubre de 2013, este documental, después de que se estrene en Madrid, lo proyectaremos en la Casa de la Cultura de Montserrat, acto en el que estarán presentes el director, el guionista y realizador del documental dándo apertura a un miniciclo de tres proyecciones del artista y a una exposición que muestre su vida y obra. Posteriormente se exhibirá en México, Argentina, y otros países latinoamericanos. Àngels J.J. Juan Sánchez
Director del documental
El documental Jorge Mistral. El galán maldito pretende cumplir varios objetivos y, a su vez, rendir homenaje a un actor singular de la cinematografía española y latinoamericana que en la actualidad sufre de un imperdonable olvido.
Por medio de esta película-documental centrada en la vida y la obra de Jorge Mistral, el futuro espectador entrará en contacto con dos décadas gloriosas y poco atendidas del cine hablado en español que durante los años cuarenta y cincuenta del siglo XX gozó de un desarrollo muy poderoso frente a la hegemonía del cine anglosajón y europeo. Este documental, gracias a la importancia que tuvo la figura de Jorge Mistral durante 9
Societat 10 este periodo, nos permite reconstruir una época dorada de las cinematografías latinas, mexicana y argentina sobre todo, pero también de la producción española nacional y del inicio de las producciones conjuntas que se desarrollaron en esos años a un lado y otro del Atlántico. Jorge Mistral fue el primer actor español que triunfó de manera incontestable en los países latinoamericanos al establecerse en México de forma definitiva y colaborar asiduamente en Argentina pero que, a su vez, logró mantener el estatus de primer actor en España gracias a su constante trabajo en la cinematografía española. Jorge Mistral protagonizó películas a ambos lados del Atlántico junto a las grandes actrices del cine hispano: Dolores del Río, María Félix, Marga López, Miroslava, Lilia Prado, Silvia Pinal, Libertad Lamarque, Zully Moreno, Mirtha y Silvia Legrand, Libertad Leblanc, Graciela Dufau, Amparo Rivelles, Aurora Bautista, Sara Montiel, Carmen
Juan Pérez de Ayala (guionista) i Pilar Cerveró Cerveró moments abans de la gravació, recordant el moment en què Jorge li va regalar la fotografia que té a les mans amb una dedicatòria molt emotiva.
elPortell Sevilla, Nati Mistral, Emma Penella, y Paquita Rico, entre otras. Jorge Mistral. El galán maldito, como película-documental, pretende reconstruir una vida y una época gloriosa de la cinematografía hispana a través de una selección de secuencias de las películas protagonizadas por él, de materiales fotográficos y fílmicos de archivo y, sobre todo, por medio de los testimonios de sus familiares, de los que fueron sus amigos y de sus compañeros de trabajo. Estas entrevistas realizadas en exclusiva para este documental, nos permitirán contar diversos episodios de la vida personal y artística de Jorge Mistral así como reconstruir el ambiente de la cinematografía española y latinoamericana del momento.
Maria Cerveró (nóvia), Rafael Gómez (nóvio), Dolores Llosas (mare natural de Jorge), Jorge Mistral i el seu homònim fill major, en la boda del seu germà a la que va assitir com a padrí.
Societat
Dalt d’esquerra a dreta: Juanito “el de la fabrica”, Consuelito “la Bessona”, Carmeta “Motilla”, Paco “Marina”, Pepita “la Bomba” , Angelita “la Bessona”, Silvina Luz. 1960.
Dalt: Mirant l’entrà en Cal tio Soria. 1959. Foto cedida per Ana López “la Barberilla”.
Dalt: esmorzar de la Colònia al Pantà 1962.
Imatges Futurper al
Si tens fotos antigues i vols que formen part de l’arxiu municipal, sols cal portar-les a la Casa de la Cultura perquè puguen ser copiades. Més informació: 962 998 178, ext.4 cultura@montserrat.es
Dalt: 1912 Librada “la Joaneta”, Juan i libradeta.
Foto cedida per Librada Martínez Calatayud.
Brigada d’obres al Pantà. Dalt d’esquerra a dreta: Carmelo Chasán Ribes, Vicent de Coes, Rafael Llàcer. Baix d’esquerra a dreta: Pere “Cagarrita”, Pepe Llàcer, 11 Vicent “Menut”, Evangelista “Pala”, Jesús Manzanera, Toni Deltoro.
Societat 12
Vicent Garcia, l’últim forniller
elPortell Per cada 100 garbons, cobraven cinc duros que, segons Vicent, no era un mal jornal si tenim en compte que un jornal agrícola era de 10 pessetes. El poquet que va anar a l’escola li va servir per poder calcular correctament el pes dels garbons i traure comptes per pagar els fornillers. Vicent Garcia guarda un bon record d’Emiliano, el seu mestre, al que son pare pagava amb botifarres quan mataven un porc. A partir dels anys seixanta, amb l’aparició dels primers cotxes, acabaren prohibint-los circular per la carretera pel perill que suposava avançar-los amb els carros plens i per la facilitat amb la que voltejaven la càrrega per les males condicions del ferm, i els obligaren a començar a utilitzar els camions com a mitjà de transport. Però el remat definitiu que obligà a l’abandó d’aquesta professió va ser la modernització dels forns de Manises que començaren a utilitzar gasoil i oli a partir de 1967.
A la Ribera Alta s’anomenaven així les persones que s’encarregaven de recollir la fornilla dels camps, és a dir, coscolls, matolls, etc., i després la duien amb carros cap a Manises, per a cremar-ho a les fàbriques de ceràmica. La fornilla és un mot que no apareix als diccionaris habituals, però està clar que es tracta de llenya per als forns. Vicent Garcia és un home d’altre temps. Els seus 78 anys li han aportat moltes vivències, com és natural. Ell va ser un dels últims fornillers de Montserrat junt amb els germans coneguts com els Monyes, els Pau, i quatre dels germans Peloses.
Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
Montserrat participa a la XV Assemblea d’Història de la Ribera
Toni el de la Venteta, son pare, ja va començar a ser forniller junt amb el seu iaio Benjamín quan entrà en crisi la producció d’algeps a Montserrat. Els fornillers del poble, ens conta Vicent, solien anar a Alboraig per recollir la fornilla, encara que també ho feien a Llombai i Riba-roja. En arribar, els homes que havien preparat els garbons de fornilla, carregaven els carros ràpidament per tornar de seguida al poble, a ser possible abans que caiguera la nit i els agafara pel camí. La seua jornada de treball, habitualment, era de dotze hores, donat que tardaven sis hores a arribar a Alboraig en carro i sis a tornar, igual que a Manises. Alternaven l’anar a peu i en carro. Quan els carros anaven plens, ells anaven a peu. Quan arribaven a Montserrat des d’Alboraig, els cinc o els sis fornillers que anaven sempre junts, deixaven els carros carregats a la plaça del Raval i se n’anaven amb els tres matxos que solien portar cadascun cap a casa. A la matinada s’alçaven per baixar la càrrega a Manises, on feien ús de la fornilla com a combustible dels forns de la ceràmica.
Marcos Campos Añón junt a un representant del Secretariat Permanent de la XV Assemblea d’Història de la Ribera. Els dies 9, 10 i 11 de novembre de 2012, es va celebrar a Benimodo la XV Assemblea d’Història de la Ribera. Després de quinze anys d’assemblees, per fi es triava com a tema monogràfic, un de molt especial: La música a la Ribera del Xúquer, que engloba tant la música de banda
Societat com la de capella, organistes, joglars, cant i danses populars, folklore, etc., una diversistat d’assumptes sobre els quals els historiadors presentàrem les nostres ponències i comunicacions. Em sentia en l’obligació de participar en esta assemblea per un doble motiu: primer, per la meua gran afició a la història, i segon, perquè el meu poble es mereixia estar representat en eixe acte. Montserrat, on la música de banda compta amb gran tradició i arrelament, disposa d’un eslògan propi: “Terra de músics”, i la seua Societat musical és per al municipi tot un referent. Al llarg dels anys, la música ha estat també un element de participació pública i d’aspiració cultural per a la ciutadania d’este poble.
l’estendard, la bandera de la banda, posant-la també en el nínxol. La vida d’este mestre i de la seua família no pot desvincular-se de cap manera de la trajectòria musical de la Banda Primitiva o Música Vella. He intentat continuar fidel a la meua singular manera de contar els fets, casos que mai no he conegut, històries que potser ningú no sap, o la gent ja ha oblidat, antigues en el temps, i són estes, precisament, les històries que m’agrada investigar i descobrir. Marcos Campos Añón
Investigador de la història local
La meua ponència i el treball que vaig presentar es denominava La Música Vella de Montserrat: Mateu Navarro. Amb ell he procurat fer una mena de justícia històrica, d’aquelles persones que en un passat llunyà
Exposició de la XV Assemblea d’Història: Mostra de llibres de solfeig amb el métode Eslava. treballaren de valent per la música del nostre poble, i a les quals, el pas del temps, com un esperit que esborra la memòria, s’encarregà d’oblidar. En este treball he procurat mostrar la rivalitat que existia entre les dues bandes locals, la Primitiva i l’Agrícola, a inicis del segle XX. Una competència que no comprenia únicament la part artística, sinó que també arreplegava les desavinences personals i polítiques de la gent, en un sistema de govern local basat en l’oligarquia caciquil. Es conclou la narració explicant la forma com els músics locals preparaven els certàmens de València dels anys 1913 i 1915, la temàtica musical elegida, i com es viu la consecució del premi o la derrota. El treball tracta també la figura de Mateu Navarro Blasco, fundador i mestre de la banda Primitiva, que morí l’any 1904, i d’un fet que a mi em cridà l’atenció des del primer moment en què ho vaig descobrir, com és que en el soterrar del mestre, els músics li entregaren
Exposició de la XV Assemblea d’Història: Exposició d’instruments 13 antics.
Cal saber 14
La llengua i l’economia Ferran Campos Climent
Amb el context econòmic en un primer plànol i marcant el pas de la vida quotidiana, cada vegada és més freqüent l’ús de tot tipus de frases (frases fetes, refranys, locucions) relacionades amb l’economia. De manera que és una bona ocasió per a prendre consciència de totes aquestes expressions. Preparant aquest article, vaig buscar en primer lloc l’etimologia del verb pagar. I, certament, em vaig sorprendre. L’ètim llatí és pacare, que significa «posar en pau, satisfer» i alhora prové del llatí pax, és a dir, pau. D’ací han aparegut derivats com apaivagar o pagat amb el sentit d’estar satisfet. Per exemple: «Estic pagat de la tasca que hem fet». Una mostra de la importància d’aquest camp semàntic, l’econòmic, és la gran quantitat de sinònims que tenim per a anomenar els diners: dineret, cacaus, caragols, cèntims, duros, gallets, pallocs, ratolinets, pasta, peles, xavos. Resulta curiós l’ús de pallocs (les fulles de la panolla de dacsa) amb aquest sentit. Com afirma Eugeni Reig, «en la nostra societat tradicional, de caire fonamentalment agrícola, tindre molts pallocs significava tindre la cambra plena de panolles de dacsa i açò, evidentment, implicava riquesa. I en les cambres plenes de dacsa (o de qualsevol altre producte agrícola) lògicament proliferaven els ratolins. Per això les expressions tindre pallocs i tindre ratolinets s’usen amb el sentit de tindre diners.». El dineret equivalia, antigament, a la moneda d’un diner. D’aquesta
elPortell manera, doncs, dir que algú té «molts dinerets» és com dir actualment que té «molts euros» i, no fa tant, «moltes pessetes» o «molts duros». O una altra expressió: «tindre més diners que pesa». Ara bé, és evident que les connotacions, ara per ara, són més negatives que positives i solem dir «no tinc ni un duro», per exemple. Això dóna compte de la temporalitat i l’evolució d’aquestes expressions i de com s’adapten a la realitat extralingüística. Com a mostra, en la situació actual en què les classes treballadores han de «pagar els plats trencats» o «pagar la festa», això és sofrir les conseqüències sense tindre culpa, podem dir que «paguen justos per pecadors», que sofreixen els innocents el càstig de les males accions d’altres. D’altra banda, quan un objecte ens resulta molt car diem que «costa un ull de la cara [o un ronyó]». Quan algú ha de pagar sense ganes li diem: «afluixa la mosca» o «a pagar i callar». Hi ha més exemples lingüístics de la importància dels diners com ara en les unitats fràsiques «tant tens, tant vals», «qui paga, mana» o «amb diners, torrons». Finalment, el context econòmic actual ha donat lloc a l’ús d’expressions en el sentit de tindre problemes econòmics, com ara «estar amb l’aigua al coll». O també «passar més fam que garró», que referit a persones, tot i que no implica estar famolenc, significa no tindre prou diners per a poder menjar com cal i viure dignament. El garró és la part posterior del turmell. Segons Eugeni Reig, «l’enginy popular va crear la frase passar més fam que el garró, que ens diu que el garró sempre té fam i per això es menja els calcetins i els forada. Després la gent va deixar de ser conscient del significat original i en lloc de pronunciar que’l garró ho varen simplificar en que garró».
Els noms de les festes de Nadal Carme Navarro Campos
i
Tècnica lingüística S’acosten dies de festa i germanor, durant els quals hi ha moltes dates assenyalades i celebracions, els noms de les quals, per influència d’altres llengües, pateixen a vegades transformacions que cal evitar, com Nochebuena (la nit de Nadal) o Nochevieja (La nit de Cap d’Any). També plantegen alguns dubtes quant a l’escriptura de majúscules i minúscules. Us recordem el seguit de festivitats, dies de celebracions i dates destacades que s’acosten: la nit de Nadal (24 de desembre), (el dia de) Nadal (25 de desembre), Sant Esteve o Segon dia de Nadal (26 de desembre), el dia dels (Sants) Innocents (28 de desembre), la nit de Cap d’Any (30 de desembre), Cap d’Any (1 de gener), la Cavalcada, la nit de Reis (5 de gener), el dia de Reis (6 de gener). Per tant, s’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que formen part de festivitats cíviques, religioses i polítiques. També s’escriuen amb majúscula inicial els noms propis referits a personatges, per exemple els Reis d’Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar), el Pare Noel, Santa Claus. Els Reis d’Orient també són anomenats tradicionalment pel color: el rei blanc (Melcior), el reig ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). El terme Nadal pot designar el dia de Nadal (25 de desembre) o bé el temps immediat a aquest dia. Per exemple: 1. El dinar de Nadal
2. Aquest Nadal el passarem a París, del 24 de desembre fins al dia de Reis.
Deixeu-me
Racó creador
Cristià Campos
Deixeu que em rossole sota els núvols
Deixeu-me que bese les matinades
No és admissible *Nadals (en plural) en aquest context.
gentils del palau de primavera,
i les balsàmiques vesprades de pesca,
com un rebel eixam d’espurnes
encallat al port de fresca grama
Incorrecte: *Aquest any encara no sé què faré pels Nadals
s’enreda als vímets de la peixera.
el que en el secà s’aixeca.
Deixeu que em rebolque en un abisme
Deixeu que brolle de les fonts
Correcte: Aquest any encara no sé què faré per Nadal
d’aborígens càntics de sirena.
la desitjada llibertat eterna.
Deixeu-me anar cap a les muntanyes
Deixeu-me escorcollar en l’esperit
La forma Nadals és correcta si fa referència a diferents anys:
de gèlida neu, blanca i espesa.
de la tendra jovenesa
I que deixe marcats els meus peus
i cercar en l’adolescència
Per exemple: 1.Va venir a casa tres Nadals seguits (és a dir, el Nadal de tres anys consecutius)
en la cursa del camí que m’allibera.
la il·lussió, le ganes, la puresa.
• El terme Nadal va sovint sense article (Ens veurem per Nadal). Però porta sempre article quan està determinat (el Nadal de l’any passat / el Nadal solidari de la parròquia de Nostra Sra. de l’Assumpció) o quan té un valor conceptual més que no pas temporal (no m’agrada el Nadal / repensar el Nadal).
Deixeu-me rentar-me les mans Deixeu volar les lliures plomes
als rierols de la certesa
per la gola de la pedrera
i que descanse la meua pell
que volen les aus per les comarques
en un jaç de verda herva.
i llepen els pinars de la ribera. Deixeu-me que traga l’oxidada espasa
Deixeu-me seure al vessant
per defensar la fortalesa
de la claror d’una lluna plena,
que cimenta les arrels de la història
la que orienta les serralades
de la terra que naix a l’era.
la que vetla la barqueta que s’enlaira cap als penya-segats
Deixeu florir les margarides
on la emprenyada mar s’estabella.
dels plans de la vall serena,
Deixeu lliures els llums
que florisquen les roselles
que il·luminen la pau del planeta.
dels Prats de la meua terra, deixeu-me pintar un daurat bladar
Deixeu-me que segue el blat
sobre els murs de la malesa,
que de fam els colors ofega,
i reviure els clarejars
que enlleste un munt de pa
dels matins de la dàrsena,
a les aspes del sentinella.
que s’impregnen de teuladins els cabells de la palmera.
Deixeu que replegue el raïm del l’assolellada cimera
Deixeu-me lliures les albes
i que xafe l’heroi gra
i el galopar de l’egua bella
obsequiat per la gran deesa.
lliure, com el vent de la costa que escolpeix amb el temps la pedra
Deixeu que em rossole sota els núvols
Deixeu-me alliberar la nit
de l’esperançadora primavera.
de la crítica veu de fera
Deixeu-me anar cap a les muntanyes
i que es trenquen les cadenes
on la calma s’emsimbella
i que s’òbriga la frontera.
i que els somnis s’alliberen a l’entorn de la lluna plena.
Deixeu-me bambolejar per les dunes
Deixeu que brolle dels aljubs
de les platges de la costera.
la desitjada pau eterna.
15
Montserrat al món 16 Santiago Martínez Tarazona Regidor de Desenvolupament, Participació, Comunicació i Tecnologia
Benvolgut veí, benvolguda veïna, Des de la Regidoria de Participació Ciutadana, estem convençuts que la insuficiència de recursos públics i una manifesta demanda social forcen el govern local a adoptar una actitud oberta, innovadora i experimental, davant la recerca de solucions i respostes a les necessitats col·lectives. Per això, a principi de 2012 vam iniciar el procés d’agermanament amb la ciutat de Dourdan, França.
elPortell punts en comú amb els ciutadans i les ciutadanes de Dourdan. Els acords entre ciutats s’han convertit en una de les ferramentes essencials de l’ajuda europea al desenvolupament, a través de la subvenció d’activitats conjuntes. L’agermanament pot ser el punt de partida per a intercanvis d’experiències i millora socioeconòmica mútua en àmbits molt diferents. Per tal de desenvolupar els objectius de participació ciutadana, s’ha constituït el comitè d’agermanament a través de la creació d’una associació cultural, recreativa i d’oci, Associació Germans de Montserrat. Aquesta suposarà el motor i l’ànima del projecte europeu d’agermanament, canalitzant els interessos i les inquietuds de la ciutadania, a la qual us convidem a pertànyer.
Un agermanament és una relació d’amistat entre ciutadans i ciutadanes de dues poblacions, que en el nostre cas ens permetrà, i més concretament als joves, trobar, entaular relacions amistoses duradores i descobrir
Apreciado vecino, apreciada vecina: Desde la Concejalía de Participación Ciudadana estamos convencidos que la insuficiencia de recursos públicos y una manifiesta demanda social fuerzan al gobierno local a adoptar una actitud abierta, innovadora y experimental, ante la búsqueda de soluciones y respuestas a las necesidades colectivas. Por ello a principios de 2012 iniciamos el proceso de hermanamiento con la ciudad de Dourdan, Francia. Un hermanamiento es una relación de amistad entre ciudadanos de dos poblaciones, que en nuestro caso nos permitirá, y más concretamente a los jóvenes, encontrarse, entablar relaciones amistosas duraderas y descubrir puntos en común con los ciudadanos de Dourdan. Los acuerdos entre ciudades se han
convertido en una de las herramientas esenciales de la ayuda europea al desarrollo, a través de la subvención de actividades conjuntas. El hermanamiento puede ser el punto de partida para intercambios de experiencias y mejora socioeconómica mutua en ámbitos muy diferentes. Con el fin de desarrollar los objetivos de participación ciudadana, se ha constituido el comité de hermanamiento a través de la creación de una asociación cultural, recreativa y de ocio, Associació Germans de Montserrat. Esta supondrá el motor y alma del proyecto europeo de hermanamiento, canalizando los intereses e inquietudes de los ciudadanos, a la que os invitamos a pertenecer.
Bosc de Dourdan
Benvolguda conciutadana, Benvolgut conciutadà, Com a president de la recent creada Associació Germans de Montserrat, tinc el plaer de fer-vos partícip del que estic segur serà un projecte gratificant per a totes les persones interessades, oferint-vos la possibilitat de pertànyer a la nostra Associació. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre de caràcter cultural, recreatiu i lúdic, i entre els seus objectius està: l’agermanament del municipi de Montserrat amb Dourdan, desenvolupar en tots els seus aspectes les relacions i els intercanvis culturals, escolars, turístics, esportius, econòmics, tècnics, industrials, d’oci, temps lliure, socials, entre d’altres; i fomentar els encontres, les visites o les estades de les delegacions de les ciutats agermanades.
Josep Lluís Cases i Alba, president de l’Associació Germans de Montserrat
L’aportació econòmica o quota per a ser membre d’aquesta associació, és de 12 euros a l’any. També vull ressaltar l’oportunitat que tindrem, sobre tot els joves, d’aprendre i practicar el francés, idioma del nostre país veí en acollir a les nostres cases als germans de Dourdan. Tot i que això de ben segur serà així, el fet de ser membre d’aquesta associació, no obliga ni a acollir persones, ni a viatjar a Dourdan. Desitgem que aquesta associació us motive tant com per a donar un pas endavant i passar a formar part del nostre col•lectiu. Atentament,
D’esquerra a Dreta : Salomé Bosch Alemany, tressorera, i Isidro Vicente López Murillo, secretari.
Josep Lluís Cases i Alba
Vocals de la Junta Directiva:
El president
Oscar Espert Moreno, Dani Campos Alarcón, Josep Maria Más i Garcia, Mª Carme Tordera Chasán, Clara Bosch Alemany, Àngels Jiménez Jiménez.
Si vols pertànyer a l’Associació Germans de Montserrat, telefona al 96 299 81 78 o envia un 17 correu electrònic a cultura@montserrat.es
El món a Montserrat 18
Marroc, eixe veí desconegut En la vesprada del 27 de novembre, una família marroquí per a mi desconeguda fins al moment, em va sorprendre molt agradablement, donada la mútua desconeixença, per la seua amabilitat, respectuositat i calidesa en el tracte que em varen retre. Eixa vesprada, el meu destí era anar a casa de Naïma, una veïna de Montserrat. Mentre els meus peus em traslladaven cap a sa casa, el meu pensament anava absort en el munt de preguntes que li podia fer. No sabia ben bé com volia enfocar el nostre encontre.
elPortell
conscient que estava ensenyant-nos i compartint amb nosaltres una ínfima part de la seua cultura culinària. Mentre Naïma elaborava la recepta, feu aparició Mustafà, el seu marit, amb una safata plena de gots de vidre de color verd amb inscripcions daurades i una tetera segurament de llautó. Ens va preparar un te amb herbasana abocantlo com és habitual al Marroc, a dos amigues de la família presents, i a mi. Què puc dir-vos sinó és que estava exquisit! Després de beure’ns el primer got, Mustafà em va demanar que posés els palmells de les mans mirant cap al cel i va posar-hi una mica d’Al maa zahr, aigua de roses, alhora que m’indicava que em rentés la cara amb ella. La seva olor era a suau i fresca fragància. Quan va acabar l’elaboració del pastís i el ficà al forn, passàrem a la sala d’estar per conversar relaxadament sobre les nostres cultures i religions, i us he de dir que per a mi va ser un moment molt especial donat que de les cinc persones dos eren cristianes practicants, dos islamistes i jo, que com ja sabeu no professe cap religió. Mustafà, mentre les dones començàvem a conversar va encendre una mena d’encenser on prèviament havia dipositat unes miquetes de pedra sagrada de la Meca i unes fulles seques de Chajara Jadra.
Naïma Ouass i Mustafà Halhaul amb les seues tres filles. Només entrar, Naïma m’ensenyà sa casa com a primera mostra de ser benvinguda a la seua llar. Jo anava observant les estances repassant amb la mirada el que ella m’indicava i com és natural em cridaven sempre l’atenció els quadres amb escriptura àrab. En passar a la cuina em varen envoltar els aromes de les espècies, com el de la canyella, que hi havien damunt de la taula de marbre blanc, preparades per a ser utilitzades en l’elaboració de la recepta de la pastela o bastela que és un dels plats típics del Marroc i un dels menjars més exquisits i elaborats. És probablement d’origen moriscoandalusí, i va ser portada al nord d’Àfrica pels àrabs expulsats d’Al-Andalus al segle XV. Naïma estava visiblement nerviosa però no deixava de somriure. Mentre jo muntava la càmera al trípode per començar la gravació des d’un angle de l’estança, ella es va preparar per a l’ocasió, es va cobrir el cap per respecte a les seues creences i es va posar una brusa bordada amb fil daurat que feia filigranes per la tela i evocava fulles vegetals enrotllades. A la meua senyal, Naïma va començar a preparar la pastela desplaçant-se pel reduït espai harmoniosament, sense celeritat, i esforçant-se en fer-se entendre. Era
A casa de Naïma cada moment del dia posseïa el seu perfum. El que allí es respirava era respecte, comprensió i molta vida, vida que aportaven les seues tres filles, les quals no podien dissimular la curiositat que despertàvem en elles els adults. Ens havíem trobat com a persones d’iguals a iguals, amb les mateixes inquietuds bàsiques, amb les mateixes pors i els mateixos desitjos. Arribada l’hora de finalitzar la trobada, Mustafà ens va oferir un got d’aigua abans de la nostra partida i va insistir que prenguérem almenys un glop. Jo vaig suposar, no sé si encertadament, que potser seria una reminiscència cultural de les terres del Magrib on s’oferia als visitants de les haimes un got d’aigua abans de partir cap a una llarga travessia, com a símbol de germanor i bona hospitalitat. Eixa vesprada, el meu destí era anar a casa de Naïma, una veïna de Montserrat, per a gravar l’elaboració d’un plat marroquí anomenat pastela o pastís de pasta fil·lo farcit de pollastre, però la natural hospitalitat de l’encontre va fer que viatjara més enllà de Montserrat i per unes hores vaig pensar que estava al segle XIII en terres d’Alfons X el Savi. Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
Notícies Obrim portes de futur!
Pastela
La Universitat de València i l’Ajuntament de Montserrat han signat un conveni per a quatre anys de col·laboració i l’objecte d’aquest acord és establir un marc d’actuació per a la col·laboració entre la Universitat de València i l’Ajuntament de Montserrat en activitats de formació de personal, de recerca aplicada i de visibilitat a través del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.
Recepta bàsica:
La forma de en què s’articularà aquesta cooperació estarà reflectida en les següents actuacions:
•
Netegeu el pollastre i talleu-lo a quarts.
•
•
En un bol gran barregeu les espècies, (canyella, pebre negre mòlt i safrà), una mica d’oli, i després afegiu els trossos de pollastre, deixant-los reposar uns 15 minuts en la barreja.
•
En una olla, sofregiu suaument les cebes i el manat de julivert picat amb oli, afegiu el pollastre i una mica d’aigua, deixeu coure fins que el pollastre quede tendre.
Execució de projectes i programes de recerca i desenvolupament, que es faran entre grups o unitats de recerca, departaments, instituts universitaris de recerca de la Universitat de València, i centres o estructures propis o mixtos entre la Universitat de València i altres organismes públics o privats, i l’Ajuntament de Montserrat.
•
Cooperació en programes de formació de caràcter general i específica.
•
Assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats.
•
Organització i execució d’activitats comunes relacionades amb la promoció cultural de la recerca i el desenvolupament formatiu. Estades d’estudiants de la Universitat de València a l’Ajuntament de Montserrat, mitjançant programes de cooperació educativa.
•
Heu de traure els trossos de pollastre, desosseu-los i esmicoleu-lo amb els dits, de manera que queden fils fins.
•
Deixeu la salsa al foc fins que es reduïsca.
•
Sense batre els ous incorporeu-los a la salsa, afegiu de nou el pollastre desossat.
•
•
En una font redona, s’estenen les fulles de bric. Es van col·locant altres fulls acord quede la meitat fora de la font. S’unta amb mantega i s’ompli amb la barreja de pollastre amb la salsa i escorreguda. A sobre es posa una capa de sucre glacé, canyella i aigua de tarongina, després es col·loca un altre full a sobre, sempre untant-los amb mantega fosa.
Qualssevol altres activitats i accions que siguen considerades d’interés mutu, dins les disponibilitats de les parts i de les activitats que constitueixen l’objecte d’aquest acord marc.
•
Tanqueu-ho tot amb les parts sobrants de les fulles, unteu amb mantegues i col·loqueu-ho damunt d’un altre full i esteneu-ho fins que quede llisa la superfície.
•
Bateu un ou i unteu amb ell la superfície i les vores.
•
Enforneu a 180º, uns 10 minuts.
•
Heu de trareu-ho i decoreu amb sucre glacé i amb canyella.
Bon profit!Bon profit!. La gravació de Naïma la podeu veure a: http://tv.montserrat.es/
Les col·laboracions derivades d’aquest acord marc no generaran, en cap cas, cap relació de tipus laboral o estatutària, i quedaran sotmeses a les normes que s’indiquen i a aquelles que s’acorden per a cada un dels convenis específics, tenint en compte la naturalesa de la col·laboració. Des de l’Ajuntament, desitgem que aquest conveni ens òbriga portes en l’àmbit cultural i d’educació en benefici del municipi, en un futur que fins ara ha estat en certa mida un poc incert per la cojuntura que ens ha tocat viure. Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural 19
Notícies 20
elPortell
El vol de l’Esparver Toni Teruel i Barberà Cap del departament de valencià de l’IES Alcalans
Anunci de la presentació de la novel·la El vol de l’Esparver, de Francesc Mompó, a la Casa de Cultura de Montserrat L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Montserrat, en constant preocupació per l’actualització formativa en les capacitats i els valors de la població adulta, i pel desenvolupament competencial entre el jovent, organitza una sessió literària amb la presentació de la darrera obra narrativa de l’escriptor Francesc Mompó. L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Montserrat el proper divendres dia 25 de gener de 2013, a les 19.30 hores. La novel·la, titulada El vol de l’Esparver, és l’obra magna de Francesc Mompó, autor polifacètic i col·laborador en els mitjans de comunicació, que ha estat premiat en diversos certàmens literaris de novel·la juvenil, poemaris i, fins i tot, de novel·la llarga per a adults, amb guardons com el de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. El vol de l’Esparver, novel·la de rerefons històric que fa un recorregut entre les darreries del segle XVII i principis
Jubilació de Jesús Muñoz L’acabament del curs passat també tancà una etapa de vocació al servei de la comunitat escolar protagonitzada pel professor Jesús Felipe Muñoz i Martínez. Després de dècades de dedicació a la professió docent en què ha il·lustrat i conduït infinitat d’alumnat que ha passat per les seues aules de Ciències Socials, el passat 29 de juny el benvolgut Jesús va dir adéu al treball, per jubilació en la tasca diària activa, dins la plantilla de professorat de l’institut Alcalans de Montserrat. El Claustre del Centre va voler homenatjar-lo en un emotiu acte en què els companys se li acomiadaren
Francesc Mompo del XVIII, actualitza l’apassionant història d’amor entre dos joves, Silvestre –l’Esparver–, cristià vell, i Albina, d’ascendència àrab, en el marc rural entre les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera, que clou amb la pèrdua dels Furs valencians en la batalla d’Almansa i el Decret de Nova Planta. Francesc Mompó és ja un autor conegut en aquesta localitat, per la diversitat de les seues novel·les que han estat lectures dels diferents nivells de Secundària a l’institut Alcalans els darrers anys. La novel·la que ara presentem, El vol de l’Esparver, també és lectura de segon de batxillerat en el present curs, en la secció d’escriptors contemporanis de publicació més recent, a més del recull de narracions breus de Fronteres de vidre i les novel·les Camí d’amor i Somiant amb Aleixa en diversos cursos.
amb el lliurament d’una placa commemorativa pels seus anys d’entrega i treball abnegat. Jesús Muñoz tingué paraules sinceres d’estima permanent i d’ànims per continuar gaudint en el compliment de la missió encomanada en pro de la formació del joves escolars, les dones i els homes que bastiran un demà més pròsper i saludable.
Notícies Troballa romana a Montserrat Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural El passat mes d’agost, la brigada d’obres municipal va recollir i traslladar al magatzem municipal una col·lecció de pedres d’un camp objecte d’una transformació agrícola, per ordre del regidor d’Agricultura i manteniment, Vicent Campos. Aquestes peces es trobaven amuntonades en un pedregar de la vessant del barranc que delimita aquella propietat agrícola per l’est. El 12 de setembre es va convidar a José Luís Jiménez Salvador, del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, de la Universitat de València, perquè vinguera a fer una primera valoració de la troballa. Davant del que se li mostrà, va reconéixer les peces com a restes d’una ara o altar d’una tomba romana, segurament del segle I o II dC, per la semblança amb altres tres troballes estudiades pel departament, situades a València, Llíria i Benifairó de les Valls. El material es composa de dos tipus de pedra, calcària i pissarra. En aquest últim cas, cap peça mostra treball de talla, mentre que la peça que corona la construcció, de material calcari, mostra dos dofins perfectament tallats amb traç senzill i disposats simètricament separats per una forma geomètrica. Segons José Luís, Les parelles de dofins constitueixen un motiu iconogràfic funerari molt difós en monuments del nord d’Itàlia i en províncies limítrofs, però a la Península Ibèrica, fins al moment, s’han documentat en contades ocasions i simbolitzen el trànsit de les ànimes a les illes dels benaventurats. Observant les dimensions del pedestal o plinthus, que
Corona de l’altar, fotografiada verticalment a la seua correcta posició coincideix amb l’amplària total del coronament, es fa evident que es tracta d’una construcció amb l’entitat suficient com per a ser inclosa dintre del catàleg patrimonial. Des de la Direcció territorial de Patrimoni, s’ha instat l’Ajuntament a catalogar les peces i incloure-les al Catàleg de Béns i Espais Protegits del nostre Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), recomanant prèviament una prospecció arqueològica en el lloc de la troballa. L’equip de govern, a més de seguir les instruccions marcades per la Direcció Territorial de Patrimoni, i després de la visita de l’inspector Francisco Martínez
Panoràmica de les peces trobades.
21
Notícies 22
elPortell (moment en el que es parlà del possible procediment per conservar al municipi la troballa), està estudiant la possibilitat de crear el Museu Històric i Patrimonial de la Vall dels Alcalans en l’edifici del Pòsit, actual arxiu municipal. Això ens permetrà no sols mantindre les peces romanes al poble, sinó que a més a més podrem reclamar altres que es troben dipositades al Servei d’Investigació de Prehistòrica de la Diputació de València, segons les mateixes paraules de l’inspector de Conselleria.
Dalt: Les peces de la dreta de la fotografia són de pissarra.
Fragment de bloc amb representació d’altre possible dofí al extrem inferior. Baix: Vista de la cara frontal del coronament de l’altar funerari.
Hallazgo de bloques pertenecientes a una tumba romana
El pasado 12 de septiembre, tuvimos ocasión de contemplar en el patio del almacén municipal de Montserrat varios bloques de piedra fragmentados de clara adscripción romana, procedentes de una transformación agrícola efectuada en un campo próximo. La circunstancia de que uno de ellos corresponda a la parte superior, coronamiento, de un altar funerario, permite considerar que formaban parte de una tumba romana, relacionada con alguno de los establecimientos rurales romanos, villae, situados en el territorio que actualmente conforma el término municipal de Montserrat. Algunos bloques poseen dimensiones considerables, lo que puede dar una idea del aspecto monumental que podía ofrecer esta tumba. Así, se conserva un bloque de caliza de forma rectangular de 115 cm x 65 cm y 30 cm de grosor. Otro bloque, en este caso de pizarra, tiene forma cuadrada con 130 cm de lado y 15 cm de grosor.
Notícies Bloque de coronamiento de altar Material: caliza. Dimensiones. Lado frontal: 79 cm; lateral: 53 cm; altura: 28 cm. Ejecutado en un solo bloque. Sobre un plinto de altura desigual que oscila entre 8 y 9 cm, dos pulvinos lisos y de forma cilíndrica, de 15,5 cm de diámetro, se disponen paralelos en los extremos del bloque. En la cara frontal, en el espacio que queda entre los dos pulvinos, se extienden dos delfines enfrentados, que se encuentran separados por un elemento en forma de pirámide truncada invertida que ocupa el centro de dicha cara. El delfín situado a la izquierda si se mira de frente está completo con una longitud de 20 cm, mientras que el otro solo conserva la mitad delantera. La diferencia de altura del plinto provoca una apreciable inclinación respecto al plano horizontal que debían formar los pulvinos y los delfines, señal evidente de una escasa destreza a la hora de ejecutar la decoración. En la cara superior del bloque se observa una huella circular de 16 cm de diámetro correspondiente al focus del altar donde se realizarían libaciones, derramamiento de líquidos o se quemarían sustancias aromáticas, relacionadas con el ritual funerario. La pareja de delfines constituye un motivo iconográfico funerario romano muy difundido en monumentos del norte de la península Itálica y Galia. En cambio, en la península Ibérica su presencia es más limitada, siendo precisamente en el área valenciana donde se registra el mayor número de ejemplos, distribuidos uno en Valentia, otro en el municipium Edetanorum, actual Lliria y un tercero en Benifairó de les Valls (Valencia). Ya
a mayor distancia se registra otra pareja de delfines en un bloque reutilizado en las paredes de la ermita de la Virgen del Cid en Iglesuela del Cid (Teruel). Por tanto, el coronamiento de Montserrat pasaría a engrosar este grupo localizado en territorio valenciano. De acuerdo con la información proporcionada por los otros ejemplos, la cronología de este altar funerario debería situarse entre las postrimerías del siglo I d. C. y la primera mitad del siglo II. Otro bloque fragmentado de 29 x 26 cm, medidas conservadas y 8,5 cm de grosor muestra otra figura esculpida de posible delfín. Junto con estos bloques y fragmentos mencionados, se recuperó otro bloque de caliza conservado parcialmente cuya cara superior ofrece unos surcos dispuestos en forma de hoja de palmera que formaba parte de una prensa para la elaboración de aceite. Se trata de un tipo de hallazgo frecuente dentro del contexto de las villas romanas donde la explotación de los recursos agrícolas junto con la ganadería constituía la principal actividad. Estos interesantes hallazgos confirman el importante papel que desempeñaron las tierras del actual municipio de Montserrat en el control y explotación del medio rural en época romana. José Luís Jiménez Salvador Catedrático de Arqueología de la Universitat de València
Baix: Fragment de bloc que pertany a una premsa per a l’elaboració d’oli.
23
Notícies 24
Els orígens d’un poble es poden conéixer pels seus cognoms Aquest passat mes de juliol, a la premsa provincial es va publicar un article sobre el projecte d’investigació Cognoms Catalans que des de la Universitat Pompeu Fabra s’estava realitzant, i en el que s’entrevistava una de les persones que s’ha prestat a formar part de l’estudi del seu cognom, Alfredo Alemany, veí de Montserrat. També apareixia una relació de cognoms que molts d’ells els trobem ací al poble, com són: Alemany, Bosch, Mas, Ros, Soler, Tordera, Campos, Cerveró i Chasan. Bé, doncs, m’hi vaig posar i com se sol dir, estirant del fil vaig arribar fins a Francesc Calafell, responsable de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el qual molt amablement, davant la meua curiositat, va respondre les preguntes que li formulava.
elPortell l’Institut els portadors actuals d’alguns cognoms. Això ens permetrà tirar enrere per datar l’arribada dels primers portadors d’aquests cognoms, veure si van sorgir-ne molts de manera simultània en diferents llocs o si van serne pocs però es van reproduir molt. També es podrà saber si els cognoms com Alemany van ser iniciats per persones que van venir d’altres països i que els van adquirir com a sobrenom. Quantes famílies o persones participen en total, i en particular de Montserrat? A dia d’avui, hem rebut 2.406 mostres, de les quals tres són de famílies originàries de Montserrat (totes tres Alemany). En tots tres casos, es tracta de persones que vam convidar a participar-hi a partir de les adreces que obtinguérem del llistí telefònic. Quines expectatives teniu? Aspirem a respondre una sèrie de preguntes: • Per què hi ha cognoms més freqüents que altres? • Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no s’hereten junts? • Quin és l’origen al Principat dels cognoms valencians i dels llinatges balears? O, al contrari, quins cognoms poden tenir un origen autòcton? • Eren germànics els fundadors de cognoms patronímics germànics? • Hi ha cognoms d’origen clarament àrab o hebreu. Eren nord-africans o jueus els seus fundadors?
Grup d’investigació
• Podem comprovar l’origen geogràfic dels cognoms gentilicis?
Francesc, qui forma l’equip d’investigació d’aquest projecte?
Es poden adherir més persones de Montserrat interessades en participar al projecte?
L’estudi el dirigim Jaume Bertranpetit, David Comas i jo mateix. Hi treballa també Neus Solé (una estudiant de màster), i ens ha ajudat en tasques administratives Cristina de Vasconcelos.
Qualsevol montserrater pot participar-hi, si compleix les condicions següents: ser home, portar com a primer cognom un dels 50 de la nostra llista (http://cognoms.upf. edu/llista-dels-cognoms/) i no tenir cap familiar directe per via paterna que ja hi participe.
Quin és l’origen d’aquesta inciativa? Vam participar en l’estudi dels cognoms Colom i Colombo (http://goo.gl/NUGxV), i, amb l’experiència adquirida, vam decidir endagar un projecte més ampli i ambiciós en què ens fem preguntes no només sobre cognoms concrets, sinó sobre el mateix sistema de cognoms.
Hi ha data prevista per publicar resultats? Esperem poder comunicar els resultats als participants al llarg del 2013, si les retallades ens ho permeten.
Rebeu alguna mena de subvenció per poder executar l’estudi?
Bé, doncs, ja sabeu, si porteu un cognom dels 50 inclosos a la llista i esteu interessats en participar-hi, ací trobareu més informació: http://cognoms.upf.edu/ el-projecte
Disposem d’un petit finançament de l’Institut d’Estudis Catalans.
Perquè... Qui perd els orígens, perd la identitat...
Quina és la metodologia i la tècnica que utilitzeu? Utilitzant la genètica. Les anàlisis genètiques en el cromosoma. Amb les mostres de saliva que ens remeten a
Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
Notícies Conciliant la vida familiar i la laboral Dins dels principis generals de l’educació infantil, tenim la contribució a la conciliació entre la vida familiar i la laboral de les famílies, i així s'entén des de la Regidoria d'Educació, impulsant polítiques i accions que ho faciliten. L’escola infantil, amb la necessitat d’adaptar-se a les noves demandes de les famílies que viuen a la població de Montserrat, ofereix des de setembre el serveis d’escola matinera, menjador i taller de jocs. utilizant el joc com a ferramenta d’aprenentatge, i el menjador com a moment apropiat per a fomentar els hàbits d’alimentació, higiene i descans. L’escola disposa d’una aula amb zones diferenciades de joc, menjador i descans. Les famílies tenen l’opció d’utilitzar aquests serveis a dies solts o fixos.
L’atenció d’aquests serveis està a càrrec de l’equip educatiu i la Direcció de l’escola, i plantegem aquests serveis dins de l’atenció educativa de la primera infantesa, és a dir, donem caràcter educatiu a l’escola matinera i als taller de jocs
L’acceptació d’aquests serveis és satisfactòria. Hi ha un grup d’alumnes fixos en el menjador i en l’escola matinera, i es van afegint més alumnes a dies solts. Horari dels serveis: Escola Matinera: 8:00-9:00 Menjador: 12:30-15:00 Taller de Jocs: 17:30-18:30 Equip educatiu i Direcció de l’EIM de Montserrat Regidoria d’Educació
Descobrint la música! Des de fa uns quants anys, l’Escola Infantil Municipal Montserrat celebra la Setmana de la Música, amb motiu de la Festa de Santa Cecília. Al llarg de tota la setmana ens visiten mares, pares, iaios, iaies, oncles, ties i amics que de manera altruista col·laboren amb aquesta iniciativa d’apropar els xiquets i les xiquetes al descobriment del llenguatge musical. Enguany, l’escola ha rebut una visita molt especial, el divendres 23 de novembre i per a tancar la Setmana de la Música, van vindre amb els seus instruments els nostres antics alumnes: Aitana Esteve, Aitana Campos, Ruth Galan, Marc Chirona, Paula Rodrigo, Pol Bolea, Marta Soler, Núria Soler i Joan Morcillo. L’equip educatiu i la Direcció de l’escola vol donar les gràcies a totes les persones que any darrere any col·laboren amb nosaltres, i especialment estem molt contents d’haver rebut la visita dels nostres antics alumnes.
Carme Requena Pitarch Directora de l'EIM 25
Notícies 26
elPortell
Taller de la memòria amb les persones majors El Gabinet Psicopedagògic Municipal continuant l’activitat realitzada a la Llar dels Jubilats els darrers anys, al desembre començà un nou taller de memòria amb l’objectiu que les persones participants puguen millorar i aprendre com millorar les seues capacitats memorístiques. Treballem:
•
Nocions bàsiques sobre la memòria.
•
Exercicis de memòria a llarg termini.
•
Exercicis de memòria a curt termini.
•
Exercicis d’atenció.
•
Estratègies de memòria.
Com a conseqüència de la gran quantitat de gent inscrita, s’han organitzat dos grups en horari de matí i vesprada amb una periodicitat d’una sessió setmanal. Ignasi Chilet Torres Psicòleg municipal
D’esquerra a dreta: Genovés, Odín Blasco, Andrea Bosch, Oscar Bessó, Carlos Salmerón, Marc Gimeno
Montserrat destaca pel seu equip juvenil de galotxa. Segons la Federació de Pilota Valenciana, els juvenils de Montserrat i Massalfassar s’apunten a la final del Campionat Autonòmic EDICOM de la Comunitat Valenciana. Per part dels juvenils, les semifinals ens han deixat un parell de resultats que permeten preveure una final que pot esdevenir habitual en els propers anys, per la progressió dels seus joves jugadors, tant en un equip com en l’altre. L’equip de l’Ajuntament de Montserrat es va enfrontar com a visitant al Caixa Camp Godelleta, i el va véncer en una partida a domicili per 35 a 50. Marc, Odin, Carlos i el Bessó tornaran a disputar una altra final. Una més en
la seua dilatada carrera, molt prolífica malgrat la seua curta edat. La partida de tornada del Campionat Autonòmic EDICOM celebrada el dissabte 24 de novembre al carrer de la pilota de Montserrat, fou molt emocionant, ja que l’eliminatòria no es va decidir fins l’últim punt. En paraules d’Odín, «Montserrat estigué a un punt de quedar-se fora, però va remuntar». El dia 9 de desembre es va disputar la final de l’esmentat Campionat resultant Subcampions l’equip juvenil de l’Ajuntament de Montserrat, front a l’equip de Massalfasar que resultà ser el Campió. A.J.J.
L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’institut Alcalans, en col·laboració amb la Direcció de l’institut, organitza un curs gratuït de valencià per als pares o tutors legals de l’alumnat,
professorat, alumnat de segon de batxillerat o exalumnes, que començarà inicialment la primera setmana de desembre, i de ple a partir de gener de 2013, previsiblement els dilluns o dimarts, de 18.30 a
20.30 hores.
Depenent del nivell dels inscrits al curs, que comencen de zero o ja iniciats, es tractarà d’aprofundir en els coneixements previs, aprendre’n d’altres interessants de la llengua pròpia de la zona o assolir competències lingüístiques necessàries per a la vida, el treball, ajudar els fills en les tasques escolars o, simplement, per vanitat personal en l’ús de l’idioma. La metodologia contemplarà el perfil de l’alumnat adult amb una base escassa en la matèria o que necessite reforçar-la. El curs serà gratuït, però qui vulga assistir-hi haurà de formalitzar la inscripció per motius organitzatius comunicant-ho a la gestora cultural de la Casa de la Cultura (Àngels), a la Biblioteca (Luz), a la Directiva de l’AMPA o a la Direcció o Administració de l’Institut (Maria José).
Notícies Fundació Sambori Des de la Fundació Sambori portem catorze anys treballant per la defensa i l’ús de la nostra llengua a través del foment de la lectura i l’escriptura dins l’àmbit educatiu. Aquest premi, que incentiva la creativitat artística i la imaginació dels xiquets i xiquetes ha tingut una molt bona acollida des que va començar i, a hores d’ara, comprén des de l’educació infantil (de 0 a 3 anys), fins a les universitats, tot incloent-hi els centres de formació de persones adultes i les escoles oficials d’idiomes. A més, el Premi Sambori s’ha estès en aquests darrers anys a Catalunya i a les Illes Balears, comptant per a l’organització d’aquests amb la col•laboració de les cinc universitats valencianes, Òmnium Cultural i el Moviment Escoles Mallorquines i amb l’ajuda inestimable d’Escola Valenciana, entre altres.
Francisco Puchades Marín
Una mica de Montserrat per Espanya El nostre veí d’11 anys Francisco Puchades Marín i el seu cavall Mayoral han estat proclamats campions de la Copa Federació Hípica de la Comunitat Valenciana 2012 de doma clàssica. Aquesta competició consisteix en cinc concursos a la Comunitat Valenciana puntuables on les proves són obertes i poden competir en el nivell que cada genet considere oportú. En les instal·lacions del CES València, Francisco va ser proclamat campió de la Copa FHCV de doma clàssica 2012. També cal ressaltar que va ser seleccionat per la Federació Hípica Valenciana per representar la nostra Comunitat en el Campionat d’Espanya de Menors de doma clàssica 2012 a Saragossa. J.G.P
Enguany encetem el 15è Premi Sambori i esperem que tots i totes us animeu a participar-hi. Fundació Sambori
Al 2012 el alumnes que han estat guardonats en el Premi Sambori 2012 de Montserrat són: •
CEIP Evaristo Calatayud (Montserrat). Classe d’infantil, 4 anys; Mestra: Anna Artés Ferrer; amb el treball El xiquet nou.
•
CEIP Evaristo Calatayud (Montserrat). Primer cicle de Primària; Andreu Garcia Gil, amb el treball Arbre generós.
•
CEIP Evaristo Calatayud (Montserrat). Menció d’Honor. Primer cicle de Primària; Daniel Vela Campos, amb el treball, Així vaig conèixer Noel, en memòria del seu iaio.
Així vaig conèixer Noel Aquella Nit de Nadal va fer molt de fred. Jo tenia set anys i anava a sopar a casa dels meus iaios: Gene i Antonio. A més de festejar el naixement de Jesús, també és el natalici del meu iaio. Estaven caient alguns floquets de neu i jo estava contentíssim, ja que mai no havia vist nevar. Eixírem a jugar a l’esplai davant de casa mentres feien el sopar. Pareixia una boleta negra plena de rínxols, tot tremolós, quan va eixir del raconet on s’havia amagat. Gemegava de por i fam, i estava a soletes. Era preciós i tan xicotet que no podia quedar-se allí. El portàrem a casa. La mare em digué que no me’l podia quedar perquè nosaltres ja tenim una gosseta, hauríem de dur-lo a la gossera. Llavors, va vindre el iaio a vore què passava i quan el gosset el va vore va anar cap a ell i se li pujà als braços tot content. Un gran somriure va aparéixer a la cara del iaio, que va dir que era el millor regal de Nadal i d’aniversari que mai en la vida li havien fet. Per això el batejà amb el nom de Noel. Daniel Vela Campos
27
Notícies 28
El Servei d’Ocupació i Desenvolupament municipal no s’atura! Carmina Tordera Lledó AODL
Des de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local i la Regidoria de Desenvolupament, ens preocupa molt a quins nivells està arribant el nombre de persones desocupades de Montserrat que el Servef publica tots els mesos. Podeu pensar: és lògic que cresquen les persones aturades perquè també han crescut els habitants. Sí, en cinc anys les persones empadronades a Montserrat han passat, segons xifres oficials, de 4.921 a 7.207; però les aturades han passat de 106 a 774. El fet que tanta gent estiga sense treball, en certa forma, empobreix el municipi, ja que baixa el consum que poden fer les famílies als comerços i les empreses, que es veuen abocats a reduccions de personal i tancaments (en un any s’han perdut 50 negocis a Montserrat). Malgrat la conjuntura econòmica i segons les dades publicades pel Servef, les empreses locals no han deixat de contractar personal, amb els corresponents altibaixos i amb caràcter temporal en un percentatge elevadíssim, però això suposa una bona notícia i ens dóna esperances. Al 2012, els serveis d’ocupació estatal i autonòmic han reduït el nombre de programes a través dels quals els ajuntaments podíem contractar persones aturades durant uns mesos. Enguany soles hem comptat amb el de Foment de l’Ocupació Agrària del SEPE i s’ha contractat 4 peons agraris durant agost i setembre, quan al 2011 es va poder donar feina a 15 persones. L’any passat es va prendre la mesura de crear la Borsa Social d’Ocupació, que ha ocupat a més de 70 persones, però que està limitada pel nombre de contractacions que pot fer el mateix Ajuntament i per la falta d’ofertes laborals externes que hem pogut gestionar.
elPortell una sèrie d’actuacions encaminades a intentar corregir aquestes tendències. A. Dirigides al teixit empresarial, present o futur • Des de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) es mantindran els serveis d’informació, assessorament i orientació tant al teixit empresarial existent com a les persones emprenedores interessades en muntar el seu propi negoci. •
Continuar amb el Consell de Desenvolupament Local, creat amb caràcter assessor, consultiu i dinamitzador de totes aquelles activitats o accions encaminades a millorar les condicions per a la realització de l’activitat empresarial, per afavorir la creació i el manteniment d’empreses, la diversificació de l’activitat econòmica de la localitat i la creació d’ocupació.
•
Col·laboració amb l’associació local d’empresaris AEVA per dur a terme projectes de foment empresarial.
•
Projecte Incuba de creació d’un viver d’empreses a dependències municipals.
•
Promoure les empreses locals actualitzant la guia municipal, tant la que existeix on-line com la impressa.
•
Butlletí electrònic d’Informació Municipal, per difondre tota aquella informació interessant.
B. Dirigides a millorar l’ocupabilitat de les persones aturades •
Mantindre l’oferta de treball de certes ocupacions municipals a través de la Borsa Social d’Ocupació i ofertar aquest servei a les empreses locals per a futures necessitats laborals, per a així fomentar la contractació de gent de Montserrat.
•
Impulsar accions específiques que fomenten la millora de l’ocupabilitat en un marc de col•laboració i concertació entre agents (Servef, SEPE, Pater...).
•
Programació de tallers de recerca d’ocupació, sobre tot per fomentar les ferramentes on-line existents que poden ser utilitzades als ordinadors o amb la wifi d’ús públic de la Biblioteca Municipal. Per apuntarse, heu de dirigir-vos a l’AODL.
•
Des de l’AODL es mantindran els serveis de renovació del Darde (antic cartró de renovació d’inscripció) a les persones aturades i de sol·licitud de cita prèvia davant el SEPE i el Servef.
•
Dins la web municipal, incloure un apartat amb recursos per als desocupats, on podran descarregarse documentació interessant i enllaçar a pàgines relacionades.
I per recolzar el teixit empresarial, es va organitzar la I Fira de Comerç i Serveis, creiem que amb èxit. De cara a 2013 i amb l’objectiu d’impulsar l’ocupació i l’economia de Montserrat per intentar millorar la situació en què es troben els sectors productius i moltes famílies, posarem en marxa el I Pla de Foment que inclourà
Notícies C. Dirigides a fomentar la formació • Programa de cursos de formació continuada per als comerços i les empreses. • Programa de cursos de formació per a persones aturades. • Convenis amb UV, ADEIT i centres de formació professional per a pràctiques formatives d’alumnes. També cal comunicar a la població que a finals de novembre, el Servef va reunir els agents d’ocupació i desenvolupament local (AODL) per a comunicar-los que, d’ara endavant, hi haurà canvis en la forma de gestionar les ofertes de treball. Per una banda, es busca premiar les persones desocupades proactives, així que el Servef ja no enviarà cartes ni missatges avisant de què hi ha alguna oferta laboral que s’ajusta al perfil de la persona desocupada, sinó que ha de ser aquesta la que s’interesse i envie el seu currículum vitae a les ofertes que es pengen al portal. A més, les ofertes laborals penjades s’actualitzaran cada mitja hora i es despenjaran aquelles per les quals s’interessen un nombre de candidats amb el perfil requerit per l’empresa. Amb aquest canvi es vol donar dinamisme a aquesta web i fer-la similar a altres pàgines
d’ofertes laborals ja existents. Mitjançant el codi autoservef i via correu electrònic, serà la forma en què les persones desocupades estaran en contacte amb el Servef. Per altra banda, les empreses podran donar d’alta les seues ofertes al portal sense haver de desplaçar-se a les oficines del Servef. Podran fer-ho elles directament o contactant amb l’AODL del seu municipi, que exercirà de col·laborador i prospector entre el teixit empresarial local i el Servef. Per aquest motiu, l’AODL de Montserrat es posa al servei de les empreses per ajudar-les a cobrir les necessitats de personal que puguen tindre.
Voluntariat per Montserrat: si tens coneixements d’informàtica
(Office,
Internet...),
temps
lliure i ganes de compartir el que saps amb persones que no en saben, passa’t per l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local i apunta’t per a ser voluntari. Ajuda’ns a ajudar!
L’AVIVA treballa en la modernització i la normalització lingüística de la documentació administrativa Carme Navarro i Campos Tècnica lingüística
El Llibre Blanc per a la millora dels serveis públics, elaborat pel Ministeri d’Administracions Públiques, destaca que la nova administració del segle XXI, orientada fonamentalment a satisfer les necessitats i les expectatives dels seus usuaris, ha de tenir com a estratègia prioritària d’actuació «la millora de l’atenció als ciutadans en totes les seues vessants, així com l’establiment d’un sistema de comunicació recíproca entre aquells i l’Administració». I per millorar la qualitat i l’accessibilitat de la informació i facilitar la comunicació amb els destinataris dels serveis, assenyala la conveniència de desenvolupar una sèrie de mesures concretes, entre les quals es troba la de «millorar la presentació i el llenguatge dels impresos empleats en les relacions amb els ciutadans». L’Ajuntament de Montserrat, a través de la seua Agència
de Promoció del Valencià (AVIVA), comparteix aquestes mateixes preocupacions, i per aquest motiu ha elaborat una Guia d’estil i procediment d’elaboració de formularis per a l’Ajuntament de Montserrat que segueix les recomanacions d’estil per a llenguatge administratiu actuals. Amb aquest guia comencem a donar passos cap a la normalització de la variadíssima producció d’escrits que utilitzem a diari en la comunicació interna i externa de l’Ajuntament, al temps que establim uns mateixos criteris d’imatge institucional que permetran la identificació inequívoca dels documents administratius de l’Ajuntament. Aquest és el primer pas dels molts que hem de donar per a aconseguir el nostre objectiu, ja que aquesta guia és provisional fins fer-la definitiva gràcies a les aportacions i els suggeriments de tothom. En segon lloc, és insuficient, perquè encara s’ha de completar amb els criteris i els documents específics de cada departament. I finalment, està incompleta perquè també hem d’elaborar dos instruments fonalmentals per a homogenitzar la imatge corporativa de la nostra institució, com són el Manual 29
Notícies 30 d’identitat corporativa i el Llibre d’estil de llenguatge administratiu de l’Ajuntament de Montserrat. Esperem que aquests passos ens conduïsquen a aconseguir el salt qualitatiu que la nostra administració necessita per a ser una administració moderna al servei dels nostres ciutadans. I seguint amb el criteri de millorar l’accessibilitat a la informació i la comunicació entre l’administració i la ciutadania de Montserrat, l’Agència de Promoció del Valencià, junt amb el Departament d’Informàtica, ha creat una Guia d’usos i estil a les xarxes socials de l’Ajuntament de Montserrat. Amb aquesta guia pretenem establir les pautes comunes per a la presència homogènia de l’Ajuntament de Montserrat a les xarxes socials (imatge corporativa, continguts, procediments, etc.) i fer recomanacions de l’estil comunicatiu que s’adequa a cada ferramenta de comunicació (web, twitter i facebook). L’AVIVA s’encarrega de gestionar les Xarxes Socials perquè el llenguatge que s’hi utilitza estiga en consonància amb els seus destinataris, així com elaborar contingut tenint en compte la finalitat de la comunicació institucional de les Xarxes Socials, com és la de compartir, escoltar i conversar. En cap cas es pretén influenciar en l’opinió dels usuaris.
CASA DE LA CULTURA Començàrem la programació de la Casa de la Cultura a la tardor amb l’exposició de Walter Persoglia amb la seua obra titulada Evolució del Mosaic en el temps, de la qual l’alumnat de segon de Batxillerat
elPortell de l’IES Alcalans s’emportà un bon record. Amb motiu de la campanya Anem al teatre!, el dia 19 d’octubre assistí a una representació teatral l’alumnat de 4 i 5 anys del CP Evaristo Calatayud, a càrrec de la companyia teatral Disparatario amb l’obra Rínxols d’Or. El 9 de novembre, l’alumnat de 3r i 4t del CP Evaristo Calatayud gaudí de la representació teatral Simonet el mandrós, de la companyia de teatre El Ball de Sant Vito; el 23 de noviembre els xiquets i les xiquetes de 3 anys del CP Evaristo Calatayud gaudiren de les Rondalles per al Nou Mil·leni donat que a tots els xiquets els fascinaven les rondalles que els contaven els iaios, en elles la fantasia es barrejava amb la realitat: els gegants, les bruixes i els genis convivien amb els humans, els animals parlaven… L’objectiu d’este conta conte era acostar els xiquets a les rondalles i les llegendes de la nostra terra, i finalment, el divendres 30 de novembre l’alumnat de 1r, 2n i 3r del CP Evaristo Calatayud gaudí de la representació teatral El viatge de Srooge o Conte de Nadal, a càrrec de la companyia Tramant Teatre, a la Casa de la Cultura.
Exposició de Walter Persoglia
Alumnes de l’IES visitant l’exposició de Walter
I per als més grans, Ángel Ernesto Blay va impartir un curs d’iniciació a l’Il·lusionisme a la Llar dels Jubilats, els dies 13, 15, 20, 22 de novembre adreçat a aquelles persones adultes que encara s’il·lusionen amb el món de la màgia. Ja estem preparant la programació per al 2013 la qual ara més que mai està pendent de les subvencions en cultura de la Diputació de València per poder fer una bona oferta cultural.
Escolars. Anem al teatre!
Des d’ací us desitgem unes bones festes! Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
Taller de màgia
Homenatge a Marc Manchano Sabia que...
Quan vosté retira un medicament de l’oficina de farmàcia, paga només una part molt xicoteta del seu preu. La farmàcia assumeix el cost íntegre de tots els medicaments que dispensa i després els factura a la Generalitat, que ha de pagar-los com a màxim als dos mesos. Per això, si no cobrem a temps, les farmàcies pateixen uns deutes molt elevats, han d’empenyorar el seu patrimoni personal i arriba un moment en què no poden comprar més medicaments.
Sabía que...
Cuando usted retira un medicamento de la oficina de farmacia, paga sólo una parte muy pequeña de su precio. La farmacia asume el coste íntegro de TODOS los medicamentos que dispensa y luego los factura a la Generalitat, que debe pagarlos como máximo a dos meses. Por ello, si no cobramos a tiempo, las farmacias sufren unas deudas muy elevadas, deben empeñar su patrimonio personal y llega un momento en que no pueden comprar más medicamentos.
La comunitat educativa de l’institut Alcalans de Montserrat –Consell Escolar, Claustre de Professorat, Associació de Mares i Pares d’Alumnes, i alumnat en general– va retre homenatge pòstum, com a acte final del curs acadèmic 2011-2012, al malaguanyat director, Marc Manchano i Cardona, company professor, benvolgut i enyorat amb nostàlgia. L’acte, que va tenir lloc al Gimnàs del Centre el proppassat 29 de juny de 2012, a les 19 hores, acollí una nombrosa concurrència que omplí el local de gom a gom entre autoritats, alumnat, pares, companys i amics de tot arreu. La labor docent encomiable de Marc Manchano, la promoció altruista de tot un munt d’activitats per dinamitzar el jovent i la cultura de la seua comarca i per consumar la seua vocació, no podia deixar indiferent ningú després del traspàs que tallà de soca-rel una intensa vida de servei al proïsme i que continuarà servint de referent i guia en el record per als que el van conéixer. Arrere han quedat els laments del seu alumnat per la notícia sobtada de tan greu pèrdua i les pintades als murs del seu institut en mostra d’estima i respecte; ara, hom sent orgull per haver-lo conegut i per haver pogut gaudir del seu mestratge.
Aquest mes de novembre les farmàcies s’han vist obligades a fer vaga per impagament de la Generalitat. Les cues en les botiques arribaven al carrer i el malestar era palpable a l’ambient. Aquest mes de desembre sembla que l’activitat ha tornat a la normalitat donat que s’ha arribat a uns mínims en els acords de pagament. Mentrestant els ciutadans i els farmacèutics aguantarem estoicament la situació ruïnosa de la Generalitat. Farmacèutics de Montserrat
Intervingueren en l’acte diversos companys que lloaren la figura i l’obra de Marc amb sengles parlaments; tot seguit, es lliurà a la vídua i fills un quadre amb la imatge de Marc i un ram de flors que palesava l’estima pel company perdut. Clogué la cerimònia la interpretació del Cant dels ocells, de Pau Casals, pels professors músics del Centre, actualment director i sotsdirector. I per deixar constància permanent del seu record, es va descobrir a l’entrada de la instal·lació que porta el nom que ell va promoure, una placa que reprodueix les seues paraules: «Vos anime que continueu decidint i actuant. Si camineu recte per la vida, sereu feliços. Ara bé, si vos pareu a descansar o espereu que ho facen altres, difícilment estareu satisfets». Marc Manchano i Cardona. En record de qui va ser director d’aquest institut des de 2007 fins a 2012. Toni Teruel i Barberà 31 Cap del Departament de Valencià de l’IES Alcalans
La plaça 32
Viatge a l’aldea gal·la Era la vespra de Sant Roc i amb una calor que badava les pedres, Guillermo, Francesc i jo mateix (tres professors despatxats de l’ensenyament públic i que dúiem tot l’any de protestes i vagues contra les retallades en l’educació) decidírem anar a conéixer de primera mà l’experiència social del poble sevillà de Marinaleda. La història d’este poble (com la de molts pobles andalusos) està unida a la lluita per la terra. La terra a Andalusia és un problema històric: ací, a casa nostra, qui més o qui menys ha tingut (o té) un trosset de terra per a fer-se un hortet i anar menjant i fregint, però allí, durant segles, la gent no ha posseït ni un pam de terra: tot era propietat d’uns señoritos que disposaven com volien de la vida dels jornalers, que eren tractats com a animals. Marinaleda, municipi de quasi 2.700 habitants, ha esdevingut el símbol de tots aquells que sabem que un altre món millor no tan sols és possible, sinó que és imprescindible. I és que este poble (que als anys 80 no tenia ni clavegueram ni carrers asfaltats) ha aconseguit mitjançant una lluita tenaç i constant, tindre una qualitat de vida envejable. Tot començà fa uns trenta anys: innombrables ocupacions i lluites no violentes per part de la gent d’este poble, van fer que el cortijo de 1.200 hectàrees d’El Humoso fóra expropiat al Duque el Infantado: la Junta d’Andalusia se’n va fer la propietària però va cedir l’ús d’explotació a Marinaleda. La finca no està controlada per l’Ajuntament, sinó per la cooperativa del poble que compta amb una fàbrica de conserves (de faves, carxofes i pimentons), una almàssera per a l’oli, hivernacles, instal·lacions
elPortell de ramaderia i una botiga. Com que la cooperativa és de tots els veïns, estos han decidit no repartir-se els beneficis sinó reinvertir-los en nous llocs de treball; d’esta manera s’ha aconseguit arribar a un 0% d’atur i a fer que tot el món guanye 1.200 euros al mes. Marinaleda també té l’honor de ser l’únic municipi de tot Europa on ni l’alcalde ni els seus regidors cobren un duro per fer les seues funcions (ni dietes ni assistències a plens, res de res): el sou que porten a casa és el del treball que té cadascú fora de l’Ajuntament; a més, abans de prendre possessió del càrrec, els representants públics signen un contracte on es comprometen a ser els primers en donar la cara en les lluites que sorgisquen, i a ser els últims a rebre compensacions si se’n trau algun benefici. Ser triat per a estar en la coorporació municipal és tot un orgull: als veïns se’ls pregunta qui vol que siga l’alcalde i regidor, i ells mateix fan les llistes electorals. A Marinaleda tot es decidix en una assemblea oberta: des dels pressupostos municipals fins a temes menors; tot el món pot parlar i opinar lliurement. Quan els veïns prenen qualsevol decisió en l’assemblea, els regidors han de votar el mateix, ja que (segons ells) els nostres representants han de governar obeint la veu del poble i no els seus interessos particulars. Al municipi sevillà també domina la transparència: cada cert temps es fan visites pels barris on s’expliquen públicament els ingressos i els gastos que té l’Ajuntament. Una cosa curiosa de Marinaleda són els anomenats domingos rojos: alguns diumenges, els veïns que volen (i de manera gratuïta) es dediquen a arreglar carrers i jardins; diuen que per eixa raó no necessiten policia municipal (és de veres: no hi ha municipals!) i posen com a exemple que si tots els veïns ajuden a plantar arbres, ningú anirà després a arrancar-los.
Marinaleda és el poble amb els impostos més barats de tota Andalusia i no els pensen pujar. Però no s’acaben ací les seues conquestes socials: molt abans que es creara la famosa Llei de la Dependència, l’Ajuntament ja establí l’assistència a domicili (actualment hi ha quinze auxiliars que ajuden al seu domicili a les persones que ho necessiten); els pares paguen només quinze euros mensuals per dur els seus fills a la guarderia municipal; tots els habitants disposen d’internet gratuït; l’abonament anual a la piscina costa tres euros; l’esport es fomenta molt: tenen un programa esportiu per a discapacitats, campionants d’estiu i hivern de futbol, cursos de formació i tallers esportius, equips de bàsquet, futbol i futbol sala de totes les categories, dos camps de futbol, un pavelló cobert (on vàrem dormir nosaltres els dies que estiguérem allí), dos piscines a l’aire lliure, una piscina coberta (on es fan cursets de natació), quatre pistes de tennis, cinc pistes de pàdel i un gimnàs (amb pista d’esquaix, sala de musculació i aeròbic amb bicicleta (spinning), escalons (step), etc.); la cultura és un altre pilar fonamental: cine a l’aire lliure (estiu), teatres, festivals de flamenco i actuacions gratuïtes d’artistes com Sabina, Serrat, Pastora Soler, Los Morancos, José Mercé i molts altres han passat per Marinaleda i a més l’Ajuntament regala un ordinador al millor estudiant de l’institut; també hi ha taller d’ocupació municipal. Una de les coses més sorprenents d’este poble és que ha aconseguit fer realitat l’article 47 de la Constitució, aquell que fa referència al dret a la vivenda: una casa de 90 metres quadrats i 100 metres de pati la pots tindre per només 15 euros al mes! Com ho han fet?: l’Ajuntament compra sòl rústic i el dóna gratis als veïns que es faran la casa (recordem que el 60% del preu de la vivenda és el terreny), l’Ajuntament també posa debades els materials de construcció
La plaça (subvencionats per la Junta), el projecte de l’arquitecte i algun mestre d’obra per a problemes puntuals; les cases són d’autoconstrucció, és a dir, una vegada et donen terreny i materials gratis, l’edifici te l’has de construir tu (o algun familiar molt proper) o bé pots contractar un obrer al qual li has de pagar. El preu final de l’habitatge són 36.000 euros; ara bé, si te l’has construït tu, es descompten els jornals que hages fet del preu final, i així encara et resulta més barat. El que queda per pagar ho haurà de fer el propietari de l’adosat a raó de 15 euros mensuals per a arribar a aconseguir l’escriptura que els certifique com a propietaris (d’aquesta manera s’evita que puguen vendre-la, especular i enriquir-se).
Ja siguem treballadors del sector públic o privat, autònoms, estudiants, aturats, jubilats, o tinguem una empreseta, pertanyem a eixa classe social que crea la riquesa, que viu del seu treball i que no es fa rica parasitant l’esforç dels altres: som nosaltres, els que escrivim la història dia a dia, els que tenim el poder de fer una nova societat. Marinaleda és una utopia però utòpic no vol dir que siga irrealitzable, com ens diu Eduardo Galeano: «La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar».
una cinquantena de persones, i vam poder gaudir de l’actuació de Lluís Vicent. El Rockserrat es va desenvolupar amb gran afluència de públic, Funkiwi’s i Pellikana van fer ballar les persones assistents, i encara ens haguera quedat força per a més. Darrerament, en el Correllengua celebrat a l’octubre, vam començar a commemorar el cinquè aniversari del nostre col·lectiu, i gràcies a la col·laboració del Socarrim i de l’Ajuntament de Montserrat, gaudírem d’una fabulosa cercavila pels carrers del poble.
Vist tot açò podeu pensar que Marinaleda és una cosa anormal, però res més lluny de la realitat: tot ha estat possible a què tots els diners que han entrat a l’Ajuntament de la Junta d’Andalusia (com passa, o passava ací amb la Generalitat), s’han usat en benefici del poble i no s’han malbaratat en obres inútils i favors a amiguets.
Com hem dit més amunt i en altres escrits, enguany fem cinc anys, i tenim previst la realització d’unes activitats especials, entre d’altres coses, organitzar un Rockserrat imponent, i programar d’altres activitats. Per això, convidem el poble de Montserrat a afegir-se a aquesta celebració. Una bona data per a convergir tot el poble al carrer podria ser el Carnestoltes, al febrer, una celebració que des de Brot de Cultura ens hem proposat recuperar ja que es tracta d’una festa arrelada al nostre poble i perduda d’unes dècades ençà.
Es pot copiar el model de Marinaleda? Pense que no, que cada territori té les seues peculiaritats i ha de trobar el seu propi camí cap a una societat més justa. El que ens demostra eixe poble és que amb voluntat política i solidaritat, quasi tot és possible: els éssers humans som egoistes i cobdiciosos, però també estem plens d’amor i bons sentiments; així que si volem viure en una societat millor hem de crear un sistema on es fomente la part positiva que cadascú té a dins seu.
No voldríem acabar aquest text denunciant les retallades que amenacen tot allò aconseguit en matèria social, laboral, cultural, etc., en els darrers temps, però rebutgem frontalment com a associació cultural interessada en la llengua, la cultura, el medi ambient, i tot allò que ens envolta, les retallades aplicades pels governs valencià i espanyol en l’educació, la sanitat, la dependència, el transport públic, etc. No pagarem aquesta crisi els qui no l’hem provocada.
Amb els nostres defectes i virtuts hem de tirar cap avant per superar un sistema que ens condemna a l’extinció; en estos moments històrics ens veiem obligats a decidir entre salvar el capitalisme o l’espècie humana.
Francesc Cerveró i Bosch
2008-2013: cinc Anys de Brot de Cultura
A les acaballes de l’any, és hora de fer balanç del que ha suposat el 2012 per a l’Associació Brot de Cultura; i aprofitem aquest mitjà per a compartir-lo amb totes i tots vosaltres. Brot de Cultura té marcats en el calendari tres dates assenyalades: la commemoració del 25 d’abril, la celebració del Rockserrat i la celebració del Correllengua. Enguany hem acomplit les previsions, tot superant-les, i aquests tres actes han estat un èxit total. En resum, la Pujada al Portell reuní
Només ens queda desitjar un Bon Nadal i una bona entrada en el 2013. Ens vegem al carrer! Associació Brot de Cultura
33
La plaça 34
I ara què?
Després de les últimes eleccions a Catalunya, una vegada més, el poble català ha marcat les diferències amb la resta dels pobles d’Espanya. Amb una participació del 70%, els catalans li han dit a Convergència i Unió que no a la política de retalls socials que han practicat els dos últims anys de govern. Però que no s’equivoquen els nacionalistes espanyols, la majoria dels 135 escons del Parlament de Catalunya, excepte els del PP i Ciutadans (amb un missatge clarament nacionalista espanyol), estan pel dret a decidir (inclosos el PSC i ICV-EUA); i això vol dir que només 28 dels 135 parlamentaris creuen que Espanya està bé com està. La Constitució del 1978 està més que superada i el sistema neoliberal basat en la descomposició social està molt tocat. Cal una nova Constitució, ens fan falta ja unes eleccions generals que clarifiquen açò, no pot ser que la dreta espanyola després de les últimes derrotes a Andalusia, Euskadi, Catalunya o Astúries continue fent orelles sordes. El PSOE té un repte molt difícil, o acceptar la plurinacionalitat de l’Estat espanyol i l’equivocació de les polítiques neoliberals, o continuar del bracet amb el PP i enfonsarse més. La transició, imposada per la dreta, és a dir la Monarquia i els seus símbols, el café per a tots (autonomies que ni es justifiquen ni s’aguanten i diputacions del s. XIX), o optar pel canvi. Només hi ha dos camins, una nova constitució, republicana plurinacional, federal i social, o el canvi de la confrontació al que ens han abocat el govern del PP i la seua catastròfica gestió que ens ha dut a l’abisme, amb l’inestimable ajuda d’uns dirigents del PSOE que no només han col·laborat amb la dreta sinó que són coresponsables del desastre polític i social que avui vivim.
elPortell Euskadi primer i Catalunya després han dit clar i alt que són dos nacions que poden conviure o no amb la resta dels pobles d’Espanya, però que no volen ni un dia més conviure amb les regles de joc actuals. Jo sempre he defensat i defensaré la llibertat dels pobles a decidir lliurement el seu futur, encara que no he cregut mai en les fronteres i sempre he pensat que el nostre futur passa per Europa, però l’Europa social dels pobles, no la dels Estats i el capital especulatiu amb l’inestimable ajuda d’uns polítics que només defensen els seus privilegis i els seus amos. Ara, els valencians que patim en extrem aquesta situació podem parar-nos a reflexionar si volem continuar ofrenant glòries a Madrid i al nacionalisme exclusiu i excloent castellà-espanyol, o posar-nos en marxa i recuperar els valors de llibertat, germanor i tolerància que sempre han distingit el nostre poble històricament. Bones festes conciutadans. Ramón Cerveró Chasan
Tashi Delek fa escola
«Escolte un soroll diferent a la remor del riu. Andy està assegut, amb les cames dins del sac de dormir i l’esquena recolzada en el bambú humit de la paret, mou
les mans inquietes a l’alçada de l’estómac. Sempre em passa, em desperta qualsevol cosa que trenque el silenci de la nit, encenc la meua llanterna frontal i veig que Andy té una sangonera ancorada a la pell de l’abdomen. Amb tota tranquil·litat encén una cigarreta amb el ciri i seguint les pautes que donen els llibres de primers auxilis, aconsegueix que l’animal se’n desprenga. Fora del porxe, l’absència de lluna fa que el firmament dibuixe una estampa màgica, una mica del que només es pot gaudir en pocs llocs del món i que sols s’eclipsa per xicotets entrebancs com el de la sangonera». Aquesta és una de les múltiples situacions que van sorgir durant els mesos que han durat les obres de construcció de l’escola Susi-La, al poble de Funglin, a la vall del Kangchenjunga, a l’est del Nepal. En aquest lloc, als peus de la tercera muntanya més alta del món, l’ONGD Tashi Delek va començar a l’abril la construcció d’una zona educativa amb capacitat per a 25 alumnes, un lavabo i una font. Després de diversos anys de col·laboració amb les escoles de la vall, vam decidir construir una de nova planta en un lloc on nens de diversos poblats havien de caminar diverses hores per anar a la més propera. Es van fer les gestions oportunes per a la cessió del terreny, es van obtenir els permisos necessaris, es va contractar un equip d’operaris (portadors, obrers, fusters, etc.), i a l’abril van començar els treballs. Des de llavors, al costat de l’aula en construcció, es va instal·lar una xicoteta cabanya de bambú amb sostre de palla que ha estat l’estatge d’Andy Coopland i de Postonath Gura Gyn (membres de Tashi Delek residents a Nepal que han estat els encarregats de seguir dia a dia els treballs) i de diversos voluntaris que han col·laborat en diferents etapes.
La plaça Avui, la Susi-La Funglin School és una realitat, té capacitat per a 25 alumnes que assisteixen a classe des d’octubre, i compta amb enllumenat provinent de plaques solars, a més de lavabo i font, i queda espai en el terreny per a la possible ampliació futura amb la construcció d’un menjador i una xicoteta cuina al costat de l’aula perquè l’alumnat de les cases més llunyanes puga menjar-hi. El nom de l’escola està dedicat a Susi Moltó, component de Tashi Delek que va faltar el 2010. Actualment l’activitat de Tashi Delek se centra en el manteniment de la Susi-La Funglin School, fent-se càrrec del material escolar i del sou del professor. Esperem amb això contribuir a què un dels pilars bàsics per a la llibertat individual com és l’educació i l’adquisició d’un esperit crític, siga més accessible a persones que viuen en un entorn que tot i que a alguns ens captiva, no és el més propici per a gaudir de moltes comoditats. Nepal per a nosaltres és un cúmul de vivències, una font d’amistats i una oportunitat de compartir formes de vida i d’impregnar-se de cultures que poc tenen a veure amb el dia a dia d’occident. Us animem a tots vosaltres a unir-vos a nosaltres en la continuació d’aquests projectes. Juanjo Nevado
Prova Superada! Recuperem les tradicions Aquest any, hem aconseguit l’objectiu que estàvem perseguint durant molt de temps. Hem tornat a fer cordada sense gàbia. Tot i que hi havia algunes opinions que no apostaven per aquesta alternativa,
des de l’associació Socarrim es va proposar a l’Ajuntament de Montserrat la supressió de la gàbia per a les cordades d’aquest any. Després que el consistori donara llum verda a la nostra proposta, ens vam posar a treballar conjuntament per poder-la dur a terme. Finalment, la cordada va resultar ser un èxit total, tal i com ho van manifestar tots els assistents.
la manipulació d’artefactes pirotècnics segons siga la modalitat de l’espectacle que s’organitze: despertada, cordada, passejada o correfoc. Per aquesta qüestió tenim previst fer una assemblea per a informar a totes les persones interessades de les novetats que s’han produït en els darrers mesos i com es presenta el futur per a totes aquelles que vulguen participar en els actes esmentats anteriorment. L’associació Socarrim està estudiant la possibilitat de la firma del conveni amb la Conselleria de Governació que acreditarà als responsables de grup CRE per a impartir els cursos necessaris per poder obtindre el carnet CRE a totes les persones interessades.
La normativa de la Directiva 2007/23/ CE de 23 de maig, en cap moment especifica la col·locació de cap gàbia per a la realització d’espectacles amb artefactes pirotècnics de trajectòria erràtica i imprevisible. El que sí ha d’estar delimitat, segons la normativa, són les tres zones (zona de foc, zona de risc i zona segura) segons el tipus d’espectacle que es realitze i de tot açò se’n farà càrrec l’organitzador dels espectacles. Des de l’associació Socarrim, volem agrair públicament a totes les persones i les entitats col·laboradores que han fet possible la recuperació de la cordà sense gàbia. D’altra banda, des de Socarrim i aprofitant les últimes comunicacions en premsa i el Reial Decret 563/2010 ITC 18 d’articles pirotècnics, sobre el requisit per poder utilitzar articles pirotècnics, volem informar a totes les persones aficionades a la pólvora que ja ha començat el compte enrere de la llei que exigeix l’obligació d’estar en possessió del carnet CRE (Consumidor Reconegut com a Expert) que possibilita
Finalment, des de Socarrim volem fer una crida a totes aquelles persones que tinguen algun document antic (fotos, vídeos, dibuixos, escrits, cartells, testimonis...) on conste qualsevol referència a actes relacionats amb el món del coet i vulguen col·laborar amb nosaltres en l’elaboració d’un projecte de recollida d’informació al voltant del tema del coet. Ens els podeu fer arribar bé entregant-los a qualsevol dels nostres associats, o bé enviantlos al nostre correu electrònic socarrim@hotmail.es José Antonio Guardeño Alemany Associació Socarrim
35
La plaça 36
Història d’un carrer... Les alegries i desavinences entre el veïnat, i també discussions i disgustos Per a aquesta història ens hem de remuntar a l’any 1978. Una nit d’estiu, vespres de les festes patronals, vingué el president de la Generalitat del País Valencià a inaugurar un carrer, el que hui és altra vegada, carrer del País Valencià. Vingué convidat per un alcalde de dretes, de l’actual desapareguda UCD, però que està integrada dins del Partit Popular. Doncs bé, el president de la Generalitat, que era del PSOE, feu un discurs i l’alcalde de la UCD feu el seu també davant tot el poble. Recorde aquests actes perquè eixe any un grup de matrimonis, entre ells la meua dona i jo, férem la festa de la Mare de Déu, la nostra patrona. Açò quant a la història i el naixement del carrer. Ara, pel que fa a les seues alegries, he de dir que durant diversos anys fou l’únic carrer que celebrava la festa del 9 d’octubre, la festa de tots els valencians, ja que aquest carrer no tenia eixida, acabava en les cases número 10 i 13. Com que no tenia eixida, el veïnat muntava una taula llarga on pel matí esmorzàvem i a mig dia menjàvem paella feta pel tio Migio, mentre els xiquets jugaven sense perill. Aquesta part del carrer l’adornàvem amb banderes de tota classe, perquè ningú no es molestara, i el que mai no faltava, eren traques i coets, i cucanyes i carreres de sacs per als més xicotets. Doncs bé, un dia es va obrir el carrer per a donar pas als vehicles i les persones, i a poc a poc es va acabar la
elPortell festa del 9 d’octubre en aquest carrer. Tanmateix el carrer va continuar amb el mateix nom. Ara us contaré les discussions i algun que altre disgust: fins l’any 2007, en què va entrar a governar al poble el Partit Popular, un govern incompetent, intransigent, dictador, tot el que feia ho assenyalava amb el dit, si algú protestava o deia alguna cosa, la contestació era: «el que ací es fa és el que mana el govern... Val?» I amb això volia dir: «El que es moga no ix a la foto». Doncs bé, aquest govern estava presidit per l’alcaldessa Laura Sanjuan, però qui vertaderament manava era son tio segon, el Sr. Antonio Campos Oliva. Com deia, aquest govern, sense consultar i sense dir res a cap veí, en un ple, amb cinc vots contra cinc, va aprovar canviar el nom de País Valencià pel del Sr. Salvador Seguí Pérez, fent valer l’alcaldessa el seu segon vot, ja que el trànsfuga Alberto Font no va acudir més als plens després que el PP li va aprovar la llicència d’obres d’una construcció feta en terreny no urbanitzable, per tant il·legal. El regidor d’AIGUA, el Sr. Joan Garcia Perales, encara formava part del govern i com que no estava conforme amb el canvi de nom del carrer, es va separar del govern del PP i va entrar a formar part de l’oposició, per això van fitxar al dit trànsfuga, per a seguir tenint la majoria. Abans he dit que no havien comunicat a ningú el canvi de nom del carrer, bé, això no és veritat, sí que li ho comunicaren a la viuda del Sr. Salvador Seguí. I respecte del que ara contaré, diré el pecat però no el pecador, ja que és una persona afiliada al Partit Popular i que està molt relacionada amb la cúpula major del partit del poble. Doncs aquesta persona em va dir que la dona de Seguí, Dolores Cosme, els va contestar dient que estava molt contenta amb el que volien fer,
dedicar-li el nom d’un carrer al seu marit, però que si açò havia de crear disgustos i mals humors, que millor no ho feren, que ella ja estava molt contenta i satisfeta amb la biblioteca que duu el nom del seu marit. I sembla ser que algú va informar la família sobre el disgust que tenia part del veïnat del carrer, ja que el dia de la inauguració del carrer no vingué cap familiar representant Seguí, com a senyal de què no estaven d’acord amb el canvi, ja que el que volien era carregar-se el carrer del País Valencià i l’únic que es carregaren fou el del pobre Isaac Peral. Així són alguns d’impresentables que fulminen personatges i inventors. He de dir als senyors del Partit Popular que el carrer del País Valencià ha tornat a anomenar-se així amb la signatura del 85% del veïnat i el 15% restant no és que estiga en contra, sinó que no se’ls va dir, ja que tot i que alguns d’ells eren de dretes, es van enfadar per ho haver-los demanat de signar. Quan arribà la democràcia es va proposar el nom de País Valencià, i després quan es feren els estatuts, el Sr. Lizondo, del partit Unió Valenciana (hui desapareguda també i integrada dins del Partit Popular), volia que s’anomenara Regne de València. Sembla ser que aquests senyors encara no s’havien assabentat que feia 400 anys que València no tenia rei, gràcies a què els Borbons ens envaïren. I ara són els reis de tot Espanya, no sols de València. Aclarit açò del Regne, perquè no s’anomenara així, ja que els d’Unió Valenciana estaven encabotats i no hi havia qui els dissuadira, la UCD i el partit Socialista decidiren que s’anomenara Comunitat Valenciana, però no esborraren ni llevaren el nom de País Valencià de les Normes de Castelló. Als del Partit Popular, sobre tot als del poble, he de dir-los que quan escolten el nom de País Valencià
La plaça no cal que s’escandalitzen ni que s’escaroten com a lloques. El fet de parlar del País Valencià, no és parlar d’un país català com volen fer-nos creure vostés. Al Partit Popular teniu el senyor Rus, president de la Diputació i alcalde del seu poble, Xàtiva, on té un carrer amb el nom de País Valencià i no l’ha llevat, no senyors, i saben per què? Perquè governa per a tot el poble i no per a uns quants com vostés feien, creant malestar i disgustos. També tenen vostés com a exemple el poble d’Algemesí, on l’alcalde del Partit Popular volia llevar el nom a l’avinguda del País Valencià. Doncs bé, aquest senyor ha hagut de mantindre el nom d’avinguda del País Valencià i a més ha hagut de demanar disculpes al veïnat. I també tenen vostés els pobles de Sedaví, Alaquàs, Manises, Sagunt i tants altres pobles que mantenen entre els seus carrers el nom de País Valencià. Fins i tot hi ha pobles que tenen dos vies públiques amb aquest mateix nom, com el poble del Sr. Sanjuan, Cullera. Dit açò, he de recordar que la nit que en el Ple es va aprovar retornar el nom del carrer del País Valencià, la Sra. Sanjuan, exalcaldessa, va dir una frase, més de fanfarroneria que d’humiltat, més de dictadora que de demòcrata, sobre que quan tornara a manar tornaria a canviar el nom. Senyors del PP, un poc de seny, s’ha de ser persones senzilles, no orgulloses; governar per a tots i totes, no per a uns pocs. Solucionar problemes, no crear-los. I coses de la vida, fa poc d’un mes vaig veure en la televisió espanyola que eixien uns polítics per a contar alabances de Catalunya, per a pal·liar el gran malestar que hi ha a Catalunya amb Madrid. I el senyor Pons, en clar valencià, per a deixarlos contents, va dir que «Els catalans són els meus veïns i Catalunya està al costat del meu país». Sí, va dir
país. I com les coincidències mai no vénen soles, per la nit, a Canal 9, el president Fabra en un acte on es triava el president del PP a Castelló va utilitzar en el seu discurs el terme país per referir-se a la Comunitat. Així doncs, tant país com comunitat són dos termes correctes. I per acabar, vull dir als senyors del PP de Montserrat que algun dia tornaran a governar, faltaria més, però si continuen amb la mateixa línia, espere que quan més tard millor pel bé de poble, i que quan arribe eixe dia, els demane que governen per a tots. I ara una abraçada a tothom d’un veí que no entén de política però sí de realitats, ni està afilitat a cap partit però sí que té clar a qui votar. Juan Seguí Serquera
Si vols anunciar-te a
El Portell contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81 78 ext. 4 o enviant un correu electrònic a cultura@montserrat.es persona de contacte: Àngels Jiménez Jiménez
Els voluntaris Tavo Garcia Campos i Gonçal Alemany Luz, el passat mes de novembre varen podar i alimentar la carrasca de Darrere de la Serra en un intent de salvar-la.
37
Corporació 38
Pagament de deutes del Consell a l’Ajuntament Sens dubte, estem vivint un dels moments més compromesos de la nostra recent història democràtica, afectats per una crisi econòmica global d’enormes dimensions que fa que les persones senten amenaçada la seua forma de vida i els èxits socials que amb gran esforç hem aconseguit assolir. Ara, més que mai, és necessari que cadascuna de les polítiques desenvolupades des dels tres nivells territorials puga contribuir a apuntalar unes institucions democràtiques fortes, transparents, capaces de donar resposta des de la cooperació als múltiples problemes que afecten la ciutadania, i és precisament en aquest context quan cobra major rellevància el paper que han de jugar els ajuntaments com a governs de proximitat. Els regidors i les regidores del Partit Socialista demanem una clara definició de les competències locals, acompanyades de l’adequat i suficient finançament, que permeta els governs locals desenvolupar polítiques públiques i prestar serveis des de la proximitat al nostre veïnat. No volem més competències, sinó suficiència financera per a les que exercim. Milers d’ajuntaments han aprovat plans d’ajust per acollirse al mecanisme de Pagament a Proveïdors posat en marxa pel Govern d’Espanya. En el moment en què s’estaven decidint els termes econòmics de les operacions d’endeutament, el Banc Central Europeu estava prestant diners als bancs a l’1%.
elPortell El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques assegurà que el tipus d’interés es col·locaria per davall del 5%. No obstant això, el 16 de maig el Ministeri d’Hisenda va comunicar que el tipus d’interés aplicable seria del 5,939%, revisable trimestralment. El Partit Socialista va advertir en el seu moment que les previsions del Govern respecte del tipus d’interés no es complirien, com així ha passat. Aquest increment de quasi 1 punt del tipus d’interés es tradueix, de fet, en què molts ajuntaments tindrem problemes afegits i no previstos inicialment per afrontar en els propers anys l’amortització del deute, i que l’aplicació dels plans d’ajust està ja, abans de començar a executar-se, seriosament compromesa per les condicions que el Govern ha establert per als crèdits. Aquestes condicions posaran en perill la subsistència de molts governs locals que en aquests temps de greu crisi econòmica veuen reduïts els seus ingressos i, no obstant això, han d’augmentar la despesa social, exercint de forma responsable el manteniment de la prestació dels serveis als ciutadans i les ciutadanes que pitjor ho estan passant. A la Comunitat Valenciana, les mesures acordades pel govern de Rajoy per poder pagar els deutes amb els proveïdors no són una solució tan clara per als ajuntaments valencians, ja que seran els veïns de cada municipi els que hauran de suportar els interessos d’aquests préstecs i, a més, fonamentalment aquests diners els deu el Consell als municipis pels seus incompliments econòmics en la transferència de les subvencions, convenis i especialment en les quanties que deu del Pla Confiança, que va ser la resposta del Consell al Pla E del Govern Socialista, que s’ha executat i pagat en la seua totalitat. I no oblidem que els préstecs que s’han sol·licitat depenen d’una previsió d’ingressos a llarg termini que només podran complir si la
Generalitat els paga. El deute del Consell amb els municipis supera els 4.000 milions d’euros. Hem d’abordar seriosament i des del rigor la situació econòmica del nostre Ajuntament i exigir a la Generalitat que complisca les seues obligacions i oferisca solucions a la situació d’asfíxia a què ens està sotmetent, procedint al pagament d’1.000.000 d’euros que deu al nostre municipi, així com requerir que afronte el pagament dels corresponents interessos, advertint que si no es paga aquest import abans de desembre de l’any 2013, el nostre ajuntament possiblement haja d’iniciar l’exercici 2014 amb un seriós dèficit de caixa. Això sí, per ser rigorosos i seriosos a l’hora de governar, s’espera que els polítics siguen responsables, coherents i realistes amb la situació de cada institució i amb la conjuntura existent. Sembla que tots els partits i tots els polítics que el conformen poden gestionar un país, una autonomia o un ajuntament, però res més lluny de la realitat. No només tenim l’exemple del Partit Popular, on la seua anti (o auto) gestió deixa molt a desitjar i ja quasi hi ha més imputats que gestors honestos. També tenim alguns partits amb pretensió de governar que haurien de fer-s’ho mirar, ja que quan estan en el moment de fer-ho, de posar en pràctica les seues ideologies i teories polítiques diverses, en pro de millorar la societat (sense enfonsar cap vaixell) entren en estat de catarsi i acaben desistint davant la seua naturalesa crítica i d’oposició. I és que «per voler governar, cal saber governar». És molt fàcil endolcir les orelles dels que estan passant-ho francament malament en aquests moments (que som la majoria), però cal tenir agalles i punt d’honor per prendre decisions difícils amb les regles de joc que hi ha i les cartes que tenim sobre la taula. No fer-ho és d’ineptes i per a d’això no estan els polítics. Els socialistes de Montserrat us
Corporació desitgem unes bones festes de Nadal i Cap d’Any.
Cal arromangar-se i creuar el riu
Corren temps difícils i les aigües baixen braves. Tots ho sabeu, i no cal insistir que la situació econòmica i financera ens ofega. La situació deficitària de l’Ajuntament de Montserrat ens sagna mensualment pels préstecs pendents. El deute municipal l’hem d’anar pagant ja que els interessos de les pòlisses buiden les arques municipals. Moltes mesures hem pres per creuar el fosc riu en el que estem, i en concret dos: per una banda hem fet retall exhaustiu en actes festius, en subvencions, en personal, en consum corrent..., fins al punt que hem hagut d’apagar fanals, anul·lar quasi totes les subvencions, reduir el personal de jardineria i anul·lar les inversions. I d’altra banda, , sent sensibles a la situació de les famílies, sols incrementarem els impostos en els termes que marca el govern central, tot i que hem hagut de crear algun imposts que anirà destinat íntegrament als serveis socials, als qui més mal ho estan passant. Seria molt fàcil dir que el deute municipal ja el pagarem més avant, però això seria una irresponsabilitat prevaricadora, ja que un euro d’enguany, a l’any que ve es convertirà en dos, i deixar per a la propera legislatura un deute duplicat seria ofegar més en la misèria els ciutadans de Montserrat.
La situació és difícil, i no és temps de buscar culpables en anteriors legislatures. Tots els governants, en diferents graus, han estat responsables d’esta situació. Ara el que importa és que tots hem d’estirar del carro. Cal arromangar-se i tirar avant, cal baixar del carro i fer força perquè no s’estaque enmig del fangar. Ací fan falta tots, els de l’esquerra i els de la dreta, els del PSOE, els d’AIGUA, els del PP i els d’EU, tots. No és moment ni de demagògia ni de medalles. Tampoc no és moment d’entrar en guerres estèrils, ni retraure ferides del passat que només contribueixen a complicar la situació. Els governants i els que tenim responsabilitats públiques tenim la responsabilitat de dur el poble avant, ser clars i transparents en la gestió, i sobretot ser valents i no tindre por. Benvolguts ciutadans i benvolgudes ciutadanes, s’acosten les festes de Nadal. Un raig d’esperança i un somriure per al nou any que comencem. Joan G. Perales i Carmen Masó www.aiguamontserrat.com
El PP de Montserrat és responsable de posar-nos en un pou Aquesta vegada serem breus. El nostre col·lectiu va decidir no donar suport a la pujada de les taxes de
l’Ajuntament i així ho manifestà el nostre regidor al Ple extraordinari de novembre. Pensem que després de les brutals pujades d’impostos per part del Govern espanyol i de les fortes retallades en drets socials, ni podem ni devem moralment donar suport a qualsevol pujada de taxes lineal; és a dir, si un impost és lineal sempre causa perjudici a les persones i les famílies més desfavorides; per això, encara que la pujada siga la de l’IPC (3’5%), creiem que no és de rebut que la ciutadania de Montserrat pague per un deute que no ha creat, ni té la culpa del desgovern dels últims quatre anys del PP. Mentre la Generalitat ens deu un milió d’euros per obres fetes i pagades per la ciutadania de Montserrat mitjançant préstecs, assistim no sols a què no sabem ni quan ni com pagaran, sinó que a més a més apliquen la doctrina del garrot; és a dir, deixen fora xiquets/ es dels autobusos escolars, no fan l’escola tantes voltes promesa, no fan l’ampliació de l’institut, no accepten el trasllat del Centre de Salut completament insuficient per al veïnat de Montserrat, en voleu més? La Generalitat Valenciana governada 17 anys pel PP, ha malvaratat tots els diners públics en obres faraòniques i esdeveniments difícilment justificables, ens ha portat a la ruïna total i no saben com eixir del femer al que ens han dut. Ells i només ells són responsables perquè són els que han governat. El mateix que el PP de Montserrat és responsable de posar-nos en un pou del qual ja vorem com eixim. Nosaltres diguem ara igual que l’any passat, que aquest sistema corrupte que consent tot açò és el sistema que nosaltres hem de combatir, no perpetuar. És un partit que té molts càrrecs imputats per corrupció, han portat el País Valencià a ser l’autonomia més 39
Corporació 40 endeutada, en referència al PIB, de tot l’Estat; amb una taxa d’atur real que passa del 30%. Estem a un pas del tercer món i açò té responsables que tenen nom i cognoms; els del nostre poble tots els sabeu i no cal repetir-los. Ara bé, nosaltres preguntem ara i ací als més de 1.300 votants del PP del noste poble, tornarieu a votar a qui vos ha dut a la ruïna? Votarieu a qui vos lleva fins i tot l’autobús dels vostres fills i vos nega el dret a què tingueu una escola digna, mentre desvien diners públics a l’escola privada? Votarieu als quals l’únic que han fet per Montserrat és posar-se a l’ombra de l’administració que paguem entre tots sense haver fet res més que portar Montserrat a l’abisme? I si així ho feu, sereu dignes i valents de pagar mil euros per cap a l’Ajuntament perquè no s’enfonse? Bon Nadal. Col·lectiu l’Esquerra de Montserrat-EUPV
El tiempo y los datos se empecinan en poner a todo el mundo en su sitio Los miembros del tripartito han recurrido a la demagogia y el populismo, intentando recoger algún voto despistado, tergiversando la verdad y profetizando resultados apocalípticos (hacinamiento en las aulas, reducción de plantillas docentes, reducción de ayudas, etc.) de la nueva política educativa
elPortell puesta en marcha por la Consellería de Educación. La política de ayudas se ha basado en mantener en esta época de crisis la misma cantidad destinada a ayudas (228,03 millones de euros) con el objetivo de favorecer la compensación de las desigualdades socioeconómicas para garantizar la igualdad de oportunidades de todo el alumnado de la Comunitat, y racionalizar y dotar de una mayor eficacia y eficiencia los recursos destinados a ayudas sociales en el ámbito educativo. El principio sobre el que se ha planteado este nuevo sistema ha sido la ayuda a los alumnos y a las familias que más lo necesitan, potenciando el criterio de la renta per cápita de las familias para realizar un reparto más justo y solidario de los recursos económicos que proceden de los impuestos y el trabajo de todos los españoles. Mientras algún miembro del equipo de gobierno vaticinaba una reducción en las ayudas de comedor, informar de que la Consellería ha mantenido los 76 millones de euros destinados para ayudas de comedor y se mantienen las ayudas sociales en nuestro centro. Sólo han desaparecido las que antes iban vinculadas al transporte y que ahora por renta familiar no les corresponde. El desvincular las ayudas de transporte y de comedor ha proporcionado un sistema más justo (con ayudas del 100% y del 70% del precio del comedor) que beneficia a las familias más necesitadas en la medida de su situación económica. A la conjetura por parte de la concejala de Educación de que se iban a reducir las ayudas de la Consellería para los alumnos de la Escoleta Infantil, decir que estas se han mantenido en la misma cuantía que en el curso anterior, en su política de hacer posible la conciliación de la vida familiar y labor, y favorecer la incorporación de la mujer al mercado laboral.
Las ayudas para la adquisición de los libros de texto (Bono-libro) se han transformado en ayudas sociales, cuyo criterio de baremación sea la renta por cada miembro de la familia, estableciendo tres tramos de ayuda que otorgan el 100%, el 70% y el 40% de los 125 euros de ayuda máxima (el curso pasado era de 105 euros), destinando 31 millones de euros y aumentando la ayuda a quienes más lo necesitan. Desde el Partido Popular de Monserrat defendemos y defenderemos que todos los servicios sean sufragados por los usuarios de manera solidaria y proporcional a sus ingresos familiares, pagando más quien más tenga y facilitando el acceso gratuito a los más necesitados, dentro de una sociedad del bienestar donde todos somos responsables del bienestar de todos. Queremos recordar a todos los ciudadanos que los concejales del Partido Popular estamos a su disposición en la sede de la calle Mayor los viernes de 18:30 a 20:30 para atender cualquier duda, sugerencia o queja que tengan a bien hacernos llegar. Por último, desde el Partido Popular de Monserrat queremos desear a todos nuestros vecinos unas felices fiestas de Navidad y de Año Nuevo, así como que el espíritu de fraternidad, solidaridad, paz y amor, que estas fechas conllevan, sirvan de punto de partida para crear una sociedad más justa y solidaria con todos aquellos que tenemos a nuestro alrededor, y en especial con aquellos que más están sufriendo la situación económica que estamos viviendo, y a lo que todos debemos colaborar.
Partido Popular de Montserrat
41
elPortell 42
CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez, regidor de Comunicació i Participació EDICIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dept. Cultura REDACTORS: Marcos Campos Àngels Jiménez Ferran Campos COL·LABORADORS: Cristià Campos CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Navarro. AVIVA (Agència de Promoció del Valencià) PUBLICITAT: Àngels Jiménez PORTADA: Carrasca al terme de Montserrat. CONTACTE: elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.000 exemplars
T. 96.011.69.69 info@silexencimeras.com www.silexencimeras.com
IVANA: 653 619 301 EVA: 619 992 653 C/. Pintor Sorolla, 10 MONTSERRAT
ALIMENTACIÓN FITOTERAPIA COSMÉTICA
Manuel Peiró, 10 y 12 Tel. 96 299 96 16 www.saloncampos.com 46192 Montserrat GPS:39.3551745, -0.6023202
SERVICIO PERMANENTE Servicios y Gestión Funeraria, S.L.
Móvil 667 59 01 11 - 655 59 50 89 C/. En Proyecto, 1 - Pol. Ind. 3 - 46193 MONTROI (Valencia) E-mail: gruposantagema@hotmail.com
PRODUCTOS LIMPIEZA DEL HOGAR LIBROS-INCIENSOS VELAS-LÁMPARAS SAL PEDIDOS AL: 96 299 90 60 C/ Sanchis Guarner, 16 - 46192 Montserrat herbolario@flordecerezo.net
POLIDEPORTIVO MONTSERRAT BAR - RESTAURANTE 96 299 94 32
www.polideportivo-montserrat.es admin@polideportivo-montserrat.es Ctra. CV 416 S/N - Montserrat - 46192 - Valencia
43
672 499 041
Fiscal, laboral, contable y seguros.
R E S T A U R A N T
AV, JAUME I, 74 - TEL. 96 299 94 23 46192 MONTSERRAT (VALENCIA) contacto@restaurantecasadiego.es
Tel.: 96 299 90 45 - Fax: 96 298 80 05 afisco@afisco.net Plaza del Raval, 16 46192 MONTSERRAT (Valencia) INTERNET Y TELÉFONO
Sistemas Globales de Telecomunicación
963570948 altas@svint.net
FUNERARIA TURÍS Atención integral de la defunción Entierros muy económicos
C/ Godelleta, 9, Turís 627 587 334 - 96 252 65 84 teléfono 24 horas
NIÑOS - ADULTOS - TERCERA EDAD
Psicòlegs de Turís Terapia Logopedia Psicología Infantil Hipnósis Clínica
cita previa: 627 587 335 Avda. Corts Valencianes, 15, 2ª-5
Distribució de Gasoil a Domicili Comandes:
96 299 92 80
Av. Blasco Ibáñez, 75 - 46192 MONTSERRAT